Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Montmeló sona. El magazín informatiu de Radio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 13 de març de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 202. Recordem que fa un parell de programes vam anunciar que el Montmeló Sona estava d'aniversari i, per aquest motiu, vam encetar un concurs per sortejar entrades pel McLari a la sala polivalent.
Recordem que encara hi sou a temps de participar. Aneu al perfil d'Instagram de Radio Momeló i busqueu la publicació del concurs d'aniversari. Seguiu els passos i entrareu al sorteig d'una entrada doble pel McLari.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Oriol Contreras a la secció L'Humica a la Ràdio. A la locució del programa tenim l'Olga Corumines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de perfumeries, Júlia. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, en farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló. Tot seguit, la Lola Robles ens porta a una nova entrevista dins del marc del mes de la dona. En aquesta edició, titulada Dona i Empresa, parlem amb la Txelo Morillo, vice de gana de la Business School Barcelona.
A continuació, l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor ens porta a una nova secció de l'OMIC a la ràdio. I com ja sabeu, tot això o alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 13 de març de 2026.
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Benvingudes i benvinguts de nou a la secció del Montmeló Sona que ens proposa celebrar. Perquè a tothom li agrada celebrar. I agafant la lletra d'hoques grasses, al Montmeló Sona celebrarem que sempre ho celebrem. Avui ho farem parlant de la història de les perfumaries Júlia. P, més que de les perfumaries, de com l'esperit emprenedor femení pot transformar un petit negoci en una gran empresa. Una empresa que té els seus orígens en el projecte d'una dona visionària, Júlia Bonet.
És octubre de 1940, en un dels bancs de fusta de l'estació de l'Hospitalet Pré-Landor i ser una noia d'uns 20 anys. I ha arribat fa una estona baixant pel camí de rocs que uneix aquest petit poble francès amb la parròquia andorrana de Canillo. Es diu Júlia Bonet, és la filla del forner de Cal Ferraró d'Escaldes i fa prop d'un any que ha muntat una parruqueria als baixos de la casa familiar Andorra.
Cobra 25 pessetes per fer-la permanent a les dones del poble i dos rals per pentinar-les cada dia. De tant en tant s'escapa en tren a Tolosa per proveir-se de laques d'ungles, barnissos i pintallavis, uns productes que li costen molt d'aconseguir a Andorra i a Espanya. En aquella època, la postguerra dels anys 40 a Andorra era un país rural, sense teixit comercial i amb unes comunicacions terrestres precàries amb Espanya, que sortia de la guerra, i França, que en començava una altra.
Aquella noia que la dècada de 1940 arreglava les senyores del poble quan arribaven les festes, avui dona nom a una de les cadenes de perfumeries més famoses d'Andorra, la Júlia. Només al petit país dels Pirineus el negoci hi té més de 20 botigues. Al centre d'Andorra a la Vella, una toca l'altra. A Espanya n'hi té més de 50, la majoria a Catalunya. El 2022 l'empresa va facturar més de 70 milions d'euros i va tancar l'any amb beneficis de mig milió.
després d'un parell d'anys en vermells pels efectes de la Covid. Però com s'ho va fer la Júlia per passar a tenir un tocador i un rentacaps a tot un imperi de la perfumeria i la cosmètica? A mitjans del segle XX, de mica en mica, la vida a Andorra estava canviant. La millora de les connexions per carretera amb Espanya i França havien obert el país a nous visitants.
La Júlia ho va notar de seguida i, malgrat la febre pel Niló i les vaixelles d'Oralex, va apostar per un altre sector a l'alça, el dels perfums. Moltes turistes d'alt poder adquisitiu visitaven el país i s'hi quedaven llargues temporades en hotels com el Roc Blanc
o el Valira. Quan eren allà, s'escapaven escaldes i allà topaven en la botiga de la Júlia, amb perfums a l'aparador. Al cap de poc temps, ja va separar la perruqueria del negoci de les fregàncies. Quan es va casar el 1948, el seu marit va acabar deixant la feina per incorporar-se a l'empresa.
Amb la caixa cada vegada més plena, el matrimoni va invertir a renovar el local. També va demanar un crèdit a un veí per poder comprar quantitats d'estoc més grans de les primeres marques i pagar-les a un preu més baix. El 1958 van créixer amb un segon local a la famosa avenguda Meritxell, a Andorra la Vella. Va incorporar al negoci Antoni Zamora, el germà del marit, que era fuster, i va dedicar-se a dissenyar els aparadors de les botigues i a remodelar-ne els interiors.
En aquella època, a les lleixes de Júlia s'hi podien trobar les noves fregàncies que la dictadura de Franco no deixava entrar a Espanya. A principis de la dècada dels 80, Júlia ja tenia sis locals. El 1988, la cadena va estrenar al Centre Júlia, a l'Avinguda Carlamany d'Andorra la Vella.
una botiga colossal i equipada amb l'última tecnologia de l'època. El toc de luxe li va posar un enorme rellotge d'aigua creat pel físic Bernard Guiton. La cadena també va signar un acord amb un proveïdor francès per treure al mercat la primera fregància de marca pròpia.
El 1999, la directora d'una de les perfumeries d'Andorra, que era originària d'Osca, a l'Aragó, va voler tornar a la seva terra. Això, sumat amb la insistència d'un amic de la família, va ser clau perquè la marca posés per primer cop els seus peus a territori espanyol. El dia de la inauguració va ser un èxit. El 2002, Júlia arriba a Catalunya amb una primera botiga a Tarragona i s'expandeix ràpidament.
Un dels aspectes més destacats de perfumeria Júlia és que ha estat històricament una empresa familiar amb una forta presència femenina. Després de la mort de Júlia Boneta el 2011, el negoci va continuar en mans de les seves filles Anna Maria, Melania i Maculada Zamora. Aquest lideratge femení ha fet que l'empresa mantingui els valors originals de la seva fundadora, la passió per la bellesa, innovació i una gran atenció al client.
La història de perfumeries Júlia demostra com la iniciativa i la perseverança poden convertir una idea en un projecte empresarial d'èxit. Júlia Bonet va superar les dificultats de la postguerra i també els obstacles de ser dona en un món empresarial dominat pels homes.
Fins demà!
Julia Her off-floating sky is shimmering
Glimmering in the sun. Julia, Julia, morning.
Julia. Julia.
Creeping sand, silent cloud, touch me, so I sing a song of love, Julia.
Julia, Julia, Julia.
Com cada divendres al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 13 de març de 2026.
Aquest dilluns es van lliurar les claus de la promoció d'habitatges protegits del lloguer social del carrer Maragall de Montmeló. Montmeló commemora el 8M amb una gran participació ciutadana. L'exposició Una llengua amb moltes llengües sobre la variació lingüística del català arriba a Montmeló. El sentir de mi razón, la nova aposta musical i audiovisual de la cantant de Montornès Melanie K.
El passat dilluns 9 de març es van lliurar les claus dels habitatges dotacionals del lloguer social situats al carrer Maragall 27, al costat de l'escola Bressol La Fireta. L'acte va comptar amb la participació del Departament de Territori, representants municipals i l'equip tècnic de l'Incasol, que va presentar aquesta promoció concebuda per donar resposta, especialment, a les necessitats d'emancipació de la població jove.
La jornada va començar a les 10 del matí, quan les persones adjudicatàries van passar per la sala de la Concòrdia per dur a terme els tràmits administratius previs. Posteriorment, el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, va visitar l'edifici acompanyat per l'alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, el regidor de Territori, Antoni Gil, i el director de l'Agència Catalana d'Habitatge, Miquel Bagudanc.
Durant la visita, l'equip tècnic de l'Institut Català del Sol, responsable del projecte, va guiar els representants institucionals per les instal·lacions, explicant en detall les característiques constructives dels habitatges i posant en relleu l'ús de materials biotèrmics i criteris d'eficiència energètica.
A la una del migdia es va realitzar l'acte central de lliurament de claus als nous veïns i veïnes. Abans, l'alcalde va dirigir un breu Parlament en què va recordar l'esforç sostingut durant gairebé vuit anys per fer realitat aquesta promoció d'habitatge públic.
va subratllar la importància d'aquest tipus d'habitatges dotacionals, concebuts per un temps d'ús limitat, fet que permetrà que al llarg dels anys hi accedeixi un nombre elevat de persones. Segons va destacar, aquesta rotació facilitarà especialment l'emancipació del jovent, un dels col·lectius amb més dificultats d'accés a habitatge.
Per la seva banda, Jordi Terrada es va situar aquesta promoció dins del projecte global de la Generalitat, que va crear 50.000 habitatges públics protegits abans del 2050. Va remarcar que actuacions com la de Montmeló són imprescindibles per fer front al dèficit actual d'habitatge assequible a Catalunya i va expressar un compromís del Departament de Territori d'agilitzar tant els processos de construcció com els d'adjudicació i lliurament de futures promocions arreu del país.
L'acte va finalitzar amb el lliurament, un per un, de les claus dels habitatges a les persones adjudicatàries, seleccionades mitjançant sorteig després d'inscriure's a la Bossa d'Habitatge de Protecció Oficial. L'emoció i la satisfacció van estar palpables entre els nous residents, que comencen una nova etapa en uns habitatges públics pensats per oferir estabilitat, oportunitats i un accés just a l'habitatge.
Montmeló ha tornat a demostrar el seu compromís amb la igualtat amb un ampli programa d'activitats organitzat amb motiu del Dia Internacional de la Dona. Les propostes que s'allarguen durant tot el mes de març combinen reflexió, cultura, memòria i espais de trobada comunitària.
La jornada central va tenir lloc el divendres 6 de març, amb una gran participació de públic. Inicialment, previstes a la plaça de la Vila, les activitats es van haver de traslladar a la sala de la Concòrdia a causa de la pluja. Tot i el canvi d'ubicació, l'espai es va omplir de públic per seguir la lectura del manifest del 8M i la conferència posterior.
La tarda va començar amb la participació del centre ocupacional El Trencadís, que va reivindicar una igualtat real, inclusiva i sense barreres, amb la venda de samarretes dissenyades per les dones usuàries del centre. A les 6 de la tarda es va fer la lectura del manifest institucional del 8M, un moment de reivindicació col·lectiva per recordar la necessitat de continuar avançant cap a una societat més justa i igualitària.
Tot seguit va tenir lloc la conferència «Quin és el temps de les dones?», a càrrec de la investigadora especialitzada en desigualtats de gènere, Cristina Sánchez-Miret, que va reflexionar sobre com la gestió del temps està profundament marcada per les desigualtats de gènere.
Durant la seva intervenció, Sánchez Miret va compartir diverses xifres que evidencien la persistència d'aquestes desigualtats. Segons les darreres dades disponibles, el 90,9% de les dones participa més en activitats relacionades amb la llar i la família, mentre que la participació en altres àmbits és inferior, amb un 38,5% en el treball remunerat. Tot i que des de 2011, algunes bretxes s'han reduït lleugerament, la divisió sexual del temps continua sent molt present.
La investigadora també va destacar la persistència de la bretxa salarial de gènere, que l'any 2023 va situar els ingressos de les dones en 5.481 euros anuals menys que els dels homes.
Més enllà de les dades, Sánchez Miret va analitzar les desigualtats estructurals que encara persisteixen al segle XXI, assenyalant el patriarcat com una estructura de poder sovint invisible, però omnipresent, i de la necessitat de les polítiques públiques realment compromeses amb la igualtat. La xerrada va esdevenir també un espai de diàleg i participació, on les persones assistents van poder compartir preguntes, experiències i reflexions.
Cristina Sánchez també va participar a Ràdio Montmeló durant la jornada del divendres 6 a l'espai d'entrevista del nostre magatzin informatiu, on va reflexionar sobre el patriarcat com una estructura de poder omnipresent i la percepció selectiva que atorga més credibilitat als homes en l'àmbit laboral, entre altres temes. Podeu recuperar el podcast a través del web de la nostra emissora.
Les activitats van continuar dissabte 7 amb la inauguració al Museu Municipal de l'exposició Trobar temps dins del temps, seguida per l'Institut Català de la Dona de la Generalitat de Catalunya. La mostra reflexiona sobre la dificultat de conciliar la vida laboral, personal i familiar i posa el focus en la desigualtat, en l'ús del temps i el seu impacte en diferents sectors. L'exposició es podrà visitar fins al 20 de març.
Diumenge 8 de març, coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, la jornada va començar amb una acció reivindicativa, l'encamisat d'arbres de la plaça de la Vila, organitzat per l'Associació de Dones de Montmeló per la Igualtat, una iniciativa de memòria i denúncia que es mantindrà visible fins al 20 de març.
La celebració va continuar amb el dinar de dones i vespreig a la sala Polivalent, un espai pensat per crear xarxa comunitària i compartir experiències. L'activitat va batre rècord de participació amb 133 dones i es va viure en un ambient festiu i de gran complicitat. La tarda va estar amenitzada per la DJ Jolie, amb una selecció musical protagonitzada per dones que va aportar energia i bon ambient a la trobada.
El programa d'activitats del 8M continua durant el mes de març. Els dies 19 i 26 de març a les 11 del matí tindrà lloc M'atreveixo a un espai de trobada i paraula per a dones a partir de 60 anys organitzat per l'àrea d'envelliment actiu amb l'objectiu de promoure el benestar emocional, la participació social i la cohesió comunitària a través de la història de vida de les dones grans de Montmeló.
Paral·lelament, la Biblioteca Municipal acull una exposició de llibres amb les darreres novetats sobre feminisme i igualtat fins al 23 de març. Veus que transformen. Està presentada perquè qualsevol persona usuària pugui descobrir noves lectures i endur-se-les a casa. La iniciativa amplia l'aposta de la Biblioteca per oferir espais de reflexió i coneixement crític, incorporant veus que contribueixen a transformar la societat a través de la paraula.
A més, durant tot el mes de març, el programa Momoló Sona, de Ràdio Momoló, dedica el seu espai d'entrevistes a dones de Momoló de diferents àmbits, amb l'objectiu de visibilitzar experiències i generar reflexió. Totes aquestes activitats han estat possibles gràcies a la implicació de les persones participants, entitats del municipi i totes les persones que, a títol individual, han col·laborat en la seva organització i desenvolupament.
Amb aquest ampli programa d'actes, l'Ajuntament de Montmeló reafirma el seu compromís amb la igualtat de gènere, promovent espais de reflexió, participació i convivència que contribueixin a avançar cap a una societat més justa, inclusiva i igualitària.
La Biblioteca Municipal La Grua acollirà a partir del 16 de març l'exposició Una llengua amb moltes llengües sobre la variació lingüística del català, una mostra creada per l'Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània de la Universitat de Girona. Aquest recurs forma part de la ruta itinerant que el 2026 recorre diverses biblioteques del territori, entre elles la Montmeló, on es podrà visitar fins al 10 d'abril.
L'exposició proposa un recorregut divulgatiu i accessible al voltant del concepte de llengua, de la diversitat i la vitalitat lingüística i de les múltiples formes que adopta el català en el seu ús quotidià. A través d'un conjunt de plafons temàtics i materials visuals s'expliquen els principals tipus de variació lingüística, tant geogràfica com social o generacional, i es posa en valor la pluralitat de maneres de parlar present en qualsevol comunitat lingüística.
La mostra també aprofundeix en la norma estàndard, en la noció d'adequació segons cada situació comunicativa i en els diferents registres del català actual. El contingut combina explicacions teòriques amb exemples quotidians que faciliten la comprensió de conceptes com ara què defineix una llengua, com es transformen els usos lingüístics i quines variants conviuen de manera natural dins d'un mateix territori.
Tal com destaca l'Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània de la Universitat de Girona, aquesta exhibició té l'objectiu de fomentar una mirada oberta i informada sobre la riquesa del català i sobre el paper que juga la llengua en la convivència i la cohesió social. L'exposició cedeix de manera temporal a biblioteques i institucions culturals per apropar aquest coneixement a tota la ciutadania.
L'exposició Una llengua, moltes llengües es podrà visitar del 16 de març al 10 d'abril en l'horari habitual de la Biblioteca Municipal La Grua. L'accés és gratuït i obert a totes les persones interessades, tant famílies com centres educatius o qualsevol persona que vulgui aprofundir en la realitat diversa del català i en la seva evolució.
La Biblioteca Municipal La Grua ha obert la convocatòria del 24è concurs de punts de llibre motiu de la festivitat de Sant Jordi 2026, una iniciativa que promou la cultura catalana, l'expressió artística i el gust per la lectura entre infants, joves i persones adultes del municipi.
El concurs té com a objectiu fomentar la creativitat al voltant del món dels llibres i de la lectura, tot vinculant-la amb la Diada de Sant Jordi i amb la Biblioteca com a espai cultural de referència en el poble. Enguany, el concurs proposa una pregunta inspiradora que convida a imaginar Montmeló com un espai lector. Quins espais de Montmeló, més enllà de la Biblioteca La Grua, et conviden a llegir?
Al i les participants hauran de dibuixar al seu punt de llibre aquell record especial del municipi on els agrada obrir un llibre i deixar volar la imaginació, un banc del parc, la plaça amb els amics i amigues, el jardí de casa, el balcó assolellat o qualsevol indret màgic on les històries cobren vida.
La biblioteca facilitarà el punt del llibre en blanc, que es pot recollir ja a les seves instal·lacions. Es podrà utilitzar qualsevol tècnica artística, sempre que no inclogui elements amb relleu. El termini de presentació finalitzarà el dimarts 7 d'abril a les 8 del vespre. Els treballs s'hauran de lliurar a la biblioteca dins d'un sobre amb les dades personals del o la concursant. Nom i cognoms, adreça, telèfon, edat, curs escolar i escola.
El concurs s'adreça a participants des de primer de primària fins a majors de 16 anys, distribuïts en 5 categories i cada participant podrà presentar un màxim de 2 punts de llibre, tot i que només un podrà ser premiat. S'atorgarà un premi al guanyador o guanyadora i un altre al finalista de cada categoria. Els premis consistiran en lots de llibres adaptats a cada franja d'edat i material artístic.
L'acte de lliurement de premis tindrà lloc el divendres 24 d'abril a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal La Grua, on també es faran públics els treballs guanyadors. A partir d'aquell mateix dia, una selecció de les obres presentades s'exposarà a la Biblioteca. Amb aquesta nova edició, la Biblioteca Municipal La Grua reafirma el seu compromís amb la promoció de la lectura.
la creativitat i la participació ciutadana, convertint Sant Jordi en una oportunitat per descobrir i dibuixar els racons lectors de Montmeló. Podeu consultar les bases senceres del concurs a la web municipal.
Per acabar la selecció de notícies, avui tornem a tenir una d'àmbit femení i musical, ja que l'artista Melanica presenta un nou tema que arriba carregat d'emoció, força i intensitat. La cantant i compositora Made in Polygono, que és tal com ella es defineix, torna amb una proposta que combina música i narrativa visual per oferir una experiència completa al públic.
El nou treball es titula El sentir de mi razón, una peça que l'artista descriu com una cançó escrita amb l'ànima. Segons explica, el tema neix en aquell punt on la raó i el sentiment deixen de contradir-se i comencen a escoltar-se. La cançó parla de passió, de caigudes, de nostàlgia i d'aquells instants que semblen eterns però que s'esvaeixen de seguida, com un capvespre que pots tocar amb les mans però que desapareix en un segon.
Melanie K. també hi afegeix una reflexió sobre els límits, les decisions i els preus que a vegades cal pagar per perseguir allò que ens atrau, especialment quan està prohibit o sembla arriscat. Amb aquest punt de sinceritat i intensitat emocional, la cantant vol que l'oient es pregunti si tot es pot obtenir a la vida i què implica realment aconseguir-ho.
El tema es va estrenar el 6 de març i arriba en un format molt especial, una mena de petita pel·lícula musical que l'artista i el seu equip van començar a rodar el passat 19 de febrer. Un projecte que, tal com ella mateixa explica, ha estat possible gràcies al suport del seu equipazo, el qual es mostra profundament agraïda. La cançó, per tant, no serà només una peça sonora, sinó també una proposta visual que busca reforçar el missatge i el to de la història.
Melanie K. té més de 10 anys d'experiència en el món musical i audiovisual. Ha estat cantant en orquestres com Blu Maresma i Tiamma. Ha treballat en duets, trios i quintets i col·labora habitualment amb músics professionals de Barcelona i Rodalia. La seva formació teatral, la seva experiència en mitjans i la seva faceta com a compositora i presentadora li donen un perfil artístic molt complet.
Fa un temps ja la vam tenir al programa Carretera i Manta, on van gaudir de la seva naturalitat i força comunicativa. Avui torna a Ràdio Momeló per presentar aquest nou projecte i compartir amb nosaltres com està vivint aquesta etapa creativa tan intensa i especial. Avui tenim amb nosaltres la Mélanie K. i el Martí Roca, el director del videoclip El sentir de mi razón. Hola, bon dia a tots dos. Bon dia.
Melanie, primer de tot, el sentir de mi razón sembla una peça molt emocional. En quin moment vital neix aquesta cançó i què és el que significa per tu?
Tiene un significado muy especial para mí, porque es una canción compuesta con mucho cariño y en cuestión de una horita y media, además, desde el corazón hecha, siempre con amor y desamor. Me di un bajón un día, aquello emocional, digamos, y cogí la guitarra llorando y compuse mientras que caía un atardecer y llegaba la noche, compuse esta canción.
Has explicat que el tema s'acompanya d'un format pel·lícula. Com ha estat el procés de gravació i què podem esperar d'aquesta part visual? Aquesta pregunta també va per al Martí Roca. Martí. Doncs sí, aviam, suposo que el que buscàvem era això, era fer un salt qualitatiu, no?, dintre de tot el que té la manera que és brutal. La cançó també va impactar molt.
I vam pensar que sí, que la idea seria fer aquest canvi, buscar-li un format una mica més cinematogràfic. I la veritat és que estem supercontents. Com a casa del resultat està molt xulo. Doncs que ja ha sigut molt còmode treballar amb Martí i amb tots, amb Samuel, que és el protagonista. I la veritat és que vam fer un guió en qüestió de dues obres, també. És que va ser tot molt de pressa. Amb aquest tema ha sorgit en qüestió d'un mes.
Bé, la cançó la tenia fa un any escrita, però no sabia com plasmar-la, ni res. I aleshores vaig conèixer Martí i vam començar a parlar i vam fer el guió en un moment. Bé, i amb les idees bojes meves i les seves vam fer...
Ha sigut una cosa molt ràpida, molt intensa, perquè quan jo la vaig conèixer amb ella, em sembla que em va donar menys d'un mes per tenir-ho tot fet. Aleshores, la veritat és que el que deia la Mélanie, en part tot això és gràcies a l'equip que hem aconseguit reunir en tan poc temps. En un dia entre setmana, era un sol dia de rodatge, només teníem un dia per fer-ho,
i la veritat que el Samuel, el seu company, la Mireia amb les joies, la Cleide amb els vestits, tota aquesta gent es va bolcar també amb una intensitat tremenda. Estic molt agraïda de tot l'equip de futbols. Tot va ser molt maco, molt potent, amb molt bon rotllo i el resultat final crec que es nota això, aquesta connexió entre tots, no?
I com està reaccionant el públic davant la informació i les primeres pistes del llançament? Molt bé, la veritat és que molt bé.
a la gent li agrada aquesta línia que estem agafant ara o sigui que continuarem per aquí a veure què passa tinc temes anteriors que tinc que llançar per compromisos i tal que ja estan parlats i pactats però a partir d'ara després de llançar el que me queda enrarrere caminaré cap endavant sent aquesta misma línia diguéssim saps?
Perquè m'agrada i veig que la gent les pon bastant bé. M'agrada també. Aleshores crec que és el camí que has de continuar. I per acabar, Melanie, parlant una mica d'això, després d'anys de trajectòria i de tants projectes diferents que has tingut, què és el que t'agradaria que el públic recordés o sentís quan escolti aquest nou treball?
Aquesta cançó. ¿Qué se sientes identificada? O identificat. ¿A quién no le han roto el corazón? Sí. ¿A quién no le han fet mal, no? No sé. Yo creo que es una cançó que es pot sentir el públic molt identificat amb aquest tema. Yo vull que transmitir que, bueno, quiero que a la gente le llegue el impacte igual que a mí me ha tocado el corazón este tema. Entonces, lo que quiero es ese impacto en la gente que
I que jo crec que quan vaig a escoltar la cançó i quan vam començar a parlar i tal, que sí, segueix sent una cançó de desamor, d'amor tancat i tal, però la forma i l'intensitat com la canta ella, la música darrere, ha quedat un tema molt elegant, molt potent, molt intens,
I jo crec que el resultat és espectacular, parlant sempre d'una temàtica molt comú, d'amor, desamor i tal, però aquesta cançó té una cosa molt especial. Jo vull dir que és una manera també de desahogar-se. La música és una via per desahogar-se també molt important. Jo també m'agradaria de transmetre a la gent que no se quede sempre això per adentro.
que lo exteriorice, sea lo que sea, lo que le gusta, siempre un hobby, aunque sea estar, cantar, bailar, no sé, jugar al ajedrez, no lo sé, pero siempre que no se quede la gente como ese cúmulo de cosas que nos pasan, que es mejor exteriorizarlo de alguna forma, y es lo que he querido interpretar en esta canción, que lo exteriorizado de esa manera es soltado el lastre que lleva encima.
doncs moltes gràcies Melany i Martí per atendre'ns avui i per compartir amb nosaltres aquest moment tan especial us desitgem moltíssima sort en l'estrena i en tot el que està per venir moltíssimes gràcies moltíssimes gràcies i ara nosaltres continuem farem un repàs a l'agenda d'activitats de la setmana amb un meló i tot seguit tindrem el plaer d'estrenar i escoltar per primera vegada el nou tema de Melany K el sentir de mi razón
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 13 de març fins diumenge 22 de març.
Avui divendres, 13 de març, a les 6 de la tarda, a la Sala Polivalent. Cinexic amb Yuku i la flor de l'Himalaya. Al cim de l'Himalaya hi viu una planta que s'alimenta de la llum perfecta. Yuku, una jove ratolina, va buscar-la i oferir-la a la seva àvia. Entrada gratuïta amb reserva a www.entrapolis.com amb l'organització d'Òmnium Cultural i Centre per la Normalització Lingüística de Montmeló.
També avui divendres a les 7 de la tarda, la Biblioteca Municipal acollirà la presentació de les novel·les Bajo la piel, un relat d'atenció psicològica i atmosfera creixent, on la frontera entre la veritat i la por es difumina, i lo que arde Bajo la piel, un thriller psicològic i emocional que neix on acaba el silenci, a càrrec del seu autor, Àngel Collado.
Dissabte 14 de març a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Polivalent, representació de l'obra Les Mares. Un homenatge sincer a Les Mares, teatre i humor, on Xuriguera i Feixedes ens parlen de les seves mares. Perdó, les seves mares ens parlen d'ells. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda a salapolivalent.com o al telèfon 935 721 033. La venda d'entrades es fa a través de la web d'Entràpolis.
Diumenge 15 de març a les 9 del matí, marxa nòrdica. Vine a caminar en grup per les rodalies de Montmeló. Si no tens bastons, te'ls deixem. La sortida es farà des del pavelló municipal. També diumenge 15 de març, 11 del matí a les 2 del migdia. Descobreix mons observants, obertura regular d'aquest jaciment i visita lliure.
I a les 12 del migdia d'aquest diumenge el local de la grupa Sardamut, Sardanes i Vermut, activitat oberta a tota la ciutadania. Dilluns 16 de març a dos quarts de quatre a la Biblioteca Municipal comença l'exposició Una llengua amb moltes llengües, la variació lingüística i el català, una mostra sobre la diversitat en les llengües i la variació lingüística i dels registres lingüístics del català d'avui.
Aquesta exposició es podrà veure fins al 10 d'abril a l'horari habitual de la Biblioteca, organitza Biblioteca Municipal La Grua. Dimecres 18 de març a les 10 del matí a la sala de la Concòrdia, què cal saber de l'osteosporosi, xerrada de salut a càrrec de Cristina Alcoriza. Ens parlarà dels factors de risc, signes, diagnòstic i com provenir i tractar aquesta malaltia. Col·labora amb Farmàcia Milenari, Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i Generalitat de Catalunya.
També dimecres 18 a dos quarts de 4 de la tarda al Centre de Formació G2M domina la IA en la recerca laboral, apren a redactar bons prons i aplicar la intel·ligència artificial a tasques habituals d'acord amb diferents perfils laborals, administració, vendes, docència, operaris, etc. Inscripció previa a promoec arroba momolo.cat o de 6 de la tarda a 8 del vespre al Centre Cultural La Torreta.
I també dimecres a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Torreta acollirà un taller de bijuteria per treballar el fil de plata, soldar i donar els acabats amb la creació de les vostres pròpies arracades. El preu del taller és de 20 euros amb material inclòs. Inscripcions al Centre Cultural La Torreta a latorreta.com o al telèfon 93 572 1033. Organitza Centre Cultural La Torreta.
Lijous 19 de març a les 6 de la tarda al Centre Cultural La Torreta acollirà un altre taller monogràfic per fer una mandala amb fusta, disseny, pintura i muntatge d'una peça única que us podreu emportar a casa. Preu del taller, 20 euros amb material inclòs. Inscripcions al Centre Cultural La Torreta a latorreta.com o al telèfon 93 572 1033. Organitza Centre Cultural La Torreta.
Divendres 20 de març, 11 del matí a dos quarts d'una del migdia, omplim els carrers de poesia. Per quart any consecutiu, Òmnium Cultural dinamitza una lectura de poemes al carrer amb motiu del Dia Internacional de la Poesia, organitza Òmnium Cultural.
I continuant amb el Dia Mundial de la Poesia, també divendres 20 a les 7 de la tarda a la Biblioteca Municipal, lectura lliure de poemes i del poema escollit per aquesta edició de 2026, Foc d'Ocell, de Blai Bonet, amb l'actuació de l'alumnat de l'Escola Municipal de Música de Montmeló.
Inscripció prèvia per a la lectura llibre a b.momeló.lg.diva.cat fins al 19 de març. Organitza amb Biblioteca Municipal La Grua i Consorci per a la Normalització Lingüística de Momeló. Col·labora a Escola Municipal de Música de Momeló.
I arribem a diumenge 22 de març amb un nou espectacle familiar de la xarxa, a les 5 de la tarda a la sala Polivalent. Gaudirem de la gallina dels ous d'or, a càrrec de Zoom Zoom Teatre. Què passa quan arriba a la granja una gallina que posa ous d'or? Una història que explica que els diners són un cuento. Venda d'entrades a intrapolis.com. Més informació a xarxamontmeló.com. Organitza Grup Xarxa Montmeló.
Això és tot, de moment us deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això, algunes coses més, les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web momeló.cat o a l'agenda mensual. Arriba el tiet amb ara ballar que ens ha vist fer i en dinar especial.
I estàvem bé i eren distretes, però era difícil treure's del cap o fer volar el mar i aquest regal. Per fi a baix vam situar-nos a una distància prudencial de l'ocell.
Fins que avorrit d'aquell espectacle va venir el xavi i quedament.
Deixeu-m'hi dir, colla de malatats, que això és canet, que això el que vol és un bon joc. I senyors, tampoc és insistir, com saber ser retirat.
Màgica, lliure, recorden 7 anys.
Una abraçada molt bé.
Bon dia. El Montmeló sona d'avui continuant amb el cicle d'entrevistes a dones del municipi o dones vinculades amb el nostre poble que tenen trajectòries professionals inspiradores. La convidada d'avui, Txelo Morillo, té un ampli recorregut en el món de la comunicació.
Abans de dedicar-se plenament a l'àmbit acadèmic, actualment és vicedegana de graus i postgraus a la Business School Barcelona, va treballar durant 20 anys com a directora de màrqueting i comunicació en diferents empreses. És autora del llibre Marca Barcelona, creació d'una identitat i coeditora d'emprendiment empresarial i innovació.
Avui volem parlar amb ella del seu recorregut professional, del món de la comunicació i l'empresa i també del feminisme. Una mirada que, segons explica ella mateixa, l'acompanya des de l'adolescència. Benvinguda, Txelo, moltes gràcies per ser amb nosaltres avui.
Bon dia, Lola. Moltes gràcies per convidar-me. És tot un plaer poder acompanyar-te i conversar amb tu. Per començar, ens podries explicar així, d'una forma, sense sentits, breument, el teu recorregut professional? Com passes del món de l'empresa al món acadèmic?
Bé, jo vaig estudiar sociologia, després em poso en gestió empresarial, màster en màrqueting i en aquest moment que estava fent el màster en màrqueting ja començo a treballar dintre d'apartaments com a responsable de màrqueting, de productes industrials i després vaig fer serveis.
Llavors, com vaig a parar al món industrial, o al món d'empresa? Doncs perquè era el que tocava en aquell moment, no? El normal era estudiar una carrera, col·loca't i vinga, i el més normal és anar a treballar en una empresa. Però no obstant, malgrat que jo hi era dintre del món empresarial, sempre havíem tingut la necessitat de fer un doctorat.
I és una cosa que les meves amigues sempre em recorden, perquè recordo que allà a la porta de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials, on estudiem Sociologia, estàvem allà amb els esclavons de les escales, i jo vaig dir, jo faré això, això, això...
i un doctorat. I em va mirar i diu, ah sí, ja ho tens clar? Dic, sí. Sempre he tingut com molt clar o molt planificat el que sempre he volgut fer, no? I aleshores, doncs, mentre estava treballant en el món empresarial, vaig començar a fer el doctorat. I perquè, bueno, jo estava en el món del màrqueting i deia, bueno, falten coses, falten coses. Conec la sociologia, l'empresa, el màrqueting, però la part de la comunicació també m'agrada moltíssim. I vaig fer el doctorat a Blanquerna.
I sortint d'això, vaig canviar d'escenari al cap d'un temps i me'n vaig anar a treballar a producte a servei, diguéssim, a una consultoria on portava tot el tema de gestió de marca i gestió de comunicació, més que no pas màrqueting. Llavors allà un dia vaig fer, bueno, m'havia doctorat,
M'havia doctorat i com a doctora rebo ofertes per treballar com a professora, que jo no havia fet mai, però que tenia en ment que volia fer. I vaig començar a posar el peu dintre del món acadèmic amb la Universitat Central de Catalunya, el campus de Manresa, i després a Air Business School, també com a professora de màrqueting i branding.
I he estat convivint durant deu anys, des del 2017 fins al 2025, en el món empresa i com a col·laboradora docent en AI Business School i a Manresa. I llavors, al cap d'un temps, fa any i mig, surt la possibilitat d'optar aquesta plaça de visa de ganar AI Business School.
M'hi presento sense, la veritat, l'expectativa que potser m'agafessin perquè jo venia del món molt més empresarial i pensava que jo havia de ser molt més acadèmic.
I bé, potser era la barreja el que era interessant, i vaig arribar allà. Però sempre he tingut aquesta necessitat de... Jo sempre deia, vull entrar a l'Olimpo de los doctores i vull algun dia tenir l'oportunitat d'estar davant d'una classe i explicar coses. I m'agrada, ho faig. És que jo recordo quan tu tenies al cap el tema del doctorat, no era una cosa...
que molta gent en aquella època es doctorés. Vull dir, ara ja la gent marxa d'Erasmus, la gent que surt de la universitat, però jo crec que en aquella època no hi havia tantes persones que després volguessin fer el doctorat. El doctorat per mi era un repte intel·lectual.
És una cosa que a més és molt solitària, fas sola, no? I per mi sempre ha estat una necessitat de dir, necessito arribar allà on és top, no? I per mi fer això era com anar molt amunt i fer un repte a mi mateixa. Llavors, no ho sé, va passar. De fet, et dic més, jo vaig fer el doctorat dels 30 als 40, puc dir que vaig donar llum, tres fills i una tesi doctoral tota l'hora, i treballava, i feia esport.
No em preguntis com, però jo sé que ho vaig fer. És qüestió de voluntat. Has treballat durant 20 anys en empreses del sector industrial i de serveis abans d'entrar plenament en el món universitari. Què et va portar a aquesta etapa?
I què vas aprendre d'aquest món que tu hagis aplicat en la teva manera d'ensenyar? Tot, perquè de fet EAA és una escola de negocis i jo estic en graus i postgraus de gestió empresarial.
En el meu cas és de màrqueting, de gestió de comunicació i gestió de marca. I amb la Universitat Central de Catalunya, Campus Manresa, exactament igual, perquè és el grau d'administració i direcció d'empresa. En el qual, directament, és posar davant dels alumnes aquella experiència que tu estàs visquent cada dia, que està fet el que ells volen, no volen que els expliquis teoria.
volen conèixer com ho apliques això a la realitat, en quines coses es trobaran. Llavors, per mi, el vincle entre una cosa i altra és natural, és natural, no hi ha res, és totalment natural. Per tant, no ho sé, és una combinació del que fas cada dia
El que feia cada dia en aquell moment i llavors explicava als alumnes què és el que a mi m'ha passat treballant el màrqueting o treballant la comunicació. Has escrit el llibre Marca Barcelona. Què fa que una ciutat tingui una identitat tan potent com Barcelona i per què és important avui que les ciutats tinguin una marca i una identitat?
Perquè avui les ciutats són les multinacionals del segle XXI. Llavors, les ciutats es converteixen en el lloc on les persones decideixen viure. Estem vivint la migració urbana més gran de la història de la humanitat perquè les persones estan anant a viure a ciutats perquè allà és on està el treball, està totes les oportunitats, no?
En general, les grans oportunitats són allà, es concentren allà. És un lloc on també hi són les empreses, són nodos de connexió, i llavors és el centre neuràlgic on es prenen les decisions polítiques, culturals, humanes, etcètera, etcètera.
I les ciutats avui dia per destacar-se, per ser un centre interessant per rebre no només turisme, que seria el més fàcil que podem veure, sinó la inversió d'empreses, inversió en general, ser un centre de dinamisme econòmic, necessiten destacar.
Llavors d'aquí que hi hagi aquesta aposta en escena que és el que es diu place branding, country branding, màrqueting de llocs, de ciutats, de països. Perquè les ciutats i els països competeixen en la política i en l'economia mundial. Llavors ser atractiu als ulls de
dels diners, diguéssim, de les inversions, fa que al final una ciutat es tracti a si mateixa com si fos també un producte de màrqueting. Des de la teva experiència en empreses i en escoles de negoci, com ha canviat el màrqueting i la comunicació en els últims anys?
El tema màrqueting i comunicació hem fet en general tot va a un ritme accelerat, especialment amb l'arribada de la intel·ligència artificial i totes aquestes coses que estem vivint avui dia. Tot és molt ràpid. Jo crec que sobretot és la velocitat, perquè al final la comunicació o el màrqueting has de fer... Les bases estratègiques de màrqueting i de comunicació són sempre iguals. Els mitjans a través dels quals fem
posem l'operativa de l'estratègia, doncs varia. Si abans feies servir un fax, ara necessites el xac GPT. Si fa uns anys enrere, Google, internet i Google era molt important, ara Google estem desplaçant cap a xac GPT. O com arribem a les persones? A través del dispositiu mòbil.
Mòbil, que és el que ens ha canviat totalment el panorama de la comunicació. Totalment. És un instrument al qual no pots viure i a través del qual ens arriba el gran percentatge de tota la comunicació, ja sigui publicitària o no publicitària.
Llavors jo crec que sobretot la voràgina i els mitjans a través dels quals tu fas l'operativa, les accions, però l'estratègia continua sent una decisió com sempre. Les marques cada vegada han de posicionar-se també en temes socials. Creus que les empreses tenen avui més responsabilitat social que abans?
La responsabilitat social corporativa ha sortit des de les empreses fa anys enrere. Estic aquí per fer business, diners, i això és l'únic que m'interessa. Després hi ha una part, comença una altra etapa, a finals del segle passat, una mica de filantropia. Ajudo, dono diners a un hospital, una miqueta d'un relatiu impacte
en certes comunitats, i sobretot perquè això fa sentir bé a l'empresa o al propietari i propietari de l'empresa. I en els darrers anys, en aquest segle, hi ha una necessitat o les empreses es veuen que tenen un impacte social i aquest ha de ser positiu, o hauria de ser positiu.
tenint en compte les nostres sensibilitats a l'ecosistema, no només a l'ecosistema a nivell ambiental, sinó a les persones mateixes. Tenim una lectura molt més agradable o social de l'impacte que l'empresa ha de generar. Això no vol dir que el 100% de les empreses tingui aquesta visió, perquè existeix això que es diu el greenwashing. La greenwashing què vol dir? Faig una miqueta d'accions i em netejo la cara
d'estir contribuint a un impacte positiu del medi ambient. Però tenim també un consumidor que és molt selecte i que demanda molta informació i que si sap que tu estàs fent greenwashing, evidentment aquest consumidor deixarà de comprar els teus productes. Tenim avui dia un consumidor altament exigent que vol saber com tu t'estàs comportant com a ciutadà social corporatiu.
D'aquí, que d'una manera o d'una altra, entre les polítiques del món polític, evidentment, la demanda social, el viratge que fa el consumidor o la consumidora cap a sentir-se voler ser més sostenible, més friendly amb la vida en general i que el teu impacte, quan passa per la vida, sigui positiu,
doncs hi ha aquesta demanda i les empreses es veuen d'alguna manera obligades però d'altres també ja neixen perquè les noves generacions de nois i noies que surten de les escoles de negoci o d'altres tipus de formacions i que fan empresa ja surten amb una visió en aquest sentit d'activar de manera positiva el seu impacte és a dir, les empreses surten amb un propòsit
amb una proposta de valor que sigui positiva cap a les persones i el medi ambient. Això no vol dir tothom, però tenim. Hem parlat, Xelo, una mica de la teva trajectòria professional. Entrem a parlar una miqueta ara de feminisme.
Tu mateixa expliques, jo he llegit en un article que vas fer a Regió 7, que et vas fer adolescent llegint Simone de Beauvoir i entenent el feminisme com una lluita col·lectiva que et permetria viure amb llibertat els teus propis projectes. Què va significar?
Això per a tu en aquell moment i com vas anar integrant en el transcurs de la teva vida personal i professional aquelles lectures feministes de la teva etapa adolescent?
Jo crec que totes aquestes lectures que he fet des que era molt joveneta, doncs no era una cosa premeditada de dir, no, és que haig de llegir dones que escriuen, sinó que és de forma natural, diguéssim, que el cos i la ment t'ho demana. Perquè en la teva construcció del teu propi...
self, no?, del tu mateix, per mi ja em cridava moltíssim l'atenció. Llavors, hi ha dues autores que especialment són les que més m'han impactat, que han estat la Carmen Martingayte i la Simone de Beauvoir, i llavors aquestes dues autores i els seus llibres d'una manera altament natural conformen
Algo que jo ja estava desitjant tenir, o que jo estava buscant. No és que diguis, m'haig de fer feminista. No, a la meva ment ja existia aquesta forma d'entendre'm. De fet, t'haig de dir que també hi havia una frase del meu pare, que recordo quan érem petita i estava estudiant allà a la carrera, i la recordo perfectament perquè estava jo allà estudiant, em veig a la meva habitació, i el meu pare va asseure al costat i diu, niña, estudia, estudia porque una mujer puede llegar tan lejos como un hombre.
Jo no sé si entra aquella frase i tota la resta llegit, doncs va conformant-te, no? I sobretot que com a dones mai et posis un obstacle, perquè no n'hi ha, no? No n'hi ha. Els obstacles te'ls poses tu si vols. I tots els que es puguis trobar pel camí els aniràs passant per sobre, no? Llavors, no ho sé, són lectures que de manera natural s'instal·len en la teva ànima i fan que tu creixis d'aquesta manera.
Segons la teva mirada, com ha evolucionat el feminisme des d'aquella època fins ara? Jo, de fet, quan em pregunten sempre dic que soc una feminista del segle passat. M'agrada dir això perquè potser no estic tan d'acord amb el feminisme del segle XXI. I ho haig de dir molt sincerament, ho sento, és tal qual ho sento. Penso que el feminisme no és una confrontació entre diferents gèneres, digue-li com vulguis.
sinó que és una construcció de tothom, conjuntament, i d'entendre la societat i del paper que cadascú ha de desenvolupar en aquesta societat. Que tenim drets legals i tot el que tu vulguis, sí, però es tracta no només del que posa en una llei, sinó que la persona que està davant teu entengui i respecti la forma de viure que volem tenir les dones en el segle XXI.
Clar, de fet, a veure, evidentment la societat la construïm tots, entre homes i dones, però no podem obviar que vivim en una societat patriarcal, que arrosseguem des de fa molt de temps, i que aquesta societat patriarcal condiciona moltes de les desigualtats que pateixen les dones.
Sí, a veure, sens dubte, encara nosaltres estem vivint en una ciutat molt patriarcal, des d'aquest punt de vista, no? Però penso que quan anem a extrems brutals, a les hores no arribarem mai a cap entesa. No tots els homes són iguals, òbviament, ni totes les dones tampoc.
Per tant, jo crec que aquí és un tema de, evidentment, molta pedagogia, molt saber entendre, molt saber llegir, molt, i molt saber voler, voler entendre les persones que tens al teu davant, independentment de...
del seu credo, de la seva forma de ser i de voler viure la vida. No existeix una forma única de viure, sinó que existeix la forma que tu vols. De fet, hi ha aquest autor, Gilles Lipovetsky, que parla sobre que estem vivint en l'era de l'individualisme contemporani. És a dir, com cadascú de nosaltres vol crear la seva pròpia identitat.
I en aquest sentit, nosaltres com a persones hem d'entendre quina és la teva construcció, la meva construcció, la construcció de l'ésser d'aquella persona, perquè tenim diferents formes d'entendre i de viure la vida, però que han de ser totes amollables, que puguem conviure junts.
Malgrat les diferents formes que tenim, siguem dones o siguem homes. Penso que el feminisme d'avui té una tendència cap a... una part del feminisme, té una tendència cap a la confrontació. I crec que això no és bo. És massa radical, des del meu punt de vista. Tu diries que les dones lideren diferent o que el problema és el model de lideratge tradicional?
Hi ha un lideratge tradicional que l'adopten tant homes com dones, i això sí que ho he vist. I jo crec que... Ostres, és que depèn del poço cultural, de valors que les persones tinguin a dintre, independentment de si ets home o dona, de com t'hagis construït.
Però sí que en general, si mirem el món clàssic d'homes dintre del món del business, que porten, que estaven en posicions de direcció, sí, te'ls trobaràs. Estic en contacte amb molta gent que va viure, que avui dia potser tenen 70 anys i eren dones directives d'aquell moment i es troben que es van trobant en aquestes situacions, evidentment. Però penso que les dones estan agafant un paper,
molt important i que estan posant punts de vista i formes d'entendre i de fer diferents d'aquest model tradicional i que els homes s'emmollen completament o en s'emmollen tots dos a treballar conjuntament. Això sí que és cert. Al llarg de la teva trajectòria professional t'has trobat algun cop o t'has sentit discriminada algun cop pel fet de ser dona?
Jo no m'he sentit mai discriminada en la meva trajectòria professional i, de fet, sempre acostumava a treballar en entorns molt masculins, des dels 25 fins als 30 i alguna cosa, fins als 30 i llargs, en entorns molt masculins on tot eren engenies...
i d'aquest tipus de persones, però mai m'he sentit discriminada. Era la persona que gestionava el màrqueting de l'empresa i si havia de viatjar aquí, allà, o a Alemanya, o a França, o a Turquia, on anés, sempre acostumàvem a ser només dues o tres dones, que normalment érem les de l'equip de màrqueting, la de França, la d'Espanya i l'alemana. I el rest eren tot enginyers. Però la veritat és que sempre...
No m'he trobat en cap situació dolenta, de discriminació o difícil, no? Pel fet de ser dona. No, no, no. La veritat és que jo crec que en aquest aspecte he tingut sort. I després, quan vaig entrar al món de serveis, aquí hi havia més dones. Llavors, doncs aquí...
Tampoc, vull dir, crec que vaig veure un equip on homes i dones, a més tothom era amb una formació molt elevada, perquè era servís de consultoria i per tant, el mínim, el mínim, el mínim, el mínim que havies de tenir era una carrera, però ja hi veia carrera, màsters, idiomes, per tant la gent era molt anivellada, no? I tampoc, eren equips que treballaven perfectament, no? Amb les coses que tenen sempre les empreses, no tot és perfecte, no? Però bueno, sí, sí.
Moltes dones amb trajectòries professionals exigents, com la teva, parlen del repte de conciliar. Com ho has viscut tu, a conciliar vida familiar amb vida professional? Sí, clar, que vaig fer aquest peron. El vaig fer quan me'ls tenia els meus fills. Vaig treballar una mica menys, malgrat que treballava menys, però feia la teixió doctoral. És a dir, no em parava.
Però sí que és cert que en alguns estudis, per exemple, que hem fet a Business School l'any passat, vam provocar un estudi sobre la conciliació familiar. I sí que veiem com totes les dones, i fins i tot ara, les dones que en aquests moments tenen 30 i escaig, 30 anys, i que estan en la decisió de ser mares i que paren i que tenen fills, són elles, en el 80% dels casos, les que...
S'aturen de veritat i estan amb les seves criatures durant un temps. Faig reducció de jornada, faig el que sé. Això també és un hàndicap que t'impossibilita continuar creixent. Pot estancar, que poden passar coses i que potser mai tornis a agafar un tren...
que en aquell moment t'hauries pogut portar a un lloc de més responsabilitat si és el que tu volies. També és cert que hem de veure què és el que vol cada persona, perquè no estem tots predestinats a dir, no, no, és que jo vull arribar a tal fita. Cada persona haurà de decidir, jo m'aturo aquí o jo continuo. O potser ho deixes en stand-by durant un temps i després t'hi tornes a incorporar.
I per mi, disculpa, sí que vaig fer una mica de peron, però un cop ara, a l'edat que ha partit dels 40 anys, quan els nostres fills ja són més grans, dius, ara aquí tinc canxa per a correr. Llavors és el que faig en aquests moments. Tu has parlat que quan eres adolescent tenies referents. Tu creus que avui dia les noves generacions en tenen prou?
M'agradaria dir que sí, però tinc la sensació que no. Perquè en aquest món que s'ha tornat tan instagramable, tan tiktocable, on els referents estan plens d'una bellesa efímera,
Molt fràgil. Penso que no ajuda les noies a construir el seu self. No vol dir que totes siguin així, perquè jo estic davant de nois i noies joves cada dia i veus persones i persones. Però aquesta fragilitat de la idealització física crec que és dolenta.
en el sentit que no ajuda a construir. I no tinc la sensació que... I els referents que surten no són una Carmen Martín Gaite ni són una Simone de Beauvoir, perquè molt sovint quan surt aquesta conversa dic, per mi, jo els donaria uns quants llibres d'una i de l'altra i ja està el curs de feminisme fet.
Ja està, arrelat per tota la vida. Però clar, has d'arribar a aquests llibres, no? De fet, jo, per exemple, quan acabo les classes de grau i tot això, de grau a Manresa, doncs tinc un PowerPoint, un dossier,
en què poso llibres recomanats, que els hi recomano. I quan acaba el curs dic, si voleu, aquests són llibres que sí o sí una persona hauria de llegir a la seva vida, no? I n'hi ha alguns d'aquests, sobretot per les noies. I de vegades hi ha moments, per exemple, quan s'acaba una classe i tal, que hi ha noies, i també nois, eh?, amb les que et poses a parlar i tal, i els hi agrada, no? Dic, ah, posa aquest llibre, posa aquella cosa...
que no està dintre, evidentment, del programa, perquè és una altra cosa, del programa que estem fent a classe. Però aquesta part de la construcció més sutil de l'ànima s'hauria de posar molta ínfasi. Jo crec que és important. Jo recordo la meva època de l'institut, sobretot, i és veritat que em vaig trobar, o sigui, la recordo...
molt nítidament i, a més, com una època molt bona per mi, perquè dintre dels meus professors tenia referents també que, bueno, avui seria impensable que un professor et portés, potser, a casa seva, a llegir un llibre. I jo això ho havia tingut. I a mi em van obrir molts d'ells aquesta gran afició per al món de la lectura i per descobrir
i per anar creant això que dius tu, el teu propi món interior. I crec que això és superpositiu. Sí, crec que tenim una societat que no tothom, evidentment, però una part que és molt d'exterior. I jo crec que s'ha de construir una barreja entre l'exterior i l'interior, perquè l'interior al final és el que t'acaba...
sortint, no? Per la pell i pels poros, no? I al final és el que et transmets. I sí que jo crec que hi ha una necessitat de tornar a lectures clàssiques, a lectures clàssiques, que potser potser no estan tan de moda, però els clàssics sempre tenen una mirada eterna.
Les classes tenen una mida eterna i sigui el que sigui que tractin, és igual si s'escriuen en el segle XV o en el segle XVIII o en el XIX, és igual. És com la filosofia, no? Exacte. Hi ha molt tema la psicologia i tal, si tu llegeixes... Però tot està ja inventat, ja els grans filòsofs grecs ja parlaven de...
De ser feliç o de les grans incògnites de la vida i et donaven ja eines, no? Sí, la cosa és que tu tinguis les ganes i la voluntat de llegir aquest clàssic, perquè evidentment pots tenir una versió light...
d'un llibre d'aquests d'autor ajuda, de no sé què, que al final, bueno, prim-pam, dos línies, m'ho he llegit. Si tu vols realment arribar dintre de teu, ves a llegir aquests clàssics. Ves tant a una Marguerite Duras. Quan Marguerite Duras diu, demasiado pronto mi vida fue demasiado tarde. És que m'ho sé més en anglès que, twirling my life, it was too late, no?
Totes aquestes frases estan plenes d'una gran vida viscuda. I aquí és on jo m'agrada posar èmfasi i donar a conèixer que això existeix. De fet, per exemple, hi ha una assignatura, que és comunicació, on sempre dic, com s'escriu un post per LinkedIn o un post per Instagram?
per Facebook, o un post en general, no? I tinc un PPT, un PowerPoint, on van sortint autos com Cortázar, Camus, Rodoreda, Martin Gaite, Hemingway, Paul Wolves, etc. I cada vegada que poso la diapos, dic, el coneixeu?
No. I el coneixeu? Aquesta em sona. El coneixeu? I dius, molt bé, a més els explico i després els regalo aquest dossier de coses que a la vida sí o sí ho haurien de llegir.
Si l'hem d'anar acabant, què li diries avui a aquella adolescent que llegia Simone de Beauvoir? Què li diria a aquella adolescent que llegia... No ho sé, jo crec que va fer molt bé de llegir Simone de Beauvoir o Simone de Beauvoir o Simone de Beauvoir. Crec que una de les millors coses que podem fer no només és...
No només és la formació acadèmica o professional que fem, sinó que hi ha una vida interior que parteix d'aquesta lectura de la Simone de Beauvoir o de l'Albert Camus o de qui vulguis llegir, que està al marge del que et demanarà la vida professional i que és una voluntat teva i que aquesta part...
t'aportarà moltíssim, moltíssim, moltíssim al teu desenvolupament vital, ja sigui professional, personal, de relació amb amics, amb la gent. I aquesta és una part que és un esforç teu, únic, únicament teu. I si llegeixes aquests clàssics o si llegeixes coses que t'aporten i et construeixen, llavors és aquella nena de 15 o 17 anys llegint a la Simone de Beauvoir perquè...
volia construir aquest món I quin missatge t'agradaria enviar a les dones joves que ens escolten avui al programa?
A les dones joves que ens escolten és com el mateix com ho demanen les meves filles, no? Jo recordo que en aquest article que citaves, que parlava de la Simone de Beauvoir, recordo que tinc escrit una cosa que em va passar amb les meves nenes. Jo sortia de l'esclat, aquí a Montmeló, i anava a la compra i les tenia totes dues davant, i llavors una d'elles, que és així com molt guerrera, es gira i em diu «Mama, jo en aquesta vida m'haig de caçar».
vaig de casar-me, i llavors em vaig quedar així, me la vaig mirar, i totes dues m'estaven mirant com aquesta dona ara em dirà el que jo haig de fer a la vida, no? Llavors me la vaig mirar i vaig dir, mira, en aquesta vida res, això és obligatori.
ni per als homes ni per als dones, res és obligatori. Però sigueu dones cultes, sigueu felices i sigueu molt lliures. I sobretot, ser una dona culta et portarà a ser feliç i lliure. I jo et diria això, que les dones d'avui, les noies joves, busquessin com aconseguir ser una dona realment culta, i culta no vol dir passar per la universitat,
Culto vol dir construir-te per dintre perquè allò aleshores tu podràs ser feliç i podràs dirigir la teva vida amb gran amabilitat. Doncs amb aquest missatge ens quedem. Txelo, moltes gràcies per haver compartit aquest espai amb nosaltres. Gràcies a tu, Lola, per aquest moment. Gràcies.
Pensando en ti Pensando en ti Como ahora pienso La vida es bella y ya verás Como a pesar de los pesares Tendrás amigos, tendrás amor
El hombre es solo una mujer, los dos tomados de uno en uno son como polvo, no son nada, que no son nada.
Y entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti, como ahora pienso.
Perdóname, no sé decirte yo nada más pero comprende que aún estoy en el camino en el camino solo te pido que resistas y en el camino tú nunca digas no puedo más y aquí me quedo
Ponce, siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti.
¿Cómo ahora pienso? Y entonces siempre acuérdate de lo que un día yo escribí pensando en ti, pensando en ti. ¿Cómo ahora pienso?
I avui al Montmeló sona, tenim la secció L'Omic a la ràdio amb l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Bon dia. Molt bon dia a tothom. Avui parlem de cotxes, no? No, però no és Formula 1, no parlem de Formula 1, parlem d'una altra cosa, veritat? Sí, perquè a Ràdio Montmeló parlar de cotxes és com una broma. No, en aquest cas no és una broma i és sèrio perquè està agafant volada totes les...
reclamacions sobre compra-venda de vehicles, en aquest cas de segona mà. És una cosa, és una transacció, és un contracte habitual de fa molts, molts, molts anys. Jo recordo el meu pare parlant de comprar vehicles de segona mà, evidentment, no? Però des de fa...
Poc, potser, parlaria dos o tres anys, sigui perquè hi ha una manca de fabricació de vehicles i van tot sota demanda, sigui perquè, pel que sigui, s'han venut més vehicles, la gent s'estava de sobre i hi ha més mercat.
sigui per la crisi econòmica, clar, segona mà és més econòmic, o sigui també perquè les empreses del sector estan apretant molt en publicitat, ja ho has vist, no? Allocació en plus, flexicart, fan publicitat i un màrqueting espectacular. Tot ha fet que realment hi hagi un boom de compra-venta de vehicles de segona mà. I quan hi ha un boom,
d'un sector, doncs darrere del boom poden haver-hi bastantes anomalies. Sí, hi ha coses que hem de tenir en compte perquè si no ens pot sortir per un ull de la cara, no? Quasi que la segona mà, no és que pot arribar a costar algú de primera mà, però si tens algun problema tens dificultats per solucionar-ho.
Llavors, el primer que s'ha de distingir és quan un compra un vehicle de segona mà és si el compra amb un concessionari o amb un particular, perquè la normativa que s'aplica no és la mateixa. Quan tu compres un cotxe o un vehicle de segona mà o un particular, la normativa que se t'aplica és la del Codi Civil i, per tant, tots aquells drets de les garanties dels consumidors i usuaris no els tens. Per començar, ja no se't diu garantia el que et defensa tu d'un cotxe amb mal estat, sinó que se'n diu bicis o cults,
tampoc són un any al termini per poder-los reclamar, sinó que són sis mesos, i totes les presumpcions que la normativa de consumir d'usuaris, valga la redundància, presumeix un avantatge pel consumidor, perquè hi ha un desequilibri entre empresari i consumidor, quan compres de segona mà, aquestes avantatges legals no les tens. Per tant, en contra, quan compres en un concessionari, tens un any de garantia,
Tens aquestes presumpcions de veracitat que el producte ja sortia defectuós quan te'l van vendre. I tampoc és la panacea, perquè ja t'explicaré les dificultats que tens a l'hora de reclamar a un concessionari de vehicles de segona mà, però tens moltes més garanties que comprar amb tu a un particular. Quines dificultats ens podem trobar? La principal que pots trobar en una compra d'un vehicle de segona mà quan s'espatlla una de les peces del vehicle, digue-li la que sigui, eh?
és distingir si aquesta peça, la veritat d'aquesta peça, tu tens dret a reclamar-la o no. Perquè està clar, quan un vehicle és nou i tens mínim 3 anys de garantia o més, tu pots reclamar qualsevol de les peces, més igual, si és un tapa-cubos, la coberta d'una roda o el pistó, perquè és un vehicle nou.
Però, en canvi, quan tu comples un vehicle de segona mà, doncs, està clar, per la pròpia definició del vehicle de segona mà, hi ha peces que ja, pel seu desgast o ús, no estan igual que el primer dia, lògicament. Fins i tot hi ha vehicles que es compren amb 200.000 quilòmetres. No pots exigir...
que tot estigui igual que el primer dia. Llavors, la distinció entre quines avaries o quines reparacions entren o no en garantia ja és molt difícil en segona mà. S'ha de discutir i moltes vegades no ens entenem entre el consumidor i el concessionari.
Quan compres en un concessionari, a això se li afegeix que està de moda també, això no existia abans, que els concessionaris de vehicles de segona mà contracten, com una subcontractació, contracten una assegurança que cobreix aquesta garantia. Què vol dir? Que quan per fi ens hem posat d'acord en dir, d'acord, aquest tapacubus entra en garantia, t'ho hem de cobrir, hauria d'estar bé i no està bé.
Ens trobem llavors que, per exemple, l'asseguradora del concessionari, com tota assegurança, té un apartat amb negreta, i clar, que és el de les exclusions. Imagina't que diu...
Cobrim tot el que tingui a veure amb la repressió de les peces, els vehicles, tal, tal, tal, en garantia, excepte, pum, pum, pum, pum, tapa cubos. O sigui, allò que ja ha aconseguit amb molta dificultat ens trobem l'asseguradora, que no ens implica, perquè nosaltres, com a consumidors que som, a mi, el que l'asseguradora li ofereixi al concessionari o hagi impactat entre ells, a mi m'és igual. Però està clar que psicològicament, en el fons del debat, això dificulta encara més les reclamacions.
Tot plegat, i això t'has dit parlant de concessionari, perquè si anem al vehicle comprat a un particular... Clar, si anem a particular, encara més complicat. Més complicat, perquè no té aquesta assegurança, que no el contracta, segur que no és un any, sinó uns sis mesos...
i una sèrie de dificultats incrementades. Clar, evidentment, quan compres un particular, se suposa que el preu encara és un pèl més econòmic que quan compres un vehicle o un concessionari, cada cop buscant una miqueta el pagar menys. Però, com deies tu al principi, alerta que no sigui que el pagar menys, al final ens ha de sortir més car.
Hi ha alguna altra dificultat que ens podem trobar a banda del tema de reparació de peces? La part més, diguéssim, de papers, és a dir, la part documental, la part de que si el quilometratge és el que és,
perquè també a vegades ens trobem que no... Clar, quan no parteixes de zero, que el cronometreix és el que és, que s'ha passat a l'ITV, que no té pendent cap embargament, que no té pendent cap multa... Tot això, hi ha maneres i sistemes de fer-ho molt econòmics a través d'internet, hi ha informes que per 15 o 16 euros et poden facilitar totes aquestes dades històriques...
del vehicle, també pots anar a la Direcció General de Trànsit i demanar-ho, però vull dir, per internet, per aquest mòdic preu, hi ha webs que t'ho ofereixen i doncs tens l'historial, per una banda. I per l'altra, és una recomanació que és important quan el vehicle surt del concessionari. Abans resulta difícil poder enviar un mecànic teu, perquè encara no l'has comprat, però un cop l'has comprat no m'esperaria jo que sorgeixi algun
sinó ja només sortir del concessionari aniria al nostre taller. Avui en dia, com que aquests vehicles informàticament s'enxufa un endoll i pràcticament no tot, però entre la part visual i la part electrònica pots detectar si hi ha algun problema, doncs no està de més com a recomanació. A part de la documentació, tenir el contracte i tenir tota la fitxa del vehicle i tu poder-te buscar l'historial,
que t'ho verifiqui, l'estat del vehicle, al teu taller de confiança. Aquesta és una recomanació, mirar, només comprar-lo, només tenir-lo, a veure si tot està en ordre, perquè si no està en ordre, suposo que també és més fàcil de reclamar. Tu pots dir el primer dia, escolta, he anat al taller, m'ha fet un informe i em diu, els tapacubus danyats, les rodes ovalades, els pistons enquistats, no hi ha oli, etcètera, que clar, no el mateix que anar 4-5 mesos després, quan comença a fallar alguna de les peses del vehicle.
Hi ha alguna altra recomanació que es pugui fer per algun tipus de problemàtica que es pugui tenir amb un concessionari o amb una persona particular a qui has comprat un cotxe a segona mà? Bàsicament, hi ha alerta que si compres un vehicle de segona mà a un particular, l'oficina del consumidor no pot ni intervenir, perquè no estem parlant d'una relació de consum. Tenim aquesta sobredificultat, que si ja anem desemparats,
Si no podem anar a l'oficina del consumidor, encara pitjor. Per tant, la part documental que us he comentat, la part tècnica del vehicle també, i tenir els quatre o sis, vuit ulls oberts quan compres un vehicle de segona mà, perquè és que a sobre...
No sempre comprem amb la consciència d'estalviar-nos diners. Ja t'explico el per què. Jo m'he trobat un cas en concret, segur que n'hi ha més, d'una persona que em va venir a l'Oficina Consumidor a reclamar sobre un avari d'un vehicle i jo vaig fixar en la factura
i no sé si en 25 o 30.000 euros de vehicle. Clar, jo doncs pregunto, no? Escolti, com és? 25-30.000 vostè ja pot tenir, o sigui, clar, jo quan pensem en el vehicle de segona mà és aquell que no pot, aquella persona que no pot adquirir un vehicle nou, perquè pel preu, i llavors, doncs, va buscar la segona mà. No dic que tothom hagi de comprar un vehicle de segona mà 5, 6, 7.000 euros, poden ser més, segons la categoria de vehicle, però clar, 25-30 em diu no, no, perquè en 25 o 30 ja tens un vehicle de primera mà amb cara i ulls, eh?
No, no, és que vam encapritzar, no me'n recordo el model, pots comptar un BMW o alguna cosa grossa, no? Clar, llavors...
A mi això em xirria, a mi em sorprèn que una persona que vulgui tingui la disponibilitat de gastar-se tants diners, doncs que busqui, no sé, has de ser molt forof i molt fan realment dels vehicles i d'aquella marca i d'aquell model en concret per arriscar-se molt, perquè s'obre, clar, una peça espatllada d'un vehicle de cara al Tagama, imagina't tu canviar-la, no? I si no t'entren garantia, doncs encara pitjor.
Per tant, jo tampoc diria que és limitar la compra de segona mà a el més ruïn. És que necessito un vehicle i només tinc 4.000 euros. Això està clar, que és de segona mà. El que pot disposar de més també pot anar a segona mà, però sempre posant a la balança aquests avantatges i aquests inconvenients. Prefereixo un vehicle d'alta gama, perquè tinc potser 25 o 30, no, però 15 o 20.000 euros,
o soc més conservador però, per altra banda, més tranquil com un vehicle de no tan alta gama però nou. Aquest és una miqueta el plantejament, la conclusió per com distingir un tipus de compra o un altre.
Com pot ajudar l'Oficina Municipal d'Informació al consumidor si algun consumidor té alguna problemàtica a l'hora de comprar un cotxe de segona mà? El primer de tot sempre a l'Oficina de Consumidor podem mediar amb el concessionari, no amb el venedor de segona particular, això ja ho hem dit,
I amb aquest concessionari, si volem mediar, el que hem de tenir sempre és documentació, que ja ho he dit a l'entrevista. Per tant, no en pot venir una persona sense factura, sense contracte, perquè això encara es dificulta més. Per tant, sempre que diem la documentació de la transacció, i a partir d'aquí nosaltres podem mediar amb el concessionari, si no com a mínim, aquesta mediació és requisit previ per després anar a la via judicial.
Doncs ja sabeu, si us voleu comprar un cotxe de segona mà, teniu en compte totes aquestes qüestions que hem estat parlant amb l'Oriol Contreras. Així que moltes gràcies, Oriol, per saltar per la ràdio. A vosaltres.
Tiene lucecitas y sonidos cósmicos y una voz robótica parece que es de Badajoz. José María, chacho, soy el coche que te está hablando. Me llamo Kit. Kit, el coche fantástico. Me han diseñado y tuneado especialmente para ti en Calzadilla de los Barros, provincia de Badajoz. Pero mi Josema es un enamorado, un enamorado de los coches del pasado. Pero su Josema
Mi Josemaría Coch ha bautizado, un hombre contento, sentinito y de su agrado. Mi Josemaría Coch en aboguit, y en los ratos muertos
Quet, quet, quet, un bote de brumel. Quet, quet, quet, celtas sin boquillas. Quet, quet, quet, olivas gazpachas. Quet, quet, quet, primer formatín. Pero mi Josema es un enamorado, un enamorado de los coches del pasado. Pero su Josema es un enamorado.
José María, el coche atuneado, tres o cuatro cosas pa' volverlo más mundano. Mi José María, el coche, llamo Kit, y en los ratos muertos no paraba de seguir. Kit, kit, kit, un forro de bolas. Kit, kit, kit, ambientador de pino. Kit, kit, kit, el cassette del junco. Kit, kit, kit, la foto de la niña. ¡Dónde!
Se mantiene dos retornos Una perra sorda y tres o cuatro matrimonios Pero un dato clave que sabía solo que Es que por las noches José María es Marivín Pero un dato clave que sabía solo que Es que por las noches José María es Marivín
Dos petals d'espuma, kit, kit, kit, un culo de goma, kit, kit, kit, tres boaz de pluma, kit, kit, kit, dan gaigoan de rap. I és que Maribi és una enamorada, una enamorada de cualquier mariconada. I és que Maribi és una enamorada, una enamorada de cualquier mariconada. I és que Maribi és una enamorada,
És que l'oribí és un enamor.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podeu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Demà dissabte 14 a les 17 hores, la Núria Vandrell i el Daniel Boyle presenten un nou episodi del llibre Dictes, on repassen l'actualitat literària al nostre voltant i entrevisten a personalitats destacades dins del món literari. En aquesta ocasió els hi acompanya la correctora Gemma Romeu.
Dilluns 16, l'Albert Manils i el José Mena presenten una nova edició del programa musical monogràfic Estereogràfics a les 7 del vespre. Dimarts 17, a les 20 h, ens acompanyen els representants polítics de Montmeló en un nou podcast del programa d'opinió política Ordre del Dia. Divendres 20, a les 12 h, serà disponible una nova edició del Montmeló Sona i el dia següent, dissabte 21, a les 12 h, l'Eli Martín i l'Érica Núñez del Departament de Promoció Econòmica presenten l'Aparador.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora. Si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radio.com o a través del telèfon i WhatsApp 637 150 702.
Molt bon cap de setmana a tothom i no us oblideu de participar al concurs d'aniversari del Montmeló Sona. Per més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 20 de març de 2026 a les 12 del migdia.
Fins demà!
Bona nit
Fins demà!
These boots are made for walking and that's just what they'll do. One of these days these boots are gonna walk all over you. Are you ready boots? Start walking boots.
You keep playing where you shouldn't have been playing And you keep thinking
Fins demà!
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter.