Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 12 de desembre de 2025 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 189.
Després de la votació de la Unió Europea de Radiodifusió per permetre que Israel pugui seguir participant al certamen d'Eurovisió, Ràdio Televisió Espanyol ha anunciat en un comunicat que Espanya ja no serà present al concurs. RTVE considera insuficients les mesures adoptades davant la situació humanitària a Gaza i la utilització del certamen amb objectius polítics per part d'Israel.
No és l'únic país que es fa enrere amb Eurovisió. Països Baixos, Irlanda i Eslovènia també han comunicat que no participaran al certamen. Per altra banda, ahir mateix el darrer guanyador d'Eurovisió, el cantant Nemo, ha anunciat que retornarà al seu guardó en senyal de protesta, ja que considera que la participació d'Israel contradiu els valors d'unitat, inclusió i dignitat que vol promoure el concurs.
El boicot al programa anual de música pot semblar ineficaç, però mostra un canvi significatiu en l'opinió pública. Com més salsi la veu, més conscienciada estarà la ciutadania i més es podrà pressionar els governs per aturar el genocidi a Gaza. Montmeló Sona és el magasin informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament.
Avui ens acompanyen la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Oriol Contrèneres a la secció Lo Mica a la Ràdio. A l'elocució del programa tenim la Mercè Bolard i un servidor el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, un espai que dedicarem al músic Robe Iniesta, que va morir el passat dimecres 10 de desembre. Seguirem amb el nostre espai informatiu Crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, a l'espai de l'entrevista, seguim parlant de projectes de cooperació. La Lola Robles entrevista l'Ignasi Peguero, tècnic de projectes de Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya, i la Susana Güera, tècnica de projectes a la seu d'Enginyeria Sense Fronteres. A continuació, l'Oriol Contreras ens parla de les estafes per Nadal a la secció L'Omic a la ràdio. I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui, 12 de desembre de 2025.
Montmeló Sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé.
Bona tarda!
Tot i els moments de consternació del món musical, som conscients que quan passi el dolor de la seva pèrdua, celebrarem haver-lo conegut, celebrarem el seu llegat musical i celebrarem haver pogut compartir amb ell un tros de les nostres vides. I ho celebrarem amb la seva música.
La seva agència de comunicació publicava aquest passat dimecres la següent nota. Avui dia 10 de desembre de 2025 ens toca escriure la nota de premsa més trista de la nostra vida. Avui acomiadem l'últim gran filòsof, l'últim gran humanista i literat contemporani de llengua hispana i el cantant de les melodies del qual han aconseguit extremir generacions i generacions.
El novembre del 2024, el vocalista i compositor d'Extremoduro i líder actualment de la banda Robe va cancel·lar d'urgència els concerts acomiat de la gira Ni Santos ni Innocentes, després de ser diagnosticat d'un tromboembolisme pulmonar. Com va tallar el comunicat remès als mitjans davant de la suspensió dels concerts, aquesta afecció el va obligar a guardar repòs absolut.
Robert Iniesta, nascut a Presència en 1962, és considerat com una de les grans icones de la música espanyola gràcies principalment al seu paper fonamental com a vocalista i compositor d'Extremo Duro, des de la fundació de la banda el 1987.
En els seus més de 30 anys de carrera va deixar 11 àlbums d'estudi, cançons per al record gràcies a les seves lletres peculiars i vendes milionàries, tot i no haver discorregut en paral·lel a la gran indústria discogràfica, especialment al principi, amb Sims per la crítica com a Gila, 1996, o La lei innata, 2008.
El seu nou projecte, Robe, va començar la seva trajectòria discogràfica amb Lo que aletea en nuestras cabezas, el 2015, molt valorat de nou per la crítica, el qual va seguir una etapa molt fructífera amb un directe, Bienvenidos al Temporal, el 2018, i tres discos d'estudi més, Destrozares, Canciones para el final de los tiempos, Maieutica, de 2021, i Se nos lleva el aire, de 2023.
Robert ens deixa un munt de temes que molts d'ells són ja himnes populars plens de poesia. Nosaltres ens volem fer ressò de 7 cançons que creiem que són ja mítiques per a la legió de fans i que poden ser una bona porta d'entrada per a la gent que no conegui aquest geni del rock. Són les següents. Jesucristo García, el primer gran himne d'Extremoduro, inclòs en el seu primer treball, Rock transgressivo, de 1989,
Gran part d'aquesta gravació es deu a la gent que fa uns anys va comprar un disc que encara no s'havia gravat. Primer va sortir una maqueta, després va ser el disc, i ara és compact. Gràcies també, com sempre, a los que me hablen, va deixar escrit Iniesta, barrejava elements autobiogràfics amb una reflexió sobre com seria Jesucrist si nascés en el món d'avui.
Sucede. Apareix a Gila, 1996. El disc que va convertir Extremadura en un grup de masses. En les lletres d'aquest treball barreja referències a poetes com Antonio Machado o Pablo Neruda. És, sens dubte, l'àlbum més significatiu de la formació Extremadura.
Si te vas, el disc material defectuoso de 2011 sols incluïa sis cançons, totes d'una durada considerable, gairebé nou minuts en el cas de Si te vas, potser el millor tema de l'àlbum. Per més que part de la militància d'Extremoduro la qualifiqués de forma despectiva de balada, en realitat és una història d'amor romàntic a la manera de Robe.
La vereda de la puerta de atrás, una de les cançons més comentades i adorades d'Extremoduro, tant per la portada de l'album, on estava inclosa, jo, minoria absoluta de 2002, que mostrava a Robin i estar penjat a la creu, vestit amb calçotets i amb unes pistoles amb dos costats a la cadera. La lletra reflexiona sobre la recerca de la felicitat i la incertesa de prendre la decisió adequada.
So Pallasso, la cançó que va disparar la fama d'Extremoduro, la que va fer que un grup tan trencador sonés als 40 principals. No conté paraules malsonants ni un solo de piano i, en general, una melodia més universalment accessible. El text parla d'una dependència sentimental que ofereix diferents interpretacions, de l'amor platònic fins a la submissió.
Segundo movimiento lo de fuera. Van fer falta sis anys després del disc Jo minoria absoluta del 2002 per a que sortís el següent disc d'Estro Moduro, La ley innata, 2008. Iniesta va confessar després que durant aquell període va patir una crisi creativa al sentir que no tenia res per explicar. Finalment va trobar la inspiració i de quina manera.
Aquesta cançó d'11 minuts i 43 segons abordava gairebé tots els temes clau de la vida d'Iniesta, el càstig, el pecat, el romanticisme, la luxúria, el conflicte de l'individu amb si mateix, la pèrdua de l'amor o l'aïllament que et fa fort i que t'impedeix tendir la mà al d'enfront. D'alguna forma arrenca aquí el procés que va culminar el 2021 amb Maieutica, el tercer disc en solitari d'Iniesta.
El poder de l'arte, la cançó més celebrada de l'etapa més recent d'Iniesta. Pertany al seu quart àlbum en solitari, Se nos lleva a l'aire, 2023, dura 9 minuts i barreja una vegada més diferents vies musicals i líriques al servei d'una reflexió. L'art com a gran aventura humana i únic espai de redenció. Arrenca amb violí, clarinet, guitarra i lletres sobre la pèrdua, però acaba explicant com a través de la música es pot recuperar, encara que sigui una mica, el que ja no hi és.
A nosaltres ens queda la seva música per recordar-lo i, encara que sigui amb dolor, celebrar haver-lo conegut el gran poeta i músic que ens ha deixat. Ens acomiadem d'ell amb el tema que la seva discogràfica va triar per comunicar la mort de Roba Iniesta.
Esta noche es que no he dormido bien Y me he mirado en el espejo Y no estaba allí mi reflejo He debido de desaparecer Tanto que algo me falta hoy para ser Tiene falta hoy para estar Como si me faltara peso
He empezado a disipar Y ya solo espero tu regreso Hoy no he probado bocado Quién sabe si mañana Sé que estoy más delgado o perdido las ganas Necesito que vengas, que vengas y me agarres
Necesito que vengas que se me lleva el aire.
No quisiera molestarte, pero es que te veo ausente. Mataría yo, mataría por estar en otra parte. Ya he estado en el infierno, cuéntame cómo te sientes. Mataría yo, mataría.
me falta hoy para ser, que me falta hoy para estar, y como si me faltara peso, consciente de mi volatilidad, he empezado a disipar, ya solo espero tu regreso, hoy no he probado bocado,
Necesito que venga tu para sujetar. Necesito que venga que se me lleva el aire.
que estaba abrazado tan fuerte a la nada que he perdido el contacto con mi piel si con mi propia piel y he enredado entre mi peparío abrazado tan fuerte al vacío que he acabado por desaparecer
Venme a ver, a ver, venme a visitar, ven a ver si das conmigo Venme a ver, a ver, ven a averiguar dónde coño me he metido Venme a ver, a ver, que ya nada es igual, por aquí pasaba un río Venme a ver, a ver, si es casualidad que nos hayamos perdido
Hoy tampoco he probado bocados, ya comeré mañana. Sé que estoy más delgado y he perdido la gana. Necesito que vengas tú para sujetarme. Necesito que vengas, que se me llevará.
Gràcies.
Ets dels que escolta tot tipus de música? Explora tota una gama de gèneres estereogràfics. Un podcast monogràfic en el que cada programa és un estil musical. Presentat per l'Albert Manils i el José Mena. El segon dilluns de cada mes a les 19 hores. A Ràdio Montmeló.
Com cada divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades. Aquest és el sumari informatiu d'avui divendres 12 de desembre de 2025. Montmeló adjudica per 3,39 milions d'euros l'organització de la segona fase del soterrament del tren.
14 infants a 5è i 6è de primària constitueixen el primer Consell d'Infants de Montmeló. Montmeló reafirma el seu esperit solidari en una nova Fira de Solidaritat i Cooperació. Ús obligatori de la mascareta en centres sanitaris i residencials davant de l'alt nivell d'infeccions respiratòries. El Montmeloní Martí Torres millor dramaturga en la final de temporada alta. El banc de sang fa crida instaurar la tradició familiar de donar sang per Nadal.
El darrer ple de l'Ajuntament de Montmeló va aprovar per unanimitat adjudicar les obres d'urbanització de la segona fase de l'espai urbà creat amb el soterrament de les vies del tren a l'empresa Bigas Group per un import de 3,39 milions d'euros.
L'actuació anirà des d'on hi havia l'antic pont que creuava les vies fins a l'extrem nord del túnel ferroviari, afectant principalment el carrer Escultor Josep Llimona i els accessos al pavelló i l'antic escorxador, amb l'objectiu de millorar la mobilitat, la seguretat i la cohesió urbana del municipi, així com la qualitat de vida dels veïns de Montmeló.
Aquesta actuació donarà continuïtat a l'urbanització del tram central enllestida des del 2018. El primer treball que s'hi durarà a terme serà la construcció d'un aparcament situat al costat en direcció Barcelona de l'actual estació estrenada el 2012.
10 empreses van presentar-se per fer els treballs que es financen a través d'una aportació econòmica de l'Estat prevista a l'addicional tercera de l'Estatut. En aquest sentit, Antoni Guil, regidor d'Urbanisme, va posar en valor que el 100% del finançament prové del govern de l'Estat. Les obres tenen fixat un termini d'11 mesos. Els tres grups de l'oposició, Canviem Montmeló, Fem Montmeló i Junts per Montmeló, van expressar el seu suport a la proposta, tot i lamentar que fa que
15 anys que la llosa és tancada i inhabilitada i van demanar al govern municipal que treballi perquè es compleixin els terminis d'obres i es minimitzin les molèsties a la ciutadania.
Marcel Comas, de Canviar Montmeló, també va expressar dubtes per a la mobilitat que generarà entre la zona del Pedregà i el pavelló i la de l'escorxador a través del nou vial per a vehicles, que s'obrirà per damunt de la llosa del tren. Batllarem perquè sigui segura i tingui en compte la mobilitat sostenible, va respondre Guil, que va apuntar que s'enllaçarà amb el nou carril bici que connecta Montornès per arribar fins a l'estació pel nou passeig.
El passat dimarts 9 de desembre es va constituir el Consell d'Infants de Montmeló. L'acte es va dur a terme a les 5 de la tarda a la Sala de la Concòrdia i va estar presidit per l'alcalde i la regidora d'infància.
A la taula de plens també eren els 14 infants escollits que van sorgir d'unes eleccions que es van realitzar a cadascuna de les classes de 5è i 6è de les dues escoles de primària del municipi. L'acte va consistir en una benvinguda per part de la regidora i tot seguit va ser el torn dels infants, els quals van explicar quina era la seva motivació per presentar-se i què esperaven del Consell d'Infants. A l'inici es van notar una mica els nervis, però de mica en mica els infants es van anar trobant més còmodes.
A continuació, les conselleres i consellers van rebre un petit obsequi de part de la regidora i l'alcalde. L'acte va finalitzar amb una fotografia de grup que passarà a la història municipal per ser el primer Consell d'Infants de Montmeló. Les conselleres i consellers es van endur la seva primera tasca, triar quins elements lúdics es posaran a la plaça gran dins del projecte de remodelació d'aquest espai. Els consellers i conselleres hauran de preguntar a cadascuna de les classes de la seva escola quina de les quatre propostes seleccionades prefereixen els infants.
La proposta més votada entre les dues escoles serà la que has durat a terme. Durant l'acte es va destacar la importància d'aquest nou aparell de consulta i l'alcalde va explicar a les famílies que van assistir a la Constitució que aquest Consell d'Infants té el doble objectiu d'apropar els infants a Bomoló a la política i a que entenguin els processos de realització i, el que encara és més important, apropar la visió dels infants a la política municipal.
La dinàmica del Consell d'Infants serà la de reunir-se amb caràcter mensual fins que s'acabi el curs. Durant aquestes reunions de treball es debatran temes que el Consell traslladarà a les escoles per ser votats.
Al llarg del matí del passat dissabte 29 de novembre, l'Avinguda de Pompeu Fabra va acollir un total de 8 paradetes d'entitats i ONG que participaren d'una nova edició de la Fira de Solidaritat i Cooperació de Montmeló. Enguany, el projecte al qual l'Ajuntament de Montmeló, de la mà de la sectorial de cooperació, va proposar destinar el recapte ha estat el de protecció de dones i nenes en situació de vulnerabilitat en els campaments de la zona central de Gaza i Can Llunis.
desenvolupat per la Fundación Alianza por los Derechos, la Igualdad y la Solidaridad Internacional. La sectorial de cooperació va valorar la difícil situació que encara es viu avui a la zona de Gaza. Durant tot el matí, les entitats van col·laborar amb diferents activitats, que van servir per recaptar un total de 498,49 euros, els quals s'afegeixen als 1.000 euros que l'Ajuntament de Montmorell i la sectorial de cooperació del municipi van decidir destinar del pressupost anual que es dedica a la cooperació i la solidaritat.
L'associació cultural La Grupa va vendre dolços i va convidar la ciutadania a participar d'un taller obert de dansa. El Sí Hasplayat va fer un taller infantil molt reivindicatiu de dibuix i pintura, mentre que Òmnium va participar de la jornada amb la projecció del documental Foc sobre màrmare. La penya madridista va repartir globus a la canalla omplint el carrer de solidaritat i cooperació.
Per la seva banda, l'Associació de la Gent Gran de Montmolo va participar de la jornada amb una xocolatada popular, gràcies a la qual van recaptar un total de 272 euros que van destinar a la Fundació Anèmia de Fanconi. I el Club Futbol Montmolo Unió Esportiva va dedicar totes les activitats esportives i lúdiques al cap de setmana a benefici de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona.
A més, l'avinguda Pompeu Fabra també va ser escenari de l'exposició fotogràfica del projecte que la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres Catalunya ha dut a terme a Colòmbia entre els anys 2024 i 2025 amb el títol Contribuir a la justícia social i de gènere enfront de la informalitat i precarietat laboral a Colòmbia. Aquesta interessant exposició es pot visitar al Museu Municipal de Montmeló fins al 23 de desembre.
Finalment, petits i grans van poder gaudir de comptes sobre la pau de la mà de la companyia Raig de Sol, que en paraules i il·lustracions en directe van posar punt final a una jornada que un cop més va deixar palès l'esperit solidari del municipi.
El govern ha aprovat una resolució que fa obligatori l'ús de la mascareta per a totes les persones a partir de 6 anys, professionals, pacients i visitants, en centres sanitaris, residències de gent gran i centres per a persones amb discapacitat. Aquesta decisió es pren davant l'augment molt notable de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya.
La mesura s'adopta arran de la situació epidemiològica actual, la incidència de la grip i d'altres infeccions respiratòries ha assolit nivells molt alts, amb un increment del 50% de casos en només una setmana. Durant la setmana de l'1 al 7 de desembre, la incidència del conjunt de les infeccions respiratòries agudes va ser de 1.115 casos per 100.000 habitants, equivalent a uns 90.000 casos setmanals.
La incidència estimada de la grip es manté en ascens des de fa 6 setmanes, superant actualment el nivell molt alt de transmissió. Concretament, la incidència estimada de grip és de 418 casos per 100.000 habitants. Les infeccions respiratòries tenen un impacte especial en persones grans i col·lectius vulnerables i en períodes de màxima incidència poden comprometre la capacitat de resposta del sistema sanitari.
Els ingressos hospitalaris ja superen el pic de la temporada 2022-2023 i, previsiblement amb la tendència actual, superaran també els a les temporades gripals del 23-24 i del 24-25. Per aquest motiu, el govern reforça les mesures de prevenció i contenció, amb l'objectiu de protegir especialment les persones més vulnerables i contribuir a un entorn més segur per a tothom en els centres sanitaris i residències.
Martí Torres Maineris va guanyar la passada setmana la final del torneig de dramatúrgia catalana de temporada alta, celebrat a la Sala Planeta de Girona. El dramaturg Mont Moloní es va imposar l'altre finalista, Ivan Campillo, amb el text La mare postissa, que gira al voltant de la importància de la felicitat durant el procés d'adopció.
Des del 6 d'octubre, cada dilluns, un total de 8 dramaturgs van presentar, en forma de lectura dramatitzada, textos breus de màxim 40 minuts. El públic va decidir amb els seus vots el guanyador, que s'emporta un sopar al celler de Can Roca. La mare postissa va ser interpretat per Mercè Arànega i Bruna Cosí i explica la història d'una actriu a la qual li demanen fer-se passar per la mare d'un home per aconseguir que estigui més feliç per superar l'entrevista d'un procés d'adopció.
El Banc de Sang fa una crida a tothom a donar sang amb la campanya La Tradició que ens uneix. La campanya pretén instaurar la tradició familiar de donar sang amb la família, companys, colles, fills, amics, etc. En períodes festius les reserves baixen fins a un 20% pel canvi d'hàbits de la població i cal mantenir els estocs suficients.
A Montmeló, la unitat mòbil del banc de sang s'instal·larà a la Quintana dimarts 23 de desembre en horari de tarda, de 5 a 9 del vespre, i dimecres 24 de desembre en horari de matí, de 10 a 2 de la tarda. Gairebé 6.000 pacients necessitaran sang des d'ara i fins a les vacances de Nadal als hospitals catalans.
Enguany, la campanya de Nadal du per lema la tradició que ens uneix i fa una crida als i les donants a completar les donacions de l'any si fa més de 3 o 4 mesos que no donen sang i encara poden fer-ho. Cal recordar que en cas dels homes poden donar sang 4 vegades l'any i en el cas de les dones 3.
Com a cada campanya, el Banc de Sang i Teixits insta les persones donants a compartir imatges de la donació a les xarxes socials per donar visibilitat a una necessitat que es fa més evident durant la fi d'any. Pots trobar les campanyes organitzades al Vallès Oriental a la web bandesang.net barra donar.
D'altra banda, per tercer any consecutiu, el Banc de Sang i Teixits i la Grossa col·laboran durant les festes nadalenques i volen agrair el gest a les persones que donin sang, plasma o plaquetes entre el 15 i el 21 de desembre. Així, tothom qui s'acosti a una de les campanyes de donació de sang o a algun dels centres fixos de donació dels hospitals d'arreu del territori, participaran en el sorteig de 15 bitllets de la Grossa de Cap d'Any amb el número especial 25.405,
que coincideix amb el dia del naixement del doctor Frederic Durant i Jordà, metge català desconegut fins fa pocs anys, que fou creador del primer banc de sang del món i del qual se n'ha commemorat l'any durant aquest 2025. La col·laboració permet també contribuir a l'objectiu de Loteries de Catalunya
que destina tots els seus beneficis al finançament d'inversions, programes i actuacions que promouen la prosperitat i la cohesió social, com l'ajut a persones sense llar, l'assistència a famílies en risc de pobresa i exclusió social o a persones amb TEA i discapacitat intel·lectual, entre d'altres.
Entre l'1 i el 22 de desembre també se sortejaran lots de torrons als centres de donació de sang dels hospitals d'arreu de Catalunya i el refrigeri pels donants inclourà caldo de Nadal durant tot aquest mes. Trobareu més informació sobre aquesta campanya a la web municipal de l'Ajuntament.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres fins diumenge 21 de desembre. Avui divendres 12 de desembre, fins a dos quarts a dues del migdia, participa amb l'Institut de Montmeló en el Mercat Solidari que s'ha instal·lat al Mercat Semanal. Recaptació per a la campanya, per Nadal, cap infant sense regal.
Per la tarda, a un quart de sis, la Biblioteca Municipal acollirà l'hora del conte amb MUF, MUF, MUF, a càrrec de Montmas, històries d'un Nadal al revés. El tio té calor, el fred no vol despertar i l'any no sap com acabar. Activitat gratuïta organitzada per la Biblioteca i adreçada a infants a partir dels tres anys.
Dissabte 13 de desembre, activitats nadalenques per a tothom. Durant tot el dia al centre de la vila tindrem la Fira de Nadal. Gaudeix del comerç local i de l'artesania de la zona, amb activitats i espectacles d'animació, tast de productes artesans d'arreu de Catalunya i parades de regals artesans i nadalencs.
La Fira de Nadal estarà amenitzada per les actuacions musicals i de dansa que oferiran diverses entitats del municipi. Hi col·laboren l'Associació de la Gent Gran, el Casal de la Gent Gran, el Figes Playa, l'Eli Garcia, el Bar d'Ansaire i el Ford & Center. A les 10 del matí, la Sala de la Concòrdia acollirà en Patufet, una audició de l'alumnat del conjunt instrumental Primer Contacte de l'Escola Municipal de Música.
De 10 del matí a 8 del vespre, al centre de la vila, l'Institut de Momol organitza una segona jornada de mercat solidari. Recaptació per a la campanya, per Nadal, cap infant sense regal. A les 12 del migdia, la plaça de la vila fes cagar el tió amb bona música. El duet Ramon Roma escalfarà la plaça amb música, espectacle i animació per donar la benvinguda al tió.
Mitjana més tard, a dos quarts d'una del migdia, a la Sala de la Concòrdia, matinant l'artística de la gent gran amb actuacions a la coral i el grup de teatre del casal de la gent gran de Montmeló. A dos quarts de sis de la tarda, a la plaça de la Vila, tindrà lloc el Tutilimundi, espectacle familiar itinerant a càrrec de la companyia Triciclant, teatre de contes, música, màgia i humor.
I acabem les activitats programades per aquest dissabte 13 de desembre, no des quarts de nou del vespre a la sala Polivalent. Gaudirem del concert de Nadal del Cor Gospel de Montmeló. Diumenge 14 de desembre a les 11 del matí l'agrupa amb la Marató, Bingo i Vermut Solidari. La recaptació es destinarà a la Marató 3CAT. Participa i ajuda a fer créixer el marcador de la Marató.
Dimecres 17 de desembre, dos quarts a sis de la tarda, al Centre Cultural La Torreta, taller d'art floral. Dissenya i crea un centre de taula floral i nadalenca t'enduràs a casa. Preu del taller, 24 euros amb material inclòs. Per participar-hi, cal inscripció al Centre Cultural La Torreta o enviant un correu a latorreta.com. Dijous 18 de desembre, dos quarts a dotze del migdia, al Casal de la Gent Gran, concert de Nadal de l'Alumnat de l'Ins Montmeló a la Gent Gran.
Activitat oberta a tota la ciutadania. Divendres 19 a les 6 de la tarda a la sala Polivalent s'ineixi amb el petit Alan. La Britney és una alienígena que pot llegir la ment. El petit Alan i el seu veí intenten ajudar-la a tornar a casa. Entrada gratuïta en reserva prèvia entre polis.com. Activitat organitzada per Òmnium Cultural i el Consorci per la Normalització Lingüística de Montmeló.
Dissabte 20 de desembre, de dos quarts d'onze del matí a una del migdia, Itineràntic, espectacle d'animació intirarant. Vine a l'exterior de la botiga Emociona't. I Bibliòfilos, teatre amb pantomima, titelles i música que inspirarà l'amor per la lectura als infants. I de 12 a 2 del migdia al carrer Major davant la Glà, visita del Pare Noel. El Nadal més especial t'espera amb la llibreria La Glà i l'escola Ford Dance Center.
I arribem a diumenge 21 de desembre, on la sala polivalent acollirà la tradicional gala solidària de Nadal, Fort Dance, en tres sessions, a dos quarts de 12 del migdia i a les 5 i a les 7 de la tarda. Les entrades, que costen 4 euros, es poden comprar a la web intrapolis.com I a les 6 de la tarda a l'Església Santa Maria, concert coral de Nadal, concert nadaleng a càrrec de la coral Montmeló de la grupa i la coral Preludi Amics de la UNESCO de Barcelona.
El Museu Municipal acull una exposició fotogràfica amb el títol Contribuir a la justícia social i de gènere enfront de la informalitat i precarietat laboral a Colòmbia, de la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya. Aquesta interessant exposició es pot visitar fins al 23 de desembre en horari de dilluns a dijous, de nou de matí a dues del migdia, divendres de nou a dues i de quatre a vuit del vespre i dissabte de deu a dues.
I acabem l'agenda d'avui recordant-vos que la botiga Emocionat està instal·lada al carrer Major fins al dia 5 de gener. Vine i podràs fer-te una foto al fotocol nadalenc, embolicar gratuïtament els teus regals de Nadal i recollir les teves botlletes de participació dels sortejos Emocionat. I els més petits podreu gaudir de la ludoteca amb llibres, jocs i molt més. Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes.
I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Si no fuera porque hice colocado el camino de tu espera, me habría desconectado, condenado a mirarte desde fuera y dejarte de tocar el sol. Y si fuera mi vida una escalera, me la he pasado entera buscando el siguiente escalón, convencido que estás en el tejado esperando a ver si llego yo.
y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás por donde te di marchar como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar y harás todo campo ya. Sus soldados son flores de madera mi ejército no tiene bandera solo un corazón condenado a vivir entre malezas
Si me espera la muerte traicionera y antes de repartirme del todo me veo en un cajón que me entierre con la ficha por fuera pa' que se la coma un rato.
Muere a todas horas gente dentro de mi televisor. Quiero ir a alguna canción que no hable de sandeces y que diga que no sobra el amor y que empiece en si no en ti y dejar de lado la vereda de la puerta de atrás por donde te vi marchar como una regadera que la hierba hace que vuelva a brotar.
que a veces no comprendes que dices mi voz como quieres que esté dentro de tu ombligo si entre los dedos se me escapa volando una flor y ya solita va marcando el camino dices que a veces no comprendes que dices mi voz como quieres que esté dentro de tu ombligo si entre los dedos se me escapa
L'esport per mi ja és una forma de viure. Jo no em plantejo viure sense fer qualsevol tipus d'esport. Desconnexió. Deixar de banda tot el que hagi passat al llarg del dia i poder-me centrar en alguna cosa que al final em fa feliç.
Molta. L'esport ensenya a superar-te, a afrontar reptes i aconseguir els teus objectius. Tinc tot el dret de poder patinar. Jo, quan era petita, no tenia referents femenins. Ara tinc a dones amb qui fixar-me i dir, buà, jo vull ser com ella.
Activa't. Realment hi ha coses més importants que fer esport. És una part molt important de la nostra vida. Viu. No ho deixis perquè algun dia podries ser tu referent per altres nenes petites. Fes esport. El que més t'agradi i sobretot no ho deixis. És superimportant en totes les etapes de la nostra vida. Corre. Mou-te. Activa't. I viu. La Diputació de Barcelona amb l'esport femení.
Bon dia. Avui, a l'espai de l'entrevista del Montmeló-Sona, continuem parlant de projectes de cooperació als quals l'Ajuntament de Montmeló ha donat suport. El primer és un projecte impulsat per l'Associació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya amb un objectiu molt necessari, contribuir a la justícia social de gènere davant la informalitat i la precarietat laboral a Colòmbia.
Un projecte que posa el focus en la realitat de moltes dones que treballen en condicions vulnerables i que gràcies a iniciatives com aquesta poden accedir a més informació, suport i oportunitats. Per conèixer millor aquesta tasca, avui ens acompanya l'Ignaci Peguero, tècnic de projectes de Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya. Molt bon dia, Ignaci. Hola, bon dia.
Per començar, ens podries explicar breument què és l'Associació Pau i Solidaritat?
Doncs sí, som una fundació, la Fundació Pau i Soleritat, que va ser creada per Comissions Obreres de Catalunya l'any 91, i som una ONG de desenvolupament que impulsem i defensem els drets humans laborals al món, també, sobretot, perquè formem part del Sindicat de Comissions Obreres de Catalunya.
I treballem a països del sud global, a diversos països del sud global, on detectem que hi ha vulneracions de drets humans laborals i llibertats sindicals. I també treballem aquí a Catalunya en diversos projectes d'educació per a la ciutadania, educació per a la justícia global.
El projecte que vau presentar a l'Ajuntament de Montmeló porta per títol Contribuir a la justícia social de gènere davant la informalitat i la precarietat laboral a Colòmbia. Quins són els principals problemes en aquest sentit que intenteu abordar? Quines necessitats concretes vau identificar?
Bé, en el context colombià ja coneixem que és un context complicat per moltes coses, però també pel conflicte que ha assolat el país durant dècades.
I en aquest sentit, i degut també a les polítiques que s'han vingut implementant en els darrers governs, no potser en aquest actual, però sí en els anteriors, que són uns governs neoliberals pràcticament, molt...
molt orientats a la dreta, han fet que a Colòmbia actualment, i des de fa molts anys, la informalitat laboral estigui en uns índexs que a vegades són difícils de comprendre per nosaltres aquí, perquè estan en uns nivells d'informalitat d'entre el 55-60% del total de la població treballadora. En tot el que això implica, la informalitat laboral,
Laboral implica potser no tenir un contracte assignat, no aportar la part d'impostos que pertocaria, no tenir la protecció social que ens agradaria.
Totes aquestes coses són una xacra pel mercat laboral colombià i també dificulten que l'economia del país pugui anar millor. I els drets sindicals com estan? Doncs estan malament. De fet, la Confederació Sindical Internacional...
Cada any emet un informe sobre l'estat dels drets laborals i les llibertats sindicals al món i fins fa pocs anys Colòmbia sempre estava entre els deu pitjors països per ser treballador i per ser sindicalista, principalment també per la violència que s'ha exercit contra el sindicalisme.
Hi ha hagut des dels anys 90 més de 3.000 morts de persones sindicalistes i també altres persones activistes pels drets humans i altres col·lectius que han vist com el conflicte i sobretot l'aparell...
paramilitar, han vingut colpejant diversos sectors, sobretot de la societat civil. Per què és especialment important posar el focus en la justícia social de gènere en el context laboral col·lúmbià?
Doncs bé, creiem que és un deure treballar per la igualtat de gènere a Colòmbia i a tot arreu, també al nostre país. Però sí que és veritat que quan mirem dades concretes sempre veiem que aquesta informalitat i aquesta precarietat
sempre acaba afectant més sectors feminitzats, sectors de les cures, on hi ha moltes més dones ocupades que homes. Llavors, això fa que aquests problemes acabin afectant més a les dones que no pas als homes, tot i que també els índexs són elevats per els dos gèneres.
Perquè concretament, quin tipus de feines són més habituals entre les dones participants? Bé, ja et dic, en l'àmbit de les cures, sobretot, després en l'àmbit sanitari i educatiu, en l'educatiu també hi ha el grup que s'ha treballat directament en el projecte, amb algunes de les madres comunitàries...
i el tema de les persones treballadores amb volants, en plena informalitat. En aquests col·lectius les dones tenen un percentatge més elevat i per això també des de l'entitat Colòmbia, que hem treballat amb la Central Unitària de Trabajadores, amb l'ACUT de Colòmbia,
es van identificar diferents grups de població, sectors econòmics, amb els que es podia treballar també a partir de la relació que té l'ACUT amb aquests sindicats de base. Perquè com afecta aquesta precarietat en la vida familiar i comunitària?
Home, aviam, ens ho podem imaginar, no?, quan no tens un contracte signat, no?, doncs, l'ocupador, doncs,
té la possibilitat de dir-te que el dia següent no vagis a treballar, amb totes les conseqüències que això pot tenir, les dificultats d'estabilitzar una família i de tenir uns ingressos estables per poder afrontar tot el que...
Tot el que es necessita per la cura de la família. Si no hi ha protecció social i ens posem malalts, els dies que aquesta gent no treballa tampoc els cobra. Vull dir que tot són factors que dificulten i posen traves a que la persona pugui tenir una vida digna.
Per això promovem, el que intentem sí que és rebaixar aquests nivells d'informalitat i de precarietat laboral.
que es donen, però també el que volem és promocionar el treball digne i que el concepte de treball digne cali a la societat i als empresaris i a la...
I en la classe política no, perquè simplement té polítiques per millorar el treball que es dona i s'aconsegueixi un treball digne amb un sou just, amb els drets laborals i les llibertats sindicals garantides, amb salut i seguretat al treball, amb protecció social i amb igualtat de gènere, està clar.
I aquest projecte es desenvolupa en zones rurals, en zones urbanes, en totes dues zones.
Principalment s'ha desenvolupat a zones urbanes, tot i que s'ha donat cobertura a zones potser fora d'aquestes de les principals capitals. S'ha treballat en el projecte concret en sis departaments dels 32 departaments colombians i la majoria de les activitats s'han fet a les capitals d'aquests departaments.
Però sí que dintre dels grups que han participat en les activitats potser hi havia també persones treballadores que no estan tant en l'àmbit urbà i també en l'àmbit rural. Sí que hi ha hagut una part de sindicats que han treballat que venien de l'àmbit agrícola també. Perquè hi ha molta diferència entre la precarietat urbana i la rural?
sí que hi ha diferències també podem traslladar-ho també com aquí a Catalunya per posar una idea per imaginar-nos-ho potser hi ha precarietat i informalitat tant en l'àmbit rural com en l'urbà
Sí que en l'urbà també hi ha més competència directa, ara estic pensant en treballadors ambulants o així, i potser les condicions que tenen en l'àmbit urbà són potser una mica més complicades que en l'àmbit rural.
Però en tots dos àmbits es donen problemàtiques similars i dades també similars de persones que viuen en aquesta informalitat i en aquesta precarietat.
I quines activitats o accions concretes estan duent a terme? Perquè he vist que el projecte es dividia en dues línies, una més en cara de la formació i una altra més com a la sensibilització més política, social. Sí, de fet, normalment en els projectes que implementem, ja sigui a Colòmbia o altres països on estem, a l'Iban, a Palestina, a Tunísia, sempre intentem que
que hi hagi activitats diverses. Les activitats formatives són un punt clau també en els nostres projectes, però també les activitats que es fa d'assessorament legal a persones treballadores i a sindicats de base amb els que es treballa.
Després, activitats de sensibilització i de comunicació, què es pot fer? Accions comunicatives o campanyes de comunicació a la ràdio o en xarxes o així, per difondre aquests missatges i per difondre els objectius del projecte.
I també per fer visible aquesta problemàtica. I després també es implementen activitats d'incidència política per tractar directament amb els titulars d'obligacions,
amb les autoritats, ja siguin locals o regionals o nacionals. De fet, això sí que ha vingut canviant en els darrers anys, també des del canvi de govern de Petro, perquè ara hi ha més diàleg. No es pot dir que la situació sigui la ideal ni sigui encara la millor,
Però sí que s'ha vingut donant molt més diàleg amb els sindicats, un diàleg social que vol millorar la situació de les persones treballadores. Els anteriors governs podien dir que també volien això, però el que acabaven fent era millorar la situació de tot l'empresariat, de les empreses transnacionals i de les persones amb més recursos.
Quins canvis estructurals creus que serien imprescindibles per reduir considerablement la precarietat laboral de les dones a Colòmbia?
Una bona pregunta. Aviam, de primeres i així ràpid, seria complir la legislació que hi ha tant a nivell internacional i que potser ja ha signat Colòmbia,
i fer que aquesta legislació internacional acabi baixant a la legislació nacional i a partir d'aquí s'implementin polítiques reals i efectives perquè millori la situació.
A part de lleis i polítiques, també s'ha de fer una tasca de conscienciació i de comunicació molt forta. La situació de gènere a Colòmbia o a Catalunya potser no està en el mateix moment. Cada país...
també té els seus tempos, però és important que es faci un treball també amb tota la societat, perquè aquesta igualtat de gènere també la vegi tota la societat com calcom necessari i calcom imprescindible per millorar la vida de totes les persones treballadores i la resta de persones també.
I per acabar, fins al 23 de desembre es podrà veure al Museu Municipal una exposició sobre aquest projecte. Concretament, què és el que es podrà trobar la persona que vagi al museu?
Doncs sí, de fet, abans comentàvem les activitats, dintre dels projectes que fem a Països del Sud Global sempre també intentem incloure algunes activitats aquí a Catalunya i sobretot en els municipis que estan participant més directament en el projecte. En aquest cas es va preparar una exposició fotogràfica
que el que vol és visibilitzar una mica des d'una visió una mica més creativa i així la problemàtica de la informalitat. De fet, l'exposició consta d'unes 17 fotografies a tamany 3 en blanc i negre de diferents persones i de diferents sectors econòmics
Però que tots pateixen la informalitat laboral i, de fet, en les fotos ja es poden veure moltes d'aquestes coses, no? Persones que estan treballant al carrer, persones molt grans que continuen treballant, no? Doncs per falta també d'aquesta protecció social, no?
bé, i tampoc us vull fer molt de spoiler perquè la gent de Montmeló pugui anar a veure-la però sí, es diu Rostres de la Informalitat i sorgeix a partir del projecte i de voler visibilitzar aquesta problemàtica que intentem si més no erradicar perquè és molt complicat també des de projectes així des de la Fundació però contribuir
que les coses canviïn i que aquest índex d'informalitat i precarietat es redueixin al màxim possible. Doncs moltes gràcies Ignaci per haver compartit aquesta realitat amb nosaltres. No sé si vols afegir alguna cosa més.
Moltes gràcies a vosaltres i espero que la gent pugui gaudir també de l'exposició, que és una manera també de fer un retorn a la ciutadania que ha vingut participant en els projectes, perquè l'Ajuntament participa, però a partir de la ciutadania de Montmeló.
A continuació, parlem d'un projecte que està transformant la vida de centenars de dones a Maputo, la capital de Mozambic. En una ciutat marcada per la desigualtat i la pressió urbanística, milers de famílies depenen de les hortes urbanes per alimentar-se.
Enginyeria sense fronteres impulsa un projecte que combina agroecologia, drets urbans i perspectiva de gènere per reduir la vulnerabilitat econòmica, social i ambiental de les comunitats productores. Per conèixer millor aquest projecte, conversem amb Susana Güera, tècnica de projectes a la seu d'Enginyeria sense fronteres a Catalunya. Bon dia, Susana.
Hola, molt bon dia. Per començar, com descriuries la realitat de les productores urbanes de Maputo i per què és tan important intervenir ara per reduir la seva vulnerabilitat? Bé, Maputo és una ciutat amb una estructura urbana molt particular i que té una dinàmica de creixement molt desigual.
Per una banda tenim un centre que és més estructurat, més cosmopolita, amb grans edificis de ciment, que enfronta les mateixes dificultats d'accés a l'habitatge i problemàtiques molt semblants de les que podem trobar a les nostres ciutats i en altres ciutats de l'Estat. I després té una perifèria rural que és on treballem amb les productores urbanes.
Concretament és el distrit de Camoguquana, que és una zona que no fa gaire temps serà totalment rural. La producció agrícola en aquesta zona és una activitat essencial per a milers de famílies, especialment dones, que depenen de les seves sortes per poder garantir els ingressos i alimentar les seves famílies. Què passa en aquestes perifèries?
urbanístic molt informal i molt desendreçat. Llavors, en aquest context, les hortes urbanes i les associacions de dones estan exposades a una vulnerabilitat molt alta, perquè hi ha pressió urbanística, estem en una ciutat i hi ha una pressió urbanística, això és un fet. Hi ha una manca d'accés a serveis com l'aigua,
i hi ha una baixa protecció institucional i el repte continu d'haver de reivindicar el valor del producte de la terra perquè pugui ser comercialitzat al centre de la ciutat. Els supermercats del centre de la ciutat volen tomàquets perfectament iguals, enciams idèntics, pastanagues de la mateixa mida, però per aconseguir aquesta homogenitat cal molt químic, molta aigua,
i molt control artificial. En canvi, els productes de les hortes urbanes que conrien aquestes dones són variats en forma, en color, en mida. Són aliments que no passen per un filtre estètic, però sí per un procés respectuós amb el terra, amb la salut, i que cal reivindicar-los de mica en mica. Per això estem dient que intervenir a l'esclau
perquè els riscos hi són i cal contenir-los, tant socials com ambientals, i perquè donar suport a la seva organització, donar suport a diversificar la seva producció i enfortir la seva autonomia econòmica és una manera d'evitar que quedin les closes dels altres processos de transformació urbana.
El projecte té un fort enfocament feminista. Què implica en la pràctica situar les dones al centre de la transformació social en un context com el de Maputo? Té un enfocament feminista perquè, de fet, no hi ha projecte sense elles. A Maputo les hortes urbanes són l'escenari on milers de dones sostenen la vida, com deien.
alimenten les famílies, generen ingressos, cuiden de la terra i també cuiden de la comunitat. Però ho fan des d'una invisibilitat històrica, com si aquest treball, imprescindible, no existís. Llavors, tenir un enfocament feminista vol dir que ella es situa al centre i vol dir trencar aquesta invisibilitat i reconèixer que ella és el cor de la transformació social de la seva ciutat, allà on estan.
I això on ens posiciona, ja que ens compromet a nosaltres, a reconèixer el seu paper econòmic i comunitari, que durant molts anys ha estat menys tingut, millorar les seves condicions de treball perquè puguin cultivar amb seguretat els seus productes, reconèixer la seva feina i el seu espai de treball, enfortir la seva veu i la seva capacitat de decisió a través de formacions,
i treballar amb la seva autonomia real, que no es tracta només de produir, sinó de poder organitzar-se, negociar, decidir sobre el que cultiven i sobre el seu temps de treballar les sortes. Perquè diem que quan una dona entra col·lectivament a l'espai públic, quan parla en nom de la seva associació, quan ve a la seva fira amb les seves companyes i diu això ho hem fet nosaltres,
Aleshores passa una cosa molt poderosa, que no és només la defensa de l'horta, és reivindicar la comunitat. Llavors, posar les dones en el centre és la base que fa possible que aquest projecte transformi no només la terra, sinó també les relacions de poder i la manera d'entendre la ciutat i el futur de Maputo.
La pressió urbanística és un dels riscos més grans per a les hortes urbanes. Com afecta això al dia a dia de les productores i què s'està fent per defensar aquests espais? La pressió urbanística es tradueix en una incertesa constant perquè és veritat que les hortes urbanes poden ser ubicades o reduïdes o ocupades sense avisar, no?
Això afecta directament la planificació de les feines d'aquestes associacions i una incertesa en com poder fer inversió realment. Té sentit fer inversió a llarg termini, a mig termini? Perquè no sé si d'aquí a un any, dos anys, poder continuar en aquesta terra que jo estic fent servir. Llavors, la pressió urbanística és un problema estructural.
Es reconeix que la terra agrícola s'està reduint molt ràpidament en districtes com Camamota o Camoguquana, perquè és veritat que entre el 2009 i 2023 s'han perdut més de 263 hectàrees i, principalment, han estat transformades en habitatge o en indústria. I després hi ha un fet molt important, bàsic, capdalt,
que no existeix cap instrument legal operatiu de protecció de les zones agrícoles, cosa que fa que incrementi els conflictes entre l'agricultura i l'urbanització, que és el que va primer, que és el més important. I llavors ara mateix aquest instrument del que es podria disposar està misteriosament aturat des del municipi.
Doncs sí, la pressió urbanística podríem dir que genera una incertesa i una instabilitat territorial, un impacte sobre la planificació. I què podem fer realment des del projecte? Què estan fent les dones? Quan diem que el projecte enforteix l'organització comunitària i acompanya el diàleg amb les institucions,
estem dient que cada activitat és important, no? Que una fira agroecològica, un taller de demostració de com estem fent els biopesticides o un intercanvi amb altres associacions, estem convidant a les autoritats del municipi que tenen competències directes sobre les hortes urbanes.
Les dones parlen amb la Direcció Municipal d'Agricultura i Seguretat Alimentària, que és qui coordina les activitats agrícoles. Parlen amb la Direcció de Mercats i la Direcció de Salubritat, que gestiona els residus orgànics que utilitzem per fer compost. Parlen amb la Direcció d'Infraestructures i Urbanismes, que és clau en la protecció del sol i del drenatge.
i també amb representants del Consell Municipal de Maputo, que són responsables d'aprovar instruments com el que estem reivindicant, que és el PAU, el Pla d'Agricultura Urbana. Llavors, en aquests espais les dones no només hi assisteixen, sinó que expliquen elles mateixes com funciona la seva horta, per què fan servir el vermí compost, com controlar les plagues sense químics,
com es coordinen per vendre la fira i perquè és vital que el municipi protegeixi aquests espais. I això té un efecte molt potent perquè una dona agricultura explica a una autoritat municipal això ho hem fet nosaltres i això ens permet alimentar la nostra família. Llavors l'autoritat deixa de veure la horta urbana com un espai provisional
i el comença a veure com un espai viu, productiu i essencial per a la ciutat. Un dels pilars del projecte és l'agroecologia. Ens podries explicar en què consisteix exactament i quins canvis concrets heu observat en la productivitat, la salut del sol o l'autonomia de les productores des que s'ha implementat aquestes pràctiques?
Doncs per nosaltres l'agroecologia significa treballar amb les condicions que hi ha reals i locals, tant del terra com del clima. Llavors, treballar per reduir la dependència de químics de l'agricultura posttradicional i millorar la salut del sol, a través de tècniques que fem servir, com de composteres i d'hermicompost, producció de biopesticides i de biofertilitzants.
Per nosaltres també agroecologia vol dir recolzar, diversificar els cultius per enfortir la capacitat de resiliència de les dones productores. Llavors, això directament on va enfocat? Doncs a millores de les productivitats de les parcel·les, on s'apliquen aquestes tècniques.
que els terres siguin més sals i que siguin més capaços de retenir per ells mateixos aigua, un fet importantíssim en un context de variabilitat climàtica com en el que ens trobem. I, per altra banda, brindar més autonomia a les productores que prenen tècniques que no depenen de fertilitzar els terres, que tenen un preu elevat. Per exemple, en una de les associacions amb les que treballem,
explicaven que cada temporada havíem de comprar fertilitzants comercials, que a vegades eren molt cars, no? Llavors, per poder mantenir la producció d'hortalisses, si els preus pujaven, això els afectava que havíem de reduir la superfície sembrada, conreada, i llavors depeníem molt d'aquests ensums que eren artificials, no?
Llavors, ara mateix, nosaltres, en una de les associacions, que és aquesta, és ADEMA, per exemple, ja tenim treballades set piles de vermicompost i hem treballat amb vidons propis de biofertilitzants i les dones han aconseguit reduir costos i tenir ador orgànic disponible per les seves sortes i també per les seves parcel·les familiars. Les fires agroecològiques han tingut un paper clau en la comercialització.
Com han transformat la relació entre les productores i els consumidors? Les feres agroecològiques han transformat molt més que la comercialització. Han canviat la manera com les dones productores ocupen i són reconegudes a l'espai públic, en un context on els espais de decisió i els espais públics estan conquerits i estan fortament masculinitzats.
D'una banda, les fires creen un espai estable de venda, amb preus més justos, on les productores deixen de dependre d'intermediaris i poden explicar directament d'on venen els seus productes. Això genera una relació molt més propera amb les consumidores, que valoren la qualitat, l'origen, el treball que hi ha al darrere. Del treball que hi ha al darrere i d'aquí hi ha al darrere. Però, a més a més, les fires faciliten la sortida de les dones de l'espai domèstic i de cures.
on la societat espera que sempre s'hi quedi i les situen al centre de la ciutat com a protagonistes econòmiques i visibles. Sovint a les fires les dones diuen que no vinc sola, vinc amb les meves companyes. Això crea una presència col·lectiva en l'espai públic que reforça la seguretat i el seu reconeixement
i la seva legitimitat davant d'elles mateixes, de les seves associacions i també pels altres representants públics. A més, els diners que guanyen són diners propis, que no venen de cap home, de la seva família, i es poden invertir en la seva associació.
a la millora de les composteres, a vivers de baix cost, a comprar eines, a millorar el rec. I llavors en diuen també a casa aliments més sants i més variats, no? Cosa que repercuteix positivament a les seves famílies. Així que les fires no només canvien la relació entre les productores i les consumidores, sinó que també canvien les relacions de poder i de gènere que estem vivint, no?
I llavors les dones passen a ser considerades cuidadores invisibles a convertir-se en referents productives i econòmiques en pròpia veu i capacitat de decisió dintre i fora de l'espai domèstic. El projecte s'ha desenvolupat en un context polític i climàtic complex. Quines han estat les principals dificultats i com les comunitats han mostrat resiliència?
Sí que és veritat que el projecte avançat en un context on el clima i la política tenen un impacte directe i diari en la vida de les dones. La perifèria de Maputo viu un equilibre molt fràgil perquè sí que és veritat en quant a la dificultat climàtica, estem someses a pluges extremes i a sequeres que fluctuen. Quan plou molt,
els barris inundant ràpidament perquè el sol freàtic és molt elevat i l'aigua està molt a prop de la superfície i qualsevol pluja intensa omple les sortes urbanes com si fossin basses, no? I quan no plou passa al contrari. La sort no reté res i la sequera arriba en poques hores, fet que esdevingui molt important tenir un rec o un accés a l'aigua constantment, no?
Llavors, aquest doble extrem d'inundació sequera és una de les dificultats més grans amb les que es trobem i estem treballant conjuntament amb les associacions de dones per poder revertir i millorar en fases futures del projecte. I bé, però clar, després trobem les dificultats polítiques institucionals, no? El projecte es desplega en un context polític tens, no? Perquè, per exemple, hem de recordar que l'any passat, a les eleccions del 2024,
Maputo va viure manifestacions, talls de carreteres i moments d'inestabilitat molt fortes que ens va obligar a aturar i a cuidar molt l'equip i les associacions de dones per temes de seguretat. Després, aquesta incertesa del govern municipal, que continua amb el mateix partit polític des de fa dècades,
han iniciat processos molt potents com el Pla d'Agricultura Urbana, però després, misteriosament, han quedat aturats a nivell intern i sense cap seguiment polític, ni cap revisió, ni cap responsabilitat envers això. Això fa que es condicioni molt el dia a dia i la seguretat jurídica de les productores.
Llavors, què li queda a elles fer? Continuen s'organitzant. Quan hi ha les pluges, quan hi ha sequera, intentar veure com podem treballar conjuntament amb elles per millorar l'accés a l'aigua i millorar les condicions de drenatge de les seves parcel·les. Continuen treballant en temes de vermicultura i d'agroecologia per millorar els seus productes.
intentar compartir recursos i coneixements amb altres productores i continuar ja intentant millorar des del que nosaltres podem actuar, sense deixar de reivindicar les coses que encara no estan funcionant i que esperem que les autoritats es corresponen, s'abilitzin a futur.
Mirant cap al futur, què seria necessari perquè les matxambes i les productores urbanes tinguin un reconeixement i una protecció real com a part essencial de la ciutat? Doncs, el primer pas és que les hortes urbanes poguessin ser reconegudes formalment com una infraestructura més de Maputo, no?
que no fos un ús provisional del sol, sinó que reivindicar que són espais que alimenten la ciutat, que ajuden a conservar la biodiversitat i que sostenen milers de famílies, sobretot dones. I que, quan una ciutat reconeix això, està reconeixent també el treball quotidià, invisible i constant de les seves productores. Les hortes urbanes són una peça viva
fonamental per reivindicar el dret a la ciutat i de les dones productores. Després, el segon pas, no podem obviar, no?, assegurar serveis bàsics, el dret a accedir al terra i a l'aigua, poder garantir aquesta seguretat i que les dones no visquin en una incertesa permanent. I el tercer element,
Perquè quan les dones organitzen, quan comparteixen coneixements i quan parlen amb una sola veu, és quan poden negociar en igualtat de condicions amb les institucions i defensar els seus espais. És també quan apareixen amb força a l'espai públic, com protagonistes econòmiques, comunitàries i polítiques. I mirant cap al futur, des d'aquí ens agradaria expressar el nostre agraïment explícit a l'Ajuntament de Montmeló per confiar en la nostra feina
Sabent que els projectes no són grans en escala, però que sí que esperem que siguin profuns en el seu impacte futur. Doncs moltes gràcies, Susana, per acompanyar-nos i per compartir aquesta mirada tan necessària sobre Maputo i sobre el paper essencial de les dones productores urbanes. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Hem conegut avui una mica més a prop la feina que fa l'Associació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres i Enginyeria Sense Fronteres a Catalunya i l'impacte que els seus projectes tenen en la vida de moltes dones. Una mostra que des de municipis com el de Montmeló també podem contribuir a construir un món més just i més igualitari.
L'espai de l'entrevista del Montmeló Sona s'acomiada avui. Ens retrobem l'any vinent. Gaudiu del Nadal.
Es capaz de nadar en el mar más profundo Igual que un superhéroe de salvar al mundo Donde rompen las olas Salva una caracola Ojalá que me despierte y no busque razones
Ojalá que empezara de cero y poderle decir que he pasado la vida sin saber que la espero, no, sin que me pida. Más, dame más, sin que me pida.
Si te vas, me quedo en esta calle sin salida, oh, sin salida. Que este bar está cansado ya de despedidas, oh, de despedidas.
¿Dónde vamos tan deprisa? Me pregunta su sonrisa. Si tú quieres, tengo el plan de caminar. Salga que salga el sol, por donde salga el sol.
hasta tu corazón, salga que salga el sol, por donde salga el sol. Si te vas, me quedo en esta calle sin salida, oh, sin salida.
Que este bar está cansado ya de despedidas, oh, de despedidas. Si te vas, me quedo en esta calle sin salida, oh, sin salida.
que este bar está cansado ya de despedidas. Oh, de despedidas.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa, a la feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Aprovem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat a Catalunya. Sempre endavant.
Jo vull saber. El programa on Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, respondrà als teus dubtes. Participa en directe a Instagram un dia abans del llançament o envia les teves preguntes fins dos dies abans a radiomó arroba montmeló.cat o amb una nota de veu al 637 150 702. Jo vull saber. L'últim dijous de cada mes a les 5 de la tarda.
Avui el Montmeló Sona ens acompanya un cop més a la secció de consum, l'òmic a la ràdio, l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Bon dia. Molt bon dia a tothom. Ja estem de festes, així que avui parlarem de coses relacionades amb el Nadal, coses a tenir en compte.
Bàsicament estem a les portes ja de la campanya de Nadal, de fet segurament hi som, no? Des del Black Friday ja empalmem amb la campanya de Nadal. I certament s'han de tenir una sèrie d'alertes més aviat, recomanacions que sempre estem donant però que sempre val la pena també recordar.
Sobretot en temes d'estafes, no? Correcte, és un dels temes estrella, que són les estafes electròniques a través de missatges, SMS, correus electrònics, oi? Enllaços que no són prou lícits i que poden perdre diners i ens poden prendre diners. Llavors volia explicar una miqueta com van les tendències de les sentències judicials, que ja n'hi ha, per desgràcia, també hem arribat als jutjats, i després donar uns petits consells.
I com està el tema de les sentències? Va millorant, perquè fins no fa massa, doncs, els bancs, i segueixen fent-ho, eh? Si més no els bancs, a primera instància et diuen que la responsabilitat és del consumidor per negligència, haver facilitat dades, però els jutges comencen ja, quan la gent va al jutjat, lògicament, perquè a vegades les estafes són de quantitats més importants, i acaben al jutjat, i llavors els jutges comencen ja a pronunciar-se a favor del consumidor. En base a què?
Doncs diuen, escolta, senyor Banc, vostè també podria haver ajudat a evitar aquesta estafa. Com, per exemple?
moltes vegades s'utilitzen el mateix fil de missatges en el mòbil, el fil de missatges que t'havia una entitat bancària quan has d'autoritzar una compra o quan et comuniquen, no ho sé, alguna cosa. Llavors els estafadors aprofiten aquest fil de missatges, que vol dir que aprofiten el número de telèfon que té l'entitat bancària per emmascarar-se per allà al mig i demanar-te una sèrie de dades. Clar, tu no ets negligent en el moment que facilites dades perquè estàs donant dades
A través d'un missatge que per tu és vàlid, no? Sí, sí, que és del mateix fil d'altres missatges de la mateixa entitat bancària. Correcte. O un correu electrònic, amb tots els logos, et diria està el domini, poden manipular, no?
La qüestió, que hi ha una aparença i que s'utilitza al mitjà de comunicació de l'entitat bancària. Però què diuen els jutges? Vostès, entitat bancària, que tenen tants diners i tant abast les tecnologies, posin mitjans perquè això no succeeixi. Per tant, si a aquell senyor o senyora li han robat, li han pres...
amb els diners que siguin 2, 3, 4.000, vostè, senyor banc, s'ha de fer responsable. No li estic dient que sigui l'estafador, perquè evidentment hi ha un tercer que és l'estafador que s'acata els diners, però no ha tingut prou cura i, per tant, per aquí els jutges comencen a tendir ja a protegir una mica els consumidors.
Ara, altres estafes, que aprofito ja per fer consells, altres estafes de l'estil xarxes socials, Instagram, Facebook, o la que tu vulguis, o per correu electrònic, t'arriba un enllaç i et diuen, per posar un exemple, Zara fa un descompte del 50-60%, una borrada, però bueno, et poses l'enllaç dels 3B dobles Zara.com. Aquest enllaç que t'arriba a través de les xarxes socials, si tu el cliques...
te'n vas a una web, que aparentment també és Zara. Poso exemple a Zara, eh? Però si tu en aquell mateix moment anegis a un altre ordinador o a una altra pantalla o a la mateixa ordinador, tornes a obrir l'internet i poses www.zara.com volies que la imatge de l'empresa per internet no és la mateixa que aquella enllaç que tu has clicat. Clar, aquí és tu...
Al banc aquí poca cosa ha pogut fer. Ets tu que directament, com un babau, has caigut de ple i has clicat un enllaç que és un frau. Per tant, aquí és més difícil poder recuperar. Aquí estàs fent compres, també és més difícil que et treguin molts diners, perquè l'únic que estàs fent són compres, compres de 100, 200, 300 euros, que no t'arribarà cap producte, evidentment.
És una altra manera que ens enganyin. Per tant, hem de tenir molta cura a l'hora de fer totes aquestes transaccions. Hi ha més tipus d'estafes que ens podem trobar per aquestes dates? Ara, en aquestes èpoques, com que s'incrementen totes, tornem-hi amb la dels whatsapps, que necessito diners, que sóc el teu fill, que m'han perdut. Tot, al final...
I més que no en coneixem. O sigui, està per descobrir, evidentment, molts tipus d'estafes en el futur. Per tant, un consell, el consell per mi number one, seria desconfiar. És un pal viure desconfiant, no? Sobretot quan et fa il·lusió pots comprar una cosa. Però desconfiar sempre de tot allò que t'arriba. I sobretot tot el que té a veure amb diners, no? O facilitar dades, oi? Però tota aquella informació que ens arriba...
és totalment diferent de quan nosaltres la busquem. Al final nosaltres estem buscant la publicitat que és bona, ens diu, aquests productes en aquest lloc i amb aquest preu tenen aquesta bondat, diguéssim. Tu aquests productes, aquest lloc, aquest preu, tu llavors un cop has vist la publicitat, tu pel teu compte has d'anar directament al comerç i fer tota aquesta comparativa pausada, tranquil·la, havent meditat o havent mirat altres marques i altres preus, no?
Però en el moment que t'estan ja directament redirigint a una compra que no et dona temps ni a pensar, ni a meditar, ni a calcular, ni a comparar, que no estàs bas ni sentat, doncs aquestes compres són les que pot alguna vegada tenir algun efecte nociu. Hi ha alguna cosa més que hem de tenir en compte?
Doncs res, que passem totes les bones festes, com sempre, amb molta salut. I sempre també em repeteixo, qualsevol transacció, sigui per internet, presencial, en una botiga de carrer, sempre ens hem de quedar un tiquet, una factura, un correu electrònic de confirmació...
No prescindim d'aquests documents perquè a l'hora de reclamar després per la simple garantia d'un producte espatllat o d'un servei mal donat o perquè hi ha una possible engany d'aquest tipus sense documentació i m'arriben instàncies i m'arriben reclamacions a l'oficina consumidor encara sense ni una documentació.
Em sembla que avui mateix n'estava tenint una instància on m'explica tota la seva problemàtica, demana que reclamem a l'empresa i tal, però no m'aporta ni un correu, ni una factura, ni un contracte. Clar, tampoc. Així no podem treballar. Llavors sempre és interessant acumular aquesta informació com a mínim durant un temps. Doncs moltes gràcies i ja sabeu, si teniu qualsevol dubte, tenim l'oficina del consumidor on l'Oriol Contreras us pot aconsellar. Moltes gràcies. A vosaltres i fins l'any que ve.
Puede que me deje llevar Y puede que levante la voz Puede que me arranque sin más Y a ver qué me diste después Quiero ser tu perro fiel Tu esclavo sin rechistar Que luego me desato y verán
Y a ver qué me diste después, oh payaso, me tiemblan los pies y a su lado me diste que estoy descolorido, empiezo a besar. Y a ver qué me diste después, oh cretino, me tiemblan los pies y a su lado me diste que estoy desconocido, empiezo a pensar.
Acércate y ya verás, que no sé cómo hacer lo peor, de patito pero normal, ya a ver qué me diste después. Llamo casa de cartón,
Y ayer bebí hasta ahora, pero hoy no me levanta ni Dios. Ya a ver qué me diste después, eso payaso, me tiemblan los pies y a su lado me dicen que estoy descolorido, empiezo a besar.
Ya ves que me diste después, sos cretino. Me tiemblan los pies y a su lado me diste que estoy descolorido. Empiezo a pensar. Ya ves que me diste después, sos payaso. Me tiemblan los pies y a su lado me diste que estoy desconocido. Empiezo a pensar. Ya ves que me diste después.
Ya ves que me diste después. Ya ves que me diste después. Ya ves que me diste después. Ya ves, ya ves. Sos payaso, sos cretivo,
Es pot saber què busques? Doncs no ho sé. Aparadors de marca, aparadors de producte, de grans magatzems, de cadenes o franquícies de marca única, aparadors de cadenes o botigues de marques múltiples, botigues temporals, allò que se'n diuen els pop-up stores, aparadors exteriors, interiors, illa d'aparadors, mostraris... Ja ho tinc! L'aparador de Ràdio Montmeló, el tercer dissabte de cada mes a les 12 del migdia a la web de la ràdio.
Mira per la finestra. Avui és un dia perfecte. Un dia perfecte per sortir de casa, voltar i badar davant els aparadors, per creuar-se les mirades i sentir-nos guapes i guapos. Així que surt al carrer i fes via. Passeja, entra, demana i, si vols, tu en proves. El comerç t'espera. Surta a gaudir-me. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant la setmana que ve. Dilluns 15 a les 19 hores, el José Mén i l'Albert Manils ens porten més música a un nou programa d'estereogràfics. Dimarts 16 a les 20 hores, sobre debat a l'espai Ordre del Dia, la col·laboració dels representants de les formacions polítiques del Consistori, el Didac Santi Esteban, de Junts, el Pep Banach, de FEM, el Marcel Comas, de Canviem i l'Imanol Martín, del PSC.
Dimecres 17 de desembre a les 17 hores us podreu informar de l'actualitat internacional amb el programa El Montmeló, presentat per Blai Casas, la Nora Taronger, la Inoa Llepes i el Diego Fernando. Més tard, a les 18 hores, l'alcalde de Montmeló, el Pere Rodríguez, es posa davant dels micros per respondre les vostres preguntes a Jo Vull Saber. Podreu seguir aquest programa en directe des dels canals d'Instagram arroba ajotamontmeló i arroba radiomontmeló.
Ja podeu enviar les vostres preguntes al nostre correu o al WhatsApp 637-150-702. Si no heu pogut seguir el programa en directe dijous 18 a les 17 hores, serà disponible en format podcast a la nostra web.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomó arroba montmeló.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602.
Avui hem començat el programa parlant de la mort de Robert de Extremadura el passat dia 10, però malauradament el dia 9 també va morir un altre músic significatiu del rock espanyol. Es tracta de Jorge Illegal, el líder de la banda dels anys 80 Illegales. Aquest grup astorià va ser un referent durant la dècada dels 80 del punk i el rock del nord i Jorge va ser un referent per la seva postura contundent i la seva forma d'entendre la música en aquell moment.
Lletres directes i combatives amb una música contundent però molt neta i simple i a la vegada quasi virtuosa. Com moltes de les formacions d'aquella època es va reinventar amb l'arribada del segle XXI però sempre conservant l'essència dels inicis. Jorge Illegal va morir als 70 anys a causa d'un càncer de pàncreas. Va deixar temes molt coneguts però potser el més significatiu i el tema que va donar a conèixer la banda Illegales és Tiempos nuevos, Tiempos salvajes, que és el tema amb el que avui ens acomiadem de tothom.
I ja sabeu que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió mitjançant el nostre correu radiomor.com o a través del telèfon i whatsapp 637 150 702. Bon cap de setmana i feliç inici del cicle nadalenc. Gaudiu molt i gasteu poc. Ens retrobem el proper divendres 19 de desembre.
Tiempos nuevos, tiempos salvajes Toma un arma, eso te salvará Levántate y lucha, esta es tu pelea Levántate y lucha, no voy a luchar por ti
Tiempos nuevos, tiempos salvajes, toma tu parte, nadie regala nada, no hay nada sin luchar, ni aire que respirar, no eres un juguete, levántate y lucha ya.
Tiempos nuevos, tiempos salvajes. Toma un arma, eso te ayudará. Levántate y lucha, esta es tu pelea. Levántate y lucha, yo voy a luchar por ti.
Ràdio Montmeló. Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.