Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 20 de març de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 203.
Seguim amb el cicle del mes de la dona al Montmeló Sona. Ja hem parlat de dona i patriarcat reivindicant Ildegar Rodríguez i entrevistant la Cristina Sánchez Miret. També hem tocat el tema de dona i empresa, parlant de perfumeria Júlia i entrevistant la Txelo Morillo. I avui toca parlar d'art, concretament de la música, en un programa titulat Dona i música. Però no ens avancem encara. Al sumari del programa avançarem els continguts que podeu sentir a l'edició d'avui.
Montmeló sonés del magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya el Pablo Gudo a l'espai Carretera i Manta i la Cristiana Riveiro a la secció Al Cap a la Ràdio. A l'elocució del programa tenim l'Olga Colomines i un servidor al Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de la pianista i directora d'orquestra Antonia Brico. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poblar. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, el Pablo Agudo ens porta una nova entrevista musical a l'espai Carretera i Manta. En aquesta ocasió, xerrarà amb l'artista Àfrica Pérez Chacon. A continuació, la Cristiana Ribeiro ens porta una nova secció del CAP a la ràdio, que coincideix amb el Dia Mundial de la Salut Bocodental. I com ja sabeu, tot això i algunes coses més és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 20 de març de 2026.
Montmeló Sona, el magasí informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona Així de B. Montmeló Sona i Sona Així de B.
Benvingudes i benvinguts de nou a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar, perquè a tothom li agrada celebrar. I agafant la lletra doques grasses, al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. Avui continuant amb el cicle de dones il·lustres que estem dedicant aquest mes de març, volem recuperar una figura fascinant i alhora sorprenentment poc coneguda, Antonia Brico.
Una dona valenta, tossuda i brillant que va desafiar totes les normes del seu temps per obrir-se camí en un món que durant segles havia estat reservat només als homes. Antonia Luisa Brico va néixer a Rotterdam el 26 de juny de 1902. La seva infantesa no va ser gens senzilla. Va ser adoptada i amb només 5 anys es va traslladar amb la seva nova família a Los Angeles. Aquest canvi geogràfic també seria, sense que ella ho sabés, el primer pas cap a una vida marcada per la música.
A Los Ángeles la jove Antonia va descobrir el seu amor per la música. Tocava el piano amb una naturalitat sorprenent. Ben aviat va quedar clar que no era una ofició passatgera, sinó una vocació profunda. Era d'aquelles criatures que quan s'asseu endavant d'un teclat sembla que el món s'aturi una estona.
Ja de jove universitària va començar a dirigir petites formacions, tot i que en aquella època gairebé ningú podia concebre una dona al capdavant d'una orquestra. Però Oricó no era una dona que acceptés fàcilment els límits dels altres. Ella tenia clar què volia, dirigir, liderar, crear música amb les seves pròpies mans.
Per seguir el seu somni va marxar a Berlín i va estudiar a l'Acadèmia Estatal de Música. Allà va ser la primera dona a graduar-se en direcció d'orquestra. Primer pas, primera barrera trencada. Però el millor encara havia de venir perquè Antoni Abrico no pensava conformar-se només amb un diploma.
El 1930 va aconseguir una fita que semblava impossible. Es va convertir en la primera dona a dirigir l'Orquestra Firarmònica de Berlín. En aquell mateix moment va demostrar que la música no té gènere, perquè el talent és talent, vingui d'on vingui i el tingui qui el tingui. El públic la va ovacionar.
Pocs anys després va repetir l'èxit als Estats Units, dirigint l'Orquestra Filarmònica de Nova York. Tot això en una època en què encara hi havia grans debats sobre si una dona podia liderar una institució musical important, i per descomptat sempre hi havia algú disposat a dir-li que no era adequada.
Probrico era imparable. Davant les dificultats d'accedir a més podis, va fundar la seva pròpia formació, la Women's Symphony Orchestra, una orquestra integrada només per dones, que no només reivindicava un espai professional, sinó també un espai simbòlic, un recordatori que elles també tenien molt per aportar.
Aquesta orquestra va ser un projecte extraordinari perquè demostrava que el talent femení no només existia, sinó que podia funcionar amb una qualitat artística altíssima. Per a Brico dirigir aquella formació era una manera de resistir-se a la resignació. Quan el món et tanca portes, no obre de noves.
Tot i els seus èxits, la vida professional d'Antoni Abricó no va ser fàcil. El prejudici continuava apareixent a cada pas. En molts entorns musicals la considerava una excepció curiosa, però no una opció estable. I això fa que, amb els anys, el seu nom quedés força difuminat entre altres històries més tradicionals.
Aquest oblit social no és casual. Moltes dones pioneres han estat arraconades en la memòria col·lectiva, com si les seves fites haguessin estat ximples anècdotes. Però no ho eren. Eren passos importants cap a un futur més just. Per això és tan necessari recuperar-les i explicar-les tantes vegades com calgui.
Antonia Bricó és un exemple clar que la perseverança pot tenir un impacte enorme. No només va obrir portes per a ella mateixa, sinó que en va deixar moltes obertes per a les generacions que vindrien després. Sense dones com elles, potser avui no tindríem directores d'orquestra reconegudes arreu del món.
També és important recordar que Bricón era un activista en pancarta. La seva lluita era una lluita des de la feina, des del dia a dia, des de la convicció que la música era un espai que havia de ser per tothom. I aquesta és probablement la seva contribució feminista més poderosa.
Explicar històries com la seva ens ajuda a veure com, amb el temps, el món ha anat avançant. Avui, per sort, cada cop hi ha més dones dirigint orquestres importants, guanyant premis, ocupant podis i sent referents, però encara queda camí per recórrer i per això és bo mirar enrere i entendre d'on venim.
També ens recorda com les conquestes socials no pareixen del no-res. Sempre hi ha algú que ha fet el primer pas, que ha picat la primera pedra. En el camp de la música sinfònica, Antonia Brico va ser una d'aquestes persones que van decidint no esperar permís per existir professionalment.
En el moment social actual, en què els drets de les dones continuen sent un tema de debat i d'acció, recuperar figures com la seva és més necessari que mai. Ens ajuda a reforçar la idea que el talent no té gènere i que la cultura és més rica quan hi participen totes les veus possibles.
Si avui tenim un panorama musical més plural, és gràcies a persones que, com ella, van tenir el coratge de desafiar el que semblava inemovible. I encara avui, quan una directora agafa la batuta, hi ha una mica d'aquella energia pionera que Bricó va semblar fa gairebé un segle.
Per això, en aquest març dedicat a les dones, val la pena deixar que el seu nom torni a sonar, que la seva història torni a circular i que el seu exemple ens arribi ben viu, perquè la cultura també és memòria, i la memòria també és justícia, i parlar de Brico és, d'alguna manera, una forma de reparar.
Així que avui des de Ràdio Momaló reivindiquem la seva figura, no només com una directora d'orquestra excepcional, sinó com una dona que va obrir camins, que va creure en ella mateixa i que ens ensenya que la persistència pot canviar històries. Ella ho va fer i nosaltres continuem explicant-ho.
Bona nit!
Fins demà!
que me funde el calor, se desaparece, cuando tú vienes estando en mi vida. Seine hast es meine hast, Seine Wucht es meine Wucht,
The only way to save us is through divine intervention.
I will be saved if I'm in detention Oh, you till you love me Till you love me Till you love me Till you love me Till you love me Till you love me Till you love me
Do you love me?
Hola, saps una cosa? Si creus com les dones hem de cobrar el mateix. Si fas teves les tasques de casa. Si aquí hi veus, bellesa. Una família. Aquí una dona valenta. I aquí també. Sí, ets feminista. Perquè no importa qui o com siguis. Si ets conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, però crides perquè tothom pugui arribar a tenir-les, feminista. Explota, explota!
Si per aquí no passes. Si culpes l'agressor i no la víctima. Molt feminista. Si penses que ella pot ser enginyer o bombera. O que els productes menstruals haurien de ser gratuïts. O per decidir si vols ser mare o com ho has de ser. Feminista al quadrat. Si t'agrada ballar per tu.
Cuidar-te per tu. Vestir-te i maquillar-te per tu sense que importi qui o com et mira. Sí, sí, sí, sí. Ets feminista. I si no series, no passa res. Perquè en els feminismes tot és començar. Vuit tema. Dia internacional de les dones. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé, aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc, l'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Com que a divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 20 de març de 2026.
El proper dimecres, 25 de març, a la Sala de la Concòrdia, xerrada informativa sobre els requisits per accedir als habitatges del Toró del Bandera. L'aparcament provisional al costat de l'estació de Renfe ja està gairebé enllestit. La fira de segona mà i col·leccionisme es trasllada a la zona del mercat setmanal. Montmeló celebra la setena edició del certamen literari Sant Jordi 2026. Una cinquantena de veïns i veïnes de Montmeló visiten la presó Model, on van estar empresonats 29 montmelonins durant la repressió franquista.
La construcció dels 38 pisos de lloguer assequible que s'estan edificant a la Ronda Turó de la bandera de Montmeló avança a bon ritme i ja s'ha completat bona part de la planificació. Està previst que s'entreguin els pisos cap a mitjans de 2026.
Per optar a un d'aquests habitatges s'ha d'estar inscrit al Registre de Persones Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya abans que es publiquin les bases d'adjudicació definitives. La promoció, tota de lloguer, conté pisos d'una, dues i tres habitacions amb aparcament i traster, amb superfícies útils que oscillen entre 46 i 75 metres quadrats. Els preus oscilaran dels 531 euros als 799 euros, despeses de comunitat incloses.
Per tal d'accedir al lloguer d'aquests habitatges, cal que la persona sol·licitant acrediti una residència amb un meló d'un període mínim de 3 anys, de forma continuada immediatament anterior a la data de la sol·licitud. Seguidament, també es tindran en compte els sol·licitants que acreditin un període mínim de 3 anys de residència discontinua durant els darrers 10 anys.
Els ingressos anuals de la unitat de convivència han de ser superiors al salari mínim interprofessional i no superar en 3,59 vegades l'indicador de renda de suficiència de Catalunya. Les unitats de convivència per habitatge no podran superar les 6 persones i l'esforç econòmic del lloguer no pot superar el 30% dels ingressos.
Segons l'alcalde de Momeló, Pere Rodríguez, aquests requisits garanteixen l'accés a un ampli ventall de la població. Es tracta d'habitatges pensats, preferentment per a momelonins i momelonines que, tot i tenir un sou, tenen dificultat d'accés al mercat de l'habitatge. Els 38 habitatges que es posen per allogar es reserven per col·lectius específics. Reserva de 24 habitatges per a joves fins a 35 anys o menys.
sempre que siguin majors d'edats, equivalent a més del 63% del total d'habitatges. Reserva de 4 habitatges per a persones majors de 65 anys, equivalent a més del 10% del total d'habitatges.
Reserva de dos habitatges per a persones amb mobilitat reduïda, equivalent a més del 5% del total d'habitatges. Reserva de quatre habitatges per a famílies amb membres amb una discapacitat del 33%, no vinculada a la mobilitat reduïda, equivalent a més del 10% del total d'habitatges. I reserva de quatre habitatges per a famílies monoparentals i monomerantals, equivalent a més del 10% del total d'habitatges.
Per tal d'acostar tota la informació a la ciutadania, s'ha organitzat una jornada informativa el 25 de març a les 6 de la tarda a la sala de la Concòrdia. La sessió està pensada per a resoldre els possibles dubtes d'aquelles persones que hi estan interessades i donar tota la informació de manera detallada.
Els pisos del sector honor promoció Larbós està impulsada en col·laboració público-privada. L'Ajuntament de Momoló ha cedit el sol. La Fundació Sales és la promotora del projecte, mentre que la Fundació Noulloc és l'entitat que gestionarà els habitatges en lloguer. A més, és una promoció subvencionada pels fons europeus Next Generation impulsats per la Unió Europea i amb la participació de la Generalitat de Catalunya i compta amb el finançament de l'Institut Català de Finances.
Ja està a punt l'estacionament provisional sobre la llosa del soterrament amb accés pel carrer de l'1 de Maig, cantonada a carrer de Josep Terradellas, al costat de l'estació de roderies de Montmeló, amb una capacitat total de 135 places.
Amb aquest aparcament es pretén donar capacitat a les places d'estacionament eliminades temporalment com a conseqüència de les obres d'urbanització de la segona fase del soterrament del ferrocarril a Montmeló. Aquesta zona s'ha habilitat, d'acord amb Adif, mentre no es desenvolupi la tercera fase del soterrament. L'Ajuntament de Montmeló, juntament amb l'autoritat del transport metropolità, desplegarà la solució del parc Unlot per regular i controlar de forma digital l'aparcament d'enllaç de parc en rai de l'estació de tren a les persones usuàries del transport públic.
Per accedir-hi caldrà validar el tíquet d'estacionament dins de l'estació un cop superat el control d'accés i que té validesa per tot el dia en curs. L'horari de regulació de l'aparcament d'enllaç durant el qual és obligatori obtenir i validar el tíquet d'estacionament és de dilluns a divendres de 7 hores a 17 hores. Properament s'instal·larà dins l'estació al punt de validació.
Per a la ciutadania general i durant la resta de l'horari, la zona d'aparcament funcionarà com a zona blava gratuïta amb limitació horària de temps. Entre les 8 del matí i les 8 del vespre, el temps màxim d'estada serà de dues hores per facilitar la rotació de vehicles i disposar d'aquesta manera de més places d'aparcaments al municipi. Entre les 8 del vespre i les 8 del matí, l'aparcament funcionarà com a zona d'aparcament lliure com a qualsevol altra zona blava del municipi.
Davant la impossibilitat de tallar la carretera per desenvolupament de les obres del soterrament i escoltant les valoracions de la darrera edició celebrada a la Llosa, la Fira de Segona Mà de Montmeló es traslladarà dissabte 28 de març al Passeig de les Corts Catalanes, l'espai on se situen habitualment les parades d'alimentació del mercat setmanal. El canvi reforça un esdeveniment plenament consolidat, molt ben valorat pels participants i visitants.
La Fira de Segona Ma és un mercat ciutadà de reutilització i consum responsable, on veïnat i entitats donen una segona vida a objectes que ja no fan servir, roba i complements, llibres, joguines, petits electrodomèstics, decoració o estris per la llar. L'objectiu és reduir residus, estalviar recursos i promoure l'intercanvi social. En un ambient proper i familiar, any rere any, la Fira ha demostrat una gran capacitat de convocatòria i una logística àgil, fet que n'explica l'èxit i la bona acollida.
Des del Departament de Promoció Econòmica es valora el passeig de les Corts Catalanes com un emplaçament més cèntric, amb més ombra, més establiments de restauració a prop i més facilitat de muntatge i desmuntatge, aspectes que les paradistes agraeixen especialment. En l'edició passada es va planificar més de 400 metres lineals de parades en dues files i un passeig central a la zona de la Quintana.
Seguint l'exemple del mercat setmanal, s'habilitaran diversos passadissos curts, sense obstacles i ben senyalitzats, per garantir una circulació còmoda i segura. Per motius organitzatius, divendres 27 a la tarda, un cop netejada la zona de l'activitat del mercat, no es reobriran els carrers al trànsit. Quedaran tancats per preparar la fira de dissabte al matí. Es demana a la ciutadania respectar la senyalització temporal i planificar els desplaçaments.
Amb aquest format Montmeló referma una fira útil, sostenible i molt ben valorada, que afavoreix l'economia circular i la cohesió social i que ofereix una experiència agradable. La participació és gratuïta i l'Ajuntament cedeix una taula per expositor. Per més informació i suport en la tramitació es pot escriure a promoec arroba montmeló.cat.
Amb l'arribada de la primavera i la celebració de Sant Jordi a tocar, Montmeló torna a posar en valor la creativitat literària amb la setena edició del concurs Escriu Humor, un certamen ja consolidat que cada any anima grans i petits a endinsar-se en el plaer d'escriure. Organitzat per l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament, l'Oficina de Català i Òmnium Cultural, el concurs vol donar veu a totes aquelles persones del Vallès Oriental que tenen ganes d'explicar històries, imaginar mons o compartir vivències a través de la paraula escrita.
El concurs està obert a tothom a partir de 6 anys i s'estructura en 5 categories. Categoria menuts, de 6 a 8 anys. Categoria infantil, de 9 a 11 anys. Categoria juvenil, de 12 a 16 anys. Categoria adult, de 16 a 59 anys. I categoria sènior, més de 60 anys. La participació és comarcal i els menors necessiten autorització familiar.
Els relats han de ser inèdits, escrits en català i presentats sota pseudònim. La temàtica és totalment lliure, de manera que cada participant pot donar forma a la història que més il·lusió li faci. Fantasia, misteri, humor, experiències personals... Tot hi té cabuda. Els textos han de tenir entre una i tres pàgines, presentats en Word, Lletra, Ariel 12 i Doble Espai.
Les obres s'han d'enviar telemàticament a través del formulari habilitat al web de l'Ajuntament. El termini de presentació és fins al dijous 23 d'abril a les 24 hores. Cada categoria tindrà un primer i segon premi en forma d'avals per basc canviant comerç local. Menuts i infantils 60 euros, 30 euros en material didàctic. Juvenils 100 euros, 50 euros en material electrònic o didàctic. Adults i sèniors 100 euros, 50 euros en material electrònic o didàctic.
Les obres guanyadores es faran públiques en l'acte de veredicte oficial que tindrà lloc el dissabte 23 de maig a les 12 del migdia a la Biblioteca La Grua. L'EscriuMó és molt més que un concurs. És una invitació a jugar amb les paraules, a perdre la por a escriure i a compartir històries que sovint sorprenen per la seva força i originalitat.
Any rere any, el certament demostra que Montmeló i la comarca són plens de talent literari a totes les edats. Així que ja ho saps, si tens una història al cap, aquest és el teu moment. Inspira't, escriu i participa al setè concurs de relats Escriu-Mó.
Canviem Montmeló va organitzar el passat dissabte 14 de març dues visites guiades a l'antiga presó model de Barcelona, una iniciativa de recuperació de la memòria històrica i de recordatori a les persones que van lluitar pels drets i llibertats durant el franquisme. Segons un estudi publicat al butlletí del Centre d'Estudis Montmeló per Marcel Comas l'any 2022, Montmelonins morts al front i víctimes de la repressió franquista en camps de concentració, batallons de treballadors i presons, 1937 al 1946,
de prop del centenar de Montmelonins, 95 homes i dues dones amb constància documental, que van estar presos en camps de concentració. Batallons de treballadors i presons franquistes després de la Guerra Civil. En consten com a mínim 29 presos polítics que passaren per la presó model de Barcelona.
Durant les visites, els participants van poder conèixer els detalls d'aquest equipament convertit en un espai de memòria històrica i també van poder visitar la sala de pacateria on va ser executat Salvador Puig Antic el 2 de març de 1974, mitjançant el mètode del Garrot Vil, una de les últimes execucions del franquisme.
La modela es va inaugurar el 1904 i era coneguda com a presó celular per oferir una nova estructura penal, substituint antigues presons massificades. Va ser a partir de la dictadura que es produeix una massificació crònica. S'aglomeraven reclusos en grups de fins a 15, en cel·les dissenyades per a dues persones.
L'increment de la repressió i de presos feu necessària l'utilització també d'un edifici adossat, abandonat i habilitat a nous espais com la presó de Sant Elies o el Palacio de Misiones. Actualment, jardins de Joan Maragall darrere el manac. L'activitat ha completat amb la participació de l'Associació Catalana de Persones Expresses Polítiques del Franquisme, encarregats de fer la visita guiada per les dependències de la model.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 20 de març fins diumenge 29 de març.
Avui divendres 20 de març a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal, amb motiu del Dia Mundial de la Poesia, lectura lliure de poemes i del poema escollit per aquesta edició de 2026, Foc d'Ocell, de Blai Bonet, amb l'actuació de l'alumnat de l'Escola Municipal de Música de Montmeló. Organitzant Biblioteca Municipal La Grua i Consorci per la Normalització Lingüística de Montmeló, col·labora a Escola Municipal de Música de Montmeló.
Diumenge 22 de març, nou espectacle familiar de la xarxa, a la 5 de la tarda a la sala Polivalent. Gaudirem de la gallina dels ous d'or, a càrrec de Zoom Zoom Teatre. Què passa quan arriba a la granja una gallina que posa ous d'or? Una història que conta que els diners són un cuento. Venda d'entrades a entrepolis.com. Més informació a xarxamontmeló arroba gmail.com. Organitza Grup Xarxa Montmeló.
Dimarts 24 de març a dos quarts de 4 de la tarda a la Sala de la Concòrdia, nova sessió de cinema per a la gent gran. Dimecres 25 de març a les 6 de la tarda al Centre Cultural de Torreta, la cura facial a la menopausa. Taller monogràfic de cosmètica natural. Es farà un netejador amb oliogel i una crema facial. El preu del taller és de 22 euros amb material inclòs.
Inscripció al Centre Cultural La Torreta a latorreta.com o al telèfon 935 721 033. Organitza Centre Cultural La Torreta. També dimecres 25 a les 6 de la tarda a la Sala de la Concòrdia, reunió informativa sobre els habitatges dotacionals del sector nord. Organitza Fundació Sales i Fundació Nou Lloc.
Divendres 27 de març a un quart de sis a la tarda a la Biblioteca Municipal arriba l'hora del conte amb Unidori Tericatori, a càrrec de Sussac Nanabó, històries animades i enjugassades d'animals i altres criatures. Per infants a partir de tres anys, organitza Biblioteca Municipal La Grua.
Dissabte 28 de març, a partir de les 10 del matí, al Passeig de les Corts Catalanes, acollirà una nova edició de la Fira de Segona Ma i Col·leccionisme. Ven el que jo no faci servir i compra articles de Segona Ma i Col·leccionisme.
També dissabte 28, però a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Polivalent, concert amb el cor de l'Aula Lírica de Granollers. Cançons populars, sarsuela, òpera i homenatge als grans tenors. Venda d'entrades a entrepolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda a salapolivalent.com o al telèfon 935 721 033.
I acabem l'agenda d'avui recordant que fins al dia 10 d'abril podreu visitar l'exposició Una llengua, moltes llengües, sobre la variació lingüística del català. A la Biblioteca Municipal, una mostra creada per l'Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània de la Universitat de Girona. L'exposició proposa un recorregut divulgatiu i accessible al voltant del concepte de llengua, de la diversitat i la vitalitat lingüística i de les múltiples formes que adopta el català en el seu gust quotidià.
I això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual. Don't need your money, don't need your time, don't need your freedom, cause I got mine. Don't need your kisses, don't need your heart, you keep your messes.
Fins demà!
So I drowned her in flames and now she's been reborn So I drowned her in flames and now she's been reborn Wasn't it you who taught me that Take what you need and don't look back It must be easy to walk away When you don't believe the things you say
Bona nit.
So I drowned her aflame and now she's been reborn So I drowned her aflame and now she's been reborn
Bona nit.
Hola?
T'agraden els musicals? Doncs sí, la veritat. Doncs llavors no et perdis Horror Guassa Especial Musicals, el programa dels voluntaris del Festival de Sitges. Ah, doncs moltes gràcies. No es mereixen.
Feminista tu i jo, i nosaltres, i vosaltres. Som moltes, diverses i totes feministes. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments treballem per una igualtat real, igualtat de tracte, mateixos drets i mateixes oportunitats. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona.
Benvingudes i benvinguts a Carreter i Manta, l'espai de Ràdio Montmeló que s'encarrega de la música. Durant tot el mes de març, a Ràdio Montmeló, dediquem les entrevistes a dones vinculades a Montmeló que han deixat empremta en àmbits diversos com la cultura, la música, l'esport i la ciència, així com el teixit social.
Avui tenim amb nosaltres, com no podia ser d'una altra manera, ja que es tracta de l'espai de carretera i manta, una veu molt especial relacionada amb la música, una artista polifacètica, inquieta i amb una trajectòria que recorre ja dècades de música.
Estem parlant d'Àfrica Pérez Xacol. Bon dia. Bon dia. Com estem? Bé, bé, aquí, il·lusionats de que hagueu comptat amb mi. Molt bé, doncs l'Àfrica és nascuda a Caldes de Montbuí, però és veïna de Montmeló des de fa molts anys, i pare imprescindible de la banda sonora del Vallès, podríem dir-ho així, no? Sí, sí, he portat molt pel Vallès cantant. Molt bé, doncs amb ella farem avui un vibrant i llarg recorregut musical,
i repassarem tota la seva carrera que com diem ja és llarga no ho farem amb música en directe perquè hauríem de portar aquí tropecientos músics
Però sí que anirem sentint els temes així per ordre cronològic. L'Àfrica comença a cantar de joveneta, primer a l'escola, després formant part d'un grup de folk amb mestres i companys de l'institut. És autodidacta, curiosa i sempre oberta a nous projectes.
Ha estat veu de grups com Mala Memòria, Sleep, Riff, l'orquestra mandolina, Els Convidats, Any Zero i també ara la Sinfonia dels Herois, de la qual vam veure el bateig. A Montmeló fa un mes o cosa així. Bé, Àfrica, comencem pel principi. Com recordes tu aquells primers temps i aquells primers moments i orígens allà a Caldes quan vas començar?
Bé, molta nostàlgia. Allà es va coure tot, no? Vaig començar, com tu bé dius, a l'institut i sobretot sempre he anat molt acompanyada de gent que més que músics, que també, eren persones que m'acollien i m'ha acompanyat molt a la meva trajectòria musical, al meu germà, que ja va ser també un dels components d'aquest primer grup musical,
de folk i em va dir, Afri, vine a cantar aquí i tal. Després, quan ja em vaig engrescar amb una mica més de seriositat i vaig anar amb els slips, també va ser arrel de la meva parella, els meus amics. Vull dir que jo sempre he cantat amb gent que el projecte m'ha entusiasmat o m'ha cridat o m'ha seduït, però sobretot amb gent que he tingut molt propera i que m'he sentit molt això, molt acollida.
En aquella època, tu com veies, si és que recordes, com veies el paper de les dones dins dels grups musicals?
Bé, a veure, jo sempre, en aquell moment, la part física era molt rellevant, i aleshores jo tenia molt clar que m'agradava cantar, que em sentia gust i que tenia ganes de compartir tot aquest gossanito que tenia dintre, però que difícilment seria un prototip de cantant comercial i perquè no donava la talla físicament, és allò...
tot estarien, no sé, una estructura molt estàndard, que sigui rubies, que sigui petxugones, que sigui tal. Estem parlant de fa 40 anys, eh? Sí, sí, sí. I aleshores, doncs, jo... Sí que és veritat que, afortunadament, no només m'emmirallava amb el que hi havia per aquí a Nacional, sinó que també mirava i escoltava arrels...
de música més internacional, però sí que és veritat que les imatges que m'arribaven eren, uf, que perfecte o que comercial tiene que ser tu voz y tu cuerpo, no? Però afortunadament la vida no m'ha anat per aquí i la veu ha guanyat.
Molt bé, no? De fet, hauria de ser el normal. Sí, sí, sí. I a partir d'aquí, canviant o vas fent nous projectes, el primer projecte així amb mayúscules, podríem dir-ho, o amb carallulls, és el del grup Mala Memòria, un grup pop-rock de l'època dels 80-90. Sí, sí, 80 més aviat, sí. I que vas formar també amb el teu germà.
Sí, amb el meu germà, exacte. Amb la meva parella també i amb músics del Vallès, que m'han acompanyat també amb altres projectes. Hi havia també a l'Audal Boluda, hi havia després més endavant també a l'Enriquilla, gent del Vallès, propera. El PG Nauté com a guitarrista, que després també m'ha acompanyat a altres projectes, com a Any Zero, que ha sigut el productor...
Aleshores, en aquell moment, el fet de quasi arribar a la discogràfica, que vam estar a punt, perquè després va haver-hi altres interferències comercials que van fer que allò no acabés sortint, nosaltres estàvem supermotivats, érem joves, amb molta il·lusió, amb molta set de música...
I, bueno, una de les coses importants del Mala Memoria que recordo va ser aquí, a Montmeló, quan vam fer de teloneros de l'último de la fila. Molt cert, sí, sí. Amb dues bateries, va ser tot un muntatge que el recordem amb molt amor, no? I, bueno, doncs allò va ser al principi d'un llarg camí, no? Orgullosa, francament, d'aquella etapa.
I en aquells anys, perquè estem parlant, concretament el concert de l'último de la fila va ser l'any 85, 285, la dècada famosa dels 80 que ara tothom venera i de més, tu com recordes que es movia, o sigui, la música aquí al Vallès concretament no...
no generalitzem, però la música aquí al Vallès... Hi havia un teixit? Sí que hi havia un teixit, i a més es podien anar a tocar sales, i també... El que passa és que, clar, no era de l'abast de la mòvida madrilenya ni de tot això. Nosaltres érem més modestos, no?
Però el rock, clar, també va passar que en aquell moment va haver-hi tot un moviment que va ser el rock català. Sí, va començar a sortir tots els grups de sopa de cabra. Exacte, van sortir aquests que van ser, doncs, se'ls apoyava molt políticament perquè era com un moviment...
que feia país i aleshores nosaltres com a mala memorial per cantar en castellà a aquest mercat no vam arribar a entrar però aquí sí que van arribar els slips que els slips sí que cantaven en català sí que feien, a més per mi ens vam avançar a l'època perquè fèiem un sol hip hop rap en català, castellà i anglès que era molt, ostres, que novedós
Però això va ser més endavant. Més endavant, però bueno, com a grup no. Com a grup jo vaig estar amb mala memòria que encara els slips ja es colaven. I els slips és un grup que m'ha continuat com el denominador comú que ha estat sempre amb altres projectes convivint. I l'època del 90, el 90-92, que va ser quan vam treure el primer treball...
amb la discogràfica Pick Up, si no recordo malament. No, Disc Medi. Disc Medi, ara tenia ja un lapsus. Doncs, ostres, estàvem en el moment aquest que no eren ni rock català ni érem un rock espanyol.
Era una barreja. De fet, va ser una gran novetat. Sí, era una barreja. Si es consulta en la hemeroteca, que es diu, de xarxes, a tot arreu surt com la gran novetat del moment, d'aquell moment, perquè no hi havia cap grup que s'encarregués a Catalunya de fer funky. Clar, clar. Hem donat una mica de salt. Sí, hem saltat o què? Jo és que soc bastant així, eh? Sí, no...
Volia acabar de parlar una mica de mala memòria perquè vau arribar a tenir contactes, ja ho has dit, amb EMI i demés, però al final no va... No va sorgir perquè després va haver-hi un projecte que ens va passar pel davant. O sigui, estaven dubtant entre el nostre projecte i un altre, nosaltres vam anar a portar el material, ja havíem hagut contactes i ja vam anar inclús a Madrid...
i després finalment es van desinflar o no els hi va acabar de quadrar i ens vam quedar una mica així. Bueno, tinc una anècdota realment d'aquest moment, que va ser que ens va trucar un grup que es deia en mala memòria. També.
i nosaltres teníem aquest nom enregistrat i aleshores Emi estava ja amb aquest producte a punt de treure'l del carrer i aleshores van venir a parlar amb nosaltres a dir, ostres, a veure què feu vosaltres i va venir em sembla que va ser el cantant del grup va venir a casa per intentar negociar amb nosaltres un canvi de nom a canvi de que nosaltres després també Emi ens escoltaria i ens deixaria
gravar alguna coseta, però perquè el seu projecte pensa que en aquells moments ja tenien tot gravat amb la portada, tapes i tot, no? Clar, i això suposava que la discogràfica havia fet una inversió i ens proposaven que nosaltres els passéssim el nom i ells, a canvi, ens escoltarien i mirarien a veure si el nostre producte encaixava en el seu català. I no veu accedint.
I aleshores els vam dir, home, doncs ja mal o equits, no? Ja mal o equits. I nosaltres se'ns quedàvem amb mala memòria. I al final li vam posar aquest títol, ja mal o equits, al grup. I dic, ostres, el teníem que haver enregistrat també, tu. No, al final no va quanyar i ja està. I l'aventura es va quedar aquí. Però bueno, va ser un moment allò, uf, adrenalina. Ostres, que potser podem arribar a gravar a Memi.
El món industrial en aquella època dels 80, aquí a nivell de Catalunya i nacional i de més, era com...
Bé, no sé, molt diferent el d'ara, no? Potser hi havia poques discogràfiques, però sí que movien una quantitat bastant gran de grups. Home, sí, si entrabas en un grup, en una discogràfica d'aquestes, és veritat que tenies uns contractes megablindats i que els drets eren contractes molt d'explotació, eh? I per dies molta llibertat. Bé, ara qui explota és es poti, o sigui... Sí, exacte, vas d'un explotador a un altre.
Però, clar, no podies opinar massa de la teva producció musical, ni a nivell d'estil, perquè tot estava molt dirigit. Però, vaja, nosaltres vam llançar, ens vam decantar més per un camí de ser lliures, de ser creatius, de fer-ho a la nostra manera, i això, doncs mira, tenia el seu preu.
Al final, vau fer com un treball sencer que al final no va veure la llum, del qual tenim aquí una còpia, la gent no pot veure, però tenim una còpia que és l'única, o de les poques que hi haurà, suposo. Sí, sí, sí. I aquí ja hi havia tot el que es considera un àlbum, un treball amb els 12 temes de rigor que es gravaven aleshores.
Llavors volem sentir un que posarem ara mateix, així tindrem el so dels 80, un tema de mala memòria que es diu El Último Trem.
Se quedó como una ruina vaga. Una voz en mi interior me gritaba, míralo, el futuro se te escapa. Y subimos en el tren, la mirada en el andén y la voz entrecortada.
Un cigarro en la estación, un café en la madrugada. La frontera está ante mí, tengo que intentar subir y coger.
Un cigarro en la estación, un café en la madrugada.
Doncs baixem del tren de mala memòria, que ha sonat molt a anys 80, aquest ritme i aquestes intros i, bueno, nostàlgic, no? Sí, sí. I marxem cap als anys finals dels 80, principi dels 90, amb el projecte de Slips, que és un projecte encara viu.
Bé, sí, ara darrerament potser ja ha quedat com un grup d'amics que ens trobem per passar-nos-ho bé i per recordar tanta música que hem viscut junts, però com a grup ja no existeix.
encara que els membres us veieu. Sí, sí, sí. El que passa és que, clar, pensa que això del 92 fins ara sí que hem fet, sí que vam fer una època que vam editar treballs, però ara mateix és això, musicoterapia per nosaltres, és trobar-nos-hi i riure i recordar i passar-ho bé.
L'any 92, l'any famós de les Olimpiades, que bullia molt tot el tema musical i artístic, surt el primer CD d'Eish Lips, com tu bé has dit, amb dismedi.
i veus ser això, el que dèiem abans, un grup molt pioner. Com recordeu tota aquella moguda, mai millor dit? Ens vèiem extraterrestres. Ens vèiem estrany. Què va passar amb aquells anys? Perquè, clar, a veure, en aquell moment o era movida rockera madrilenya i tal, o era rock català...
cantant en català, amb cançons, una mica potenciant la política del moment i així. I nosaltres, doncs, com que ens agradava el funky i ens agradava la barreja de llengües i ens agradava i ens continua agradant i els treballs tenen... hi ha un factor una miqueta molt rítmic que el que fas és una oda a la música però no parlàvem d'ideologies ni temes d'aquest...
Nosaltres quan anàvem, quan Dismedia ens va agafar perquè veia que era un producte diferent, original, novedós, i anàvem al de teloneros de grups amb nom reconegut, havíem estat davant de Sau, havíem estat amb els Pets. Els Pets van ser un grup que estaven a la mateixa discogràfica
I ells, en el moment en què nosaltres vam sortir paral·lelament, la discogràfica veia que, ostres, els locutors i les ràdios i tal elogiaven molt al projecte d'Slips, no? Deien, ostres, Slips és original i diferent. I Dismedi li agradava que diguéssim que estàvem bé perquè era un producte seu...
Però no volien que tapessin els pets perquè era el seu producte estrella. I aleshores va haver-hi una mica com de competition aquí, eh? A veure, ostres, posa els slips però no els posis tant, eh? Jo què sé, per exemple...
havíem anat amb el Mikimoto, i el Mikimoto es va enamorar del projecte, va venir al local, va venir a casa, i el Mikimoto volia que allò tirés endavant, i com això, altres van voltar a Catalunya per les emisores. Veu fer gira amb els 40 principals. Sí, els 40 principals, exacte.
I ara tot a TV3. Sí, els 40 principals el que feien és que el grup portaven un camió d'aquests de promo i anaven pels llocs i hi havia els grups, diguéssim, novells i després tocava l'artista reconegut. I vam compartir escenari amb gent que en aquell moment... A veure, ara se'm aniran els noms perquè jo què sé...
doncs vam estar, per exemple, amb la Luz Casal, tocant amb el Sau, amb els Lacs en Busto, amb grups que en aquell moment tenien un pes i nosaltres érem aquells teloneros que anaven i feien les dues cançonetes que havien punxat per la ràdio perquè anéssim fent altaveu i la gent ens quedava amb una cara demoniàtua.
Saps? Perquè havien sentit alguna cosa, però un cop et veien i veien que cantàvem en català, castellà, anglès, feien funky, feien sol, feien rap, miraven i deien, ostres, que raro esto, no? I es quedaven, que els feien, al final acabaven encrescats i aplaudits i tal, però érem com, ostres, per mi nosaltres vam arribar massa aviat.
Sí, ara ho sentirem, perquè anem a sentir, i així la gent es fa una mica la idea, del gran èxit principal. Per cert, Slips el podem considerar un grup de Montmeló. Sí, sí, sí, totalment. O sigui, la local estava aquí, la majoria de gent vivia o tenia segona residència aquí i arrels. Sí, sí, sí.
No estem parlant d'un grup fet allò amb quatre persones de quatre llocs diferents, sinó un grup arrelat amb un valor. Sí, arrelat amb un valor habitant, que sí. Molt bé, doncs anem a sentir el que deia, perquè sobretot també per gent més jove que ens estigui sentint...
que puguin sentir també com es rapejava als anys 90. Això del rap i el trap és una evolució d'un estil que ve precisament també del funky i que ja es feia al principi dels anys 90. És un ritme de rap diferent, però jo crec que molt ric i molt ben fet. I a més a més amb els arrenjaments, en aquest cas de saxo i de
Sí, i teníem una secció d'avents que es va implicar molt i li donava un catxer important. Clar, a veure, i el que tu comentaves abans també és veritat, com vam ser com una mica novedosos després a la Marató, una de les primeres, la Marató del 92, doncs vam sortir com a grup també diferent i vam estar actuant també en aquest tema, amb
Jo me'n recordo de veure Slips a TV3 diverses vegades i clar, em feia molta il·lusió i molta gràcia perquè era un grup de Montmeló a més amb amics i coneguts. Vam fer també la banda sonora d'un programa de tele que es deia Zona B, que tenim una cançó també del Zona B.
que era un programa que passava videoclips i vam fer aquesta sintonia. Després també va haver-hi la gincana. Saps aquesta gincana que fan a Barcelona? Sí. Que també van fer la banda sonora de la gincana. Van estar un moment que ens van sortir cosetes xules. Sí, sí. Doncs anem a sentir el gran èxit de l'època dels 90 de slips, que és Estope. Estope.
Estope, estope.
Tu és superluïna, que el teu amor és estúpid. Eres sempre, jo vaig abrir-me cada estúpid. Juga un joc a tota l'escena, jugava jo jo. Vaig descobrir ser present que el joc és inútil, inútil sense estil. Estoupe, estoupe, tu gas et últim al pote. Estoupe, estoupe.
Estope! Estope! Estope! Estope!
Estope, estope, jugasse tonto del bote. Estope, estope, jugasse tonto del bote. Doncs ha quedat molt clar que estope jugasse tonto del bote, com diu la cançó. Una cançó que a més a més és molt comercial, fins i tot jo crec que en aquests moments també. O sigui, es podria apurar ara i sonar perfectament.
ve una següent època per l'Àfrica que jo crec que és potser l'època com més consolidada la teva diria així la dels convidats
Els convidats era un grup de, bueno, no sé, de pop català, que va tenir molta prestància durant, jo diria, força anys. Amb els convidats vam fer cinc treballs, cinc projectes, vam estar quinze o quinze anys treballant junts,
i va sortir arrel de l'orquestra mandolina el guitarrista de l'orquestra mandolina que és en Jordi Ribot que també té altres projectes ara actualment està també tocant amb una versió dels Beatles el Jordi em va comentar tinc uns temes i tal i m'agradaria i arrel d'aquí
vam començar a cantar junts i jo li vaig anar fent les veus. I després d'uns quants concerts fent les veus em va dir, escolta, ho hauries de cantar tu, no? I vam canviar... Passa cap endavant de l'escenari. Vam canviar el rol. I sí, sí, vam arribar a estar 15 anys junts, vam fer 5 projectes, vam fer una de les cançons de la... Quan TV3 feia la cançó de l'estiu, no, la cançó de la tardor vam fer nosaltres. Vam fer la cançó de la tardor al començar de nou.
I, com tu dius, una etapa molt serena, molt tranquil·la, molt consolidada, que jo continuava amb els slips. Clar, perquè tot això no és allò que diguis vaig canviant, sinó que els projectes anaven paral·lels.
Perquè, clar, no eren projectes que t'absorbissin tant com per dedicar-te exclusivament a un i deixar la teva feina a part. Aleshores, aquí el que malauradament o orgullosament també puc dir, que jo he mantingut la música amb la meva feina
amb la meva família i els meus projectes i no he deixat de cantar, però tampoc he pogut focalitzar i dir, ostres, em dedico només a la música. No, però no me n'apenedeixo, estic contenta d'haver portat aquesta motxilla. Ara que treus aquest tema, o sigui, quina diferència, ja que estem amb el mes que estem fent entrevistes a les dones, quina diferència hi ha entre fer això amb un home o amb una dona...
Quan dic ja, ho parlo també ara, no als anys 90 ni de fa 20 o 30 anys, sinó també ara.
A veure, a mi al principi quan vaig començar a cantar i em van començar a sortir projectes i tal, la meva mare patia, no? El primer que em deia és haver d'acabar la carrera i estudiar i tal, perquè això de la música per les dones és molt com fugaz i després no tindràs una solvència. Hi havia aquesta por. Inclús recordo que em va venir a buscar el director de l'Orquestra Mandolina per anar a fer, el Joan Coscó, per anar a fer una gira per...
per Aragó i tot això, i em va dir, però és que clar, això no li mengis el cap, que ha d'estudiar, perquè era com mostres.
Això de l'artisteo queda en segona... Sí, sí, i clar, quedava com una mica... Bé, no sé, jo suposo que quan et pots dedicar a una cosa al 100% i pots treure un rendiment que per la societat és viure d'allò, després sí que dius, d'acord, ok, però quan no pots fer-ho, doncs és com dir...
Això deixa-ho de hobby, home, perquè això no t'omplirà la nevera. I jo vaig arribar a entendre que per mi la nevera era important, però també era important l'ànima, no? Jo m'havia de sentir bé amb mi mateixa. I llavors vaig haver de lluitar una mica amb dir, no, no, jo vull omplir nevera, però omplir l'ànima i necessito la música per fer-ho, no?
i vaig combinar això perquè vaig tenir una gran sort, que és que el meu germà i la meva parella sempre han estat molt a prop del projecte musical, i no em vaig sentir que em diguessin, ostres, ara te'n vas i deixes els nens, per exemple, perquè hi havia èpoques que me n'anava, me n'anava al cap de setmana a cantar, i clar, això a vegades entre...
la societat o la gent del moment deia, hosti, però és que clar, el Pere es té que quedar amb les criatures, no? I coses d'aquest tipus, no? Això era com... Era com estrany, no dic que estigués mal vist, però era com estrany. Sí, era com estrany. Era l'excepció. Sí, però jo he tingut sort en aquest aspecte. Els convidats, què és el que van tenir una mica d'especial perquè durés 15 anys i que traguésseu música de molta qualitat? Sí.
Era música feta molt amb el cor, era bastant elegant, era música molt per totes les edats, una música d'aquest pop tranquil, sí que també teníem algunes peces una mica més mogudes, però que podies portar molt a sales petites, podies fer teatres, perquè nosaltres hem fet dos cursals i els cursals hi ha en 800 localitats i els hem omplert, però perquè ja portàvem una trajectòria i la gent doncs...
La gent s'identificava força amb els convidats perquè, a més, també fèiem cançons, versions, fèiem versions en català. Tot era en català. I eren versions de temes que havien sonat molt i que la gent se sentia acollida. I era un bano de públic que podia anar entre...
Aquell jove adolescent romàntic i la mare i la iaia, saps? I això suposo que va fer que poguessin... La veritat és que era com un grup, entre cometes, de cult, perquè tampoc veu estar mai a primeríssima fila, però sí que quan tothom deia, ostres, he anat a veure els convidats o he sentit els convidats que fan disnow i tal, tothom ho parlava amb molt de respecte.
Sí, sí, això estem contents, eh?, que el treball que hem fet és digne d'escoltar i té un nivell. No sé, hem tingut col·laboradors importants, també, perquè a vegades convidàvem... La paraula de convidat va venir perquè eren un duet, eren un duet baix, baix i guitarra, que cantaven tots dos,
I van estar fent 100 actuacions en un mateix local que es deia El Celler, que era un local molt entrellable, com podria ser un local al cargol pelut o una cosa així d'aquesta zona. I llavors cada dia convidaven algú. I jo vaig ser una de les convidades a cantar algun tema. I d'aquí venia el nom dels convidats.
I havíem convidat gent, mira, va vindre al Gabaldà dels Pets a gravar amb nosaltres i va gravar una de les cançons, Els Gossos, també. Després també músics famosos com el Luis Robisco, que és un guitarrista de molt nivell, també. De fet, els convidats eren el grup de Manresa. Exacte. Jo era l'estrangera. Tu eres...
L'estrangera. Eres la convidada. La convidada, sí. Molt bé, doncs anem a sentir el tercer tema d'avui, de l'Àfrica, que serà precisament aquest de començar de nou, que va ser, si no m'equivoco, va ser, i crec que ja l'has dit, la cançó de TV3 per presentar la nova temporada de tardor i de més. Doncs anem a sentir començar de nou. Començar de nou
Fins demà!
Saber del cert que el canvi és el bo, i és quan es fa fosc que creixen els dubtes. Creure que potser hagués estat millor, oblidar la por, el temps és el jutge. Encara que no hi ha mai retorn, sempre es pot començar de nou.
Comença de nou, posa el compte de 0, aprendre de l'ahir, saber fer-ho. Comença de nou, com si fos.
d'estrenar a la vida. Saber que no hi ha res perdut, que encara hi ha sang a les venes, obrir-ho tot, llançar la clau, deixar de ser esclau de la misèria, encara que mai no hi ha de tot.
Comença de nou, posa el compte 2-0, aprendre de l'ahir saber fer-ho. Comença de nou, com si fos un nou dia, tornar-te a estrenar a la vida.
Com si fos una uri.
Gràcies.
Després de l'etapa dels convidats, que ja hem sentit el tema, el germà de l'Àfrica, l'ISMA, et proposa fer un nou projecte que du per nom Any Zero. Explica'ns una mica el benveure presentat a la sala polivalena en el seu moment. Explica'ns una mica...
Una mica el meu germà, que sempre ha sigut un colinquiet, en aquest moment ell tenia unes cançons, unes melodies, unes lletres enfocades en una per cada mes de l'any. I va ser com una estrena composant lletres, perquè ell en els altres projectes feia de guitarrista.
I aleshores em va demanar, mira amb aquest projecte nou, a veure si t'agrada. I jo era un moment en què estava fotuda de veu, perquè, clar, combinar la docència amb la música és complicat, i li vaig dir, ostres, Isma, no sé, jo fer alguna cançó, sí, no? Però capitanejar un nou projecte i que el muguem una mica i que hagi de portar el pes de la veu, i un dia si estic xunga, què? Saps? No vull tenir aquest pes. I al final vaig acabar fent-lo, perquè em va enamorar molt.
Sembla que el teu germà sempre... Sí, m'acaba empenyent, no? Al precipídeo. I tu et deixes, per això. Home, sí, totalment. I vam fer aquest projecte, un projecte de començar de zero, com d'esborrem-ho tot i comencem de zero i fem una cançó per cada mes de l'any. I va quedar molt maco. Ens el va produir en Jordi Pigenaute, que també ens va acompanyar a la minigira que vam fer. I, bueno, va tindre aquell dos anys o així que va viure el projecte. Déu-n'hi-do. Sí, i ja està.
Molt bé, i no hi ha cap proposta, això, per part de qui sigui, ja no dic el teu germà, de qui sigui, de fer un retrobament que sigui any 1 o any 2. Home, doncs mira, fa bé que em facis aquesta pregunta, perquè el teu germà, justament, està fent un altre projecte, que encara no sé, ah sí, Infinit, li posarà el nom d'Infinit.
Això és com Alfa Omega, no? I sí, sí, també col·laboraré amb alguna coseta. S'està coent, s'està coent allà a Caldes, amb músics de Caldes, amb amics, perquè quan portes la música a dintre, mentre et sents viu, vas cantant.
Molt bé, doncs quan mires així enrere i descobreixes l'evolució de tota la música que tu has viscut des del que vas començar fins ara... No em preguntis amb quina em quedaria, eh? No, sí, precisament era això. En quina etapa, ja no et dic en quin grup o en quina etapa et veus tu més representada.
Bé, és que en cada moment, clar, jo el fet de passar per diferents estils, tots aquests estils m'han format com a persona i com a músic, i els necessito tots. I a més, en aquell moment, jo els sentia, quan era l'època més enèrgica, més rockera, jo em sentia així, i em sentia que podia defensar allò. Ara estic en una època més madura, més tranquil·la, més intimista, i clar, els projectes que em venen ara van per aquest camí, no?
i encara em veig amb energia de poder posar el meu gra de sorra, però perquè està en el moment en què jo estic. A mi em proposi si serà una cosa, vamos a fer una, no sé, algo molt mogut o molt excitat, jo et diria és que jo ara no ho sento això.
Jo sempre he intentat fer el que... que quan cantés, no només afinés, sinó que m'ho cregués, comuniqués i ho sentís. I si no ho sento, doncs per cantar... Sí que cantava impostat quan cantava amb l'orquestra, perquè per mi l'orquestra era una font de recursos. Si jo havia de cantar Et rató amarillo... Ho cantava, però ho cantava amb aquell disgust, però ho cantava, no? No posaves l'ànima, no? Clar.
Bé, jo crec que potser una mica respondria a això que dius, al projecte precisament en el qual estàs ara, que és la de la Sinfonia dels Herois. Home, la Sinfonia dels Herois m'ha vingut molt a mida, és veritat. Primer em van convidar com a convidada, perquè ja saps que la Sinfonia dels Herois té com a protagonistes els pacients, i els pacients són els que canten i els que... bé, els herois de la pel·lícula.
I el grup d'Origen convida artistes locals del territori, per allà on van, perquè allò sigui més ben acollit, perquè tingui més alta veu, perquè aquell projecte arreli. No és allò de dir, fem un projecte al cantant els pacients...
acollim a la gent que també canta del territori, que ens puguin fer una mica de suport perquè aquest projecte s'expandeixi. I clar, quan van venir a Caldes, jo, siguent filla de Caldes, sabien que jo cantava, em van proposar anar a cantar una de les cançons perquè, malauradament, no tots els pacients estan vius. Ja.
I aleshores, doncs, els que no estan vius, si tu pots apadrinar alguna cançó, i em van dir, tu t'agradaria apadrinar aquesta cançó? I vaig dir, ostres, encantada. I, bueno, la cosa va començar així. Després van anar amb un meló, també em van dir que apadrinés, després vaig anar a Santa Perpètua, vaig anar per llocs de la zona, que em van dir, ostres, per què no formes part del projecte? Si no estaràs tot el dia apadrinant un altre...
i al final faig veus a la majoria de les cançons i aquest projecte me l'he agafat amb prudència perquè no sé el que durarà ni si jo tindré energia per molt temps també vaig amb la tranquil·litat que sé que és un projecte que si jo hi soc
i ho disfruto i aporto, però que si no hi soc pot caminar sol. I això és el que em tranquil·litzava, perquè no volia després tenir el que et deia abans, la pressió que un dia la veu no et respon. I ara de moment estem molt contents, estem tenint...
Continueu fent concerts? Sí, mira, el darrer concert va ser al Vendrell i l'anterior va ser a Mallorca. A Mallorca va venir el Gerard Quintana, va venir el Cris Juanico, va venir com a presentadora, perquè sempre tenim un mestre de cerimònies que és un presentador que intentem que també sigui d'allà on anem,
va venir la Llum Barrera a fer de mestre de cerimònies i de presentadora, va venir el Marc Parrot, i vam... Déu-n'hi-do el cartell. Sí, ara, per exemple, també, quan anem, ara ens n'anem a Vilafranca, aquest dissabte, aquest diumenge, perdó, anem a Vilafranca, i a Vilafranca també venen músics reconeguts, també ve un David Palau, que és un guitarrista que ha acompanyat el Serrat, l'Alejandro, gent amb molt nivell,
i a Mallorca vam fer 1.200 localitats amb un teatre enorme i ens vam quedar, ostres, que guai! El Vendrell també vam omplir. Estem fent petites cosetes que, clar, tot això és una aportació doble d'ingressos per a la investigació i de moral i ànim per seguir el projecte. La veritat és que veure el concert del grup d'origen, el treball aquest de la Sinfonia dels Herois,
Realment, quan el... Toca. Sí, toca. Sí, perquè com que és una mescla de veure la realitat amb la que es mou la ciència i després tot pel mig amb un concert de moltíssima qualitat amb músics convidats que també li aporten un plus més...
És un treball com molt impressionant. I estem contents i la gent ho està agraint als pacients, al projecte, i els diguéssim vips i músics reconeguts que venen i fan aquella aportació, que venen per amor a l'art, tot això és benèfic, venen i fan aquella aportació aquell dia, ostres, ells se'n van satisfets perquè han participat en un projecte que té un més enllà,
I nosaltres mega agraïts. I clar, això guai. També vam participar a l'aparató aquest any. A més a més, clar, pels músics també té doble al·licien en el sentit que cada concert és totalment diferent. Sí, sí, sí. Però quan dic totalment, totalment, perquè encara que toquis els mateixos temes, les aportacions dels músics convidats donen una varietat.
Això fa unes proves de so infinites. Perquè, clar, arribes megadora, fas que tota la banda soni, i després ve la corda, que la corda també és una aportació benèfica, que també és de l'escola de metges, venen, perquè a vegades no poden vindre tots i tot això, després ve la coral, quan ja sona això, venen els convidats.
I s'ha de passar el bolo dues vegades, perquè clar, el passes amb ells, perquè clar, si sobrevenen no els faràs venir a assajar a caldes, que se'ls assajen a caldes els d'origen. I aleshores sí, és un moment largo, però és bonic també. És bonic.
Mira, és curiós saber la part interna del que comporta un concert d'aquest tipus, que és molta més feina també per vosaltres. Clar, perquè sempre, a veure, tu les cançons són les mateixes, però com que ara en aquest concert aquest solo de guitarra el farà tal col·laborador, aquesta cançó la farà tal cantant, jo què sé, el Ramon Mirabet, que també ha vingut moltes vegades, doncs, clar, cada concert és diferent. És diferent.
Molt bé, doncs, Àfrica, moltíssimes gràcies per fer aquest viatge musical, per obrir-nos les portes de la teva trajectòria musical. I ja saps que aquí tens la teva casa, Radio Unbeló, i nosaltres ens acomiadarem aquest espai amb precisament la Sinfonia dels Herois. Gràcies per tot. Gràcies a vosaltres. Visca la música.
l'univers dins meu. Canviaré la por per l'alegria, caria tothom al meu voltant.
Vull tornar a sentir la sinfonia, vull tornar a sentir que em fa ser invencible al teu costat. Des d'avui somnio, sé que tinc al meu costat.
La màgia i l'univers dins meu. Canviaré la por per alegria. Canviaré la por per alegria. Canviar tothom el meu.
Sentim que et fa ser inversible al teu costat.
Vull tornar a sentir, tornar a sentir la sinfonia de l'amor, tornar a sentir la sinfonia dels herons.
És la sinfonia del meu cor. És la sinfonia.
Que et pensa, que et crida, que et dona la vida. És la sinfonia del meu cor. Que et pensa, que et crida, que et dona la vida. És la...
que et grina, que et torna la vida que és nació.
La societat ha evolucionat molt en els últims anys. Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques que minven els drets, les llibertats i l'esperança. El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa. Que no t'enredin. El feminisme suma. Suma't al feminisme. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona.
Jo vull saber. El programa on Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, respondrà als teus dubtes. Participa en directe a Instagram un dia abans del llançament o envia les teves preguntes fins dos dies abans a radiomor.com o amb una nota de veu al 637 150 702. Jo vull saber. L'últim dijous de cada mes a les 5 de la tarda.
Avui al Montmeló Sona tenim la secció de salut al cap a la ràdio i avui, que coincideix amb que és el Dia Internacional de la Salut Bocadental, ens acompanya la Cristiana Ribeiro, higienista bucodental de l'EAP Montornès Montmeló de l'Institut Català de la Salut. Bon dia, Cristiana. Bon dia. Primer de tot, com puc tenir cura de la meva boca? Primer de tot, alimentació. Una higiene amb pasta florada
Y consultar al dentista al menos una vez al año. Y parlant de la caries, ¿cómo la podría provar? La caries, pues es una enfermedad que está relacionada bastante con el consumo de esta alimentación rica en azúcar. También una higiene oral deficiente. Normalmente estas son las dos causas que más se aprecia en la aparición de las caries.
Llavors la idea seria netejar-se millor o netejar-se amb més assiduitat les dents i tenir una dieta en la que es curia una mica de no menjar tant de sucre, no? Exactamente, exactamente. De hecho, trabajamos mucho esto, la higiene oral, no? De pequeños y mayores en total, de toda la población diaria y la alimentación, la dieta. Los dos van agarrados de la mano.
Avui volíem parlar també de salut bucadental, però específicament en la gestació, perquè els campis hormonals poden facilitar l'aparició de gingivitis. Com és que poden fer mal les genives durant la gestació?
Por esto, porque hay estos cambios hormonales, también hay los cambios, la alteración en la placa bacteriana de la boca, como hemos dicho, variaciones hormonales. La embarazada está, pues esto que come más a menudo, más entre horas. Las náuseas, los vómitos, que tiene algunas.
Y la alteración del sistema inmunitario. Claro, todo esto altera lo que es el pH de la saliva, la ingesta más a menudo, entre horas.
Pues claro, todo esto hace que haya un cambio en la mucosa oral y con esto pues conlleva la gengibite gestacional que se suele llamar y son estos. Los motivos básicamente prácticamente siempre son estos. ¿Y cómo se puede hacer para reducir la gengibitis? Pues en la embarazada ella notará este incremento de la gengibite a partir del segundo mes de embarazo hasta el octavo.
una vez que tenga la criatura, desaparece prácticamente automáticamente. Pero en este periodo vamos a subir el número de veces que nos cepillamos. Si nos cepillamos una o dos veces, pues vamos a incrementar, vamos a intentar que sean las tres veces diarias. Uso del hilo dental, muy recomendado entre los dientes, en el espacio interproximal.
Y una pasta florada, que es lo que nos va a ayudar a reequilibrar todo este biofilme de los dientes. ¿Qué sería la pasta florada?
Con flúor. El flúor es un mineral que nos ayuda en la remineralización del esmalte. Y también actúa como antimicrobiano. Esa es la función del flúor, que es lo que suele haber en las pastas dentales. ¿Podría hacer un tractament dental?
Sí, sí, las embarazadas pueden. De hecho, se recomienda en el segundo trimestre hacer algún tratamiento si tuviera que hacer esto, alguna caries o la higiene dental que se recomienda, ¿vale? A todas las embarazadas, a todas, sin excepción de ninguna, se recomienda hacer lo que es la higiene bucodental en el segundo trimestre.
En quant a la salut bucadental durant la gestació, hi ha també moltes falses creences, com que el nadó treu calci o que els vòmits provoquen càries. O sigui, són reals, no?
No, no son reales. Empezamos por el calcio. El calcio las madres van a absorber de su dieta, de su alimentación y también de sus huesos. Pero de los dientes nunca, nunca. ¿Vale? Y las náuseas, claro, el vómito trae el jugo gástrico, ¿no? El ácido del estómago. Y claro, esto hace que haga una corrosión en el esmalte que quede este esmalte más poroso.
més... no ha sufrido pel acido. I, clar, això pot ser que facilite la aparició de caries. Però, com hem dit abans, encara que tenhamos aquestes nàusees, sempre després de les nàusees, del vòmito, hem de esperar 10 minuts per fer el cepillat. ¿Vale? ¿Y això? ¿Cómo és que hi ha de esperar aquests 10 minuts?
Porque el vòmito, como hemos dicho antes, ya viene con el ácido, ¿no? Nuestra saliva en este momento baja mucho el pH. También se torna más ácida. Claro, ya tenemos dos ácidos. Y la pasta dental, un porcentaje muy poco ácida también tiene. Claro, no podemos juntar todo esto. Por esto esperamos 10 minutos a que esta saliva vuelva a subir su pH natural.
I disminuïa aquesta acidez per poder fer un cepillat i no fer que aquest esmalte siga sofrint aquesta acció de l'àcido, aquesta desmineralització que anomenem. Què es fa des del cap en quant a la salut bucodental?
Des del CAP estem treballant això, tant la salut bucodental dels infants, dels infants, dels nens, com també de les embarassades. També cada vegada més van entrant altres col·lectius per a que podamos treballar el que és la salut bucodental, però ara mateix treballem molt la salut bucodental dels nens i dels embarassades.
En el caso de las embarazadas, pues, hacemos un acompañamiento a lo largo del embarazo y el primer trimestre, el segundo y el tercero, hace una revisión con las odontólogas.
Y con la higienista bucodental trabajamos el segundo trimestre que es con la higiene y el flúor. Pero en las tres visitas hacemos aplicación de flúor en las embarazadas. Y también solemos hacer esto, explicar cómo tener una cura, una higiene correcta de la boca, lo que hemos hablado ahora.
solen venir con dudas, tema de calcio, tema de caries. També solen explicar todo este proceso. Y aprovechamos para empezar a introducir el cuidado de la boca de esta futura criatura.
Doncs moltes gràcies, Cristiane Ribeiro, per passar-te per la ràdio avui, 20 de març, que coincideix amb el Dia Internacional de la Salut Bocadental, per parlar-nos precisament d'això, de la salut bocadental. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots i que sepáis que ahí estamos, para las dudas que tengáis.
Just leave it all the hot to me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Para mí el feminismo es la igualdad entre hombres y mujeres. La igualdad para tothom. El feminismo es un movimiento mundial e impulsado sobre todo por mujeres, cuyo objetivo es lograr la igualdad de género, poniendo fin a la violencia contra la mujer y su soberanación social y reivindicando sus derechos.
Sí, sí, soy feminista porque quiero decidir por mí misma. Las mujeres están luchando por la igualdad, por la justicia, por la economía, el cambio social y los derechos reproductivos de las mujeres, incluyendo la despenalización de labor. Sí, perquè m'agrada la igualdad, igualdad per totes les dones.
Montmeló és feminista perquè lluita molt per les dones. Perquè a Montmeló els fan moltes xarxes a favor de les feministes. Tenim un departament social que està treballant per les dones en tots els àmbits de la seva vida, tant drets civils com d'ajuda a les maltratades per violència de gènere.
Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pau Casals, tots tenim veu. L'últim dissabte de cada mes a les 12 de la migdia.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Demà dissabte 21 a les 12 hores, l'Érica Núñez i l'Eli Martín del Departament de Promoció Econòmica ens porten una nova edició de l'Aparador, on ens explicaran els cursos, novetats i recursos que ens ofereixen des del Departament.
Dimecres 25 a les 19.30 hores podreu seguir en directe pels canals d'Instagram arroba ajmumaló i arroba radiomumaló un nou programa de Jo Vull Saber on l'alcalde Pere Rodríguez respondrà a les preguntes de la ciutadania. Ja podeu enviar les vostres preguntes al correu radiomo arroba mumaló.cat o al whatsapp 637 150 702 i si no heu pogut seguir el directe podreu sentir el programa en format podcast dijous 26 a les 5 de la tarda a radiomumaló.cat
Divendres 27, després d'escoltar l'edició setmanal del Montmeló Sona. A les 12 hores, unes hores més tard, cap a les 17 hores, ens posarem a cuinar el programa Parem Taula amb la col·laboració del xef Llorenç Ramos. Finalment, dissabte 28 a les 12 hores, els infants a les escoles de primària del municipi, el Pau Casals i el Sant Jordi i els membres del Consell d'Infància es posen davant dels micròfons en un nou programa d'Els Infants També Parlen.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora. Si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomou.cat o a través del telefon i WhatsApp 637 150 602.
Molt bon cap de setmana a tothom i gaudiu de la música tot el que pugueu. Per més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 27 de març de 2026 a les 12 del migdia.
Fins demà!
Bona nit!
It's whatever, it's whatever, it's whatever you like Turn this appatelli to a club I'm talking, drink this, smoke free, party all night Gumbey, gumbey, girl, what's up? Don't you want me like I want you, baby Don't you need me like I need you now Sleep tomorrow, but tonight go crazy All you gotta do is just meet me at the Appatelli, appatelli, appatelli
Hey, so now you know the game. Are you ready? Cause I'm coming to get you, get you, get you.
Bona nit!
Montmeló Sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.