Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló Propera parada Montmeló
Molt bon dia a tothom. Avui és divendres 27 de març de 2026 i comencem una nova edició del Montmeló Sona, programa número 204.
Continuem amb el cicle del mes de la dona i avui el programa agafa un caire dens científic perquè ens centrarem en el paper de les dones en el món de la ciència. Com molts altres, el món de la ciència ha estat un camp majoritàriament masculí i tot i que hi ha hagut moltes dones que han contribuït al desenvolupament i al coneixement científic, poques han passat a formar part de l'imaginari col·lectiu.
Al programa d'avui intentarem posar el nostre granet de sorra a tirar per terra la idea preconcebuda que la ciència és només cosa d'homes, visibilitzant personalitats importants i donant veu a dones que fan veure que és possible ser part de la comunitat científica.
Montmeló Sona és el magazín informatiu setmanal de Ràdio Montmeló, coordinat per l'equip de comunicació de l'Ajuntament. Avui ens acompanya la Lola Robles al bloc de l'entrevista i la Núria Galí a la secció Congat i gos. A la locució del programa tenim l'Olga Coromines i un servidor Ruben Cantón. I una vegada fetes les presentacions passem al sumari de continguts que tenim preparats pel programa d'avui.
Comencem amb la secció Celebrem-ho, on parlarem no d'una ni dues, sinó deu dones que han tingut un paper important al món de la ciència. Seguirem amb el nostre espai informatiu crònica de Montmeló, on farem un repàs de l'actualitat del nostre poble. Després farem una ullada a l'agenda d'actes que podem trobar els propers dies a Montmeló.
Tot seguit, la Lola Robles entrevista la Clàudia Ferrer, científica de Montmeló, per parlar del paper de les dones a la investigació. A continuació, la Núria Calia ens porta a una nova secció de Com gat i gos per ajudar-nos a tenir millor cura de les nostres mascotes. Com ja sabeu, tot això i algunes coses més és el que trobarem al Montmeló Sona, d'avui 27 de març de 2026.
Montmeló sona, el magasin informatiu de Ràdio Montmeló. Montmeló sona i sona així de bé.
Bona tarda!
Però quantes dones científiques ens venen al cap, més enllà de Marie Curie? Avui farem un breu repàs d'algunes d'elles. N'hem triat 10, però en són moltes més.
May Jemison, d'Alabama, 1957, astronauta, educadora i doctora, la primera dona afroamericana a l'espai, directora del projecte 100 Year Starships, que vol portar la humanitat més enllà dels límits del sistema solar en els pròxims 100 anys i fundadora de les empreses Jemison Group i BioSentient, que treballen per adaptar tecnologies de la NASA per a aplicacions mèdiques.
Maryam Misarkani, Iran 1977, California 2017, matemàtica. Primera dona a guanyar la medalla Fels, considerada la més alta distinció en el món de les matemàtiques. La seva investigació ha portat una nova visió en la dinàmica de les superfícies abstractes i la geometria hiperbòlica.
Grace Hopper, Nova York, 1906, que va morir a Virginia, 1992. El mirall naval de l'exèrcit dels Estats Units i informàtica. Creadora de COBOL, el primer llenguatge informàtic complex. Inventora del concepte de compilació d'un llenguatge de programació i pionera en la millora dels estàndards de proves dels sistemes informàtics.
Sílvia Erl, Nova Jersey, 1935, biòloga, marina, exploradora i aquanauta. L'any 1979 va fer la immersió més profunda a l'oceà i encara és la dona que ha arribat a més profunditat. La seva recerca, exploració i treball fotogràfic han contribuït al coneixement de la població sobre els oceans i lluita per la seva protecció contra la contaminació i l'excés de pesca.
Alice Ball, Seattle, de 1892 a 1916, química, primera dona i primera afroamericana a llicenciar-se a la Universitat de Hawaii, creadora del mètode Ball, en què va elaborar un tractament contra la lepra que fins als anys 40 va ser el més efectiu.
Jocelyn Bell Burne, l'Irlanda del Nord 1943, astrofísica. Codescobridora dels púlsars, fita que va ser reconeguda amb el Nobel de Física l'any 1974, però no per a ella la seva recerca ha contribuït a una millor comprensió del cicle de la vida de les estrelles i els planetes. Avui dia continua treballant en l'estudi de les estrelles i els forats negres.
Mary Anning, Anglaterra, de 1799 a 1847, paleontòloga i col·leccionista de fòssils, va descobrir l'ictiosaura, el plesiosaura i el pterosaura, i la seva feina va canviar, com entenem, la vida prehistòrica, i va ser clau per demostrar que l'extinció dels dinosaures va ser un fet real.
Annie Isley, a l'Abama 1933, Cleveland 2011. Programadora informàtica, matemàtica i científica espacial. Va participar i liderar l'equip que va crear el programari pels coets Centaur. Va investigar i escriure nombrosos articles sobre motors de coets nuclears i plantes d'energia. I va fer una important recerca en l'àmbit de les energies alternatives.
Ada Loveless, Londres, de 1815 a 1852, matemàtica i escriptora, la primera programadora per incloure a les seves notes el que avui es considera el primer algoritme que es va intentar dur a terme en una màquina i autora d'un dels documents més importants de la història dels ordinadors. El segon dimarts d'octubre de cada any se celebra el dia d'Ada Loveless, una jornada que reivindica el paper de les dones en la ciència.
Vera Rubin, Filadèlfia 1928 Prensendon 2016, astrònoma, descobridora de les corbes planes de rotació, la prova més directa i contundent de l'existència de la matèria fosca, pionera en l'estudi i observació de la rotació de les galàxies i guanyadora de la Medalla Nacional de les Ciències i membre de l'Acadèmia Nacional de les Ciències dels Estats Units.
Rosalind Franklin, Londres, de 1920 fins a 1958, química i experta en cristallografia de raig X, descobridora de l'estructura anèl·lics doble de l'ADN, investigadora pionera de l'estructura del virus del mosaic del tabac i de la polio i responsable de molts descobriments rellevants sobre l'estructura molecular de l'ADN, l'ARN, els virus, el carbó i el grafit.
L'essència no és només una successió de descobriments, sinó també una història de persones. Reconeixer les dones científiques ens ajuda a tenir una visió més completa i justa del coneixement. Us donem quatre raons del per què és important visibilitzar i reconèixer la figura de les dones en el món de la ciència. Per justícia històrica, moltes contribucions van ser ignorades o atribuïdes a homes. Per inspiració, veure referents ajuda les nenes i joves a interessar-se per la ciència.
Per diversitat en la investigació, equips diversos solen produir idees més innovadores. Per progrés social i científic, la ciència avança millor quan hi participa tothom. Tanquem secció i tanquem aquest cicle dedicat a les dones, recordant que una societat justa només és possible quan dones i homes tenen les mateixes oportunitats per créixer, decidir i liderar. Des del Montmeló Sona, avui i sempre celebrem que la igualtat ens fa lliures.
Obri el quadern, inventa un vers, de cor no és tan senzill. Ara tens fòbia dels papers, qui ho hagués dit? I si ho tornessis a intentar, potser així, la inspiració et tornarà, fes-ho per mi.
Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de crem. Perdó, me n'he oblidat, tens tot el dret de deixar la poesia i preferir el punt de crem. Quan eres un gran escriptor, jo ho era tot. La teva font d'inspiració, jo era el teu nom.
però m'has canviat per un patró, agulla i fil, coses amb el teu transistor, i a mi ja no em fas ni cas. Perdó, m'he n'he oblidat, tens tot el dret, de deixar la poesia i preferir el punt de creu. Perdó, m'he n'he oblidat, tens tot el dret, de deixar la poesia i preferir el punt de creu.
Un dia potser ja hauràs brodat 10.000 tapets, 200 llençols, 40 draps i fins i tot calçotets. En un calaix tot ple de pols et trobaràs els teus béns poemes d'amor.
Jo era poeta i vaig preferir el punt de creu. Però si em torno posa a escriure, ja veureu. Ja no tinc musa?
Hola, saps una cosa? Si creus com les dones hem de cobrar el mateix. Si fas teves les tasques de casa. Si aquí hi veus, bellesa. Una família. Aquí una dona valenta. I aquí també. Sí, ets feminista. Perquè no importa qui o com siguis. Si ets conscient que no tothom té les mateixes oportunitats, però crides perquè tothom pugui arribar a tenir-les, feminista.
Si per aquí no passes. Si culpes l'agressor i no la víctima. Molt feminista. Si penses que ella pot ser enginyer o bombera. O que els productes menstruals haurien de ser gratuïts. O per decidir si vols ser mare o com ho has de ser. Feminista al quadrat. Si t'agrada ballar per tu.
Cuidar-te per tu. Vestir-te i maquillar-te per tu sense que importi qui o com et mira. Sí, sí, sí, sí. Ets feminista. I si no sabies, no passa res. Perquè en els feminismes tot és començar. Vuit tema. Dia internacional de les dones. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Ei, escolta, els infants també parlen. Des de Sant Jordi fins al Pou Casals. Tots tenim veu.
l'últim dissabte de cada mes a les 12 del migdia. Com que divendres el Montmeló sona, donem pas al bloc informatiu Crònica de Montmeló, que recull les notícies locals més destacades de la darrera setmana. Aquest és el sumari informatiu d'avui, divendres 27 de març de 2026.
Més de 100 persones a la reunió informativa sobre els nous pisos del sector nord, promoció a l'arbost.
La necessitat de sang i plasma continua per Setmana Santa i el Banc de Sang posa el focus en fer crida als donants entre 36 i 45 anys. Montmeló reconeix el talent esportiu local amb l'entrega de diplomes a Mireia Oliver i Pau Caparrós. Demà dissabte 28 de març, concert líric de primer nivell a càrrec de l'aura lírica de Granollers a la Sala Polivalent. Noves activitats per fomentar el benestar i la participació de la gent gran. La participació ciutadana impulsa millores als espais educatius i comunitaris de Montmeló.
Aquest passat dimecres 25 de març va tenir lloc la reunió informativa sobre la promoció de 38 habitatges dotacionals al sector nord, al costat del bosc de la Plec. Com era d'esperar i tenint en compte la problemàtica general que existeix en el sector de l'habitatge, la sala de la Concòrdia es va omplir amb més de 100 persones que volien informació detallada de primera mà sobre el nou bloc de pisos.
L'alcalde i el director de la Fundació Sales van ser les persones encarregades de fer la presentació i de donar tota mena de detalls sobre les característiques dels nous habitatges dotacionals. Tal com va dir Pere Rodríguez, en aquest moment el més important per a qualsevol persona o nucli familiar que vulguin optar a aquests pisos de protecció oficial és estar inscrit en el registre de sol·licitants d'habitatge de protecció oficial de la Generalitat.
La construcció dels 38 pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la ronda turó de la bandera de Montmeló avança a bon ritme i ja s'ha completat bona part de la planificació. Està previst que s'entreguin els pisos cap a mitjans de 2026. Per optar a un d'aquests habitatges s'ha d'estar inscrit al registre de persones sol·licitants d'habitatge amb protecció oficial de Catalunya abans que es publiquin les bases d'adjudicació definitives.
La promoció Tota de Lloguer conté pisos d'una, dues i tres habitacions, amb aparcament i traster, amb suboficies útils que oscil·len entre 46 i 75 metres quadrats. Els preus oscilaran de 531 euros als 799 euros, despeses de comunitat incloses.
La campanya Deixem-ho fet insta la ciutadania a donar sang i plasma abans de Pasqua i alternar els dos tipus de donació durant l'any. La crida va dirigida especialment als ciutadans d'entre 36 i els 45 anys, un segment d'edat que no ha tornat a donar com abans de la pandèmia.
La Setmana Santa és un dels moments de l'any en el qual les donacions baixen, però les necessitats dels hospitals es mantenen. Amb el lema Deixem-ho fet, dona sang abans de marxar, el Banc de Sang i Teixits torna a fer la tradicional crida a tothom qui pugui perquè visiti un punt de donació de sang abans d'anar-se'n de vacances per Setmana Santa.
En aquestes dates festives, el canvi d'hàbits és la causa que menys persones donin sang o plasma i per això és important reforçar les reserves durant els dies previs. La crida vol recordar que la necessitat de sang continua i els malalts que necessiten algun component sanguini aquests dies de Pasqua, sigui sang o plasma, no fan vacances.
A banda d'insistir als joves, en aquesta ocasió la campanya pretén atreure a les sales de donació la franja d'edat dels donants que tenen entre 36 i 45 anys, que són els que encara no han tornat a recuperar el nivell de donació després de la davallada global que hi va haver durant el 2020 a causa de la pandèmia.
Així, en 5 anys s'han perdut gairebé 15.500 donants de sang d'aquestes edats, que suposen un 34,5% menys del volum de persones que donaven sang abans de la pandèmia, i que, contràriament al que ha passat amb altres franges d'edat, es tracta d'un segment que no s'ha recuperat. Junts amb el sector dels més joves, el banc de sang ha reforçat les campanyes dirigides a aquest sector de població, amb més presència d'unitats mòbils a les empreses, per exemple.
Cal recordar que cada dia calen mil donacions diàries a Catalunya per fer front a les necessitats dels pacients i que els motius més freqüents pels quals un pacient pot necessitar transfusions són els càncers, les hemorràgies intestinals, els infarts, les fractures o malalties de la sang, com les anèmies. Per a més informació podeu consultar a la web del Banc de Sang.
L'Ajuntament de Montmeló ha fet entrega dels diplomes i de la beca de suport a esportistes en categoria individual i parelles a dos joves talents del municipi, Mireia Oliver, especialista en natació sincronitzada i Pau Caparrós, atleta de triple salt, que acumulen una trajectòria esportiva de gran projecció malgrat la seva joventut.
L'acte que va tenir lloc al casal consistorial va estar presidit per l'alcalde Pere Rodríguez i pel regió d'esports Laurea Ortega, que va felicitar personalment els dos esportistes i van destacar el seu compromís, esforç i capacitat de superació. Amb dos van remarcar la importància que té per al municipi, comptar amb joves que exerceixen de referents esportius i que duen el nom de Montmeló arreu de l'Estat i del món.
Mireia Oliver ha viscut una temporada d'èxits que ha culminat amb la seva participació al Mundial de Natació Sincronitzada a Singapur, competint en les modalitats de solo i combo. La seva presència en una cita internacional d'aquest nivell confirma el seu progrés i la seva consolidació com una de les promeses destacades d'aquest esport tan exigent.
Per la seva banda, Pau Caparrós ha acumulat grans resultats en triple salt durant el darrer any. Va sortir el primer lloc al Campionat d'Espanya Sub-20 d'Aire Lliure a Badajoz i el segon lloc al Campionat d'Espanya Sub-20 Short Track a Salamanca. A escala internacional va aconseguir un destacat nou lloc al Campionat Europeu Sub-20 d'Aire Lliure a Finlàndia, consolidant-se entre els millors especialistes de la seva categoria.
La beca forma part de la convocatòria municipal per al suport a esportistes en categoria individual i parelles, residents del municipi de Montmeló, destinada a impulsar la participació en competicions d'alt nivell i a contribuir al desenvolupament esportiu dels atletes locals. En rebre el diploma, cada beneficiari assumeix també el compromís de continuar representant el municipi i els seus valors de superació, constància i compromís.
Amb aquesta iniciativa, l'Ajuntament reafirma el seu suport al talent esportiu de Montmeló i posa en valor l'esforç de joves que, com Mireia Oliver i Pau Coparrós, porten el nom del municipi ben lluny. La seva dedicació i els seus resultats s'assumen al patrimoni esportiu local i esdevenen exemple per a les generacions futures.
Demà dissabte 28 de març a dos quarts de vuit del vespre a la Sala Polivalent acollirà un concert líric de primer nivell a càrrec de l'Aula Lírica de Granollers. De la mà del director i pianista Xavi Dols, la veu captivadora de Mireia Dols i Josep Lluís Blanc, el cor de l'Aula Lírica de Granollers, us convidem a gaudir un concert en dues parts que celebra la força de la música i la bellesa de la tradició.
Una proposta musical rica, intensa i apta tant per a persones amants del gènere com per a qui vulgui descobrir-lo. Un espectacle ple d'emocions amb un repertori variat que combina cançons populars, fragments de sarsuela i moments d'òpera, amb obres tan estimades com la cançó d'Amor i guerra, Los gavilanes, bohemios i la leyenda del beso, sense oblidar el nostre recull de cançó catalana i l'homenatge als grans tanors.
Des de 1987 l'Aula Lírica ha estat un espai de creació i aprenentatge i avui continua compartint amb vosaltres la passió per la música. Prepareu-vos per viure una experiència única on cada nota és una història i cada veu una emoció. Els preus de les entrades són de 12 euros general, 9 euros en descompte i 6 euros per a menors de 30 anys.
Les entrades estan disponibles a través de la plataforma Entrapolis.com. Les persones amb mobilitat reduïda i acompanyants poden reservar enviant un correu a salapolivalent arroba montmeló.cat o trucant al telèfon 935 721 033.
Més enllà de les sortides culturals, la programació per a la gent gran continua creixent amb noves propostes pensades per promoure la salut emocional i els espais de trobada. D'una banda, s'ha posat en marxa l'activitat de risoterapia, que es realitzarà cada tercer divendres de mes al Casal de la Gent Gran. Aquesta iniciativa ofereix un espai ludic i terapèutic on, a través del riure, es treballa el benestar físic i emocional, tot reforçant les relacions entre participants.
D'altra banda, coincidint amb la commemoració del Dia Internacional de la Dona, es va iniciar el cicle de sessions per a dones, m'atreveixo a, un espai de trobada i paraula adreçat a dones a partir de 60 anys. Aquest cicle vol crear un entorn segur, proper i participatiu, on les dones puguin compartir la seva història de vida, reforçar vincles socials i promoure el benestar emocional. L'objectiu és oferir un espai d'escolta activa i empoderament, remarcant l'experiència i la trajectòria vital de les dones del municipi.
La regidoria de Gent Gran continua oferint xerrades informatives relacionades amb la salut dirigides a aquest col·lectiu. En aquest sentit, el passat dimecres 18 de març va tenir lloc a la sala de la Concòrdia una molt interessant sobre l'osteosporosi. Els principals factors de risc, els signes més evidents, la diagnosi i com prevenir i tractar aquesta malaltia pròpia de l'edat.
Cristina Alcoriza, de la farmàcia Milenari, va ser l'encarregada d'impartir la xerrada en la que va col·laborar el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. Amb totes aquestes iniciatives, Montmeló reafirma el seu compromís amb una gent gran activa, participativa i protagonista de la vida cultural i social del poble.
La ciutadania i els infants de Montmeló han decidit recentment actuacions als patis escolars i a la plaça Gran, demostrant el valor d'una participació activa i transformadora. El 9 de desembre de 2025 es constituïa el Consell d'Infants de Montmeló i un cop van ser anomenats tots els consellers i conselleres ja es van endur el primer encàrrec.
L'Ajuntament els va alliurar quatre propostes de joc infantil que els consellers i conselleres es van endur a l'escola i van demanar als seus companys i companyes que votessin quin joc els agradava més. El joc guanyador és el que ja podem veure instal·lat a la plaça gran.
Accions d'aquest estil permeten demostrar a la ciutadania i, sobretot, als infants que la participació és essencial per a la salut democràtica, la cohesió social i el desenvolupament comunitari, convertint les persones en agents actius del seu entorn en comptes de senzills espectadors.
D'altra banda, ja s'ha enllestit la instal·lació dels tandals als patis de les escoles, amb l'objectiu de reduir l'exposició directa als reis solars, millorar les condicions ambientals i potenciar l'ús pedagògic del pati com a espai exterior d'aprenentatge. La proposta per crear nous espais d'ombra als centres d'educació primària va ser el projecte més votat en l'edició 2024 dels pressupostos participatius, amb un total de 203 vots.
Iniciem el bloc de l'agenda d'activitats culturals previstes a Montmeló des d'avui divendres dia 27 de març fins diumenge 5 d'abril. Avui divendres a un quart de sis de la tarda la Biblioteca Municipal arriba a l'hora del conte amb Unidori Tericatori a càrrec de Susanna Nabó. Històries animades i enjuguesades d'animals i altres criatures. Per a infants a partir de tres anys organitza Biblioteca Municipal La Grua.
Demà dissabte 28 de març, a partir de les 10 del matí, el Passeig a les Corts Catalanes acollirà una nova edició de la Fira de Segona Mà i Col·leccionisme. Ven el que ja no faci servir i compra articles de Segona Mà i Col·leccionisme.
També dissabte, 28, però dos quarts de vuit del vespre a la Sala Polivalent. Concert amb el cor de Laura Lírica de Granollers. Cançons populars, sarsuela, òpera i homenatge als grans tenors. Venda d'entrades a Entrapolis.com. Reserva d'entrades per a persones amb mobilitat reduïda a salapolivalent.com o al telèfon 935 721 033.
Dimarts 31 de març a les 8 del vespre a la Sala de la Concòrdia, sessió plenària de l'Ajuntament. La sessió es pot seguir en directe pel canal de YouTube de l'Ajuntament. Trobareu la convocatòria i l'ordre del dia amb els temes que es tractaran a la web de l'Ajuntament.
Us recordem també dos concursos, els de punt de llibre i els dels relats, que tenim en marxa. Fins al dia 7 d'abril podeu presentar els vostres punts de llibre al 24è concurs de punts de llibre amb motiu de la festivitat de Sant Jordi 2026, una iniciativa que promou la cultura catalana, l'expressió artística i el gust per la lectura entre els infants, joves i persones adultes del municipi.
Fins al dia 23 d'abril podeu presentar els vostres relats a la setena edició del concurs Escriu Humor. Els relats han de ser inèdits, escrits en català i presentats o de pseudònim. La temàtica és totalment lliure, de manera que cada participant pot donar forma a la història que més il·lusió li faci, fantasia, misteri, humor, experiències personals, tot i que té cabuda.
El concurs està obert a persones des dels 6 anys, però als menors cal que ajuntin una utilització. Podeu trobar tota la informació i les bases al concurs de la web momolo.cat.
I acabem l'agenda d'avui recordant que fins al dia 10 d'abril podeu visitar l'exposició Una llengua, moltes llengües, sobre la variació lingüística del català. A la Biblioteca Municipal, una mostra creada per l'Observatori de les Llengües d'Europa i de la Mediterrània de la Universitat de Girona. L'exposició proposa un recorregut divulgatiu i accessible al voltant del concepte de llengua, de la diversitat i la vitalitat lingüística i de les múltiples formes que adopta el català en el seu ús quotidià.
Això és tot. De moment ho deixem aquí i us continuarem informant en el proper Montmeló Sona. Tornarem la setmana vinent amb noves propostes. I ja sabeu, tot això i algunes coses més les podreu veure, sentir i llegir a les xarxes municipals, al web montmeló.cat o a l'agenda mensual.
Fins demà!
There's only one thing I can be certain It's true I'm so good on you Cause I'm so good on I'm so good on you I'm so good on baby
Every time my style is naked I can It's impossible to do
Fins demà!
Cause I'm so cold.
Rebobina els teus cassets i prepara els vinils. Fes un viatge a l'escena musical dels 60 als 80 acompanyats del Manel Solanas i el Manel Santos. Descobreix les anècdotes darrere dels artistes més influents al programa M&M Sound. Primer dimecres de més a les 7 de la tarda, a Ràdio Montmeló.
Feminista tu i jo, i nosaltres, i vosaltres. Som moltes, diverses i totes feministes. La Diputació de Barcelona i els ajuntaments treballem per una igualtat real, igualtat de tracte, mateixos drets i mateixes oportunitats. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona.
Bon dia! Aquest mes de març, a motiu del Dia Internacional de la Dona a l'espai de l'entrevista del Montmeló Sona, estem donant veu a dones del nostre municipi o vinculades al nostre poble que destaquen en diferents àmbits. Avui ens endinsem en el món de la dona i la ciència. Parlarem de vocació, de ciència, de desigualtats, de futur i del paper de les dones en la investigació.
Per això ens acompanya una jove científica d'amunt meló, la Clàudia Ferrer. Clàudia, benvinguda. Moltes gràcies per convidar-me. Quan vas descobrir que volies dedicar-te a la ciència i què et va portar cap a la bioquímica?
Bé, jo crec que sempre ha estat una cosa que m'ha vingut quasi des de petita, no? Doncs jo sempre he estat una persona, doncs, molt curiosa, no? Que sempre, doncs, he volgut qüestionar, no? Inclús jo me'n recordo de petita a vegades, no, que li ha del profet, però això perquè és així o no d'una altra manera, no? I, doncs, tot això crec que m'ha portat a pensar, doncs, que potser aquest camí era el que més...
doncs m'agradava i també tota aquesta curiositat que he anat tenint. I des que ben petita sempre m'ha agradat tot el per què de les coses, per què el nostre cos i per què bioquímica. Doncs va ser perquè al batxillerat a mi m'agradava molt la biologia, m'agradava també molt la química
Vaig veure que hi havia aquesta carrera, que les assignatures m'agradaven molt i vaig decidir tirar per aquest camí. Durant la teva formació, durant el grau, vas ser seleccionada per fer recerca a Zurich sobre un gen relacionat amb la demència frototemporal. Ens pots explicar breument què investigàveu i per què és important estudiar malalties com aquesta?
Sí, bàsicament jo vaig fer una estada a l'estiu de segona o tercera carrera a Zúric, a la Universitat de Zúric, i després també vaig tornar-hi pel meu treball de fitagrau, és a dir, que vaig fer una investigació de vuit mesos. No és una investigació molt llarga, però vaig aprendre bastant sobre aquest tema. Bàsicament, al laboratori s'investigava la demència frontotemporal, i en concret com un gen que és la granulina,
influïa en el desenvolupament de la demència frontotemporal. Aquesta malaltia, per qui no ho sàpiga, és com una espècie d'Alzheimer, podríem dir, que hi ha un actor molt famós, el Bruce Willis, que malauradament la pateix,
I res, doncs, bàsicament, encara, doncs, com en l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives, encara s'investiga què la pot causar i, òbviament, com la podem prevenir. I, bàsicament, el que vam fer a Zurich, el primer estiu que vaig estar va ser, bàsicament, agafar cèl·lules i intentar simular, diguem-ne,
Com si, a veure, dir-ho de manera molt resumida, com si tinguessin demència frontotemporal. El que van fer és eliminar aquest gen de la granulina i veure com actuaven aquestes cèl·lules.
de cara al meu treball de fi de grau el que vaig fer és teníem les cèl·lules ja sense el gen de la granulina després el que es va anar fent és anar posant diguem-ne granulina sintètica per veure si les cèl·lules recuperaven l'estat de normalitat per dir-ho d'una manera
I bé, òbviament, ara hi ha una publicació que està pendent, hem de trobar una revista per publicar-la, on bàsicament es resumirà tota aquesta investigació. I també dir que això només és el principi d'una investigació que encara faltaria fer proves amb ratolins i veure com això pot influir o no. Després marxes a Suècia a formar-te al Carolins Institut.
Què va suposar per tu aquella etapa? Bé, jo crec que va ser una etapa de creixement en molts sentits. Jo vaig estar a Suècia dos anys, des del 2021 fins al 2023. Em van seleccionar per fer un màster en biomedicina i va ser una etapa que al final vaig arribar a un país nou, amb una cultura nova, vaig conèixer gent...
molt diferent, també doncs les classes eren molt diferents, al final aquí a Barcelona i a Catalunya i a Espanya jo crec que hi ha una manera com molt més teòrica d'ensenyar a les universitats, que això no vol dir que estigui malament, perquè jo considero que jo he tingut una molt bona base al grau i que gràcies a això també al màster l'he pogut aplicar però a Suècia és com que hi ha una manera molt més didàctica d'ensenyar, tot es va més enxerrades, quasi no hi havia exàmens i
I va ser molt xulo, no?, també veure maneres d'ensenyar diferents, no?, que al principi dèiem, ostres, és que em dóna la sensació que no estic aprenent res, no sé què faig aquí, però després a la llarga vaig veure que realment, o sigui, ja t'ensenyaven més, doncs, el que faràs en un futur, no?, al final en el futur no t'estaràs examinant, no?, sinó que, doncs, es fan xerrades, es fan discussions, etcètera.
i aleshores després a Suècia jo vaig estar a dos laboratoris diferents en un vaig fer més feina d'organoides que es diu que els organoides bàsicament és un conjunt de cèl·lules que recreen com un òrgan i és diguem-ne
No, diguem-ne que hi ha la investigació amb cèl·lules i amb ratolins, no? I diguem-ne, les cèl·lules, al final, és una cosa molt petita, que no és reproduïble tant a nivell d'investigació, mentre que el treball amb ratolins, doncs, és un treball que, al final, tota la investigació que es fa, potser ja s'apropa més una mica a l'humà, no?, per d'una manera, i els organoides seria una cosa entremig, no?, vas...
o si bàsicament és un conjunt de cèl·lules en el qual s'hi posen fàrmacs i així es veu millor com impacten aquests fàrmacs en aquests organoides. I seria, diguem-ne, l'entremig entre treballar amb cèl·lules i treballar amb ratolins. I després, per altra banda, que és el treball de fi de màster que jo vaig fer,
Bàsicament vam estudiar com un gen en concret influeix en la regulació de l'astrogen en fetge gras. I res, bàsicament va ser una investigació que em va agradar molt perquè moltes vegades les investigacions no es tenen compte a vegades, com més aquesta perspectiva...
de gènere, per dir-ho d'una manera, i aquí justament estàvem parlant que tota aquesta recerca podia tenir un impacte, sobretot en dones que ja tenen la menopausa, perquè al final aquesta malaltia s'expressa quan els nivells d'estrogen estan baixos, és a dir, en dones que ja estan en etapa de menopausa. I bé, va ser una investigació que em va agradar molt, doncs també...
També vaig veure el bo i el dolent de la investigació, que vull dir, el bo és que és molt xulo que tu puguis dissenyar els propis experiments, que puguis anar descobrint què passa i anar veient, fent hipòtesis, però per altra banda també em vaig adonar que era un món també sacrificat, que també s'han de fer molts esforços a nivell de finançament per tenir recursos, encara que a Suècia van millor potser que aquí, però igualment el món de la recerca és un món que en general costa tirar les coses endavant.
Però bé, tot i així, va ser una experiència molt fructífera. I bé, no només vaig fer aquesta investigació, sinó que també vaig estar en diferents associacions, inclús de més de divulgació. Per exemple, vaig estar involucrada organitzant la xerrada Estet de la Uni,
on bàsicament vam convidar diferents ponents i feien xerrades sobre temes tan socials com científics, ambientals i bé, no sé, i al final és com que hi havia també moltes associacions autogestionades per estudiants i això també va ser molt xulo poder-ho viure i re, una etapa molt maca, sí.
Has introduït la perspectiva de gènere en la investigació científica. Fins als anys 70 les dones eren excloses de molts assajos clínics. Quines conseqüències té això avui dia?
Bé, doncs moltes conseqüències. Bé, com suposo que ja malauradament sabeu, doncs hi ha molt... O sigui, és com que hi ha hagut molta investigació general, per exemple, jo què sé, se sap perfectament
quins són els símptomes per un atac de cor, no? Tipo el típic que et comença a fer mal al pit, mal ales esquerres, però és que aquests símptomes no són, no reflecteix, o sigui, estan estudiats per homes, no? Però en el cas de les dones, doncs aquests símptomes són completament diferents i per això es diu, bueno, està estudiat que ja les dones tenen més probabilitats de patir d'un atac de cor perquè això no ha estat estudiat.
I no només a nivell que hi ha hagut poca investigació en el camp de dones, sinó que, per exemple, inclús dins de la investigació de dones també hi ha moltes ètnies o moltes dones racialitzades que no han estat incloses en aquests assajos clínics.
I, per tant, alguns exemples podrien ser que, per exemple, el Tamoxifec, que és un fàrmac que s'utilitza contra càncer de mama, funciona pitjor en dones africanes. O, per exemple, que les dones afroamericanes solen tenir asma més persistent perquè els inhaladors tenen una eficàcia diferent entre elles. Diguem-ne que dins de la investigació hi ha un gap
En el sentit que s'ha estudiat per una població però no per altres. I això òbviament és aplicable tant a nivell d'homes dones com a nivell d'ètnies com a nivell d'incluso edats. I per això des d'aquí també vull reivindicar que la investigació no només és vàlida pel món occidental sinó que s'ha de fer també per tots els col·lectius, ja siguin dones o siguin altres ètnies.
La teva idea inicial era dedicar-te plenament a la recerca, però finalment treballes en l'àmbit farmacèutic. Per què vas prendre aquesta decisió?
Sí, com ja he dit abans, el món de la recerca és un món que és molt maco, no diré pas que no, i és un món on es pot aprendre molt, on no només ets investigador, sinó que també ets comunicador, també ets dissenyador, també ets gestor de laboratori, però el que implica també és que al final...
hi ha moltes coses a fer, és una trajectòria difícil, també Espanya, doncs, malauradament, no està gaire ben pagat i, bueno, hi ha un gràfic, bàsicament, que sempre surt a les xarxes o als diaris, no?, que sempre diu que Espanya, no?, amb molts pocs diners pot fer molt, no?, que vull dir que sí que és veritat que està molt ben pagat, o sí, perdó, està molt mal pagat, encara que inclús es faci molta recerca, no?,
I per això també, jo també estava a Suècia, també volia tornar cap aquí, perquè també per mi era important estar a casa, i com que ja no em volia dedicar a la recerca, vaig dir, torno aquí a Catalunya, que també al final hi ha bones empreses, i res, aquí vaig venir.
Actualment treballes al Departament Mèdic i de Formació, revisant contingut científic i assegurant rigor, que fa exactament una bioquímica en un entorn així.
Bé, doncs és un entorn que bàsicament potser jo no és l'entorn que m'hauria esperat treballar, perquè al final sempre la carrera sempre és com... Jo crec que les biociències, tant bioquímica, biomedicina i totes aquestes carreres, sempre se t'enfoca molt a fer investigació, la investigació també perquè, per una banda, els teus profes són investigadors i també és com el que han viscut, però és com que hi ha molts altres camps que, diguem-ne, no...
molts altres camps que no es descobreixen jo tinc amics que són docents tinc amics que treballen a control de qualitat en un laboratori tinc amics que visiten hospitals i jo en el meu cas el que faig és treballar per una farmacèutica i em dedico a revisar tot aquest contingut mèdic i bàsicament que tingui un rigor estigui ben referenciat que sigui vàlid i després això es pugui distribuir
I què faig jo aquí? Bé, jo al final també buscava una feina potser una mica més estable, que també al final la ciència també t'ha de permetre viure, i he trobat que aquesta feina m'agrada, també em dona molta flexibilitat. Jo treballo en remot i això també em dona molta flexibilitat
A nivell de compaginar-ho amb la meva vida, perquè no tota la vida és treballar. I a part també faig revisió, que és una cosa que també m'agrada, perquè m'agrada molt l'atenció al detall i mirar, anar a trobar coses. Al final és com un joc. Una revisió d'un document és anar a trobar-hi. Aquí hi ha això, aquí hi ha altra. I també m'ho prenc mirar com un repte. Paral·lelament, sempre has fet divulgació. D'on neix aquesta necessitat d'explicar la ciència?
Sí, la divulgació va néixer una mica a meitats de carrera, que amb uns quants amics d'allà de la universitat, nosaltres al final estem aprenent molts coneixements a nivell científic i ens donem compte que a la societat tot això no arriba, i que altres coneixements, potser de cultura o art, potser arriba més i la ciència sempre costa més d'arribar.
I nosaltres vam veure que teníem un deure com a científics que era divulgar ciència i fer-ho de manera rigorosa, acurada i que estigués ben referenciada però que també es pogués entendre. Perquè vas passar una mica, els científics a vegades paquem que sempre ens n'anem molt per les branques, que sempre parlem en paraules molt extrèmics,
i també és important fer ciència una mica més planera però sense perdre la rigorositat darrere i per altra banda també hi ha molta desinformació actualment les xarxes no és una eina de doble fil tant es pot difondre molt bona informació com també es pot difondre molt mala informació i per tant també és el nostre deure d'aportar informació que tingui qualitat
Has format part d'un projecte que s'anomena Neurones fregides. Ens pots explicar una miqueta en què consistia?
Sí, Neurones Fregides creix de la necessitat que veiem que hi ha un nínxol a nivell de llengua catalana, ciència i gent jove que no està cobert. És a dir, veiem que hi ha divulgació en anglès, que hi ha divulgació en castellà, però veiem que a nivell de català no hi ha
un perfil que divulgui ciència a les xarxes. I d'aquí creix una mica del neguit d'aquests joves investigadors, alguns vivint a Catalunya, altres també, molts vivint fora, jo vaig començar quan vivia fora, i decidim crear aquest projecte, i que al final també s'hi serveix com un paraigües per aglomerar diferents subprojectes de divulgació científica, que bàsicament per tenir un espai per divulgar.
I així neix. I bé, des de... Bueno, a Neurones Fragides, doncs, és un grup molt heterogeni, no? Hi ha gent que fa vídeos de YouTube, gent que fa TikTok, gent que fa, doncs, blogs. Jo estava més involucrada més en la part de xarxes i, doncs, bàsicament, bueno, naixem per aquest objectiu, no?, per divulgar ciència en català. I d'aquest grup també neix un llibre que és Per què els elefants no tenen càncer.
Sí, amb aquest llibre bé perquè l'editorial Penguin ens va escriure proposant-nos de fer un llibre de divulgació en català i nosaltres vam estar molt encantats que ens escrivíssim i ens vam organitzar per escriure el llibre, veure com seria i bé, vam decidir de fer un llibre que es diu perquè els elefants no tenen càncer i això òbviament no diré la resposta aquí perquè vull que us hi hagi el llibre
I bé, és un llibre que és basat en 16 píndoles de ciència i cada capítol explica una curiositat sobre la ciència. Tant pot ser perquè com nedo en una piscina de mel, s'explica també sobre com fer òrgans en un laboratori, també sobre com ens orientem. Hi ha molts, molts temes diferents, també és de l'àmbit biològic, també de l'àmbit matemàtic, de l'àmbit físic.
I està molt bé, perquè al final també volíem mostrar, l'autor d'aquest llibre és Neurones fregides, i també volíem mostrar com la ciència no és una cosa aïllada, sinó que al final està interconnectada. Vull dir, no hem de veure la biologia, la física i la química per separat, sinó que ho hem de veure com una cosa que flueix i està junta. I gràcies a...
A la física, doncs, podem explicar la biologia, no?, per dir una manera. I això és el que també volíem transmetre en aquest llibre, no?, doncs, tota aquesta interconexió entre les diferents ciències i, doncs, bé, també incloura diferents curiositats científiques. El llibre està escrit en català. Sí. I això també és una aposta. Per què és important fer divulgació científica en la nostra llengua?
Sí, és el que més o menys he comentat abans, que al final vam trobar aquest nínxol que bàsicament no es feia divulgació en català i per què és important? Perquè al final el català és una llengua tan vàlida com les altres, també mereix que tingui un espai on es pugui parlar de ciència i per últim també perquè al final la divulgació també es fa pel públic general, que millor que explicar-ho en la llengua pròpia, perquè
La ciència, al final tota la informació que rebem es treballa molt en anglès, jo treballo quasi sempre en anglès i també és molt important que hi hagi informació per tota la gent en català. I finalment, si una nena del poble que ens escolta avui diu jo vull ser científica, què li diries?
Què li diria? Doncs que ho faci, que no tingui por, que és un camí molt maco, que no pari de fer-se preguntes, de qüestionar-se i que ja veurà que encara que les carreres de ciència no són fàcils, es fa molta germanor, que s'emportarà molts bons amics i que li anirà molt bé a la vida.
Avui hem parlat amb la Clàudia Ferrer, una jove científica del nostre poble, que ens ha recordat que la ciència no només es fa als laboratoris, sinó també comunicant, formant i generant consciència. Hem après que la perspectiva de gènere no és una moda, sinó una necessitat per fer una medicina més justa i més precisa.
i també que es pot fer ciència en català, des del territori. Moltes gràcies per compartir el teu temps, la teva experiència i el teu compromís. Moltes gràcies. Seguim celebrant aquest mes de març les dones que transformen el món des de tots els àmbits. Fins al proper programa. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb ganes de vidre i si et dic la veritat.
jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles.
Tot allò que ja has viscut és com sorra que no tornarà als teus dits. Les victòries del passat, les vergonyes, sempre les durem a dins.
Però avui celebrem que estem bé, celebrem-ho pels dies dolents. Avui celebrem que estem bé, molt bé. Potser el món ens fa mal i l'amor bé i se'n va a papallones amb bales de vidre. I si et dic la veritat, jo també he dit mentides. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut.
Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. M'estava perdent les coses senzilles. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans. Estava perdut, aprenent a viure. Que l'amor em rebenti a les mans, que m'estimo molt millor que abans.
La societat ha evolucionat molt en els últims anys. Cal lluitar contra els discursos i les pràctiques que minven els drets, les llibertats i l'esperança. El feminisme ens ha fet avançar cap a una societat més inclusiva i justa. Que no t'enredin. El feminisme suma. Suma't al feminisme. 8 de març, Dia Internacional de les Dones. Diputació de Barcelona. Descobreix el patrimoni del nostre municipi amb el Pol Castejón i la Maria Antonia Carrasco.
Patrimon. El primer dilluns de cada mes a les 12 del migdia.
Avui al Montmeló Sona tenim la secció de veterinària Com Gat i Gos i ens acompanya, com sempre, la Núria Galí de la Clínica Veterinària Petits i Peluts de Montornès del Vallès. Bon dia. Hola, bon dia. Avui parlem de diagnòstics. Què hem de saber dels diagnòstics? Primer de tot és que a vegades veniu preocupats a la clínica i és normal, però no sempre podem donar un diagnòstic tan ràpid i tan fàcil com a tots ens agradaria.
Hi ha proves que tenim resultats dels moments, hi ha proves que s'han d'enviar al laboratori, hi ha uns protocols que per arribar a un diagnòstic clar necessiten un cert temps. Llavors, si és veritat que per sort a la clínica es poden fer moltes coses i moltes de les vegades ja sortiu amb un diagnòstic,
Però us dic quines són les proves que habitualment es fan més sovint. Quin tipus de diagnòstics, no? I quins tipus de problemes o enfermedats ens arriben més comuns tant amb gat com amb gos.
Normalment el veterinari sempre comença amb una exploració física, mirant les mucoses, mirant les palpacions d'estómac, de budells, bufeta. Ells ja poden tenir una primera idea d'on tenen dolor, com estan d'hidratació, com estan d'un estat general. Exploració física també és mirar orelles, mirar els ullets, que estigui tot bé.
Si amb això no es veu res clar, normalment el següent pas és treure una mostra de sang, analitzar aquesta sang, què és el que està passant, què hi ha darrere. Les analítiques de sang es divideixen en dues parts. Hi ha una part que és l'hemograma. Amb els hemogrames mirem si hi ha anèmies, infeccions, inflamacions. Es miren els glòbuls vermells, la sèrie blanca seria vermella.
I a les bioquímiques, a la bioquímica és on es mira paràmetres d'òrgans vitals. Les paràmetres més habituals són la glucosa, algunes proteïnes, ronyó, paràmetres del fetge, paràmetres del ronyó.
Hidratacions, llavors amb tot això, fósfor, calci, amb tot això pots tindre una primera imatge de l'estat de salut general de la teva mascota. I el veterinari comença a tenir una èrea cap a on pot anar o què és el que està fallant. I aquests anàlisis suposo que triguen més temps, no?
Per sort, com a mínim en el nostre cas, tenim les analítiques a la clínica i en 20 minuts màxim podem tenir el resultat. Ara, no sempre tot acaba aquí. A vegades veiem els ronyons que estan malament, per exemple, et poso un exemple...
I hem d'acabar fent una ecografia per veure, en un costat ens diu la funcionalitat del ronyó, però l'ecografia ens diu en quin estat d'evolució està aquesta malaltia. Per imatge es pot veure si és una malaltia, per exemple, que podria ser que ja vingués de cadell, és una malaltia que ja és perquè és grandet, es veu com està el ronyó, en quin estat físic.
Llavors, les proves adicionals normalment són imatge, ecografia, radiografia, TAC, ressonància. Les més comuns, òbviament, són ecografia i radiografia. La diferència entre elles és que a l'ecografia mires els teixits tous, mires estómac, intestins, ronyons, fetxes, melses... I en la radiografia es mira més un tema oci i patró respiratori.
Segons surtin cada una de les proves, es tira cap a una imatge o cap a l'altra. A nivell de més anàlisi patològic, perquè a vegades tens un resultat de l'analítica o ja directament el veterinari veu que aquí darrere podria haver-hi
Invento una lismània, un calcivirus... Llavors, hi ha proves patològiques per anar més a fons. Si estem pensant en una lismània, es fa un test també ràpid a la clínica, si el test dona positiu... Què? El test com és? És com el del Covid. En el nostre cas es poses unes gotetes de sang i et surt si és positiu o negatiu. Això també ho tenim per leucemia, immuno, en el cas de gats...
i enfermetats mediterrànies de gossos, o sigui, les enfermetats que transmeteixen les paparres. Amb aquests testos pots saber si és positiu o negatiu. Si necessites més informació, t'has d'anar a enviar la sang al laboratori i fer un perfil per veure en quin moment està l'enfermetat d'evolució per poder definir unes medicacions.
Altres casos de patologia. Quan ens veniu amb un nodulet, amb un voltet, llavors aquí el tema és diferent. El voltet, nosaltres recomanem sempre començar amb una citologia. Això què és? Per evitar una anestèsia, evitar treure directament el volto sense saber el que és, es punxa i es miren les cèl·lules que hi veiem.
Aquí pot haver-hi un grau que en les cèl·lules justament que s'han punxat no siguin cancerígenes, que s'hagi punxat greix, això mai ho podem saber. Si surt greix, tot i que estiguem molt segurs que és greix, sempre recomanem anar fent la prova perquè hi ha càncers que apareixen més endavant. Per si de cas. Per prevenció. Sí, sí.
Per què no traiem directament el nòdul? Perquè hi ha gent que ens pregunta, hòstia, tiene un voltito, lo quiero sacar ya. Perquè hi ha tipus de càncers que s'han de treure més marge, menys marge, s'han de treure o no s'han de treure. Llavors pot ser que estiguem traient un voltet sense saber el que és, que resulti que és, per exemple...
que sigui un tipus de càncer que necessitem treure el doble de marge. Llavors què has de tornar a fer? Una altra anestèsia per treure més marge de la zona que ja has operat? Fer passar l'animal per dues anestèsies? Per evitar-ho, per això sempre demanem primer fer la citologia.
Per tant, citologia, biòpsia, biòpsia és ja quan has tret aquest voltet i l'envies al laboratori. Ells, diguem-ne que el tallen molt finet, molt finet i van mirant per capes què és. I en el lleig és quan et donen ja un diagnòstic definitiu de quin tipus de tumor és, en quin estat està...
I si s'ha tret, si s'ha tret amb tots els marges nets o encara queda alguna cosa perquè el veterinari pugui definir següents passos i tractaments. En patologia, què més hi ha? Per exemple, orianàlisis i coprològics, que això en algunes parts les podem fer a la clínica, altres s'han d'enviar fora, però...
Orianàlisi són sobretot quan un gos o un gata et ve amb una cistitis, un marcatge, i coprològics quan hi ha unes diàrrees. Llavors, en funció de l'exploració física inicial, és quan el veterinari defineix què necessita veure més. Si necessita fer una analítica de sang, si ja directament veu que hi ha una coixera per tant ha de fer una radiografia,
o no, potser no cal fer una radiografia d'entrada, potser diem, bueno, ens esperem abans de radiar l'animal, mirem a veure com funciona i després ja mirarem en uns dies si cal o no cal. Però per això és tan important l'exploració física, per això és tan important quan veniu a vacunar, aquesta exploració que a vegades no se li dona valor, però al veterinari ja li dona moltes senyals de si pot vacunar o no, i a partir d'aquí s'obre el camp a més proves.
És desesperant perquè a vegades comences a fer proves i has de seguir estirant el fil fins a trobar què és el que està passant, però saltar-se alguna d'aquestes proves pot significar tenir algun error en un futur. O sigui, s'ha de tenir paciència i anar a poc a poc i explorar tot el que sigui necessari d'explorar per poder prevenir qualsevol malaltia que pugui tenir la nostra mascota.
Prevenir, més que prevenir, si ja ens veniu amb un problema, és arribar al correcte tractament. O com a mínim que vosaltres sapigueu què està passant i pugueu prendre la decisió juntament amb el veterinari de si voleu continuar o si no podeu.
pel motiu que sigui però com a mínim saber què és el que hi ha allà i si val la pena tractar, es pot tractar com o si arriba un punt per desgràcia, que també ens hi trobem que no hi ha volta enrere
Llavors, què és el més comú que ens trobem mentre començaré per gats? Els gats, en general, animals, gat, gos, quan hi ha un problema de comportament és que alguna cosa està passant. Si el teu gat o el teu gos està marcant per casa, no necessàriament significa que sigui un marcatge sexual o un marcatge per lideratge, sinó que a vegades hi ha una patologia darrere.
Per tant, si hi ha un marcatge, aneu al veterinari. No comenceu per un atòleg. Si comenceu per un atòleg, estigueu molt segurs que l'atòleg sigui també veterinari, perquè llavors us podrà recomanar quines proves fer. Llavors, en el cas del marcatge, que és el més comú, inclús entre espècies, entre gat i gos,
Quan veniu amb problemes de marcatge a casa, nosaltres normalment us recomanem fer l'orianàlisi. L'orianàlisi ens dirà si hi ha una infecció d'orina i per això van deixant gotetes, o si hi ha pedres o sorreta a la bufeta i això és el que fa que ells es trobin malament i vagin marcant més.
Això és el primer que mirem. Que aquí hi ha alguna cosa, o densitat, la densitat és molt baixa. Ja comencem a estirar perquè a vegades, és el que deia, no és un problema de comportament, sinó que es troben malament. Normalment, aquí sí que ja separo, començo amb el gat, amb temes d'orinaris.
També podríem incloure el gos. El principal problema és aquest, o sorreta, o pedretes, o a vegades anem ja a un problema renal. Llavors tot això el que fem és orianàlisi, si l'orianàlisi ja ens indica quines proves fer següents, analítica, si a l'analítica es verifica que hi ha un problema renal, llavors es mira per ecografia com està aquest ronyó.
Aquest problema o problemes de comportament relacionats amb l'orina ens passa molt amb gat i amb gos.
Un altre problema que també tenim amb gat i angost, pel qual us angoixa bastant, és que es rascen molt, que tenen al·lèrgia, i és molt complicat, perquè quan tenen una al·lèrgia, les al·lèrgies són cròniques. Això és el que significa que, per desgràcia, si ens venen amb al·lèrgies, acabem amb tractaments crònics i no són barats.
Què podeu fer? Aquí ja és balancejar. Què us ha sort més a compte o com ho voleu tractar vosaltres? Medicació crònica o es poden fer proves d'al·lèrgia i mirar aquesta al·lèrgia d'on prové.
És més car, és cert, s'han de desembolsar més diners per fer les proves, però acabes... Si les fas és per fer una autovacuna, si no ja no et gastis els diners, tal com ho diem, no? Però si les vols fer és per fer l'autovacuna i amb aquesta autovacuna fas un tractament més a llarg plaç amb la teva mascota que potser et surt més econòmic, compensant mirant-ho anualment,
i potser en un futur, en uns anys, deixa de tenir aquella al·lèrgia perquè ja l'has anat prevenint. Això no t'ho garanteix ningú, que deixi tenir l'al·lèrgia, però tens un tractament que potser et compensa econòmicament inclús. Tot i que al principi, repeteixo, és costós, no són proves barates, però si les fas amb pell, normalment sí que et surt a què és al·lèrgic i com tractar-ho. I l'objectiu seria això, tractar-ho.
Els tumors, com he dit abans, també són molt habituals. Cada dia veiem més tipus de tumors. Normalment els tumors que veieu vosaltres són els més fàcils de detectar a temps i amb els que podem actuar abans. Com us deia, primer fem la citologia per no haver d'anestació a l'animal, per no treure alguna cosa que no sabem el que és.
Si la citologia ja ens diu el que és, anem a treure-ho. Si no intentem treure un bocí abans d'entrar a quiròfan perquè molts tumors no s'han de tractar igual. Una vegada tens tractat el tumor, si has fet la biòpsia o no, hi ha molts tractaments. La quimioterapia...
No és igual que a humana. A humana apreta molt per allargar al màxim la nostra vida. En el cas de la veterinària sempre es prioritza que l'animal segueixi content i fent la seva vida. En el moment que detectem que aquell animal ja no està tolerant bé la medicació, se li retira. O sigui, no apurem tant com en humana. Prioritzem el seu benestar.
Per tant, si en algun moment un veterinari us recomana fer un tractament de quimioteràpia, pregunteu tot el que necessiteu. Inclús, si teniu por, que és normal perquè ho comparem tot amb humana, proveu una primera sessió a veure com va. I no us caudeu amb dubtes.
A partir d'aquí, altres cosetes que poden sorgir amb gats, sobretot temes d'estrès, clapes de pell, problemes urinaris que acabes sense poder resoldre perquè no veus res, moltes vegades els gats pateixen d'estrès. En aquest cas sí que llavors és quan has descartat totes les patologies i has d'acabar anant amb un atòleg.
I això és molt més comú que amb gossos, amb gats. Sí, la psicologia del gat és molt més complexa que la del gos. I amb gossos, altres problemes que poden tenir és fetge. El gat també, però el gosset, com que el tenim a casa, li anem donant més... Ens demana quan mengem, li acabem donant més marranadetes, les xutxes quan surts a passejar.
pot ser que el fetge aquest s'envelleixi o quedi gras més ràpid que el gat. Us animaria, si veieu alguna cosa rara, quan abans es pugui agafar, millor. Un gat sense menjar dos o tres dies no és normal i ja va tard, perquè llavors poden tindre un fallo multiorgànic.
Un gat que vomiti o un gos que estigui vomitant amb diarrees no és normal. Tampoc és normal que nosaltres ho estiguem. Que et faci un dia un vòmit, però que no és normal vomitar. Llavors, qualsevol cosa que veieu, si la podeu agafar temps...
us sortirà, podreu curar-ho abans i inclús us podeu potser evitar allargar una enfermedad que llavors us serà més costosa a l'hora de diagnosticar i de medicar Exacte, doncs feu cas a la Núria i ja sabeu que bé, que hem de tenir paciència també a l'hora de fer els diagnòstics perquè s'han de mirar moltes coses i a vegades poden ser un diagnòstic que surtin al moment o que portin més temps
Exacte, i per desgràcia, ho repeteixo, que a vegades a nosaltres també ens sap inclús greu, però necessites rescar. Doncs moltes gràcies, Núria, per venir a la ràdio i parlar-nos d'aquest tema. Moltes gràcies a vosaltres. Però solo pudo darte lo que tuvo Para ti lo más hermoso Era amanecer junto a sus ojos Iluminando el mundo
pero los pájaros no pueden ser enjaulados porque ellos son del cielo, ellos son del aire y su amor es demasiado grande para cuartar.
Volaste alrededor de la luna con ella, le pediste que nunca se fuera. Y ella respondió, mi amor siempre estará cuidándote. Y la dejaste volar.
y tus ojos lloraron hasta doler pero solo tú sabías que así tenía que ser que así tenía que ser ella prometió darte todo
pero solo pudo darte lo que tuvo y para ti lo más hermoso era amanecer junto a sus ojos iluminando el mundo pero los pájaros no pueden ser enjaulados porque ellos son del cielo ellos son del aire y su amor es demasiado grande
Y la dejaste volar Y tus ojos lloraron hasta doler Pero solo tú sabías que así tenía que ser Y la dejaste volar Y sus ojos lloraron hasta doler Pero solo ella sabía que así tenía que ser
Y la dejaste volar. Y tus ojos lloraron hasta doler. Pero solo tú sabías que así tenía que ser. Que así tenía que ser.
Medita i connecta. Míriam García t'ho farà fer l'11 de cada mes a Ràdio Montmeló. Relaxa't amb nosaltres.
L'esport per mi ja és una forma de viure. Jo no em plantejo viure sense fer qualsevol tipus d'esport. Desconnexió. Deixar de banda tot el que hagi passat al llarg del dia i poder-me centrar en alguna cosa que al final em fa feliç. Molta. L'esport ensenya a superar-te, a afrontar reptes i a aconseguir els teus objectius. Tinc tot el dret de poder patinar. Jo, quan era petita, no tenia referents femenins. Ara...
Tinc a dones amb qui fixar-me i dir, buah, jo vull ser com ella. Activa't. Realment hi ha coses més importants que fer esport. És una part molt important de la nostra vida. Viu. No ho deixis perquè algun dia podries ser tu referent per altres nenes petites. Fes esport. El que més t'agradi i sobretot no ho deixis. És superimportant en totes les etapes de la nostra vida. Corre. Mou-te. Activa't. I viu. La Diputació de Barcelona amb l'esport femení.
I ja arribem al final del programa d'avui però abans d'acabar recordem la programació que podreu trobar a la ràdio durant el que queda la setmana i durant la setmana que ve. Avui mateix divendres 27 a les 17 hores vine a cuinar amb nosaltres el programa Parem Taula amb la participació del xef Llorenç Ramos. Demà dissabte 28 a les 12 hores els infants de les escoles de primària Pau Casals i Sant Jordi i els infants del Consell d'Infància es posen davant dels micros en un nou podcast dels infants També Parlen.
Dimegres 1 d'abril estem a Radio Fórmula perquè els nostres Manels, el Manel Solanas i el Manel Santos presenten un nou programa d'en Manem Sound, el millor recull de música del segle XX. I recordeu que divendres 3 d'abril el Montmeló Sona farà festa per Setmana Santa, però no us preocupeu que tornarem divendres 10 amb més notícies i entrevistes del nostre entorn local.
Finalment, dilluns 6 a les 12 hores, no us podeu perdre el programa d'abril de Patrimon, on el Pol Castejón i la Maria Antonia Carrasco porten uns convidats d'excepció, el Marcel Comas, l'Antoni Gil i el Joan Oliver, per parlar de l'associacionisme a Montmeló. I amb tot això marxem, però com ja és costum, us volem recordar que podeu contactar directament amb l'emissora si teniu qualsevol idea, suggeriment o opinió, mitjançant el nostre correu radiomó arroba montmeló.cat o a través del telèfon i whatsapp 637 150 702.
Molt bon cap de setmana d'utom i mantinguem sempre la curiositat científica. Per a més informació de l'actualitat del nostre poble, recordeu que nosaltres seguirem aquí la setmana vinent, perquè Momolo tornarà a sonar divendres 10 d'avril de 2026 a les 12 hores.
Gràcies!
Si me prometes, y yo sé...
Montmeló sona i sona així de bé. Ràdio Montmeló
Sintonitzen's al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.