Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Montmeló sona. El magazín informatiu de Radio Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 27 de febrer de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 200. 200 programes del Montmeló Sona. Quan vam començar aquest programa un 17 de desembre de 2021 no ens podíem ni imaginar fent 200 edicions. Moltes gràcies a tots els col·laboradors que fan possible que aquest programa tiri endavant. El Dani, l'Olga, la Maria, la Núria, l'Enric, l'Oriol...
i un munt més de persones que han col·laborat desinteressadament a aquest programa. I també gràcies a tots els oients que sentiu el programa setmana a setmana i que escolliu el Momoló Sona per informar-vos del que passa al nostre voltant més proper.
Però no som els únics que complim anys perquè la Sala Polivalent fa 15 anys i per aquest motiu la Sala Polivalent i el Montmeló Sona celebren el seu aniversari amb un sorteig. Així que esteu molt atents a les nostres xarxes socials perquè podeu aconseguir dues entrades pel mà clari a la Sala Polivalent de Montmeló.
Montmeló Sona és el magasin informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Dola Robles al bloc de l'entrevista i la Núria Galí a la secció Com Gat i Gos. A la locució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on fem un poporri d'esdeveniments destacables del mateix dia d'avui, 27 de febrer. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, la Lola Robles entrevista l'Olga Muñoz, nutricionista de l'Associació contra el Càncer de Barcelona. A continuació, la Núria Galí ens porta una nova secció de Com Gat i Gos.
I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui, 27 de febrer de 2026. Montmeló Sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló.
Montmeló sona i sona així de bé.
El Montmeló Sona arriba divendres i ens proposem celebrar. I avui, a més, celebrem el programa 200 del Montmeló Sona. Avui, festa grossa per l'equip de comunicació.
Sembla que va ser ahir i ja han passat 200 programes, 200 entrevistes, 200 sumaris, 200 cròniques, 200 agendes i 200 programes que vam estrenar. Montmeló sona i sona així de bé. I per celebrar-ho oferim l'apartat d'avui on hi ha hagut setmanes que hem celebrat naixements d'altres defuncions. En alguns moments ens hem fet ressò de dies internacionals o nacionals, però avui, 27 de febrer, ens hem preguntat què va passar al món tal dia com avui.
27 de febrer de 2010, un terratrèmol de 8,8 graus de l'escala de Richter a Xile fa tremolar el país a la matinada, causant 530 víctimes mortals, milions d'afectats i nombrosos danys materials. El 27 de febrer de 1996 es comercialitza la primera versió del joc Pokémon de l'empresa Nintendo a Tòquio, Japó, per la seva consola portàtil Game Boy. Aquest videojoc arribarà dos anys després a Occident.
27 de febrer de 1991 s'anuncia la fi de la Guerra del Golf per part del president dels Estats Units, George Bush, instant a l'Iraq a complir les 12 resolucions del Consell de Seguretat de l'ONU. El 27 de febrer de 1974, a Venezuela, les tetes de Maria Guevara a l'Illa Margarita són declarades Parc Nacional.
27 de febrer de 1971, una marea viva provoca a la costa oriental del Brasil unes inundacions que causen la mort a 50 persones. 27 de febrer de 1952, es funda la Universitat Tècnica de l'Estat de Xile, avui Universitat de Santiago de Xile. 27 de febrer de 1940, Martin Kamen i Sam Rubén descobreixen l'isòtop Carboni 14. 27 de febrer de 1900, Alemanya es funda el futbol club Bayern de Múnich.
27 de febrer de 1864. Succeeix la presa de Sant Joan Baptista a Tabasco, Mèxic, en què s'expulsa les tropes invasores franceses. El 27 de febrer del 720 abans de Crist. El pensador xinès Confuci registra el primer d'una llista de 36 eclipsis solars. Buscant que se celebrava el dia 27 de febrer, hem trobat que va ser el dia que va morir l'escultor Josep Llimona, que Montmeló hi té un carrer.
Josep Llimona i Bruguera, nascut el 1863 i va morir el 1934, va ser un escultor català clau del modernisme, conegut per obres com el Desconsol. El carrer dedicat a l'escultor Josep Llimona Montmeló és un reconeixement a la seva figura com un dels màxims exponents de l'escultura modernista catalana.
La dedicació d'un carrer busca destacar el seu paper destacat en l'art català, havent d'estar reconegut amb premis com la Medalla d'Or a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888 i el Premi d'Honor de l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, el 1907.
Llimona va tenir una trajectòria molt vinculada a la vida cultural i artística de Catalunya, sent president de la Junta de Museus de Barcelona. Podríem dir que el carrer és un homenatge al seu incalculable valor artístic i cultural. I acabem amb el nostre particular homenatge a un espai que durant molts anys va formar part dels Telenotícies de TV3, on un presentador, en Ramon Alcius, ens va acostar a totes les cases al Sant Ural.
I les nostres investigacions ens han portat a saber que avui se celebra Santa Honorina i Sant Valdomé. Moltes felicitats a totes les honorines i a tots els valdomers, a tothom que avui fa anys i a tothom que avui tingui alguna cosa a celebrar.
I hung your picture on the wall And that's all it is I break my fingers to make a call And that's all it is I know you're living way out west And I don't think that I confess Everything I feel You say you got no faith On things that you can't say
I'm sorry I ain't there with you for you and you and me I'm down in all my fear but I ain't crying no tears over you Everything's wrong But it's alright Everything's wrong
Fins demà!
Cause everything's wrong, wrong, but it's alright. Everything's wrong, oh, oh, oh, it's alright.
I'm not impressed with you no more
Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pau Casals, tots tenim veu. L'últim dissabte de cada mes a les 12 del migdia.
T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i el coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona
Com cada divendres al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 27 de febrer de 2026.
La delegada del Govern de la Generalitat, Pilar Díaz, va visitar dimarts Montmeló. Montmeló viurà un buitema amb un ampli programa d'activitats per reivindicar la igualtat de gènere. Avancen les obres d'integració del ferrocarril amb l'inici de la segona fase dels treballs. El Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Montmeló ha posat en marxa dos nous projectes de memòria històrica.
El passat dimarts 24 de febrer, Pilar Díaz, delegada del Govern de la Generalitat a Barcelona, va visitar el nostre municipi. La delegada va ser rebuda per l'alcalde Pere Rodríguez, va signant el llibre d'honor i, posteriorment, va participar d'una reunió de treball amb l'alcalde, el portaveu de Junts per Montmeló, el gerent de l'Ajuntament i membres de la delegació de govern.
En el decurs de la conversa es va tractar diversos temes d'actualitat i interès per al municipi, com l'habitatge assequible, la construcció del centre de formació professional de química, la futura biblioteca, el pla director urbanístic del circuit o els accessos amb un meló a les infraestructures vàries que ens envolten, entre d'altres.
Pilar Díaz va reiterar el compromís de la Generalitat per construir el futur centre de formació professional de química, previst al sector de sota el molí. Gran part de les nous que es construiran acolliran als estudis de formació professional i una part d'aquest solar també es destinarà a la nova biblioteca municipal. Aquest plantejament permetrà concentrar en un mateix àmbit diferents equipaments educatius i culturals.
Durant la trobada institucional també es van posar sobre la taula altres actuacions prioritàries. Una de les més destacades és la segona fase d'urbanització del soterrament de la Llosa, un projecte que compta amb una inversió de 3,8 milions d'euros finançats per la Generalitat i a DIF i que permetrà transformar el centre del municipi.
Un altre dels eixos centrals ha estat l'habitatge, amb la previsió de construir habitatge dotacional i assequible per donar resposta a les necessitats dels veïns de Montmeló. La visita institucional va culminar amb un recorregut per les obres de la segona fase d'integració del ferrocarril i d'altres actuacions en marxa al municipi.
Amb motiu del Dia Internacional de les Dones, Montmeló viurà durant finals de febrer i març un ampli programa d'activitats que posa el focus en el temps, les cures, la cultura, la participació i la creació de xarxa comunitària entre dones. Tallers, cinema, exposicions, xerrades, actes reivindicatius i espais de trobada ompliran diversos equipaments municipals amb una mirada feminista i transformadora.
El programa ha arrencat amb un taller d'autocura adreçat a persones cuidadores. L'objectiu és oferir eines per millorar el benestar i el suport emocional i promoure la consciència sobre la importància de cuidar-se com a part essencial de la tasca de cuidar. Aquest taller compta amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
La cultura també té un paper destacat amb la projecció d'una pel·lícula de gènere dins del cicle Cinema i Dona, que tindrà lloc avui divendres a dos quarts de sis de la tarda a la Sala de la Concòrdia. L'activitat està organitzada per l'Associació de Dones de Montmeló per la Igualtat, ADMI.
Dijous, 5 de març, durant el matí, Òmnium Cultural i els alumnes de l'Institut pintaran els aparadors de les botigues amb frases a motiu del Dia Internacional de les Dones. Divendres, 6 de març, serà una jornada central. A partir de dos quarts de 6 de la tarda, el Centre Ocupacional del Trencadís ocuparà la plaça de la Vila per reivindicar una igualtat real, inclusiva i sense barreres, i ho faran venent samarretes dissenyades per les dones usuàries del Trencadís, amb el lema «Dones sense límits».
A les 6 de la tarda també, a la plaça de la Vila, es farà la lectura del manifest del 8M. Tot seguit, a dos quarts de set, a la sala de la Concòrdia, tindrà lloc la xerrada «Quin és el temps de les dones?», a càrrec de Cristina Sánchez-Miret, investigadora especialitzada en desigualtats de gènere que reflexionarà sobre la gestió del temps des d'una perspectiva feminista, com el temps no és neutre sinó que està profundament marcat per les desigualtats de gènere.
La xerrada vol ser també un espai de diàleg i participació, on les persones assistents podran compartir preguntes, experiències i reflexions. Dissabte 7 de març a les 12 del migdia s'inaugurarà al Museu Municipal l'exposició «Trobar temps dins del temps». La mostra, cedida per l'Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, té com a objectiu visibilitzar la necessitat de les dones de conciliar la vida laboral, personal i familiar.
destacant la desigualtat en l'ús del temps i l'impacte en sectors com el productiu, educatiu i de serveis. L'exposició romandrà oberta al públic fins al 20 de març. El diumenge 8 de març, Dia Internacional de les Dones, a partir de dos quarts de 10 del matí, el municipi Sumpi s'omplirà de memòria i denúncia amb l'encamisat d'arbres de la plaça de la Vila per part d'Admi. Aquesta acció s'allargarà fins al 20 de març.
A partir de tres quarts de dues del migdia, la Sala Polivalent acollirà el dinar de dones i vespreig, un espai exclusiu per a dones pensat per crear xarxa comunitària. La tarda estarà amenitzada per la DigiJoli, amb una energia contagiosa i plena de bon rotllo, amb una selecció musical protagonitzada per dones.
El programa d'actes continua amb propostes pensades per a col·lectius concrets. El dijous 12, 19 i 26 de març, a les 11 del matí, tindrà lloc M'atreveixo a, un espai de trobada i paraula per a dones a partir de 60 anys. L'activitat organitzada per l'àrea d'envelliment actiu vol promoure el benestar emocional, la participació social i la cohesió comunitària a través de la història de vida de les dones grans de Montmeló.
A més, la Biblioteca Municipal dedicarà un espai especial a una exposició de llibres amb les darreres novetats sobre feminisme i igualtat, que es podrà visitar a partir del 9 de març i durant 15 dies. Finalment, la perspectiva de les dones també està present a les zones amb el programa Montmeló Sona. Durant tot el mes de març, l'espai d'entrevistes estarà dedicat a dones de diferents àmbits, música, ciència, empresa o reflexió sobre el patriarcat.
Un programa divers i participatiu que convida tota la ciutadania a reflexionar, compartir i avançar cap a una societat més justa i igualitària. El programa d'opinió política a ordre del dia d'aquest mes de març també estarà dedicat a la dona i comptarà amb quatre representacions femenines de les formacions polítiques del consistori. El podcast el podreu escoltar dimarts 17 de març a les 20 hores.
Amb aquest conjunt d'activitats, l'Ajuntament de Montmeló manifesta el seu compromís ferm amb la igualtat de gènere, la defensa dels drets de les dones i la lluita contra les desigualtats encara existents i referma la voluntat de continuar avançant cap a una societat més justa, inclusiva i equitativa, on al temps les cures i les oportunitats siguin compartides en igualtat.
A principis d'aquest mes van començant les noves actuacions vinculades al projecte d'integració del ferrocarril. Aquesta nova etapa comporta canvis significatius en diversos espais del municipi, amb l'objectiu de millorar la mobilitat, l'accessibilitat i l'ordenació urbana mentre duren els treballs principals.
Entre les principals intervencions destaquen la creació de noves places d'aparcament a la zona de l'antic Escorxador i el canvi d'accés al pavelló d'Esports. Tal com s'havia comunicat prèviament, un cop finalitzades les activitats de Carnaval, s'han iniciat les tasques per reubicar la porta d'accés al pavelló d'Esports. L'entrada principal, fins ara situada al carrer del Doctor Ferran, es trasllada provisionalment al carrer de Joaquim Blume.
Per facilitar aquest canvi i garantir una mobilitat segura, s'habilitarà i senyalitzarà una petita zona d'estacionament temporal. Aquest espai estarà pensat perquè les famílies puguin aturar el vehicle al temps imprescindible per acompanyar o recollir infants i joves que fan ús de l'equipament esportiu.
D'altra banda, finalitzats els treballs de condicionament de l'esplanada de l'antic escurxador, s'han creat 92 noves places d'aparcament. Aquesta ampliació contribuirà a compensar temporalment la reducció d'estacionament en altres punts del municipi. La creació d'aquestes places ha estat possible gràcies a la retirada de la zona destinada a autocaravanes en trànsit. Tot i això, es manté operativa la zona reservada específicament per a les autocaravanes de la ciutadania de Montmeló,
Fins demà!
El Departament de Patrimoni Cultural de l'Ajuntament de Montmeló ha posat en marxa dos nous projectes de memòria històrica amb l'objectiu de recuperar i preservar els testimonis orals del municipi. El primer projecte se centra en la memòria democràtica amb la voluntat de recollir testimonis vinculats a la transició democràtica. L'objectiu és conservar vivències personals que ajudin a construir un relat col·lectiu rigorós i plural sobre aquesta etapa de la nostra història.
El segon projecte vol reunir informació sobre les empreses i tallers que treballaven al cuir al municipi, un sector que va tenir un paper destacat en el desenvolupament econòmic local. Es pretén documentar tant l'activitat empresarial com les condicions de treball, els oficis vinculats al cuir i l'impacte social d'aquesta indústria. Us deixem amb en Pol Castejón, director del Museu Municipal, que ens explica aquests projectes.
Tenim amb nosaltres el Pol Castejón. Hola, bon dia. Bon dia, Rubén. Com estàs? Primer de tot, en què consisteixen exactament els dos projectes impulsats pel Departament de Patrimoni Cultural i quin és el seu abast dins del municipi? Doncs mira, realment aquests dos projectes estem...
Molt il·lusionats, molt contents d'iniciar-los perquè és una recollida d'informació de la nostra microhistòria relatada i explicada pels mateixos que l'han viscut. Estem buscant ciutadans i ciutadanes de Montmeló que ens parlin de dos temes d'interès que tenim ara mateix. El primer seria el tema de... per poder acabar, per poder concloure...
amb dades reals la ruta de memòria democràtica que hi ha actualment aquí a Montmeló ens manquen moltes, moltes, moltes dades del que passa justament a la final d'aquesta ruta quan conclou que seria des que mor el dictador, des que mor Franco
fins que es consolida d'alguna forma a l'inici d'aquesta transició política que hi haurà cap a un govern democràtic. Ens falta informació dels partits que hi ha a la clandestinitat, com funcionen, què fan, quina activitat tenen, si fan octavilles, si fan pintades, el que sigui. Després, aquests partits, quan comencen a rebre la legalització, què fan, on es reuneixen,
I l'últim seria amb la formació del primer ajuntament democràtic a l'any 79 poder veure què va sentir el municipi o els mateixos polítics que es troben perquè al final sí, tenim un govern que és democràtic
però la infraestructura que té al voltant continua tenint un teixit que ve de la dictadura. Llavors, és saber quins problemes es van trobar i com es van adaptant tot mica en mica per arribar a la democràcia que tenim actualment. I, per altra banda, hi ha una empresa bastant coneguda aquí que, de fet, va tancar, no sé si va tancar cap al 2005, que és la Màximo Mor, que molts treballadors, moltes treballadores que hi van treballar
De fet, no només Màximo Mor, també hi ha una altra empresa també dedicada al món del cortit de pell, que seria Ciesa, no? Moltes momenolines hi van treballar. I voldríem dignificar el record d'aquest món laboral, no? Que se va parlar amb la Cucurni i tal, però és que també hi havia altres empreses. I això voldríem fer una recollida d'informació per saber com era el dia a dia la fàbrica, qui hi treballaven, com ho feien, qui hi havia... I una mica recollir tota aquesta informació.
Bé, no sé si més o menys ho has comentat, però quins són els principals objectius del projecte de memòria democràtica i també del projecte de recerca sobre les empreses del sector de queer? Realment seria això. Realment seria... Clar, tenim un petit problema que solucionarem, espero, molt ràpidament, i és, per exemple, la ruta de memòria democràtica...
gairebé tota ens hem nodrit de tot el treball de recerca que han fet al centre d'estudis que no us podeu ni imaginar la sort que tenim de tindre al centre d'estudis que tenim aquí a Montmeló però clar, el llibre del segle XX, l'últim que han fet si el fullegeu és que es queda als anys 60 tenim molts anys encara buits segurament estan treballant, no ho dubto però clar, ara mateix hem de concloure aquesta ruta
I, ostres, doncs tenim una font directa perquè encara queda molta gent que va viure aquest moment de la transició, no? I podem recollir el testimoni directe de la gent que ho va viure i, naturalment, aquesta documentació quedarà
per futures investigacions, clar que sí. I, clar, necessitem omplir aquest forat. Llavors, com que no hi ha un estudi previ, ara mateix, doncs és iniciar-lo. I, per altra banda, el de Màximo Mort és el mateix. És, com sabeu, o si no ho sabeu, no sé si estic fent un espòiler, està previst fer un institut de química a l'antiga edifici de fàbrica de Màximo Mort...
I ens agradaria molt dignificar l'edifici fent un record de què s'hi feia allà abans, que ara es convertís en un institut de química. Qui pot participar en aquest projecte, tant com persones entrevistades com voluntàries per fer entrevistes? I no sé si cal algun requisit o alguna experiència. Experiència cap. Vull dir, no requerim un currículum d'algú que tingui experiència en ser entrevistat, això està clar,
I, simplement, totes aquelles persones que tinguin una experiència, que creguin que estigui molt bé, que quedi guardada, que estigui reflectida, que tinguin documents, que tinguin imatges, que tinguin fotografies... Clar, vull dir, això també no només és...
Sempre pot haver-hi algú que li faci vergonya que l'entrevisti, però també fem una crida per si tenim fotografies, documents o informació que ens pugui servir per omplir aquests forats que tenim, tant de la màxima humor com del moment de la transició aquí a Montmeló, són superbenvingudes. Com es desenvoluparan les entrevistes i quin ús es farà dels testimonis i de la informació recollida?
Bé, doncs, en primer lloc, una entrevista és una persona fent preguntes a l'altra i ha d'haver-hi algun sistema que permeti fer la recollida perquè quedi de la informació que ens està donant amb les seves respostes. Per tant, hi hauria...
No tenim ben clar si hi haurà també vídeo. Àudio segur que hi haurà, serà una gravació. Intentaríem també fer un registrat de vídeo, però no és el més important. Aquest cas seria més fàcil l'àudio, no? Llavors, un seguit de preguntes, que totes les respostes que ens donin... Bé, abans, és a dir, demanaríem un permís de fer aquest enregistrament, per la llei d'aquella aquesta... Ara em surt en l'ombra.
A protecció de dades personals i tal, això per descomptat. I després hi ha el consentiment perquè aquesta informació quedi guardada com a document en l'arxiu municipal. És a dir, no serà d'exposició pública, en principi no es farà un vídeo ni es farà cap publicació que estigui oberta, però sí que et sembla molt interessant que ja que no hi ha llibres, que aquesta informació que sigui relatada en primera persona de la gent que ho ha viscut quedi registrada
i sigui consultable per les generacions futures. Llavors, es guardaria tot en un disdut informàtic i estaria custodiat per l'arxiu municipal d'aquí de Montmeló. I, Pol, de la part de transició, només busqueu material sobre moviments polítics o partits polítics? Doncs, sobre polítiques sí, però no només de partits polítics, perquè també ens interessa molt
Com arrenca tot el moviment sindical? En el moment en què ja es poden sindicar, suposo que ja estarien també de clandestinitat, com passa la legalitat i quina és la relació que hi ha amb uns empresaris que possiblement no estan acostumats a tindre algú que els hi contesti. I també, molt important, tot el moviment veïnal, perquè va ser essencial en aquest moment els moviments veïnals perquè per primera vegada, en molts anys,
Els veïns dels municipis es van adonar que es podien reunir, que podien debatre, que podien lluitar per tindre millores en els seus carrers i en els seus municipis, que fins ara no ho podien fer, allò de més de cinc persones caminen juntes, ja era manifestació, ja venien els grisos a rebentar-te, i ara, ostres, es poden reunir, poden parlar i poden lluitar per una sèrie de drets...
que fins en aquell moment no tenien l'abast. I ara sí, per tant, això és tot el moviment polític que hi ha des dels partits polítics, naturalment, però també moviment sindical i moviment veïnal, que va ser molt important. Les persones interessades a col·laborar, com es podrien posar en contacte i quin és el termini? O si hi ha un calendari previst per participar-hi?
De fet, calendari no en tenim. Sí que ens agradaria iniciar aquest projecte durant el mes de març, principis d'abril, però necessitament no està catalitzat quan començar. Però sí que seria això, començar el mes que ve fins principis d'abril
I, perdona, se m'ha anat la pregunta sencera. Com es poden posar les persones en contacte? Això, sí, és superimportant, perquè si ho tens i no saps com dir-ho, doncs molt senzill, és o amb un correu electrònic que ens ha sigut a recordar, museu arroba monmeló.cat, o si no, presentar-se, ja ho parlaré amb l'OH, perquè que passi per l'OH i que facin l'avís de què volen i que es comuniquin
amb el Departament de Patrimoni Cultural i ja està. Doncs moltes gràcies, Pol, per passar-te per la ràdio i parlar-nos d'aquest projecte que és superinteressant. Moltes gràcies a vosaltres per donar-nos aquest espai i que feu molt bona feina, de veritat. Moltes gràcies. Que vagi molt bé.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 27 de febrer fins diumenge 8 de març. Avui a dos quarts de sis de la tarda a la Sala de la Concòrdia, l'Associació de Dones de Montmeló per la Igualtat organitza una nova projecció d'una pel·lícula de gènere dins del cicle Cinema i Dona.
També divendres a les 6 de la tarda a la sala Polivalent Cinema Familiar en català amb Cinexic, que projectarà Zibila i el poder de les ratlles. La Zibila és una zebra adoptada per una família de cavalls. Coneix el poder de les seves ratlles, una història acompanyada de tres curs per celebrar la diversitat. Entrada gratuïta amb reserva previa a Entrapolis.com, amb l'organització d'Omnium Cultural i el Centre per la Normalització Lingüística de Momoló.
I a les 8 del vespre, la Biblioteca Municipal acollirà la xerrada tertúlia del Club de Lectura amb l'escriptora Sandra Frijomil. Es comentarà la seva darrera novel·la, 10 dies amb la senyora Dalloway.
Dissabte 28 de febrer a les 6 de la tarda a la sala Polivalent, Acri, de Manel Rosers. Un espectacle de circ d'un acròbata i una escala que explota el concepte de llindar. Com vivim el temps que passa entre dos moments? Barreja de disciplines, teatre, manipulació d'objectes, moviment acrobàtic i clown.
Venda d'entrades a Entrapolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda al mail salapolivalent arroba montmeló.cat o al telèfon 93572 1033. Col·labora Grup Xarxa Montmeló.
Diumenge 1 de març a les 11 del matí la plaça de la Quintana acollirà la 25a calçotada popular i ballada de sardanes. A les 11, inici de l'activitat i venda d'etiquets. A les 12, ballada de sardanes amb la cobla Ciutat de Granollers. A la 1 del migdia, grupet de rumba amb els arreplegats. I a dos quarts d'una del migdia, degustació de calçots i salsa salvitjada. Organitza empènyable urana de Montmeló i comissió de la plec de la sardana de Montmeló.
Dimarts 3 de març a 3 quarts de 12 al Pavelló d'Esports, taller de defensa personal per a gent gran. Sessió de conceptes bàsics sobre seguretat personal, treball d'equilibri, posicionament del cos, situacions simulades, inscripcions fins al 2 de març a la Consergeria del Casal de la gent gran. Activitat gratuïta amb el carnet del casal. Organitzen Gonzalo Rodríguez, mestre instructor de defensa personal i l'Ajuntament de Momoló.
Dijous 5 de març, Òmnium Cultural i l'alumnat de l'Institut pintaran els aparadors de les botigues amb frases amb motiu del Dia Internacional de les Dones. El punt de trobada serà l'Escola de Música a les 9 del matí. Organitzen Òmnium Cultural, Institut Montmeló i Unió de Botiguers i Comerciants.
Divendres 6 de març a dos quarts de 6 de la tarda una nova activitat de Bibliolab a la Biblioteca Municipal, a càrrec de Catàrtic. Experimentarem amb la tècnica artística del gravat en relleu i coneixerem el procés d'elaboració de planxes i matrius i aprendrem a entintar i estampar per fer les nostres pròpies impressions. Activitat pensada per infants de 6 a 11 anys acompanyats d'un adult i per la que cal inscripció prèvia fins al 5 de març. Organitza Biblioteca Municipal La Groa.
També divendres 6 de març a dos quarts de 6 de la tarda a la plaça de la Vila les dones del trencadís posaran a la venda samarretes amb el lema «Dones sense límits» per reivindicar una igualtat real, inclusiva i sense barreres. Les samarretes han estat dissenyades per elles mateixes amb motiu del 8M. Mitja hora més tard a les 6 de la tarda a la plaça de la Vila la regidoria de Feminisme i Igualtat us convida a la lectura del manifest del 8M.
I continuem amb més activitats programades per divendres 6 de març amb motiu de la celebració del 8M. Ja que a dos quarts de 7 de la tarda la sala de la Concòrdia acollirà la xerrada que col·loqui quin és el temps de les dones. La investigadora especialitzada en desigualtats de gènere, Cristina Sánchez Miret, reflexionarà sobre com el temps no és neutre, sinó que està profundament marcat per les desigualtats entre homes i dones.
L'endemà, dissabte 7 de març, a les 12 del migdia, al Museu Municipal, inauguració de l'exposició Trobar temps dins del temps. La mostra té com a objectiu visibilitzar la necessitat de les dones de conciliar la vida laboral, personal i familiar, destacant la desigualtat en l'ús del temps i l'impacte en sectors com el productiu, educatiu i de serveis.
Aquesta exposició es podrà visitar els dies 8 i 14 de març, de 10 del matí a les 2 del migdia, i els dies 10, 11, 12, 13, 17, 18 i 20 de març, de 4 de la tarda a les 8 del vespre. Diumenge 8 de març, a dos quarts de 10 del matí, a la plaça Alavila, encamisat d'arbres per la Igualtat. Organitza Associació de Dones de Montmeló per la Igualtat.
També diumenge de 10 del matí a 2 del migdia, al pavelló municipal Torneig Vila Montmeló de Rítmica. Torneig, exhibició de gimnàstica rítmica, modalitat individual i de conjunts amb 32 clubs. Organitza Montmeló, associació de rítmica.
I a tres quarts de dues del migdia, la sala polivalent acollirà un dinar de dones Mestardeo, un espai exclusiu per dones pensat per crear xarxa comunitària. La tarda estarà amenitzada per la DJ Jolie, amb una energia contagiosa i plena de bon rotllo.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Momoló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web momoló.cat o a l'agenda mensual. Momoló
Mujer debe ser callada, se mira y se toca y no dice nada. De repente sentí algo, llegó por mi espalda, me sacudió voces fuertes, tan enojadas. Pañuelo en mano para el hombre, a cada mujer desaparecida, a cada muerta solitaria.
Muño en alto, esto no va más No callaremos si aquí presentes Tus viejas maneras derrumbamos ya
La mujer se está revelando, los hombres no saben qué hacer, todas las fichas en movimiento, las reglas se vuelven a hacer. Ser padre no es tan difícil, ser hermano, ser mío.
A escucharnos, no intentes contar esta historia, mi presente y mi pasado, con esta voz, hoy voy a narrarlo. Pañuelo en mano para luchar, a cada mujer desaparecido, a cada ausente solitaria.
Las mujeres están revelando, los hombres no saben qué hacer Todas las fichas en movimiento, las reglas se vuelven a hacer
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, tu en proves. El comerç t'espera. Surt a gaudir-me. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Bon dia. Dintre de les entrevistes que hem dedicat aquest mes de febrer a parlar sobre el càncer des de diferents vessants, avui volem posar el focus en un aspecte que ens interpel·la a tots, l'alimentació. Què hi ha de ser en tot el que sentim sobre dieta i càncer? Podem ajudar a prevenir-lo amb el que mengem?
Per respondre a aquestes i altres preguntes ens acompanya avui l'Olga Muñoz, nutricionista de l'Associació contra el Càncer de Barcelona, amb qui intentarem aportar llum, rigor i, sobretot, missatges útils per al dia a dia. Benvinguda, Olga. Hola, gràcies, bon dia. Primer de tot, parlem de prevenció. Quin paper té l'alimentació en la prevenció del càncer?
Doncs quan parlem d'alimentació i de prevenció ens agrada parlar no només enfocar-ho només en l'alimentació sinó en els altres factors, també perquè són igual d'importants. De fet, moltes vegades parlem d'alimentació però deixem de banda tot el tema de sobrepès i obesitat que també està influint. I amb el sobrepès i obesitat va influir també l'activitat física, entre altres factors. Però sí que sabem si la població en general fes una alimentació saludable.
fes activitat física regular, no beves alcohol, que això és un tema, i no fumés, a part de també protegir-se de la radiació solar, que també és un tema de càncer de pell, si complíssim tots aquests factors podríem ajudar a reduir i a prevenir el 40% dels tipus de càncer.
Per tant, no només amb alimentació, sinó lligat amb tots els altres factors, perquè sempre és important anar de la mà, però podríem arribar a reduir, no en podem dir la meitat, però un 40% és un volum molt alt. I per tant...
Moltes vegades pensem en la influència de lo genètic, del càncer genètic, però només és un 10% dels càncers que apareixen. Actualment és el que sabem, que un 10% més o menys és d'influència pel que tenim en els nostres gens.
Però, per tant, hi ha un altre focus que és la part que nosaltres podem manejar i que podem fer canvis en el nostre dia per ajudar a prevenir el càncer. I sempre diem reduir el risc de, perquè a vegades pensem que potser fem tot bé...
i no tindran mai càncer, i això no és cert. Al final és comprar més o menys botlletes. Et pot tocar, no et pot tocar, però la qüestió és quin paper té cada un a nivell individual per intentar reduir aquest risc. Hi ha aliments que realment ajudin a reduir el risc?
No parlem d'aliments en concret, parlem de patrons alimentaris. I, per tant, aquí sí que tenim la gran sort que un dels patrons més estudiats és l'alimentació mediterrània. Llavors, parlem més de grups d'aliments, de fruites, de consumir aquestes tres racions de fruites al dia mínim, de consumir dues racions de verdura mínima al dia, també la part de llegums, fruits secs... O sigui, al final, és entendre-ho
com un patró, com un tipus d'alimentació a seguir per sempre, no amb un aliment en concret. Mai podem dir que un aliment en concret augmenta o redueix per si sol, sinó que sempre intentem mirar-ho en un conjunt i dintre d'aquest conjunt també englobar la part d'activitat física, la part de si fumes o no, la part d'alcohol i englobar-ho tot com un estil de vida saludable.
Bé, és la modificació d'hàbits, no? Exacte. Sí, sí, al final, nosaltres, de fet, des de l'associació, moltes vegades, intentem això des de la modificació d'hàbits i no només a nivell individual, sinó també col·lectiu, de poder, entre tots, crear entorns que promoguin, que fem estils de vida més saludables, ens ajudarà a fer-ho més senzill i a facilitar-ho, sobretot.
La nutrició pot ser un punt diferencial també en l'evolució del càncer i en la seva recuperació, oi? Sí, realment sabem que si fem una alimentació saludable, i quan dic saludable també dic adaptada a cada...
a cada fase del tractament, a cada tipus de tumor, sabem que, en aquest sentit, l'estat nutricional serà òptim, serà fort, i és el que necessitem. O sigui, el nostre objectiu a nivell de nutrició és que la persona estigui forta, tant a nivell nutricional com també física, per això ens apujarem amb altres figures, tipus fisioterapeutes, preparadores físics,
per poder tenir una força a nivell de nutrició, a nivell de física, per poder tolerar tots els tractaments. I sí que veiem que a mesura que la persona està forta, tolera millor els tractaments, té una millor qualitat de vida, perquè hi ha molts símptomes, molts efectes secundaris que empitjoren...
a l'hora de menjar o a l'hora de moure's, per exemple, i per tant és important el suport en tot moment per evitar que hi hagi una pèrdua de pes involuntària, que aquella persona comenci a perdre molt pes, a perdre molt múscul, a perdre molta força i per tant es vegi el sistema una mica compromès i pugui els tractaments afectar-nos més i tolerar-los pitjor.
La nutrició ha de ser adaptada? Sí. No servirà per a tothom, no? M'imagino la mateixa nutrició.
Totalment. O sigui, al final, nosaltres, els dietistes nutricionistes, quan veiem una persona en qualsevol de quina sigui la fase en què es trobi, tant pot ser en el moment del diagnòstic, pot ser en el moment del tractament i totes les fases del tractament, o pot ser inclús després del tractament o en malaltia avançada, el dietista nutricionista valora. La persona veu quin és el seu estat en aquell moment i en funció de...
quines malalties tingui ja de base d'abans. O, per exemple, quin tipus de tumor té. O, per exemple, si té, degut al tractament, algun efecte secundari, tipus boca seca, o nàusees, o pèrdua de gana, que moltes vegades el propi tractament porta una pèrdua de gana, o no, o pot portar a un augment de pes. O sigui, al final és en funció del que veiem,
a nosaltres anar adaptant perquè la persona, sobretot, guanyi seguretat a l'hora de menjar i guanyi el fet de saber que el que està menjant li anirà bé i l'ajudarà a pal·liar una mica allò que estigui passant. Per exemple, si té moltes nàusees, que l'ajudi a no tenir-ne tantes.
O si té molta, per exemple, diarrea, ajudi a no tenir tanta descomposició, tanta diarrea i no anar tantes vegades al lavabo.
Però aquí també entra la nutrició a aturar això? Sí, sí, totalment. O sigui, el que fem és donar recomanacions basades en l'evidència, en el que sabem, per intentar ajudar que aquella persona es trobi millor. Per exemple, a vegades amb la pèrdua de gana el que fem és...
fer que la persona menys i menys, menys quantitat, però més seguit durant el dia. I a vegades no és suficient esmorzar, dinar, berenar, sopar, que moltes vegades la gent no fa berenar, sinó que fem esmorzar, mig matí, encara un altre segon mig matí, inclús després de sopar, ressopor, un segon ressopor, o sigui, al final poc volum, però repartit durant el dia.
O, per exemple, intentar que en aquest poc volum hi hagi bastanta quantitat d'energia, no? Igual una amanida o una sopa no és el millor, perquè energèticament no et dona molta, molta energia. A vegades sí que t'ajuda, no? Una sopa, per exemple, sí que et revifa, però no et dona molta energia. Llavors el que fem és enriquir-ho, que no és el típic d'enriquir,
no és el de la pastilla, sinó que el que fem és intentar enriquir a nivell de proteïna i posar, per exemple, ou du, clara d'ou du o formatge ratllat, intentar que aquell poc volum sigui dens energèticament i que aporti molta caloria i un dels nutrients més importants és la proteïna.
És molt humà que una persona que estigui en un tractament oncològic tingui por, tingui angoixa i que moltes vegades tiri d'internet, de xarxes per buscar informació, però m'imagino que això no és el més correcte. Sempre ens hem de posar en mans d'un professional que ens acompanyi, perquè en aquest volum d'informació també hi ha molt de soroll, no?
Realment és un gran risc. El fet de no estar informat... Nosaltres, de fet, el que seria ideal és poder tenir la informació des del minut zero, des que et donen el diagnòstic i comences a tenir dubtes, comences a digerir i comences a tenir dubtes, preguntes que resolin aquells dubtes, preguntes al moment. O sigui...
no és tan culpa de la persona que busqui internet perquè és el que dius, és totalment humà. O sigui, necessitem respondre algunes preguntes que ens van sorgint. I sí que aquí jo crec que tenim més paper als sanitaris de poder-nos formar o habilitar o posar les figures, per exemple, als dits de nutricionistes des del minut zero,
per intentar prevenir i que la persona no comenci a buscar per internet, a buscar fonts o llibres, inclús hi ha molts llibres que al final... Penseu que el fet d'escriure a internet o llibres, al final tothom ho pot fer i no té per què ser un dietista-nutricionista. Llavors comencen a abundar moltes informacions que no estan basades en cap estudi científic...
amb què a vegades és una història més a nivell personal que a fulanito li ha anat bé però igual no és que li vagi bé aquella persona i que a vegades, moltes vegades, obviem, amb aquestes pàgines web o foros i així, s'obvia que la persona igual el que li va anar bé va ser el tractament i no que va prendre X cosa. Llavors, és important...
És important que a nivell sanitari prenguem mesures per evitar-ho i perquè la persona resolgui tots aquests dubtes i angoixa que li genera,
però també que la persona en si pugui ser crítica amb la informació que l'envolta. De fet, nosaltres des de 2018 que tenim el Servei de Nutrició a l'Associació contra el Càncer a Barcelona i el que fem és cada mes una xerrada online de mites i creences sobre alimentació i càncer.
Sí, això també volia preguntar, perquè tu entres i que si les dietes alcalines, que si aquests aliments que curen el càncer, que si aliments que se li atribueixen unes qualitats miraculoses...
Sí, sí, realment, fins i tot nosaltres mateixes, quan hem d'actualitzar una mica aquesta xerrada, ens esfereïm de veure totes aquestes entrades d'internet amb poca base científica i com pot arribar a impactar amb una persona que...
pugui eliminar tants grups d'aliments, perquè et comencen a dir elimina això, elimina làctics, elimina carn vermella, elimina hidrats, arròs, pasta, patata... Comences a llegir tot això, comences a eliminar tots els grups d'aliments, quasi no menges res, impactant sobre el final l'estat nutricional de la persona i com pot tolerar o no els tractaments. Per tant, té un risc molt gran i s'ha d'intentar això, que la persona,
No nosaltres dir, o els dietistes nutricionistes en aquest cas, dir això sí, això no, sinó donar les eines perquè cada un pugui decidir ser crític i de dir, d'acord, això, si m'han explicat que ara mateix els estudis estan dient això, això, això, això, jo decideixo que sí o jo deixeixo que no, que sigui la persona que decideixi. Però nosaltres habilitar
de tot el contingut que sabem, coneixem i que està apareixent en els estudis per dir, mireu, totes les dietes, clar, al final totes aquestes dietes alcalines, cetogèniques... Pot ser que, per exemple, amb les cetogèniques hi ha alguna cosa d'evidència, però encara l'evidència no és suficient com per...
pensar en la seguretat de la persona i en que una de les coses que s'hi fa aquesta dieta és que comenci a perdre l'estat nutricional. Llavors, té més risc que beneficis. Per tant, a dia d'avui no hi ha cap dieta d'aquestes miraculoses que pugui estar evidenciada i pugui...
servir-se com a recomanació, sinó que al final una alimentació mediterrània ja anar adaptant en funció de cada fase i de cada tractament. I hi ha alguna manera d'utilitzar la informació que proporciona internet de forma fiable?
Sí, sí, sí. De fet, una de les coses que repassem durant la xerrada també és fons d'informació perquè internet, al final... De fet, va haver un estudi que va veure que, quant al càncer, el 90% d'informació que hi ha a internet és falsa. O sigui que només el 10% són fons d'informació que podem mig confiar, tot i que sempre hem alerta.
Llavors sí que durant la xerrada repassem algunes fonts d'informació que són fiables, que estan actualitzades, que hi ha professionals que la van renovant i que van veient una mica què és el que van dient els estudis i van actualitzant.
De fet, nosaltres a la pàgina web, contraelcàncer.es, tenim una part que és el blog i allà tenim diferents articles sobre nutrició, sobre el paper de la nutrició durant el procés i també una guia, de fet, de nutrició i càncer per això, per saber quin tipus d'alimentació és la base i després en funció de cada efecte secundari anar adaptant.
Hem parlat de la nutrició durant el procés, però un cop finalitzat el tractament, cal seguir una dieta específica?
O sigui, al final, un cop finalitzat el tractament, pot ser que hi hagi alguns efectes secundaris que encara es quedin, no? I en nutrició no tant, passa més en nivell físic, mobilitat, però a nivell de nutrició també pot passar. I pot ser que la persona, depenent de quins tractaments, un cop hagi acabat quimioteràpia, radioteràpia o immunoteràpia, pot ser que
continuï amb el que diem un tractament hormonal o un tractament una mica més llarg. Llavors, és important, en base a això, fer una alimentació mediterrània saludable, el de sempre, fruita, verdura, llegums, carn preferiblement blanca, peix, ous... O sigui, al final, fer una alimentació que no és molt difícil, no té molta màgia,
I en funció de si hi ha algun efecte secundari o si hi ha alguna cosa que hem de tocar per intentar que aquella persona pugui portar el seu estil de vida saludable, normal, anar-ho fent. Però al final no té més màgia que això. Si abans creiem que podíem millorar una mica l'alimentació,
és un bon moment, tant durant el procés com després, de dir, mira, intentaré canviar, però gradualment i a poc a poc. I finalment, quins són els principals errors que es cometen a nivell nutricional durant un procés de càncer? Em refereixo a hem de prendre complements vitaminics, suplements nutricionals...
Doncs és molt bona pregunta perquè moltes vegades pensem també en base a el que moltes vegades busquem a internet, la gent busca a internet que fa falta ficar aquests suplements i que són necessaris. Si no hi ha una pauta a nivell d'oncologia del mèdic que ens ho hagi recomanat,
no és recomanable autosuplementar-nos nosaltres perquè pot ser que intentant fer-ho amb la millor intenció pugui interaccionar amb el tractament que ja estem fent i per tant, quan dic interaccionar vol dir que si nosaltres ens prenem qualsevol suplement pugui fer que el tractament no funcioni
tal com està esperat. O funcioni, encara més, però inclús ens produeixi una toxicitat. Llavors, és important a l'hora de dir, o d'haver llegit, és important, jo què sé, prendre aquesta pastilla o aquest suplement. Abans, preguntar a l'equip de mèdic, a l'equip d'oncologia,
preguntar, mira, m'havia vist aquest suplement, me'l puc prendre? Sí o no? I en funció d'això, ells al final tenen com tota una llista dels diferents suplements i amb què pot interaccionar el tractament. Per tant, és important això, informar sobretot a l'equip sense cap mena de por, perquè molta gent ens diu, és que em fa por, a veure què em diran, sense cap mena de por. Al final, ningú n'ha nascut après
I és important això. Si tenim preguntes, pregunta. Olga, no sé si vols afegir alguna cosa, no sé si ens hem deixat alguna cosa important, vols remarcar alguna cosa? No, sobretot això, la importància, perquè moltes vegades quan parlem de nutrició, d'alimentació durant el procés oncològic,
Genera una sèrie de dubtes, genera una sèrie de, ai, a veure si me retiraran moltes coses, a veure si... I nosaltres al final, des de l'associació i com a dietistes nutritionistes especialitzades en oncologia, el que fem és això, sobretot que la persona guanyi seguretat.
O sigui, nosaltres no retirem res, no prohibim res, sinó que la persona tingui una bona qualitat de vida i guanyi seguretat a l'hora de menjar i pugui, en aquest cas, disfrutar a l'hora de menjar i que no es produeixi com una angoixa, una ansietat perquè es comenci a pensar, no?, de veure què en farà això, a veure què en farà allò i què pot fer i què pot passar un cop ho mengi, no? Llavors...
el que fem és, sobretot, tranquil·litzar la persona, tranquil·litzar el cuidador, el familiar, que a vegades també busquen, no?, amb la bona intenció del món de buscar per internet i a vegades pot generar allà un caldo de cultiu una mica tens, no?, entre la família o entre els amics i, per tant, això, nosaltres, la nostra intenció des de l'associació...
És poder, des de l'evidència, des dels estudis, poder anar desgranant i poder ajudar amb aquesta persona i amb tot l'entorn familiar que té. Doncs moltes gràcies, Olga, per ajudar-nos a entendre millor aquest tema i per compartir recomanacions tan valuoses amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. Em menjo cinc al dia per fer-me gran i fort.
Plata en presa, cronja o síndria, que era por mal dos talls de meló. M'emporten vitamines, faig salut i em sento bé, amb les mans les manarines, per la taronja que l'hungari ve. Les frites que vol de sou, i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor.
Les frites ja bona són i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades que trobo el seu bon sabor. Em menjo cinc al dia per tenir bona salut.
Basta negar l'amanida, mongeta, bleda, espinax, coliflor. Millor de temporada, les compro al mercat. Els faig una rentada, són de la terra, origen concret.
Verdures que bona sóc i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor. Verdures que bona sóc i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor.
Com te les menges tu, cuinades són bones, com te les menges tu, amb suc delicioses, a la teva sala, gustos, olors i colors.
Perduites, que bona sóc, i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor. Perdures, que bona sóc, i si alguna no m'agrada prou, em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor. Em menjo moltes vegades fins que trobo el seu bon sabor. Fins que trobo el seu bon sabor.
Descobreix el patrimoni del nostre municipi amb el Pol Castejón i la Maria Antonia Carrasco Patrimon El primer dilluns de cada mes a les 12 del migdia
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Avui al Montmeló sona, tornem amb la secció de veterinària com gat i gos i ens acompanya la Núria Galí de la Clínica Veterinària Petits i Peluts de Montornès del Vallès. Bon dia. Hola, bon dia. Avui parlem d'un tema que té molta profunditat perquè és el dol, el dol de les nostres mascotes.
Clar, és un tema complicat, és un tema trist. És una mica delicat. Sí, és delicat. S'ha de passar de la millor manera possible. Explica'ns una mica què ens pots dir del dol. Primer, que ploreu tot el que sigui necessari. O sigui, sense vergonya, s'ha de passar el procés. No us reprimiu, perquè quan més us reprimiu, més allargareu aquest dol. El dol és una emoció superprofunda...
I involucra diversos moments, no? Tens un moment de tristesa, nostàgia, un moment de dolor, et pots sentir confús. Llavors, confús en el sentit de prendre decisions, hi ha canvis de rutina...
I el dol de les nostres mascotes pot arribar a ser inclús més dolorós que el dol, i seré molt bèstia, d'alguns familiars. Penseu que ens passem 24 hores amb ells, amb molts hem tingut algun vincle diferent, saps què?
també demanen molt de tu, en general, en el sentit que sempre és com que... És dependència. Sí, una dependència, una certa tensió, clar, al final tens el dia a dia a un animal que està com darrere teu i esperant-te, etcètera, etcètera. Potser la paraula dependència no ha sigut la més oportuna, però sí, és veritat que, per exemple, un gos l'has de treure a passejar, o sigui, hi ha unes obligacions a darrere... Tens un tracte dia a dia com molt estret. Sí, sí.
Llavors, clar, quan et falten, tens allà un sentiment de buit enorme. La duració d'aquest buit, d'aquest dol, depèn molt de diversos factors. El primer és la relació que tu tenies o el vincle que tu tenies amb aquella mascota.
Sembla lleig, però moltes vegades no és el mateix vincle que has tingut amb un gos que pots tindre amb un altre, encara que sigui de la mateixa raça. Jo torno a ser una mica heavy. Jo vaig perdre el meu gos el 7 de juliol.
Aquell gos era agressiu. El vincle que jo tenia amb ell no el tindrem cap més i en soc conscient. Per què? Perquè el vaig haver de treballar, perquè vaig haver de fer molta feina amb ell.
Sona lleig, era un gos agressiu, però el vincle que jo hi tenia era molt heavy. Llavors el dol no serà el mateix que el dol d'un gos, que potser m'ha sigut més fàcil... Estic parlant de mi, eh? Cada persona és diferent. I no crees aquella unió. Per què podem perdre un animal? O bé perquè se'ns ha fet vellet i arriba un punt que el seu cos ja no dona per més...
per una enfermedad llarga, pot ser per una mort sobtada o traumàtica. Llavors, també tot això depèn molt de com ens afecta a nosaltres. També són molts tipus d'adoles diferents. Clar, no és el mateix fer-te'n a la idea que ja és gran, que arribarà un moment que t'hauràs de despedir, que de cop i volta un gosset o un gatet d'un any tingui un accident i d'avui per demà ja no hi sigui.
també depèn molt de la persona però si és veritat que els dolts són els dolts i el dolor que tu tens és el mateix se't mori quan se't mori però el dolor que tindràs és el mateix el moment de plorar el tindràs igual
Ara tens un procés darrere d'assimilar, que passarà diferent. Les fases del dol, doncs és igual que quan ens passa alguna cosa a nosaltres. Tenim una fase primer de negació, de xoc, de no creure't o de no assimilar que allò ha passat. Llavors passes per un moment d'ira i de culpa. I si hagués fet? I si no hagués fet? I si l'hagués portat?
No us culpeu mai. Les coses les heu anat fent el millor que heu sapigut i ho heu donat tot en cada moment. Llavors, fins que no estimileu això, la culpa i la ira la seguireu tenint. I no és culpa vostra, és un procés que ha de passar.
Llavors arriba la depressió, que et sents buit, que les rutines et canvien, que et sents sol. I una altra vegada, fins que no passem a la següent, que és l'acceptació, no és quan comencem a aprendre a viure sols o a aprendre a viure sense aquell gos o aquell gat o aquell ocell que el teníem a casa i ens despertava cada matí.
I finalment és quan ens queda el record, ens queda la reconstrucció i recordem la nostra mascota ja amb més carinyos, moments més tendres, quan ens ha fet riure, no tant en el i si hagués fet, sinó en reviure els moments bons que has passat amb ell. Un cop arribes a aquest punt és quan dius, bueno, ja ho he assimilat, ja he passat el meu dol, ja no ho passes tan malament.
Quines estratègies podem utilitzar, podem fer servir per gestionar millor emocionalment la pèrdua d'una mascota? Sobretot, en el cas d'una mascota que ha mort de vell, que ja a poc a poc ens hem anat acostumats a la idea, és molt diferent que si ha sigut el que tu dius. Traumàtic i de cop. Traumàtic i de cop, sí.
El primer és, escoltareu molta gent que us dirà, no té bon gas així, era solo un perro. Però és igual, si us ho diuen, què més us importa? Si heu de plorar, ploreu. Si sentiu el que heu de sentir en cada moment, parleu sobre allò, òbviament amb aquesta persona no...
Però amb altres que us entenguin, parleu, us desfogueu, preneu-vos el vostre temps, també podeu escriure. Escriure què heu viscut amb ell, els records, deixar-ho tot apuntat i soltant aquello que us pesa. Buscar suport, distreure't...
Cadascú ho gestiona de manera diferent. Jo vaig haver-hi un punt que em sentia en una rutina tan trencada i tan sola que vaig haver d'anar a buscar un altre animal. Estic molt acostumada a tenir gos i era un canvi brutal per mi estar sense. Jo ho vaig gestionar així, em vaig agafar un altre gos.
Sembla lleig dir-ho i òbviament no el sentia el meu gos. He trigat uns mesos a sentir que aquell animal era meu, perquè encara estava l'altre per mi. Però cadascú passa com pot i com li deixen, però sobretot...
Deixeu-vos-ho sentir. Si heu d'anar al veterinari, l'altra setmana vaig tenir una visita a una noia que se li havia marxat al seu gos i tenia ganes de vindre i tornar-ne a parlar. Doncs veniu, en parlem.
Feu el que heu de sentir en cada moment, no tingueu vergonya, perquè cada vegada és menys la gent que deixa anar la paraula o la frase aquesta de «no, és solo un perro», cada vegada n'hi ha menys. Llavors, no tingueu vergonya i amb els nens, quan hi ha nens a casa.
pot ser més complicat, no?, perquè et veuen plorar, perquè et veuen trist. Feu-los partíceps. Potser ells et volen fer un dibuix, potser ells volen anar al col·le i portar algun record de l'animal per ensenyar el que tenien a casa, una foto...
I l'altre és, què hago con las cosas que tengo en casa? Clar, hi ha gent que no vol despendre's de tot de cop perquè se sent malament, doncs bueno, deixeu el llitet, deixeu les cosetes de casa fins que us veieu preparats a treure-les. O altres que no, que necessiten arribar a casa a treure-ho tot per borrar el més ràpid possible de la seva ment el record.
El que decidiu fer està ben fet. Nosaltres, com a veterinaris, com us podem ajudar? Quan sabem que estan malalts, apoyeu-nos amb nosaltres. És a dir, si veieu un canvi, si teniu un dubte, no us faci vergonya. Pregunta, mira, m'ha passat això, què és? O pot ser del que ja tenim o això és nou? Us anirem guiant.
Ara, en el moment de prendre una decisió, en aquell moment sí que no podem perdre la decisió per vosaltres. Esteu per guiar, no? Clar, nosaltres us podem aconsellar, mira, està arribant en el moment, vosaltres heu de decidir, sí que us podem suggerir o apretar una mica més segons el punt al que estem, però potser us diem inclús passeu l'última nit amb ell, per què no? Si el veiem estable de passar l'última nit, despedir-vos a casa...
En lloc de donar-li pinça, donar-li de sopar el que li vingui de gust.
Potser no, potser veniu amb la idea de fer una eutanàsia i us trobeu en què us diem, escolta, perquè no afegim més medicacions i allarguem un temps més amb qualitat de vida. Si no hem d'allargar amb qualitat no us les afegirem, però si creiem que pot ser amb qualitat sí que podem allargar uns dies o uns mesos, no ho sabem.
Llavors aprofiteu-vos de nosaltres tot el que vulgueu quan estiguem en aquest punt.
Després, òbviament, quan ja decidiu que s'ha de prendre una decisió i s'ha de fer, nosaltres també us direm si és molt urgent, si no és urgent, perquè hi ha gent que a vegades ens diu que hem de prendre una decisió, però ja la tomarem. No, no, estem parlant que et durarà hores, no el facis patir. Això també som capaços de dir-vos-ho si ho veiem necessari.
ara nosaltres no prendrem la decisió. Hi ha molta gent que no és bonic parlar-ne, però se n'ha de parlar. Què voleu fer? Un cop s'ha pres la decisió, què passa? Fem molta gent que té el dubte. Bé, la...
Les eutanàsies l'animal no pateix. Això és el primer i el més bàsic. Primer es fa una sedació i una vegada estan dormits, estan tranquils, s'aplica l'eutanàsic. No tenen dolor en cap moment, al contrari, tot el dolor que potser tenien per l'enfermetat o pel traumatisme o pel que fos, allò desapareix i passen a estar superrelaxats. Us podeu...
quedar i acompanyar-los l'estona que vulgueu sí que us recomanem que com a mínim fins que estan sedats i estan tranquilets que us quedeu amb ells perquè estan més tranquils amb algú conegut que no pas quan els deixeu sols una vegada s'ha d'aplicar l'eutanàsic decidiu si voleu quedar-vos o marxar normalment és un procés molt net molt suau l'animal no pateix
Ara sí que pot impressionar una mica el propietari, de veure-lo corrent, jugant, a veure directament com s'adorm. És decisió també personal. Una altra vegada, tot el que pugui passar durant aquells moments, últim o sospir o a vegades, degut a la relaxació, defecen i orinen. Tot això nosaltres us anirem acompanyant, no és un procés que estigueu sols o que veieu coses que no us agraden sols,
sinó que us anirem explicant el per què passa. Hi ha últims impulsos nerviosos. No té per què passar, però si esteu davant pot passar i us pot impressionar. Llavors, tot aquest procés no el passeu mai sols. A l'hora d'incinerar. Les incineracions poden ser col·lectives o individuals. Col·lectiu és que ens quedem amb el cos i no el torneu a veure.
i l'individual és que després de la cremació se us dona una urna amb les cendres, amb el record. Hi ha molts detalls que es poden fer pel mig, també podeu anar a fer un balatori en alternatòria abans de la incineració, tot això us ho explicava en aquell moment.
preneu-vos sempre el temps que necessiteu no us posarem mai pressa en una eutanàsia vosaltres decidiu quant temps voleu estar com voleu estar i si voleu ser-hi tots o voleu ser-hi només els adults o voleu recomanable millor que no hi vinguin els nens perquè no és res bonic però bé que a vegades voleu estar amb tota la família i ens dieu no, queremos hacerlo esta tarde perquè així estem tots
És molt delicat, emocionalment és molt dur, així que ens adaptem al que cada moment necessiteu. És a dir, des de la clínica veterinària al final esteu per guiar, assessorar i posar sobre la taula una mica totes les opcions i que la família estigui ben informada de què és el que es pot fer, no?
Exacte, i que no us sentiu sols ni durant el procés previ, ni durant el moment, ni després. Hi ha molta gent que després em ve i emporta les coses de la seva mascota perquè no les vol veure més i el que fem des de la clínica és que les portem a la protectora.
Llavors, us podem acompanyar amb tot el que necessiteu. No és fàcil, no és un procés fàcil, pot durar molt temps el dol d'una mascota i no us avergonyeixi. És un procés molt dur i esteu aquí per treure les emocions cap a fora, no quedar-vos a les cap a dins perquè no és gens bo.
no sé si hi ha alguna cosa més a comentar sobre el tema del dol sobretot que no us sentiu jutjats ni jutjats per plorar ni jutjats si decidiu entrar un nou membre a la família i us diguin que l'esteu substituint ni jutjar per si al cap d'un any encara us cau una llàgrima llavors sigueu vosaltres i deixeu en el que tingueu a dins per sentir i ja està
Doncs moltes gràcies, Núria, per passar-te a la ràdio i parlar-nos d'aquest tema tan delicat però tan important. Merci.
Fins demà!
I'm a dancer, baby. I'm deadly, cause I'm the king of the dark.
Gran gent gran El magasin del col·lectiu de pensionistes
El dia 1 de cada mes a Ràdio Montmeló. Corre. L'esport per mi ja és una forma de viure. Jo no em plantejo viure sense fer qualsevol tipus d'esport. Desconnexió. Deixar de banda tot el que hagi passat al llarg del dia i poder-me centrar en alguna cosa que al final em fa feliç. Molta. L'esport ensenya a superar-te, a afrontar reptes i a aconseguir els teus objectius.
Tinc tot el dret de poder patinar. Jo, quan era petita, no tenia referents femenins.
Tinc a dones amb qui fixar-me i dir, buah, jo vull ser com ella. Activa't. Realment hi ha coses més importants que fer esport. És una part molt important de la nostra vida. Viu. No ho deixis perquè algun dia podries ser tu referent per altres nenes petites. Fes esport. El que més t'agradi i sobretot no ho deixis. És superimportant en totes les etapes de la nostra vida. Corre. Mou-te. Activa't. I viu. La Diputació de Barcelona amb l'esport femení.
I ja arribem al final del programa d'avui. Però abans d'acabar, recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Aquesta mateixa tarda podreu sentir un programa molt especial de Parem Taula, perquè el xef, Llorenç Ramos, ens porta dos convidats d'excepció, el Pep Salsetes i la Marina Dunyac. Dissabte 28 a les 10 hores, l'Érica Núñez i l'Eli Martín del Departament de Promoció Econòmica ens parlen de què ens ofereix el Servei Local d'Ocupació.
El mateix dissabte a les 12 hores podrem sentir les veus dels infants al Pol Casals i al Sant Jordi. Els infants també parlen. En aquesta edició obrim una nova secció del Consell d'Infància. Dilluns 2 de març a les 12 hores, la Maria Antonia Carrasco i el Pol Castejón ens porten un nou podcast de Patrimon per parlar dels masos de Sant Pere.
Dimecres 4 a les 10 hores, el col·lectiu de pensionistes de Montmeló presenten un nou programa de Gran Gent Gran. Dimecres també, però a les 5 de la tarda, us podreu informar de l'actualitat internacional al Montmeló, amb el Blai Casas, la Hinoa Llepes, la Nora Taronger i el Diego Fernández. I unes hores més tard, a les 19 hores, el Manel Solanas i el Manel Santos ens porten més música al programa M&M Sound.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomo arroba momelo.cat o a través del telefon i whatsapp 637 150 602. Molt bon cap de setmana a tothom! Per més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent, perquè Momelo tornarà a sonar divendres 6 de març de 2026 a les 12 hores.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Me gusta la posibilidad De acostarme contigo Pero contigo mi vida Yo no puedo vivir La facilidad de bailar
Fins demà!
com un osso pan a su amor.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.