Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 28 de novembre de 2025 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 187. Dimarts passat es va celebrar el 25N, Dia Internacional per l'eliminació de la violència vers les dones. Una jornada que pretén consenciar la ciutadania per lluitar contra les violències masclistes.
Enguany el lema és, si sembla violència masclista, és violència masclista, perquè no sempre és fàcil identificar-la, i és vital prendre consciència de les diferents formes que pot adoptar aquesta. Avui, al bloc de l'entrevista, aprofundirem sobre aquest tema des de dos punts de vista diferents, la jurídica i la psicològica.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen l'Aloa Robles al bloc de l'entrevista i la Clara Egea a la secció El cap a la ràdio. A l'elocució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem del 83è aniversari de la pel·lícula Casa Blanca, que es va complir dimecres passat. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, la Lola Robles entrevista la psicòlega Eli de Pies i l'advocada Susana Rodríguez Puente per parlar-nos de violència de gènere amb motiu del 25N. A continuació, la Clara Egea ens parla de l'obesitat a la secció El Cap a la Ràdio. I com ja sabeu, tot això, algunes coses més, és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui, 28 de novembre de 2025.
Montmeló sona, el màxim informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Benvinguts i benvingudes al Celebrem-ho, la secció del Momoló Sona, on cada divendres us convidem a celebrar amb nosaltres alguna cosa, perquè estem convençuts i convençudes que a tothom li agrada celebrar, o no és així? Avui parlarem d'una de les pel·lícules més icòniques de la història, que va celebrar el seu 83è aniversari dimecres passat, dia 26 de novembre, una de les produccions més representatives de l'època daurada de Hollywood. Estem parlant de Casa Blanca.
Casa Blanca es va estrenar un 26 de novembre de 1942, en el qual no va tenir una rebuda espectacular, però amb el pas del temps va anar guanyant popularitat fins a col·locar-se en el número 1 de les llistes de les millors pel·lícules. De fet, va acabar guanyant 3 premis Òscar, a millor pel·lícula, millor director i a millor guió adaptat, entre moltes altres nominacions. Fita inesperada per l'estudi, que considerava que Casa Blanca era un melodrama més a la cartellera.
El seu èxit es considera un cúmul de casualitats, perquè la producció no va ser precisament un camí de roses. Començant per la pròpia història, basada en l'obra de teatre Tots venen al cafè del Ric, escrita per Murray Burnett i Joan Ellison, que mai es va arribar a representar, ja que va ser arrebutjada pels empresaris de Broadway.
A càrrec d'adaptar l'obra a guió cinematogràfic van estar els germans Bessons, Julius i Philip Epstein, que van augmentar els elements de comèdia dut en la pel·lícula dels seus característics diàlegs enginyosos.
Donades les circumstàncies, m'estimo més seure. I ara truca immediatament a l'aeroport, confirmi la sortida de l'avió i pensi que l'apunto directe al cor. És el punt menys vulnerable del meu cos.
Però els germans van haver de deixar el guió a mitges per qüestions de feina, i aquest va passar a mans del guionista Howard Koch, que va fer més èmfasi en el melodrama i en la trama política amb un clar missatge antifeixista. Però, per altra banda, el director de la cinta, Michael Curtis, estava més interessat en la trama romàntica entre els protagonistes, interpretats per Humphrey Bogart i Ingrid Bergman. Aquestes dues visions contraposades van crear una gran tensió entre director i guionista.
Anys després, Howard Koch va confessar. Sorprenentment, aquestes dues perspectives contraposades van acabar lligant-se. L'estira i arronsa entre Curtis i Jo va acabar dotant la pel·lícula d'un cert equilibri. També és sorprenent que la direcció de Curtis fos tan narrativa i visualment ferma, perquè segons els treballadors presents al rodatge, la feina de Curtis consistia principalment en arreglar els innumerables problemes que van sorgir durant la producció.
Ja el primer dia es va anar a Norris per culpa de problemes de so. Per aquest motiu, res del que es va rodar es podia fer servir per la pel·lícula, així que tothom va haver de repetir el pla de rodatge. Però si el problema no era el so, ho era l'il·luminació. Si no era la il·luminació, ho era l'agenda dels actors.
L'actor Paul Henrich era clau en un bon nombre d'escenes amb els actors protagonistes, però els horaris entraven en conflicte en l'agravació d'una altra pel·lícula, així que el director Michael Curtis es va veure obligat a rodar les escenes per trossos, amb personatges reaccionant a Paul Henrich, que ni tan sols es trobava al plató. I què es pot dir de la fantàstica química entre Humphrey Bogart i Ingrid Merman? És un bon moment per escoltar les seves veus en versió original. Potser no avui, potser no avui, però prou, i per la resta de la teva vida.
Doncs com bé diu Bogart, efectivament sempre ens quedarà a París, perquè la realitat sembla que l'actor va ignorar Bergman durant tot el rodatge, tot i que al final va revelar que no volia apropar-se massa a l'actriu perquè la seva dona era molt gelosa i tenia por que s'enamorés d'ella.
No era l'única cosa que va dificultar el rodatge per Egrid Bergman. Recordeu que el guió va passar per moltes mans diferents? Doncs ni tan sols es va acabar d'escriure. Durant el rodatge encara no sabien quin final donar a la pel·lícula i moltes vegades els actors rebien noves versions de guió el mateix dia de gravació.
Ingrid Bergman va recollir a les seves memòries les següents paraules. El guió es modificava sense descans i cada dia començàvem de zero. No sabíem ni on passava la trama ni on finalitzaria. Jo li preguntava a Michael Curtis, de qui estic enamorada? I ell responia, encara no ho sé. Mentrestant, actui. És més, recordeu l'última frase de la pel·lícula? Louis, em sembla que això és el començament d'una gran amistat.
no només no estava al guió, sinó que no es va arribar a rodar. La frase, probablement més cèlebre de Casa Blanca, es va afegir després d'acabar el rodatge per ordre del productor Halby Wallis, que va demanar a Bogart doblar aquesta cita sobre el pla final de la pel·lícula. Però, tot i les dificultats, el resultat final va ser una de les joies més brillants del món del cinema, el que ens ensenya que, encara que ens trobem problemes davant nostre, si els sabem sortejar bé, encara podem sortir victoriosos.
Per aquest motiu seguim celebrant Casa Blanca a dia d'avui i per la nostra part ens acomiadem amb la melodia més reconeixible del setè art. Sisplau, toca la sant. Pels bons temps.
You must remember this A kiss is still a kiss A sigh is just a sigh The fundamental things apply
And when two lovers woo, they still say I love you, on that you can rely. No matter what the future brings, as time goes by.
No one can deny.
It's still the same old story A fight for love and glory A case of do or die The world will always welcome lovers As time goes by
Moonlight and love songs are never out of date Hearts full of passion, jealousy and hate Woman needs man and man must have its mate That no one can deny
It's still the same old story Of fight for love and glory A case of do or die The world will always welcome lovers As time goes
Si no deixes d'enviar-li missatges per saber què fa, on és i amb qui està, és violència. Qui no respecta la llibertat de l'altre es converteix en agressor. Ni agressor ni còmplice. Aturem les violències masclistes.
Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pau Casals. Tots tenim veu. L'últim dissabte de cada mes a les 12 del migdia.
Com cada divendres al Momoló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Momoló, que recull les notícies locals més destacades. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 28 de novembre de 2025.
Montmeló diu no a la violència masclista. Torna l'emocionat per Nadal des de principis del mes de desembre i fins al 5 de gener comprar Montmeló té premi. El proper dimarts nou taller del cicle de tallers de paternitat positiva. Dimarts 9 de desembre es constitueix el Consell d'Infants de Montmeló. Fa tres anys que Montmeló va esdevenir municipi pioner en la implementació del sistema de contenidors intel·ligents. Continua oberta la convocatòria per demanar subvenció per al pagament del lloguer i l'IVI del domicili habitual.
La ciutadania de Montmeló va sortir al carrer el passat dimarts per dir no a la violència de gènere amb motiu del 25N, Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra les dones. Les activitats programades durant la tarda es van concentrar a la plaça de la Vila. L'acte central va ser la lectura del manifest per denunciar la violència de gènere.
El text va ser llegit per diverses dones del municipi, entre elles representants municipals i membres d'entitats culturals i socials. L'acte va finalitzar amb un minut de silenci en record de les víctimes i l'actuació de l'artista local Marta Xanti. A banda de l'acte principal, la comemoració va incloure diferents activitats paral·leles. L'Associació de Dones de Momeló per la Igualtat va realitzar una acció simbòlica penjant cartells amb els noms de les víctimes de violència masclista per visibilitzar-les.
Des de l'Estació Jove i el Servei Socioeducatiu, infants i joves van participar en dos tallers, la creació de murals i la realització de pintades amb guixos al terra, activitats destinades a fomentar la reflexió des de les edats més primerenques. La jornada es va completar amb una xerrada a la Sala de la Concòrdia, on la psicòloga del Servei d'Informació i Atenció a les Dones de Montmeló va exposar diferents casos de violència masclista per donar eines a la ciutadania sobre com identificar-ne els diversos tipus.
La campanya de Nadal d'enguany es tornarà a presentar sota l'eslògan i els elements de la marca comercial Emocionat, creada fa cinc anys arran de la crisi de la Covid. Continuarà amb la mateixa imatge i també amb el mateix plantejament i objectius, potenciar la compra i l'ambient nadalenc al poble.
Per fer-ho, la ciutadania trobarà una botiga emocionat al carrer Major 27, on podrà anar perquè se'ls emboliqui gratuïtament els regals comprats aquí, i també per obtenir números per al sorteig de 100 premis de 100 euros en vals de compra per al comerç local. Pensant sobretot en els més menuts, els autèntics protagonistes del Nadal, enguany s'ha previst una campanya que vol fomentar la lectura, i en aquest sentit s'ha agafat el llibre d'Alicia en el País de les Meravelles com a referent temàtic.
els principals personatges del qual donaran vida i forma a tots els elements d'una campanya que també posen relleu les emocions. Per cada compra del comerç local, els infants podran demanar un punt de llibre, n'hi ha cinc de diferents, que hauran de portar la botiga emocionat per personalitzar-lo i desar-lo en el seu llibre corresponent. Per cada punt de llibre que s'hi porti, s'obtindrà un número per al sorteig a 10 premis de 60 euros amb els de compra de productes infantils.
La botiga Emocionat serà oberta des dels principis de desembre i fins als 5 de gener en horari de matí i tarda de dilluns a dissabte. I un cop passat reis, en un acte públic es faran els sortejos. Les persones afortunades s'hauran d'adreçar al Departament de Promoció Econòmica per bascanviar els números premiats per vals de compra, els quals seran vàlids fins a finals de febrer.
Complementàriament es farà de nou el tradicional sorteig a la panera de Nadal del mercat. Com cada any, durant tot el desembre, les parades donaran bulletes en blanc. Les recolliran un cop emplenades amb les dades de les persones que hi participin. I el dia 9 de gener, al mateix mercat, es traurà a l'atzar la bulleta afortunada, que guanyarà 10 vals de 30 euros a gastar en 10 parades del mercat.
Més enllà dels sorteig, des de promoció econòmica, s'organitza també la tradicional Fira de Nadal, que cada cop compta amb més presència de parades d'arreu, i que es farà el dissabte 13 de desembre durant tot el dia al centre del municipi. La Fira comptarà també amb un programa d'activitats, d'entre les quals hi haurà l'espectacle de fer cagar el tió, amb regals per als infants, exhibicions de música i dansa, tallers, degustacions, animació infantil i altres propostes per tal de favorir que el com...
que és especialment desitjat en qualsevol moment de l'any, però sobretot per Nadal, el caliu del poble i de la gent en un ambient agradable i acollidor.
El proper dimarts 2 de desembre a les 6 de la tarda a la G2M es farà l'últim taller sobre paternitat positiva, organitzat conjuntament amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental per aquest any. Amb el nom de Parella i Comunitat de Criança, aquest taller aprofundeixen els canvis que es produeixen dins la parella i la comunitat amb l'arribada de les criatures.
La maternitat sovint comporta un canvi profund en les dones, tant físic com emocional, i és en aquest context que els homes han d'aprendre a adaptar-se a noves dinàmiques de relació. La relació de la mare amb el nadó, especialment en els primers mesos de vida, pot generar un fort vincle, conegut com la diada.
Els homes sovint es troben en una posició de suport extern, la qual cosa pot generar sentiments de rebuig o desconnexió si no hi ha una comunicació adequada. Aquest cicle de tallers per homes que són pares o estan a punt de ser-ho té com a objectiu oferir un espai de reflexió crítica sobre la paternitat, la masculinitat i les relacions de cura.
Des d'una visió feminista, aquests tallers exploren com les construccions socials de gènere influeixen en el paper que els homes assumeixen com a pares i cuidadors. Es tracta de repensar la paternitat, no com un rol secundari o auxiliar, sinó com un espai ple de responsabilitat afectiva i de transformació personal. Els tallers busquen trencar amb les expectatives tradicionals sobre els homes i la paternitat, oferint eines per desenvolupar una identitat paterna més conscient, implicada i corresponsable.
El Consell de Participació Territorial dels Infants i Adolescents de Montmeló es constituirà el dimarts 9 de desembre com un òrgan estable de participació de caràcter consultiu que té com a finalitat promoure la participació dels infants i adolescents del municipi per tal de reflexionar, formular i plantejar opinions i propostes en qüestions locals.
El Consell d'Infants de Montmeló estarà integrat per un mínim de 12 i un màxim de 24 representants. El nombre total d'infants haurà de tendir a ser paritari en relació al gènere i a esdevenir el màxim de representatiu possible de totes les realitats dels infants.
Els consellers i conselleres representants dels infants del municipi s'escolliran d'entre l'alumnat de cinquè i sisè de les dues escoles de primària de Montmeló, a 100 infants a 10 i 11 anys, ja reservaran dues places nen i nena per a infants no escolaritzats al municipi. El càrrec de la persona representant tindrà una durada màxima de dos anys i en el cas d'aquells infants que cursin sisè de primària en el moment d'entrar al procés, el càrrec tindrà una durada màxima d'un any.
Cada any es renovarà com a mínim el 50% dels consellers i conselleres representants del Consell, coincidint amb l'alumnat de sisè curs i per garantir la continuïtat del procés. La presidència del Consell d'Infants recauran la figura de l'alcalde i la vicepresidència l'ocuparà la regidora d'Educació, Infància i Joventut de la localitat. La setmana de l'1 de desembre se celebraran les eleccions per triar els infants representants de cada classe. I el dimarts 9 de desembre a les 5 de la tarda es farà la Constitució del Consell d'Infants.
A partir de la seva creació oficial es realitzarà una sessió de treball amb caràcter mensual, fins a final de l'actual curs per tal de debatre i elaborar les primeres propostes públiques.
El sistema de contenidors tancats es va implantar fa tres anys a Montmeló. Durant aquest temps s'ha assolit una recollida selectiva del 66,1%, una xifra molt destacada que consolida l'èxit del sistema i el compromís ciutadà amb el reciclatge i que situa Montmeló per sobre del que la normativa exigeix als municipis de l'any 2025.
Aquesta bona pràctica, mantinguda durant aquests tres anys, ha despertat l'interès d'altres municipis que es pregunten sovint com ho heu fet i ens demanen recomanacions per implantar un model similar. Vilanova del Vallès, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palau Tordera ja han implementat el mateix sistema i ara es preparen per fer-ho Mollet del Vallès, Sant Saloni, Montornès del Vallès o les Franqueses del Vallès, tot seguint l'exemple i experiència de Montmeló.
El de Reble de l'Ajuntament va aprovar una taxa de residus basada en la informació que el sistema ens proporciona per a cada llar, de manera que aquells domicilis que tenen un comportament d'obertures que acredita una bona separació dels residus tinguin un preu adequat i bonificat, mentre que aquells que fan un mal ús del sistema i acrediten no estar separant correctament siguin penalitzats en la taxa.
Aquesta nova mesura vol reconèixer l'esforç de la majoria dels Montmelonins i Montmelonines que contribueixen diàriament a fer un municipi més sostenible. Les dades avalen aquest èxit. El 88,5% de la població utilitza les targetes de manera rutinària i el 61% dels usuaris ja es beneficien d'una bonificació pel bon ús dels contenidors. Volem agrair a la població el bon ús dels contenidors i que col·laborin per continuar avançant cap a un model de gestió de residus més eficient, just i respectuós amb el medi ambient.
Fins al 13 de desembre es pot demanar la subvenció per al pagament de lloguer i de l'IBI del domicili habitual per l'any 2025. En el cas de les subvencions per al pagament de lloguer, se'n podran beneficiar les persones titulars d'un contracte de lloguer, d'un habitatge situat al terme municipal de Montmeló, destinat a domicili habitual i permanent, i que acreditin residència legal al municipi durant un mínim de dos anys.
En el cas de les subvencions sobre l'IBI, se'n poden beneficiar les unitats familiars, convivencials o individuals, amb uns ingressos baixos o moderats i les persones propietàries dels habitatges que es destinin al lloguer social mitjançant l'oficina local d'habitatge de l'Ajuntament de Montmeló. Les sol·licituds s'han d'adreçar a l'oficina d'atenció a la ciutadania o a l'oficina local d'habitatge. Trobareu la informació que requereix a la web municipal.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres fins diumenges 7 de desembre. Avui divendres 28 de novembre a dos quarts de sis de la tarda, la Biblioteca Municipal acollirà una nova edició del Bibliolab. En aquesta ocasió es farà un taller nadalent a càrrec d'eixos creativa. Es realitzarà un tió de Nadal amb jumping clay, una argila de colors que s'asseca a l'aire.
També avui al Museu Municipal projecció del vídeo En quin món creixer, creat pels infants i joves del Servei d'Intervenció Socioeducatiu amb motiu de les activitats del 25N. S'emetrà a les 18 hores, 18.30, 19 hores i 19.30. Dissabte i diumenge 29 de novembre la projecció serà a les 11.30, 12, 12.30 i 1.00.
Dissabte 29 de novembre a partir de les 10 del matí a la plaça de la Vila, jornada de cooperació i solidaritat, activitats i paradetes d'entitats d'ONGs en una jornada solidària, que serà un punt de trobada de diverses cultures i en la qual coneixerem i ajudarem a impulsar projectes solidaris i de cooperació.
També dissabte, des de les 10 del matí a la una del migdia, al Centre del Poble, una nova edició de la Fira de Segona Mai Col·leccionisme, on podràs trobar diferents articles que es poden reutilitzar, allargant la seva vida i contribuint a fer un consum més responsable.
Una hora després, a les 11 del matí, la Biblioteca Municipal, l'hora menuda, amb el gat Llempec i el Tió. Espectacle a càrrec de Martín Escoda. El Llempec és un gat molt juganer, que un dia ens ho pega amb un tronc d'arbre molt especial. Activitat per a infants de 2 a 3 anys, acompanyats d'un adult, que la inscripció prèvia a la biblioteca fins al 28 de novembre.
I a les 6 de la tarda a la Sala Polivalent arriba la Sinfonia dels Herois, espectacle musical solidari del grup d'Origen per donar suport a pacients amb tumors cerebrals, una superproducció amb més de 50 artistes que comptarà amb la participació d'entitats de Montmeló i artistes convidats de renom. El preu de l'entrada és de 10 euros i es poden adquirir a la web tickets.actura.es.
Diumenge, 30 de novembre, a dos quarts d'una del migdia, la Sala Polivalent acollirà el concert de Nadal de l'Escola de Música. Amb la participació de l'orquestra de corda, la banda, l'orquestra de guitarras, l'orquestra moderna, el grup de xelos, els combos i el cor de l'alumnat de llenguatge musical.
Dimarts 2 de desembre a dos quarts de 12 del matí al Pavelló d'Esports Taller de Defensa Personal. Sessió de conceptes bàsics sobre seguretat personal, treball d'equilibri, posicionament del cos, situacions simulades, etc. Inscripcions fins a l'1 de desembre a la Consergeria del Casal de la Gent Gran. L'activitat és gratuïta amb el carnet del casal i anirà a càrrec de Gonzalo Rodríguez, mestre instructor de Defensa Personal.
Dijous 4 de desembre a les 5 de la tarda, l'estació Jove acollirà un taller de cuina de Nadal, una activitat intergeneracional entre la gent gran i els infants del Servei Socioeducatiu de Montmeló. Inscripcions fins al 3 de desembre a la Consergeria del Casal de la Gent Gran. Activitat gratuïta amb el carnet del casal.
A la tarda, a dos quarts de set, al Centre Cultural La Torreta, monogràfic de cosmètica natural. Treballarem una línia de maquillatge, un eyeliner o màscara de pestanyes, amb bolis vegetals protectors, apte per a ulls sensibles i quatre labials que podreu regalar o gaudir-los vosaltres. El preu del taller de dues hores de duració és de 22 euros i cal inscripció al Centre Cultural La Torreta o bé a l'adreça de correu latorreta.com.
Divendres 5 de desembre, a partir de les 10 del matí fins les 12 hores, la ràdio estarà al mercat per commemorar el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. Sota el títol Això sí que és per mi, el trencadís i la ràdio reivindicaran que les persones amb discapacitat intel·lectual tenen dret a participar a la comunitat amb un programa de ràdio des del mercat.
I acabem l'agenda d'avui amb la botiga Emocionat, que estarà instal·lada al carrer Major des de l'1 de desembre al 5 de gener, on podràs fer-te una foto al fotocol nadalenc, embolicar gratuïtament els teus regals de Nadal, recollir les teves botlletes de participació dels sortejos Emocionat i els més petits podreu gaudir de la ludoteca amb llibres, jocs i molt més.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Mornings turn to night and then the night becomes the day I can keep up with time. I keep losing still, keep hoping for that when I knew can change my mind. Not a slave if I'm already free.
I'm not a captive if it's where I wanna be Then the crowd calls And he's gonna catch me when I fall down
Strolling down these halls of rolling lies and waterfalls, I can't help but smile. Troubled fortunes, lies and showers underneath the flashing lights. Gonna stay alive. Said what I said, it don't matter to me.
Can't be a captive if it's where I wanna be Then the crowd calls Who's gonna catch me when I fall down
Not a slave if I'm already free Not a captive if it's where I wanna be Then the crowd calls Who's gonna catch me when I fall down?
Si ella no vol, i tu segueixes insistint, és violència. Qui no respecta el cos i la llibertat de l'altre es converteix en agressor. Ni agressor ni còmplice. Aturem les violències masclistes. Generalitat de Catalunya
Rebobina els teus cassets i prepara els vinils. Fes un viatge a l'escena musical dels 60 als 80 acompanyats del Manel Solanas i el Manel Santos. Descobreix les anècdotes darrere dels artistes més influents al programa M&M Sound. Primer dimecres de més a les 7 de la tarda a Ràdio Montmeló.
Bon dia. Aquesta entrevista m'hauria agradat no fer-la. Això hauria dit que cap dona, pel fet de ser dona, patiria violència de gènere.
Però, malauradament, aquesta no és la realitat. Són 39 les dones assassinades a Espanya en el que portem d'any. Som el 28 de novembre, només tres dies després del 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones.
Una data que ens interpel·la com a societat i que ens recorda la necessitat de seguir parlant, escoltant i actuant davant una realitat que continua present. Avui, volem posar el focus en la detecció i en el suport. Com podem identificar una relació de violència de gènere i quins passos es poden fer quan una dona es troba en aquesta situació?
Per aprofundir-hi, comptem amb dues convidades que ens ajudaran a entendre millor aquesta realitat. Eli Depiez, psicòloga del Servei d'Informació i Atenció a les Dones de Montmeló, i Susana Rodríguez Puente, advocada especialitzada en violència de gènere i lletrada del Punt Dona de l'Ajuntament de Montmeló. Benvingudes. Hola. Hola, moltes gràcies.
Començaré amb la Eli. L'Ajuntament de Montmeló, Eli, disposa del servei del Punt Dona. Ens pots explicar en què consisteix, quins serveis ofereix i qui pot fer-ne ús?
I tant, doncs el Punt Dona va ser un CIAT, que és el Servei d'Informació i Atenció a les Dones, i bàsicament oferim tant acompanyament psicològic com assessorament jurídic, i és destinat a totes les dones. Sobretot, evidentment, tractem situacions de violència de gènere, però no només això, poden ser altres tipus de situacions per a les dones de la població de Montmeló.
Quines són les principals senyals que indiquen que una relació està derivant en violència de gènere?
Doncs al principi poden ser actes més sotils, o sigui, pot ser des de menys preus, invalidacions, crítiques... No comença tot com coses més explícites, sinó que va sent una cosa que progressivament va augmentant. Tota aquesta violència pot anar escalant fins a altres actes que són molt més visibles.
Les agressions físiques són les més evidents, però com es manifesten aquestes agressions més subtils, més invisibles?
Doncs la violència psicològica és la que està més present en qualsevol acte agressiu i podria implicar qualsevol tipus de manipulació, per exemple, el gaslighting o llum de gas, podria ser un exemple de negar el que ha ocorregut
i al final ocasiona que la persona es plantegi la seva percepció que té de la realitat. Altres tipus de violència que no podem oblidar és la sexual, que també està molt present i que implica molts altres actes, no només la violació que podem imaginar d'un desconegut, sinó que moltes vegades la majoria és per part d'una persona coneguda.
I no només aquest acte, poden ser d'altra caire, des d'assetjament o sense penetració, per exemple. Altres tipus, també l'ambiental, seria important tenir en compte com colpejar objectes de l'entorn, que ja intimiden, ja causen aquest malestar, o la part econòmica i social, aquest control i aïllament, també és important tenir-lo, saber com identificar-lo, vaja.
Per què costa tant identificar que ens trobem en una relació abusiva? Com hem anat explicant, és un procés que va augmentant aquest grau d'intensitat de la violència. És de forma gradual i a vegades per això utilitzem la metàfora de la granota, que és bastant visual per veure com això no és una cosa que d'entrada ja esclati aquesta violència, sinó que és...
progressivament, com seria la granota, si la posem en una olla que està bullint, saltaria directament. En canvi, si entra en una baixa d'aigua on al principi tot és maco, tot és bo, s'hi queda, i si aquesta temperatura va augmentant, progressivament aquesta violència va augmentant,
Tampoc te n'adones, costa poc, costa molt d'identificar com va escalant i en el moment en què veus que l'aigua hi ha avui, que aquesta violència és present i visible, a vegades costa molt fer el pas. Ja ens hem cremat amb aquesta aigua, amb aquesta violència i és difícil poder fer el salt.
Quin és el procés habitual pel qual una relació aparentment sana es va convertint en una relació de violència?
Doncs mica en mica l'agressor pot anar adquirint aquest control sobre la víctima en les diferents àrees que hem anat mencionant i anar pujant aquests graons de l'escala de la violència. També a vegades parlem del cicle de violència, com van haver-hi diferents fases. Al principi s'acumula la tensió, pot haver l'esclata d'aquesta violència, d'aquest acte agressiu,
i després tornem a una fase de reconciliació i una de mel i aquest cicle es va repetint cada vegada amb més intensitat de l'agressivitat i cada vegada la fase de reconciliació pot ser més curta i així mica en mica es va generar com aquest aïllament que dèiem, aquest control cap a la víctima. Quins efectes emocionals i psicològics acostumen a experimentar les víctimes?
Doncs mira, per la part emocional poden experimentar des de tristesa, por, vergonya, molta culpa que acaba afectant a la salut mental de la persona i podem veure des de trastorns d'ansietat o depressius o sintomatologia d'estrès posttraumàtica amb els actes violents. Són alguns exemples del que més ens trobem en dones que estan en aquesta situació.
Com afecta aquesta violència a l'autoestima i a la capacitat de prendre decisions?
Afecta molt, com dèiem, la granota ja s'ha cremat i quan la violència és més explícita costa molt poder fer el pas i sortir-ne, sobretot si hi ha aquest control econòmic on els recursos costa que hi sigui per poder prendre aquesta decisió o quan l'entorn social dificulta donar-li el suport a la persona també.
I un aspecte molt important també, quin paper pot jugar l'entorn? La família, les amistats, els companys de feina, en la detecció i el suport?
Clar, justament per això dèiem, és imprescindible i és important fer saber la persona que hi ets al seu costat, passi el que passi, tot i que puguis ser frustrant també per les persones que acompanyen aquestes situacions, però es tracta de no jutjar-les, d'intentar comprendre-les i donar-los també el temps i l'espai per poder fer el seu procés i anar prenent les decisions en el seu temps.
Gràcies, Eli. Passem ara a l'àmbit legal. Què és el primer que ha de fer una dona que es troba immersa en una relació de violència de gènere? I què ha de fer si es troba en una situació d'emergència?
Bueno, yo creo que lo primero que tiene que hacer es romper el círculo, que es lo más difícil que puede hacer. Esto es una labor psicológica, es muy importante el psicólogo, por eso trabajamos en red, porque es muy importante el soporte psicológico, el soporte emocional, el soporte económico, no solamente la psicóloga, también hay educadores sociales, trabajadores sociales que ayudan en el soporte económico, es muy importante que tenga una independencia económica. Esto por un lado, cuando ya está, nosotros llegamos cuando llega el final del proceso, el abogado llega al final del proceso.
Tiene que denunciar. Y para eso hay un cuerpo especializado de abogados que están formados en violencia de género que tengo que explicar que el 90% de los casos que se llevan de violencia de género o el 99% posiblemente se llevan por abogados de turno de oficio. Los abogados de turno de oficio están especializados en estos campos, tienen una media de 13, 14, 15 años más o menos de ejercicio y muy sensibilizados con las víctimas. ¿Por qué? Porque además cobran muy poquito.
Cobran muy poco. Por una asistencia a una víctima cobran 77 euros, quiero recordar, y son 5 horas de trabajo en comisaría, más luego a la mañana el juicio rápido, más la orden de protección, bueno, dos meses de trabajo, tres meses, cuatro, un año, y 200 euros por ese trabajo. Es decir, que si lo hacen por vocación, evidentemente que por dinero, esto no se hace.
Por tanto, tienen que confiar en su abogado. Yo les recomendaría sobre todo que desde el momento cero, cuando lleguen a comisaría, pidan al cuerpo de Mossos o policía local que les vaya a atender que llamen a su letrado. ¿Por qué? Porque va a ordenar su discurso. Porque la violencia de género, que tiene muchos inputs,
Lo que interesa en el momento que está denunciando son las cuestiones jurídicas y hay que desgranar la cuestión emocional de la cuestión jurídica porque no todo lo que es maltrato o violencia machista tiene trascendencia penal.
Entonces, su letrado va a desgranar eso, le va a ayudar a pasar el procedimiento con mayores garantías, aunque si ha pedido una orden de protección, que es lo normal, pueda solicitarla con garantías y poder cumplir la expectativa de acabar con una orden de protección. Y, por tanto, yo creo que la labor del letrado desde el momento cero es fundamental, el saneamiento desde el momento cero.
¿Quines són les primeres víes d'ajuda disponibles, tan legals com d'emergència? Pues se canalizan siempre a través de la denuncia en la policia o la comisaría, que en principio tienen cuerpos también especializados para atender a las víctimas. Lo que pasa es que tienen un horario, parece ser lo que he entendido, deben tener un horario específico y claro, las víctimas no tienen horario. A veces...
aparecen a las 4 de la mañana y tienen que ser atendidas por personas que a lo mejor no están tan especializadas, pero después se derivarán. Tienen un seguimiento también para poder contener si puede haber un quebrantamiento de orden o lo que sea. Tienen unos dispositivos electrónicos para poder protegerlas.
Me consta que los bosos también hacen seguimientos y luego están sus cuerpos deletrados que le ayudarán a salir del proceso penal, a llevarlo bien y a romper la relación con esta persona, plantear un divorcio, plantear un juicio verbal de familia para que pueda tener regulada la situación en la familia porque el agresor muchas veces instrumentaliza el proceso del divorcio, instrumentaliza a los niños para hacer daño a la mujer. Entonces es fundamental que esté arropada.
Como es un fenómeno transversal, es fundamental que tenga apoyo psicológico también. Y lo que sí me gustaría explicar es que, quizás la pregunta del final, pero me la voy a saltar luego ya, yo echo mucho de menos en el juzgado la contención del psicólogo. Nosotros al principio, la ley se promulgó en el 2004, fue una ley de las más progresistas de toda Europa. Fue anterior, bueno, en el 2008 se dicta una ley que ya es más de carácter civil,
en Cataluña, y en el 2011 aparece el Convenio de Estambul, que recoge todas estas leyes. Es decir, que este Estado ha sido muy progresivo y pionero en este campo. De hecho, se está imitando mucho o copiando mucho el procedimiento nuestro.
Entonces, en esta interin se puso un cuerpo de psicólogos para atender en el juzgado y en comisaría a las víctimas, que era fundamental. ¿Por qué? Porque hacen la labor de contención que el letrado no puede hacer. El letrado que va de oficio tiene igual cinco víctimas y tiene cinco juicios y es todo rápido, rápido, porque el juez quiere hacerlo muy rápido y no puedes hacer esa labor de contención. Entonces, para mí era fundamental tener un círculo al lado que contenía
Protegía, le daba unas herramientas y además el estatuto de las víctimas permite que la víctima esté acompañada en ese proceso. ¿Y por qué no existe ahora? Porque no hay dotación económica. Porque tenemos leyes muy modernas pero no las dotamos económicamente. Entonces no debe tener una dotación suficiente como para mantener este servicio que sería fundamental. Pero no existe.
¿Es necesario tener pruebas abans de denunciar? ¿Cómo se gestionan aquests casos? Buena pregunta. A ver, en un proceso penal siempre tiene que haber pruebas. Nadie puede ser condenado si no hay unas pruebas que llevan a la convicción de su señoría que eso ha ocurrido así. Dicho esto, entiendo que me estás hablando de la violencia psicológica, que es la más difícil de probar.
Hay pruebas, aunque creas que no hay pruebas, hay pruebas. O sea, hay pruebas médicas, hay testigos que ven la situación, hay informes psicológicos que demuestran que tiene un síndrome postraumático y luego está una cuestión que es muy importante. La víctima tiene un relato. El relato de la víctima...
¿Vale como prueba única de cargo? Si es un relato que cumple unos requisitos que dice el Tribunal Supremo, que es objetividad, verosimilitud, ausencia de incriminación subjetiva, que no tenga móviles espurios. Es decir, tiene que dar una apariencia de certeza. ¿Qué significa esto? ¿Que tiene que repetirlo todo exactamente igual? No, porque mi memoria no es una memoria fija. ¿Qué significa? Pues que el relato nuclear de los hechos sea el mismo.
Y que si las cosas perificas varían un poco, pues es normal, porque la memoria baila un poquito. Pero vamos, que el relato es coherente, pues se puede condenar a una persona por un relato coherente, claro que sí, porque estas cosas pasan en la intimidad. Y generalmente no hay testigos. El agresor no va a buscar que los vecinos le vean, va a buscar que no le vean, que no le diga nadie, que quede en la intimidad. Sí, se puede condenar con el relato únicamente, exclusivamente de la víctima.
El que hem vist a vegades també als mitjans de comunicació és denúncies per part de les víctimes que no s'han sentit possiblement acompanyades quan denuncien o que s'han trobat davant d'algun jutge que no ha tingut un comportament possiblement encertat. I això moltes vegades...
també pot fer que altres dones que es trobin en aquesta situació tinguin por de presentar denúncia.
Sí, sí, yo no digo que esto no suceda, pero yo creo que es la excepción que confirma la regla. Yo creo que lo que pasa también es que la gente desconoce lo que es un procedimiento penal y desconoce qué se va a hacer al procedimiento penal y cómo puede actuar. Y parte de eso es el poco tiempo que tiene el letrado para transmitirle qué es lo que hacemos allí.
Y también que vienen muy desbocadas emocionalmente, cosa que es normal, porque han pasado un proceso muy largo y llegar a decidir hacer esto cuesta muchísimo. Y además están en situaciones de dependencia emocional muy fuerte, todavía no resuelta. Con lo cual estos vaivenes provocan que a lo mejor no entiendan el proceso y tampoco hay mucho tiempo para explicarlo. Un proceso penal...
no va uno a explicar todo lo que le ocurre. Va a explicar aquello que tiene trascendencia penal. Aquellos hechos que sí son delitos. Porque hay partes de la violencia de género que no son delitos. O sea, tipificados penalmente, que es una cosa muy fea, moralmente reprobable, destruye a una persona que debería ser un delito realmente, pero no están contemplados en el código penal como delitos. Entonces, esa parte que es muy emocional, que quizás es la que más le duele,
Porque igual te duele más que te haga laud de gas que te dé una bofetada. Pero resulta que lo que está penado es la bofetada. Entonces hay que trasladarlo a términos jurídicos. Y es difícil en el proceso que están, que es la denuncia, con la subida de estoy denunciando, me está pasando todo esto, acabo de hacer una agresión o lo que sea, que entienda eso. Porque lo que quiere la víctima es explicar.
Pero en un proceso penal no se trata de explicar tus emociones. Se trata de explicar hechos que la consecuencia es una condena penal. Y tienes que acreditar que ese hecho que ha ocurrido ha ocurrido así y que es lo que hay y que la consecuencia será una pena de prisión, trabajos de beneficio de la comunidad o lo que sea. Claro, explicar esto es complejo en esta situación. Pero es algo que hay que entender.
Es difícil de trasladar, pero es algo que hay que entender. Por eso a lo mejor viene la frustración. Y por eso yo siempre he dicho que necesitamos un psicólogo que contenga las emociones de la víctima y que pueda atenderla. Porque yo entiendo que cuando llega al juzgado...
O sea, llega a comisaría, el letrado tiene tres más o lo que sea, ¿no? La atiende, va súper rápido, una detrás de otra. Va al juzgado y lo mismo, un juicio, otro juicio. No puede estar conteniendo la emoción de esta persona. Y a lo mejor por eso se siente desatendida. Por eso es muy importante la labor trabajar en red y que haya un soporte psicológico.
Sovint veiem que comportaments que podrien constituir indicis de violència masclista es trivialitzen o normalitzen entre els més joves. Des de la teva experiència com a lletrada en violència de gènere, com s'entén aquest fenomen?
Pues yo creo que es porque... ¿Y qué sauría de fe per prevenirlo? Yo creo que es que las jóvenes han evolucionado a distinto nivell.
Creo. No sé, es mi opinión. No tengo ninguna evidencia de esto. Pero yo lo que veo es que ellas, algunos jóvenes también, algunos chicos también, yo lo voy a decir por una cuestión. Yo entré de guardia en las Santas, en Julio, en Mataró, en las fiestas, y me encontré con un montón de denuncias de agresión sexual. Niñas de 15, 16 años, que eran básicamente tocamientos y, claro, de chicos, ¿no?
Y ellas han tenido el valor de denunciarlo. Esto es una violencia machista, miminizada durante mucho tiempo. Ellas han tenido el valor denunciando, cosa que me parece estupendo, y empiezan a denunciarlo. Pues yo creo que han sido comportamientos que durante el tiempo se han cronificado, que nadie les ha dado importancia, que muchísimas mujeres los han sufrido y lo han callado, y de repente nos damos cuenta que eso no está bien.
Y los jóvenes han tenido valor de denunciar esto. Y están teniendo valor de tomar medidas sobre esto. Y muchos compañeros también, chicos, les han acompañado en ese proceso. La última iba con un amigo, dos amigos, y fueron los chicos los que dijeron, tienes que denunciar esto. O sea, yo veo un cambio. Lo que pasa es que el cambio es lento. Y viene de conductas adquiridas durante mucho tiempo. Que hay que cambiar.
Sí, això és el que parlaban abans d'entrar a la entrevista. Però jo veu jovenes amb ganes de canviar coses. Siempre se oye lo peor, però també hi ha lo millor. Estes denuncies amb chicos, compañers de su quadrilla, de su colla, acompanyant-les i dient, tu tens que denunciar. A mi me parece un canvi molt positiu. Jo crec que està canviant la societat. Que els cambius tarden molt en arribar, però lleguen. Creu. No sé.
Volies afegir alguna cosa, Eli, que t'he vist a sentir? No, no, totalment. O sigui, crec que al final a qualsevol edat és difícil a vegades d'identificar, però sí que hi ha hagut un canvi de moltes coses, per sort. Queda molt camí encara, però hi ha hagut i està bé aquest canvi, en part, sí.
Bueno, en relación a lo que creo que se puede hacer, yo siempre... Es una cuestión de prevención. Y la prevención pasa por la educación. No tiene que ver con el nivel educativo, académicamente hablando. Tiene que ver con la educación emocional, con la solidaridad,
La educación en la tolerancia, en la equidad, el respeto al otro. Estas cosas que parece como que las hemos ido perdiendo y son fundamentales para hacerte crecer como ser humano y buena persona. Y yo creo que esto es muy importante. Y esto pasa por la escuela, pasa por el instituto, pasa por la familia, pasa por tu entorno, pasa...
Creo que es un poco lo fundamental. Y hacer políticas de igualdad y equidad me parece fundamental para crecer como sociedad.
El Consell General del Poder Judicial ha actualitzat les dades dels jutjats especialitzats en violència masclista de Granollers i Mollet fins al mes de juny. Segons aquestes xifres, entre el primer semestre del 2024 i del 2025 hi ha hagut un augment del percentatge d'ordres de protecció adoptades. Tot i això, encara se'n deneguen una de cada dues.
Des de la seva experiència, quins criteris o circumstàncies acostumen a portar els jutjats a denegar una ordre de protecció? Bueno, a ver... Esto, claro, como es una estadística, no está el motivo. Yo, por mi experiencia, yo llevo 32 años haciendo turnos de violencia de género, cuando no existían eran otra cosa, pero eran específicos de mujer. Y, en principio...
Hay un factor importante que es cuando van a denunciar en comisaría, a lo mejor denuncian, pero cuando llegan al juzgado se lo han repensado porque como el abogado ya le ha explicado las consecuencias que va a tener para el agresor y por ende también a su familia y a lo mejor no están preparadas porque todavía tienen una vinculación muy emocional con el agresor, pues se lo repiensan y entonces deciden retirar la acusación particular.
¿Qué pasa? Que el fiscal sigue con la acusación porque es un delito público y tiene la obligación de seguir, pero el letrado que le ha tocado de oficio se retira porque conforma la acusación particular y como se renuncia a ti, pues tú tienes que retirar.
Al hacer este proceso, cuando va, evidentemente, antiguamente, ahora ya, si denuncia ya no puede acogerse al derecho de no declarar, pero hasta hace poco se podían acoger al derecho de no declarar, con lo cual no hay prueba, por tanto la orden se decae. ¿Pero qué pasa ahora que tiene que contar? Bueno, lo cuenta de otra manera, lo minimiza, dice, porque la orden se da por una situación de riesgo objetivo y porque hay indicios racionales de que el hecho ha sido cometido y es constitutivo de un delito. Entonces,
minimiza el hecho y dice que no tiene miedo y que no hay ninguna situación de riesgo. Entonces, esto podría ser una de las cuestiones por las que no se da. Otra de las cuestiones es que bueno, pues hay, no sé, igual cuando hace el relato pues no hace un buen relato o no ha hecho mucho caso a su letrado o hace un relato distinto y
y cuenta otras cosas. A veces pasa que cuenta otras cosas. Que no es que no estén pasando, sino que cuando... Es muy importante que tú cuando hagas... Por eso es muy importante la primera actuación del letrado y que la dirija en su primera declaración de comisaría. ¿Por qué? Porque lo que tú relatas en comisaría tiene que ser lo mismo que relates en el juzgado. Porque si tú lo varías, cambias el relato nuclear, que es lo importante, y lo minimizas o lo aumentas a la inversión de potencia...
pues tu credibilidad va a resultar un poco dañada. Y como la única prueba que tiene el juez es tu palabra, pues esa palabra tiene que cumplir unos requisitos que son de los que hablábamos antes. Esa puede ser otra de las razones. Que no significa que no esté ocurriendo lo que dice la señora, ojo, sino que no ha sido capaz de trasladarlo de una manera adecuada.
Esto pasa, por miles de razones, porque está en un proceso muy doloroso, porque, no sé, hay miles de razones, a lo mejor no es capaz de trasladar lo que le está pasando de una manera que jurídicamente sea relevante. Pero generalmente es porque le preguntan, dice, yo he visto esto, me ha pasado a él, le preguntan, ¿pero usted tiene miedo? No, yo no le tengo miedo. Y una de las cuestiones muy importantes de la orden de protección es la situación de riesgo objetiva.
¿Usted tiene sensación de que le puede hacer daño? No, no, a mí no. Si tú niegas, no hay posibilidad que el juez, a veces lo da el juez porque piensa que sí que con todos los elementos que tiene, testigos y tal, sí que ve la situación de riesgo. Pero si solo el testigo está ahí contando su situación y dice esto, pocas posibilidades tiene que una orden de protección llegue a buen término.
Y a veces la percepción del riesgo desde la perspectiva jurídica no siempre se corresponde con la percepción psicológica del riesgo de la víctima. A veces también puede pasar esto, que se perciba como menos riesgo cuando psicológicamente quizás sí que se percibe este riesgo y no se da la orden. También puede pasar que no ha denunciado a ella. Han llamado a los vecinos o ha sido la propia policía, ha oído gritos y tal, y ella no ha sido la que ha denunciado y no quiere.
Y no quiere denunciar. Ahí también pasa esto, porque ya no quiere, no está preparada. Y es muy importante que esté preparada la víctima para denunciar, para romper el círculo, para cambiar de vida. Es el proceso, el respetar su proceso. Es muy importante esto.
A veces no por esto, porque oyes gritos, evidentemente me parece perfecto, tiene que ser así. O el médico que ha visto unas lesiones X y denuncia que también puede pasar. Pero si la víctima no está preparada, cuesta que el proceso penal llegue al término que tiene que llegar.
Quines mancances estructurals del sistema expliquen que moltes dones encara percebin vulnerabilitat i insuficient suport quan accedeixen a la justícia?
Pues vuelvo a repetir lo mismo. Yo creo que es la falta de soporte psicológico y contención que se tendría que hacer debidamente. Porque el letrado tiene una función jurídica que la tiene muy clara y está muy preparado para esto. Pero lo que no se nos puede exigir a un letrado es que seamos psicólogos. Nosotros no somos psicólogos. Podemos, como humanos, acogerlas en la medida humana que podemos hacerlo. Y lo hacemos. Pero no tenemos las herramientas que tiene un psicólogo para hacer una contención como es debido. Y esa víctima necesita una contención como es debido. Para mí es una de las peores cosas que...
Para mí es un pilar fundamental para poder trabajar con una víctima y que se sienta arropada, porque la víctima tiene que quedar arropada, no sintiéndose que es el enemigo el juzgado y que su letrado también es el enemigo. No, tiene que sentirse arropada y para eso necesita una persona que la arrope allí, que la contenga, que la pueda ayudar en ese sufrimiento que está padeciendo, porque es bastante alto además.
Para mí esa es una de las cosas peores. La formación jurídica. Yo creo que los letrados que hoy en día están en el turno de oficio, que hacen turno de oficio, están muy preparados jurídicamente, porque evidentemente yo creo que sí. Y los juzgados de violencia de género, bueno, desconozco cómo nombran a los jueces, pero entiendo que tendrían que tener formación de género y violencia machista. Entiendo que tendría que ser así.
Ahí sí que no te lo puedo decir porque desconozco cómo se les forma, pero yo diría que tendrán formación o deberían tenerla. Y como lo mismo que el funcionariado que está tratando en los jugadores de violencia de género, debería tener formación en violencia de género. Quines són, segons vostè, les claus perquè com a societat puguem avançar cap a un escenari realment lliure de violència masclista?
Pues ya lo he dicho antes, yo creo que es la educación, es la prevención. Es la educación en la escuela, en la familia, en las instituciones, en los medios de comunicación, en la ética. Porque los jóvenes están viviendo muchos inputs en los que la figura de la mujer es simplemente un objeto. Así que seguimos ahí.
Y muchas de las redes sociales, el manejo del odio. Yo creo que tendría que haber una prevención en educación, en educación emocional, en concordia, en solidaridad, en equidad. Estas cosas que son fundamentales para que crezcamos en una sociedad más justa y más equitativa.
Has parlat d'una cosa que m'ha semblat molt interessant, que és el tema de tenir més psicòlegs, que les dones vinguin ja preparades d'alguna forma per poder iniciar el procés legal, però que abans ha d'haver-hi tot un treball psicològic. Jo crec que això, pregunto, es té consciència a nivell institucional de tot això? Jo crec que no.
Yo creo que el problema es que no hay conciencia de eso. Intentamos solucionar un tema solamente jurídicamente, pero es que la violencia machista es transversal. Y no se puede solucionar solo desde una vertiente. Además, es que nosotros no somos un medio para prevenir ni curar. Somos la última ratio, es el castigo. No hacemos nada castigando. Hay que prevenirlo. Llegar al castigo...
No va a ser gran cosa. Ni va a curar nada. Entonces, para mí lo fundamental es no llegar ahí. Es la prevención. Jurídicamente, pues es lo que hay. No tenemos otra forma de atajar todo esto, ¿no? Ahora. Pero lo ideal es no llegar ahí. Lo ideal es que no existieran juzgados de violencia de género. Eso sería lo ideal.
No, però això d'alguna forma em fa com pensar, ens prenent institucionalment en sèrio aquesta problemàtica. És que aquesta pregunta jo no la puedo responder. Jo solo veo las consecuencias últimas. Yo creo que es muy importante la prevención y que tenía que haber políticas de prevención y políticas de igualdad y yo creo que es fundamental porque lo que no nos damos cuenta es que estamos creando los ciudadanos del futuro.
Y nuestros jóvenes tienen derecho a tener una vida muchísimo más feliz y más acorde con unos valores mejores, ¿no? Y para eso, para mí es fundamental la educación, la verdad. Una última pregunta per totes dues. Quin missatge donaríeu a qualsevol dona que avui ens estigui escoltant i tingui dubtes sobre si està vivint una situació de violència?
Jo crec, de fet, aquest any la campanya està orientada en això. Si sembla violència, és violència en general i ja és prou difícil d'identificar-ho. Amb tot el que dèiem, també hi ha la violència institucional que sí que passa i sí que té lloc i a vegades ens podem sentir culpabilitzades i podem sentir que ens jutgen però entenem que és un procés difícil i que podem sentir que no hi ha solució però que es pot sortir
i animem a que parlin, que demenin ajuda i transmetre això, que no estan soles. Doncs fins aquí l'entrevista d'avui. Agraïm moltíssim la presència i la generositat de l'Eli i la Susana que ens han ajudat a posar junts sobre un tema que continua sent essencial. Recordem a totes les dones que ens escolten que davant qualsevol dubte o situació de risc
el telèfon 900-9120, el Servei d'Atenció a la Violència Masclista Catalunya i el 016 estan disponibles les 24 hores. Gràcies. Gràcies. Gràcies per ser-hi, gràcies per escoltar i ens retrobem al proper programa.
Tengo un nudo en las cuerdas que ensucian mi voz al cantar. Tengo una culpa que me aprieta, se posa en mis hombros y me cuesta andar.
se despliega la vela de un barco desperté en un prado verde muy lejos de aquí corrí, grité, reí sé lo que no quiero ahora estoy a salvo una flor que se marchita
Un castigo que se me impone, un verso que me tacha y me anula. Tengo todo el cuerpo encadenado, las manos agrietadas, mil arrugas en la piel. Las fantasmas hablan en la nuca, se reabren.
la necesidad de girar la llave y no mirar atrás. Así que dibujé una puerta violeta en la pared y al entrar me liberé cómo se despliega
Sé lo que no quiero, ahora estoy a salvo Así que dibujé una puerta violeta en la pared Y al entrar me liberé Como se despliega la vela de un barco Aparecí en un prado verde muy lejos de aquí
gran gent gran el magazín del col·lectiu de pensionistes el dia 1 de cada mes a Ràdio Montmeló
M'agrada el meu cos. El meu cos no necessita filtres. El meu cos està bé tal com és. La pressió estètica és violència masclista i afecta totes les dones al llarg de la seva vida. Contra les violències masclistes no jutgem els cossos. Cossos sense filtres. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments de la província treballem contra la pressió estètica. 25N, Dia Internacional per a l'Eliminació de les Violències vers les Dones. Diputació de Barcelona.
Avui al Montmeló Sona tenim l'Espai de Salut al cap a la ràdio i ens acompanya la Clara Egea, nutricionista de l'EAP Montornès Montmeló de l'Institut Català de la Salut. Bon dia. Hola, bon dia. Avui parlarem de l'obesitat. Primer de tot, què és l'obesitat? Com la definiríem? Clar.
A dia d'avui definim l'obesitat a través de l'IMC. L'IMC és una mesura en la qual consta el pes en quilos dividit entre l'alçada en metres al quadrat. Llavors, això ens dona un numeret amb el qual classifiquem si la persona té un normopès, està en un infrapès o si no, si hi ha un sobrepès o una obesitat. Llavors, per exemple, entre 25 i 29,9 diríem que és un sobrepès, a partir de 30 seria l'obesitat.
I quins factors poden causar aquesta obesitat? Realment són molts. És a dir, sempre pensem en l'alimentació i l'activitat física, però intervenen diferents. Per exemple, també pot intervenir el que és el benestar emocional, la son, l'economia de la persona, evidentment, és un factor també important. Llavors, no és únicament el que menjo i el que em moc, sinó que al final també aquest benestar emocional o la son pot intervenir en el que és l'obesitat.
Al final són molts factors que hi ha al voltant d'aquesta problemàtica i que poden alleujar o agreujar aquest problema, no?
Sí, per això, bé, després en parlarem dels tallers que fem al cap, però són diversos temes els que parlem en aquests tallers, perquè, com repetia abans, no és només l'alimentació, sinó que l'evidència diu que, per exemple, les persones que treballen a torns o que no dormen la quantitat necessària d'hores poden tenir major probabilitat de tenir aquesta obesitat. Llavors són factors també a tractar.
I parlant de tractar, quins tractaments hi ha per poder... Clar, en general l'alimentació hauria de ser saludable. Nosaltres sempre parlem del patró de la dieta mediterrània, amb el mètode del plat, que algun cop ja ho hem parlat, el fet de menjar sempre verdura, tant a dinar com a sopar, que hi hagi la presència de fruites, els productes en siguin integrals... Aprofundim en el mètode del plat per si hi ha algú que no el coneix?
El mètode del plat el que tracta és d'entenir... Es pot fer en un plat o en dos, realment, però la importància està en les racions. Que hi hagi una mica de hidrat, que més o menys seria un quart del plat, una mica de proteïna, que seria l'altre quart, i que la meitat del plat sigui verdura. Una mica el concepte més important és que sigui la combinació d'aquests tres grups i que sempre hi hagi més verdura que tot el que més. I és una mica el...
el que seria en quant a àpats principals. També, com a cosa important, la forma de cuina, és superimportant, és a dir, evitar el que són els fregits. Què més? Per exemple, que les carbs, les proteïnes, siguin magres, és a dir, evitar aquells productes més processats, tipus hamburgueses, salxitxes, tot això ho hauríem de reduir.
i la majoria de coses en realitat la gent ja la sap tot el que són galetes, la brioixeria tot això que pot tenir més contingut de sucres lliures i de mantegues margarines o greixos que no són saludables doncs ho hauríem de reduir però realment la clau una mica està en l'equilibri és a dir que es valori molt la freqüència en què fas aquests productes perquè al final alimentació saludable no vol dir dieta sinó que aquí és on ve el món de l'equilibri de poder menjar aquestes coses però que sigui alguna cosa més puntual
I a part de l'alimentació, quines altres maneres de tractar l'ogositat podem provar? Doncs, per exemple, també l'activitat física és algo superimportant, que són com els dos peus, així que tenim... La majoria de persones tenen més controlades, doncs, fer-ne... Ser actius, és a dir, doncs, per exemple, vaig a comprar al supermercat o entre l'ascensor i les escales, doncs, intento agafar les escales o intento aparcar una mica més lluny i vaig caminant o directament vaig caminant. Sí que és cert que l'activitat física planificada...
És a dir, el fet de jo aquest dia vaig al gimnàs o surto a caminar és superimportant. I la importància està en la combinació d'activitat física aeròbica, és a dir, caminar, piscina, bicicleta i l'exercici més físic tipus de força. És a dir, exercicis els mateixos que es poden fer en un gimnàs realment també es poden fer a casa. Llavors, per aquí també seria important, però al final és el que dèiem, no és només això, també és el benestar emocional, buscar estratègies de relaxació...
l'intentar dormir, buscar aquelles estratègies també d'higiene al son, totes aquestes coses són importants. Al Canal Salut, per exemple, en tenim una fulleta que és la dels petits canvis en el qual, en aquesta en concret, parla d'alimentació i fa un recull de totes aquelles coses que són importants a nivell alimentari.
normalment el que fem en aquests tallers, o al CAP, o jo amb els meus pacients, és intentar programar tipus objectius que siguin més progressius, perquè al final és on està la clau. I com us deia, en el canal Salut de la pàgina de la Gencat, amb aquesta fulleta es poden programar realment petits objectius per intentar canviar tant a nivell alimentari com d'activitat física. I què més es fa des del CAP en aquest àmbit?
principalment el que fem són aquests tallers, els d'habits saludables, els quals són sis sessions de forma seguida, llavors permet fer un seguiment bastant més continu, que això ajuda també a la persona a fer aquests canvis, i estan centrats en parlar d'alimentació, però també es parla d'aquests temes que també dèiem que eren importants, doncs activitat física, la higiene del son, també participa la psicòloga i parlar del benestar emocional, llavors és un treball multidisciplinari en el qual es tracten diferents temes. I
Hi ha altres grups, també, per exemple, el de diabetis, que va més centrat en persones que ja presenten aquesta patologia. També hi ha grups d'insuficiència renal, entre altres, en els quals també participen altres professionals. Parlant d'aquests tallers, quines més activitats hi ha previstes?
Doncs de forma comunitària, és a dir, amb l'Ajuntament a vegades anem programant algun tipus d'activitat, sobretot depenen molt dels dies mundials, ja siguin d'activitat física, també pel tabac, van surtint cosetes, però de forma fixa, al cap en tenim el que són els tallers.
Llavors, explico una miqueta com accedir a aquests tallers, perquè crec que és una cosa també molt important. Sí, això t'anava a preguntar, com es pot assabentar l'agenda? Doncs la idea és que l'usuari que sigui interessat ha de preguntar tant al metge de capçalera o a la seva infermera de referència.
ja que seran ells els que decideixin si tenen criteris per poder ser derivats per fer aquests tallers. Al final, nosaltres tenim uns criteris tant d'inclusió com d'exclusió per a aquests tallers, els quals normalment són o sobrepes, obesitat o alguna patologia tipus la diabetes, que en parlàvem abans, hipertensió o alguna dislipèmia. Llavors, el primer és anar al cap, demanar hora amb el metge o amb l'enfermera de referència i comentar-ho. Doncs, clar, no sé si hi ha qualcom més a afegir sobre aquest tema...
Bé, jo sempre poso molta importància al tema de l'activitat física perquè considero que el que ens anem trobant recentment és que hi ha molt de sedentarisme. Llavors és una cosa també molt important, no només pel tema del pes, que...
això ho tenim més que clar, sinó que al final també pel benestar emocional, per l'higiene del son, és a dir, per tots els altres àmbits de la vida, és important. Llavors, és superimportant com tu marquis aquests objectius de començar a fer activitat física, per exemple, perquè si ens marquem objectius que no siguin gaire realistes, potser ho podem mantenir dues setmanes. Llavors, és més interessant començar a poc a poc i que sigui un canvi mantenible abans que intentar, doncs, jo què sé, abarcar, doncs,
Tots els dies de la setmana fer-ne 3 hores. Això no és realista. Llavors, a poc a poc, però sí que hem de començar. I en qüestió de nutrició també seria important fer-ho de la mateixa manera. Objectius que siguin realistes i a poc a poc anar progressant-los. Per exemple, amb el fullet dels petits canvis, allà està recollida tota la freqüència alimentària dels grups d'aliments que nosaltres recomanem. Amb les llegums seria 3-4 cops a la setmana. Llavors, si jo ara no estic acostumada a menjar-ne llegums mai...
jo no em programaré un objectiu tipus quatre cops a la setmana, ara em menjaré de llegum. Doncs no perquè probablement ho mantingui un cop. Llavors és més interessant programar un objectiu un cop a la setmana i a poc a poc anar progressant-ho. Llavors és tan important fer-ho així amb l'activitat física com l'alimentació. Doncs moltes gràcies, Clara Gea, per passar-te per la ràdio i parlar-nos d'aquest tema. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Yo tengo una novia que está siempre a dieta Porque a toda costa quiere adelgazar Pues dice que toda la ropa le aprieta Yo le digo que compre una talla más Siempre anda contando cuántas calorías Necesita a diario su cuerpo quemar A clase de aerobics va todos los días Y los carbohidratos prefiere gritar
Pide por la mañana tomate y pechuga con pan integral. Pechuga de pollo para la comida, café sin azúcar para merezar. De noche se pone muy desrecorada, pues de hambre se muere y no puede aguantar. La llevo a que coma pozole y tostadas, otro día la dieta vuelve a comenzar.
I som...
Siempre le acompaño a correr muy temprano y yoga también vamos a practicar. Se pone feliz pues bajo 30 gramos, yo el puro esqueleto me voy a quedar. Su linda figura siempre me ha gustado, pues ella no es gorda, llenita no más. Me gusta mirarla de frente o de lado, pero más me gusta verla por detrás.
Pide por la mañana tomate y pechuga con pan integral. Pechuga de pollo para la comida, café sin azúcar para merezar. De noche se pone muy desdecorada, pues de hambre se muere y no puede aguantar. La llevo a que coma pozole y tostadas, otro día la dieta vuelve a comenzar.
Yo ya sé el cuento de nunca acabar Así creo que nunca vas a adelgazar Si no estás gordita, llenita no más Pero a mí me gusta verte por detrás Mira mi gordita me vas a matar
Fins demà!
Contra les violències masclistes, fem xarxa. A la feina, al transport públic, al barri, fem xarxa. Amb el compromís de tothom i la feina de les associacions feministes i les institucions, podem construir pobles i ciutats lliures de violències masclistes. 25N. Dia internacional per a l'eliminació de les violències vers les dones. Diputació de Barcelona.
I ja arribem al final del programa d'avui. Però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Avui mateix a les 17 hores tindrem un nou episodi del programa de cuina Parem Taula amb el xef Llorenç Ramos.
Demà dissabte 29 a les 12 hores, els infants de les escoles de primària de Montmeló, el Pau Casals i Sant Jordi presenten un nou programa d'Els Infants També Parlen. Dimecres 3 de desembre a les 17 hores us podreu informar de l'actualitat internacional amb el programa El Montmeló, presentat per Blai Casas, l'Anna de Taronger, la Enoa Llepes i el Diego Fernández. Una mica més tard, a les 19 hores, el Manel Solanas i el Manel Santos ens porten més música en una nova edició de M&M Sound.
Divendres 5 a les 12 h, com sempre, tindrem el nostre Montmeló Sona a la web de la ràdio. Però una estona abans, de 10 a 12 h, estarem presents amb una paradeta al mercat municipal, a motiu de la celebració del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, gravant un nou programa de Rompiendo Moldes amb la participació de Grup Dem i el Trencadís.
I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomo.com o a través del telefon i whatsapp 637 150 702. Molt bon cap de setmana a tothom i guardeu-vos de les baixes temperatures. Per més informació, torneu amb nosaltres la setmana vinent, perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 5 de desembre de 2025 a les 12 hores.
Pega pezolubone. Gingu mtuana umpofu, wakti nge uzuelo. Nobangizagano, hamelo, pageme nesile. Ngenze gano mai, agungitikamezi.
Mama, genzum sola, ki beigis pa me kandala, wa kumintam bu se shoni. Mama, impili sandaka, manje se monegonke.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
I s'assemati, s'anèmi.
I'm just a poor boy, nobody loves me. He's just a poor boy, but he's a poor family. Spending his life from this poor society. Is he calm, is he cold? Will you let me go? Somanda, go! Will I let you go? Somanda, will I let you go? Somanda, will I let you go? Will I let you go? Will I let you go?
Fins demà!
Nothing really matters. Anyone can see. Nothing really matters to me.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.