Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 23 de gener de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 195. La pel·lícula espanyola Sirat finalment tindrà representació a la cerimònia dels Premis de l'Acadèmia als Òscars. No només s'ha fet amb la nominació a millor pel·lícula internacional, també ha estat nominada a millor so.
En la categoria internacional està nominada contra grans obres d'enguany, la veu d'Indi Rajab, l'agent secret, Sentimental Value i un simple accident. Veurem si finalment el gallec Oliver Laxe acaba guanyant l'estatueta de la matinada de dilluns 16 de març a la 98a edició dels Oscars.
Montmeló Sona és el magasin informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al bloc de l'entrevista i l'Oriol Contreras a la secció L'úmic a la ràdio. A la locució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on celebrarem la publicació de la primera historieta del duo més important del còmic espanyol, Mortadó i Filemón. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, el Pablo Agudo ens porta una nova entrevista musical al seu Carretera i Manta. Avui parlarà amb la cantant Melanie K. A continuació, l'Oriol Contreras ens parla dels cables de telefonia a una nova edició de l'espai L'Omic a la ràdio. I com ja sabeu, tot això o alguna cosa més, és el que trobarem al Momolo Sona, d'avui, 23 de gener de 2026.
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé. Montmeló
Benvinguts i benvingudes a la secció del Montmolor Sona, que ens proposa celebrar. Perquè a tothom li agrada celebrar, o no és així?
Avui no celebrem cap naixement ni homenatgem cap mort. De fet, no parlarem de cap persona real, però tot i no ser reals, són uns dels personatges més influents d'Espanya. Avui celebrem la primera publicació d'una tira còmica de Mortadelo i Filemon. Aquests dos personatges van aparèixer per primera vegada en una tira còmica a la publicació número 1394 de Pulgarcito, una revista d'historietes humorístiques editades per El Gato Negro, editorial que més tard es vendria la cèlebre editorial Bruguera.
Aquestes primeres portaven el títol de Mortadelo i Filemon, agència d'informació. Amb aquest rodollí molt característic de Bruguera es presentaven aquests mítics personatges creats per Francisco Ibáñez. Entre altres referències, Ibáñez es va basar en l'arquetip humorístic del prim i el gras, així com en la doble de Sherlock Holmes i John Watson, per concebre Mortadelo i Filemon, dos detectius amb molt poca traça que sempre fracassen en qualsevol dels casos en els quals treballen.
I bé, creiem que ja ha arribat el moment de fer un parèntesi i esclarir en la secció d'avui d'una vegada qui és Mortadelo i qui és Filemon, perquè sembla que encara hi ha gent que no ho té gens clar. És ben fàcil.
Mortadelo és alt, prim i calp. Porta ulleres per sobre d'un nas descomunal i sempre va vestit amb una lèvita negra. Això quan no fa ús del seu talent per disfressar-se de literalment qualsevol cosa. Filemon, per altra banda, és més baixet i té el nas acabat en punta. Sempre porta una camisa blanca amb corbatí i uns pantalons vermells. No porta cap lèvita negra. No té ulleres, ni el nas allargat, ni tampoc es disfressa. Però és que tots dos són calps. No! Filemon no és calp. Té
Dos cabells, no s'assemblen en res, en res. Bé, ja que hem deixat clara aquesta diferència i hem acabat amb la cordura del Rubén, tornem a reconduir la secció d'avui.
Durant l'època de Pulgarcito, els personatges eren molt similars com els que coneixem avui en dia. La principal diferència, a més de ser còmics en blanc i negre, és que tots dos portaven barret i Mortadelo duia sempre un paraigües. També en aquestes tires còmiques, Filemón era el cap de l'agència de detectius i Mortadelo era el seu únic ajudant.
Aquesta dinàmica canvia el 1969, quan la sèrie fa el pas de tira còmica a històries llargues, amb la publicació del primer còmic com a tal de Mortadeli Filemon, El sulfato atòmico.
Aquí canvia l'homenatge per Sherlock Holmes per una paròdia de les pel·lícules d'espionatge. Els protagonistes passen de ser detectius a agents secrets i ara treballen per una organització d'intel·ligència anomenada La Tia. En aquest moment ja apareixen els personatges secundaris que tothom tenim al cap. Vicente, el súper, cap de l'organització. Ofelia, la secretària. El professor Bacterio, el científic. I també es fan més notòries totes les característiques de l'estil de Francisco Ibáñez.
Ara que les històries són a tot color, podem apreciar l'horror vacui present a les seves vinyetes, plenes de detalls, acudits i personatges de fons. Un cargol atracant un banc, un home amb un peu en comptes d'un braç, una llonganissa gegant penjada d'un gratacels. A més d'aquest humor més absurd, destaca el gust per l'eslàpstic, amb personatges rebent cops brutals per tot arreu, però aquesta violència hipertrofiada no és només física, sinó també verbal, amb un llenguatge molt característic.
Cabestro, Andoba, Oeltote, Batracio, Leguchino, Mendrugo, Sabandija, Animal de Bellota... Totes aquestes expressions van passar a ser una senya identitària de l'estil de Francisco Ibáñez. Encara molts de nosaltres ens seguim preguntant què és exactament un colodrillo.
La sèrie va arribar a uns nivells d'èxit estratosfèrics. No només aquí, sinó per tot el món. Mortadal i Filemón ha arribat a traduir-se per més de 20 països, destacant Alemanya, on va aconseguir molta popularitat amb el nom Clever & Smart. Aquesta popularitat també ha portat aquests personatges a viure les seves aventures en altres mitjans.
Pel·lícules d'animació, pel·lícules d'acció real, curtmetratges, videojocs, sèries de televisió... Fins i tot van tenir un musical propi que va passar pel Teatre Tívoli de Barcelona, entre d'altres. A destacar la pel·lícula de Javier Fesser, La gran aventura de Mortadelo i Filemon, i la pel·lícula d'animació 3D, també de Fesser, Mortadelo i Filemon contra Jimmy El Cachondo.
Fesser, director de pel·lícules com El milagro de Petinto, va saber com traslladar a la pantalla perfectament la violència del còmic, els personatges estrambòtics, el llenguatge i els milers de detalls que podíem trobar a les vinyetes d'Ibañez.
Parlant d'Ibañez, per desgràcia, ja ens va deixar el 15 de juliol de 2023, que fins al dia de la seva mort va estar dibuixant i guionant àlbums de Mortadelo i Filemón, juntament amb un equip de dibuixants que mai s'han arribat a reconèixer, tot sigui dit. L'últim àlbum, París 2024, va quedar inacabat, però tot i així, i en senyal d'homenatge a Ibañez, es va publicar tal qual com estava, a mitges.
A mesura que es passen les pàgines, els dibuixos estan menys acabats i acaben convertint-se en esbossos, fins que el còmic acaba, abans d'arribar a les 44 pàgines que havia de tenir. En total, i sense comptar les historietes curtes, Mortadelo i Filemon va arribar a publicar 222 àlbums amb el segell d'Ibáñez, o potser 223, perquè recentment s'ha publicat un àlbum pòstum amb el nom Hachís Salut,
Un còmic que Ibáñez va acabar el 2014, però que l'editorial va plaçar i, finalment, mai va veure la llum. Fins ara. Tota la indústria del còmic a Espanya sempre s'ha meravellat de com de prolífic era Ibáñez, de com, a la seva edat, seguia escrivint i dibuixant còmics sense parar. Sembla un acudit de Mortadelo i Filemon que, al final, Francisco Ibáñez segueixi publicant còmics del seu puny i lletra després de la mort.
Fins demà!
Llegan los agentes más secretos, son valientes y discretos, ven a verlo y no te lo pierdas. Llegan con una nueva canción, Mortadelo y Filemón, su misión es salvar la tierra. ¡Oiga, jefe!
Quieren robarnos todo el agua. Ya rompe el techo y la vaca Ofelia. Hemos tenido que contratar. Pues eso no es una buena noticia. Menos mal que el doctor Bacterio. Nos ha dado la clave. Que tiene nombre de animal. Viajaremos por el tiempo. Porque a la tierra hay que salvar. Superintendente. ¿Dónde nos va a matar esta semana? Atrapemos a los delincuentes de esta canción.
Llegan los agentes más secretos, son valientes y discreto, venga a verlo y no te lo pierdas. Llegan con una nueva canción, portadelo y filemón, su misión es salvar la tierra.
Hola, es el villano, sí. Es el de mi pueblo. Y a su banda hay que atrapar todo quique y su disfraze. Chulín el chino y el matraca. Esos son los malos. Su refresco no nos
Llegan los agentes más secretos, son valientes y discretos, ven a verlo y no te lo pierdas. Llegan con una nueva canción, Portadelo y Filemón, su misión es salvar la tierra. Llegan los agentes más secretos, son valientes y discretos, ven a verlo y no te lo pierdas.
Llega con una nueva canción, portadelo y flujo. Sus misión es salvar la tierra. ¿Te gusta bailar, jefe? Venga, bailes, jefe. Venga, muévase, jefe, muévase. Jefe, ¿dónde está? Llega con una nueva canción, portadelo y flujo. Sus misión es salvar la tierra.
Jo vull saber, el programa on Pere Rodríguez, alcalde de Montmeló, respondrà als teus dubtes. Participa en directe a Instagram un dia abans del llançament o envia les teves preguntes fins dos dies abans a radiomó arroba montmeló.cat o amb una nota de veu al 637 150 702. Jo vull saber, l'últim dijous de cada mes a les 5 de la tarda.
Ei, vinga, som-hi ja. És el moment de fer el pas. A casa de feina i al carrer. Quan anem de festa o al taller. Parla'm amb el teu accés. Només hem de començar. Va, provem-ho en català. Tu per mi i jo per tu pur. I quan vulguis tots plegats. Molt per parlar, molt per parlar. Molt per parlar, molt per viure. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Com cada divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 23 de gener de 2026.
Inici de les obres d'integració de la segona fase del soterrament de la línia fèrria. Oberta la sol·licitud de bonificacions a l'aigua i la taxa de residus segons la renda familiar. Finalitzades les obres de reforma i ampliació de la fireta. El pavelló amplia horaris i ofereix un total de 25 hores per moure't. L'Ajuntament posa en marxa dues propostes adreçades a cuidar les persones cuidadores. Millora de l'espai verd a la plaça de la Quintana. Poda de l'arbrat viari i el dels equipaments.
A principis del mes de febrer s'iniciaran les obres de la llosa del ferrocarril entre el carrer Pompeu Fabra i la sortida nord del túnel. Aquestes obres crearan un nou espai verd obert a tothom que s'ha de projectar per quedar perfectament integrat amb les futures urbanitzacions dels espais adjacents de la plaça Gran i de la zona de l'escorxador. Es tracta, doncs, d'unes obres que busquen recosir amb dos costats de la línia fèrrea.
A banda de les zones enjardinades i d'estada per la ciutadania, es generen noves vialitats, com la cruïlla del carrer Joaquim Blume, que enllaçarà amb el carrer Primer de Maig i el nou pas del carrer Doctor Ferran davant del pavelló, que arribarà fins a la zona de l'escorxador passant per sobre de la llosa, creant-se així un nou pas que ajudarà a millorar la mobilitat del centre del municipi.
L'execució d'aquestes obres, amb una durada prevista d'11 mesos, implicaran alguns canvis en la mobilitat i en les zones d'aparcament de la zona. Es crearan 136 noves places d'aparcament a sobre de la Llosa i adjacent a l'estació, per a les persones usuàries del tren i pel veïnat de Montmeló.
També es limitarà el trànsit rodat. Estallarà l'accés dels vehicles al carrer de l'Estació Vella i al darrer tram del carrer Doctor Ferran, davant del pavelló. Al carrer Escultor Josep Llimona sols es podrà accedir per càrrega i descàrrega i per l'estacionament de vehicles.
Les places d'aparcament situades al carrer Doctor Ferran davant del pavelló i les del carrer de l'estació Vella, un total de 78 places s'eliminen, mentre que es mantenen les 76 places actuals del costat del pavelló. Es creen més de 90 places d'aparcament a la zona de l'escorxador amb l'eliminació de la zona d'autocaravanes.
A mitjans de mes, un cop passada la celebració del carnaval, s'adequarà una nova entrada al pavelló pel carrer de Joaquim Blume i s'assenyalitzarà una zona d'estacionament per aturar el cotxe just al temps necessari per acomiadar o recollir els infants usuaris de l'equipament.
L'Ajuntament és conscient que les obres originaran molèsties de tot el veïnat afectat, sobretot tenint en compte que tindran una durada llarga. I per aquesta raó, i per tal que pugueu fer arribar les possibles incidències o per resoldre els dubtes sobre les obres, posa a la vostra disposició diferents vies directes de comunicació. Per telèfon, per correu electrònic i per WhatsApp que trobareu a la web de l'Ajuntament.
L'Ajuntament informa que les ordenances fiscals municipals preveuen bonificacions a la tarifa del subministrament d'aigua i a la taxa de residus urbans en funció del nivell de renda personal de les unitats familiars.
Pel que fa al subministrament d'aigua, la bonificació es calcula a partir de la renda personal de la unitat familiar, entesa com el conjunt de persones que conviuen en un mateix domicili. Aquesta renda s'obté dividint els ingressos totals de la unitat familiar entre el nombre de membres i es compara amb el salari mínim interprofessional. En funció dels resultats, s'aplica un percentatge de bonificació que pot anar del 0% fins al 90%.
i que pot arribar excepcionalment al 100% en casos de vulnerabilitat social valorats pels serveis socials municipals. Per sol·licitar la bonificació, cal emplenar el formulari corresponent i autoritzar l'Ajuntament a consultar lesades personals i fiscals necessàries. En cas d'autoritzar aquesta consulta, s'haurà d'aportar la documentació acreditativa dels ingressos de tots els membres de la unitat familiar.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de gener i s'ha de renovar anualment. Aquest mateix sistema de bonificacions s'aplica també a la taxa de residus urbans, amb un termini de sol·licitud que finalitza el 28 de febrer.
Ja han finalitzat les obres de reforma i ampliació de l'edifici municipal existent al carrer del poeta Joan Maragall 25, on està ubicada l'activitat d'Escola Bressol. Amb aquestes obres s'aconsegueix augmentar el nombre d'alumnes fins a 133 places per infants entre 0 i 3 anys i es mantenen tots els serveis administratius de direcció i de menjador existents. A més, s'ha creat una nova aula amb serveis higiènics i una nova zona per als cotxets.
A partir d'una anàlisi de l'escolarització en el primer cicle a Montmeló en els darrers anys, es detecta un creixement en els últims anys i per poder fer front a aquesta tendència a l'alça s'ha avançat l'ampliació de l'equipament. El pressupost de l'obra és de 244.550,12 euros, IVA inclòs,
i han estat finançades amb la subvenció als cents locals de Catalunya, destinades al finançament d'infraestructures, equipament i funcionament de les noves places del primer cicle d'educació infantil en centres públics, en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per la Unió Europea Next Generation.
davant la demanda de les persones usuàries del pavelló. Des d'Esports ampliem l'oferta existent. Per això hem incorporat dues noves classes d'activitats dirigides els dimarts i dijous a un quart de vuit del vespre.
Amb aquesta ampliació sumem flexibilitat donant més franges horàries per adaptar-se al teu ritme. Millorem la qualitat reduint la saturació i fent les sessions més còmodes i potenciem el benestar donant més oportunitats per mantenir-te actiu i saludable. Aquestes noves classes se sumen a les actuals, arribant a un total de 25 hores setmanals d'activitats dirigides. Una oferta pensada per tu perquè tinguis més opcions i cap excusa per no moure't.
Les regidories de feminismes, igualtat i de gent gran proposen dues activitats adreçades a persones cuidadores per donar resposta al desgast emocional i físic que sovint acompanya el treball de cura. L'objectiu general de les dues propostes és oferir un espai segur i transformador.
on les persones participants puguin reconnectar amb el seu benestar físic, emocional i mental. A través d'eines d'autocura, expressió corporal, gestió emocional i suport mutu, es vol promoure la importància de cuidar-se com a part fonamental de la feina de cuidar.
El taller de l'àrea de Feminismes i Igualtat està adreçat a les dones del municipi que es fan càrrec d'algun familiar en situació vulnerable o de dependència. Per tant, és dirigit principalment a aquestes dones que assumeixen gairebé en solitari la responsabilitat de cuidar familiars amb limitacions funcionals que requereixen atenció continuada.
El taller es durarà a terme els dies 24 de febrer i 3, 10 i 17 de març, de 5 de la tarda a dos quarts de vuit del vespre a l'espai de la G2M. Les places són limitades, per la qual cosa cal inscripció prèvia fins a exaurir el número disponible a través del mail feminismes arroba momolo.cat o trucant al telèfon 935 720 000 extensió 194.
Els continguts inclouen tècniques bàsiques de gestió emocional, exercicis de moviment conscient, nocions d'automassatge i descans, així com espais de trobada per compartir experiències i construir vincles. Aquesta activitat, a càrrec de la cooperativa Mujeres Palante i amb la col·laboració de l'Àrea de Feminismes i Igualtat de la Diputació de Barcelona, s'inclou dintre dels actes programats per celebrar el 8M a Montmeló.
D'altra banda, la regidoria de gent gran engega el grup de suport i ajuda mútua adreçat a persones cuidadores de persones grans amb situació de dependència.
Aquest grup de suport emocional és un espai de relació i d'intercanvi d'experiències i ajuda mutua entre persones cuidadores no professionals, conduït per una psicòloga amb una durada de 10 sessions d'una hora i mitja cadascuna. Els objectius del grup són evitar la sobrecàrrega emocional i física que comporta l'acurat d'una persona en situació de dependència, conèixer altres persones cuidadores, evitar la soledat i disminuir l'estrès.
Aquest recurs és organitzat per l'Ajuntament de Montmeló i la Diputació de Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació per a l'Atenció a Persones Dependents i gràcies al treball transversal entre la referenda Benestar Emocional Comultària de l'EAEP Montornès Montmeló i l'Equip de Serveis Socials i de Gent Gran Envelliment Actiu de l'Ajuntament de Montmeló. El grup començarà el mes de març i per demanar més informació o inscriure's cal passar per la Consergeria del Casal de la Gent Gran.
L'Ajuntament ha iniciat aquesta setmana les actuacions de millora de l'espai verd a la plaça de la Quintana amb l'objectiu de renovar la vegetació de la plaça. Els treballs han començat amb la retirada dels arbustos que es trobaven en mal estat. En el seu lloc es plantaran noves espècies arbustives més adaptades al clima i amb menors necessitats hídriques, cosa que millora l'aspecte i la biodiversitat de l'espai.
Paral·lelament s'ha actuat sobre el sistema de rec, que s'ha modernitzat per fer-lo més eficient i sostenible, optimitzant el consum d'aigua. Aquestes actuacions s'emmarquen en el compromís municipal de millorar la qualitat dels espais públics, la jardineria i avançar cap a un meló més sostenible i més verd.
L'Ajuntament ha començat les feines de poda de l'arbrat viari del municipi i de l'arbrat dels equipaments municipals amb la finalitat de millorar la qualitat de l'entorn urbà. S'ha iniciat pels plataners del carrer Sant Crist i les moreres del passeig Miquel Viada i Primer de Maig, així com els plataners de les pistes de Patanca.
L'estil i la intensitat de la podada s'adapten a l'estat, l'edat i l'espècie de cada arbre, aplicant criteris tècnics que respecten la seva estructura natural i fisiologia. D'aquesta manera s'afavoreix un desenvolupament equilibrat de la capçada i es preserva la salut, vitalitat i longevitat de l'arbrat. Les restes vegetals es recullen, es trituren i es retiren en el mateix moment per garantir la neteja dels carrers.
Alhora, les actuacions contribueixen a millorar la seguretat, la visibilitat i el desplaçament per les vies públiques, integrant la cura de l'arbrat com un element clau per disposar d'espais verds més agradables i segurs per la ciutadania.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres dia 23 fins diumenge 1 de febrer.
Avui divendres 23 de gener a les 6 de la tarda a la sala polivalent, cine xic, cinema infantil en català, amb zoc i els doctors voladors. Els tres protagonistes estan decidits a curar tot tipus de criatures, però el pitjor dels malalts serà el rei. Entrada gratuïta amb reserva a entrepolis.com, organitzant òmnium Cultural i el Centre per la Normalització Lingüística de Momeló.
Dissabte 24, a dos quarts de vuit del vespre, la Sala Polivalent acollirà el primer espectacle de la nova temporada, Non Solum, una comèdia existencial a càrrec de Sergi López. Un home sospita de la presència d'un segon personatge, fins que un tercer home apareix per descobrir que tots tres són iguals. Què està passant? Venda d'entrades a intrapolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda a salapolivalent.com o al telèfon 935 721 033.
Diumenge 25 a les 5 de la tarda a la sala Polivalent arriba l'espectacle familiar Impro Show Kids. Un xou per per que és amb molta imaginació, aventures, reptes, jocs i diversió sense límit. Venda d'entrades a entrepolis.com. Més informació a xarxa montmeló arroba gmail.com. Organitza grup xarxa Montmeló.
Dimecres 28 de gener a les 4 a la tarda a la Sala de la Concòrdia es presentarà el projecte Les teves receptes també són història. Es busquen persones sèniors que vulguin compartir receptes de cuina amb els joves per participar en la realització d'un documental de cuina intergeneracional. Inscripcions per a la gent gran fins al 27 de gener a la consergeria del casal de la gent gran. Activitat gratuïta amb el carnet de la gent gran de Momeló. Organitza servei socioeducatiu de Momeló.
Divendres 30, un quart de sis de la tarda, la Biblioteca Municipal La Grua proposa l'hora del conte per a infants a partir dels quatre anys, amb històries formidables a càrrec de Clara Gabaldà. Quins són els poders extraordinaris dels avis de la Joana? Què porta el serró, la dona del cavall? Què li passa al veí quan intenta llegir un llibre? Tres relats amb tres finals sorprenents.
Dissabte 31 a les 5 de la tarda, la Sala Polivalent acollirà el Campionat de Catalunya de Ball Retro, combinat retro de vals, tango i pas doble, competició de ritmes llatins, bachata, cha-cha-cha i salsa. Aquest any també freestyle.
I acabem dient que del 26 de gener al 8 de febrer es poden fer les inscripcions a la Rua Carnestoltes 2026. Tothom que vulgui participar a la Rua de Carnestoltes ja podeu fer-ho a través del formulari que trobareu disponible a la web de l'Ajuntament.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això, algunes coses més. Les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Fins demà!
No hi ha manera de trobar una solució per més que em posi sabates, malles, mitges o mitjons. Us pot semblar que el problema és una gran tonteria, però a mi no em deixa ni viure i m'està caient la vida. Ulla, ho veus? És que tothom apropi jo tinc fred als pecs.
Potser el problema és aquesta casa on ves. Cau en goteres de les pareds i m'inunden tot el temps vist. Igual que el canvi climàtic porta un clima tropical, però més envesen els dits i jo no puc ni caminar. Uh, ja ho veus, més que tothom a prop i jo t'incret els peus. Oh, oh, oh, no pateixis, tida.
Jo tinc calor per dalt de dia i nit. Però si vols jugar amb aquesta partida hauràs d'acostumar-te als teus peus dins d'allí. Fret els peus. Fret els peus. Fret els peus.
T'indicaré una nova tia, veig la meteorologia. Doncs no, és cap garantia de fer-me sentir millor, ja que els meus bols van per la via de glacar. Sí o no? El calendari. No és necessari, ja que quan baixen els graus, com dos babaus, els hitats surten del cau i cridan des de l'infern. Diuen que s'arriba a l'infern. I si segueixen així, en pla nevera, una solució s'espera. Que ja, ja, ja, ja, ara no estic part d'altra nit.
Ei, tu. Ei. Ui, qui parla? Sí, si no et facis la tonta, ja saps que som els teus peus. Som nosaltres, els teus peus. I què hi pleu ara? Doncs mira, aprofitarem la visibilitat que tenim en aquests moments per comunicar que n'estem farts de que sempre et queixis del fred si només et poses mitjons enforats. Estem fartíssims. Home, però no creieu que ho podríem parlar en un altre moment? No. No. Marxem del teu cos, ens emancipem. Emancipació, emancipació. Oh, oh, oh, no pateixis vida.
jo tinc calor per dar-te dia a dia que si vols jugar amb aquesta partida hauràs de acostumar-te als meus peus i uns d'ahir. Frega els peus, frega els peus, frega els peus, frega els peus, frega els peus.
Frenta els peus!
Fins demà!
Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pau Casals, tots tenim veu. L'últim dissabte de cada mes a les 12 del migdia.
T'imagines un lloc on descobrir, on explorar? Un lloc on llegir, aprendre i compartir? Tot això i molt més a la teva biblioteca. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments posem al teu servei 228 biblioteques i 10 bibliobusos per apropar-te a la cultura i el coneixement. bibliotecavirtual.diva.cat Diputació de Barcelona
La Ràdio Municipal i Digital de Montmeló.
Molt bon dia, avui és el primer programa de l'any 2026 del Carretera i Manta i ja sabeu que quan sona aquesta melodia és símptoma que tenim música en directe i avui tenim amb nosaltres, dia 23 de gener, el primer Carretera i Manta amb una persona que ve des de Montornès i que es diu Mélanie, Mélanie Cabo. Molt bon dia. Molt bon dia. Com estem? Molt bé.
Molt bé, doncs comencem a desvetllar qui és Melanie K perquè, entre altres coses, és una jove de 32 anys.
de Montornès, encara que tens relació amb altres llocs, no? Sí, amb Andalucía, sobre todo, i també un toquecillo de Castilla-La Mancha. Molt bé. Doncs amb Mélanica descobrirem, a part de la seva faceta musical, altres, perquè jo diria que ets una dona polifacètica. Exacte. Et mous en el món de la comunicació, ets publicista, ets model...
I també ets artista musical. Abans de parlar concretament de la teva faceta purament musical, explica'ns una mica totes aquestes vessants artístiques, per exemple la de comunicadora de contingut que es diu ara, perquè a Melenica la podeu trobar en totes les xarxes. Sí, en les redes sociales a tope. En les redes sociales.
Com has arribat aquí i com et mous per aquí? Perquè t'hem vist fent entrevistes realment interessants a artistes de renom. Sí. Com has arribat aquí i què és el que estàs fent ara mateix en el món de la comunicació? Pues bueno, muy fácil. Echándole mucho morro y muchas ganas. Siempre.
No sé, la verdad es que es un poco buscar objetivos que te sumen como persona. Por ejemplo, si lo que siempre digo, el objetivo A, que para mí es ser cantante, no me es suficiente para subsistir, pues me busco el B y el C para poder...
Crecer y realizarme como persona y para poder vivir el día a día. Entonces, como cantante, gracias a Dios, he tenido muchas oportunidades después para abrirme el campo a otros aspectos. Y a mí me gusta mucho la comunicación, es decir, estar constantemente en contacto con gente...
Directamente poder hacer entrevistas y tal es una cosa que a mí, no sé, siempre me ha gustado y tuve mucha suerte porque me contactó OneHitsTV, que es una empresa que trabaja con varios artistas, tanto artistas emergentes como artistas que están ya cotizados, que son gente que ya está en el alce, digamos. Y bueno, pues hice un par de entrevistas con ellos, les gustó y me ficharon. Y a partir de aquí empecé a hacer de comunicadora en varios sitios, desde...
Pues como podría ser la Champions Burger hasta, yo qué sé, hasta entrevistar a gente de élite, digamos como Rosa Benito, gente que ya está posicionada en un mundo que...
Y además que a mí me hace crecer como persona, porque a mí me gusta mucho entrevistar a gente que ha conseguido el éxito para yo intentar alcanzarlo. Es muy importante en la vida rodearte de gente que es mejor que tú, siempre lo digo, para poder prosperar y crecer como persona. Porque si tú siempre estás rodeada del mismo núcleo básico, te quedas como que...
no prosperas, o sea, no quieres avanzar, sino simplemente si tú te quedas en el mismo sitio, no avanzas. Entonces, lo importante es romper el cascarón y rodearte de gente que tú consideras al menos que es mejor que tú o gente que ha alcanzado el éxito que tú...
intentas lograr, ¿no? Que eso no da para nada, o sea, no es una posibilidad de que, por ejemplo, yo pueda ser aquí, yo qué sé. Més cuneguda, más mediática. Yo sé que no voy a ser Shakira, ¿no? Por decirte de alguna manera. Pero simplemente...
Si te rodeas de gente que ha logrado un éxito desde abajo, porque a mí lo que más me gusta no es que el que tiene éxito de siempre porque su padre es o su madre es, no. A mí me gusta rodearme de gente que de la cuna no ha tenido nada y ha avanzado hasta tener, joder, un éxito que dices, hostias, está triunfando, ¿no?
lucrarte y escuchar a esa gente que ha conseguido el éxito desde la nada para poder intentar alcanzarlo tú de alguna pequeña manera entonces la comunicación para mí mira que me gusta cantar pero la comunicación es que es una cosa que yo creo que es básica aunque no seas entrevistador o no seas periodista no seas un redactor es súper importante siempre escuchar a la gente para poder prosperar y avanzar tú porque lo más importante que es rodearte de gente que sea mejor que tú siempre
I qui vulgui sentir entrevistes que fas, on ha d'anar, ja s'entén que a YouTube, a totes les xarxes, però què ha de mirar per veure't a tu? Redes sociales a tope. Alguna productora, algun podcast? Sí, puede ver OneGest TV, puede ver Soco, que es una agencia que es muy importante, que lleva a Paz Padilla, lleva a David Fernández, lleva...
Bueno, a Montse Corbacho, a mucha gente de éxito. ¿Al Corbacho también? Sí, eso tanto, sí. Claro que sí. Sí, es que estás mirando uns cuants... Soy como el pequeño Nicolás. Estoy en todos los sitios.
I el tema de publicitat, què has fet amb el món de la publicitat? Doncs mira, inclús he salit de publicitat, he salit com a imatge, inclús en autobuses, en Mataró. Ah, sí? Sí, en The King's Tavern. He salit com a imatge d'una taverna, he salit com a diverses coses, la veritat.
O sea, yo tengo que decir que el tema de la suerte es verdad que existe también. Porque dicen, bueno, tú la luchas, ¿no? O sea, es decir, todo lo que tú haces en tu vida es luchando. Porque a mí nadie me ha venido a mi casa a picarme y me ha dicho, venga, Melanie, vives a cantar. No.
Això no va així, no funciona així. Luchar... A tu la inspiració et va trobar a treballar, ¿no? Sí, exacto. O sea, todo lo que se me ha proyectado y las puertas que se me han abierto siempre ha sido porque soy una persona que soy ambiciosa. Soy una mujer ambiciosa porque la ambición en pequeño...
En pequeño, no sé cómo decirlo, en pequeño de esto, en pequeña dosis, es importante. Porque si tú tienes ambición, significa que tú siempre quieres prosperar. El que se queda siempre sentado y se conforma, la conformidad conmigo no va de mi mano. Siempre hay que aprender, porque nunca se para de aprender. La vida es aprendizaje.
Molt bé, i parlem ara una mica de l'àmbit ja musical, pròpiament. Sí. En el teu currículum deies que portes ja, amb 32 anys, 10 anys ja fent música. Sí, exacte.
O sigui, vas començar relativament jove i explica'ns una mica els inicis. Perquè, clar, jo crec que té una mica a veure també, abans parlaves que la família no té res a veure, però amb aquest tema sí que la part artística, jo crec que per la part de té mare, també, no? Sí, exacte. Perquè té mare és actriu, no?
Sí, sí, mi madre ha sido profesora de teatro muchos años y actriz, pues es en mi familia, todo el mundo, el que no toca un instrumento, canta o baila, tenemos ese a ramar, aunque no se hayan dedicado profesionalmente, porque la única persona que se ha dedicado a mi familia, mi abuelo, que en paz descanse, y yo...
Todos los demás, aunque no se dediquen profesionalmente, que lo que tienen como hobbits, para mí son artistas. En familia tú te vienes un fin de año, un cumpleaños y es que te lo gozas, que da gusto aquello, ¿vale? Entonces, la rama artística siempre la he tenido. Sí que es verdad que yo trabajar profesionalmente es hace 10 años porque yo, gracias a las redes sociales, que mucha gente las odia, gracias a las redes sociales en Facebook subí un vídeo cantando en el cuarto de baño y me contactó una orquesta de aquí de Barcelona.
Y empecé a trabajar con ellos, que se llamaba Blue Maresma, empecé a trabajar por la zona del Maresma y por toda la zona, por aquí en Barcelona. Y de ahí me contactó luego una muy importante de Extremadura, donde eran nueve músicos, e hice el casting. Primero no presencial, luego presencial en Extremadura, que me lo pagaron todo para que yo fuera para allí para ver si...
Me cogían de cantante y no solo me cogieron de cantante, sino me ficharon como cantante principal. Y estuve cuatro años viajando por toda España siendo la cantante principal de una orquesta de casi diez músicos. O sea, era impresionante con las pantallas LED y todo ello. Estaba como viviendo un sueño, ¿no? Porque yo habría pagado por cantar, pero encima me estaban pagando por cantar.
Suposo que en una edat tan jove això es viu amb molta força. Una intensidad que te mueres. Imagínate, jo es que me acuerdo que dormía, aparte de los hoteles y la estancia que estaba todo pagado por la orquesta, yo vivía una emoción que a veces hacíamos tres conciertos igual un día y yo dormía feliz en las furgonetas o en las...
En los autobuses dormía. Venga, Melanie, que te toca cantar. Y yo, un fire. Es que no me cansaba porque de lunes a miércoles, en la orquesta esta que te digo que era muy importante, de lunes a miércoles era trabajar el físico porque un cantante no aguanta 14 horas o 16 horas cantando, aunque sea por momentos, dos, tres conciertos, no los aguantas si no tienes cardio. Yo te digo una cosa, que el que quiere cantar necesita cardio. Necesita hacer deporte porque es imprescindible. Entonces, lunes, martes y miércoles hacía cardio
O sea, era hacer deporte, tenía un profesor de gimnasia que era el que me machacaba hacer deporte para que jueves, viernes, sábado y domingo pudiera cantar y pudiera...
Darlo todo, porque claro, un cantante principal no es lo mismo que el que te hace las voces o el que está trabajando, pero yo era cuatro horas constante. O sea, salía del escenario y las horas que no... O sea, el momento en el que yo no cantaba tenía que hacer voces igualmente. Entonces estás constantemente ready. Y es muy difícil, ¿eh? Dicen qué bonito es el mundo de la música, el que es cantante. Lo ves desde fuera y dices, hostia, qué bien canta, qué bonito que es. Y todo eso va a venir a copa.
Sí, sí, sí, sí. De repente, o sea, de no cantar profesionalmente, a verme... ¡Pumba! En la carretera... A tope. Y viviendo... Sin dormir, prácticamente. Y rodearme de gente artista. O sea, a mí me encantaba escuchar a gente que cantaba mejor que yo y para poder prosperar, lo que digo, siempre enriquecerme, ¿no? De gente que es mejor que tú. Ya te digo, a mí me gusta mucho rodearme de gente que cante mejor que yo, gente que toque mejor que yo, gente que sea...
Siempre hay que estar rodeado de gente que tú pienses y aprecies que es mejor que tú, porque así vas a aprender. Es la única forma de aprender, que tener un maestro o tener gente siempre que te sume. O sea, gente que sea mejor que tú. I després d'aquests primers anys amb orquestra... Sí.
Vas guanyar concursos d'això, de música, i ara ja tens, bueno, ara des de fa un temps, tens temes propis i, per dir-ho d'alguna manera, un estil propi. Abans que ens toquis el primer tema d'avui, explica'ns una mica quin és el teu estil. És que no tinc un estil propi, eh?
No tengo un estilo... Però sí que hi ha influències. Parles del flamenco pop, del rock, de la rumba catalana... Sí, sí, pero eso lo hago como... El rumba o...? Me gusta mucho. Me encanta tocar rumba. Es una cosa que me apasiona y creo que es muy fácil porque la gente siempre está como muy activa. Las contrataciones que más tengo siempre son de rumba.
Pero realmente mi música no es... Ahora estoy componiendo una que es de rumba, pero es la primera vez que lo hago. Porque como siempre me han catalogado como rumbera, mis canciones quería salir de ahí. Quería que no me tacharan solo de rumbera, sino que yo puedo hacer muchas más cosas. Entonces era con la rabia esa, por eso nunca he hecho ninguna rumba.
Llavors les teves composicions, ¿qué són més? ¿De cantautora? Son cantautora 100%, por supuesto. Todas les composicions que hago son mías. Y compongo con guitarra o a veces con bases y luego ya voy viendo a ver por dónde va. Pero es un poco... Aunque está mal porque los músicos siempre tienen que tener una línea recta, ¿no? Pero es que yo, mis canciones, una puede ser un pop rock, otra puede ser que vaya con blues jazz, como estoy haciendo ahora.
Otra puede ser, es que no sé. ¿Las teus artistas que te han influido? De la Malú, 100%. Ah, vale. Yo soy Malú. Tú eres la Malú del polígono, creo. No, no, no. Ojalá fuera Malú, ¿no? Bueno, para el diálogo.
Mi ejemplo a seguir, digamos, para mí de esto es Malú. Y mira que no es compositora ella. Bueno, no lo sé, perdón. Igual habrá hecho composiciones, no lo sé. Pero yo sé que es más cantante que compositora. Pero su música yo soy una cortavenas, como digo yo. Yo soy una dramas. Y me mola mucho el sentimentalismo ese, no sé.
Està bé això de cortavena. Sí, sí. Bueno, ¿con qué nos vas a cortar las venas ahora? El primer tema. Con el ukelet os voy a cantar una composición que hice, que yo, bueno, ya lo veréis ahora, que es totalmente 100% real lo que voy a cantaros, que es una composición que hice a mis pareja, que trabajamos en una inmobiliaria y lo que cuento es todo verídico. Se llama Green Pace, porque el nombre de la empresa no os lo puedo decir exactamente. Molt bé, doncs descobrirem aquest tema i després continuem parlant amb Melanica.
Deja que te cuente de este tramo en mi camino, una historia real que empezó en lo clandestí. No paraba de mirarme y con su sonrisa coqueta me acercaba a él mientras me hacía la discreta. Mírame y escucha bien lo que te digo, quiero tu boquita por debajo de mi ombligo. Entre cafés y te se entrelazaban las miradas, un amor que florece entre carpetas y jornadas.
No, no puedo reprimir este lado salvaje, vete quitando el traje, vamos a hacerlo locuro, contra más años, más experiencia y es que me encantan los hombres bien maduros. Me besa en el despacho de su empresa, salvo mi instinto de tigresa, yo siendo suya y él mi presa.
Él me explicaba el encargo de la venta. Te lo juro, por Dios, mi amiga, intenta estar atenta. Centrándose, explicándome todos los requisitos. Yo solo podía pensar en comérmelo.
No sé si era el ambiente y hasta bata caliente. No aguantaba las ganas de clavar las uñas y los dientes. El que me conoce bien sabe que no soy nada fina. Es más, nos lo montamos en todos los lados de la oficina. No puedo reprimir este lado salvaje. Vete quitando el traje. Vamos a hacerlo en lo oscuro. Contra más años, más experiencia. Y es que me encantan los hombres bien maduros.
Molt bé, Melanie. Si més no, ens has deixat sorpresos a tot. Gràcies. I amb la interpretació també. He de felicitar-te. A veure, per on continuem després d'aquest tema? On vulguis. On vulguis. Parlaves que has sigut sempre autodidacta. Sempre, sí.
No estoy a favor de... Y voy a pegarme aquí un... No estoy a favor de que la música... Se puede intentar perfeccionar o mejorar con clases, pero el duende o se nace con él o no se nace. Però a part d'això, estàs a favor que la gent aprengui de manera professional també, no? Suposo? Sí i no. A veure, ens desenvolupa el tema.
En Escuela de Música, no. O sea, como por vocal, no digo instrumentos, sí. Pero vocalmente creo que no. Porque lo que creo que se puede desarrollar en una Escuela de Música es que te hagan ser como todo el mundo. Al final te van a hacer...
Una serie de estándars. Exacto, que no es lo correcto, porque te van a mejorar vocalmente, pero te van a hacer un cantante de orquesta. Si tú realmente tienes una personalidad propia, y yo soy cantante de orquesta, estoy un poco contradiciendo, quizás soy cantante de orquesta, pero es como que si tú tienes una voz única, si tú vas a una escuela y te domestican la voz, te van a mejorar vocalmente, pero te van a quitar tu...
es como tu autenticidad, digamos. Entonces no estoy a favor vocalmente, no estoy a favor, y eso lo diré toda la vida, de domesticar la voz en la Escuela de Música. Sin embargo, para tocar instrumentos sí que estoy a favor, porque la mejor escuela es desde la... Creo, ¿eh? Musicalmente creo que sí. Aunque yo tampoco, yo toco la guitarra, pero toco autoridad. O sea, es decir, yo doy lecciones que no me añado, ¿vale?
Sí, perquè parlaves que ets una mica multiinstrumentalista, o sigui, a part de l'ukelele i la guitarra, que són dos instruments de corda, a part d'això... Toco instrument... Todo lo que... Todo lo que pueda pasar por tus manos y te suene... Lo toco un poquito todo. Lo que mejor me defiendo es ukelele y guitarra. Que tampoco ya has visto, no soy una profesional, o sea, no sé tocar, en verdad, realmente. Es que tú me pones una partitura a mí, delante, y yo no sé... No, pero sin embargo te cojo una guitarra y te toco.
Y me dirás, ¿qué acordes estás haciendo? Hostia, porque muchas veces me ha pasado, ¿eh? Hostia, tu canción, ¿qué acordes lleva? O sea, tú me pones a mí una partitura delante y yo no te sé leerla. Sin embargo, me dices, me tarareas una canción y digo, espérate un momento, cojo el instrumento y te puedo hacer la melodía mientras tú cantas cualquier cosa. Pero yo no sé cómo lo hago. Es que no sé cómo lo hago, tío.
Molt bé, molt bé. Bueno, si més no, és tot una mica sorprenent. Parla una mica del projecte que tens en aquest any 2026, perquè sembla ser que tens intencions de fer tot un repertori i donar-li cara i ulls a la cosa. Sí, tengo mucha música propia que lanzar este año.
I quan dius què lançar, què vols dir? Que ja estàs en contacte amb alguna discogràfica o amb alguna buca? Ja ho tinc. Sí, tinc un productor musical. Bueno, tinc ara otro productor musical també molt guai. Tengo diversos productors, llavors, vull anar llançant aquest any. Vull començar segurament en febrer. I tots els mesos vull anar llançant un tema tras altre.
Porque este año pasado, el 2025, de repente, no sé, me ha picado el gusanillo este de composición y empezaba... O sea, tengo tantas canciones que no sé cómo... El problema que hay, ¿por qué tardo tanto en proyectarlo? Porque primero quería lanzar un EP. Luego pensé, el EP no, porque si lanzo todas de golpe, la gente no va a escuchar igual que si lanzas una a una. ¿Ahora cómo funciona la música? Lanzar una a una. Entonces he pensado, voy a lanzar una a una. Y este 2025 no sé, me ha picado el gusanillo de la composición y voy componiendo tantas canciones
Que en verdad es bonito, porque así voy a tener todo el año siempre música que la gente pueda ir escuchando. ¿De qué palo? O sigui, no faràs un treball sencer, allò amb 10 temes, amb 15, amb 20... Tengo 10 temas, tranquilamente. O sea, 5 ya... Però la teva intenció del muntatge, diguéssim, que es vorà de Melanica és... Poco a poco. Ara un tema, ara un altre... Sí.
De diferents estils. Sí. Es que yo te digo una cosa, me van a decir, este estilo que... El problema es ese. Que como no tengo tampoco ni manager ni nada, que por cierto, si alguien quiere hacerme de manager, ese es su momento. Aquí lo dejo caer. Manager del mundo. Aquí tenéis a Melánica. O sea, voy como un poco a lo loco, a ciegas, ¿no? Digamos, voy lanzando cosas que a mí me gustan. Y ya está. Y si a lo mío le gusta, pues de puta madre. ¿Sabes? Lo hago para mí y para los míos, sinceramente. No pienso que vaya a pegar un pelotazo.
No lo hago para eso, porque si tú vives pensando que vas a... O sea, como teniendo el objetivo de vetarlo, lo vivas claro en la vida. Simplemente vive, sobrevive, haz lo que te gusta. I de tot aquest repertori que tens, ens pots avançar, ens pots explicar una mica, no sé, 4 o 5 vessants diferents. Pues mira, tengo una que la puedo decir ahora porque la vamos a lanzar en febrero, que es Made in Polígono, tal y como yo tatuado en la espalda.
Se va a llamar así. Y es una canción que me gusta mucho porque la he hecho además con Aldon, que es un tío que canta increíblemente bien, que lo está petando. Y he tenido la oportunidad de hacer una colaboración con él, que es un tío que... Increíblemente... Un compositor sensacional y es un cantante de puta madre. Y la verdad es que tuve la oportunidad de... Le dije, mira, vamos a hacer un tema y tal. Y le moló la idea y dijo, venga, vamos a hacer una. Y hemos hecho una proyección los dos juntos, una colaboración que es un temazo
que además es muy actual. O sea, a la gente le va a gustar y además es de mi barrio, lo quiero grabar en el polígono, lógicamente, ¿no? Y habla pues de eso, de mí, también mucho de la mujer libre, ¿no? Digamos, del polígono y del barrio. O sea que la gente humilde, digamos.
ara que parles del polígon i de les dones, o sigui, tu entrevistes sobretot a dones. O sigui, tens una basant... Tu consideres que tens una basant, una part una mica feminista? No, no, no. O vas de cara a un públic més femení? No, no, no, que va. O sigui, ha anat així la cosa. No, no, he entrevistado de famosas, pero tengo... O sea, es que he entrevistado a mucha gente. Pero no me considero feminista, todo lo contrario. Digamos, yo creo que la...
Igualdad. O sea, no me considero feminista. Me considero mujer. Empoderamiento sí que tengo. Pero de ahí el feminismo no tiene nada que ver el empoderamiento con el feminismo. O sea, no me considero feminista ni cosas de esas. No soy de las que salen con las pancartas ni... Pues de esas no me va a ser rollo.
I com veus el panorama musical així en general? Muy mal, muy podrido. Muy podrido. Muy podrido. I amb tot això et fiques a dins. Porque me voy a morir siendo lo que soy. Yo soy cantante y me moriré siendo cantante. Pero sí que es verdad que está muy podrida la música. En quin sentit? Porque la música buena, o sea, es decir, un buen cantante, un cantante que canta real de verdad, cada vez se valora menos. O sea, es como que...
Le damos más valor últimamente a productor y a... ¿Cómo lo podría decir? Al autotune, ¿no? Valoramos mucho más la imagen, digamos, ¿no? Una persona, un físico, una persona joven que sea muy guapa y que... Antiguamente se valoraba más el vocal que la imagen y ahora se valora más la imagen que la...
que la profesionalidad. Es decir, ahora cualquiera se considera un músico. Tú coges a una persona que canta autotune, dale una guitarra o que te cante en plano. No sabe cantar esa persona. Entonces, ¿qué estamos enseñando? Yo cuando me haga mayor, yo sé que cuando yo me haga vieja...
Ya no va a haber vocalistas buenos. Es que la música se ha muerto. Se está muriendo poco a poco. Y nosotros somos los responsables. Es que es verdad. A ver, hay músicos que son muy buenos que actualmente siguen arriba, ¿vale? Porque es la verdad. Porque, claro, si un cantante es bueno, es bueno y se morirá siendo bueno. Pero es muy difícil...
que el que está abajo, subir arriba siendo vocalmente bueno. Es que hay gente que tú la ves... Es que, tío, vete a Barcelona en el metro de Barna. Tú ves... Yo he visto a un hombre descalzo con un violonchelo abierto, ¿vale? Y el tío cantaba que te morías. Y dices, ¿está aquí Bad Bunny está con su Ferrari? O sea...
No tiene sentido. En general, tampoco nada tiene sentido en la vida, pero sí que es verdad que damos valor a cosas que no deberíamos. Y la música está decayendo, pero a un nivel brutal. O sea, por años decae la música.
I com pots fer tu que això, bueno, posar el teu granet de sorra perquè això no passi? No puedo hacerlo. Es más, yo intento muchas veces intentar llegar intentando amoldarme al día a día, intentando hacer música que crea que es actual. Pero contra más hago esto, menos me siento yo.
Es como un poco, yo quiero hacer esto para poder alcanzar algo, pero luego pienso, ¿quiero alcanzar algo que tampoco soy yo? O sea, es un poco contradictorio, ¿no? Entonces vivo en una vida siempre que soy feliz porque realmente hago lo que me gusta, pero sin embargo siempre soy como muy frustrada, ¿no? Porque realmente la música que yo aportaría al mundo, que es que lo que voy a danzar ahora es música también que es moderna y otra que no es tan moderna, pero es que a mí es lo que me llena.
Bé, doncs viurem aquest Vivo sin Vivir en Ti que decía Santa Teresa de Jesús amb la veu de Melanica i anirem rebent aquests inputs que durant l'any 2026 ens aniràs oferint. Això esperem. M'agradaria sobretot que t'acomiadessis amb un altre tema i ens expliques una mica abans de sentir-lo. És que no sé què voy a tocar. A lo loco, lo que me salga ahora. Ahora voy a hacer algún cover seguramente.
molt bé, doncs esperem aquest experiment de cover que ens faràs i a veure amb què ens sorprèn de nou ara serà en guitarra? en guitarra doncs moltes gràcies per ser-hi amb nosaltres i per passar el matí aquí a Ràdio Montmeló i res, us esperem a tots que sentiu aquest tema de melànica i durant aquest any
Quan sapiguem alguna cosa més de tu, si ens la fas saber, doncs aquí estarem per parlar de tu. Gracias, muchas gracias por invitarme. Gracias a tu. Esa mujer no confía ni en su sombra, pasea por los callejones con su atuendo particular.
No le concede a nadie explicaciones, aunque dice que es la culpable de un escándalo nacional.
No conoce el miedo. Sabe que de una patada a todos los hombres puede tumbar. Ella galopa, ella galopa por la avenida con la mejor ropa. Ella galopa sin un jinete una tipa seria con la que nadie se mete. Ella galopa, ella galopa por la avenida con la mejor ropa. Ella galopa sin un jinete una tipa seria con la que nadie se mete.
Nadie se mete. Nadie se mete. Gran gent gran. El magazín del col·lectiu de pensionistes. El dia 1 de cada mes a Ràdio Montmeló.
Deputació de Barcelona.
Avui al Montmeló Sona tenim la secció de consum, l'omic a la ràdio i ens acompanya, com sempre, l'Oriol Contreras de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor. Bon dia. Molt bon dia a tothom. Avui ens parles d'un tema que mai havia sentit a parlar, del cablejat de telefonia, m'havies dit?
Telefonia i electricitat, però sobretot de telefonia, de fibra. I què ens has de dir sobre aquest tema? A veure, que no n'haguem parlat i que tu i jo no n'haguem comentat no vol dir que sigui una cosa evident.
I és tan evident que per això m'ha provocat que fes un petit article que deu estar publicat a l'Ajuntament i després comentar-ho avui. I és realment el cablejat que penja de les nostres façanes, que penja també d'altres pals municipals, però sobretot la preocupació és quan recolza i ocupa part de les façanes de...
dels ciutadans, ja sigui en comunitat de propietaris o en casetes unifamiliars. M'ha semblat curiós que quan abans m'has dit quin era el tema de la secció d'avui perquè és la típica cosa que tampoc no hi penses, no? O sigui, tenim tot el cablejat per les façanes però no hi pensem. Doncs a partir d'ara quan vagis pel carrer ara hi pensarem. Fixa't-hi, és que no és molt complicat veure-ho
però sí que és complicat solucionar-ho. No m'ho he complicat veure perquè és que jo venia cap a la ràdio i ja ho veia, vull dir, és que hi ha cables per tot arreu i mira, que vagin de pal a pal, estèticament no és maco, però com a mínim no molesta, però és que jo ja tinc en aquest i en alguns altres ajuntaments on treballo alguna persona que m'ha vingut a preguntar, escolta, com és possible que em vinguin a...
per la nit o de dia sense estar-hi jo i sense permís, aquí està la clau, i m'hagin ocupat la meva façana. A vegades fins i tot és perillós perquè hi ha palometes o hi ha artilugis que poden fer cedir la paret perquè no hi passa un cable, ni dos, ni tres, sinó que hi passen cinc o sis. A vegades fins i tot hi afegeixen el de l'electricitat, que s'aprofita, però a vegades sense tenir aquest...
punt de risc, però sí que estèticament jo tinc gent d'altres municipis que obren la finestra i es troben al cablejat.
I entre que estèticament pel carrer ja es veu que això no quadra, que no és normal a l'època en què estem vivint tant de calejar, que això és com rudimentari, i no vull posar exemples d'altres països, però ens imaginem altres països on realment tot està tirat pel terra. Llavors no estem en aquesta situació i, a part de l'estètica, això que ens afecta. Per això és el tema que volia comentar.
Quins problemes poden generar aquests cables? A veure, directament a la salut de les persones segurament no, però com jo et dic, físicament l'estructura de la façana de moltes de les cases sí que es pot veure afectat. Després, l'estètica de la pintura, de la conservació de la nostra pròpia façana i molts altres maldecaps que la gent, en teoria, no hauria de suportar. I aquí està la clau, en teoria, perquè la llei el que diu és que si t'ocupen la teva façana necessiten la teva autorització.
Però hi ha una altra llei, com sempre, que diu que les companyies electrògiques, i sobretot en aquest cas de telefonia, estem parlant de telefonia, quan no tenen altra solució poden ocupar la teva façana. I el tema de debat és quan no tenen una altra solució. Com que no hi ha una llei que obliga a soterrar, que és el que s'hauria de fer tot el cablejat, al no obligar-los a soterrar, tenen la possibilitat de fer-ho més econòmic.
i més econòmic és o utilitzar pòsters que hi ha gent pel carrer municipals o que són de la companyia elèctrica, per exemple, i es podrien deixar entre ells, doncs com que això els resulta molt més complicat i a vegades impossible, doncs què fan? Tiren per les façanes de les nostres cases i sense permís. I insisteixo, a vegades amb nocturnitat i alevocia, com diuen en les pel·lícules, perquè nosaltres no hi som i ens trobem el cableixat penjat allà a la paret.
Com que no és una competència municipal perquè està en la nostra façana i no hi ha una legislació específica que ho regisli, és tira de nadie. Llavors, evidentment, no és la solució que fa i, com és, per casament, tallo el cable, que podria ser perquè afectes no només la teva xarxa, sinó la dels altres veïns, o ho planteixes directament a les companyies. Clar, no és una relació de consum, perquè tu pots tenir, no sé, Gestel, Movistar, Orange...
i el que t'està ocupant el cable pot ser una altra companyia. Per tant, no tens una relació de consum, no tens una relació contractual, sinó que tens una relació extracontractual, com pot ser qualsevol persona que ocupi la teva façana d'una altra manera. Llavors, això només per via judicial. I ningú es posarà per via judicial a discutir una cosa com aquesta i a gastar-se els diners. Per tant, la conclusió és que hi ha poca solució legal actualment
I que jo crec que és una feina que els polítics s'hi haurien de posar, però clar, no a nivell municipal, perquè un municipi no pot regular ni legislar com s'ha d'extendre la xarxa de telefonia pel nostre país. I fer-ho només del teu municipi no tindràs les competències. Per tant, això hauria de venir més amunt.
Com que tenim tants problemes, aquest fos un dels problemes principals, en tenim de molts més importants, en quan parlo del meu, de consum, doncs això s'està deixant. A més a més, i és evident darrere aquestes grans empreses que tenen una molta força, i només falta que legis-lis per dir-los que no vostès han d'obrir els carrers, soterrar tot el cablejat,
i gastar-se una fortuna de diners. Per tant, jo no li veig una solució molt propera, però el que sí que us dic és passeu-vos pel carrer, mira les façanes, mira els encreuaments de carrers i et dic que això és fora de lloc.
Sí, que no hi ha cap altra solució que ser conscient d'això i bé, potser parlar del tema fins que potser hi hagi algun moment en què es legisli. És qüestió parlar-ne molt individualment
a través de l'oficina del consumidor podem posar en contacte el ciutadà amb aquelles companyies que ell cregui que són les titulars de la línia, perquè tu amb un cable no saps de qui són. Clar, això t'han de preguntar com es pot detectar qui té la responsabilitat. Jo he tingut moltes situacions que el propietari s'ha trobat en aquell moment l'instal·lador i llavors sí que li diu d'on vens, què fas i quin permís tens. Llavors, individualment, cas per cas, a vegades sí que des de l'OMIC s'ha pogut intentar posar en contacte el propietari amb les companyies per dir, escolta,
Si ha de passar, almenys que passi a través d'una regleta, pinta-ho, instal·la-ho bé, perquè he vist autèntiques xapusses que arribo, pom, clavo el cable i tiro milles. Llavors, individualment, es pot intentar millorar, difícilment es pot impedir,
I aquí estem. Un tema complicat, que se'n parla poc, certament, però que, com que jo treballo en molts municipis, evidentment tu pel passeig de Gràcia no ho trobaràs, això. Però si et passeges per la majoria de municipis, jo que sóc del Maresme, o de qualsevol altre, insisteixo que venim cap a la Ràdio Avis, a tot arreu. I hi ha vegades que no es nota tant, però hi ha vegades que hi ha manyocs de cables amb caixes que, bueno, que...
No saps ni què tocar, perquè també hi ha una altra cosa, alguna vegada un ciutadà m'ha dit, jo ho toco, ho trec, ho poso, i dic, ojo, no t'equivoquis de cable, perquè com toquis el que no s'ha de tocar i sigui elèctric, llavors és un tema complicat.
Doncs no sé si hi ha alguna cosa més que hem de tenir en compte sobre el que hem de saber sobre el cablejat. Que això s'anirà escrivint amb el temps i que qualsevol consulta, igualment el ciutadà que vulgui, a l'oficina del consumidor de l'Ajuntament, que tenim els dimarts per la tarda i temiques pel dematí, pot demanar cita i intentarem, insisteixo, no com a regla general, sinó cas a cas, buscar-li una solució.
Moltes gràcies Oriol per venir a la ràdio i posar una mica de llum sobre aquest tema. A vosaltres.
Et toca tu si promoc jo, seguint la pista del Batusi a la ciutat presó. Chapucilles per la vida, sóc un antieroi, amb el batí hem d'estar per casa, sad boy. Tant de bo fossis aquí, Pink Floyd, jo tant de la soul, tu tant Tommy boy.
Tinc el factor, tinc el heart groove, digue'm roi, tothom es rebuf, i tu què fas, noi? Batros fent el pijo, cala'm un joi, natros a la guerra de les màquines del coi. Si no menges bledes, no hi ha postre, estan entre nosaltres i no són dels nostres. Fora monstres, notar les constants vitals, sentir l'òrgan, procrastinant com l'imòrgan. De genolls per veure l'amor a neta, des dels 90, de quan ho
Una veueta diu fulleta aquests bocamolls Fa reto que tenim la vaina pillada pel coll Ei, morirem com herois I no com tots aquests putos toys Venim de la psicodèlia d'Oriana Molls Sembla que estiguem a dins però estem out nois Torna més fresc, torna més fort Mira'm els ulls encara no estàs mort Ets terra i ets pols
que tinguem sort, torna més fresc, torna més fort, mira'm als ulls, encara no estàs mort, ets terra i ets pols, com tots, ets terra i ets pols.
Gràcies.
Bon dia i bona hora. Els carrers et criden. Els seus racons i els seus aparadors il·luminen els pobles i ciutats. Les persianes pujant, el sol escalfant de la cara... Acceptem-ho. Som d'anar a comprar. Ens encanta remenar, buscar i trobar. El comerç t'espera. Surt a gaudir-ne. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant.
Rebobina els teus cassets i prepara els vinils. Fes un viatge a l'escena musical dels 60 als 80 acompanyats del Manel Solanas i el Manel Santos. Descobreix les anècdotes darrere dels artistes més influents al programa M&M Sound. Primer dimecres de més a les 7 de la tarda, a Ràdio Montmeló.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda setmana i durant la setmana que ve. Dimecres 28 a les 18 hores. Recordeu que tindrem una nova edició en directe de Jo vull saber, el programa en el qual l'alcalde de Montmeló, Pere Rodríguez, respon les preguntes de la ciutadania.
Ja podeu enviar les vostres preguntes al nostre correu radiomó arroba montmeló.cat o al whatsapp 637 150 702. Podreu seguir el programa en directe des dels canals d'Instagram arroba radiomontmeló i arroba ajotamontmeló. I si no podeu seguir el directe, podeu escoltar programen diferit el proper dia, dijous 29 a les 17 hores a la web de la ràdio www.radiomontmeló.cat.
Divendres 30, a més del Montmeló, són a les 12 del migdia, tindreu disponible el programa de cuina Parem Taula, amb la col·laboració del xef Llorenç Ramos. Dissabte, 31, a les 12 hores, sentirem les veus dels infants de les escoles Pau Casals i Sant Jordi. A un nou podcast, els infants també parlen.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió mitjançant el nostre correu radiomó arroba montmelo.cat o a través del telefon i whatsapp 637 150 602.
Molt bon cap de setmana a tothom. Per més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar divendres 30 de gener de 2026 a les 12 hores.
Fins demà!
Pueden contar la vida loca Voces, gargantas rotas Vamos a encender los pezondarios Si te quieres arriesgar Hay una estrofa Una canción como sacan Tan en otros abecedarios Pero puedo bailar Bien venir a casa El tiempo no descansa
Siento el susto en el cuerpo, el vértigo dentro. Hace falta valor, no hace falta dinero, nuevos tiempos soñados, busco una nueva religión.
No hace falta dinero Amanece y no
Fins demà!
Montmeló sona i sona així de bé.
Sintonitza'ns al web radiumontmalon.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter.
Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.