Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 9 de gener de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona. Programa número 193.
Trump ha necessitat només tres dies de 2026 per treure'ns a tots l'esperança que aquest pogués ser un bon any. Estats Units va segrestar Nicolás Maduro i es va posar al càrrec del govern de Venezuela i, sobretot, controlar la indústria del petroli al país i robar els seus recursos. Durant l'atac van morir més de 100 persones, moltes d'elles civils, que no tenien res a veure amb el conflicte. Aquesta és una nova violació del dret internacional per part de Trump,
que un cop rere altre assalta totes les lleis per aconseguir poder i capital a costa de la resta del món impunament. És igual els crims i abusos que cometi perquè sembla que Nacions Unides ni cap institució fan res per parar-lo i cada cop Trump es veu amb més llibertat de fer el que el roti. En principi, Trump seguirà la Casa Blanca almenys fins novembre de 2028.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Enric Lieben a la secció Salut i Muntanya. A l'elocució del programa tenim l'Olga Corumines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de la icona de la música folk Joan Baef. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, la Lola Robles entrevista la Raquel Marco, dinamitzadora de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montmeló, per fer un balanç de la campanya de Nadal. A continuació, l'Enric Llévena, juntament amb el Pablo Agudo, ens presenta una nova excursió a l'espai Salut i Muntanya. I com ja sabeu, tot això, algunes coses més, és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 9 de gener de 2026.
Montmeló sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Benvinguts i benvingudes a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar, perquè a tothom li agrada celebrar, o no és així? Avui a la secció parlarem de Joan Baez, la veu que va convertir la consciència en cançó. Quan pensem en Joan Baez sovint ens ve al cap una veu clara.
Gairebé etèria, cantant melodies tradicionals o cançons de protesta als anys 60. Però reduir Joan Baez només a una icona del folk o la musa de Bob Dylan és quedar-se molt curt. La seva vida és una història de compromís radical, coherència personal i lluita constant dins i fora dels escenaris.
Joan Chandos Baez va néixer el 9 de gener de 1941 a Staten Island, Nova York, en una família d'orígens diversos. El seu pare era un físic mexicà nascut a Puebla i la seva mare escocesa. Aquest mestissatge cultural no és un detall menor. Baez sempre va reivindicar les seves arrels llatines, tot i créixer en una Amèrica que sovint invisibilitzava aquesta identitat.
La família Baez es va traslladar moltes vegades durant la seva infantesa a causa de la feina del pare, que treballava en projectes científics de gran importància. Un aspecte poc conegut és que el doctor Albert Baez va rebutjar participant al desenvolupament de la bomba atòmica, una decisió ètica que va marcar profundament la seva filla. Aquell pacifisme heretat no va ser mai teòric. Joan Baez el va convertir en pràctica vital.
Va descobrir la música de ben jove, però no va ser fins l'adolescència, que va quedar profundament impressionada pel folk tradicional i per figures com Pete Seeger. Amb només 19 anys va actuar al Newport Folk Festival de 1959, una actuació que la va catapultar immediatament a la fama. El seu primer disc, Joan Baez, publicat el 1960, era sorprenentment sobri. Només veu i guitarra, però amb una força emocional devastadora.
Tot i l'èxit comercial, Baez no va voler ser només una cantant d'èxit. Als anys 60, mentre moltes estrelles evitaven posicionar-se políticament, ella va fer exactament el contrari. Va ser una activista destacada del moviment pels drets civils, va cantar la marxa sobre Washington de 1963 al costat de Martin Luther King i va participar activament en protestes contra la Guerra del Vietnam.
Un episodi menys conegut però revelador, el 1967 Joan Baez va ser empresonada durant 45 dies per negar-se a pagar impostos que finançaven l'esforç bèl·lic. No era un gest simbòlic, era una desobediència civil conscient, assumint-ne totes les conseqüències. Aquell mateix any va crear l'Institut per l'estudi de la no-violència, on es formaven activistes en resistència pacífica.
La seva relació amb Bob Dylan ha estat àmpliament mitificada, però sovint s'oblida que Baez ja era una artista reconeguda quan el va introduir als grans escenaris. De fet, durant anys va incloure cançons de Dylan als seus concerts, ajudant-lo decisivament a arribar al gran públic. Amb el temps, la seva relació personal es va trencar, però musicalment Baez mai va amagar la ferida ni la complexitat d'aquell vincle.
Un altre aspecte poc comentat és la seva lluita amb la salut mental. Joan Baez ha parlat obertament de la seva experiència amb la depressió i l'ansietat, especialment en un moment en què aquestes qüestions eren tabú. Aquesta honestedat forma part del seu llegat. No només cantava sobre la llibertat, sinó que també la practicava en l'àmbit personal.
Als anys 70 i 80, VAES va ampliar el seu activisme a escala internacional, va denunciar dictadures a Amèrica Llatina, va defensar els drets humans a Xile, Argentina i Espanya i va actuar a Sarajevo durant la Guerra dels Balcans. No eren gires còmodes ni rendibles, però sí coherents amb la seva manera d'entendre l'art.
Ja en una etapa més recent, Joan Baez va sorprendre molts retirant-se voluntàriament dels escenaris i dedicant-se a la pintura. Ella mateixa va dir que va deixar de cantar quan va sentir que la seva veu ja no transmetia el que volia. Aquesta decisió, lluny de ser una renúncia, és l'últim acte de fidelitat a si mateixa.
Joan Baez no ha estat mai una figura acomodada al poder ni a la fama. Ha estat i continua sent una veu incòmoda, honesta i profundament humana. En un món sorollós, la seva veu en recorda que cantar també pot ser un acte de resistència i que la coherència, encara que costosa, pot convertir-se en una forma d'art.
We shall overcome. We shall overcome. We shall overcome someday. Oh, deep in our hearts
That we shall overcome someday We'll walk hand in hand We'll walk hand in hand
Fins demà!
Bona nit.
Someday Oh, deep in my heart I do believe That we shall overcome Someday
L'esport per mi ja és una forma de viure. Jo no em plantejo viure sense fer qualsevol tipus d'esport. Desconnexió. Deixar de banda tot el que hagi passat al llarg del dia i poder-me centrar en alguna cosa que al final em fa feliç. Molta. L'esport ensenya a superar-te, a afrontar reptes i aconseguir els teus objectius. Tinc tot el dret de poder patinar. Jo, quan era petita, no tenia referents femenins. Ara...
Tinc a dones amb qui fixar-me i dir, buah, jo vull ser com ella. Activa't. Realment hi ha coses més importants que fer esport. És una part molt important de la nostra vida. Viu. No ho deixis perquè algun dia podries ser tu referent per altres nenes petites. Fes esport. El que més t'agradi i sobretot no ho deixis. És superimportant en totes les etapes de la nostra vida. Corre. Mou-te. Activa't. I viu. La Diputació de Barcelona amb l'esport femení.
Medita i connecta. Míriam García t'ho farà fer l'11 de cada mes a Radio Montmeló. Relaxa't amb nosaltres.
Com cada divendres al Montmeló sona donant pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 9 de gener de 2026.
Montmeló aprova un pressupost de 21 milions d'euros per al 2026, amb un fort impuls a les inversions i a l'acció social. Continua oberta la convocatòria per accedir als horts urbans municipals fins al 18 de gener. Els tallers de la Torreta tornen després de Reis. La mascareta deixa de ser obligatòria en centres sanitaris i residencials. La Marató de 2026 programa més d'un centenar de campanyes arreu de Catalunya per superar les 10.000 donacions de sang.
Non solum amb Sergi López obre la temporada d'aniversari de la Sala Polivalent.
L'Ajuntament de Montmeló ha aprovat el pressupost per l'exercici 2026, que ascendeix a 21.016.970 euros, amb un increment del 13% respecte a l'any anterior. El document preveu inversions per valor de 2.020.600 euros, mantenint l'equilibri pressupostari i complint les regles fiscals establertes.
Un dels punts més destacats és l'augment de la despesa en acció social, que creix un 19,2% amb noves contractacions a la residència Neus Català i més recursos per a programes com Tial Assistència, Punt Dona, Polítiques d'Igualtat i Beques Escolars. També s'incrementa un 48% la dotació per ajuts al lloguer, reforçant el compromís municipal amb les famílies.
El pressupost destina més de 2 milions d'euros a inversions, dels quals 831.000 euros per millores urbanes, accessibilitat i xarxa d'aigua. 158.600 euros es destinaran a equipaments escolars i escola de música. 218.100 euros serviran per la millora d'instal·lacions municipals
259.000 euros per reformes i activitats de cultura i joventut i la resta per la posada en funcionament de l'horta fotovoltaica, canvi a LED de fanalt d'enllumenat públic i l'edició d'un punt de recàrrega per vehicles elèctrics.
Tot i que les obres d'integració de la segona fase del soterrament tenen previst el seu inici durant el proper mes de febrer, el pressupost 2026 no reflexa aquesta partida de forma específica, doncs en haver-se rebut la subvenció l'any 2025 de Fons de la Generalitat de Catalunya, aquesta partida s'incorporarà al nou pressupost en forma de romanent afectat en el ple del mes de gener.
El patronat de la Fundació Llarg de la Gent Gran de Montmeló va aprovar el seu pressupost pel nou exercici per un import d'1.703.050 euros. El pressupost inclou per primera vegada els ingressos i despeses derivades d'un ple rendiment del nou equipament, amb tot el personal contractat per donar servei al 100% de les places de residència assistida i centre de dia.
La principal font de finançament de la residència són les transferències a la Generalitat de Catalunya, fruit del conveni interadministratiu vigent, corresponent al 74% dels ingressos, mentre que l'aportació prevista de fons de l'Ajuntament per l'any 2026 és de 295.000 euros, equivalent al 17%.
En resum, aquest pressupost reflecteix la voluntat de l'Ajuntament de Montmeló d'impulsar serveis de qualitat, millorar l'espai públic i els equipaments i avançar cap a un municipi més sostenible i inclusiu.
L'Ajuntament va obrir el passat 15 de desembre una nova convocatòria per a l'adjudicació de les parcel·les dels horts urbans municipals, situats a la zona del Raiguer i de Calquico. Actualment el municipi disposa d'un total de 6.296 metres quadrats distribuïts en 98 horts al Raiguer i 43 horts a Calquico. Les persones hortolanes compten amb aigua procedent d'un pou municipal i amb un espai d'amagatzem per als estris i materials de treball.
La sol·licitud i l'ús de les parcel·les es regeixen pel reglament de règim d'ús dels us urbans, que estableix que les llicències d'ús tenen una durada de dos anys, prorrogables per períodes iguals. En cas que una parcel·la quedi sense treballar durant més de dos mesos sense comunicació prèvia a l'Ajuntament, aquest podrà retirar la llicència atorgada.
Les persones adjudicatàries hauran de disposar una fiança de 250 euros abans del lliurament de la parcel·la i de la formalització de la llicència. Aquesta fiança es destinarà a cobrir possibles danys, desperfectes o a la manca de manteniment en cas d'abandonament. A més, cada hortolar haurà d'abonar la quota anual establerta per l'associació d'hortolans de la zona corresponent.
Els requisits i criteris de selecció es mantenen iguals a les convocatòries anteriors. Poden presentar a sol·licitud totes les persones majors d'edat empatronades al municipi des de fa més de tres anys de manera continuada, que no siguin propietàries d'altres hores o terrenys de Conreu ni hagin tingut adjudicada una altra parcel·la per part d'algun membre de la seva unitat familiar.
es donarà prioritat a les persones en situació d'atur sense prestació, beneficiàries de la renda mínima d'inserció, persones majors de 65 anys, pensionistes i aquelles amb certificat de discapacitat. El període d'inscripció estarà obert fins al 18 de gener de 2026. El reglament complet i el formulari de sol·licitud estan disponibles al web municipal. Les sol·licituds es poden presentar presencialment a l'OUAC o telemàticament a través del portal de tràmits de la pàgina web de l'Ajuntament.
El Centre Cultural La Torreta comença l'any 2026 amb energia i moltes ganes. Una de les activitats a més públic són els tallers setmanals que es fan d'octubre a juny. Encara us podeu apuntar als tallers de ioga, manualitats i pintura de roba. Aprofiteu ara que encara queden places.
Pintar, ballar, fer teatre, ioga o labors són activitats ideals per desenvolupar la concentració i disminuir l'estrès i, a més, estimulen la destresa manual, la creativitat i la perseverança tant en els adults com en els infants. Els tallers ofereixen una gran varietat d'activitats que són beneficioses per al nostre cos i per a la nostra ment.
Fer alguna manualitat un cop per setmana ajuda a disminuir l'estrès, ja que ens fa oblidar de preocupacions i presses. És per això que s'utilitzen com a forma de teràpia i es recomanen a persones amb discapacitats, malalts d'Alzheimer i altres malalties.
La costura, per exemple, igual que qualsevol altra tècnica manual, relaxa, estimula la creativitat, frena el deteriorament cognitiu, millora l'autoestima i ajuda a lluitar contra l'estrès. Hi ha tallers d'activitats com el patchwork per a malalts de càncer, gràcies als quals moltes persones amb malalties o dificultats personals troben una millora.
També l'art, com és el cas de la tècnica de pintura sobre roba, ha resultat eficaç com ajuda en el tractament de diverses malalties com la sida, el càncer o traumas psicològics. En aquest sentit, l'art-teràpia és una disciplina que ajuda persones amb problemes físics o emocionals, utilitzant els mitjans artístics, les imatges i el procés creatiu.
Pel que fa al ioga o al pilates, els beneficis que proporciona són millora de l'expressió corporal, autoconeixement, autoestima, concentració, desinhibició i flexibilitat. Totes aquestes activitats beneficien enormement la gent gran, ja que milloren la seva estimulació cognitiva i la seva psicomotricitat i fomenten la seva socialització. L'elaboració d'objectes de forma manual els ajuda a prevenir o reduir malalties com l'artrosi i mantenir actius els seus sentits, especialment la visió.
El Centre Cultural La Torreta de Montmeló ofereix un ampli programa de tallers continuats durant tot l'any, que s'inicien a l'octubre i finalitzen al juny. Si no et vas apuntar a l'inici de curs, gener és un bon moment per començar l'any amb nous objectius que t'ajudin a millorar aspectes personals i també és una bona oportunitat per conèixer nova gent.
Consulta l'oferta dels tallers on encara queden places i apunta't.
Salut ha decidit retirar l'obligatorietat de l'ús de la mascareta en centres i serveis sanitaris, així com en residències de gent gran i centres per a persones amb discapacitat. La mesura va entrar en vigor dimecres 7 de gener arran de la baixada sostinguda de la incidència de les infeccions respiratòries.
Segons les darreres dades epidemiològiques, la incidència de les infeccions respiratòries agudes se situa en 634 casos per 100.000 habitants, un nivell corresponent al llindar basal de transmissió. La grip manté una tendència descendent des de fa tres setmanes, amb una incidència estimada de 248 casos per 100.000 habitants, i els ingressos hospitalaris també continuen disminuint.
Tot i això, es recomana que les persones amb símptomes respiratoris continuïn utilitzant la mascareta en l'àmbit sanitari i sociosanitari, especialment en contacte amb col·lectius vulnerables. Els centres sanitaris, a més, podran tornar a fer-ne obligatori l'ús si la situació epidemiològica ho requereix.
Dijous 8 de gener, el Banc de Sang i Teixits va posar en marxa la Marató de Donants de Sang de Catalunya, a més de 100 municipis d'arreu del territori, que acolliran campanyes de donació de sang i plasma durant una setmana llarga. Al Vallès Oriental s'assumirà la festa major de les donacions en diverses campanyes. Com cada any, la Marató se celebra just la segona setmana de l'any per aconseguir remuntar les donacions i restablir les reserves de sang que s'han vist afectades per les festes de Nadal.
Del 8 al 17 de gener s'espera que al voltant de 10.000 persones vinguin a donar als principals hospitals catalans i a les campanyes de donació a més d'un centenar de municipis d'arreu del territori. Més de la meitat d'aquestes campanyes són col·lectes especials que compten amb activitats organitzades, amb la col·laboració d'entitats, associacions, institucions i ciutadania, que convertiran la diada de donació en una veritable festa major.
Sota el lema el vincle que ens fa immensos, la Marató d'enguany posa el focus en aquest gest solidari i altruista que és donar sang i com ens fa d'immensos com a persones. Cada acció altruista transcendeix la persona que la fa i per això la Marató, més enllà de ser un reclam col·lectiu pensat en els pacients de molts hospitals, és també una forma de teixir un vincle invisible però profund amb tota la comunitat.
La Marató recull l'esperit solidari atribuït tantes vegades a la nostra societat i alhora interpel·la els ciutadans a fer el pas necessari per a participar d'aquest compromís col·lectiu de salvar vides. Cada donació de sang és un acte de vida. Diem que som immensos quan amb només 20 minuts del nostre temps contribuïm a salvar fins a 3 vides i a prendre partit d'una generositat col·lectiva silenciosa però que engrandeix el qui dona i el qui rep.
Enguany és l'edició de consolidar una tradició que havia començat tímidament anys enrere, però que en aquesta marató arriba a una dimensió inesperada i pren força com a activitat essencial i aparador de crida a sumar-se a la gran setmana de donació de Sant Catalana.
Així, el dissabte dia 10, més d'un centenar d'edificis emblemàtics d'arreu de Catalunya ompliran de llum vermella les seves façanes i s'assumaran així a la campanya de donació de sang. I una infinitat d'ajuntaments, espais monumentals i seus institucionals de diferents localitats es tanyiran de vermell per la Marató, entre els quals l'Ajuntament de Montmeló. Una xifra que s'ha doblat respecte a l'any passat i que esperem que es converteixi en tradició arreu.
Aquest 2026, més de 70.000 persones ingressades als centres hospitalaris de Catalunya necessitaran alguna transfusió de sang, plasma o plaquetes provenents de la donació de sang. Aquest any caldran més de 240.000 donacions per a cobrir aquestes necessitats dels pacients, una xifra que es manté estable els darrers anys, però que, per mantenir-la, no podem abaixar la guàrdia.
Una de cada tres donacions de sang és per a malalts de càncer. Del total de transfusions que es fan diàriament a Catalunya, el grup que requereix més transfusions de sang actualment és el de les persones que pateixen càncer, un 34%, seguit de les de l'aparell digestiu, un 15,5%, i en tercer lloc hi ha el de les malalties cardiovasculars, que suposen un 12,3% del total.
Les malalties cròniques lligades a l'augment de l'esperança de vida són les que requeriran més transfusions de sang en el futur.
De fet, l'edat mitjana dels pacients que reben sang ha augmentat en la darrera dècada i se situa ja pels vols dels 73 anys. Aquest grup de pacients de més de 70 anys representa el gruix majoritari de receptors de sang, un 56,6%. L'altre grup d'edat més important i el que més ha crescut és el dels pacients de 80 anys en endavant, que representa el 32% dels transfosos.
De forma general pot donar sang qualsevol persona que tingui bona salut sempre que tingui entre 18 i 70 anys, pesi 50 quilos o més i en cas de ser dona que no estigui embarassada.
El mes de març de 2026 es compleixen 15 anys d'arts escèniques a la Sala Polivalent i ho celebrarem amb una temporada especial que omplirà l'escenari d'emocions i de talent. La primera proposta arriba dissabte 24 de gener a dos quarts de vuit del vespre amb la comèdia existencial amb Sergi López i Jorge Picó, Non Solum, amb el que va obtenir el premi a millor autoria teatral en català de la 13a edició 2010 dels Premis Mags de les Arts Escèniques.
Un home arriba obrint una porta que algú ha deixat oberta i sembla que tot va bé fins que la sospitosa presència d'un segon personatge trenca la intimitat inicial. No passa gaire temps fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres són iguals. Desesperadament, aquest home multiplicat es transforma en molts altres.
Un canta una cançó, un altre explica la seva por de tornar-se boig, mentre les restes s'enfaden a adonar-se que en realitat tots són un mateix. Viatgen cap al paradís on ser igual i diferent és el mateix i on totes les preguntes poden tenir resposta. El seu destí és dubtar de tot en absolut.
Les entrades ja estan a la venda a la web d'Entràpolis per un preu de 16 euros, 10 euros les que gaudeixen de descomptes i 8 euros les persones menors de 30 anys. Les entrades per a persones amb mobilitat reduïda i acompanyants s'han de reservar fent un correu a salapolivalent arroba montmelo.cat o trucant al telèfon 93572 1033.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 9 fins diumenge 18 de gener. Dimarts 13 de gener a dos quarts d'onze del matí a la Sala de la Concòrdia, dins de la programació de l'Aula Senior, adreçada a majors de 60 anys, presentació del voluntariat per la llengua, amb la participació de les parelles lingüístiques i persones voluntàries de Montmeló.
Es farà una explicació sobre el programa de les parelles llingüístiques a Catalunya, un breu apunt sobre la situació de l'ús del català a Catalunya i tot seguit les parelles de Montmeló. Més alguna persona voluntària oferiran el seu testimoni com a participants del programa. Cal inscripció previa al casal de la gent gran de Montmeló.
També dimarts 13 a 3 quarts de 12 del matí al Pavelló d'Esports, taller de defensa personal, sessió de conceptes bàsics sobre seguretat personal, treball d'equilibri, posicionament del cos i situacions simulades. El taller està impartit per Gonzalo Rodríguez, mestre instructor de defensa personal, i és gratuït per a les persones amb carnet del casal.
Dijous 15 de gener a les 10 del matí a la G2M, presentació de l'oferta formativa subvencionada existent al Vallès Oriental. Explicació de com accedir-hi, requisits, especialitats formatives, sectors, s'exposarà la formació ocupacional, la contínua i la transversal. Cal inscriure's prèviament enviant un correu a promoec arroba montmeló.cat.
I arribem a diumenge 18 de gener on tindrà lloc la primera marxa nòrdica de l'any. Vine a caminar en grup per les rodalies de Montmeló. Si no tens bastons, te'ls deixem. Cal inscripció previa al pavelló municipal o al correu marxanòrdica arroba momeló.cat. Fins el 14 de gener a les 12 hores.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmelo Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més. Les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmelo.cat o a l'agenda mensual.
Gràcies.
Fins demà!
You got your somebody calling You think you're somebody, don't you? I think you're scared of keeping somebody close
If you think you must
Bona nit.
Ets dels que escolta tot tipus de música? Explora tota una gama de gèneres estereogràfics. Un podcast monogràfic en el que cada programa és un estil musical. Presentat per l'Albert Manils i el José Mena. El segon dilluns de cada mes a les 19 hores. A Ràdio Montmeló.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
Bon dia i bon any!
Amb ella parlarem de com es troba actualment el comerç al poble, farem balans de la campanya de Nadal i també posarem el focus en el període de rebaixes. Benvinguda Raquel, gràcies per ser avui amb nosaltres. Hola, què tal? Moltes gràcies igualment.
Primer de tot, Raquel, què et va motivar a acceptar aquest repte i quin balanç personal em fas després d'aquest temps com a dinamitzadora de la Unió de Botiguers i Comerciants de Montmeló?
Bé, doncs, perquè sapigueu una mica més de mi, seré breu, jo vinc del ram del disseny gràfic, no tenia res a veure amb la feina dinamitzadora, però un bon dia, doncs, se'm va proposar fer aquesta feina i, bueno, em vaig tirar una miqueta a la piscina i vaig començar de zero. La veritat és que no tenia ni idea, però ni idea de res...
I, mica en mica, com m'agradava, era un tema que m'agradava, doncs, bé, mica en mica em vaig anar ficant dintre del paper de dinamitzadora i, bé, fins aquí. Ara porto ja com uns quatre anys entre Montmeló i Montornès, doncs, amb l'experiència de quatre anys, que jo crec que, vaja, que m'han sortit prou bé i que estic...
Acabem de deixar enrere la campanya de Nadal, una època clau per al comerç local. Quina valoració fas d'aquesta campanya que hem deixat enrere?
Bé, aquesta campanya de Nadal ha estat diferent, si més no. Hem tingut un temps que no ens ha ajudat en alguns moments, perquè la veritat és que la pluja i el fred fa que la gent es quedi a casa, perquè no és còmode anar a comprar quan plou o quan fa fred, però molt contents. La veritat és que molt contents. Aquests dies han estat de molta feina per diferents sectors, els sectors de l'alimentació...
que aquests dies corren perquè tot estigui preparat a les vostres taules i bé, per tenir els regals a punt, per tenir una miqueta de tot, en tots els sectors. No sé si quan feu aquesta campanya, diguéssim, us marqueu prèviament uns objectius, s'aconsegueixen aquests objectius?
Sí, el que fem és que tenim com uns marcadors. Un marcador de, per exemple, ara hem tingut actiu, per exemple, el joc dels caganers, que ha agradat molt, per cert, a la canalla. Els comerços amagaven aquests caganers infantils pels aparadors i els havien de trobar.
doncs aquí han tingut una participació de quasi 400 butlletes, així que el retorn és bo perquè fem que la gent surti al carrer, que vegi els nostres aparadors, que conegui els nostres productes i campanyes com aquesta jo crec que són importants. Respecte a altres anys, s'han detectat canvis en els hàbits de compra dels clients?
no sé si especialment pel que fa a la competència del comerç online i de les grans cadenes. Sí, sí, sí. La veritat és que ha canviat molt l'hàbit de compra, molt. Més et dirien sectors com, per exemple, la moda, complements, electrodomèstics, l'alimentació no tant, però sí que és cert que aquests sectors que et comento han notat un canvi per les grans plataformes i les grans superfícies,
tenen molta competència, tant de preu com de rapidesa a l'entrega, perquè anant millorant i et dones un botó i el tens a casa el dia següent. El que sí que no poden competir jo crec que és en el tema de la proximitat, que aquí el comerç local té un punt molt a favor,
i molt important, que és que nosaltres tenim un tracte personal, aquí amb un valor, jo crec que la gent el que valora molt és això, que el comerciant estigui atent en qualsevol moment i que puguis demanar informació i que aquest tracte és ben amable i ben maco. Parlem de rebaixes, Raquel. Van començar dimecres. Com a consumidors,
Quins avantatges i desavantatges creus que té comprar durant el període de rebaixes en el comerç local en front de fer-lo en grans superfícies o plataformes en línia?
Bé, jo crec que el comerç local, les rebaixes d'hivern són de les més potents, de les més importants. Jo crec que val la pena, perquè aquests dies hem passejat pel poble i hem vist poder aquella roba o aquell complement que t'agradava i el pots anar a trobar rebaixat. M'agradaria remarcar molt el tema de la importància del comerç local, que a vegades no som conscients de tot el que te suporta.
tenir el comerç a prop, donar-li vida a aquest comerç. Aquí hi ha molts llocs de treball, hi ha moltes famílies donant vida al comerç perquè recordem que si comerços tanquen no hi haurà vida. La gent no sortirà a comprar i llavors no estarem tots actius.
I una de les propostes que tenen la Unió de Botigues i les botigues de la Unió de Botigues i comerciants són les rebaixes d'hivern, que són superatractives. Jo animo a tothom que volti pel poble. Ara els electrodomèstics són on fan la baixada aquella de preus i val la pena també comprar-ne, però tot i així teniu productes de cosmètica, teniu moda, complements, tot una miqueta.
Els grans comerços solen oferir descomptes molt agressius, fins a campanyes del 70%. Com afecta aquesta estratègia al petit comerç local i quins reptes suposa per a mantenir la seva competitivitat?
Bé, nosaltres aquí a Montmeló no intentem lluitar contra les grans superfícies, perquè ja sabem que és un món a part i que no tenim, al final, no sé, prou eines com per poder lluitar contra aquests gegants.
Però, per exemple, us parlaria de l'Emociona't, per exemple, de la campanya aquesta que ara, fent el sorteig, es podrà gastar tots aquests diners en el comerç local, que s'aprofiti per poder...
fer rebaixes. Venim d'una campanya forta de Nadal i normalment el gener i febrer una miqueta baixa la feina. Però aquest impuls que ens dona l'emocionat, els val regal, són importants i ens van superbé. Jo crec que és una manera també que la gent es quedi al poble. Més enllà de la campanya de Nadal i el període de rebaixes, com descriuries l'estat actual del comerç local al municipi?
Bé, com et parlava abans, va per sectors. Tenim els sectors, per exemple, perruqueria i estètica, que sempre han anat molt bé. Vull dir que les dones i els homes ens agrada posar-nos guapos i sempre està força top, força alt.
L'alimentació també molt bé. Hi ha alguns sectors que els costa una miqueta més, però jo diria que és un comerç local sa, vull dir que té ganes, que aposta molt perquè la gent compri en el poble i s'hi deixa la pell. Raquel, has parlat dels sectors més forts, però quins són els principals reptes o dificultats amb què es troben la resta de comerciants?
Bé, és la competència. Al final parlem clar, és la competència que tenen per les grans plataformes o per les grans superfícies. I ja et dic, al final el que oferim és alguna cosa diferent, és la proximitat, és, no sé, per exemple, arriba una campanya de Nadal i, no sé, les grans...
plataformes no us poden oferir per exemple aquest tracte que tenim nosaltres o no us poden portar aquest tió que porta l'Ajuntament a la plaça del poble i l'emociona't jo crec que hem de valorar aquestes petites coses que per exemple grans plataformes com Amazon el Corte Inglés ara diria moltes marques de les que hi ha a internet no poden oferir i jo crec que aquest és un punt fort que té el comerç local
Un altre aspecte molt important és la visibilitat. Com es treballa la comunicació i la promoció dels establiments?
Bé, doncs, m'imagino que ja heu pogut veure que fa cosa de sis mesos la Unió de Botiguers va apostar a fort per les xarxes socials. Té dinàmiques les xarxes durant tots els dies. Aquí es poden veure totes les ofertes o tots els productes o tot el que t'ofereixen els comerços i jo crec que és una bona via de comunicació.
Bé, avui en dia és veritat que hem d'anar a parar els joves a través de les xarxes, està clar que ha canviat molt la manera de publicitar-te i hem apostat per les xarxes socials i jo crec que ha sigut una bona idea perquè cada vegada tenim més seguidors i la veritat és que ens agrada estar actuals.
A part de les xarxes que has dit que són molt importants, quins altres aspectes o estratègies poden ajudar el comerç a ser més competitiu avui dia?
Bé, estem contínuament inventant coses, preparant coses perquè per poder fer arribar a la gent en aquests comerços no és fàcil, ja t'avanço que no és gens fàcil i durant tot l'any anem pensant coses i anem provant això funciona, això no funciona però contínuament anem fent cosetes.
Una cosa que ha sortit molt és el tema de la proximitat. Això és molt identitari del comerç local. Què el fa diferent el comerç d'aquí, de Montmeló, d'altres llocs?
Doncs el tu a tu. Jo crec que aquí ens coneixem tots. És un poble petit però gran alhora i jo crec que tothom coneix la gent dels comerços pel seu nom, que és el que a mi m'agrada. M'agrada molt treballar en aquest poble perquè és això, és el tu a tu. Vull dir que no és el senyor no sé què o la senyora, no. Vull dir que aquí és el papito o la Juanita i això m'agrada, la veritat.
Jo crec que és un punt molt a favor del que hi ha a Montmeló i l'hem d'aprofitar, l'hem de viure. I de cara al futur més immediat, quins projectes o iniciatives teniu previstos per continuar impulsant el comerç local?
Bé, doncs tot just comencem ara al gener. Estem acabant de veure i de preparar. Hem de fer el balanç d'aquesta campanya de Nadal, assentar-nos i comentar a veure què és el que ens ha funcionat, què és el que no, i fer propostes noves. Però ben aviat ho tindrem tot a punt perquè hem de tancar pressupost de l'any, així que estem sent allò. I finalment, algun missatge que vulguis donar als nostres soients...
Bé, doncs a mi m'agrada sempre animar molt a la gent que faci comerç local, que aprofiti aquesta proximitat que no ens dona cap altra gran superfície i que passegi pel poble, que s'apunti a tots els llocs aquests que fem dels aparadors, que agrada molt, per Sant Jordi, per Campanya de Dalt...
per festa major, vull dir que al final animar a tothom que visqui el poble i que el comerç és vida.
Doncs moltes gràcies, Raquel, per compartir amb nosaltres aquesta valoració i per explicar-nos la feina que s'està fent per dinamitzar el comerç local. Des d'aquí, animem a tots els veïns i veïnes a continuar apostant pel comerç de proximitat que dona vida al poble. Gràcies per acompanyar-nos i fins la propera. Gràcies a vosaltres. Un plaer.
Melenial com tants, comptant els anys, esmorzant croissants a l'Star. Basteix un escombert, hola, stars. Texans, levis, camiseta del Zara. Si duro el xangapant, ulleres raibant. Parla pel WhatsApp, revisa el Tinder. Una jaqueta verda, marca el Hollister, l'acaba de comprar amb l'avís de Santander. Amb el seu iPhone busca Google, treu un petit camel de l'Star.
Puja el Renault, gasolina rep sol, s'intonitza ràdio flashback, compra el coste anglès, després Aliexpress, més tard no té cobertura amb Movistar.
Amb les amigues miranem TV, unes gotes de romba, Cardi, planeixen vacances, Airbnb, mengem KFC Burger King. Amb les amigues miranem TV, unes gotes de romba, Cardi, planeixen vacances, Airbnb, mengem KFC Burger King.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Albert Rivera, localització immillorable, per anar natural i que hi ha natura salvatge, amb el gran engranatge, endessa i domina el paisatge. La tieta custodi ho té indignada, que el casori no està a l'alçada. Spring and Life grava el moment, casada pels segles del Rolex, amén, amén. Amb les amigues miranem un tiri, unes coses de rombar.
Planeixen vacances, servirem vi, mengem KFC, Burger King, amb les amigues miren MTV, unes gotes de romba Cardi. Planeixen vacances, servirem vi, mengem KFC.
Ara és la educació. I els tutorials de youtubers són deures de l'escola, la nova moda, jornada laboral, 16 hores. Tinc oig i quin caliu, el món s'ha tornant boig, negatiu, és propietat de Joan Roig. Compra amb bitcoin, ven l'ànima i vei, en càpsules hoi-poi, jo soy un cosplay boy, com foi, ell és el seu propi heroi.
Pel Burger King que nos vamos primo.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. Les persianes pujant, el sol escalfant de la cara... Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera. Surt a gaudir-ne. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Molt bon dia. Bon dia. Bon dia a l'Enric. Quan sentim la veu de l'Enric Llibana vol dir que estem en el nostre apartat de Salut i Muntanya. I això vol dir que avui caminarem i que ens ensenyarem una ruta. A més a més, com que estem al gener i fa una mica de fred, no marxarem molt lluny. De fet, estem aquí al costat.
Perquè aquesta ruta surt de vella vista, o sigui, podem anar fins i tot en tren, si no m'equivoco. Sí, senyor. I a partir d'aquí fem una ruta que ens portarà fins a la corró damunt i és una ruta circular que ens portarà per la part de Marata i que farem una mica de caminada per aquella zona, que és una zona força sorprenent per estar aquí al costat. Sí.
Ho és, ho és, sí, sí. De fet, és una zona del Vallès, seria tota la zona agrícola de les franqueses, que pertanyen a les franqueses. Hi ha molts camins i caminets, per tant, estan bastant ben marcats, però hi ha moltes i moltes i moltes cruides. I o te coneixes tot bé o vas amb el navegador. Encara que t'ho coneguis bé, el més fàcil és que et perdis un parell de vegades si hi hagi de tornar enrere.
Arribaràs a casa? Sí, sí. Però potser no arribes a casa pel camí que tu volies. Correcte, correcte. Jo amb bicicleta l'he patit, i dic l'he patit, perquè encara que, bé, amb bicicleta, si t'equivoques, no et vindrà d'un quilòmetre, i menys en aquella zona que és mig planera, però sí que és cert que és com molt laberíntic. Ho és, ho és, sí, sí. Perquè, bé, encara hi ha molts massos, hi ha molts camps que estan conreats,
per arribar-hi als camps, els tractors i els cotxes tenen la seva petita pista forestal, els massos també, hi ha boscos, bosquets, hi ha rutes marcades pels ajuntaments de zones verdes. De fet, em fa gràcia perquè hi ha algunes fotos en el perfil de Maltrac, de Wikiloc, que teniu, que hi ha un parell d'elles que són pals d'indicatius,
I hi ha alguns pals que tenen com 4 o 5 o 6 senyals cap aquí, al bosc d'Anski. O sigui, hi ha milers de camins i caminets per perdre. I la tenim aquí al costat. Molt bé, doncs hem dit que és una ruta de senderisme de 21 quilòmetres amb un desnivell raonable de 300 i escaig de metres de desnivell.
Explica'm una mica qui pot fer aquesta ruta. Aquesta ruta la pot fer tothom. Diu són 21 quilòmetres i mig, però la pot fer tothom. Estem parlant practicament d'un desnivell zero. Com que digui 316, 316 metres de desnivell en 21 quilòmetres, això no és res.
Bé, jo la considero fàcil i després algú, si mireu a dins del meu perfil de 8 quilòmetres, veureu que jo l'he fet en 4 hores. Clar, 4 hores, 21 quilòmetres, és molt ràpid, això. Dic que no cal fer 4 hores, que es pot fer en 5 o en 6. Tot depèn del temps que t'aturis a veure coses. Clar, és que de vegades aquestes rutes ja les he fet alguna vegada i ja quan les repeteixo...
Vas per feina, pam, pam, pam, pam, pam, i tal. I surten mitjanes de 5 quilòmetres o 5 quilòmetres i mitja l'hora. És una borrada, no cal anar tan ràpid. Vull dir, veies a poc a poc, no? També és ben cert que hem tingut el cas contrari de passar per rutes que amb aquesta mateixa distància has estat com 7 hores, però que has estat visitant tal àrmita o tal mas o un mirador.
Si jo aquesta ruta la faig a l'hivern, treuré quatre hores, i si la faig a la primavera o a la primavera, no a l'estiu, eh? A la primavera, i quan dic a la primavera, dimarts, abril, doncs igual trego cinc hores i mitja o sis. Per què? Perquè està tot als camps florits, perquè cada camp té un color verd diferent, perquè el vent bufa de forma diferent i les fulles, la serba les mou de forma diferent, per tant, canvia el color, t'ha quedat una mica més embobat, potser resulta que el Montseny...
en el turó de l'home han caigut quatre blocs de neu i mires i hi ha que ser mirant, que depèn, no? Vull dir...
El que té aquestes rutes és que estan aquí a prop de casa, clar. Això és important. O sigui, sortim de Bellavista. Anem en tren fins a Bellavista mateix. Sí, el tren aquí de Montmeló i després de Granollers Nord, o sigui, de Granollers Centre, la 50 és La Franquesa i Granollers Nord, i allí baixes. Baixes i tornes al mateix joc. Exacte. Per tant, no hi ha... I cap a quina direcció...
Sí, un cop sortint de l'estació, hem d'atravessar-la cap a mà esquerra. Bé, això depèn. Si seguiu el track...
No hi ha cap mena de problema. Jo el trec, surto de l'estació, tiro pel carrer on el dia que toca aquell mercat allà farà el mercat i després hi ha un pont de ferro i passes al pont de ferro i estàs en l'altre... I vas en direcció a Curro de Vall. Exactament, a Curro de Vall.
Al principi, veureu pel trac, que estem parlant de zona humanitzada, estem parlant de zona on hi ha cases, carrers, hi ha de tot. Però bé, això també seria cap al quilòmetre 5, no, menys, jo et diria que cap al quilòmetre...
Jo diria, sí, tres, a partir del tercer quilòmetre. Passes per un barri nou de la franquista del Vallès i de cop i volta ja te'n vas cap a la dreta i ja t'enfiles que seria la zona rural o la zona veícola. Sí, són...
Sí, per la ciutat faràs 3 quilòmetres. Sí, sí, sí. Just quan arribes a l'alçada una mica de l'Ajuntament de les Franqueses, que queda a l'esquerra, tu tires cap a la dreta. Sí. I tires cap a la banda de Conreus i de Camps. Exacte.
Molt bé, i per allà, més o menys, com ens movem? Vas per camí ample? Sí, sí, tot és camí ample. O sigui, per tots els camins passaran bicicletes i cotxes. I tant, si són turismes, com si són tot arreu, com si són tractors. Vull dir, allí, inclús estan camions grans amb bales de paella que van aportar la paella amb algun mas. No hi ha cap mena de problema.
I això ja és... Clar, aquí tenim com una mena de...
de... bueno, no dic problemàtica, però sí de... no sabem ben bé si això és les franqueses, Curró, Marata... Però vas passant, i jo crec que vas ficant-te per una banda, tornes a un... canvies de, diguéssim, de poble, de barriada o de veïnat, i tornes una altra vegada el mateix, i així vas fent durant tot el camí, no? Tot el camí. Jo no sabria dir-te en cap moment...
Si estic a Les Franqueses, si estic a Marata o si estic a... no sabria dir-ho. A Corró de Vall, Corró d'Amunt... Sí, sí, sí, vas fer-ho. Molt bé, doncs, no sé, explica'ns algunes peculiaritats d'aquesta sortida, al punt més llunyà, no sé. Bé, aviam...
Com a cosa important, procurem sempre anar-hi per el PRC142, que és el PR de Petit Recorregut, en aquest cas es identifica com el número C142, que en ocasions el deixes i en ocasions l'agafes. Vull dir, que passem per una zona agrícola que en l'època de primavera és de color verd de tot el blat i és molt bonic, que tots els massos hi viu la gent...
que té relleus molt contrastats, vull dir, no tot és pla, sinó que són petits turons, petits, no? Vull dir, si mireu en el trac, veureu que el trac sempre puja a baixar constantment. És molt de serra. Sí, però sense gaire altura, vull dir, és molt així, no? I això li dona visualment una panoràmica diferent, peculiar,
no és la típica panoràmica d'una zona agrícola que tot és pla i tot està, no sé si t'apasar el sol sonés per exemple, tot és pla aquí no, aquí tots els camps tenen el seu desnivell, petit i bueno, i li dona una particularitat diferent, no? vull dir diferent el fet que sigui a l'inici i al final l'estació de Franquesa de les Galeries Nord, doncs això li dona un plus un plus per a la gent que som de Montmeló
També podries arribar-hi a fer aquesta ruta a través de l'estació de les Franqueses de la línia de Vic Puigcerdà.
També. Perquè, de fet, passem al costat. Vull dir, potser passes a 500 metres. O que per la gent de Montmeló suposo que és més fàcil agafar el tren aquí que anar a parets a agafar el tren. Bé, o si no, fins i tot... Clar, jo penso en fer aquesta ruta en comptes de caminar amb bicicleta i ja pots sortir d'aquí de Montmeló. I fer aquesta ruta i des d'aquí, des de Montmeló, fins i tot.
Sí, sí. El que passa és que jo tinc moltes rutes fetes amb companys per la zona aquesta, però no són de 20 quilòmetres, són de 95. Ja sumes el que hi ha d'aquí a Bella Vista i ja surten aquests 40 quilòmetres. No hi ha molta dificultat. El que fem a les bicicletes és que aprofites tota la zona agrícola de les Franqueses i la zona agrícola de Sant Saloni i la zona agrícola de Cardedeu per a ficar-te també en el Montseny.
A afegir una mica més d'això. I més muntanya, més bosc. I més barretos per fer l'esmossa de forquilla, clar.
Sí, sí, això també cal tenir-lo en compte. Però aquesta ruta, per una persona que es mogui, que estigui bé de forma física, aquests 21 quilòmetres descats, és una prova. Vaig a fer-ho. Portes la motxilleta, te portes dos bocates, portes l'aigua i vinga, pum, pum, pum, pum, xino, xano, i està bé. I després passes per jocs
Perquè està molt bé. Vull dir, passes per jo que inclús el nom que tenen són noms curiosos. Si te'n vas després a Google i busques en la història, té la seva petita història. Jocs de pas, per exemple, el Toró de les Mentides. O un masque que es diu Can Sabafren, que no l'havies sentit mai. Passes pel bosc de Can Rovira.
passes per un altre turó, que és el turó de la il·lusió. Dius, bueno, no? Són partícules, són noms curiosos, no? Vull dir, són curiosos. Sí, la veritat és que passes per un munt de massos i de zones que...
són com sona d'arbre d'arbrat i després de cop i volta desapareixen i tornen una altra vegada jo suposo que a la seva època quan això fa anys i anys i centenars d'anys vas començar a conrear-lo
eren boscos mediterranis, i tu vas tallant els arbres i et vas fent el teu espai, els vas netejant de roques i de pedres i et vas fent els teus peix per a l'agricultura, i aquí no, aquí sí, aquí no, aquí sí, i si trobes petits boscos, els massos, els massos sempre s'estan envoltats de petits boscos per protegir-se del sol i del fred,
Bé, és curiós. La veritat és que la zona aquesta és molt curiós. I, a més, és coneguda i, a més, el nom que té és zona agrícola. Sí. O sigui, realment és que és de molta agricultura, no? Sí, sí, fins i tot hi ha rètols que així ho indica. O sigui, que posa zona agrícola de Magata. Sí, sí, és curiós, no? Perquè realment és que estan llebrats els camps i la gent hi viu, del camp, no?
Què més tenim a dir d'aquesta ruta, si és que hi ha alguna cosa? Bé, sí, passem per l'iglesia de Sant Mamet, que en aquest cas sí que sé que és de Corrodamunt, aunque sembla que sí que de Marata, però no és de Corrodamunt, però que és una iglesia també, com totes les d'aquí, d'origen romànic,
probablement sigui del segle XII, aunque ya está documentada en el año 959. Vull dir, está documentada. Sant Mamet, dius. Sant Mamet, sí. Sant Mamet també és un nom curiós, perquè si no és aquí, no sé, Mamet, no sé d'on surt això, no? És com el nom de Marata, vull dir, tret del joc aquest de Marata, jo tinc un company de Granollers que es diu de segon nom Marata, però hi és nascut a Granollers, no? També és un nom que dius molt local, no?
I que aquesta església de Mamet, que a partir del segle XVI comencen a fer suar-se ampliacions, reformes i tal. I després arribem a l'any de la Guerra Civil, que l'any 36 va ser saquejada, incendiada i ara està rehabilitada. És curiosa, és una església curiosa.
pot ser la cosa més important de tot el recorregut. A part de la zona agrícola, perquè hi ha una cosa curiosa d'aquesta zona agrícola és que podrien definir la zona com la segona corona metropolitana de la ciutat de Barcelona.
com la segona, la primera seria Ripollet seria inclús està Paret, Mollet la segona ja seria Sant Saloni Montmeló, les franqueses i tal i sembla que tan a prop d'una ciutat tan que fagocita absolutament tot com és Barcelona però que tingui una zona agrícola tan important i que sigui tan i que sigui tan productiva sobte, és una qüestió que sobte
Sí, sí, és ben curiós aquesta zona per fer-la. Tan caminant com amb bici. Sí, sí. I que tota aquesta banda pertanyia al Comtat de Barcelona. En la seva època medieval això era el Comtat de Barcelona. I inclús el poble de Llerona, el poble de Marata, Sant Salón i tot això pertanyia al Comtat de Barcelona. I el nom de Marata que he comentat abans, que és un...
és un nom raro o que és molt local. Sembla ser que el nom original deriva d'un nom que es diu Meserata, que ja està implementat en un document de l'any 895 en una compra-venda que va dir uns terrells,
I que abans es deia Vallès, Vallès-Vallès, parlem de l'any 895, que encara avui en dia el territori és el Vallès. Sembla ser que surt d'una propietat d'un terme que diu el Palau de Meserata, i de Meserata va acabar en Marata.
És la zona curiosa, no? I això està... Totes aquests indrets, inclús la història de Montmeló, estan en les biblioteques de Sant Cugat del Vallès, el monestir Sant Cugat del Vallès. Hi ha molta informació. Allà podem trobar més informació històrica sobre tots aquests indrets i aquests llocs que envolten Barcelona pròpiament. Sí, sí, sí.
Molt bé, doncs no sé si tens alguna recomanació més per fer. Passem per llocs, quan arribem a l'església de Sant Mamet, aquesta que hem comentat, que a més, si no recordo mal, passa una cartera asfaltada per allà, i al costat hi ha un mas, jo diria que està enganxat, si no recordo mal, i al costat d'aquest mas hi ha un restaurant que es diu Les Quatre Llunes,
que és un restaurant que té la menuda diari, i que, bé, jo diré-t'una vegada ja, no en aquesta excursió, però altres coses que he fet, i la veritat és que està molt bé, molt bé. Després passes també pel torrent del Remugent, que a vegades va amb aigua, a vegades no...
després passes per un lloc molt important, que és la masia de Can Sauquet, que és molt gran, i aquesta tenen venda d'oli. Aquí pots comprar oli. Aquesta està dins, diguéssim, pròpiament de Corró.
és... sí, suposo que sí. Corre damunt, crec que és. Sí, sí, no m'equivoco. I aquí pots adquirir oli, dius. Sí, sí. I és l'oli de la... si no recordo mal, de la denominació d'origen d'oli vera. O sigui, oli espai vera. No oli vera. Un oli vera, sabem el que és. Oli vera, que és un oli de denominació d'origen d'aquí de la Garriga...
de corró de tot això i que si no recordo mal a Riells del Fai cada any fan la Fira de l'Oli Vera allí i allí pots comprar l'oli i l'última vegada que vaig estar-hi jo fins i tot va vindre l'agrupació dels pescadors de l'escala que van fer una fideuà
I els van ensenyar com, en una galleda de pintura d'aquestes blanques, en una galleda d'aquelles i a les mans fas dos pans d'alioli. All i oli, rica, rica, sí, remenant a les mans. Els van quedar flipant. Ostres, sí, sí, tal com sona. Vull dir, tal com sona. Els van quedar flipant, no?
La història és que l'oli és tan bo que es pot fer això. Bé, la maña també hi fue. Però sí, són coses curioses. I aquest mas es podria dir... Cant Sauquet. Sí, Sant Sauquet. Bueno, tenia en compte, sí. Bueno, clar, i t'ho pots imaginar que tot això ja està ple d'oliveres, també, clar. Sí, clar.
Molt bé, què més tenim per aquí, abans d'arribar ja de tornada a Bellavista, perquè encara entre Massuquet i Bellavista encara tenim camins per aquí. Sí, és una parada de massos, boscos, llocs i jugarets, no?
Ens trobem amb l'església. A Marata també hi ha una església important. Sí, l'església de Santa Coloma de Marata. Aquesta església també és molt particular.
Així jo me'n recordo de... A Marata què n'hi ha? Em sembla que hi ha 150 persones visquent, o sigui... Sí, i tenen... Està l'església i hi ha un petit edifici que se suposa que en aquella època seria l'escola, suposo que van dels anys 30 o 40 i 50, que ja estava dividida entre nois i noies, molt petita...
I l'església és curiosa, està molt ben cuidada, i és gran, és una església romànica molt gran. I jo he estat una vegada a dins, em va donar la casualitat que estaven fent alguna cosa, no celebrant, sinó que estaven...
neteixant-la o fent alguna cosa i vaig poder... Sí, vaig donar la casualitat que passava per allà, vaig veure un cotxe de l'Ajuntament, em va semblar que eren serveis de l'Ajuntament, aquell que mires, hi havia la porta oberta i vaig veure, escolta, què puc passar? Diu, sí, sí, què pots passar? I bé, i bé, i una equilitat molt ben cuidada, i molt bonica, tant a l'exterior com a l'interior està molt ben cuidat tot.
Molt bé, doncs hem fet un bon recorregut per la zona. Sí, sí, a prop de casa i canyera. Aquesta és canyera. Bueno, sobretot si la fas en 3 hores 52, com tu. Bueno, però el bo que tenen aquestes rutes del meu perfil publicades és que si vas amb un navegador, tu les pots tallar.
el navegador, te surten en el navegador per on passes per tornes on està l'altre i dius, mira, jo aquesta volta me l'està lluit, jo tiro per aquí, no? Perquè hi ha tants camins i caminets en aquesta zona que te permet de poder fer això. Sí, o vens, bé, amb el contrari, el que parlàvem abans, si decideixes...
fer-la una mica més ampla, també més llarga, també pots allargar-te fins anar en direcció cardeu, anar en diferents direccions, perquè com que són zones que qui més qui menys les coneix, per haver passat per allà, haver sigut en cotxe, en tren, doncs està tot molt a prop i sí que és cert que és una zona, tota la zona aquesta, diguéssim, que podrien catalogar dels veïnats de les franqueses,
que és una zona molt verge, tenint en compte la proximitat que té. I les urbanitzacions que n'hi ha també, que són urbanitzacions que s'han convertit en barris dels pobles, però quan veus que és tan humanitzat
i que encara se conserven espais rurals, dius, bueno, ni tan mal, no? Exacte, és d'agrair. Sí, sobretot tenint en compte que aquí estem molt escassos d'espais agrícolars. Doncs molt bé, Enric, ens veurem al mes vinent...
que ja serà a febrer i res, tindrem un nou track per compartir amb tu i perquè ens expliquis. Moltes gràcies i salut i muntanya. Molt bé, Pablo, salut i muntanya. There is a town in North Ontario Stream comfort memory despair
In my mind I still need a place to go All my changes were there Blue, blue windows behind the stars
Big birds flying across the sky Throwing shadows on our eyes Leave us helpless, helpless, helpless
Bona nit.
Bona nit.
Leave us helpless, helpless, helpless. Helpless, helpless, helpless. Helpless, helpless, helpless. Helpless, helpless, helpless.
Quinze són quinze, quinze, quinze, quinze, quinze són quinze, quinze, quinze són...
T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i el coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora. Si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió mitjançant el nostre correu radiomó arroba momoló.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602.
Molt bon cap de setmana a tothom. Seguiu escoltant-nos per estar al cas de com es desenvolupa aquest 2026 al nostre municipi. Per més informació, torneu amb nosaltres la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 16 de gener de 2026 a les 12 del migdia.
4 cacatues ahir, nascudes en captivitat, en la freda foscor del circ, que és tot el que han pogut copsar. Pallassos arraulits de fred, sota un camió de bombers,
i diu que no fa el fred d'abans.
amb gàbies de metalls estranys els arriba la flaire dels pins conciliàvol d'assassins ja cridant els jubilats pels altaveus ruanyats que els espera l'autobús i diu que no fa el fred d'abans
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitzen's al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.