Ràdio Montmeló. La ràdio municipal i digital de Montmeló. Propera parada Montmeló.
Montmeló sona. El magazín informatiu de Ràdio Montmeló.
Molt bon dia a tothom, avui és divendres 19 de desembre de 2025 i comencem una nova edició de Montmeló Sona, programa número 190.
Estem a dates molt especials perquè hi arriben les festes. Només queden dos programes del Montmeló Sona abans d'acabar l'any. Però a més de ser especials per la celebració de Nadal i any nou, sobretot des de la ràdio, tenim altres dates destacades. És cert, perquè fa dos dies, dimecres 17 de desembre, Ràdio Montmeló va estar d'aniversari.
Ràdio Montmeló ja fa quatre anys i a poc a poc va ampliant els seus continguts i la seva xarxa de col·laboradors. Ja som més d'una vintena els programes que tenim en antena i de tot tipus, des d'informatius fins a programes de cuina, passant per programes culturals, sobre comerç local, etcètera.
I encara estem preparant programes nous que podreu sentir molt aviat. Per aquest motiu, des de Ràdio Montmeló, volem desitjar molt bones festes a la nostra audiència i, sobretot, a tots els col·laboradors. Gràcies a la vostra passió per la ràdio, és possible mantenir aquest servei públic per donar veu, informar i entretenir a la ciutadania.
Montmeló sona és del magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanyen el Pablo Agudo a la secció Carretera i Manta i l'Albert i l'Àlex de la comissaria de Mossos d'Esquadra a la secció de la setmana. A l'elocució del programa tenim la Lola Robles i un servidor, el Rubén Cantón. I una vegada fetes les presentacions, passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem de la família groga més famosa de la televisió. Ens referim, per suposat, al Simpson. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, el Pablo Agudo entrevista la banda Crazy Rockets a l'espai Carretera i Manta. A continuació, l'Albert i l'Àlex de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de la Comissaria de Mossos de Mollet del Vallès ens donen consells de seguretat per Nadal. I com ja sabeu, tot això i alguna cosa més és el que trobarem al Montmeló Sona d'avui 19 de desembre de 2025.
Montmeló Sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló Sona i Sona així de bé. Montmeló Sona
Benvinguts i benvingudes al Celebrem-ho, la secció del Montmelossona on cada divendres us convidem a celebrar amb nosaltres alguna cosa, perquè estem convençuts i convençudes que a tothom li agrada celebrar, o no és així? Avui parlarem d'una de les sèries d'animació més llegendàries de la televisió, la família groga més coneguda del món. Avui celebrarem l'aniversari de l'estrena del Simpsons.
Sinc-sinc-sinc.
Mentre sentim aquest tema musical tan reconeixible, compost pel mismíssim Danny F. Mann, parlem de l'origen d'aquesta sèrie. El Simpsons es va estrenar al canal estatunidenc Fox el 1989, un 17 de desembre, casualment el mateix dia d'aniversari que la nostra emissora, però aquest no és realment l'inici del Simpsons.
Tot va començar quan el creador de la sèrie, Matt Groening, es va presentar al despatx del productor i director de cinema James L. Brooks, que buscava un espai de curs d'animació pel programa de varietats al xou de Tracy Ullman.
Diu la llegenda que Matt Groening no havia preparat res i en els 15 minuts que va estar esperant el passadís del despatx de James L. Brooks es va inventar el concepte d'una família americana desestructurada basant-se en la seva pròpia família.
Tant és així que va fer servir els mateixos noms dels seus pares i les seves germanes, que també s'anomenen Homer, Marge, Lisa i Maggie. En comptes de Matt va anomenar Bart el germà gran, que era un reflex de les seves pròpies entremaliadures juvenils.
El format va agradar molt a James L. Brooks, així que, dit i fet, va encarregar un grapat d'esquetxos d'animació de dos minuts sobre aquesta família tan peculiar. Es van començar a emetre el 19 d'abril de 1987 dins del xou de Tracy Ullman. ¿Sabéis? No deberíamos cenar tan en silencio. La comida es un momento de comunicación. Tienes toda la razón. Mark, enciende la tele.
En el transcurs del programa es van emetre un total de 48 curs del Simpsons, on van guanyar una gran popularitat fins al punt d'independitzar-se del programa de Tracy Ullman i convertir-se en una sèrie pròpia de mitja hora per capítol. I quina millor manera de començar aquesta sèrie que amb un especial de Nadal?
Efectivament, el primer episodi de la sèrie va ser un especial de Nadal, en el que Homer ha de treballar vestit de pare Noel per poder fer front a les despeses dels regals. Al final, la feina surt malament, però acaba adoptant el petit ajudant de Santa Claus, un gos de curses abandonat pel seu amo que resulta ser el millor regal per a la família.
La sèrie dels Simpsons va arribar a uns nivells de popularitat estratosfèrics, convertint-se en un referent cultural instantani i que ha perdurat durant dècades. La revista Time, en l'edició del 31 de desembre de 1999, va escollir els Simpsons com la millor sèrie del segle XX i fins la data ha guanyat un total de 37 premis Emmy.
A Espanya els Simpson van arribar l'any 1990, però no emesa per Antena 3, sinó per Canal Plus a la televisió de pagament. Un any més tard van fer el pas a la televisió oberta a la U de Televisió Espanyola, que després va traslladar la sèrie a la 2 fins al 1994.
Va ser aquesta data quan finalment Antena 3 es va fer amb els drets del Simpsons. Però aquesta no és l'única dada curiosa de les primeres emissions del Simpsons a Espanya. Per què? Sabíeu que els Simpsons es van arribar a doblar en català? Mira, Homer, potser consoli el fet de saber que una cosa que vas crear tu estigui fent feliç tanta gent. Oh, mira, m'estic fent feliç la gent. Que bé, sóc un home màgic del país feliç, de la casa, de la regalèstia, del carrer, de les llaminadures.
Ah, per cert, volia ser sarcàstic.
Com heu pogut sentir, Antena 3 va decidir doblar alguns episodis al català per emetre en dual exclusivament a Catalunya. És creu que fins les quatre primeres temporades, tot i que per major part, aquest doblatge s'ha perdut i només es conserven uns quants episodis. Les veus dels personatges principals eren Ramon Puig com a Homer Simpson, Carmen Contreras com a Mark Simpson, Mònica Pedrós com a Bart Simpson i Núria Medievilla com a Lisa Simpson.
Bart, no hauries de tafanejar en les coses dels altres. Has trobat res? Unes senalles de tamany natural. Quines carbossos! També en aquest doblatge van participar veus tan célebres com Jordi Hurtado i Joan Pera. Ho sinto molt, però el Tot Poderós i jo no podem competir amb el crec-crec de les sabates d'en Homer Simpson. Per què no esperem que segui d'una vegada? Em sap greu, reverent. Segui, Homer. El telèfon.
Flamejat d'en Mau. Voldria parlar amb un amic. Senyor Gros, de nom Cul. Ara ho pregunto un moment. Senyor Culgros, que algú busqui el senyor Culgros aquí o al lavabo. Jo sóc en Culgros. Telèfon. Digui, sóc en Culgros. Ah, hola. Qui és? En Bart Simpson. I què desitges, Bart? Li seré sincer. Aquesta trucada era una broma que m'ha sortit per la culata. Ara penjo. Molt bé que tingui sort un altre cop. Quin nano més trempat.
Doblatges a banda, els Simpsons ha esdevingut una de les sèries més importants de la televisió, traspassant pantalles fins a adaptar-se a numerosos còmics i videojocs, del qual hem de destacar el grandiós The Simpsons Hit & Run. Fins i tot vam poder veure una adaptació al cinema. Ara mateix estem sentint la banda sonora dels Simpsons, la pel·lícula, composta per ni més ni menys que Hans Zimmer. Es va estrenar el 27 de juliol del 2007,
uns 20 anys després del seu debut a la televisió. A la introducció de la pel·lícula, Bart Simpson escriu 100 cops a la pissarra No esperarem 20 anys més a fer una altra pel·lícula. Doncs tenia raó, perquè el passat setembre es va anunciar una segona part de la pel·lícula dels Simpsons que s'estrenarà el 23 de juliol de 2027, exactament 5 dies abans que la primera pel·lícula faci 20 anys.
El Simpsons ja ha arribat a les 37 temporades i sembla que encara va per llarg, tot i que el consens general entre els fans de la sèrie és que a partir de les 13 primeres temporades la qualitat de la sèrie ha anat baixant considerablement.
Ja ha quedat enrere l'època daurada dels Simpsons. Els acudits no són tan afilats i la sàtira no té el mateix toc àcid i irreverent que va fer famosa la sèrie. Però també estaria mentint si dic que, quan s'estreni la segona pel·lícula, no demanaré anar al cinema com Bart i Lissà demanaven anar al parc d'atraccions.
Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Prou! Prou! Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Ens portes a les quixamers? Sí! Gràcies!
Wounds won't let go, but an insulting song Burns will always carry with him So I settled my score on the salsa floor With this vengeful Latin rhythm Burn Con el corazón de pen
Inhal! You Robin! Rich! Oh, wretch! Inhal!
Bona nit!
Com cada divendres, al Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló que recull les notícies locals més destacades. Aquest és el sumari informatiu d'avui divendres 19 de desembre de 2025. Oberta una nova convocatòria per accedir a les parcel·les d'ols urbans municipals.
Un Nadal ple de calidesa i trobades per a la gent gran de Montmeló. Si es vol optar a un habitatge amb protecció oficial, s'ha d'estar inscrit en el registre de sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial de Catalunya. Les infraestructures naturals, un recurs cada vegada més valorat per part del món local. Montmeló consolida un model d'atenció i envelliment actiu.
L'Ajuntament ha obert una nova convocatòria per a l'adjudicació de les parcel·les dels horts urbans municipals situats a les zones del Raiguer i de Calquico. Actualment, el municipi disposa d'un total de 6.296 metres quadrats distribuïts en 98 horts al Raiguer i 43 horts a Calquico.
Les persones hortolanes compten amb aigua procedent d'un pou municipal i amb un espai d'amagatzem per als estris i materials de treball. La sol·licitud i l'ús de les parcel·les es regeixen pel reglament de règim d'ús dels horts urbans.
que estableix que les llicències d'ús tenen una durada de dos anys, prorrogables per períodes iguals. En cas que una parcel·la quedi sense treballar durant més de dos mesos, sense comunicació prèvia a l'Ajuntament, aquest podrà retirar la llicència atorgada.
Les persones adjudicatàries hauran de dipositar una fiança de 250 euros abans del lliurament de la parcel·la i de la formalització de la llicència. Aquesta fiança es destinarà a cobrir possibles danys desperfectes o la manca de manteniment en cas d'abandonament. A més, cada hortolar haurà d'abonar la quota anual establerta per l'associació d'hortolans de la zona corresponent.
Els requisits i criteris de selecció es mantenen iguals a les convocatòries anteriors. Poden presentar sol·licituds totes les persones majors d'edat, empadronades al municipi des de fa més de tres anys de manera continuada, que no siguin propietàries d'altres horts o terrenys de Conreu ni hagin tingut adjudicada una altra parcel·la per part d'algun membre de la seva unitat familiar.
Es donarà prioritat a les persones en situació d'atur sense prestació, beneficiàries de la renda mínima d'inserció, persones majors de 65 anys, pensionistes i aquelles amb certificat de discapacitat.
El període d'inscripció està obert fins al 18 de gener. El reglament complet i el formulari de sol·licitud estan disponibles al web municipal. Les sol·licituds es poden presentar presencialment a la UAC o telemàticament a través del portal de tràmits de la pàgina web de l'Ajuntament.
Aquest desembre, Montmeló havia unes festes especialment emotives gràcies a la gran acollida del programa d'activitats de Nadal adreçades a la gent gran. El dijous 4 de desembre, la màgia de Nadal va començar a escalfar motors amb un taller de cuina nadalenca compartit amb els infants del servei socioeducatiu. Entre receptes i somriures, grans i petits van crear un pont d'afecte intergeneracional a l'estació Jove.
El 10 de desembre, el casal de la gent gran es va omplir de tendresa amb la cantada de Nadales de l'Escola Sant Jordi. Les veus dels infants van emocionar els assistents i van tenir el matí d'un esperit nadalenc sincer i contagiós. L'endemà, 11 de desembre, el casal va viure un matí creatiu amb el taller...
Crea la teva pròpia postal de Nadal, on els participants van descobrir la sensibilitat de l'aquarela i van donar forma a missatges plens de llum. A la tarda, la sala de la Concòrdia va oferir una entranyable sessió de cinema de Nadal, perfecta per compartir una estona de pau i bon humor.
La festa va continuar el dissabte 13 de desembre amb la matinada artística de i per la gent gran, una celebració de talent local. La plaça de la Vila va acollir la dansa teatral, mentre que la sala de la Concòrdia es va convertir en escenari de les actuacions de la coral i del grup de teatre del casal. Va ser una jornada plena d'orgull, creativitat i comunitat.
El dilluns 15 de desembre, la Sala de la Concòrdia va obrir portes a la Jornada de Consells de Seguretat per a la Ciutadania, impartida pels Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Un espai útil i proper per reforçar la tranquil·litat de tothom durant aquestes dates tan assenyalades.
Els assistents van aprendre pautes per fer compres segures, moure's amb tranquil·litat pel carrer i protegir el domicili durant les festes. La jornada va ser oberta a tota la ciutadania i va reforçar el compromís col·lectiu per un municipi més segur.
Ahir dijous, 18 de desembre, al matí, la coral del casal de la gent gran va oferir una cantata de Nadales a l'alumnat de la Fireta en una activitat interna al centre educatiu que afavoreix de nou l'intercanvi intergeneracional. Totes les propostes pensades per fomentar la convivència, la creativitat i el caliu comunitari han estat gratuïtes i obertes perquè tothom hi pogués participar.
També a principis de desembre, infants de l'escola Brassol La Fireta i joves de l'Institut de Montmeló van visitar la residència Neus Català. Els primers van ser els infants de La Fireta que dimecres 3 i també el dijous 4 de desembre van anar a buscar el Tió al jardí de la residència. La visita es va completar amb una cantada conjunta de Nadales.
Dimarts 9 de desembre va ser el tor de l'alumnat de l'Institut Montmeló, que van visitar la residència per oferir-los un concert de Nadal. El personal treballador i totes les persones usuàries de la residència van poder gaudir d'un concert instrumental i coral.
Amb aquest tipus d'activitats es promou i augmenta el benestar emocional de les persones grans i de l'alumnat a través de la música, la comunicació i les relacions interpersonals entre totes les persones participants. I es contribueix a fer que Nadal amb un meló sigui un any més, una celebració compartida, plena de vida, comunitat i calidesa. Si hi ha un lloc on Nadal es viu de prop, és aquí, entre la nostra gent gran.
A Montmeló hi ha previstes diferents actuacions d'habitatge amb protecció oficial, els 38 pisos de la promoció del sector nord i part de la promoció privada d'habitatges del sector sota el molí. Per a totes elles, és requisit imprescindible estar inscrit en el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial de Catalunya en la modalitat de demanda corresponent.
Es pot fer de dues maneres, presencialment a l'oficina local d'habitatge de Montmeló, que es troba dins l'oficina d'atenció a la ciutadania, o telemàticament a la web de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Cal tenir en compte que les persones sol·licitants d'habitatge protegits han de renovar la inscripció, que té una vigència de dos anys abans que caduqui. En cas contrari, l'Agència d'Habitatge donarà de baixa automàticament totes les inscripcions que no s'hagin renovat abans de la seva caducitat.
La renovació es pot fer durant els 90 dies anteriors a la data de la caducitat de la inscripció.
Les infraestructures naturals són cada vegada més valorades pels municipis, no només pel seu paper clau en la lluita contra la crisi climàtica, sinó també pels beneficis directes que aporten a la salut i a la qualitat de vida de la ciutadania. A Montmeló, l'Ajuntament està dedicant esforços importants en aquesta línia, amb actuacions diverses i adaptades a cada entorn.
La recuperació d'espais verds, la plantació d'arbres i la millora de zones recreatives són algunes de les accions ja pujades en marxa amb èxit, en una aposta clara i decidida que s'ha convertit en prioritària dins l'agenda política municipal.
En aquest context, el consistori ha elaborat una diagnosi i planificació de la infraestructura verda del municipi, amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona. Aquest document permet conèixer l'estat actual dels espais naturals i zones verdes i defineix les futures accions de millora, amb projectes orientats a fomentar la biodiversitat, naturalitzar espais verds i millorar la connectivitat ecològica.
A més, Montmeló s'ha adherit al projecte Viles Florides amb vista l'any 2026, reafirmant així el seu compromís amb la sostenibilitat ambiental. Aquesta iniciativa promou una gestió sostenible dels espais verds urbans, contribueix a la millora de la qualitat de l'aire i del benestar ciutadà i fomenta la participació dels veïns i veïnes en la cura del medi ambient.
Una altra acció destacada ha estat la plantada de 200 arbres al circuit. A finals del mes de novembre, l'alumnat de les escoles Pau Casals i Sant Jordi van participar en aquesta activitat, destinada a impulsar la biodiversitat i reduir l'efecte d'illa tèrmica del recinte. El circuit continua així ampliant les seves zones verdes en col·laboració amb les escoles i l'Ajuntament.
Pel que fa al bosc de la plec, s'hi han dut a terme tasques de manteniment i millora amb la retirada de brancas seques i la tala de pins que presentaven rics de caiguda. Alguns arbres presentaven debilitament de les arrels o danys estructurals que en episodis de forts vents o temporals podien comportar un perill per als visitants i per als vents de la zona.
Paral·lelament s'han impulsat actuacions destinades a millorar la biodiversitat del bosc. S'ha instal·lat un ínxol biològic per oferir refugi i aliment a aus, petits mamífars i altres espècies i amb la col·laboració del circuit de Catalunya s'han plantat onze alzines, una espècie autòctona i ben adaptada al nostre territori que contribuirà a la regeneració del bosc.
També s'ha actuat el bosc de la Torre Pardalera. S'ha treballat en el desbrousament dels abundants matolls i sotabosc que dificultaven el pas i incrementaven el risc d'incendis. També s'han retirat arbres morts, caiguts i no caiguts i branques seques. Aquesta actuació ha permès aclarir les zones més denses, afavorir la circulació de l'aire i la llum, reduir riscos i mantenir el bosc en condicions òptimes.
Montmeló és un municipi compromès amb la sostenibilitat i el benestar ciutadà, on la tradició històrica i la modernitat es combinen per crear un entorn que respecta el medi i millora la qualitat de vida dels seus habitants. Un pas més en aquest camí cap a un futur més verd, saludable i sostenible.
L'Ajuntament de Montmeló fa temps que va apostar per la transformació de les polítiques d'atenció a les persones grans. Per oferir una atenció realment adaptada a les necessitats actuals, el consistori va dividir l'àrea de la gent gran en dues branques clarament definides i complementàries, la part assistencial i la part d'envelliment actiu.
Aquesta divisió no és només organitzativa, sinó que respon a una nova mirada sobre què vol dir envelliment avui. L'objectiu principal és potenciar l'autonomia personal durant el màxim de temps possible o retardar l'entrada a la residència, que es concep com l'última opció dins del ventall de serveis.
En aquest context, la residència Neus Català, posada en marxa fa gairebé un any, s'ha consolidat com un centre de referència al territori. El seu funcionament es basa en el model d'atenció centrat en la persona, que posa l'usuari al centre de totes les decisions i prioritza la qualitat de vida més enllà de l'assistència estrictament sanitària.
Les instal·lacions han estat dissenyades per oferir un entorn confortable, accessible i estimulant, habitacions amb bancs incorporats, una sala de fisioteràpia, un jardí ampli amb plantes aromàtiques pensat per fomentar el benestar i el contacte amb l'exterior i una sala sensorial que destaca per l'ús de tecnologia d'estimulació, especialment indicada per persones amb deteriorament cognitiu més avançat.
Equipaments com butaques vibratòries, projectors i taules de llum permeten crear experiències que contribueixen a reduir l'ansietat, afavorir la calma o estimular la memòria sensorial.
Un altre element clau del progrés del centre és l'ampliació dels equips professionals. La residència compta ara amb perfils especialitzats que fins fa poc no existien, com una gestora administrativa, una treballadora social i un educador social. Aquests rols reforcen la coordinació entre serveis, l'acompanyament emocional, la gestió de tràmits i la creació de programes adaptats a les necessitats de cada usuari.
D'altra banda, des de la branca d'envelliment actiu s'hi duen a terme tallers i cursos que poden seguir les persones majors de 65 anys que viuen al municipi i no necessiten atenció assistencial. Aquestes activitats són fruit de reunions amb la pròpia Gen Gran, amb l'objectiu de detectar necessitats reals i donar resposta a noves inquietuds. El resultat és un programa d'activitats dividit en àmbits variats, des de propostes d'activitat física fins a tallers cognitius.
sessions lúdiques o espais de prevenció de la salut. Entre les iniciatives que han tingut més èxit destaca l'Aula Sènior, una proposta impulsada per l'Ajuntament l'any 2023. Aquest espai formatiu que reuneix els participants dues vegades al mes a la Sala de la Concòrdia ha esdevingut una oportunitat per continuar creixent intel·lectualment i compartir aprenetatges.
Les sessions aborden continguts de cultura general com la llengua i la literatura, la història, la història de l'art, l'actualitat, el medi ambient, la música o la ciència. La majoria dels participants són fidels des del primer dia, fet que demostra l'impacte i la necessitat d'aquest tipus de propostes a una franja d'edat amb interessos cada vegada més amplis i diversificats.
Els serveis complementaris també juguen un paper essencial en aquesta política d'envelliment actiu. El programa Dinar en Companyia, que es desenvolupa a la mateixa residència, busca combatre la solitud no volguda, un fenomen creixent en moltes llars.
D'altra banda, el servei de peta a domicili ofereix menús equilibrats i un contacte regular amb persones grans amb dificultats de mobilitat. Aquest seguiment permet detectar possibles situacions de risc i activar, si cal, els serveis socials.
L'Ajuntament també treballa en dues promocions d'habitatge dotacional, una impulsada per l'Incasol i l'altra per la Fundació Sales, destinant un 30% dels pisos a persones majors de 65 anys, amb l'objectiu que puguin accedir a habitatges adaptats i mantenir la independència fora de l'entorn residencial.
El consistori també aposta perquè les polítiques de la gent gran siguin transversals i integrar cultura, festes, educació, participació ciutadana, etc. El model tradicional de Casaldavis ja no respon a la diversitat actual. Una persona de 66 anys i una de 76 tenen necessitats i interessos molt diferents i per això el municipi obre tots els seus equipaments
a la participació d'aquest col·lectiu. Us deixem ara a Immanuel Martín, regidor de l'Ajuntament de Montmeló. Els serveis de gent gran, si algú pensa en el que s'oferia fa 10 anys i ho compara amb el que s'ofereix avui en dia, no té res a veure. El model de casal de la gent gran fa 10 anys no té a veure amb el model d'avui en dia.
I també que cada cop més les polítiques de gent gran són transversals i afecten els diferents departaments, cultura, festes... I també es comença a entendre que tots aquests serveis oferts per a gent gran no s'engloben dintre del que és l'edifici, la caixa, que és el casal de gent gran, sinó que s'engloben a nivell de municipi.
I és cap aquí, cap on nosaltres volem avançar també a nivell de municipi, el trencar amb les parets del casal de la gent gran i anar a la torreta per fer tallers, anar al pavelló per fer tallers, anar repartint serveis pel que és el municipi, més que reentenent que el model de casal de la gent gran...
ha de canviar perquè és el que parlàvem abans, que la gent gran avui en dia ja als 60 anys es considera gent gran i una persona de 60 anys no té les mateixes demandes que una de 75, doncs és com engloem tot això dintre dels serveis globals del municipi i com no ho entenem com l'edifici del casal de gent gran, sinó que ho obrim a tot el servei que ofereix l'Ajuntament.
Es tracta d'un canvi de paradigma que reconeix que envallir no significa reduir activitats, sinó adaptar-les i mantenir-se vinculat a la vida comunitària.
Les polítiques municipals d'envelliment actiu confirmen un camí que Montmeló ha decidit recórrer amb determinació el de posar la persona al centre, garantir la seva autonomia, fomentar la participació i construir una comunitat on envellir sigui sinònim de vida activa i qualitat de vida.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes amb un meló des d'avui divendres fins diumenge 28 de desembre.
Avui divendres 19 de desembre a les 6 de la tarda a la sala Polivalent Cine Chic amb el petit Alan. La Britney és una alienígena que pot llegir la ment. El petit Alan i el seu veí intenten ajudar-la a tornar a casa. Entrada gratuïta amb reserva prèvia entra a polis.com. Activitat organitzada per Omnium Cultural i el Consorci per la Normalització Lingüística de Montmeló.
Dissabte, 20 de desembre, de dos quarts d'onze del matí a una del migdia, Itinerantic, espectacle d'animació itinerant. Vine a l'exterior de la botiga Emocionat. I Bibliòfilos, teatr amb Pantomima, titelles i música que inspirarà l'amor per la lectura als infants.
I de 12 a 2 del migdia, al carrer Major, davant la Glà, visita del Pare Noel. El Nadal més especial t'espera amb la llibertia, la Glà i l'escola Ford Dance Center. Diumenge 21 de desembre, la Sala Polivalent acollirà la tradicional gala solidària de Nadal Ford Dance, amb tres sessions, a dos quarts de 12 del migdia i a les 5 i a les 7 de la tarda.
Les entrades, que costen 4 euros, es poden comprar a la web www.entrapolis.com I a les 6 de la tarda a l'Església Santa Maria, concert coral de Nadal, concert nadalenc a càrrec de la coral Montmeló de la grupa i la coral Preludir Amics de la Unesco de Barcelona.
Dimarts 23 de desembre de 5 de la tarda a 9 del vespre a la plaça de la Quintana vine a donar sang per Nadal a la unitat mòbil del banc de sang i teixits que estarà instal·lada a la plaça. L'endemà la unitat mòbil del banc de sang tornarà a estar ubicada també a la plaça de la Quintana de 10 del matí a 2 del migdia. Reserva prèvia a bansang.net
Dissabte 27 de desembre, 11 del matí, a dues del migdia, vine a la plaça de la Vila i participa en el taller creatiu familiar Fem Casetes de Fusta. També dissabte, 11 del matí, a dues del migdia, la plaça de la Vila acollirà el Circo Motic, un parc de psicomotricitat on jugar, experimentar i gaudir en família posant en pràctica els reflexos, equilibris i malabars.
A les 6 de la tarda, al local de la grupa Pastorets Infantils, vine a veure la versió infantil de la peça teatral més popular del Nadal a Catalunya. Aquesta activitat es tornarà a representar l'endemà diumenge a la mateixa hora i al mateix lloc. Taquilla Inversa, reserva d'entrades a teatre arroba agrupa.cat
I arribem a diumenge 28 de desembre, on 11 del matí a dues del migdia la plaça de la Vila acollirà dues activitats familiars, el taller creatiu El món d'Alícia, el País de les Meravelles i Malaboig, taller de circ per posar en pràctica les habilitats circenses.
I acabem l'agenda d'avui recordant-vos que el Museu Municipal acull una exposició fotogràfica amb el títol Contribuir a la justícia social i de gènere en front de la informalitat i precarietat laboral a Colòmbia de la Fundació Pau i Solidaritat de Comissions Obreres de Catalunya.
Aquesta interessant exposició es pot visitar fins al 23 de desembre en horari de divendres de 4 a 8 del vespre, dissabte de 10 a 2 i dilluns i dimarts de 9 del matí a 2 del migdia. I que la botiga Emocionat està instal·lada al carrer Major fins al 5 de gener.
Vine i podràs fer-te una foto al fotocol nadalenc, embolicar gratuïtament els teus regals de Nadal i recollir les teves butlletes de participació dels sortejos emocionat. I els més petits podreu gaudir de la ludoteca amb llibres, jocs i molt més.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Fins demà!
To lay before the king, pow, rom-pa-pom-pom, rom-pa-pom-pom, rom-pa-pom-pom. So to honor him, pow, rom-pa-pom-pom, when we come.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Molt bon dia, amigues i amics de Ràdio Montmeló. Ja sabeu que quan sona aquesta sintonia és senyal que comença l'entrevista musical del Montmeló Sona, que comença el podcast de Carretera i Manta, que és el programa de música en directe, Kilòmetre Zero, de Montmeló.
Com ja és costum, a la part tècnica tenim el Rubén Cantón, l'home orquestra d'aquí de la Ràdio Montmeló. Avui és dia 19 de desembre i tanquem l'any 2025 i estem en plena campanya allà nadalenca. Per això tenim aquí amb nosaltres una formació que els agrada el Nadal, pel que veiem, i que a més a més, i el més important de tot, és que també els agrada el rock and roll, el rock and roll amb majúscules, el rock and roll americà dels anys 50.
Ells saben combinar el rock and roll amb el Nadal com ningú i ho fan molt i molt bé. Ells són els Crazy Rockets i sonen així.
Fins demà!
Això és un petit melei de temes dels Crazy Rockets, del repertori nadalent que ells fan. De fet, els Crazy Rockets són una formació de 5 persones, però amb aquest repertori la cosa s'amplia a l'escenari i es dupliquen.
Però comencem l'entrevista pel començament, és a dir, comencem parlant de la formació. Bon dia a tots. Bon dia. Els Crash Rockets, si no m'equivoco, són Pol Canal, a la veu i guitarra.
Alex Pardo a la guitarra i coros, Ferran Ball al baix i també coros, Jordi Sanz al saxo i David López a la bateria. És així? Sí, correcte. Molt bé, doncs com hem dit que comencem pel principi, sempre fem una tanda allò de presentació de cadascú, diem qui sou, d'on veniu i com veu arribar una mica a la formació que avui us representa, els Crisis Rockets.
És igual que comenceu per una banda com per una altra, us aneu presentant i expliqueu una mica. Vale, doncs jo mateix, si vols. Doncs jo soc el Pol, com comentaves, és el cantant i guitarrista. Fa, jo diria que aproximadament vuit anys, si no recordo malament, vuit o nou anys, que vaig entrar en aquesta formació, que de fet ja estava formada, i de fet que formaven part l'Àlex i el...
I el David, jo crec que el David després us pot explicar una miqueta els orígens de com ens vam trobar. I res, jo vinc de Granollers. Doncs vinga, el David mateix. Jo soc el David López, soc el bateria, i aquesta formació va néixer d'una casualitat.
que jo estava amb una altra gent mirant de formar un grup perquè necessitaven un grup per un concert, per un aniversari d'un club de moters d'aquí del Vallès Oriental. I, paral·lelament, l'Àlex, el guitarrista, em va contactar que volia fer un grup de música disco. Ostres.
i necessitava bateria i no trobava ningú i jo com m'apuntava a tot vaig dir que sí i després no trobàvem gent amb condicions per poder tocar un bon nivell i me'n recordo que parlant amb l'Àlex de les primeres conversacions
El primer que em va dir és, jo li vaig preguntar, som molt friqui dels instruments, li vaig preguntar que quines guitarras tenia. I em va dir que tenia 3 Fender i 3 Gibson. Llavors vaig pensar, hòstia, aquest tio domina. I llavors li vaig dir, escolta, a tu no t'importaria tocar per cobrir aquest concert, aquesta actuació, perquè necessitem guitarrista. I em va dir, vale, perfecte, i ell al repertori li emulava.
Llavors ell va portar a un baixista que tenies, que era el teu cosí, crec, i vam començar a mirar això, però vam començar a estudiar aquest repertori només per salvar l'actuació d'aquell dia. I la vam fer i va sonar molt bé i crec que musicalment a la banda hi havia bastant bon rotllo i la banda disco es va oblidar i vam continuar aprofunditzant aquí.
I d'això parles de quin any era, més o menys? 2015. Jo me'n recordo que era el combate Mayweather contra Pacquiao. Era aquella nit. Llavors, fa deu anys així. Hem fet deu anys al maig. Després, vam canviar el baixista, vam canviar el cantant i vam voler créixer. I...
I en un open night de granollers, jo estava donant una nova volta i vaig veure un concert a la porxada, on estaven el Ferran i el Pol, estaven tocant. I em vaig quedar a mirar tot el concert i... Fins que...
És veritat, i el Jordi també hi era. Sí, jo ja sé que em vas dir que feia cara molt sèrio aquella nit. És veritat, és veritat. Ja no te'n recordes de mi. Et vas fixar amb el guapo. Em vaig fixar amb el cantant, perquè anava buscant un cantant. És veritat que al mateix concert estaven ells tres. I sí que és veritat que el Jordi, musicalment, era el que més destacava perquè feia tots els solos. Aquest és el més bo, aquest no voldrà saber res de nosaltres. Arregla-ho, arregla-ho.
I em vaig quedar fins al final per demanar-li el telèfon al cantant. I a partir d'aquí vam quedar un dia per fer una prova i el Pol va portar el Ferran i per al següent Open Night ells dos van portar el Jordi com a artista convidat i des d'Ivana també que ja es va quedar per la Ferran. I la generació es va quedar ja com és actualment.
Molt bé, tenim aquí ja els orígens ben formats. Sí, crec que ja ha quedat molt ben explicat tot. Jo sóc el Jordi, toco el saxo, sexual, la part de color una mica diferent de la banda, i vinc de Sabadell. Llavors potser estava enfadat per això, perquè havia hagut de desplaçar, havia hagut d'anar fins a Granollers, i no sé què passava, però bé, fins a dia d'avui, esperem que segueixi molt de temps, molt content, i amb la banda a tope, ja molt ben consolidada. Molt bé.
Jo sóc el Ferran, el baixista. Si us ho he dit, el Jordi, el Pol i jo tocaven una banda anterior, en aquest concert que dèieu. I bé, a partir d'allà primer va entrar el Pol i després va fallar el baixista, vaig entrar jo i va ser una mica com a esglaonat. I res, també sóc de granollers i encantat de tocar, més crisi sempre.
I ara tenim l'Àlex, que és una mica el germà Montmeloní, encara que no ho és, però bueno, el tenim adoptat perquè té aquí tota la família política, llavors és el més proper, l'hem deixat per l'últim. Totalment, doncs sí, la veritat és que estem molt per Montmeló. La meva dona treballa aquí, ha viscut aquí i la família la tenim per aquí. Jo he vist que hi s'ha damunt des de fa molts anys i allà és on ara estem formant la família.
I sí, em va contactar el David a través de... Jo crec que era un portal d'aquests de músics, que a dia d'avui això no existeix, suposo, perquè ha tancat a Tiza i la majoria d'aquests. Coses que es feien abans, no?, amb taulí d'anuncis. I així em va contactar. I jo, mira que, bàsicament, el que més escolto és country, rock'n'roll i demés, i en aquells moments no em preguntis per què. Em vaig embarcar amb això de la música disco i igualment els quatre dies ens va portar un altre cop el rock'n'roll. O sigui, és que...
I així vam acabar, i la veritat és que molt bé, toco la guitarra, toco el baix, tots aquests instruments de corda, dobro, ukelele, banjo, que tingui corda em va bé. I aquí el Jordi no ha dit res, ha dit saxo, però és director també de l'espectacle que dèiem amb els teus músics, que també ha coordinat tot això i fer tots els arreglaments per tants instruments és una corrada.
Parlarem, parlarem de tot això, però la primera pregunta jo crec que és la pregunta de rigor i que segurament us hauran fet moltes vegades, però volem saber-ho, és per què amb l'edat que teniu feu rockabilly, feu rock and roll dels 50, perquè no és la vostra generació, no és la música que us toca, ja ho esteu parlant.
ho dèieu molt clar, vam començar amb intencions de fer música disco, que suposo que, bueno, no sé si aleshores era allà el que es portava o també era allà de modè, però de fet el rock and roll que feu no us pertoca, no em pertoca ni a mi, que ja us porto uns quants anys, per què feu rock and roll? Doncs realment va ser, com deia el David, per aquell aniversari motero que ens va ajuntar, va ser com l'excusa, però jo crec que al final aquest rock and roll és el que dèiem, crec que no el pots deixar perquè al final és l'origen de tot.
Quan facis el que facis, tindrà pinzellades d'Elvis, de Chuck Berry, de Little Richard, de Fats Domino. Al final jo crec que és d'on surt tot. Llavors, basis on basis, evidentment hi ha un munt d'estils de rock'n'roll, però aquest és el que jo com a mínim més em mou. Digues, digues, David.
No, jo anava a dir que jo crec que almenys mirant des del meu punt de vista, o sigui, jo tenia ganes de tocar. Em era igual el que fos. Jo volia sortir a tocar i... a tope. Llavors, al veure que tocàvem això, no hi havia gaire competència i eren millors que la competència. I hi havia molt moviment, molt moviment, moltes sales de...
de rock, molt bon moviment rock, sobretot per al Vendrell, perquè per les bandes de Montreux vam començar que teníem, estàvem guanyant bastanta repercussió i d'un concert en sortia un altre, del mateix estil i que no hi havia gaires bandes centralitzades en aquest estil. Sí que hi ha molt...
molt tribut a CDC, de rock més dur, més bàsic, doncs sí que n'hi ha molt. Però d'aquest estil en concret, que crec que és una mica més difícil perquè també la veus molt característica i... crec que no hi ha tanta oferta amb això, crec que això ens feia una mica més especials, llavors vam veure que aquí teníem un forat i era un... i a part, i paral·lelament és un estil on crec que tots podem disfrutar perquè és...
crec que sobretot és una música divertida i crec que això era per mi era el principal a dir hem d'invertir aquí
Molt bé, sou una banda jo crec que, a part de poder-los considerar una banda de granollerina, de granollers, encara que ja hem dit que hi ha alguns membres que no són de la capital, diguéssim, però sou una banda de granollers i, a part, ja porteu molts anys, us considereu una banda ja veterana entre totes les bandes o els grups d'aquí de la comarca? Vaja...
Dic veterans perquè, clar, us podeu permetre el luxe de tenir fins i tot diversos espectacles, no? Jo crec que parcialment sí. És a dir, al final has d'acumular també experiència i molts concerts, sí. I també et diria, ostres, jo potser el que més consideraria la part veterana, més enllà de quants espectacles s'havien fet o quants concerts s'havien fet o no,
és la relació entre els membres, jo crec. O sigui, al llarg del final de tants anys toquen junts, de la part de conèixer-nos molt, musicalment i personalment, crec que és una cosa que acaba transmetent-se molt i diria que és un dels aspectes, a part que musicalment crec que sona bé...
Vull dir, falsa modèstia. No, però que realment és un dels aspectes que crec que fa que arribi al públic aquesta música, com deia el David, és aquesta part divertida. A part, hi ha un extra, crec que és precisament aquesta paterania, diria sobretot entre els components de l'grup, com la màgia, diguéssim, que es genera, jo crec que és una de les coses més xules. I sí, jo crec que és de les coses més xules.
A vegades no fa falta ni que ens diguem res o ens mirem i fem un canvi, sobretot el baixista i el bateria s'entenen superbé, que a vegades fan els veus que estan jugant entre ells, musicalment, i nosaltres fent la resta de color. Jo crec que una part molt bonica que jo considero que... Jo, per exemple, que he tocat amb altra gent amb el...
no ho trobo, és que crec que aquí, per exemple, hem crescut musicalment junts, o sigui, crec que quan vam començar aquesta mateixa formació, doncs fa set anys o així, doncs tocàvem a nivell X, i ara és, doncs, cadascú coneix per on anirà tothom, llavors això crec que quan estàs tocant, crec que ajuda molt i suma, perquè sé, si ell va cap allà, doncs sé que jo també tinc que anar per aquí, i no sé, crec que això és diria del més maco que té la música.
sí que és cert que tot això es transmet i jo que per preparar-me l'entrevista he vist el vídeo del concert que veu fer a Valls Romanes allà es veu molt bé tot això fins i tot quan parlem de vosaltres no sé si és part del show o si ho teníeu més és totalment improvisat
És de veritat, eh? Preparem molt poc. El tema gris també va ser improvisat? O sigui, que toqués a tu... Sovint em toca a mi, però és veritat que normalment improvisem. La veritat és que sí. Una de les parts és el tema de gris i amb ell li tot a fer de... De Sandy. De Sandy, sí.
Sí, sí. Molt bé, doncs a mi m'agradaria també que una mica expliquéssiu què es pot trobar la gent que vagi a un concert vostre, perquè teniu, com ja he dit, la part del concert de rockabilly purament, o de rock and roll, i teniu també aquest altre projecte, aquest concert que feu de temes nadalencs en versió rock, que precisament aquests dies el teniu sobre l'escenari, no?
Explica una mica... I també teniu... Crec que també teniu un altre... Bueno, espectacle, un altre repertori que és més country, més... Un tribut, diguéssim, a Johnny Cash, no és així? Expliqueu-me... Tots per barat, eh, Paul? Aquest ha de tenir la controvèrsia, ara t'ho explicaré. Sí? Vale, vale. Doncs aneu un per un i aneu fent i dient i parlant entre vosaltres.
Sí, jo diria de forma molt fàcil. Al final, és una forma... Nosaltres ens ho passem molt bé sobre l'escenari i el que és molt divertit d'aquest estil de música és que a baix de l'escenari encara t'ho pots passar també molt bé, inclús millor en alguns aspectes. Llavors, jo no sé, jo li recomano a la gent que si no sap una mica aquest estil o si sap si li agrada o no, que es fiqui dos o tres cançons d'Elvis, de Little Richard o d'aquest estil que ha comentat també l'Àlex i que intenti estar-se quiet.
Veurà que és impossible. Llavors tens una energia dins que tant a l'escenari com a baix es transmet i aquesta comunicació entre el públic i nosaltres és algo supernatural i és molt divertit. Llavors en qualsevol dels nostres espectacles diria que la finalitat és aquesta, passar un bon moment, disfrutar de la música i que la gent surti d'allà dient que xulo.
i això ho diu el baixista que normalment els baixistes tenen fama de ser un pal si en algun moment heu de tallar l'entrevista segurament serà aquest moment perquè ja ha parlat el baixista el nostre baixista es mou i ara sí que ja que estem en època d'en Nadalenca segurament és moment de presentar un dels projectes que tenim amb
Amb el projecte de Nadal ens vam trobar dues coses. La primera és que estàvem amb ganes, el que comentava David, de fer un pas més. Un pas més de qualitat musical, un pas més d'oferir un xou que pogués saltar directament a grans escenaris, a grans auditoris, estem parlant. Tenim un problema, que és que la gent allà està asseguda,
Va genial, perquè aprecia molt bé la música, però durant... Bé, tu els veus que es mouen a la butaca. Clar, perquè si dius un concert de Nadal, el normal és que sigui a un lloc, però clar. Correcte. I aquest és una mica la idea de... Aquí tenim molta tradició popular de Nadal, però sí que moltes vegades es relaciona...
és una cosa més recluïda de família i pot ser que no sigui tan festiu i amb el projecte de Rocking Around Christmas el que estem dient ja directament amb el nom és anem a fer una festa del Nadal, anem a interpretar aquests temes famosos bàsicament són temes americans tot i que depèn del concert això del que parlàvem de la música viva depèn del concert, a vegades comencem amb alguna Nadala d'aquí
Borrito Sabanero. Sempre em diu el mateix. Sempre ho diu el mateix. Sembla mentida. Però si no te l'has après encara, tio. Què hem de fer? Aquí el Bisbal ens va davantar per la dreta.
Borrito Sabanero, ja et dic jo que no. Anem a deixar les coses clares, no? Tenim una figura de referent per aquest espectacle, que és Brian Setzer, un guitarrista cantant nord-americà que va muntar un espectacle per todo lo alto i vam dir, però per què no, nosaltres Crazy Rockets? Anem a fer el mateix.
bàsicament eh i ha posat a copiar realment tampoc no els hi volem prendre públic direm que són espectacles diferents que vagin els dos que puguin anar els dos correcte
Correcte, trobaran, veuran les diferències de... No, però una mica la gràcia és fer aquest pas més, llavors sí que afegim una petita Big Bang de vents, això ja és més responsabilitat meva, com deia l'Àlex. Si és Big Bang i petita, això, no sé. Sí, és curiós, eh? Però moltes vegades quan parlem de Big Bang no parlem tant de tamany, sinó d'aquest color que quadra molt bé amb el rock and roll, rock a billy,
I aquest color de vents, de trompetes, trombons, saxos... És una mica sou braç, no? Exacte, correcte. Aquest sou brillant, metàl·lic, de vents. De vents que ens acompanyen a la banda i li donen aquest toc diferent. Llavors, això és una cosa que ens agrada molt perquè és un concert temàtic. Muntem tot el concert per...
Un mes, que és el mes de desembre. Si ens despistem, nosaltres no. I un dia, un dia de gener. I un dia de gener. Si el públic es despista, 6 de gener ja no. De fet, ahir...
Correcte, a l'Hospitalet. Que era justament la fira que feien allà de Nadal i vam tocar... I properament a neu, eh? Justament demà estem... Fem doblete. Demà, si algú s'està sentint, demà al matí estem a Castelldefels. Tindran tota la informació a l'Instagram de Crisis Rockets. I a la tarda estem a Capellades.
A Capellades. A Capellades ens han contractat, això us ho he d'explicar també, a través de Programa.cat de la Generalitat. Ah, molt bé. També estem dins, que em sembla que és el quart any. I, bueno, en aquest cas, també ens ha obert portes a tocar diferents escenaris així, teatres, grans auditoris. A Sabadi vam estar al teatre principal.
L'altre, que no recordo un nom, que és el de la Fundació de la Caixa. La veritat és que, per sort, com és un espectacle gran, bàsicament l'hem portat a llocs xulos. I muntar un espectacle d'aquesta mesura, d'aquesta mida, què comporta de feina?
Doncs assajar Nadales a l'agost. Això és molt divertit. És molt divertit, això. Estàs allà amb el White Christmas a 38 graus al local i va ser dur el primer any, eh? I saps què em vaig trobar també quan van començar a fer això? Que, clar, els pitus porten partitures.
Per tant, tota aquella imatge que tenim per la improvisació, per allargar un solo, per ara fes-lo tu, ara faig jo, ara fa tal... Això desapareix. Això desapareix. Ho tenim tots els papers, però, o sigui, totes les marques, és absolutament tot quadradíssim, si o no? Sí, sí, sí. Està tot mega... L'Àlex es queixa molt, diguem.
Bueno, puntualitzem. A veure, puntualitzem. Jo també vull puntualitzar. Jo vaig escriure els papers, diguem. I clar, l'Aïs està acostumat a fer una música totalment oberta, és veritat.
però sí que vam fer els papers una mica pensant, o sigui, sí que segueix havent molta música viva, molts canvis, el que passa és que està més acotat, o sigui, quan tenim un solo, quan no, quan entra el cantant, quan tenim unes marques, com hem d'acabar, perquè al final un gran canvi, que això, jo crec que el públic ho veu molt, clar, passar de 4 músics a l'escenari a 10 músics,
Sí, sí, és un canvi. És un canvi important. Tant de so com visual, com de xou, com de tot. De tot. Llavors, sí que a vegades s'ha de comprometre una mica, no sé si diria comprometre, però sí que l'organització, les estructures del xou són moments importants. Perquè, com deia el David, si com a quartet una persona s'inspira i comença a fer alguna cosa, és molt fàcil que tres el segueixin.
que set el segueixin, bé, potser una mica de jaleó, que hi ha alguns moments del xou que hi és, aquest jaleó, i això ens agrada molt, ens agrada molt a nosaltres i li agrada molt al públic, això ens consta. Però sí que necessitem aquesta... és una mica més distintiu, sí que tenim uns papers i que requereixen un treball una mica més enllà del que és un assaig.
Doncs ara que parles de jaleu, anem a fer una mica de jaleu en directe, si us sembla. Farem una aturada de preguntes i de més, però volem sentir... Clar, aquí no tenim tots els membres del xou Nadaleng, ni molt menys, ni tenim tampoc la disposició d'espai i de soc com perquè feu el xou en directe tal com el sona, però sí que fareu una versió d'algun dels temes. Què sentirem ara?
En aquest cas, hem preparat Santa Claus is Coming to Town, que és un clàssic americà, i esperem que us agradi. Molt bé, doncs anem a sentir aquest clàssic americà.
You better watch out, you better not cry, you better not pout, I'm telling you why. Santa Claus is coming to town. He's making a list, taking it twice, gonna find out who's naughty and nice. Santa Claus is coming to town.
He sees you when you're sleeping And he knows when you're awake He knows if you've been bad or good So be good for goodness sake You better watch out, you better not cry You better not pout, I'm telling you why Santa Claus is coming to town
He sees you when you're sleeping, and he knows when you're awake. He knows if you've been bad or good, so be good for goodness sake. Oh, you better watch out, you better not cry, you better not pout, I'm telling you why. Santa Claus is coming to town. Santa Claus is coming to town.
Molt bé aquesta versió, ha sonat tot molt bé i us felicito.
Abans ens hem deixat la primera part de l'entrevista, hem deixat així a l'aire, que a més d'aquest xou nadalenc i del repertori base, teniu per aquí un repertori nou tribut. Expliqueu una mica de què va i què es pot trobar la gent que vagi a aquest repertori nou.
Bàsicament, nosaltres el feien el rock'n'roll dels 50, també a vegades agafem algunes cançons dels 60, i llavors hi havia bastant de fusió, i amb els cantants clàssics de rock'n'roll i country, que a vegades fins i tot feien col·laboracions i demés, nosaltres vam incloure unes quantes cançons de country al repertori,
I així va sortir també amb la moda dels tributs, que n'hi ha, jo crec que cada persona en podcast, cada banda un tribut. I al final van dir, bueno, sumem-nos al carro. El que passa és que ja està pillat gairebé tot. I jo personalment admiro moltíssim a Johnny Cash. I bueno, va ser una proposta. En aquest cas, com no sortia democràticament, doncs els vaig obligar.
a estudiar les cançons i fer-ho. Això sé, això sé. No vam bé, però sí que no teníem massa altra opció. És a dir, no vam trobar un altre Nilsson. I és veritat que ara el que ens costarà, i hem picat pedra amb diferents companyies que ens agafin l'espectacle en algun lloc on hem fet la promo i de més, però sí que tant de bo. Com es diu l'espectacle?
el Crazy in Black, en aquest cas, que com era l'home a l'ada negra, no?, doncs Crazy in Black, i l'hem presentat, doncs, principalment estem movent fitxa amb Vepa33, i la veritat és que de moment no hem aconseguit, però estarem allà, picant, picant pedra, un repactori bàsicament de Country.
Doncs ja sabeu que això ja no només va pels oients, sinó també pels organismes que ens puguin sentir, qui tingui interès en repertori de country de la música de Johnny Cash. Doncs aquí tenim els seus representants, els Crazy Rockets. Parlem una mica de com veieu una mica el panorama...
Actual de la música, jo me'n recordo que fa molts anys, això ja sona una mica jo viejo, però fa molts anys hi havia tota una xarxa de grups a Barcelona, de grups de rockabilly i demés, que no sé si és que s'ha difuminat, que no existeix o com està, però com es moveu vosaltres per tot aquest tema?
Hi ha xarxa, hi ha grups que una mica estiguin en la vostra... com que siguin semblant a vosaltres, us moveu d'alguna manera?
A Barcelona, com deies, sí que és veritat que hi ha un cert teixit i encara queden bandes de rock and roll i rock and roll clàssic, rockabilly, però és un món que, sincerament, nosaltres mica en mica hem anat deixant perquè també es malviu una miqueta a les sales, fins i tot la majoria de vegades o vas a taquilla o realment es cobra molt poquet, fins i tot algunes sales que et surt a pagar.
I llavors, és un tema que va haver-hi un moment que vam decidir seguim o no seguim, perquè, de fet, nosaltres, et parlaré de, potser fa 4-5 anys, ens tiraven des d'abril fins a setembre, octubre, que gairebé tocaven cada cap de setmana, a vegades feien doblete, divendres i diumenge, per exemple, i tal.
Però, ostres, potser ens desplaçàvem... Hem fet... Fora de Catalunya no hem marxat, però hem fet les quatre províncies i a vegades el que dèiem t'enganxaves als dins en segons quines sales i encara que hi ha molta gent que encara està amb això, nosaltres vam decidir no fer-ho i centrar-nos més en concerts...
Primer, el Nadal és una prioritat per nosaltres, tot i que implica una gestió gran, però també això, en format petit de 4 o de 5, també ho treballem per ajuntaments, festes i a més, i gairebé ho preferim que no fer aquest petit circuit. Aquí a Montmeló, jo recordo haver-ho vist l'any 2018, potser,
Ostres, l'any Noche 10. L'any 2018 seria el concert amb cotxambre, potser? No, no, no. Va ser a l'exterior. Ah, sí. Jo crec que va ser quan es va inaugurar la... Ostres, no va ser el meu primer concert? Primer concert del Ferran? Sí, no. Va ser el meu primer concert. Va ser la inauguració de la Llosa, sí, sí. Ostres, és veritat. Doncs saps que ho heu més. Però sí, sí, és veritat. Aquell dia anàvem en format 5.
Encara no teníem el... Però mira, va ser com una miqueta l'embrió per després anar donant-li forma, perquè fèiem alguna cançó de Nadal, però encara no ens havíem atrevit a fer això. I realment no va ser fins a 2021, crec? Sí, després del Covid. Això, és el primer... O sigui, aquest serà el cinquè any que fem l'espectacle de Nadal, però sí, 2018 vam estar aquí i anteriorment
Vam estar a la sala Bolivalent fent de taloners d'Hotel Cotxambre en un concert, que la veritat és que va ser una passada, i el que sí que s'hi està sentint, el personal de l'Ajuntament ens agradaria tornar, perquè la sala Bolivalent és una passada de sala,
És un molt bon espai amb un escenari ideal, crec jo, tant per 5 com per 10 músics. Cabem els 10 perfectament. I si no ens apretem. I a més que ho segueixo i veig que feu una programació cultural molt bona i crec que encaixem perfectament amb això. Ara que parlem de programacions i de més, com veieu en aquests anys que ha canviat tota la indústria no parlo de la indústria gran a primer nivell, sinó la indústria musical en el vostre nivell, diguéssim.
Doncs jo crec que no hi ha molta varietat i crec que aquí, per exemple, concretament a Catalunya, o ets un tribut o no ets res. Sí, sí. I, per exemple, per donar-te un exemple, principalment un dels motius perquè...
fer el tribut a Johnny Cash era perquè volíem tocar nosaltres com a formació, volíem tocar a l'Udegas o a la Sarau, per exemple, que són sales molt conegudes per fer grans concerts i omplen molt de públic. Però allà, un format com el nostre, hem tingut la resposta de no, vosaltres no podeu tocar
Dona igual com sonar, m'importa tres bladurs si soneu bé o malament, però si no és un tribut concret d'un artista i si pot ser que l'artista original estigui mort, aquí no hi ha...
No hi ha opció. Llavors vam trobar... El nostre objectiu era... Nosaltres volem tocar aquí. Què hem de fer? Hem de trobar un tribut. Qui podem trobar? I un dels motius va ser això. Llavors, crec que aquesta manera de pensar aquí...
doncs crec que perjudica una mica a la varietat i a la creativitat que pot haver-hi amb altres bandes tot ha de ser del mateix i tot és copiar el que ja existeix llavors
I ja no parlem de temes propis, que realment és molt difícil. Jo admiro la gent que s'hi dedica, que pica pedra, que segueix editant coses, tot i que potser els oients no acompanyin, perquè realment és un dió complicat. I nosaltres encara, el que dèiem, fem versions i tal, però és veritat que no som un grup tibut, però sí que és una moda, ara sembla...
Sí, sí, neixen cada dia, gairebé en grups, tributs, de tot, una mica. Parlem ja, estem arribant una mica ja, bé, estem arribant al final de l'entrevista, però el present ja hem parlat d'ell, aquests dies teniu bolos per aquí, per la zona, amb tot el repertori nadalenc. Teniu alguna cosa així futurible que pugueu explicar de coses noves, projectes nous? Per exemple, tal com deia l'Àlex, teniu la possibilitat
de fer algun tema propi, o això no ho encabiu. Fa molta gràcia perquè els oients no ho poden veure, però ara quan feies aquesta pregunta tots els membres s'han girat cap a mi. T'ho podies sentir com molta pressió, no sé què ha passat. No sé si sé el que passa, que és que fa molt de temps que jo els hi dec una feina als membres.
Tenim projectat un projecte nou, que és aquesta idea dels auditoris i de portar aquesta petita big band a nosaltres ens ha agradat molt i al públic li ha encantat i nosaltres ho volíem extendre més enllà del Nadal. I llavors vam dissenyar un nou projecte, podem desvalar-ho aquí en primícia. I tant.
Home, seria un luxe, eh? Si et posen a treballar, sí. Això et compromet també, eh? Clar, si ja no és parlar, és escriure, saps? Escriure. Vols donar una data, també? Molt arriscat, molt arriscat. Potser seria un molt bon moment per estrenar-ho aquí a Montmeló. Mira. Això estaria bé. Això podríem parlar-ho. La idea que nosaltres teníem és agafar la ruta 66. Sí. Sí.
i fer un petit viatge com a músics. A través de la ruta 66...
tocant o fent una petita recopilació dels millors temes de cada punt geogràfic d'aquesta ruta. Hi ha punts molt, molt, molt emblemàtics on hi ha cançons, bueno, Rute 66 seria com el tema més famós, però això realment seria una petita excusa per portar tota aquesta Big Band, Crazy Rockets i els Tars Orquestra, per portar-ho més enllà del Nadal i poder oferir un xou
complet de rock and roll, rockabilly i una mica de blues. Això ja és una cosa també una mica meva, que m'agrada molt. Home, sortint de Chicago ha de sortir... Correcte, correcte, correcte. Són molts quilòmetres, hi ha molta música per escoltar.
I aquest seria una mica el projecte. El que és graciós és que això ja és una cosa que vam parlar fa una mica de temps, però clar, és una feinada, muntar un projecte així, i sempre els he dit que sí, que ja m'hi posaré. Però ho has dit en directe. M'ha encantat la idea de la data. Si poguéssim tancar...
Una data, Montmeló. Total, jo em comprometo, aquí, a Ràdio Montmeló, em comprometo que escriuré una hora i mitja de música per 10 músics. Un xou espectacular. Farem arribar a la vostra proposta. I ho estrenarem en primícia mundialment. Aquí creiem en aquest cas que sigui la persona de l'Ajuntament.
Però sí, sí, la idea és continuar actuant si podem fer aquests xous en gran format. Molt bé. Perquè nosaltres ens ho passem molt bé i al final és una cosa que és molt important per nosaltres i també pel públic. Perquè el que comentàvem potser, què passa amb grups tributs? Ara ja continua així una mica amb el debat, però clar, grups tributs encara estem molt més acotats.
fem el que es va fer. És un tribut. Llavors, aquí sí que parlem una mica d'aquesta música viva, aquesta improvisació, aquest moment màgic que es pugui triar, perquè al final ja l'hem viscut, aquest moment, si és un tribut. I nosaltres el que ens agrada és justament el contrari, crear aquest moment d'energia, de disfrutar, o fins i tot un moment més íntim, que també tenim el David, tot i ser el bateria, sempre ens insisteix molt que hem d'agafar algun moment en acústic, a prop...
llums apagades però aquesta és una mica la gràcia nosaltres pensem el xou no només des de la música sinó com tot un viatge una trajectòria i jo crec que això és el que convéns des d'aquí us animem a que poseu manos a l'obra i que des de la nostra part ja dic farem arribar els vostres desitjos ara que estem al Nadal al Papa Noel o a qui sigui de l'Ajuntament de Montmeló
Per cert, ja que estem acabant l'entrevista, ara podríem fer les preguntes de Broncano o simplement que desitgeu bondadal a la gent o explicar una mica què fareu aquests dies que ja s'apropen. Segurament anem a per lo segon, perquè això dels diners són músics i no anirien bé. I el del sexe, bueno, ho deixem a la banda. Ho deixarem al mite, eh?
Molt bé, molt bé. Doncs res, si voleu explicar o dir o desitjar bon Nadal a tothom i sobretot que ens dieu en quin tema ens acomiadarem del programa.
Doncs sí, jo crec que queda poc a dir, com has comentat. Evidentment, desitjar el bon Nadal i desitjar que tanta gent com pugui vingui al nostre espectacle de demà per desitjar-los en persona. Recordeu què és? El de demà tindrem el matí a Castelldefels i llavors per cap al vespre, a les 8 concretament, a Capellades. Molt bé, feu-ho doblet, molt bé. Sí, sí, demà doblet. Sí, sí, o sigui que aquest Nadal el que estarem fent és fer música, que és el que ens agrada.
I res més enllà, vull dir, evidentment n'hi ha una de la tothom, i a part d'això comentaves, ah si l'altra pregunta era amb quin tema tancaríem, hem escollit un que creiem que ens representa molt per ser de les arrels del rock'n'roll, del rockabilly de tota la vida,
I és el rock around the clock de Bill Haley. Molt bé. Doncs amb aquest clàssic del rock and roll ens acomiadem de Crazy Rocket. Un plaer que hagueu estat aquí a Carretera i Manta, a Radio Montmeló. I res, ens emplacem per dates venideres i futures. A veure què fem amb aquest nou projecte. Que veurem els dits. Que veurem els dits. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots 5 i bon Nadal. Gràcies. Gràcies.
1, 2, 3 o'clock, 4 o'clock, rock. 5, 6, 7 o'clock, 8 o'clock, rock. 9, 10, 11 o'clock, 12 o'clock, rock. We're gonna rock around the clock tonight. Put your gladiress on and join me home. We're gonna have some fun when the clock strikes one. We're gonna rock around the clock tonight. We're gonna rock, rock, rock till the glory line. We're gonna rock around the clock tonight.
When the clock strikes two, three and four If the bass blows down we'll yell for more We're gonna rock around the clock tonight We're gonna rock, rock, rock on the bloody line Rock, we're gonna rock around the clock tonight
When times ring 5, 6 and 7, we'll be right in 7 heaven. We're gonna rock around the clock tonight. We're gonna rock, rock, rock till the brown air light. We're gonna rock around the clock tonight. When it's 8, 9, 10, 11, 12, I'll be going strong and so will you. We're gonna rock around the clock tonight. We're gonna rock, rock, rock till the brown air light.
When the clock strikes 12, we'll pull up and start rocking round the clock again. We're gonna rock around the clock tonight. We're gonna rock, rock, rock till the body light. Rock, gonna rock around the clock tonight.
Bé, abans de marxar... Ens estàvem mirant l'Àlex i jo i dèiem, escolta, Àlex, aquesta gent... És que ens han xivat. Espero que sigui veritat, que avui fa 4 anys de la ràdio de Montmeló. Sí, bé, més o menys, per aquestes dates, sí. Sí, sí, sí, sí, el dia 17 crec que va ser, no? O sigui, fa dos dies, sí. Llavors, enhorabona, i si ens permeteu, també us desitjarem... Moltes felicitats. Sí, moltes felicitats. Us farem també amb el nostre estil. Ho hem preparat amb el nostre estil.
Molt bé, doncs vinga, esperem aquí la vostra sorpresa. Moltes gràcies. Happy birthday to you Happy birthday to you
Happy birthday! Happy birthday! Happy birthday to you! Moltes felicitats! Moltes felicitats! Atacitgem! Radio Montmalò!
Moltes felicitats!
Moltes felicitats!
A la secció d'avui del Montmeló Sona ens acompanyen l'Albert i l'Àlex de l'Oficina de Relacions amb la Comunitat de Mossos de Mollet del Vallès. Bon dia. Bon dia, Rubén. Hola, bon dia, què tal? Avui, bé, ja s'acosta el Nadal, s'acosten les festes i parlem de seguretat durant aquestes èpoques. Primer de tot, ens parlareu de diverses coses. Primer, al domicili, si sortim, no?
Efectivament, com sempre, sempre ens agrada agrair que ens obriu l'antena perquè, en fi, puguem traslladar quatre consells que nosaltres ara fora d'antena comentàvem de sentit comú però que és d'interès traslladar-lo a la ciutadania. Sempre va haver recordar i refrescar. Sí, a vegades és per no baixar la guàrdia i en qualsevol cas, i és cert que uns queribim una mica el que ens comentes, doncs sí, doncs...
Hem de gaudir d'aquestes festes, però com sempre hi ha altres èpoques de l'any, quan sortim de casa, recordar que hem de tancar convenientment la porta de casa, tancar les finestres, i més ara que fa fresqueta, tenim feina feta si les tanquem. Però sobretot a vegades no donar per garantit que el simple fet que vaig a fer una petita gestió a qualsevol comerç municipal o qualsevol...
acte administratiu, que dic tardaré 30 minutets, doncs que no costa res passar la clau i no donar per garantit que simplement el fet de tancar la porta amb el passador de tota la vida per entendre'ns, doncs que la casa ja és segura. Aleshores, doncs bé, hem fet treball també proactiu amb la gent gran, amb veïns, ja no només aquí al municipi, sinó la resta de territori al qual donem cobertura,
I això, en fi, tancar les finestres, els balcons, el fet de viure en un primer pis o en un segon, afortunadament no és que sigui una casuística massa recurrent. La gent també que ho tingui clar. Nosaltres donem consells per estar tranquils, però no perquè haguem d'estar preocupats. Però fins i tot el que comentàvem.
Les comunitats verticals, els que són de primer pis, no donar per garantit que, en fi, puc deixar el balcó obert perquè l'estic airejant. Com sempre diem a les xerrades que fem, si haig a airejar, perquè haig a airejar, perquè haig a netejar casa i tot plegat, doncs ho faig mentre hi ha algú a dins. I quan no hi ha ningú a dins, doncs tots els accessos possibles que estiguin conveniment tancats.
I hem de tenir alguna cosa més en compte si sortim per vacances? Bé, en principi, aquells afortunats que puguin gaudir d'unes vacances llargues, doncs, si tenen la possibilitat que algú, sempre ho hem comentat en altres èpoques de l'any, doncs, que els retiri les cartes que se li puguin acumular a l'Agústia, seria convenient...
També serà, m'agradaria comentar, una pinzellada de 15 segons. També està una mica atent, ja no només per interès propi, sinó de comunitat de veïns, si detectem que eventualment hi pot haver la presència d'un marcador a la porta de casa d'un veí. Un marcador, recordem ràpidament, que pot ser una petita peça plàstica, d'autoadhesiva, de material acrilat, que puguin posar habitualment a qualsevol dels vèrtexs de la porta d'accés a casa nostra.
Aquest pèrtex, aquesta pastilleta, o com vulgueu dir, si durant uns dies qui l'ha posat veu que no ha caigut, interpreta que aquella casa no hi ha trànsit. I per tant, hipotèticament, potser és més llaminera a l'hora d'intentar accedir-hi. Significa que més enllà que nosaltres intentem garantir la seguretat ciutadana, que qualsevol veí que vegi que a la porta del veí hi pot identificar un marcador...
que immediatament avisi els companys de policia local o, si no, que ens activin a nosaltres a través del 112. Encara que no hagi passat el fet, però per nosaltres és molt interessant, perquè ens genera intel·ligència policial, saber que algú està treballant en el sentit delinqüencial, evidentment, a un possible accés a aquest domicili. Quins consells més tenim per a aquestes festes?
Doncs en l'àmbit del domicili, bàsicament el que comentava, jo crec que l'hivern respecte a l'estiu, el fet que faci fresca ens garanteix més seguretat pel que comentava, sempre garantir que els accessos els tenim controlats, també a vegades insistim amb l'Àlex, les xerrades que fem a la gent gran o als veïns, que totes les famílies, tothom ha de tindre claríssim el control del número de claus que tenen.
en relació als panys de les portes i, eventualment, en el cas que es pugui perdre o se'ns hagi sostret les claus del domicili conjuntament amb la cartera, és interessant activar un manyà per canviar la porta.
Segurament, quan hem perdut les claus amb la bossa de mal, més interessant, l'Àlex ara us en farà referència més aprofundidament, segurament el que buscaran és si hi ha efectiu. Però en qualsevol cas, qualsevol precaució, com en altres àmbits de la vida, doncs és interessant.
Doncs com dius, ara passem amb l'Àlex, que ens parles una mica del tema de les compres, perquè ara per aquestes èpoques, com tothom sabeu, amb els regals i tal, les compres s'incrementen i també hem de tenir compte. Sí, nosaltres estem donant tots els consells per quan anem a fer compres, per exemple, a un eix comercial o a qualsevol botiga,
De manera genèrica, quan nosaltres anem pel carrer, tothom hem de tenir cura de les nostres pertinences. És a dir, les senyores que portin la motxilla, el bolso, que el portin davant, sempre controlat, tancat...
I també aconsellem que la gent eviti, doncs, si hi ha un lloc que hi ha una aglomeració de gent o així, doncs evitar que la gent s'acosti massa, que ens toqui, que qualsevol lloc que nosaltres anem, per exemple, a un mercat municipal o a qualsevol lloc on hi hagi molta afluència de gent, hem de garantir que les coses les tenim controlades, que les tenim davant, que les tenim controlades, està tancat, cap problema.
quan entrem a les botigues també allà alguna vegada pot passar que algú se'ns apropi tot comença així és a dir, una persona un desconegut se'ns apropa fa com que sense voler ens empeny i si no tenim les coses controlades les tenim darrere, les tenim amb el bolso la motxilla oberta ens podem forçar alguna cosa
Sempre recomanem, si ens passa, malauradament, ens passa, ens treuen la motxilla, ens treuen la cartera, sobretot,
Deixar clar que la primera cosa que hem de fer és donar de baixa la targeta si ens ens sostre la targeta. Perquè encara que no tinguin el número, o potser sí que el tenen perquè ens han vist teclejar el número, sempre aconsellem que tapem amb la mà i que ens assegurem que ningú més està veient com nosaltres cliquem el número secret. Tot això sempre ho hem de tenir molt clar.
Si ens treuen malauradament la targeta, donem de baixar la targeta, el telèfon es pot fer molt ràpid i en cas que ens treguin alguna cosa, ens treguin la motxilla, normalment, tant com deia l'Albert, el que fan és agafar l'efectiu, agafar el que té valor, diguéssim, que a més no es vincula amb el furt i la resta acostumen a llançar-lo. Evidentment, pot ser que hi ha alguna cosa que no es recuperi, no sempre es recuperen les coses.
més enllà de l'efectiu, però és possible que ho facin. Evidentment, si nosaltres ens trobem les claus de casa, imaginem un fet, un furc que ens trobem la motxilla i a dins hi ha les claus de casa i el DNI amb la direcció de casa.
Sabíem que l'assegurança normalment cobreix aquest fet. Quan passa això, perquè encara que normalment no es dona el cas que el forter, el lladre, vagi a casa a entrar a casa amb les claus, no s'acostuma a produir això ni molt menys, però com potencialment sí que podria passar, llavors recomanem que es canviï el pany.
respecte a, per exemple, ens agrada comentar un cas que es pot donar, hi ha dos casos que són potser els més habituals, que són les mimoses, que és una persona... Precisament t'anava a preguntar quins tipus d'estafes els podíem trobar. Sí, hi ha dos que són els més... Hi ha molts tipus, diguéssim, però hi ha dos que són els més rellevants, els més...
que nosaltres considerem més fàcils d'explicar, d'entendre i que ens poden garantir que estem més segurs. Un seria les mimoses, que bàsicament és una persona per via pública que se'ns apropa amb qualsevol excusa
i ens volen donar una abraçada, simula que ens coneix, diu qualsevol cosa, i prèviament ha vist que nosaltres tenim un anell d'or, penjoll, el que sigui, la cartera, i llavors quan s'apropa, simulant que ens coneix, ens fortar el que sigui. Això ho fan amb molta habilitat,
I quan passa un temps, fins i tot la gent, la víctima, no se n'adona el moment normalment. Se n'adona després. Ostres, si no tinc l'anell o rellotge, no? Qualsevol cosa que tingui de valor que prèviament ja ens han vist, no?
Llavors, qualsevol cosa que nosaltres, o sigui, qualsevol persona que se'ns apropa, que no coneixem, hem d'evitar aquesta proximitat, perquè no sabem quines intencions té. Aquest és un fet. Les mimoses, la taga, no? Hi ha vegades que simulen que ens embruten per ajudar-nos a netejar-nos. És una excusa per apropar-se a nosaltres. Un altre tema, un altre fet, seria el que nosaltres diem la siembra, que normalment
es dona a un pàrquing d'un centre comercial. En aquest pàrquing, nosaltres, mentre estem carregant el vehicle amb les coses que hem comprat,
habitualment deixem la nostra motxilla, abans de carregar, la nostra motxilla la deixem al seient de l'acompanyant o dins del vehicle, però no el tenim en aquell moment controlat. Llavors, en aquest moment és quan una persona, evidentment un desconegut, que està allà, que ens està veient, ens alerta que se'ns ha caigut alguna cosa. És mentida. Però ens diu, mira i perdoni que se li han caigut unes claus o se li han caigut unes monedes. Llavors nosaltres...
Clar, la nostra primera reacció seria anar cap allà i mirar, ostres, però això no és meu, o tal. Mentre estem allà, és un efecte de distracció. Mentre estem allà mirant, a veure que se'ns ha caigut, que no se'ns ha caigut res, hi ha una altra segona persona, un segon autor, que el que està fent és...
accedir al vehicle, agafar la motxilla i marxar. Quan nosaltres ens adonem que hi ha alguna cosa que no va bé, ja no tenim la motxilla. Aquest fet s'ha produït alguna vegada i ens agrada explicar perquè és molt il·lustratiu de com es produeix aquest fet. D'aquest últim he sentit un parell de casos recentment. També molta cura amb això. Sí, hem de tenir cuidador.
I en quant a les compres online, hem de tenir en compte també estafes. Sí, estafes es produeixen, hi ha molta diversitat, explicar-la tota seria molt complicat. De manera genèrica demanem que qualsevol missatge d'un desconegut, ja sigui pel WhatsApp, e-mail o això d'entrada, desconfiar,
si ens arriba algun intent de per exemple està pendent vostè de rebre un paquet ha de pagar no sé què està pendent o sigui, li han posat una multa de trànsit i li arriba això per correu i l'ha de pagar avui a veure, tot això hem de desconfiar davant de qualsevol dubte es poden apropar a la nostra comissaria o a la comissaria de policia local si els ve més a prop a fer la consulta m'ha arribat això, què en pensa vostè?
sense cap mena de problema, estem per ajudar i estem per també resoldre aquests dubtes que poden sorgir
De manera genèrica no contestem, no entrem en llaços que no coneixem i hem de desconfiar també d'ofertes impossibles. És a dir, d'una cosa que nosaltres, un electrodomèstic, per exemple, que ja més o menys sabem que val al voltant de 800 euros, si posem un exemple, que a la pàgina tal per 200 els venen. Anem amb cuidador, anem amb cuidador. Perquè, clar, hi ha moltes vegades que simulen...
ser una pàgina que realment no és. Es fan passar per una companyia o es fan passar o perquè tenen una activitat que sigui legítima i realment no ho és. És una pàgina que estan posades allà les ofertes que també normalment són impossibles, són uns preus que no... Hem de desconfiar. Tot el comerç online està molt bé, ens facilita molt la vida, la veritat, i hi ha molt augment d'això, però...
també va associat una part d'estafes i d'intents de fraus, diguéssim. De la mateixa manera que tenim noves tecnologies per comprar de maneres diferents, també hi ha noves estafes que es van actualitzant cada cop que hi ha més tecnologies. I tant i tant. I veiem també que hi ha molta professionalitat i hi ha avenços en aquest sentit també per part dels estafadors. Sí, sí.
I a part del tema de les estafes, també hem de tenir molta cura quan sortim, els sopers d'empresa i tot això. Efectivament, ens agradaria significar-ho una miqueta i són dates assenyalades, dates molt viscudes, desitjades per molta gent, famílies...
I aquí separaríem un parell de cosetes. La primera és, ara, és molt freqüent fer els dinars d'empresa, sopars d'empresa, sobretot recordar la gent que el binomi, consum de substàncies i d'alcohol, les substàncies també, són absolutament incompatibles amb la conducció segura.
Per tant, apal·lem a la responsabilitat de tots els conductors i conductores que qui prengui la responsabilitat d'agafar el volant del vehicle, que s'ha d'abstindre de beure o de prendre qualsevol tipus de substàncies, dinars d'empresa, sopers d'empresa, i després, per nosaltres, i parlo en nom dels companys de l'àrea regional de trànsit, sobretot hi ha una data assenyalada en el calendari, que és la nit del dia
de cap d'any. Més enllà d'aquells, efectivament, ja fan una tasca preventiva i, a més a més, ja informem que és una data assenyalada com Sant Joan, en la qual els controls de trànsit s'amplifiquen a tot el territori, com ha de ser. Doncs és una nit molt viscuda, en la qual, com ha de ser, hi ha molta festa, també hi pot haver-hi consum, però, sobretot, apel·lar molt a la responsabilitat. El que pren la determinació, la responsabilitat d'agafar el volant del vehicle o de la moto, o compta també
la gent que va amb patinet, que no es pensi que estan absents de les seves responsabilitats i els companys de policia local en l'àmbit local els aturen, que també poden tindre responsabilitats i més enllà ja del que puguin ser les responsabilitats penals o administratives és no facis allò que una altra ciutadà no t'agradaria que fes per tu. I per tant, sobretot, gaudim-ho amb família, amb els companys d'empresa, però responsabilitat, gaudim-les i que l'any que ve sigui un any d'èxits per tothom.
Doncs ja sabeu que ho diu, però amb responsabilitat. Efectivament. I per últim, volies també comentar... Sí, mira, aprofilant la benentesa i la vostra cortesia, i relligant-te una mica també amb el que acabàvem de comentar, amb la responsabilitat al volant, des de fa anys, des de la Fundació de Mossos d'Esquadra, s'edita un calendari solidari a un preu únic de 5 euros...
en el qual cada any es significa algun grup d'interès, ja sigui de l'àmbit sanitari, de l'àmbit educatiu, de vegades malauradament de malalties, d'Alzheimer, i es fa en un calendari solidari monogràfic sobre aquest tema. Enguany, el destinatari de les vendes dels calendaris, que és de 5 euros, va exclusivament a l'Institut Gutmann.
De fet, és un institut reconegut de referència mundial i que, a més a més, som reconeguts pel tractament moltes vegades del que són els grans lesionats medulars a causa, entre altres molts factors, dels accidents de trànsit. I ens agrada significar que des de fa molt de temps hi ha qui, a Montmeló, tenim la llibreria La Glà, a la qual aprofitem la vostra antena per agrair a la Maria Teresa.
que sempre hagi estat molt proactiva, sol·licitant-nos ja molt de temps a vegades d'entelació, que ja hi ha ciutadania que ja li diu que tens el calendari de Mossos, doncs que el sàpiguen, que el tenen allà i que si afortunadament s'exhaurissin, podem tenir la capacitat de tornar a fer-li arribar per fi, perquè la gent el pugui disfrutar. I en guany, insisteixo, el destinatari final dels imports serà l'Institut Gutmann.
Doncs ja sabeu, si voleu col·laborar amb la compra d'aquest calendari solidari podeu anar a l'Agla on el podreu trobar. Llavors, doncs moltes gràcies Albert i Àlex per passar-vos per la ràdio i per donar-nos tots aquests consells de seguretat que segur que ens aniran molt bé per aquestes dates. Gràcies a vosaltres, un plaer. Gràcies.
El 25 de desembre, fom, fom, fom. El 25 de desembre, fom, fom, fom. Ha nascut un miny, un arros i blancat, ros i blancat, fill de la Verge Maria. Ha nascut a una establia, fom, fom, fom. Ha nascut un miny, un arros i blancat, ros i blancat, fill de la Verge Maria. Ha nascut a una establia, fom, fom, fom, fom.
I ja arribem al final del programa d'avui, però abans d'acabar recordem la programació que podeu trobar a la ràdio durant el que queda de setmana i durant la setmana que ve. Avui mateix a les 5 de la tarda tindrem un nou episodi del programa de cuina Parem Taula amb el xef Llorens Ramos. Demà dissabte 20 a les 10 hores el col·lectiu de pensionistes de Montmeló ens fan rememorar el Nadal de tota la vida, una edició molt nadalenca de gran gent gran.
Dilluns 22, a les 7 del vespre, podrem sentir un nou programa d'estereogràfics amb el José Mena i l'Albert Maní. Dimecres 24, al migdia, tindreu disponible l'especial nadalenc d'aquest mateix programa, el Montmeló Sona. Finalment, dissabte 27, podreu escoltar els infants de les escoles de primària del nostre municipi, el Pau Casals i el Sant Jordi, a una nova edició dels infants També Parlen.
I amb tot això marxem, però com ja és costum us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió mitjançant el nostre correu radiomor arroba montmeló.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 602.
Molt bones festes a tothom i que siguin lleus els preparatius per les dates que arriben. Per més informació, torneu amb nosaltres la setmana vinent perquè Montmeló tornarà a sonar dimecres 24 de desembre a les 12 del migdia.
ara que la nit s'ha fet més llarga, ara que les fulles ballen, danses al racó, ara que els carrers estan de festa,
Ara que s'obren les paraules, ara que el vent m'ho fa tan fort. Avui que no em fa falta veure't ni tan sols parlar per saber que estàs al meu costat.
És nadal el meu cor quan somrius content de veure quan la nit es fa més freda quan t'abraces el meu cos i les grups de colors m'il·luminen nit i dia les encens amb el somriure quan em parles
És el buit que deixes quan t'aixeques. És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú. Sóc petits detalls, tot el que em queda. Com queda el jersey i un cap.
que ens trobéssim junts al teu costat. És la
quan m'abraço el teu cos i les grups de colors m'il·luminen nit i dia, la sencera del teu somriure quan et parlo amant.
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitza'ns al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.