Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 16 de gener de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 194.
Segona edició de l'any. Ja podem dir que estem en ple hivern, tot i que en un meló no és característic perquè caigui gaire neu. Aquí canviem el blanc de la neu a terra pel blanc que trobem al mateix aire. Així és perquè portem uns quants dies llevant-nos enmig d'una boira ben espessa, que no ens deixa veure res a un parell de metres. Ep, qui és aquesta veu? Qui parla aquí? No veig res, la boira arriba fins l'estudi. Rubén, ets tu, sóc l'Olga. Passa'm el guió per gravar el programa. Ah, que ja has arribat. He deixat el guió sobre la taula, que la boira no et deixa veure.
El que veig és que avui serà difícil fer el programa. Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al blog de l'entrevista. I a la locució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem del polític i activista pels drets civils d'Estats Units, Martin Luther King. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, la Lola Robles entrevista l'alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, per fer un balanç de la legislatura i parlar de què s'espera del 2026.
I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui, 16 de gener de 2026. Montmeló Sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé.
Fins demà!
Bona tarda!
Martin Luther King és una de les figures més importants del segle XX. El seu nom està lligat a la lluita pels drets civils als Estats Units, però el seu missatge va molt més enllaç d'un país o d'una època concreta. Parlar de King és parlar de dignitat, de justícia, de no violència i d'esperança en la capacitat humana de canviar les coses.
Quig va néixer a Atlanta, en una família afroamericana profundament religiosa. El seu pare era pastor baptista i ell va seguir el mateix camí. Va estudiar teologia i filosofia i ben aviat va entendre que la fe no podia quedar-se només dins l'església. Per a ell, la religió havia de servir per transformar la societat i combatre les injustícies.
Als anys 50 i 60, els Estats Units vivien una forta segregació racial. Les persones negres patien discriminació legal i social, escoles separades, transports segregats, dificultats per votar i una violència constant. En aquest context, Martin Luther King va emergir com un líder que defensava els drets civils mitjançant la resistència pacífica.
Una de les seves grans aportacions va ser la defensa de la no violència, inspirada en el pensament de Gandhi. King creia que l'odi només genera més odi i que la justícia real només pot néixer de mitjans justos. Aquesta idea el va portar a organitzar boicots, marxes i protestes pacífiques, sovint reprimides en brutalitat.
Un dels moments més recordats de la seva trajectòria és el discurs I have a dream, pronunciat el 1963 a Washington. Davant de milers de persones, King va compartir el seu somni d'un país on ningú fos jutjat pel color de la seva pell, sinó pel seu comportament. Aquelles paraules encara ressonen avui amb força.
La seva lluita va tenir resultats concrets. Gràcies a la pressió del moviment pels drets civils, es van aprovar lleis fonamentals com la llei dels drets civils i la llei del dret a vot. Martin Luther King va rebre el Premi Nobel de la Pau l'any 1964, convertint-se en un símbol mundial de la lluita per la igualtat.
Però el seu camí no va ser fàcil. King va ser empresonat, amenaçat i finalment assassinat el 1968. La seva mort va commocionar el món, però no va pagar el seu missatge. Al contrari, el va convertir en una referència moral que continua inspirant moviments socials, activistes i persones compromeses amb la justícia.
Parlar avui de Martin Luther King no és només un exercici de memòria històrica, és una necessitat. Vivim un moment polític marcat per la polarització, el discurs de l'odi i l'augment de les desigualtats. Els ideals de King que defensaven tornen a estar amenaçats, fins i tot en societats que es consideren democràtiques.
Als Estats Units, el retorn de Donald Trump al centre del debat polític ha anat acompanyat d'un discurs que normalitza el racisme, el rebuig a la diversitat i la por a l'altre. Aquest tipus de missatges legitimen actituds discriminatòries i erosionen drets que van costar dècades de lluita, molts d'ells impulsats per figures com Martin Luther King.
El racisme no és només un problema del passat ni d'un sol país. Es manifesta avui en la discriminació estructural, en la desigualtat d'oportunitats i en la criminalització de col·lectius sencers. King ja advertia que la injustícia social i econòmica era una forma de violència sovint invisible però profundament destructiva.
Per això avui, des de l'Espai Celebrem-ho, recordar Martin Luther King és també un acte de responsabilitat. Ens convida a no callar davant la injustícia, a defensar la igualtat i a creure que el canvi és possible. El seu somni encara no s'ha complert del tot, però continua sent una guia necessària per al nostre present i al nostre futur.
Som conscients que ens hem posat precedentals avui, però el personatge i el motiu bé ho valen. Tancarem aquest celebrem-ho d'avui amb la cançó Change is gonna come, un canvi a devenir de Sam Cooke. Escrita l'any 1964, aquesta cançó reflecteix el dolor i l'esperança de la comunitat a Freumet.
Aquesta cançó, escrita l'any 1964, reflecteix el dolor i l'esperança de la comunitat afroamericana davant el racisme. El seu missatge de canvi imminent connecta plenament amb el somni de Martin Luther King i amb el moment històric que vivia el moviment pels drets civils.
I was born by the river in a little tent Oh, and just like the river I've been running ever since It's been a long, a long time coming But I know a change gonna come
Yes, it will It's been too hard living But I'm afraid to die I don't know what's up there Beyond the sky It's been a long A long time coming But I know
Fins demà!
A long time coming, but I know A change gonna come Oh, yes it will Then I go to my brother And I say brother, help me please
Bona nit.
Now I think I'm able to carry on It's been a long, a long time coming But I know a change gonna come Oh, yes it will
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, comproves. El comerç t'espera. Surta a gaudir-me. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Com que divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 16 de gener de 2026.
L'Ajuntament vol regular l'ús de la pirotècnia i engega un procés de consultar la ciutadania. Alerta de possible estafa en què es reclama el pagament de tributs municipals. Montmeló premia els guanyadors del sisè concurs de guarniment de balcons i carrers. El pavelló, el camp de futbol i la pista esportiva de l'escola Pau Casals es milloraran gràcies a una subvenció del Pla de Xoc de la Generalitat.
Una aposta o la pregària dels ateus, nou llibre de l'autora lligada a Montmeló, Jéssica Roca. Montmeló celebra una cavalca de reis màgica i adaptada a la meteorologia.
L'Ajuntament de Momeló té la voluntat de regular, per mitjà d'una ordenança municipal, l'ús de la pirotècnia al municipi de Momeló. Abans, però, posa a disposició de la ciutadania un espai de consulta pública, a través del qual demana la seva opinió i la de les organitzacions més representatives potencialment afectades per la futura norma.
La ciutadania i les entitats poden fer arribar les seves aportacions i suggeriments a través d'un formulari disponible a la web municipal fins al 24 de febrer d'enguany. Juntament amb el formulari també es troba la memòria relacionada amb la tramitació d'aquesta ordenança. Els objectius d'aquesta futura ordenança són regular l'ús del material pirotècnic a l'espai públic, limitant espais i dates per garantir un ús responsable i respectuós amb persones sensibles acústicament i amb els animals i la fauna local.
Establir zones protegides on resti prohibit l'ús de pirotècnia, especialment terrenys forestals i altres espais sensibles o de risc, definir el material pirotècnic autoritzat, restringint-lo a artificis de menor risc i prohibint categories superiors.
Fixar un calendari i règim d'autorització, determinar un marc de condicions acústiques i d'autorització municipal en coherència amb l'ordenança municipal de control de contaminació acústica i preveu un sistema de responsabilitats, denúncies, inspecció i règim sancionador aplicable.
Aquesta iniciativa arriba després que, en els darrers anys, diferents entitats i col·lectius hagin alertat sobre els impactes i riscos associats a l'ús de la pirotècnia per la salut de les persones, el benestar animal i la natura, i permet reforçar la convivència, la seguretat i la protecció de col·lectius vulnerables, tot preservant la possibilitat de celebracions tradicionals sota criteris d'ús responsable.
Des de l'Ajuntament es vol informar la ciutadania i els comerços del municipi d'una estafa per via telèfon i WhatsApp que s'està produint al municipi en els darrers dies. Les persones estafadores es fan passar pel personal del servei de recaptació de l'Ajuntament i reclamen el pagament d'una taxa o rebut municipal. Per efectuar aquest pagament demanen dades bancàries, fer una transferència o pagar amb targeta de crèdit. La policia local i els Mossos d'Esquadra ja estan informats.
L'Ajuntament recomana a la ciutadania i als comerços que estiguin alerta de possibles estafes similars, ja que s'ha tingut coneixement que aquest modus operandi s'està produint en diversos municipis de la província de Barcelona.
Durant el passat Nadal, Montmeló va tornar a brillar amb llum i creativitat gràcies a la sisena edició del concurs de guarniments de balcons i carrers. En aquesta edició hi van participar tres carrers a la categoria col·lectiva i 14 balcons o façanes a la categoria individual.
Les persones membres del jurat del Consell de Poble van valorar aspectes com l'organització de l'espai, l'originalitat, l'ús de materials fets a mà, la composició i la vistositat. Els resultats finals es van determinar combinant el 20% del vot popular amb el 80% del vot del jurat, amb un total de 344 formularis rebuts.
En la categoria individual cal reconèixer tots els participants que van fer que Montmeló s'omplís de llum i caliu. Els tres primers classificats van ser Santiago Ferrer Marquina en primer lloc.
Seguit de Adrià López-Guil i Maria Martínez Ballerri. En la categoria col·lectiva de carrers van participar el barri de la Cucurni, el carrer Mercè Rodoreda i el carrer Mugent. El carrer Mugent va resultar guanyador, destacant per la seva espectacular decoració nadalenca.
Els guanyadors van rebre vals de compra com a premi, 100 euros per als participants individuals i 300 euros per a la categoria col·lectiva. L'Ajuntament de Momoló vol agrair a tots els participants la seva creativitat i implicació, que van fer possible un Nadal 2025 més acollidor i ple de llum al nostre poble.
Montmeló és un dels més de 800 municipis de Catalunya que rebrà una subvenció de la Generalitat per modernitzar i condicionar les instal·lacions esportives. El pavelló esportiu, el camp de futbol i la pista de l'escola Pau Casals són els equipaments esportius que Montmeló reformarà amb la subvenció de 160.000 euros del pla de xoc per a la millora de la xarxa bàsica d'instal·lacions esportives de Catalunya, impulsat per la Generalitat.
En el cas del pavelló, l'entrada canviarà d'ubicació. Les obres del soterrament de la Llosa obligaran a modificar l'accés a la instal·lació que passarà a situar-se al carrer perpendicular, al carrer Joaquim Blume. Aquesta serà la principal reforma d'aquest equipament, entre altres millores.
El club de futbol és una entitat que ha crescut molt en els últims anys, un fet que demana ampliar el seu equipament i en el qual també es millorarà en altres parts de la instal·lació. I finalment, a la pista de l'escola Pau Casals, les reformes se centraran a eliminar i prevenir les humitats, posar un paviment vinílic nou i millorar la ventilació, entre d'altres.
Les obres tindran un cost de 200.000 euros, dels quals 160.000 estaran coberts per l'ajut del govern català. Les obres es poden portar a terme fins al 2029, quan finalitza aquest pla de xoc.
L'autora Jéssica Roca, molt lligada al nostre municipi, acaba de publicar el seu nou llibre Una aposta o la pregària dels ateus, un recull autoeditat de relats breus i poètics que endinsen el lector en la complexitat de l'existència a través de moments quotidians.
Amb aquesta nova obra, l'autora fa un viatge íntim a la seva pròpia vida, amb 52 narracions tretes de les publicacions que durant 5 anys han omplert el seu dietari, la bústia groga. Un exercici d'autoficció on Roca explora la seva vida actual des del prisma de la maduresa i la solitud escollida. Els fragments aborden la reconciliació amb el passat familiar, la intensa relació amb els seus fills bessons i la recerca d'un sentit transcendent en els gestos del dia a dia.
El llibre pivota sobre la idea que la transcendència no es troba en grans epopeies, sinó en la rutina, des de l'olor del cafè del matí i la carrera matinal fins a l'observació de la llum taronja del capvespre, que esdevé al símbol central de la reflexió i el contacte amb la memòria. Aquesta obra, que serà presentada a la Biblioteca Municipal el mes de març, s'afegeix a una trajectòria literària que inclou diversos poemaris, les novel·les, l'administrativa i després de l'última abraçada, i l'assaig llegint Bukowski.
Aquest passat 5 de gener Montmeló va viure una cavalcada de reis plena d'emoció i màgia que va treure centenars de persones al centre del poble per veure passar saps majestats als reis mags d'Orient. La comitiva que va sortir a les 6 de la tarda des del Centre Cultural La Torreta va comptar amb comparses de l'Inur Danzares Vida, acompanyant el rei Melcior, de l'Escola de Danza Ford & Center, acompanyant el rei Gaspar, així com el rei Voltaçà, també en una batucada.
Totes van aportar una gran dosi de ritme i color a l'esdeveniment, amb grups de ball dinàmics i vestits brillants i lluminosos que afegien màgia al recorregut. La comitiva va ser encapçalada per una estrella d'Orient que va obrir el camí de les carrosses i, tancant la cavalcada dels Diables de Montmeló, repartien carbó a petits i grans, acompanyant a la Gran Carbonera.
Aquest any la recepció reial es va haver d'adaptar davant l'onada de fred que es preveia i, degut a la inseguretat de les condicions meteorològiques, fet pel qual es va decidir traslladar la recepció real al pavelló municipal d'Esport, on els nens i nenes de Montmeló van poder entregar les seves cartes als Reis Mags de manera còmoda i segura. Aquesta mesura va garantir que la celebració continués amb tota la il·lusió d'aquestes festes.
Abans de la cavalcada, però, els Reis d'Orient van fer molta feina. En primer lloc, Melció, Gaspar i Baltasar van visitar la residència Neus Català i van emportar regals per tots els usuaris i usuàries, també del centre de dia, gràcies a la implicació i col·laboració de la penya madridista de Montmeló. La il·lusió dels més grans va ser tan màgica com la dels més petits.
Alhora, abans de sortir als carrers del poble, ses majestats van oferir una recepció reial tranquil·la per a aquells infants amb necessitats específiques, la qual els va permetre gaudir de la màgia en primera persona i en un espai que garantia el seu benestar.
Alhora, una cua preferent va permetre a tots els infants de Montmeló fer entrega de la carta als Reis d'Orient en igualtat d'oportunitats. D'altra banda, Can D'Otres ha estat l'espai que ha acollit la màgia del Parc Reial. El guardià de les claus ha rebut els visitants que, entusiasmats, volien conèixer el centre logístic que els Reis d'Orient van instal·lar a Montmeló els passats 2, 3 i 4 de gener.
El guardià l'acompanyaven la majordoma reial, la lectora de cartes i els treballadors i treballadores del magatzem de regals, que tot i estar molt enfeinats feien màgia amb els més petits i petites. Les coses importants són invisibles, ha estat el lema d'aquesta edició, que ha apel·lat a aquells somnis i desitjos que, a sent invisibles, són d'allò més importants, l'amor, el compartir, la màgia...
El recorregut màgic instal·lat a cant d'otres seguia amb l'arbre dels desitjos, que donava pas a l'espai exterior de tallers, on els infants podien elaborar una corona reial, convertir-se en personatges nadalencs al taller de maquillatge o fer el fanalet per al dia de la cabalgada gràcies a la col·laboració de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montmeló.
L'associació de la gent gran va oferir xocolata calenta amb malindros que tots els assistents agraïen per alleujar el fred. Una xocolata de solidària amb la que han recaptat un total de 1.032 amb 60 euros que s'han destinat a l'associació de famílies i amics d'infants amb càncer de Catalunya.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 16 fins diumenge 25 de gener. Diumenge 18 de gener tindrà lloc la primera marxa nòrdica de l'any. Vine caminant grup per les rodalies de Montmeló. Si no tens bastons, te'ls deixem.
També diumenge a 11 del matí a dues del migdia, primera visita de l'any a Mons Observants. Vine a descobrir un dels jaciments romans més importants de tota la península ibèrica. Organitza Mons Observants. Dimarts 20 de gener a dos quarts de quatre de la tarda a la Sala de la Concòrdia, sessió de cinema per a la gent gran. Gaudeix d'un espectacle audiovisual i cultural amb bona companyia.
Divendres 23 de gener a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent, Cine Chic, cinema infantil en català, amb soc i els doctors voladors. Els tres protagonistes estan decidits a curar tot tipus de criatures, però el pitjor dels malalts serà el rei. Entrada gratuïta amb reserva a entrepolis.com. Organitza en Òmnium Cultural i Centre per la Numerització Lingüística de Momoló.
Lissabte 24, a dos quarts de vuit del vespre, la sala Polivalent acollirà el primer espectacle de la nova temporada Non Solum, una comèdia existencial a càrrec de Sergi López. Un home sospita de la presència d'un segon personatge, fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres són iguals. Què està passant?
Venda d'entrades a intrapolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda a sala polivalent arroba montmeló.cat o al telèfon 935 721 033.
I arribem a diumenge 25 de gener, on a les 5 de la tarda a la Sala Polivalent arriba l'espectacle familiar Impro Show Kids, un xou per peques amb molta imaginació, aventures, reptes, jocs i diversió sense límit. Venda d'entrades a intrapolis.com. Més informació a xarxa monmeló arroba gmail.com. Organitza Grup Xarxa Monmeló.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Mistakes and regrets, ain't all that I have left, is your touch and your sense, still all my skills.
No, you know me, at least that's how I feel I'm tryna put you close, closer to me But it's just like tryna catch smoke
I'm tryna pull you closer to me But it's just like tryna catch smoke
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parlem amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
Ordre del dia. Programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus.
Bon dia, benvinguts a l'espai de l'entrevista del Montmeló Sona. Avui tenim en nosaltres l'alcalde, el Pere Rodríguez. Som una mica més enllà de la meitat del mandat. Un bon moment per fer balanç del camí recorregut fins ara, què s'ha fet i quins són els principals reptes que queden per davant fins al termini de la legislatura. Bon dia, Pere, benvingut. Molt bon dia.
Alcalde, arribem una mica més a l'equador de la legislatura. Quina valoració fa d'aquest temps de govern fins ara i quin ha estat el repte més gran que s'ha trobat?
Balanç positiu perquè jo crec que els objectius que ens havíem marcat per aquests quatre anys s'estan acomplint. Ara justament estem fent una revisió del compliment del pla d'acció de mandat per poder representar la ciutadania i jo crec que estem per sobre del 80% de compliment de les coses que vam dir que faríem.
i jo crec que acabarem la legislatura amb pràcticament el 100% a complert, i a més amb projectes molt esperats i prou importants per Montmeló, jo crec que definirem una mica el futur del poble pel futur, perquè hi ha noves que quedaran per sempre, el sempre és molt dir, però que quedaran per molts i molts anys. Per tant, jo crec que satisfet de com s'està desenvolupant la legislatura, crec que hem aconseguit un ritme de creuer d'execució bastant bo, sempre hi ha coses a millorar, evidentment,
No caldria un govern, però jo crec que satisfet del nivell de compriment dels compromisos de legislatura que vam adquirir. Respecte a aquest pla de mandat que has mencionat, en quins àmbits diria que s'ha avançat més perquè ja s'ha assolit o es troben en una fase bastant avançada i en què costa més?
Sempre costa més, si començo per aquí, sempre costa més el que depèn d'altres administracions o allà on necessitem la participació al concurs d'altres administracions, perquè sempre has d'estar perseguint. En definitiva, jo ho entenc, que la Generalitat o la Diputació o altres organismes supramunicipals o l'Estat...
tenen molta gent trucant a la porta i molts projectes pendents d'executar. I aquí sempre és on acaba costant més perquè has de ser molt insistent i tenir les idees molt clares i els projectes molt ben treballats perquè siguin dotats pressupostàriament, perquè siguin acordats i aprovats en el temps que tu necessites. Això és el que costa més.
Però també és veritat que jo crec que també tenim una molt bona interlocució, tant amb Diputació com en Generalitat, com amb el Govern de l'Estat, que ens facilita arribar a les portes que hem de trucar perquè els projectes tirin endavant. Jo crec que aquestes redactures ens havíem marcat com a objectius principals, proporcionar oportunitats d'habitatge per tothom, i això crec que s'està executant. D'una banda ja s'han posat en marxa, s'estan a punt d'entregar les claus de les dotacionals
de Poeta Maragall, des de davant de l'esclat, des del costat de la nova residència, estan en molt bon ritme i acabaran a l'estiu del 26 els 38 habitatges dotacionals del sector nord i això també donarà oportunitat d'accedir a un habitatge de lloguer assequible a 38 unitats familiars i per tant permetran a molts joves iniciar un projecte de vida
propi, permetant famílies que ara tenen dificultat per accedir a un habitatge que puguin accedir i persones grans que no tenen un habitatge accessible que hi puguin accedir però en paral·lel ja s'ha començat a executar un primer edifici de protecció oficial al PA21 l'àmbit de l'escorxador de Màximo Mor aquest ja s'ha començat a executar
I aviat començarem les obres d'organització de l'àmbit de l'escorxador, on també hi van habitatges de lloguer de protecció oficial i de compra de protecció oficial. I també en paral·lel hi ha algunes promocions privades que s'estan començant a desenvolupar. Per tant, el que volíem, que hi hagués oportunitats d'habitatge per totes les necessitats. Gent que cerca un habitatge de lloguer assequible, gent que busca un habitatge de compra o de lloguer de protecció oficial,
i gent que opta pel mercat lliure i que intenta trobar-lo i no hi havia oferta. En paral·lel també continua la transformació de locals desocupats en habitatge
que és una forma de créixer en nombre d'habitatges al municipi sense consumir sol i amb un urbanisme consolidat. I tots estem veient als carrers del municipi que molts locals que portaven dècades potser tancats, que ara esdevenen habitatges i per tant donen l'oportunitat a persones per viure-hi.
Per tant, l'habitatge jo crec que està sent una de les fites que ens havíem marcat i que començarà a donar els seus fruits. Encara falta, perquè els projectes d'organisme sempre són lents, però jo crec que aquí hem avançat força.
En paral·lel a això, la millora de carrers i places, que sense un espai públic ordenat i que funcioni, és molt difícil que el poble tingui els espais públics que necessita perquè aquests projectes de vida es puguin desenvolupar. Les obres noves ja s'està veient, tot l'àmbit de primer de maig, la seva continuació, tota aquella urbanització...
qualsevol que passi per la ronda del Passós, la ronda de direcció cap a Farm Hispania, ja s'està veient aquella urbanització i allò evidentment esdevindrà un nou sector del municipi.
però molts altres. Jo crec que ara estem a punt de començar a principis de febrer i aquest és un dels projectes fonamentals de la legislatura, l'organització de la segona fase del subterrament, que significarà un canvi molt important pel municipi perquè comportarà la continuïtat de l'organització de l'àmbit de subterrament en direcció a Granollers i la integració a banda i banda del poble
amb la millora dels carrers a banda i banda, i per tant jo crec que una nova centralitat de Montmeló, jo crec que és una cosa que no ens podíem ni haver imaginat fa un temps, i en canvi estem a punt d'haver-ho executat. Per tant, habitatge, d'altra banda, millora de l'espai públic, una tercera, equipaments, jo crec que la posada en marxa de la nova residència, que avui ja podem dir que està a la seva plena ocupació, doncs ha estat una fita molt important, aconseguir les places públiques amb la Generalitat,
acabat de dotar l'equipament del que toca, ara s'estan acabant de fer les obres del segon ascensor, la setmana que ve s'instal·len als bancs del jardí, les petites cosetes que encara faltaven per fer s'estan acabant d'executar però la residència està ocupada al 100% i per tant estem donant una plaça a moltes persones que tenen la necessitat de tenir un recurs residencial perquè les seves persones grans, les famílies, necessiten una atenció especialitzada.
Continuem treballant i jo crec que aquest 26 també serà l'any de poder anunciar que l'antiga residència, que en d'altres, ha d'haver una residència per persones amb discapacitat. No residència, eh? Sempre ho dic malament i sempre la regidora...
Em corregeix, no és una residència en el sentit estricte, sinó que és un allar, un espai on poden viure persones amb discapacitat amb el suport i l'ajut necessari i lligat sempre al centre de treball o al centre de treball adaptat o al recurs que aquelles persones necessiten, però sí que permetrà l'emancipació de moltes persones discapacitades del nostre municipi
I per tant serà també un alleugeriment o una sortida molt important per moltes famílies que ara mateix veuen que necessiten aquest recurs. I això enllaça amb la part de les persones, equipaments. El pavelló també ara comencem a canviar l'entrada. El tema de la construcció d'habitatges també ha d'anar lligat a un...
a una millora d'equipaments per donar servei a les possibles nous ciutadans, per dir-ho d'alguna forma. Sí, sí, és evident. A nosaltres ja es va fer l'any 2015-16, ara ho dic de memòria, potser una mica més tard, però sí que tenim una planificació d'equipaments en funció, ara el presentament es va fer, però després es va actualitzar, una planificació dels equipaments que necessitem com a municipi
a mesura que anem creixent en població, i això està previst. Heu de tenir en compte també que els últims anys, per exemple, l'escola Pau Casals ha anat perdent una línia educativa perquè no teníem nens. L'escola Bressol, fins a l'arribada de la gratuïtat, anàvem perdent alumnat. Amb la gratuïtat això es va recuperar en la franja de 2 a 3,
i si és concret de la gratuïtat de l'1 a 2 o de l'etapa 0, doncs necessitarem més places. Però també està previst, ja tenim aprovada per la Generalitat l'ampliació de l'Escola Brasol en places, i com podeu veure, si passeu a parlar, s'ha fet una renovació important de l'equipament. Per tant, està prevista l'ampliació i ja s'ha renovat l'equipament. El pavelló necessita una ampliació, ho hem parlat moltes vegades, és un pavelló dels primers que van fer, de la primera legislatura democràtica,
no el podem canviar, però sí que l'hem d'actualitzar i hem de fer noves sales d'activitat i això està previst ja a Tinta del PUSC, del Pla Únic d'Obras i Serveis de Catalunya, que nosaltres destinem aquests diners a l'ampliació del pavelló per generar nous espais. En paral·lel, i quan sigui possible, farem la cobertura de la pista de l'Escola Sant Jordi, ja vam fer la del Pau Casals, això també ens dota d'un nou espai cobert per fer entrenaments o competicions,
I això pel que fa als equipaments esportius, educatius, esportius, una mica la planificació d'equipaments ja està prevista en funció del creixement de la població. Un altre tema que jo crec que també és molt important és el tema medioambiental.
Com tenim el tema de fotovoltaic que està a sota de les tres creus? Aquest també és el capítol d'equipaments i és una aposta important que hem fet a l'Ajuntament de Montmaló per tenir una planta solar fotovoltaica de titularitat municipal. Doncs, si no vaig errat, això hauria d'actualitzar-ho, però si no vaig errat està pendent que Endesa, que és la distribuïdora, acabi de fer les autoritzacions de connexió.
Però ja la tenim. Qualsevol que passi per allà veurà que ja està la planta. És una planta molt impressionant, a més, quan la veus in situ. I això ens permetrà generar energia des de l'Ajuntament per compartir amb els veïns, i aquí convido tothom a que s'assumi el projecte de fotovoltaica, juntament amb les instal·lacions que tenim al Pavelló, a l'Escola Sant Jordi i a l'Escola Pau Casals. Aquí tots estem pendents d'una modificació normativa a nivell estatal,
perquè la distància de compartició de l'energia generada és de 100 metres i ha anunciat que això es modificarà fins a 500. En el moment que això es modifiqui a 500, l'energia generada per la planta solar fotovaltàquica podrà ser compartida pràcticament amb tot Montmeló. Mentrestant, hem de buscar qui la utilitzi i ens la pagui i aquests diners en tot cas els revertiran a...
el projecte. Però jo crec que és una de les apostes d'aquest país, amb el perd d'electrificació i ho estem veient a tots els àmbits, de tenir l'oportunitat de generar energia elèctrica i per tant a molt baix cost i si a més ho incluïm dintre d'un projecte social com és el nostre, doncs aquesta energia generada ha de revertir en una millora de les condicions de vida dels ciutadans de Montmeló.
es preveu també que aquesta energia que es generi utilitzi altres equipaments municipals
Tenim una planificació, però aquí anirem en funció del finançament que puguem aconseguir. Per exemple, el propi edifici de l'Ajuntament està previst que les seves taulades incorpori una instal·lació de placas solars a la residència i a l'ESTEI, i són per autoconsum. En la mesura del possible, que cada equipament pugui disposar una instal·lació de solar, que serveixi primer per autoabastir-se i segon per compartir amb la xarxa del municipi.
Un element també molt important és el circuit, un element clau. Com s'està treballant amb el circuit per d'alguna forma treure-li més profit i que pugui revertir en el municipi? El circuit com a instal·lació d'impacte i d'abast de país, m'atreviria a dir, molt més enllà de Catalunya fins i tot,
té les seves pròpies dificultats estratègiques. Per exemple, com segurament molta gent haurà vist a premsa, Formula 1, que no deixa de ser un negoci d'àmbit global, mundial,
doncs està en un moment de canvi també, i es replanteixen quins són els circuits on s'ha de celebrar el Gran Premi de Fórmula 1. I ens podem trobar una situació en què Montmeló no tots els anys tingui un Gran Premi de Fórmula 1, però perquè la competència de circuits mundials és molt important. MotoGP sí que està garantit fins a l'any 31, però Fórmula 1 està garantit fins al 26,
I jo crec que no té gaire anunciar-se com es renova aquesta Fórmula 1 en un meló i quin calendari pot tenir. I per tant, el circuit té les seves pròpies dificultats estratègiques. Jo crec que nosaltres el que hem intentat els últims anys és generar activitat alternativa al voltant del circuit que permeti justament aprofitar que és una de les infraestructures principals del país.
Al circuit, la Generalitat va arribar a un acord d'arrendament d'indústria en fila de Barcelona per a l'explotació de la instal·lació del circuit i nosaltres estem, més enllà dels grans premis, portem 30 anys tenint grans premis, per tant no serà cap cosa nova que continuem tenint grans premis, en tot cas ens pot revertir el fet que no els tinguem sempre.
Però jo crec que hem d'aprofitar la benentesa que Fira de Barcelona, amb la potència que té Fira de Barcelona, comenci a realitzar activitat al circuit. I això ens haurà una porta important a arribar a aliances, a arribar a acord amb un operador tan important com és Fira.
Primer per dotar de contingut, que ja ho estem fent fa alguns anys, de contingut cultural, d'oci, etcètera, independent de l'activitat esportiva de motor, però que dota el circuit. L'espai de Canguitet ara mateix ja és conegut arreu, com un espai on passen coses, on hi ha una programació estable de concerts, d'activitat. Al circuit a l'interior han de passar coses de la mà de fira,
Jo crec que la nostra aposta passa per cercar aquesta aliança en Fira perquè l'espai, el circuit i els seus espais complementaris esdevinguin un lloc on passen coses més enllà del que passa en l'esport del motor. Aquí és molt important, per exemple, la mobilitat. Ara que s'està fent el desenvolupament de l'R3, doncs juntament amb ADIF i amb la Generalitat estem treballant perquè pugui haver-hi un abaixador, un abaixador de l'R3, que permeti una millor connexió amb Barcelona, fixeu-vos, eh?
La Generalitat té prevista la creació de la línia orbital ferroviària que ha de comunicar Mataró amb Vilanova i les Altruc en segona corona. Aquesta és la línia orbital ferroviària. I a més, la Generalitat fa qüestió de mes i mig, dos mesos, la va posar com a prioritat d'inversió. D'altra banda, hi ha la R3, que connecta Barcelona amb Ripoll Puigcerdà.
En l'espai del circuit es provés la confluència d'aquestes dues línies, el qual ens donaria l'oportunitat de tenir una estació intermodal a Montmeló, a l'entorn del circuit, que comuniqués Montmeló i el circuit,
en pràcticament mitja Catalunya, perquè arribin des de Villanova, les altres fins a Mataró, i un intercanviador amb un meló que permetria connectar Barcelona amb Puigcerdà-Ripoll. Jo crec que aquesta vinentesa ha de fer, ha de reforçar l'activitat del circuit, ha de reforçar tot el que passa al circuit, repeteixo, més enllà de l'activitat de l'esport del motor. Fira té la possibilitat de generar activitat molt més enllà de l'esport del motor al circuit, des de Firas, que de fet és la seva especialitat, fins a molta altra activitat alternativa. Per exemple,
En un any, per primera vegada, tindrem a Montmeló una seu del Mobile World Congress, on s'exposaran vehicles elèctrics d'última generació al circuit. I això passarà a Montmeló, i passarà a Fira, i passarà d'acord amb l'Ajuntament de Montmeló. Jo crec que aquesta és la línia que hem de seguir. És una línia que no és nova, tampoc. Estratègicament sempre havíem pensat
que el circuit havia de dotar-se d'activitat per si algun dia, per la raó que fos, deixàvem de tenir grans premis. I jo crec que s'està començant a concretar amb aquesta línia d'actuació. Parlem del tema de cultura. Hem vist que la festa major, amb les colles, ha tornat a reviure.
Bé, jo crec que sobretot el mèrit és de la gent i de la comissió de festes en particular, no? L'Associació de Cultura té l'encàrrec i la missió de dinamitzar-ho, de donar-li contingut.
Però jo crec que l'èxit de la festa major de l'any 2025 és la implicació de la gent. I que la Comissió de Festes estigui desenvolupant el paper que està desenvolupant per mi és la millor garantia d'èxit. És incomplert si aquest moviment...
està únicament impulsat des de l'Ajuntament. Jo crec que el secret d'una festa major participativa com l'haguem digut el 2025 i la que volem tenir el 2026 és que la gent s'impliqui. I va ser preciós, va ser maquíssim, va ser molt divertit viure una festa major com la que hem tingut l'any 2025 on tothom a través de la seva penya o colla o digueu-li com vulgueu, però s'ha implicat a la festa major com sovint moltes vegades no s'havien implicat en molts anys.
La comissió de festes està treballant justament amb el contingut de la festa major de l'any 2026 i jo no soc ningú per dir amb quines línies però jo crec que hem encetat un camí que pot donar fruits molt positius i que ha de fer la nostra festa major el que sempre hem volgut nosaltres
No hem volgut competir mai amb Festa Major amb poblacions que potser treballen més amb cartells espectaculars. Un cantant molt famós o un concert molt espectacular. Nosaltres creiem que la nostra Festa Major ha de ser sobretot
popular arrelada al municipi i amb una oferta de festa major que sobretot tingui en compte la gent. Jo crec que aquest és el camí començat. Repeteixo, la comissió de festes és la principal responsable i la gent de Montmeló, que és la que s'ha implicat i la que ha volgut fer la festa major d'aquesta manera, doncs a continuació. I amb aquest camí volem seguir.
A nivell d'oposició, li agradaria tenir més recolzament en algunes de les accions que es volen portar a terme o que es porten a terme?
Nosaltres, jo quan un cop vam conèixer el resultat de les eleccions municipals l'any 2023 jo ho he dit i ho repeteixo perquè continuo pensant exactament igual vam veure que tenim majoria absoluta i jo sempre ho he dit que la majoria absoluta és un regal que la ciutadania et fa és un vot de confiança que la ciutadania et fa, et dona però que s'ha de correspondre i per tant s'ha de respondre amb
primer, complint els teus compromisos i complint el que vas dir que faries, perquè és pel que la gent t'ha donat aquesta confiança. I sempre vaig dir que jo volia governar com si no tingués majoria absoluta, i és el que m'he intentat fer, tant jo com tot l'equip de govern. I, per tant, la mà estesa per parlar sobre tots els temes ha estat, està i estarà. I, per tant, això l'oposició ho pot certificar
que sempre hem volgut intentar acordar els temes de municipis, totes els més importants. Potser temes de gestió d'allà ja no és necessari. Tampoc ho seria si no la tinguéssim. Però jo crec que els principals temes de municipi sí que sempre hem intentat cercar el diàleg i l'acord. Parlo de pressupostos municipals, parlo d'ordenances, parlo dels principals projectes de poble. La pregunta és si a mi m'agradaria tenir més suport o no.
sempre agrada però el compromís no pot ser un altre que no sigui el d'oferir la possibilitat d'acordar i d'incloure les seves preocupacions en la mesura del possible sempre que no siguin contradictòries
però incloure les seves inquietuds o les seves propostes a l'acció de govern. El PAM, en definitiva, no deixa de ser una síntesi dels programes electorals dels diferents partits de Montmeló, perquè nosaltres entenem que no governem només per la gent que ens ha votat, governem per tothom, i per tant, a mesura que els partits que estan en l'oposició puguin incorporar la seva sensibilitat, les seves prioritats,
i que ja et repeteixo i que no siguin contradictoires amb el que nosaltres pensem, enriqueix l'acció de govern i la fa més propera a més gent de Montmeló perquè en definitiva recull la sensibilitat majoritària del poble. I això seguirà sent així fins al final de legislatura. Nosaltres continuarem oferint sempre la possibilitat d'acordar els temes perquè creiem que és positiu pel poble. No per nosaltres, pel poble, que al final és el que es beneficia de l'acció de govern.
Vas pel carrer, Pere? Què és el que t'arriba dels veïns? O sigui, els veïns et paren, que et comenten, que et pregunten quines preocupacions tenen. Per sort sí que em paren.
Sí, de vegades és... De vegades pot ser complicat, no?, perquè per fer un trajecte de 200 metres potser t'estàs una hora, no? Però jo ho agraeixo, ho agraeixo sincerament perquè... I a la gent més propera sempre li dic, no?, t'imagines que no t'aturessin? Seria molt pitjor, no? Si la gent t'atura vol dir que es volen adreçar a tu i que es veuen amb la confiança i amb la
i amb la proximitat d'aturar-te i de dir-te el que pensen. La gent expressa les seves preocupacions i les coses que han vist i que no els agraden, o coses que necessiten, o incidències de via pública, des d'incidències de via pública fins a les necessitats.
I a partir d'aquí, si hi ha alguna explicació que tu els puguis donar del per què les coses són com són i no són d'una altra manera, els hi dones, i molt sovint el que fas és prendre nota perquè això es solucioni. I per tant, jo encantat, agraït i que continuïssin així sempre, que la gent aturi pel carrer i et digui el que li preocupa en aquest moment. M'agradaria acabar, Pere, a nivell internacional.
Cada cop que ens llevem ens trobem amb una situació, amb una idea més esborrejada. Què penses del que està passant? Jo fa temps que tinc una idea més o menys clara del que... Potser per formació, no? Al final jo vaig fer ciències polítiques, amb especialització en política internacional i, per tant, sempre m'ha interessat els temes de política internacional i d'una europea. Vaig estar al Parlament Europeu i, per tant, sempre la sensibilitat internacional sempre l'he tingut, no?
El que penso és que, i això també ho he dit a molts coneguts, que és que jo veig, per desgràcia, per profunda desgràcia, masses similituds entre la primera meitat del segle XX i la primera meitat del segle XXI. D'una banda, un moviment conservador, ultraconservador a escala internacional. I si fem repàs, veurem que l'Argentina governa un mil·leig, que l'Estat Unit governa un Donald Trump,
Però a Itàlia tenim Meloni, a Alemanya tenim Alternativa per a Alemanya, que són hereus de l'herència nacionalsocialista, i ho confessen. A França tenim el moviment de Le Pen, a Hungria, doncs moviments clarament ultradretants, etc. I, d'una banda, aquesta corrent ultradretana
que té el seu reflex al Parlament Europeu i a les decisions que es prenen des d'Europa. Sovint no entenem les decisions que ens arriben d'Europa, però és que les majories que es conformen a Europa són les que surten dels països membres. Això d'una banda. De l'altra banda, una Unió Europea que en aquests moments li ha agafat aquesta situació amb el peu canviat.
i unes Nacions Unides que com a òrgan sorgit de la Segona Guerra Mundial i com a un referent d'autocontrolar l'ordre internacional, doncs està plena de mancances. Ara semblarà que soc molt catastrofista, no és així, però sí que estic preocupat, estic molt preocupat perquè tornem a una política de blocs
on d'una banda hi ha l'alineament amb Rússia, Xina, etcètera, i de l'altra banda els Estats Units, i Europa està aquí al mig, que no se sap molt bé quin paper Europa per mi ha de reforçar-se, molt més encara, i els estats membres haurien d'apostar per un reforçament d'Europa. Però tornem a la política de blocs, Rússia en baix a Ucraïna...
Israel ataca Gaza ja veiem què ha passat ara amb Venezuela no sé sota quin paraigües o sota quin mandat internacional passa el de Venezuela i no té conseqüències immediates per part de ningú
Trump està intentant agafar Groenlàndia... Però això no és nou. El Brexit ja és una conseqüència d'aquest paradigma polític. Un paradigma polític que considera que tornem a una cosa que els ex ja havien inventat, que és que la llei demà és fort. I una cosa que a mi em molesta bastant en política i que cada cop per desgraciar la veig més...
que és un discurso psicològic que va començar als 90 i que ara clarament es veu a l'escena política actual i és que... Dona el tram és un exemple, claríssim, i si no convido a la gent que ens escolta que hi pensi. Tu et dius una vagenada?
I encara que tu sàpies que és una vaginada, la mantens, la sostens i la defenses, passi el que passi. Tu saps que és una vaginada, eh? Saps que no té cap sentit. Mira, l'exemple més palmari va ser ahir, amb el tema del Nobel de la Pau, no?
Donald Trump un dia diu, jo em mereixo el Nobel de la Pau. L'Acadèmia Sueca encara... Bueno, l'Acadèmia Sueca li diu que no. I li dona a la Maria Corina que jo aquí, bueno, doncs mira, no tinc criteri per avaluar si se'l mereixia o no se'l mereixia.
Però ahir la senyora aquesta li donava la seva medalla del nom de la pavor Donald Trump. Bueno, per això, que és que a vegades, o sigui, jo com a ciutadana de la peu no sé exactament... És molt preocupant. Per contra t'haig de dir, i jo que sóc una persona progressista, evidentment parlo des de la meva visió del món...
que estic molt orgullós del paper que estem mantenint a Espanya i el paper que el president Pedro Sánchez està mantenint a nivell internacional. Crec que, mira, no sé com acabarà tot plegat, però moralment estem mantenint la posició que hem de mantenir. Amb Ucrania ho hem fet, amb Gaza ho hem fet, amb Venezuela ho hem fet i per mi és el camí. Jo crec que s'ha anunciat que d'aquí a poc hi haurà una conferència de pau
Perquè és que hem de refundar les bases sobre les que se senta l'ordre internacional. O això, o repetir els terribles errors que hem tenint al segle XX i que sembla que hi ha alguns que s'han oblidat. De fet, els posen en dubte. El negacionisme de la Segona Guerra Mundial, hi ha gent que nega que això succeís. És terrible, és molt greu. Tenim els testimonis vius de persones que ho van patir i les mostres palpàries de les conseqüències que va tenir per Europa i pel món.
I això, em veig moltes similituds des de la primera meitat del segle XX i la primera meitat del segle XXI i em preocupa profundament perquè la tecnologia ha evolucionat exponencialment i les conseqüències que això podria tenir pel nostre món al segle XXI podrien ser terribles. Sento no ser més optimista, però... Bueno, és que és una miqueta difícil ser optimista davant del panorama que tenim la...
Doncs no sé, Pere, vols afegir alguna cosa més? Sí, vull aprofitar que m'oferiu el micròfon. Dir que l'any de 26 serà un any complicat, i això allà on puc dir-ho aquests dies ho estic dient. Serà un any complicat perquè serà un any de molts canvis en un moment. Tindrem moltes obres, tindrem la segona fase del subterrament, i llavors tindrem dificultats puntuals, estic convençut que tindrem dificultats puntuals.
No hem parlat d'aparcament, per exemple, però si suprimim tot l'aparcament del carrer Estació Vella, Joaquim Blume i tal, generarem un aparcament nou al costat de l'estació de 135 places. Generem espais d'aparcament nous a l'escorxador.
però tindrem dificultats durant una temporada i això no l'hi puc negar a ningú quan es fa una obra com la de la segona fase del subterrament tindrem molèstia, segur què volem fer nosaltres com a ajuntament com a govern municipal doncs estar atents a intentar resoldre les incidències que puguem tenir el més aviat possible però tothom sap que si està fet la reforma de la cuina de casa doncs mentre durin les hores de la cuina de casa la casa estarà plena de pols hi haurà sorolls hi haurà tants d'aigua hi haurà tants de llum
hi haurà les dificultats que comporta una obra. Doncs això a nivell de municipi ens passarà. I per tant, que no sigui sorpresa, ja sabem que això passarà. Per tant, treballar en la prevenció i en què els veïns tinguin canals de comunicació amb l'Ajuntament per comunicar les incidències que podem trobar i demanar una mica de paciència a la ciutadania perquè sabem també que el resultat serà molt positiu. Un cop acabem aquestes hores, que serà a finals del 26, si tot va bé, doncs tindrem un poble com no havíem ni somiat.
Doncs moltes gràcies, Pere. Un plaer, com sempre. Gràcies a vosaltres, gràcies. I no hem mirat enrere mai Hi ha nits que encara ens pesen Però no hem deixat de caminar Que tot et vagi bé Que et trobis tot allò que busques Que et sigui lleu la direcció
vinguin plens de melodies els nous dies. Que siguis fort, que tot et vagi bé, que tot et vagi bé. Recordarem mil carreteres plegats,
la luna roja i les sirenes del mar, els gratacels de les més grises ciutats, i les estrelles sobre el riu, el cor de la casa Mars. I a poc a poc ens hem fet grans, hi ha nits que encara ens pesen, però n'han deixat de caminar.
que tot et vagi bé, que trobis tot allò que busques, que et sigui lleu la direcció i vinguin plens de melodies els nous dies.
Cinc d'hores quan la ciutat dorm, que una vella cançó porti de l'infinit estels que et facin foc per arribar al matí. Riu i crida com ho vam fer abans, quan vivíem jugant i res era important, només seguir cantant i fer ballar el camí.
No hem mirat enrere mai. Hi ha nits que encara ens pesen. No m'hem deixat de caminar. Que tot et vagi bé. Que trobis tot allò que busques. Que et sigui lleu la dimensió.
i vinguin plecs de melodies els nous dies. Que siguis fort, que tot et vagi bé, que tot et vagi bé.
Rebobina els teus cassets i prepara els vinils. Fes un viatge a l'escena musical dels 60 als 80 acompanyats del Manel Solanas i el Manel Santos. Descobreix les anècdotes darrere dels artistes més influents al programa M&M Sound. Primer dimecres de més a les 7 de la tarda, a Ràdio Montmeló.
T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i al coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Demà dissabte 17 a les 12 hores torna l'Aparador amb la participació de l'Èrica Núñez i l'Eli Martín del Departament de Promoció Econòmica per fer un balanç a la campanya de Nadal i informar-nos dels cursos que ofereixen des del Departament.
Dimegres 21 a les 17 hores us podrem informar de l'actualitat internacional amb el programa El Montmeló, presentat pel Blai Casas, la Nora Taronger, la Inoa Llepes i el Diego Fernández. Finalment, divendres 23 a les 12 hores. Com sempre, tindrem el nostre Montmeló, sona a la web de la ràdio, amb les notícies, entrevistes i actes més destacats del nostre municipi.
I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomo arroba momelo.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602. Molt bon cap de setmana a tothom i aneu amb compte amb la Boira. Nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Momelo tornarà a sonar divendres 23 de gener del 2026 a les 12 hores.
Y sé que solo estoy mirando de otra forma, que voy a dar la vuelta a nuestras sombras mientras busco el modo de remontar el vuelo. Probe y te mando el pedacito nuevo, incluyendo el verbo remontar, que es lo que a ti te gustaba. A ver cómo te suena. Un besito. Chao.
Si encontrara silencio en mi ruido mental dormiría diez días y un año. Si avistara la causa de mi tempestad me pondría a chillar como un gallo.
Fins demà!
Y no sé detrás de cuál está lo que he perdido. Todo tiene luz de probador. Ya no me reconozco y me importa bien poco. En cuanto me dé un rayo de sol voy a hacerme una foto en un fotomatón.
¿Quién es quien llama a mi cabeza a todas horas? ¿Quién puede remendar todas las hojas que han caído al suelo como un árbol en invierno? Y sé que solo estoy mirando de otra forma, que voy a dar la vuelta a nuestras sombras mientras busco el modo de remontar el vuelo.
A veces hago maniobras para retomarlo donde lo dejé Hay demasiados frentes a la vez Y no consigo ver quién coño es el enemigo Todo tiene luz de probador Ya no me reconozco y me importa bien poco
En cuanto me de un rayo de sol voy a hacerme una foto. Todo tiene luz de probador, ya no me reconozco y me importa bien poco. En cuanto me de un rayo de sol voy a hacerme una foto en un fotomatón.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.