Ràdio Montmeló La ràdio municipal i digital de Montmeló
Jo vull saber, amb Pere Rodríguez. Envia les teves preguntes a radiomó arroba amuntmeló.cat o amb una nota de veu al 637 150 702.
Molt bona tarda a tothom, sigueu benvinguts i benvingudes a l'última edició del programa Jo Vull Saber d'aquest mes de desembre. Bona tarda, Pere. Molt bona tarda. Com bé sabeu, aquest és el programa on l'alcalde va responent a aquelles preguntes que ens heu fet arribar pels mitjans a la ràdio o bé totes aquelles que arribin a partir d'ara pel canal d'Instagram de l'Ajuntament o bé de Ràdio Momoló. Recordeu que han de ser pel canal, no ens envieu missatges privats perquè no els podem llegir.
I tal com us deia al principi, mentre fèiem les proves de so, per aquest programa no hem rebut cap pregunta, però sí que n'hem preparat nosaltres unes, i tenen a veure una mica amb el resum d'aquest any 2025, aquest any que s'acaba, i allò parlar una mica del futur del 2026.
Per tant, mentre esperem que la gent que s'està afegint al grup tingui algun dubte o vulgui fer alguna pregunta al Pere, comencem. I comencem fent memòria d'aquest 2025 i ens agradaria que ens fes un repàs de què ha representat aquest any per tu, Pere.
Jo crec que ha estat dintre de la legislatura, la legislatura 23-27, ha estat segurament l'any de moltíssima feina, que jo crec que li veurem els fruits d'aquesta feina l'any 2026, que després en parlarem però serà un any molt intens.
però ha estat l'any que hem aconseguit definitivament posar en marxa i un pla a la residència i jo crec que aquesta era una fita prou important ha estat l'any que hem signat definitivament el conveni de finançament de les obres de la segona fase ha estat l'any de naixement de les penyes a festa major
Ha estat també l'any que Montmeló ha tingut el primer cabró roc de la seva història i que jo crec que s'ha consolidat com un espai per la celebració de concerts que possiblement mai no ens haguéssim pensat que podria ser-ho i per tant hem esdevingut referència nacional. Això per la part positiva, per la part negativa, doncs ha estat un any que continuem patint aquests canvis inestables de temps i les sorpreses de...
de danes, pluges, tormentes freqüents, etc. Ara, últimament, amb la peste porcina africana. Crec que ha estat un any bastant intens, també, però amb feina que jo crec que la veurem donar resultats ara, en aquest 2026 i 2027. Una altra de les preguntes que voldríem fer-te és allò, si haguessis de triar un moment d'aquest any 2025, un de sol, quin triaries? I, d'altra banda, quin esborraries d'aquest any?
Difícil. És com quan diuen quina és la teva cançó preferida. Costa triar-la, no? Depèn del moment. No, però no, sí. Segurament el dia que amb la consellera de Territori vam signar l'acord de finançament de traspàs de 3,8 milions d'euros a l'Ajuntament de Montmeló per fer les obres d'organització de la segona fase,
Era un moment molt esperat, portava molt temps lluitant, moltes reunions, molts viatges, molta insistència, molta feina, i segurament aquell va ser el moment de plasmació de totes aquestes... Feina feta, no? Sí, sí. Aquest em quedaria com el millor moment. I el pitjor...
N'hi ha hagut diversos. No sabria dir-te, alguns són explicables i altres no. No sé què dir-te. Aquells en els que segurament la part d'alcalde i de regidor té els seus moments agradables i té alguns que són molt desagradables en què has de prendre decisions
que la resta de la gent o la gent que no té la responsabilitat que tu tens no li toca tocar ni no li toca aprendre ni ha de prendre-les mai i jo aquest any en algun moment he hagut de prendre alguna d'aquestes decisions que potser no són tan ben enteses però ni tan sols de cara al públic sinó decisions de gestió però que ets tu qui té la responsabilitat d'aprendre-les i per tant les saps d'aprendre
Has d'adoptar-les. I a vegades s'entenen i a vegades no s'entenen. Amb la mirada posada en el nou any, quins són els propòsits pel 2026 que ja ens has avançat, que serà un any potent? Sí, serà un any intens perquè veurem plasmar-se al carrer, a la realitat, a l'espai públic.
molts dels projectes que ens havien compromès aquesta legislatura. D'entrada, demà, que és l'últim ple de l'any, adjudiquem les obres de la segona fase del soterrament, l'empresa adjudicatària després de la licitació i també s'ha estat Bigas Group, i comencen les obres a principis de meitat de gener.
Per tant, serà l'any de reorganització de la segona fase de la Llosa. Això que sabem que serà molt maco quan acabi, però ens comportarà 11 mesos d'obres, unes obres... I de molèsties. I de molèsties, i de trànsit de camions, i de talls de carrers, i de talls d'instal·lacions per fer les connexions, etc. Per tant, seran 11 mesos.
complicats obres, sobretot pels veïns que viuen més a l'àmbit de l'escolxador, l'àmbit d'Escoltor Llimona, Plaça Gran, Doctor Ferran, tota aquella zona, serà un any de moltes molèsties. Tot sabent que són 11 o 12 mesos d'obres i que, per tant, acabat el 2026, tindrem la llosa urbanitzada.
i amb tot el que això significa. Però mentre estan seran obres, i aquestes, que no seran les úniques que farem, s'ajunten amb d'altres que també succeiran de manera paral·lela. Per exemple, cap a l'estiu del 2026 s'han d'iniciar les obres d'urbanització de l'àmbit de l'escorxador. Per tant, ja també tindrem obres. Això implica, doncs, ja estem treballant-hi, ja després explicaré alguna cosa,
preveure la creació d'aparcament per substituir el que és eliminar l'escorçador, preveu el trasllat de l'àrea d'autocaravanes, preveu generar allà se'n genera un i d'altres, preveure la viaritat fins a la rotonda de la polivalent,
I comporta moltes coses. També, dintre del PUOS, que és el Pla Únic d'Obras i Serveis de Catalunya, i del Pla General d'Inversions de la Diputació de Barcelona, hem presentat com a projecte, i ja tenim adjudicat, l'ampliació del pavelló. L'ampliació del pavelló en el volum de l'edifici on estan els vestidors, generant una nova planta,
amb la qual cosa tenim una nova planta que serà sales d'activitat, sobretot, i renovació d'instal·lacions. Però també serà una obra que estarà afegida més o més en el mateix àmbit, però també. Què més? Bé, el juny i juliol del 26 ja estaran acabades i es podran adjudicar els 38 habitatges del sector nord.
i també és una fita important de l'any 2026 i diverses altres. Hi ha altres que ara no sabem i hem dit que ens vindran. Els pisos de Maragall que ja van sortir l'adjudicació, quan comencen a viure i això hi ha data? Doncs crec que un cop feta l'adjudicació crec que cal passar el termini d'exposició pública per si hi ha impugnacions, etcètera, però un cop fet definitiu es farà l'entrega de claus i si no és ara el Nadal serà a principis de gènere que ja podran instal·lar-se, sí, sí.
Ens ha arribat una pregunta mentre parlaves, que l'ha fet Penya a la nave, que diu què ha passat avui amb l'aigua. Jo sé que hi ha hagut un tall avui per resoldre que ha agafat uns carrers. Sí, sabeu que estem fent el canvi de part de les instal·lacions a la zona del Milenari, que tenim algunes boreres obertes. Jo crec que ha estat algun tall en relació amb aquella reparació, sí.
Sí que és cert que tots els talls d'aigua els podíem comunicar per WhatsApp, però... Bueno, si vols expliquem també el que ens ha passat amb el WhatsApp. Sí, jo crec que sí, perquè és una cosa que potser la gent no ha acabat d'entendre. Doncs WhatsApp, que és meta, i per tant Facebook, Instagram i tal són el mateix grup.
Doncs en algun moment van determinar que el fet que l'Ajuntament de Montmeló enviés comunicacions de manera massiva a la seva base de dades, doncs érem uns spammers, que estan fent spam. Estaven fent publicitat indiscriminada i massiva. I ens van tallar el número. No podíem enviar WhatsApp. Van suspendre el servei.
I hem intentat parlar amb WhatsApp, hem intentat parlar amb Meta, hem intentat parlar amb tot Cristo, i no ens n'hem sortit. És que no hi ha manera. De fet, la conclusió que arribem és que no volen que WhatsApp es faci servir amb aquesta finalitat. Segurament molts de vosaltres feu servir algun servei o contracte o tal, que us envien un WhatsApp cada cop més,
Però, clar, es tracta d'un a un. És a dir, l'empresa que contracteu, sigui el que sigui el que fa, envia un WhatsApp a una persona, a una altra, a una altra, i així fins a 5.000. Però un missatge enviat de manera massiva a 5.000 persones al mateix temps, això WhatsApp no ho vol.
Llavors ens hem vist limitats a enviar comunicacions a través d'aquest canal, del canal de WhatsApp. La solució que ens van donar a la pròpia meta és generar un nou número i en principi amb això hem de passar desapercebuts una bona temporada. El nou número sí que és cert que hem solventat que la gent pugui parlar amb nosaltres perquè hi havia gent que demanava poder enviar les incidències.
però a l'hora de fer les massius haurem d'estar esperant o bé la creació del canal de WhatsApp. Exacte. Hem estat mirant altres opcions. A més, un canal de difusió, que jo crec que serà per on acabarem empatant, però, clar, volem poder comunicar encara que sigui que creiem el canal de difusió, perquè és que ara mateix no podíem ni comunicar què creiem el canal de difusió. I segurament acabarem tenint un canal de difusió. S'havia parlat de la possibilitat de fer servir Telegram,
Però és una plataforma que no està universalment acceptada, no tothom té Telegram, WhatsApp pràcticament tothom, o jo diria que tothom té WhatsApp, però Telegram no. Bueno, estem mirant a veure de quina manera ho podem fer, perquè és un canal útil de comunicació amb la ciutadania. Permet comunicació immediata i en cas d'incidències o de...
o que calgui comunicar, doncs va molt bé. Inclús amb emergències, no? Quan parlàvem i fèiem simulacres, era una manera ràpida d'arribar a tothom dient, però haurem de mirar com ho fem. Doncs nosaltres hem fet ja el resum i hem fet la vista posada en el 26. No tenim res més. No sé si algú més ens vol afegir alguna cosa. Comentaves que demà hi ha ple...
Sí, jo m'havia apuntat diversos temes, sabent que avui no teníem gaires preguntes, m'havia apuntat diversos temes, i si vols, seguim el fil d'això del WhatsApp i del pressupost. Sí, sí, sí. El pressupost 2026 aprovem, entre altres inversions, que després us fem una mica reguitzell, no totes, però les que me'n recordo en aquest moment, doncs contractarem un sistema de megafonia,
justament per comunicar incidències. Hem tingut els últims anys, i crec que per desgràcia en tindrem cada cop més, situacions en les que cal advertir o comunicar a la població de situacions en les que cal prendre alguna acció. Jo aquest sentiment el vaig tenir molt clarament quan l'incendi de Derpin, no sé si la gent se'n recorda, aquella fàbrica de dissolvents a l'altra banda del riu, que és terme municipal de Montornès però que estava tocant a Montmeló,
i que no teníem manera, en aquell moment encara no hi havia les alert, ara ja el tenim, però no teníem manera de comunicar, llavors la policia havia d'anar amb un megàfon, la gent preguntava si s'havia de confinar, si no s'havia de confinar, hi havia també notícies falses, i després durant la pandèmia també hi havia una altra situació molt crítica en la que suposo que tots recordarem una protecció civil i policia local quan anaven els aniversaris dels nens i les nenes, o avisos que s'havien de fer a la població, no teníem manera de fer-ho.
L'últim gran episodi segurament va ser el tall de llum, l'apagada, que vam estar pràcticament tot un dia sense energia elèctrica i per tant vol dir que no funcionava res.
No funcionava internet, no funcionaven els mòbils, no funcionava res. I, per tant, no teníem manera de comunicar-nos amb la població per explicar-ne que, cada que fos, tranquil, s'està treballant la solució. Està tot bé o no estem al cas, no? Exacte, i no ens invaden els marcians, tranquils. És que no podíem comunicar-nos per dir res, no?
I aquest és un sistema de megafonia d'emergències que, en principi, començarem instal·lant tres punts que creiem que cobrim tot el poble, si després calgués ampliar-ho. És independent de la corrent elèctrica, va amb bateries i permet fer avisos a la població en cas d'emergència. És una de les coses que van incloses en el pressupost del 2026 i hi ha alguns municipis que ho fan servir per posar
per fer avisos més no tant d'emergències. Bé, jo crec que haurem de decidir per què el fem servir i per què no, però com a mínim quan calgui, quan sigui necessari, tindrem aquest recurs per poder-lo utilitzar.
És que, de fet, és un recurs que crec que està molt en pobles petits, municipis petits, que fins i tot potser és d'aquells sistemes més antics, que al final, com el dia de la pagada, el que va tornar va ser la ràdio a piles. A vegades és quan tornem una mica enrere, però que al final són els millors sistemes. És que arriben a tothom. Jo vaig sovint a un municipi que té un sistema d'aquest tipus i allà denuncien, per exemple, les parades que hi ha al mercat, que són tres, el dimetge,
Però també, quan és festa major, posen música o t'avisen de coses. A tal hora, a tal lloc, passa tal cosa. Això ho fan. Jo no sé si la nostra megafonina hem de fer servir per això. Podríem. Però, en tot cas, per emergències, que és el que sí que ens interessa, sí que la podem fer servir i estarà molt bé que la fem servir. Molt bé. Demà aprovarem el pressupost de l'any 2026.
És un pressupost de 24 milions d'euros, tot i que això s'ha d'explicar, no és que Montmalo, que és un municipi de 8.900 habitants, tinguem un pressupost de 24, que tothom quan ho dius s'ho pren.
Si a això li restem les subvencions rebudes, s'haurà que el pressupost ha d'incomprar ingressos i a continuació les despeses i han d'estar equilibrades. Doncs tenim 24 milions d'ingressos i es transformen en 24 milions de despeses, però d'aquests 24 milions d'ingressos són pràcticament 4,5 que són problemes de subvencions. Que són, com us he dit, l'acord de soterrament de l'organització de la segona fase de la llosa,
El PUS, que és el Pla Únic d'Obras i Serveis, i el Pla General d'Inversions de la Diputació, que això fan uns 4 milions i mig, i que per tant passen a despesa. Un valor tindria un pressupost d'uns 18-19 milions d'euros un cop restades aquestes aportacions.
però d'un-li-do, 24 milions d'euros, vol dir que més d'un 12 o un 13% del pressupost municipal hem estat capaços que provengui de fons de recursos d'altres administracions, que està molt bé. Dintre d'aquest pressupost es preveuen moltes actuacions, el més important hi ha les edites, sobretot és la segona fase del soterrament, l'ampliació del pavelló,
però també moltes altres, per exemple, així caminant a memòria, arranjaments del camp de futbol, arranjament d'alguns carrers que necessiten ser arranjats, el carrer Cervantes, que el tenim aquí a sota, per exemple, o la pròpia Quintana, tot l'arranjament de la valla del carrer Sanclista amb Quintana, doncs tot allò s'ha d'arreglar.
l'aparcament del barri del Sant Crist què més? ho estic dient de memòria n'hi ha tot un seguit d'obres com una trentena d'inversions que estan previstes per aquest any 2026 has comentat alguna cosa de l'aparcament
Exacte, molt bé. Dintre de les obres d'urbanització de la segona fase del subterrament preveiem la creació, ja està tancat a Medif i de fet està dintre de l'adjudicació de l'obra d'urbanització de la segona fase, un aparcament de 135 places al costat de l'estació, a sobre de la Llosa.
direcció Mollet, la Llosa, en aquell àmbit, just a tocar de l'estació, on està la parada de taxis, generem un aparcament de 135 places i aquestes estrenarem un sistema de limitació horària. La zona olava ja té una limitació que va amb disc, amb un paper que pots posar, o un disc,
I aquí, en aquest aparcament, estrenarem la limitació horària per aplicació. Serà gratuïta, no caldrà pagar, però la limitació horària sí que estarà controlada per una aplicació mòbil i quan arribi hauràs de registrar l'aplicació mòbil perquè comenci a comptar el temps de limitació horària.
i que funcionarà, podrà anar lligada al bitllet de tren o no, pels residents no anirà lligada, però sí que hi haurà una limitació horària com la zona de l'obleu actual. Si això veiem que ens funciona, i és un sistema que a més no ens costa res perquè ens el subvenciona íntegrament l'autoritat metropolitana del transport i per tant hem aconseguit que ens el financiïn ells, però si això funciona correctament estudiarem la possibilitat de poder-ho traslladar a altres zones del municipi
i per tant que aquesta restricció d'estada d'hora i mitja sigui real i per tant hi hagi més rotació a les zones vals del poble.
Tot això tenint en compte que Montmeló continuarà sent gratuït a aparcar. Ningú haurà de pagar per aparcar. Estem parlant de control horari i no del control de pagament. Exacte. En tot cas, si hi ha sancions, serà una sanció per haver passat l'estona. Però aparcar continuarà sent gratuït a Montmeló. Amb això fem 135 places. I després, com que l'escorxador, la meitat on s'han de construir els habitatges, l'aparcament s'elimina, s'habilita aparcament tot el que és l'actual zona d'autocarabanes, que s'haurà de traslladar,
al costat de la petanca i tot allò també s'habilita com a aparcament de fet quedarà pràcticament el mateix un aparcament molt similar al que tenim ara perquè s'allarga fins al final fins a l'estació de gas del final i per tant entre una i l'altra amb una intentem cobrir l'aparcament que s'ha perdut el primer de maig el PM01 la continuació des de l'estació de Navall
que això no ho he esmentat, però allà també ja veieu que ja si heu passat... No, no, perquè l'urbanització està molt avançada i, per tant, doncs jo crec que no trigarem gaire, que cap a l'estiu del 26 ja es podran obrir els carrers i serà un nou àmbit de Montmeló, serà el nou àmbit de creixement de Montmeló i està quedant molt bé. Els que feu la ronda del riu, ja veieu que la rotonda ja es veu perfectament, com va la rotonda,
I per tant, també tornarem a guanyar cert aparcament allà, més la zona d'aparcament a sobre de la Llosa, més la nova zona d'aparcament de l'escorxador. Queda pendent, perquè no tenim els recursos per fer-ho ara, l'asfaltat de l'àmbit del Pedregà.
que és l'espai on fem festa major, on l'enguatge ha fet MotoGP, i tota aquella esplanada, la idea és asfaltar-la i poder-la habilitar com a aparcament. Però necessita de recursos que en aquests moments no podem destinar i que més hora que tard ho haurem de fer. L'aparcament no és només asfaltar, és fer tots els desaigües, la il·luminació, la senyalització, la pintura, els accessos, les sortides, etc. I, per tant, no és només tirar asfalt, sinó que és fer un projecte d'adequació de l'espai.
Ens ha arribat una pregunta. Ens han dit, el nom que marca és Razul Finko i ha dit l'enllumenat, però no ha dit res més. Razul, el Raül, sí, sé qui és. Diu l'enllumenat, però no ha dit ni és pregunta ni ha seguit escrivint. No sé si es refereix a això, però hi ha una partida pressupostària per continuar transformant l'ET en l'enllumenat del poble. Ho anem fent cada any, hi ha una partida pressupostària i cada any anem canviant diversos carrers a l'ET.
I llavors Montrulo diu, hi ha previst fer alguna cosa a l'antiga residència o es deixarà l'edifici tancat sense ús? Ah, no, molt bé, molt bé, bona pregunta. No, no, sí, sí que hi ha previst. El nostre desig, i avancem en molt bona direcció, és que aquell edifici esdevingui una llar residència per a persones amb discapacitat.
Justament ahir vam tenir una trobada amb els alcaldes i alcaldesses de Mollet, de Granollers, les Franqueses, Lliçà de Munt, Vigues i Rienys, i crec que no em deixo ningú, i ara mateix les AFES del centre de Can Vila i del Montserrat Montero, que són els centres comarcals de referència de centres de treball o centres especials de treball de posons en discapacitat,
han enviat un comunicat als ajuntaments i a la Generalitat demanant la creació de places. I nosaltres, no és perquè hagi sortit això ara, perquè ja ho teníem pensat d'abans, tenim la voluntat, parlada amb els pares i les mares, de nens i nenes amb discapacitat, amb un meló, nens i nenes, que sovint no són tan nens i nenes. Sí, són adults.
que tenen 50 anys, doncs de disposar d'una residència, llarg residència, que treballés conjuntament amb el centre especial de treball o amb el centre ocupacional del grup DEM i que servís com a un espai de...
Un espai en què les persones amb discapacitat de mòbil poguessin tenir el seu projecte vital independentment dels seus pares. Molts, com us dic, es fan grans i, tot i la seva discapacitat, tenen la voluntat de tenir el seu propi projecte personal de vida
I per això necessiten sortir de casa dels seus pares com en un moment o altre hem fet tots quan hem pogut. I per això necessiten, però no poden fer-ho sols, necessiten recursos específics per poder-ho fer. L'edifici de Candotres, en tant que ha sigut residència molts anys, creiem que té la distribució d'espais adequada.
Té les habitacions, té els espais comuns, té la cuina. La cuina podria donar servei també al cas de la gent gran, com ho havia fet abans. És un espai cèntric, està adaptat i, per tant, no té barreres de mobilitat. I amb una reforma, creiem que no gaire costosa, es podria adaptar. El tema no és tant la reforma de l'espai com el concert de places públiques amb la Generalitat de Catalunya. Aquesta és la part fonamental.
I, justament, a la reunió que teníem ahir aquests ajuntaments, parlàvem de fer front comú amb la Generalitat, presentant perquè Granollès també té possibilitat de generar noves places. Qui va ser que ho va dir? L'Issadamunt té la possibilitat de cedir un terreny a la Generalitat per la construcció d'una nova residència, llar residència per persones amb discapacitat, Montmelotec amb d'altres. Doncs presentar tot aquest catàleg de recursos disponibles a la Generalitat per concertar noves places per persones amb discapacitat.
I nosaltres ja ho havíem parlat amb el departament, el departament ja coneix la voluntat de Montmeló de fer-ho, el grup d'EM també hi està treballant i esperem que, mira, una de les coses que m'agradaria moltíssim que passés aquest 2026 és que poguéssim tenir tancat el concert de places de Can D'Otres i acordat amb algú el seu arranjament i la posada en marxa.
Molt bé, doncs no sé si hi ha alguna cosa més que ens vulguin dir o si entra alguna pregunta, Pere, si tu havies previst alguna cosa. Sí, sí, tinc diverses coses per no repetir-me. El pressupost ja ho he comentat i per tant és un pressupost amb una quantitat important d'inversió i de renovació, per això dic que aquest any serà un any d'obres, un any molt complicat pel que fa a la realització física d'obres i per tant comportarà molèsties, no puc dir una altra cosa.
però tots sabem que aquestes obres acabaran sent pel bé del poble i, per tant, des d'aquí dic que espero comptar amb la complicitat i la comprensió de les molesties que vindran, segur vindran, amb la realització d'aquestes obres. Volia també comentar que han començat a sortir algunes notícies respecte a la Fórmula 1. Avui, sobretot, a premsa han començat a sortir.
Jo al Consell d'Administració del circuit aquest tema s'ha tractat, però no és públic encara i per tant l'acord és que ens esperem que sigui públic per poder-lo comentar. Només dir-vos que continuarem tenint formuleu a Montmeló, que Montmeló continua ser un dels circuits importants del circuit de circuits,
i que el que era important després de l'acord de Madrid era garantir la continuïtat de la Formula 1 al nostre circuit. I el nostre circuit continuarà tenint Formula 1. I està aquí Podolers, que deia la Mayra Gomez Camp. Espera, Pere, que ha arribat el Montrulo que t'havia demanat per can d'altres, diu gràcies, espero notícies en aquest sentit, s'agraeix aquesta notícia. I llavors a Martín Posadas ens diu Pere, por favor, mi hijo i mi nieta necessiten una vivienda.
Ja, sí, sí, fem el que podem i aquesta legislatura vam dir que el que feiem era generar oportunitats d'habitatge per a tothom i és el que intentem fer. De moment tenim les 18 dotacionals de davant de Maragall, aviat estan les 38 del sector nord, l'escolxador s'urbanitza perquè allà hi ha d'haver unes... a prop de 200 habitatges de protecció oficial, tots ells,
Una part volem que sigui de lloguer, veurem si som capaços, i l'altra de compra, de protecció oficial, tot i saber que la protecció oficial en Montmeló està a zona 1, que és 1 o 2, ara no vull equivocar-me, però estem en una zona molt propera a Barcelona i això fa que els preus de protecció oficial siguin cars, però de protecció oficial.
Vol dir que la gent que hi excedeixi no pot tenir una altra propietat, vol dir, bueno, tots els requisits de la protecció oficial, doncs allà també s'està promovint habitatge. Com he comentat, el PM01, que és al costat de Màximo Mor, també s'està generant un edifici de 44 habitatges de protecció oficial, que és la primera fase de reorganització d'aquell àmbit.
És a dir, s'està generant habitatge. Jo entenc que els cicles, els ritmes de generació d'habitatge són molt lents. Però tot el que podem fer com a Ajuntament jo crec que ho estem tirant endavant perquè Montmeló tingui oportunitats d'habitatge per a tothom. Això, més d'hora que tard, el que provocarà serà que en generar-se nou habitatge, tant de lloguer com de compra,
doncs el mercat es relaxi una mica esperem però clar necessita un habitatge ja ho entenc molta gent de fet és la petició més comuna de la gent que necessita un habitatge
És que poca cosa més pot fer l'Ajuntament, no pot pas tenir un parc d'habitatge. No, ja tenim un parc, per exemple, fixeu-vos, perquè veieu que fem tot el que podem, a part de permetre la transformació de locals comercials sense ús en habitatge, allà on es pot, i és la majoria de llocs,
Per exemple, les persones grans que van sol·licitar un habitatge dotacional al costat de Poix de Maragall, i serà exactament igual al sector nord, i per tant són habitatges nous, accessibles, amb ascensor, etcètera, energèticament sostenibles,
molts d'ells són propietaris d'un habitatge perquè el van comprar els 70, 80 i el fet de ser propietaris d'un habitatge els impedeix els impossibilita poder accedir a un habitatge dotacional doncs per exemple una de les coses que vam acordar amb l'Incasol és que si ells cedeixen el seu habitatge a la bossa de lloguer de l'Ajuntament i per tant és l'Ajuntament qui gestiona aquell habitatge per poder-lo cedir en lloguer a alguna família, alguna persona
Llavors sí que se'ls permetria entrar a la llista de peticionaris d'habitatges dotacionals. És a dir, sempre que tenim l'oportunitat intentem generar-ne.
Molt bé, doncs estem, perquè no sé si hi ha alguna cosa que vulguis comentar tu d'aquestes festes de Nadal, ha tornat a començar la campanya emocionat. Sí, no sé si heu vist. Avui una senyora que viu a la Cucurni se'm queixava dels llums de l'entrada al poble. De l'entrada, perquè són massa foscos. Sí, perquè són molt pobres i tal. A veure, no li puc dir que no, és veritat, aquells llums potser porten 10 anys que els hem comprat.
Jo personalment penso que la despesa en llums ha de ser mesurada. Jo veig competicions entre pobles i ciutats per posar il·luminacions impossibles i entenc que el poble ha d'estar decorat i ha d'estar maco però al final és una despesa que paguem entre tots i que surt dels diners de tots
I que més enllà d'olorar una plaia no acabo d'entendre. Llavors, en un any, no sé si he passat per la plaça de la Vila, però heu vist que hi ha, hem posat aquells sostres de llums, hem posat aquell element figuratiu a la plaça de la Vila, aquell arc, sí, és com mitja lluna. Sí, és una mitja, una bola de... Sí. L'arrel de Nadal. Intentem fer-ho mitjans propis, no llogant, perquè és molt més car.
I de mica en mica anem a renovar. És veritat que els cartells d'accés al poble ja porten 10 anys i potser haguem de fer la inversió. Però la il·luminació de Nadal jo crec que ha de ser una cosa raonable. El poble ha de tenir aspecte de Nadal
però no pretenem competir amb Vigo, ni amb Badalona, ni amb ningú. És a dir, crec que com a municipi, en general, la gent agrairà molt més que aquesta despesa es destini a coses que perduren molt més temps i que donen molt més servei, més enllà del que maco, que maco. El Emi Cordoba Sánchez ens diu ¿Pero puedes explicar el tema de los containers de la basura? ¿Que hay que pasarla varias veces a la semana? ¿Lo explicas, por favor? Y sobre todo la subida de precio.
Bueno, subida de precio... No, mira, es interesante esto. La ordenanza que hemos aprobado en 2026 ya no es todavía perfecta.
Pero ya es un... Yo creo que hemos... Esto, claro, la gente lo verá en breve, lo verán en marzo, abril del 26. Pero hemos generado una ordenanza en la que también hemos sido pioneros en este asunto. A mí me gustaría recordar que cuando nosotros en octubre, septiembre, octubre del año 2022, decíamos esto de los contenedores cerrados y éramos los primeros de la comarca y nos decían que estábamos medio locos,
Bueno, esto venía de la Ley 7 barra 2022, que obligaba a la instalación de sistemas de identificación en el depósito de residuos y a la generación de sistemas que tendiesen al cobro por generación. Y fuimos nosotros primeros, pero fijaos que ahora, pues, Mollet acaba de implementar, que, por cierto, en breve podrán presentar resultados y son espectaculares. Están y estoy muy contento porque, a pesar de las dificultades, pero que una ciudad como Mollet, que son 55.000 habitantes,
pues haya pasado de treinta y poco por ciento de recogida selectiva a porcentajes muchísimo más altos. Es bueno para todos. Esto es así. Pero también tenemos en Puertas, Sansaloni, que ya han empezado, Santa María de Palo Tordera, Vilanova del Vallés, ¿qué más? A los llevo de memoria y me dejaré seguro, eh.
Bueno, pero en Cardellas, Las Franquesas, Montorres del Vallès, Paredes lo hará seguramente a partir del año 2027, igual que Ranoyers, igual que otros, pero es decir, que es algo que no lo hace solo Montmelo, sino que lo va a acabar haciendo todo el mundo.
Y no os podría decir la cantidad de municipios que nos han venido a ver para conocer el modelo de Montmeló y para replicarlo de toda Cataluña. De Tarragona, incluso de fuera. La semana pasada, hace dos semanas, vinieron de la Diputación de Valladolid. Bueno, quiero decir, que algo que parecía que nosotros estábamos un poco locos cuando lo pusimos en marcha y que fue un éxito Montmeló y sigue siendo un éxito, pues ahora lo están implementando en todos los sitios porque hay una ley que obliga a hacerlo.
Entonces, justo ayer estuve en unas jornadas de gas verde, de generación de biometano a partir de materia orgánica, que es algo que la gente creo que tenemos que explicarlo mal porque creo que mucha gente no lo sabe. La orgánica que separamos y tenemos al contenedor marrón en granollers, justo aquí al lado, se transforma en biometano.
Un biometano que se inyecta en red y que, por lo tanto, sirve para el consumo, pero que también sirve para vehículos. De hecho, la intención es que la flota de vehículos del consorcio de residuos acabe funcionando con el biometano generado por la propia orgánica. Y se está hablando, el paradigma del que se habla es que el residuo ha dejado de ser un residuo para ser un recurso.
No es algo que se tire, no, no. Tanto el papel como el vidrio, como los envases, como la orgánica, es un recurso que se utiliza de nuevo por economía circular en la industria. La orgánica también, o a través de biometano, o bien como compost.
Entonces, justo ayer el debate era este, es decir, si el residuo ha pasado a ser un recurso, ¿qué retribución recibe el ciudadano por depositar correctamente ese residuo? Y ese es el paso en el que estamos y nuestra ordenanza del 2026 ya pretende ir en esa dirección. No es que se vaya a pagar, porque al final hay que cubrir los costes del sistema, pero sí que quien lo haga mejor debería tener mejores condiciones económicas en el pago de la tasa que quien lo haga peor. Y la ordenanza sí que recoge ya eso.
Al final, nosotros de cada domicilio tenemos el régimen de aperturas de cada fracción. Sabemos cuándo abren restas, sabemos cuándo abren orgánicas, sabemos cuándo abren envases. Pues con esa información deberíamos ser capaces de generar, que es lo que contempla la ordenanza, un primer modelo, que después lo haremos evolucionar, de bonificaciones y penalizaciones por la abertura de fracciones dentro de unos márgenes razonables. Igual que la utilización de la desallería, etc. Entonces,
La ordenanza de los 2026, que todavía no es todo lo evolucionario que podría llegar a ser, pero que sí que tiene, como decía esta persona que nos preguntaba ahora, sí que tiene unos rangos de apertura por cada fracción.
El ciudadano recibirá en su domicilio una factura, un recibo, con el detalle de aperturas de cada fracción realizados durante el trimestre y las bonificaciones que le corresponden durante el trimestre. Una de las dificultades que tenemos con las bonificaciones ahora es que las tenemos que hacer el año vencido. Mi comportamiento del 2025 me comporta bonificaciones en el 2026, el del 26 en el 27, y así. Ahora no, se van a aplicar en el trimestre que finaliza. Enero, febrero, marzo, la factura llegará, la factura del recibo llegará en abril,
i em llegará con las penalizaciones o bonificaciones que haya tenido en ese trimestre. Abril, maio o junio, pues en julio me llegará el del trimestre, el del següent trimestre, i així sucesivamente. Que pots corregir els hàbits, no?, s'encassa que estiguis... Clar, tu veus el resultat del teu comportament, del comportament del teu domicili, en les obertures de les targetes, i per tant pots corregir el següent trimestre si veus que t'has parat. La idea és que si en definitiva els contenidors tancats no deixen de ser un comptador d'utilització del servei,
Doncs de la mateixa manera que tenim un comptador d'aigua o tenim un comptador de la llum, pot haver-hi un trimestre que m'hagi passat gastant aigua i això ho notaré a la factura, doncs exactament igual amb els residus. Si tinc un mal comportament aquell trimestre, ho haig d'haver reflectit a la taxa. I en canvi, que ho hagi fet bé, ha d'haver-ho beneficiat, ha de pagar menys que qui ho fa malament.
Ens demanava també que expliquessis la pujada, no?, perquè s'han apujat la taxa. Sí, però la pujada... És a dir, el que diu la llei és que la taxa ha de cobrir els costos del servei.
I, per tant, això és el que es fa. La pujada no és més que per cobrir els costos del servei. En què es basen els costos del servei? Per començar, compra de vehicles, manteniment, combustibles, etcètera, personal, tot el personal de recollida de residus,
amortització de les plantes de tractament, què més? El tractament, no? La pròpia compra dels contenidors i dels sistemes de tancament, tot aquest cost ha de quedar cobert amb el que es cobra de taxa. Llavors, en guany crec que s'apuixa un 7-8%, que són les xifres que el Consorci ha trasllat als municipis, i és senzillament això, és a dir, fixeu-vos, jo no estic dient que pagarem menys descombraries, que tothom pagará menys descombraries. Dic
Que qui ho faci bé ha de pagar menys que qui ho fa malament. Però al final la taxa ha de cobrir el cost del servei. Ell mateix, han entrat altres preguntes, però continuarem amb l'EMI perquè diu, però hi haurà un màximo i mínim d'obertura? Si ens ho pot explicar millor, però hi haurà un màximo i mínim...
Sí lo hay, hay unos baremos. Por ejemplo, una persona me decía, yo es que este año he abierto 270 veces la resta y tenía penalización en la tasa, claro. Es que no es razonable abrir 270 veces en un año la resta. No lo es. Quiere decir que no está reciclando correctamente. Claro.
El Miguel Alonso Nestares diu si agradece el castellano en la esfera pública de vez en cuando. Jo, mira, això, perquè també és veritat que em queixen per l'altra banda. Jo, si la persona se m'adreix en castellà, intento respondre en castellà. No tinc cap problema. Jo sempre he dit que el meu problema no és parlar català o castellà. Són tots dos idiomes oficials a Catalunya, estatutàriament i constitucionalment. I, en tot cas, el meu problema és no saber més idiomes. Parlo anglès, francès i m'agradaria parlar molts més.
L'EMI Córdoba ens diu d'abertura, el del màxim i mínim d'abertura. Sí, sí que los hay, hay unos baremos de máximo y mínimo, sí.
Iolanda Padilla-Alonso diu, per què paga lo mismo una persona que vive sola que una família de 4? No, això no és cert. Estava armat pel valor de l'habitatge i per persones empadronades. No paguen el mateix. És a dir, una persona vivint sola, aquesta persona que viu sola, pot estar vivint en un pis de 60 metres quadrats o pot estar vivint en una casa de 300 metres. Aquesta mateixa persona no pagarà el mateix si viu en una casa de...
Un pis petit a una casa gran. I la família de sis membres tampoc no pagarà igual si viuen en un pis de 60. I en tot cas, la persona sola no pagarà mai com les sis persones juntes. No, no. Això hi ha des de l'any 2015 que nosaltres molt malament ja ho fem així. I ara més, i ara més, el fem amb les obertures, amb el regim d'obertures. Clar, ens diu l'Emi, diu, però tampoc ho poden abrir les mismas veces una família a una persona que viva sola.
No, claro, sí, sí, sí. Por eso, por eso, por eso... Ya da la diferencia. Llavors, al VK Ceres Bediu, ¿cuándo se dará una solución a los contenedores de basura en Barrio Cantabola? Pues tienes razón, eso está pendiente, pero no acabamos de encontrar la solución. De momento, lo que sí que queremos hacer es poner cámaras para vigilar, porque sabemos...
Que ahí quien deja cosas fuera son gente que está de paso. No se limpia el hogar ni se recoge lo que vienen a tirar de otros barrios. Tenemos neveras y neumáticos hace tres días. No es de otros barrios, es gente que está de paso y que lo abandona allí porque interpreta que es una zona en la que no hay vigilancia. Bueno, pues algunos se llevan un susto.
Llavors, ja ens han dit, perquè la Martín Posadas ens diu, jo reciclo correctamente, i l'altre, ja que ens ha arribat de l'EMI, ja t'ho he llegit, que és lo de, tampoc lo puede abrir las mismas veces una familia o una persona que vive sola. Sí que és cert que una de les idees és que la factura, la propera, que fins ara no rebíem, vingui tot detallat.
Igual que rebem la de l'aigua o que rebem la de la companyia elèctrica, que ens va dient quantes vegades hem obert, què hem fet i què ens aporta benefici o què ens penalitza perquè puguem corregir-nos. Sí que tenim una bona notícia que ens va donar la consellera de Territori, que tot el tema de gestió de residus depèn del Departament de Territori de la Generalitat, i és que després de queixar-nos els municipis que complim, doncs que el 2026 tindrem condicions diferents
En el pagament de cànon, els municipis que sí que estem complint amb els percentatges de reciclatge que determina la directiva europea tindrem millors condicions de pagament de cànon que els municipis que no compleixen. I això està bé, és just.
A Martín Posadas, en Sfasavec, soy jubilada, ayudando a mi hijo todo lo que puedo. Es lo que va en esta vida, manat un pis por fil y parla. Emi Córdoba, digo, ¿es cierto que va a subir un 12% el recibo del agua y 12% el alcantarillado? Pues es que, de nuevo, lo mismo. Es decir, el ACA, perdón, el ACA, ATL, Aigua Sterlio Bregat, ¿el agua cómo funciona? El agua no nos la inventamos nosotros ni la dibujamos. El agua nos la proporciona Aigua Sterlio Bregat. Entonces, Aigua Sterlio Bregat a nosotros este año nos ha subido cerca del 20%.
Bueno, porque ha cambiado el modelo de facturación del agua a los municipios. Es decir, el agua no es de extracción propia. Hay una parte muy pequeña de extracción propia. El resto es, se adquiere de la red de Aiguastas Leobragat. Y luego nosotros la distribuimos. La red local sí que es nuestra.
Pero si a mí la materia prima de distribución me la subo en un 20%, pues eso tengo que reflejarlo en la tasa para cubrir los costes de lo que me está costando. Entonces sí, sí. Pero no es porque el Ayuntamiento vaya a cobrar más, bueno, va a cobrar más, pero para cubrir el coste de lo que ya le cuesta más.
A Martín Posadas diu, però no recibo ninguna ajuda de parte de Nadia. No llença preguntes, sinó que... Va explicant la seva situació. Jo no sé si ella està en contacte amb els serveis socials, si no, doncs que demani, si vol demanar hora, que em vingui a veure i intentarem ajudar-la. A veure quins canals pot tenir. Vale. Doncs, el V. Càceres ens diu... El Bruno, és el Bruno, sí, sí. ¿Puede poner fecha a la solución?
Pues tendría que hablar con el departamento del territorio, pero como sé quién es, Bruno, te lo diré. Porque está... Estem parlant de Cantabola, del problema de les escombraries. Oi que ho ha dit, Cantabola? Ho dic bé, eh? El barri de Cantabola. Doncs, ara mateix no tenim cap més pregunta per llegir-te. Jo crec que tot el que... Bueno, Festa Major, la comissió de festes ja s'ha reunit un parell de vegades o tres.
treballen per fer encara millor la festa major de l'any 2026 i esperem que sigui fantàstica, que estic convençut que ho serà.
La propera cosa que ens ve, que suposo que ja anirem informant també, seria el del Parc Reial, que crec que la canalla ja ha rebut la visita i tenen les instruccions per fer-ho, però... Ho farem a Can d'Otres. Espero que sigui l'últim any, que ho podem fer a Can d'Otres. Espero que sigui l'últim any perquè l'any que ve ja estiguem en marxa amb la residència. Que ja estigui ocupat amb una altra cosa.
Doncs no sé si algú més ens vol fer arribar alguna cosa. Bueno, el V Cáceres ens diu que no és Bruno, sóc su padre. Ah, vale, vale. Ah, V Cáceres, vale. Que no sea que hables con el hijo. No, no, vale, vale. I a Martín Posadas diu, gràcies, espera, te iré a ver. Bien.
Per tant, no sé si aprofitant aquest micro, espera, Decimara65 em diu, jo he avisado hace més d'un any que els pedals de els contenedors no estan i no els solucionan, com puc puc pedir-lo?
Pues, ¿de qué área es? Bueno, a ver si nos lo dice. Si no, bueno, en principio sí que el servicio de mantenimiento va viniendo. También os soy sincero, ¿eh? Igual que os he dicho que Montmeló empezó y ahora, pues, por ejemplo, se está implementando Mollets, se está preparando las franquesas o Sanceroni, pues el fabricante que antes solo de estos contenedores solo tenía que dar servicio a Montmeló, ahora tiene que dar servicio a muchísima más gente. Entonces el mantenimiento hemos detectado que no funciona tan rápido.
como antes y ya lo estamos hablando con el fabricante, entonces que nos diga el área de la que se trata. Diu Sant Crist amb Luis Chamizo, és el que està davant del Sant Crist XXI, les cases 19-21 per allà. Ah, els està davant de la Maria Antonia. Diu, los quemaron y los pusieron sin pedal.
Puede ser. I quizás se posin d'urgència i no tenen... I no s'han canviat pels bons. Doncs, no sé, jo crec que si entra alguna cosa, si no, si vols, ja que és l'últim dia de l'any que et podràs adreçar als que ens escolten per aquests mitjans i vols enviar-nos alguna felicitació o alguna cosa de cara. Sí, bueno, desitja...
Jo sempre he pensat que l'any en realitat comença al setembre. És com el curs escolar. I això del Nadal és un descanset. Però sí que és veritat que és un moment per aturar-se, per estar amb la família, per agafar una mica de perspectiva d'on venim i cap on anem.
I jo en aquestes dates, que són com molt sentides, hi ha gent que no li agrada gens al Nadal perquè li porta records i els records no sempre són bons o la nostàlgia també està més present, sempre recordo de la gent que aquestes dates no les passa bé, les passa amb hospitals, les passa amb jutjats, les passa treballant perquè nosaltres puguem gaudir. I per tant felicitar el Nadal a tothom, evidentment,
Però molt especialment les persones que aquest Nadal no el passaran com voldrien passar-lo. En tanatoris, en serveis d'urgència, en jutjats, en presons, en hospitals... Bé, doncs tota aquesta gent crec que és els que més necessiten una felicitació de Nadal. I per tant, per tothom, però especialment... Però especialment pels que potser no ho tindran tan fàcil. Ens ha entrat, ens sap greu, eh? Perquè hauríem d'haver acabat amb el...
Pero Alemi continua bien. Cuando no van bien los containers, como no va lo de la tarjeta, ¿cómo se contará si se recicla? Porque fallan bastante. Está previsto, está previsto.
I acabem amb el Julián Mariscal Pérez, que ens diu bones festes, que ens ha entrat un missatge. Molt bé, igualment. I ja està, i per part de Ràdio Montmeló i de la persona que us parla aquí, doncs igualment, molt bones festes. Ens retrobem al gener del 2026 amb aquest programa Jo vull saber. Tal com us dic sempre, ja podeu fer arribar les vostres preguntes, que les anirem guardant per poder-los adreçar a l'alcalde en el proper programa. Moltes gràcies a tothom. Gràcies, Pere. Gràcies a vosaltres. I fins l'any 2026.
Ràdio Montmeló Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló