Gràcies a tots. Bé, donem inici a l'hora del dia. Els punts 1, 2 i 3 són l'aprovació de les actes de les sessions ordinàries i dos extraordinàries del 25 de novembre, 18 de desembre i també l'extraordinària del 18 de desembre. Si no teniu res en compte, els podem tractar junts. Teniu alguna esmena?
Doncs les donaríem per aprovades. El punt número 4 és donar compte de les resolucions dictades per l'alcalde, en concret la relació del número 1.146 a la 1.279 i la relació de la 1 a la 66 del 1.26 dels records adoptats per la Junta de Govern Local des de la darrera sessió. Si hi ha alguna qüestió, alguna pregunta? Sí.
Bon vespre. Tenim un parell de consultes sobre els acords de la Junta de Govern local del 18 de desembre, l'última, de les darreres de l'any passat, que el seu acord 13 es va aprovar la renúncia i reintegrament de determinades subvencions obtingudes a través del catàleg de Diputació
de Barcelona, entre elles hi havia uns plans d'ocupació, el motiu per què no es van contractar al final les persones que estaven previstes, em sembla que eren tres i van ser dues, i d'algun altre recurs que també s'ha hagut de retornar l'import d'aquestes subvencions. I després també a la mateixa Junta de Govern es va aprovar les bases i la convocatòria per l'autorització de l'ús del domini públic dels terrenys de Can Guitet
i ens consta que al portal de contractació pública de Catalunya aquest expedient està en avaluació preguntar el motiu en què s'està avaluant perquè s'està encallant aquest expedient
respecte a la resolució de subvencions, els residents donen els detalls, però no és la primera vegada que ens succeeix que les condicions específiques d'execució del programa d'ocupació no ens fan possible portar-lo endavant. Això ens passa de tant en tant. Suposo que va per aquí la cosa.
Sí, correcte. Ha sigut perquè el concret de la subvenció era difícil d'executar. Igualment, per les d'aquest any ja les hem tornat a demanar perquè han canviat les bases i també perquè a nivell tècnic...
Penseu que pels plans locals d'ocupació intervenen tant el Departament de Promoció Econòmica com el Departament de Recursos Humans. Estem encara immersos en el procés d'estabilitzacions de la casa i al final hi havia un coll d'ampolla a nivell tècnic i per això no va poder passar, però en tot cas no ha sigut per falta de voluntat.
Molt bé, i respecte a l'expedient d'adjudicació de l'autorització dels espais de Can Guitet, l'expedient en principi no ens consta que tingui cap dificultat de tramitació, ja s'ha obert l'acte 1 i per tant segueix el seu procediment d'adjudicació, no ens consta que tingui cap dificultat.
El portal de contentació pública et posava que estava en avaluació, per això preguntava. En tot cas... Els tràmits que s'han fet fins ara són en tramitació, en avaluació és l'estat inicial, en tramitació, ja s'ha fet l'acceptació de participants i ja s'ha finalitzat aquest tràmit d'acceptació de participants i ara ja s'ha obert l'acte 1, sabem que només s'ha presentat un licitador i per tant segueix amb l'avaluació de projectes i finalment l'adjudicació. Gràcies.
Aprofito, suposo que no ha estat possible incloure el que vam plantejar d'un recàrrec a la taxa turística per aquest tipus d'allotjaments temporals, no? No és una adjudicació d'allotjament temporal, però suposo que si parla de les acampades, com a allotjament turístic no s'ha contemplat, no?
Alguna altra qüestió respecte al punt número 5? Perdó, 4. Passaríem al punt número 5, que és fixar pel 2026 el calendari de sessions ordinàries del ple, que queden fixades en el 27 de gener, que és avui, el 31 de març, 26 de maig, 28 de juliol, 29 de setembre i 24 de novembre. I com sempre fem, si en algun altre moment calgués fer alguna convocatòria adicional, doncs la faríem sempre que calgués. Paraules?
Sí, bona nit. El ple és el màxim òrgan d'expressió democràtica de Montmeló i en línia amb el que hem anat manifestant cada any en aquest mandat, en cada aprovació d'aquest tipus, des de Junts Pau Montmeló no compartim que les sessions plenàries ordinàries, les que ens permeten fiscalitzar l'acció de govern amb regularitat, es duguin a terme segons el mínim legal bimensual i no un cop al mes com havia estat fins a l'inici d'aquest mandat abans que el PSC tingués majoria absoluta. És per això que, en conseqüència, el nostre grup votarà en contra d'aquest punt de l'ordre del dia.
Bona nit. Des de FEM també votarem en contra d'aquesta proposta de calendari, tot i que reconeixem que compleix la normativa vigent i el nostre posicionament respon a la convicció que pensem que els plens ordinaris han de ser mensuals, sobretot perquè permetrien un millor funcionament del ple.
bàsicament per tindre l'ordre del dia menys carregats, debats segurament més clars i una major facilitat, sobretot perquè la ciutadania pugui seguir i participar a final de la vida municipal. Creiem i apostem que reforçar la proximitat i la participació passa també per una major regularitat en els espais de debat polític i per això defensem un model dels plens mensuals, per tant, votarem en compte. Gràcies.
Sí, canviem un maló, també votarem en contra, com ha passat altres vegades, ja ho vam dir en el seu dia, quan es va modificar el reglament orgànic municipal, el ROM, per passar a fer plens bimensuals en llocs de mensuals, com havia estat fins al mandat anterior, creiem que això és un pas enrere en rendiment de comptes, en transparència i en participació política i ciutadana.
amb un meló i per tant són partidaris, ho reiterem, que torni a haver-hi plens ordinaris mensuals, tot i que es compleix la llei, s'ha anat al mínim el que marca la llei de bases de règim local, el seu article 46, que és el mínim per una població de la nostra dimensió, és un ple ordinari cada dos mesos, fins ara sempre havia estat mensual i fins al mandat anterior, i creiem que seria desitjable per això que deia,
per participació, rendiment de comptes i transparència, retornar als plens ordinaris mensuals.
Bé, només per aclarir que l'any passat l'únic mes que no es va fer ple va ser el mes de febrer i el mes d'agost, que normalment és un mes inhàbil. Per tant, vam tindre plens gairebé tots els mesos i el mes de febrer no es va fer el ple justament pel motiu pel qual vam fer la proposta de fer-los bimensuals perquè no hi havia temes a tractar. I a sobre nosaltres, des de l'equip de govern als presos extraordinaris, li donem tractament d'ordinari perquè acceptem preguntes i donem la cara que és una miqueta el que vosaltres
en una tela de dubte i per tant el que creiem quan vam decidir canviar la mensualitat a la bimensualitat és que no tenia sentit forçar plens que no tenien cap tipus de contingut i sí que fer aquests extraordinaris en el cas que s'hi hagués contingut.
Gràcies, sí. De fet, aquest matí estava amb l'alcaldessa de la Roca, que és una població bastant més gran que Montmeló, i m'ha sobtat que també fan vi mensual. Jo crec que un ple ordinari com el d'avui, ja veieu que l'ordre del dia, per qüestions de gestió, l'únic tema bàsic amb contingut normatiu és la població del ple de transició ecològica, però la resta, és a dir, jo crec que pel funcionament ordinari de l'Ajuntament és suficient i en cas que fos necessari sempre hem convocat extraordinaris.
Molt bé, gràcies per les paraules. Passaríem al punt número 6, que és donar compte de la xifra oficial de gestió del padró municipal d'habitants a data 1 de gener del 25. La data de població del 1 de gener del 2025, que és la que tanca l'Institut Nacional d'Estadística, és de 8.906 habitants.
perdó 8.886 8.886 són menys que el 2024 o de gener del 24 que eren 8.906 i en tot cas sí que és veritat que mantenim un cert augment de població respecte al 23 que van ser 8.825 però respecte a l'any passat respecte a l'1 de gener del 24 perdem en torn a 20 habitants paraules?
És un donar-compte, no cal votar. Sí, veiem que aquesta xifra al final confirma una realitat clara que tenim el nostre municipi. Fa anys que és un municipi que tenim aquesta xifra estable, però també cada vegada tenim un municipi molt més envellit.
Des de FEM volem també veure aquesta xifra, com que aquesta xifra del padró no és només un número, sinó que és un senyal que indica que cal continuar apostant fermament per l'habitatge, per el jovent i també per l'atenció a la gent gran.
Per tant, nosaltres prenem nota d'aquesta dada i continuarem principalment treballant en aquests accions concretes que el nostre grup va també proposar en el pressupost municipal per aquest any. Gràcies.
Bé, coincidim amb la diagnosi. Al final, després dels esforços que s'estan... Primer, tinguem en compte que és la xifra de 1 de gener del 25. Per tant, tot el moviment del 25, sencer, no es té en compte en aquesta xifra, però sí que és veritat que amb les facilitats que s'han donat per transformar baixos en habitatge,
amb les optacionals del carrer Poeta-Maragall, esperem que aquesta xifra canviï. Però sí que respon, al final, no deixa de ser el saldo poblacional a data 1 de gener. Per tant, coincidim en que per poc que hagi posat el de població, vol dir que les sortides dels cents són superiors a les entrades. I, per tant, reafirma una mica l'aposta que hem fet a aquesta legislatura de generar habitatge, especialment per la gent jove, perquè creiem que molt malament necessita.
Gràcies. Passem al punt número 7, que és la moció, una moció promoguda per les entitats municipalistes de Catalunya.
que és una moció de 40 anys del municipalisme català a la Unió Europea. Passo directament a llegir els acords. El primer és, en el 40 aniversari de l'entrada a Catalunya de les comunitats europees, avui Unió Europea, posar en valor la contribució del municipalisme català al projecte europeu al llarg d'aquestes quatre dècades i reafirmar el compromís d'aquest Ajuntament a la Unió Europea i els seus valors fonamentals, com són la dignitat humana, la llibertat,
la democràcia, la igualtat, la solidaritat, la justícia i el respecte als drets humans. El punt número dos és reivindicar el paper clau dels governs locals en la implementació de les polítiques europees com a administracions més properes a la ciutadania i amb un coneixement directe de les necessitats del territori. L'acord tercer és expressar el suport a una governança europea basada en el principi de subsidiarietat
que garanteixi una adequada participació dels municipis en la definició i execució de les polítiques europees amb impacte local. El quart acord és instar les institucions europees i els governs dels estats membres a reconèixer i tenir en consideració el paper i les necessitats dels governs locals en el debat i la negociació del futur marc financer plurianual de la Unió Europea
per al període 2028-2034, evitant la recentralització dels fons europeus en mans dels Estats i promovent un disseny, gestió i aplicació d'aquests fons que sigui eficaç, transparent i proper al territori d'acord amb el principi de subsidiarietat. L'acord cinquè es reiterarà la importància que els municipis disposin de recursos i capacitats adequades per contribuir de manera efectiva als objectius europeus en àmbits com l'equació social, la sostenibilitat
el desenvolupament territorial, la competitivitat o la defensa dels valors democràtics. I el sisè és traslladar els acords a les diferents institucions europees, del Govern de la Generalitat, el Consell Català del Moviment Europeu, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya. Paraules?
Sí, bé, el municipalisme català, tal com defensa aquesta moció, ha estat històricament i profundament europeista, no per moda ni per oportunisme, sinó per convicció. Europa ha representat i representa, creiem a Junts, drets, democràcia, cooperació entre pobles i respecte per la diversitat. I els governs locals del nostre país han entès, hem entès, que construir Europa també vol dir construir-la des dels municipis, des de la proximitat.
El nacionalisme català i avui Junts per Catalunya defensem un nacionalisme cívic que ha vist sempre en Europa un espai natural de relació, d'intercanvi i de projecció internacional dels nostres municipis. Es comentava ara, xarxes europees, projectes compartits, fons comunitaris, polítiques de sostenibilitat, cohesió social, transformació urbana...
En tot això i molt més, el municipalisme català ha estat present, actiu i reconegut a Europa durant aquests 40 anys, però també abans amb una vocació europea que ja es pregonava amb força al nostre país a principis del segle XX. A més, Junts creiem que aquesta mirada europea és especialment rellevant en el context geopolític actual, en un moment de tensions globals latents, amb l'auge arreu de discursos autoritaris i populistes que qüestionen el multilateralisme,
El municipalisme català representa una alternativa clara, més Europa, més democràcia i més governança local. Ara bé, també creiem que per aquest mateix motiu el municipalisme català ens cal ser exigents amb la Unió Europea, de vegades lenta, excessivament burocràtica i de vegades també poc valenta a l'hora de defensar la democràcia i els drets fonamentals quan això interpel·la directament els estats que en formen part.
En aquest sentit, i perquè creiem, com l'Associació Catalana de Municipis i Comarques recull en aquest text, que no hi ha solucions eficaces sense la implicació del món local, ni hi ha una Europa forta sense pobles i ciutats amb recursos, competències i veu pròpia, junts per un maló votarem a favor d'aquesta moció pels 40 anys de municipalisme català a Europa. Gràcies.
Bé, fem Montmeló, votarem a favor d'aquesta moció. Tot i que parla de grans fites, la llunyada de Montmeló és una aposta pel municipalisme i un pilar de la nostra formació. Però no volem perdre l'oportunitat d'assenyalar un fet singular. Estem d'acord que la política ha de ser propera a la ciutadania i hem de defensar-ho amb fermesa. Però ens sembla incoherent demanar subsidiarietat a Europa quan no ho estem fent amb el govern de l'Estat o de la Generalitat. Gràcies, Marcel.
Sí, quan diem que fa 40 anys de la Unió Europea pot sonar llunyàs, allà el 1986, són quatre dècades, però si ho pensem bé, Europa no és una data, Europa és un barri que es rehabilita o un barri que s'abandona. Si hi ha un lloc on aquesta veritat es veu encladat és aquí, els ajuntaments, perquè durant aquests 40 anys el municipalisme català ha estat massa sovint sense prou reconeixement el pont entre la Unió Europea i la gent.
el lloc on Europa es tradueix en drets, en serveis, en cohesió, el lloc on la ciutadania nota que vol dir formar part d'un projecte comú.
Per això avui coincidim amb el que diu aquesta declaració. No defensem només un aniversari, defensem una idea d'Europa. I la defensem amb una convicció. Europa no es construeix només des de Brussel·les o des dels estats. Europa es construeix des dels pobles, com Montmeló, des de les ciutats, des dels barris. I si és així, llavors els governs locals no podem ser els últims a assabentar-nos de les decisions ni els primers a pagar-ne les conseqüències, com passa sovint. Hem de ser part del motor i això és l'euro-municipalisme que defensem també des de canviar Montmeló.
I aquí és on entra el debat que pot semblar tècnic el que diu aquesta moció, però és profundament polític. El futur marc financer plurianual 2028-2034 de la Unió Europea el que està en joc no és només quants diners hi ha, sinó qui decideix i on arriben. I ens preocupa la deriva recentralitzadora, que els estats concentrin encara més la gestió dels fons, com si el territori fos una nota a peu de pàgina.
I nosaltres diem que si això passa Europa s'allunyarà dels municipis i es farà més opaca, més lenta i més injusta. Perquè els ajuntaments som qui coneixem el mapa real de les necessitats, la vulnerabilitat energètica, per exemple, que no surt als informes, els barris que aguanten una pressió impossible, la gent que s'ofega i que no arriba a final de mes, etcètera.
I quan els recursos passen massa filtres, perden sentit. Quan arriben tard, arriben malament. Per això defensem una altra manera d'entendre Europa. Articular sobiranies no és un joc de banderes, és un mapa de poder democràtic. Municipis, regions i Europa treballant com una xarxa solidària entre iguals. Una Europa que governa amb la gent i a través del territori i no per damunt del territori. I és per això que canviem o malo donem suport a aquesta moció.
Moltes gràcies. Bé, només dic que efectivament a Europa vaig tenir l'oportunitat de fer un viatge justament amb la Federació de Municipis de Catalunya, no, perdó, amb la Diputació de Barcelona a Brussel·les.
i com molt bé vostè acaba de dir, senyor Gomes, és fonamental com s'acabi articulant aquest marc financer pels anys 2028 i 2034 per determinar les prioritats d'inversió de la Unió Europea en tot aquest quinqueni.
i no puc deixar d'expressar i crec que per això aquesta emoció té especial valor la preocupació que jo crec que molts europeus i europeistes sentim quan veiem que cada cop més governs de la Unió Europea estan en mans de forces que reneguen de la Unió Europea i del que va significar com un esforç d'acord democràtic després de la Segona Guerra Mundial.
Per tant, crec que és més important que mai que des del territori, des de la base, des dels municipis, petits i grans, des de municipis de mil habitants fins a grans ciutats, construïm Europa perquè Europa serà municipalista o no serà. Gràcies.
Passem al punt número 8, que és l'increment retributiu previst al Real Decret Llei 14 barra 25, de 2 de desembre, pel qual s'aproven mesures urgents en matèria de retribució en l'àmbit del sector públic per l'any 2025 i 2026. Això és una qüestió que ja va sortir en l'aprovació del pressupost per l'any 2026, i per tant ja està tinguda en compte el capítol 1, i que respon a l'aprovació per part del Congrés de l'increment retributiu global del 2,5% per a retribucions del personal al servei de la corporació,
per l'any 2025, amb efectes retroactius des de data 1 de gener del 25 i l'aprovació de l'increment retributiu global màxim de l'1,5% per l'any 2026. A més, com habitualment fem, des de fa, jo crec que des de la legislatura anterior, actualitzem també les retribucions dels electes i de les assistències o indemnitzacions per assistència ple junt de comissió informativa,
D'aquesta manera anem actualitzant-les a mesura que es van actualitzant les retribucions de les persones al servei de la corporació. Paraules? Sí, entenem que estem parlant d'un increment retributiu pel personal de l'administració previst legalment i que ja es va incorporar per aquest exercici a nivell pressupostari al nostre Ajuntament. Com hem fet en ocasions anteriors i per donar compliment a aquest requeriment legal, Junts per un maló votarem a favor d'aquest punt de l'ordre del dia.
Gràcies. Bé, des de FEM també votarem a favor d'aquesta actualització, al final perquè pensem que toca i és el que també recull i marca la llei, però creiem que és important, sobretot per reconèixer la feina feta i que fan els treballadors d'aquest Ajuntament i, sobretot, així garantim també que les seves condicions s'actualitzin de manera totalment justa.
Gràcies. Canviem en un meló, també votarem a favor. Estem a favor, evidentment, que es compleixi la llei i que s'actualitzin els salaris de les treballadores i els treballadors públics d'acord amb l'IPC i el cost de la vida que també està pujant i Déu m'hi do. Com també ens agradaria que s'actualitzessin les pensions de la gent treballadora del nostre poble.
i les pensions de gent ex-treballadora d'aquest mateix ajuntament que fins fa poc treballava o que ha treballat, que veu que no s'actualitzaran de la mateixa manera. I això potser és un altre debat, o no, al final es tracta que la gent treballadora del nostre poble pugui arribar a final de mes sense patir. I per tant, ple suport que tot el que sigui retribuï justament als treballadors i treballadores.
Bé, evidentment nosaltres votarem a favor, ja que això ve a proposta també del govern de l'Estat, del qual està en coalició sumària i el PSOE. En els últims anys hem vist com s'ha anat augmentant aquesta retribució, perquè al final portava paralitzada molts anys, els governs de la dreta la van tindre paralitzada,
durant molts anys i aquests últims anys s'han anat actualitzant. També la setmana passada el govern de la Generalitat va explicar que està estudiant el sistema d'accés a l'administració pública per avaluar si el sistema memorístic que hi ha actualment funciona o no funciona i ha posat sobre la taula un sistema d'accés a la funció pública més basat en competències.
I també estan estudiant el sistema de retribució, a banda del complement específic, el complement general i el diferent plus que tenen els treballadors i treballadores de l'administració pública, si hi ha alguna forma també de retribuir, sobretot per intentar que la gent molt bona que treballi a l'administració pública no marxi cap a la privada, com en molts casos passa. I al final...
també nosaltres estem pendents de com avança tot això. Gràcies. Passem al punt número 9, que és donar a conèixer al ple les contractacions efectuades per a procediment d'urgències. Sabreu que aquest és un tràmit recurrent que hem de donar a compte al ple de les contractacions fetes. En aquest cas s'estan fent les compreses entre el mes d'abril del 2025 i el gener de 2026.
Han estat una desena aproximadament i bàsicament són per substitució del personal o en el cas hi ha tres que són per interior de plaça vacant però que són professors de l'escola de música o monitors del pavelló. Són contractacions que s'han de realitzar de manera urgent i no seguint el procediment habitual i per això és preceptiu donar compte al plenari. És un donar compte però si tenen alguna paraula...
M'ho hem preguntat alguna altra vegada, no per res, però el fet de donar compte amb tant d'endarreriment ja des de l'abril de l'any passat, al final ens estan donant compte de contractacions que algunes ja s'han acabat. No sé si té molt sentit, hi ha d'haver algun termini? No, no, s'ha de fer periòdicament. Fixi's, són de l'abril del 25, juny del 26, obrel del 26, octubre, novembre...
i desembre i gener. De gener hi ha dos, de desembre n'hi ha una. No és una cosa habitual, tampoc. Quan es dona l'urgència imperiosa de substituir una persona per una baixa, per exemple, una substitució temporal, no s'assegueix el procediment habitual de cobrició de plaça i per això és d'anar a compte. Però fixi's que si ho haguessin fet, segurament hi haguessin tingut plens que hi hagués hagut una persona o dos o cap. En alguns casos no hauria passat el punt de rodar el dia. No tenim cap inconvenient a fer-ho, però serà un punt recurrent
En definitiva, tenen els noms fins i tot de les persones i per tant es pot explicar a cada una d'elles de quina situació s'ha tractat i per què s'ha fet. Bé, podem fer un parell. No sé si en Jaume sabrà si són 30 dies o des de... No ho sé. No, no, no està marcat. Si us sembla podem fer-ho semestralment i de manera que cada sis mesos ja donem...
Però bé, que podem fer-ho semestralment em sembla bé. Home, jo tens una informació que no estava més. Està bé, està bé. Portar-la. No, això és de gener d'abril del 25. A gener del 26, quasi un any. Clar, està. També en defensa de la secretaria, amb el canvi de la Rosa, també potser s'ha ratassat una mica. Però bé, sabeu que és un punt que habitualment va passant pel ple i senzillament es tracta d'informar el ple.
Molt bé. Passem al punt número 10, que és donar compte dels informes de morositat i període de mig de pagament del quart trimestre del 2025, que també saben que és un punt que passa habitualment. Es dona compte dels informes de morositat de l'Ajuntament de Montmeló, que corresponen al quart trimestre del 2025 i que complim seguradament amb la ràtio d'endeutament.
i el període de mig de pagament que se situa pel quart trimestre del 25 en 14,92 dies, molt lluny dels 30 que determina com a màxim la llei. És un donar-compte, però també si teniu alguna paraula. Passaríem al punt número 11, que és l'aprovació, aquesta sí, del Pla de Transició Energètica de Montmeló, que han estat treballant les últimes setmanes, i té la paraula el senyor Antoni Gil per fer la presentació del seu contingut.
De forma breu presentarem aquest pla de transició energètica, un document que està redactat a instàncies i en la col·laboració de la Diputació de Barcelona per l'empresa Quilòmetre Zero i, com el seu sobrenom indica, el segon subtítol és cap a un 2050 neutre en emissions.
Nosaltres Montmeló ens vam adherir al pacte de les alcaldies, el 28 de l'11 del 23 ens vam adherir, i evidentment per respondre a aquests compromisos adquirits amb aquesta adhesió al pacte de les alcaldies, ens hem fixat una sèrie d'objectius que es queden reflectits en aquest pla de transició energètica. Aquests objectius són els següents, fins al 2030.
Consums energètics, una reducció dels consums energètics del 35%, una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del 55%, aquesta es situa d'acord amb l'acord d'Albert Europeu i també la llei europea del canvi climàtic, que té com a objectiu assolir en el 2050 les emissions zero.
En definitiva, pel 2030 ens plantegem una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle al nostre municipi del 55% i també la producció d'energies renovables que representin exactament el 35% del consum d'energia primària total.
Aquests objectius són els que es fixen en aquest pla de transició energètica i aquests objectius queden efectivament reflectits en el que seria un pla d'acció. Un pla d'acció que mana de la diagnosi que es recull en el pla de transició i que consta de 57 accions. 57 accions que distribuïdes en 6 eixos estratègics.
Aquesta pla d'acció també té un pressupost que supera els 4 milions d'euros i que també queda recollit exactament en el document.
Actualment, de les 57 accions que recull el Pla, executades tenim 20 accions que ja s'han complert. Pensem que això emana, pràcticament és un cicle que comença pràcticament a l'inici d'aquesta legislatura, que continua i arriba al 2030. Ja tenim algunes accions ja complertes, les que recull el Pla. 20 estan en fase i estan en curs, i 17 encara no s'han començat.
Deixeu-me aterrar el pla exactament per dir algunes accions perquè identifiquem exactament quan estem parlant d'accions de què estem parlant del Pla d'Atenció Energètica. Per exemple, d'entre les executades i o estan en curs d'execució, canvi de calderes de baix rendiment, s'ha fet ja a l'Ajuntament i a les escoles, substitució de luminàries de descàrrega d'alta pressió per luminàries LED, també estem en fase de canvi d'aquestes luminàries, optimització dels llums de Nadal,
La instal·lació de plaques solars d'aigua calenta i sanitària, la CS, que ja s'ha fet, el Sant Jordi i el Pau Casals, que s'han, diguem-ho així, rehabilitat per posar-les en marxa. La implementació del pla municipal de residus, l'increment de la recollida selectiva, Montmeló, doncs, és en aquest sentit pioner, segurament, en la recollida selectiva i en el model de recollida selectiva que vam implementar amb els contenidors tancats. L'increment, per tant, d'aquesta recollida selectiva és una evidència.
Autocompostatge domèstic no només promovem sinó que d'alguna manera també queda compensat en el que serien les ordenances fiscals. Implantació de comptabilitat energètica, renovació del parc de vehicles municipals per vehicles evidentment molt més sostenibles, elèctrics o de menys contaminants. Instal·lació de plaques solars fotovoltaiques als equipaments, Nencobert, Pavelló, Pau Casals, Sant Jordi, La Fireta.
Millora de l'aïllament tèrmic d'equipaments i escoles. Ja s'ha fet això, per exemple, a la fireta que es va fer una obra subvencionada també per la Diputació i per la Generalitat. Control centralitzat de les instal·lacions d'enllumenat públic. Autoconsum compartit. Vam posar en marxa. Ja hi ha veïns de Montmeló que estan aprofitant l'energia produïda per les plaques solars de l'escola Pau Casals.
L'horta solar, ja acabada a la zona del polígon Riera-Marsà. Rehabilitació energètica d'equipaments, la fileta, ja s'ha fet. Estudi de rehabilitació energètica d'equipaments, ja s'ha fet, per exemple, a l'estudi de rehabilitació energètica de l'Ajuntament i en progressió anirem fent, juntament amb la Diputació de Barcelona i d'acord amb el pressupost que puguem alliberar per aquest tema, diferents estudis dels diferents equipaments.
I entre les no executades, per exemple, la promoció de parcs solars fotovoltaics. No sabem exactament perquè, precisament, l'Horta Solar, que és aquest parc, altres zones de Montmeló on t'instal·lar realment el municipi és petit, però el pla recull que hauria de...
Una altra cosa és que sigui possible fer-ho. La campanya d'ús de contadors intel·ligents d'energia, l'ordenança solar fotovoltaica en edificis i construccions, o impulsar l'ordenança d'arquitectura bioclimàtica i fins energètica als nous edificis i en els edificis en rehabilitació, l'ordenança d'enllumenat exterior, la promoció de sistemes d'aerotèrm i els habitatges, o incentivar la rehabilitació energètica d'edificis. Si observen, en tot el que he llegit, hi ha qüestions que afecten directament a l'Ajuntament i altres accions que afecten també a la ciutadania.
Promoure que la ciutadania d'alguna manera contribueixi també en aquest pla d'atenció energètica amb mesures que promoguin la salvia energètica i la reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. En definitiva, és un pla ambiciós, amb un àmbit dinàmic, com és l'àmbit energètic, on el que avui és ideal resulta que queda superat per noves tecnologies demà.
La finestra temporal, reitero, ho he dit abans, finalitza el 2030 i el propi pla de talla un cronograma que en funció de la disponibilitat pressupostària podrem o no anar executant.
El més important, i que vam acordar l'altre dia, la reunió que vam mantenir amb els grups polítics, és que això requereix d'un seguiment. I aquest seguiment, al marge de poder-ho fer des del govern, doncs també queda obert. I en el propi pla, així consta, la creació d'una comissió d'energia de Montmeló. Aquesta comissió d'energia de Montmeló vam plantejar i vam proposar que estigués formada per tots els grups polítics en representació al curs històric i que, doncs, entre tots, d'alguna manera, vegiéssim per al bon fi d'aquest pla de transició
energètica i per tant així en les properes setmanes constituirem aquesta comissió per tal de donar sentit al que vàrem acordar i al que vàrem preveure. Per tant en definitiva posem avui a debat d'aquest ple el pla de transició energètica que jo confio que entre tots siguin capaços d'aportar a bon port. Gràcies.
Sí, bé, avui porten aquest ple perquè se sotmeti a la seva aprovació inicial al Pla Local de Transició Energètica, un pla que, com s'ha explicat, deriva de l'adhesió de Montmeló fa dos anys al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia. L'esborrany del pla, que cal remalcar que feia almenys sis mesos que vostès disposaven, nosaltres el vam poder comentar, com s'ha dit amb vostès, finalment la setmana passada, en una reunió coral amb la resta de portaveus municipals.
I des de Junts.meló també hem volgut fer-ne la nostra pròpia anàlisi, perquè la transició energètica és un dels principals reptes que tenim com a societat i, per tant, també com a poble, i, sens dubte, és una de les prioritats del nostre grup. Ho hem de defensar durant la campanya electoral i hem actuat, en conseqüència, amb diversos posicionaments en aquesta direcció durant tots aquests anys de mandat a l'Ajuntament.
En aquest sentit, i entrant en el fons del pla, creiem que val la pena destacar també la vasta diagnosi de situació que s'hi fa, amb dades sobre consums, emissions i altres indicadors diversos que revelen que encara tenim camí per recórrer pel que fa a la transició energètica al nostre poble.
Per això, com també s'ha explicat, el pla planteja diversos horitzons, un de més pròxim, el 2030, en què pretén haver-se reduït fins a un 55% les emissions, i un altre de més llunyà, el 2050, en què es preveu assolir les emissions zero.
Així mateix clouen al Pla tot un conjunt d'accions que es troben realitzades a mig fer o encara per fer, com ha explicat el regidor, i entre les quals hi accions concretes com l'Horta Fotovoltaica, que compartim plenament, però també altres accions que no ho són tant de concretes, accions més abstractes que parlen d'incentivar, de fomentar o de promoure diferents qüestions relacionades amb la transició energètica i que des del nostre grup pensem que no podem avalar cegament. Ens pertoca ser exigents amb vostès, ho han d'entendre,
i combinar-los a concretar, avançar i executar, i això farem des de la comissió d'energia que preveu el pla. Per això, i en coherència amb el que ja hem fet aquest mandat, amb altres plans sectorials, amb propostes molt diverses i amb terminis tan amplis, Junts per un Meló preferim optar per abstenir-nos en la votació d'aquest pla de transició energètica, en un gest que vol ser constructiu en una qüestió capdalt com ho és la transició energètica, però ara fer evident la nostra voluntat d'esperonar, de fiscalitzar,
i en cas que fos necessari, que esperem que no, però també poder-los confrontar com a govern municipal. Gràcies. Gràcies.
Bé, el pla de transició energètica, nosaltres el valorem com a necessari i també pensem com a oportú en els temps que estem vivint. I sobretot perquè al final es fixen objectius clars. I és com bé s'ha explicat, que reduir a més d'un 55% les emissions a l'any 2030 o avançar cap a la neutralitat climàtica el 2050.
reduir el consum energètic i augmentar la producció d'energies renovables locals. Moltes d'aquestes accions concretes que s'han comentat, el nostre grup, portem anys també fent aquestes propostes quan negociem el pressupost i normalment sempre han estat acceptades.
i segurament també hem perseguit perquè aquestes siguin una realitat i al final estiguin com al carrer, per exemple, quan els canvis de l'enllumenat públic a LED, que portem més de vuit anys, també incentiment que es realitzi aquest canvi.
Valorem positivament aquest pla, pensem que és un pla molt tècnic i al final els tècnics són els que saben d'aquest sector i sobretot que aquestes fites es realitzin en accions reals.
Però també volem garantir que aquest pla es compleixi. Segurament la seva totalitat serà molt complicat, sobretot també per assolir i aconseguir aquests 4 milions d'euros que val, al final, disposar d'aquest pla.
en la seva totalitat, i per això considerem imprescindible, i així ho vam traslladar, que també es formalitzés aquest grup de seguiment, que no només estiguem els portaveus municipals, sinó que també seria important que la ciutadania pogués participar també d'aquest pla,
i que permeti, al final, fer un control principalment periòdic i avaluar els resultats i introduir, sobretot, aquelles millores que puguin derivar, perquè estem parlant de molts anys en endavant, que segurament propostes noves també poden sorgir. Aquest pla, al final, el valorem perquè, pel que sigui útil, s'ha d'executar i que es faci el seguiment, i amb aquest compromís votem a favor. Gràcies, Marcel.
Sí, bé, des de Canvia Montmeló, alguns portem molt de temps parlant de transició energètica, de transició ecològica, i ens satisfà que per fi el govern de Montmeló comenci a planificar, a posar per escrit polítiques concretes i ambicioses en aquesta direcció, que vagin més enllà d'un mandat estricte i que tingui una visió una miqueta més enllà.
tot i l'urgència climàtica que patim i que sabem que cada cop tenim menys temps per prendre segons quines mesures. Ara bé, nosaltres sempre que hem parlat de transició energètica i transició ecològica ho hem fet amb un adjectiu, amb un adjectiu que no és un ornament ni és baladí, sinó que per nosaltres és qualificatiu d'aquesta transició i que la defineix i acompanya transició energètica justa.
I aquest justa vol dir tenir en compte la renda de la població, vol dir redistribuir recursos i aprofitar aquesta oportunitat d'aquesta transició que genera aquest canvi de model per no deixar ningú enrere. I em sembla que estarem d'acord que hauríem d'estar per això, si no per nosaltres no té sentit aquesta transició. Si es tracta simplement de canviar la font d'energia per donar energies renovables, però seguim generant desigualtats, la transició no serà la que nosaltres volem.
I és per això que, tot i que moltes mesures les compartim i les havíem plantejat fa temps i ens alegra que s'està tinguin per escrit, no podem compartir un pla, com els hi vaig dir a la reunió de seguiment i els hi vaig fer esment, quan es parla de l'equitat energètica en aquest pla, que deixi anar una frase com que no es té constància de situacions de vulnerabilitat econòmica i energètica en el municipi.
Home, ens sembla greu que no es tingui constància de vulnerabilitat econòmica i energètica amb un meló, perquè estaran amb mica de casos n'hi ha i molts. L'altra cosa és que no hem trobat les dades o no hem sabut facilitar-los a l'empresa o no s'han sabut posar en aquest pla. Però hem de partir d'aquí, hem de saber quins casos de vulnerabilitat hi ha perquè ens sembla una pota, com deia per nosaltres, com a mínim fonamental en aquesta transició.
I aquesta pota social, aquesta pota de la transició justa, ens sembla que va una mica més coixa en aquest pla i és per això que nosaltres ens abstindrem. Lamentant-ho i participant en aquesta comissió, evidentment, com ens van convidar el regidor i mirant d'aportar tot allò que puguem per fer aquesta transició més ecològica i també més justa.
Bé, jo crec que tal com vam parlar l'altre dia jo puc entendre perfectament que el propi pla generi algun dubte i és normal perquè hi ha moltes accions que es recullen en el pla que tenen aquest aspecte més genèric però que en definitiva jo crec que són accions que hem d'anar concretant amb el temps aquestes jo crec que les tenim clares i per tant d'alguna manera la comissió ha de servir precisament com a marc espai en el qual debatre tots aquests aspectes
En quant al tema de l'àmbit social que comentava, també comparteixo el comentari del Marcel i per tant jo crec que des de la comissió hem de continuar treballant en aquest sentit i donant-li sentit al pla amb el sentit social. Per això quan vam fer, per exemple, el consum compartit vam tenir molt present a l'hora de fer les bases per licitar
el que serien els panells a disposició de la ciutadania aquest aspecte i en aquest sentit van ser molt clars i molt explícits exactament fent gratuïta el que seria la taxa que s'havia de pagar per adherir-se
en aquest consum convertit. En definitiva, ho tenim present, sempre ho hem tingut present en tot el que realment fem des del punt de vista de l'energia. També tenim els serveis socials treballant des d'aquest punt de vista en les pròpies companyies perquè això és una cosa que forma part del dia a dia.
Però reitero, no tinc cap mena de problema en admetre que si en aquest sentit hi ha un dèficit del pla de transició energètica, siguem nosaltres a través de la comissió d'energia que concretarem, doncs sapiguem trobar i donar-li sentit des del punt de vista que esteu parlant o que estàs parlant, Marcel, doncs donar-li aquest sentit últim perquè realment tots ens sentim realment reflectats en aquest pla i que totes aquelles accions que realment portem a Montport tingui present també aquesta vessant social
que jo crec que forma part, evidentment, del nostre ADN com a ajuntament i com a grup polític. Gràcies només per rebre el punt. Jo estic molt satisfet que Montmarot disposi d'un pla de transició energètica perquè, igual que quan parlàvem dels 40 anys a la Unió Europea, la situació global és que la primera mesura d'equitat, senyor Comas, és que el primer món consumeix i contamina
i el tercer món no té ni accés a les fonts d'energia i a més en una situació de negacionisme climàtic i de negacionisme de canvi del clima que fa encara més difícil prendre mesures des dels àmbits del multilateralisme i on s'han de prendre i per tant doncs agraeixo sincerament els seus vots entenc les seves abstencions però jo crec que amb un valor hem de donar un pas endavant en comprometre'ns encara més
I malgrat les reticències, hi ha una corrent de discurs en contra de tot això, jo crec que hem de ser valents i d'avançar en implementar mesures que sovint ens costaran crítiques però que van en la direcció de fer de Montmeló un poble més sostenible i més resilient. Gràcies. Bé, aquest és l'últim punt de l'ordre del dia. Proposicions urgents no tenim i per tant passem al punt d'aprendre preguntes. Sí, n'hi ha.
Bé, des de Junts per Momeló volem aprofitar el torn de prems i preguntes per mostrar la nostra solidaritat amb els momelonins afectats directament o indirecta pel col·lapse ferroviari d'aquests dies, treballadors, estudiants i altres veïns que han de fer tràmits diversos, visitar-se en un hospital...
o viatjar. En diverses ocasions, també en aquest plenari, hem denunciat el mal servei que presta Rodalies i que aquests dies s'ha evidenciat del tot insostenible, amb un mort, moltes línies inservibles, els maquinistes espantats i la ciutadania abandonada. La manca d'inversió de l'Estat a Catalunya s'acarnissa amb una infraestructura crítica pel nostre país, com ho són els trens,
i que afecta de ple el nostre poble. Per això creiem que el perfil baix o el silenci no són la solució i que totes les institucions catalanes, també els ajuntaments i especialment els municipis com Montmeló, que tenim estació de tren, hem d'alçar la veu per pressionar el govern de Catalunya a terme un traspàs real del servei que n'asseguri la seva qualitat i per aconseguir també solucions transitories, serveis alternatius amb autobús o altres transports que permetin als Montmelonins garanties d'arribar al seu destí. Així s'han manifestat
altres ajuntaments de Catalunya i això esperem també del nostre ajuntament. Dit això, també sobre la qüestió dels espais verds, tenim interès a conèixer quin és el deadline d'aquesta reorganització del verd a la zona de la Quintana que ja havíem comentat quan negociàvem el pressupost, en aquell cas amb el portaveu socialista. Molt bé, gràcies. Alguna pregunta més?
Respecte a la primera part, jo crec que avui el conseller de la Presidència ho ha expressat claríssimament. Evidentment no és cap obstacle el fet que l'Estat estigui governant el nostre partit o la Generalitat.
Jo crec que Catalunya és molt conscient que necessita un esforç molt important d'inversió i de millora de les seves infraestructures, les ferroviàries, les viàries, etc. És urgent. I la situació a la que hem arribat, més enllà de la situació meteorològica, que segurament no ho ha complicat, és fruit de molts i molts anys d'un dèficit d'inversió.
Però això era quan estava a Convergència del Govern de la Generalitat, després que hi ha hagut altres forces polítiques, o ara que estem nosaltres. No és una situació ni de l'any passat, ni de l'anterior, ni de l'anterior, ni de l'anterior. És un dèficit estructural d'infraestructures.
I jo crec que també, i ho deia el conseller de Presidència i coincideixo plenament, també crec que la gent sap que si algú s'hi posarà per solucionar-ho som nosaltres. Per tant, jo crec que no és casualitat que s'hagi posat sobre la taula un nou model de finançament més just i que aporta més recursos per aquest...
per aquest país. No és casualitat que hi hagi un pla de millora d'infraestructures i que s'estiguin acordant inversions concretes, en línies concretes. És molt valent dir fins que no es pugui garantir la línia aturem els trens. Jo no recordo que cap govern ho hagués fet mai.
i aquests ho han fet i malgrat les conseqüències que després es va veure que l'endemà dic que és una situació molt complicada perquè també s'ajunta amb la creació d'una societat mixta catalana espanyola per la gestió de rodalies i per tant el traspàs de rodalies s'ha fet una realitat i en definitiva jo crec que coincideixo perfectament amb les crítiques com ha dit el conseller disculpes a les persones que han estat afectades i que són moltes i tothom a casa seva segurament en té algú
que ha estat afectat, i el compromís de treballar per solucionar-ho, i jo crec que és el punt de partida del qual hem de sortir. Respecte a l'actualització del pla de desagradinaria, doncs, Toni, si vols fer una mica un esment, primer vam tenir l'ensurte que ens va caure un dels cipressos la setmana passada, i això potser ha facilitat les feines, perquè...
No, ja tenia previst exactament fer aquest canvi i sobtadament va caure un dels xipressos que segurament era el que més torta estava. En definitiva el que estem pretenent és durant aquest hivern i primavera fer una reforma del que seria algun dels àmbits del municipi en el qual...
doncs la sequera va tenir més impacte. Va tenir molt impacte en el que seria l'arbre viari, que volem reposar pràcticament, íntegrament, tot l'arbre viari que avui està en els corcells buits. Volem reposar tot l'arbre viari. A la Quintana volem refer aquesta L per realment dotar-la...
d'una nova imatge, no tant la imatge que tenia amb els impressos, sinó una imatge molt més adequada i amb plantes que segurament siguin més adaptades al medi i a la situació actual, plantes que resisteixin millor els efectes potencials, els efectes de sequeres i més resistents en aquest sentit.
i també amb això mateix que farem a la Quintana estendrem aquestes feines de jardinament a altres àmbits com per sempre la primera fase de la llosa del soterrament tota l'amiguda que reitero moltes d'aquestes circumstàncies van venir donades per la sequera i que realment com totes les feines que estem fent crec que la podem i a més tindrem aigua per poder regar en definitiva perquè estem treballant la mina de regants i saben vostès que la mina de regants
ens aportarà aigua pràcticament de la Corba Sajulià fins a l'estació de bombeig que tenim a l'alçada, al vial del Congost, per poder possibilitar que, doncs, injectar aigua a la mira de regants i possibilitar el rec a zones urbanes. També la recuperació de l'aigua del pou de DIF, que evacua les vies de DIF, doncs també el recuperarem per injectar-lo també a el que seria la pròpia mira de regants. Des d'aquest punt de vista hi ha aquest...
doncs podem tenir aigua de rec del freàtic, i això a més a l'estalvi que representa de l'aigua d'ús de boca per regar, que realment no és el més òptim ni el més sostenible. Des d'aquest punt de vista, per tant, és una transformació el que estem pretenent i estem treballant-hi per fer-ho possible. El deadline, reitero, és del mes de febrer, que estem començant ja, fins al mes de juny, que és el temps que ens marquem exactament per fer tota aquesta evolució.
Bé, simplement per agrair el comentari del regidor, el nostre grup havíem insistit ja en diverses ocasions, ara que ho has mentat, que reposessin tota la zona enjardinada de la Llosa, per tant, contents de sentir-ho, ho estarem més quan ho veiem. I una mica aquesta era la idea, el nostre plantejament, quan vam presentar aquesta proposta d'adhesió a la xarxa de Viles Florides, que puguem assolir aquests estàndards de qualitat, que creiem que el nostre poble té potencial per assolir. Respecte a la resposta de l'alcalde pel tema de Rodalies, entenc el corporativisme...
amb el govern de Catalunya, amb el govern de l'Estat, però vostè entendrà i jo no m'hi estendré, el meu grup polític també ha fet les declaracions oportunes en aquest sentit, però sí que creiem que valia la pena remarcar que a nivell municipal també podem arribar a tenir una responsabilitat, una oportunitat de contribuir a ajudar la ciutadania del nostre poble en aquest sentit i per això volíem fer el comentari. Gràcies.
Jo crec que amb el bàsic coincidim i el corporativisme és normal i aquí en definitiva estem grups polítics i ahir m'ensenyava un regidor del PSC que governa en coalició, en algun municipi que governa en coalició, en Junts, el missatge de Junts convidant els seus electes a fer declaracions en aquest sentit. No passa res. Si l'important és que estiguem d'acord amb els bàsics del contingut i que és que efectivament cal inversió, cal millorar les estructures i que ens hi posem tots plegats.
Molt bé, finalitzat el torn de pregs i preguntes, donaríem per finalitzat el ple i ara seria el torn de preguntes, si n'hi ha, del públic.