la ràdio municipal i digital de Montmeló. Ordre del dia.
programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus.
Comencem un nou programa d'opinió dels nostres representants polítics. Ordre del dia és el programa on parlem amb un portaveu de cadascuna de les formacions polítiques per conèixer què pensen sobre diferents qüestions de la gestió diària del govern municipal o bé d'allò que passa al municipi o del que passa al territori. Bona tarda i benvinguts a Ràdio Montmeló. Bona tarda. Ens acompanyen a l'estudi de l'emissora en Didac Sant Esteban de Junts Montmeló. Bona tarda. Pep Benach de Fem Montmeló. Bona tarda. Marcel Comas de Canviem Montmeló. Hola, com anem? I Manuel Martín del PSC. Bona tarda.
Per al programa d'aquest mes de febrer hem pensat parlar d'en meteorologia, però no patiu, que no us demanarem que ens feu cap previsió meteorològica, sinó que volem parlar dels efectes climatològics que darrerament ens afecten. Dijous 12 de febrer vam viure un episodi de fort vent que va aturar tot el país i hem passat un munt de dies amb pluges i de forts aiguats a diferents indrets del país espanyol.
Si bé la decisió d'aturar un país, suspendre l'activitat escolar, l'activitat esportiva, l'atenció sanitària no urgent i reduir la mobilitat no depèn de Montmeló, sí que els municipis i la seva ciutadania poden actuar per tal de ser resilients i conviure amb aquestes adversitats. Comencem preguntant-vos, creieu que ha estat una alerta exagerada i, bueno, començaríem per tu?
Bé, jo no considero que sigui exagerat al final. Ojalà, quan va passar tot allò de l'Adana de València, haguessin actuat de la mateixa manera. Els governs o les persones dirigents han de prendre decisions davant d'aquests fets i sempre crec jo que ha de primar la seguretat de la ciutadania en general, que no pas l'activitat econòmica o interessos individuals. Per això jo crec que la mesura que es va prendre era dient
No podem arribar a saber mai si el fet de prendre-la va evitar o no va evitar alguna mort, però sí que és veritat que tot i prendre aquesta decisió va haver-hi incidents, va haver-hi persones que van patir accidents, cap mort, però sí que van haver-hi accidents. Per tant, no ens volem arribar a imaginar que hauria suposat el no prendre aquesta decisió i davant...
l'emergència que es va activar del ventcat i amb les ratxes de vents que teníem arreu del país. Sí que és veritat que en el concret de Montmeló o del Vallès Oriental no va haver-hi unes ratxes de vents molt, molt fortes, però si mirem Mataró, mirem Terrassa, mirem Barcelona, sí que els quilòmetres per hora que va agafar arribar el vent era bastant important. Per tant, jo no em vull enrullar més, jo crec que la mesura va ser bona. Correcte. Marcel?
Sí, com deies, Mercè, no som meteoròlegs i jo confio plenament en les autoritats de meteorologia, la EMET, que emet aquestes alertes, que té grans professionals i, per tant, si ho van considerar, van decretar l'alerta vermella.
i Protecció Civil de Catalunya va activar els protocols, doncs res a dir. Vull dir, això, plena confiança en els que sí que som meteoròlegs i en els que treballen en les emergències. El que sí demanàvem nosaltres des de Canviem Moló, i ho vam plantejar fa un any i escaig, com una moció, és tenir actualitzats el que ens competi municipalment, que són els plans d'actuació i d'emergència.
unificats ara a través d'aquest document únic, el DOPROCIM, i que tothom tingui clar què ha de fer quan passen aquestes alertes i aquestes emergències i tenir els simulacres al dia i les noves casuístiques d'alertes, doncs, contemplades. En aquest sentit, doncs, per sort, aquí al Vallès, com deia, li mal no va ser tan greu, un mal potser tampoc, i això ens pot fer semblar, doncs, que no calia, però bé, hi ha altres llocs. Fins i tot sí que haver-hi una persona morta, em sembla que el Baix Llobregat,
hi va haver accidents de cotxe, i aquí Montmeló també s'ha de dir, doncs, va caure un dels pins d'aquests de més de 5 metres de Vilar de Bo, que per sort no va... No ha tocat res ni ningú, no? Sí, però va caure molt a prop dels cotxes i va caure en un camí escolar. Vull dir, no ho sabem tampoc, crec que cada dia hi passen nens i nenes per anar a l'escola per allà. Vull dir que tot el que es decreti en aquest sentit, doncs, benvingut, i si no hem de lamentar pèrdues i no va ser tan greu en aquestes hores, doncs millor. Millor que millor. Pep?
Doncs sí, al final ens hem de fixar també en les previsions i al final sí, anunciaven ràfegues de vent doncs prop dels 120 km per hora i al final ells també preveuen que a nivell general de Catalunya
doncs està clar que és evident que s'onés l'esalert a nivell de tot Catalunya, encara que després les afectacions no siguessin, com s'ha comentat, no siguessin tampoc generalitzades a tot arreu. Segurament això és supercomplicat de preveure, però sí que sobretot
El que no és complicat és prevenir. Crec que prevenir ha sigut la clau per poder al final minimitzar l'impacte, perquè encara així els rumbers van fotre segurament més de 200 incidències que van tenir durant el dia, som retirades d'arbres
i també amb cotxes que van patir el seu i també lamentar aquests accidents que van haver-hi amb ferits que també van existir en tot aquest context nosaltres està clar que a partir d'ara segurament això cada vegada ho tindrem més sovint i per tant tota la previsió benvinguda sigui Didac
Bé, si l'alerta ha estat realment exagerada o no, com dèieu, la veritat és que no ho sabrem mai del tot perquè no sabem què hauria passat si no hi hagués estat. Ara bé, el que sí que és un fet és que l'afectació de la regraventada ha estat força desigual en funció del territori.
i que en canvi l'alerta va ser uniforme, paralitzant el país una vegada més. Per això pensem nosaltres que sí que és raonable preguntar-se si s'ha actuat pensant veritablement en el país la seva gent per salvar-la i evitar riscos, o si s'ha actuat també a partir del principi de precaució. És a dir, aquestes decisions ja estan, com deia el regidor socialista,
estan veient-se contaminades d'alguna manera per aquest debat que es va generar mediàtic i d'escarni polític després de la dana del 2024 i si, per tant, els representants polítics actuen fent cas 100% als tècnics o si ho fan també per aquesta por d'aquesta escarni. Perquè aturar el país no és poca cosa, pensem a Junts, i per això creiem...
que l'important en aquests casos és mirar a definir la resposta al màxim, territorialitzar-la si es pot, és veritat que amb una avantada potser no ho acabes de definir del tot, però com deia ara el Pep, és una situació, l'avantada, l'apagada, la nevada, que cada vegada es donarà més, i segurament en parlarem més endavant, i per tant intentar fer compatibles els anuncis, les recomanacions amb la vida de les persones i la seva circulació, perquè el capdavall, no oblidem, també és un dret, creiem que hauria de ser també una prioritat.
Clar, és cert que no es va poder, va ser tot Catalunya, però la mobilitat és tan exagerada cada dia que suposo que si no arriba a rebre l'alerta algú de Girona, potser agafa i se'n va a Barcelona, perquè si no coneixes el perill, però vaja, que dèieu, que suposo que hi ha moltes coses i un altre factor que s'hi afegia amb el vent és com d'ell moll estava el terra, que no hi havia clau i les ventades i els arbres es movien d'una manera bàrbara.
Doncs si aquestes condicions meteorològiques segueixen provocant tancament d'escoles, creieu que caldria establir un calendari per recuperar aquestes hores lectives, com s'ha hagut de fer a altres països, Marcel?
Doncs no. De moment em sembla que no és necessari. El que sí que ens agradaria que passi a altres països és que els mestres i professors estiguin més ben pagats i no estiguin a la Cuba d'Europa i dins de l'Estat, a més a més els catalans també a la Cuba de l'Estat, i hi hagués més inversió i més recursos per tota la resta de dies que sí que hi ha a escola, per poder fer una escola inclusiva real, per poder desplegar aquests decrets d'inclusivitat, perquè hi hagi més manteniment dels centres, perquè...
les beques menjadors arribin a qui ho necessita i tendim cap a una gratuïtat del major d'escolar perquè es destini al 6% en educació, com hem demanat més d'una vegada, etcètera, etcètera, etcètera. Perquè al final són casos excepcionals que un dia no vagin a escola no ens preocupa especialment que perdin el currículum per aquest dia i a més a més poden fer treballs a casa i es poden fer altres aprenentatges. També precisament poden aprendre les conseqüències del canvi climàtic, per exemple, no?
El que sí que ens preocupa és això, aquesta manca d'inversió en l'educació pública al nostre país. I també un altre tema que va de la mà, que és el que sí que comentaves, del tema de la mobilitat. El mercat de treball potser no està preparat perquè hi hagi aquestes emergències. Així com a les escoles sí que es tanquen, en el cas dels llocs de treball es deixaven la porta oberta i es deia, bueno, valori vostè mateix, treballador, treballadora. Si li dius al treballador, depèn de la...
de la relació de poder que tingui amb el patró o amb l'empresa, doncs pugui anirar o no. Si deixem la porta oberta, hi ha d'haver directius més clares també a nivell laboral, perquè al final no sigui un d'alta baix econòmic i també de mobilitat, perquè a vegades per no generar mobilitat en generem més, perquè que els nens no vagin a l'escola potser n'acaba generant més per portar-los a altres llocs. Per tant, el que sí que estem és una regulació millor també per aquests casos en l'entorn laboral i més inversió a l'escola pública en tots els sentits. Pep?
Bé, a veure, si ens centrem només en aquest episodi concret, al final només va afectar un dia i l'endemà les escoles van reobrir sense incidències, algunes d'elles segurament, els que van caure als arbres a sobre, doncs segurament van agrair...
que es cancel·lessin les classes i al final pensem això que en aquests casos concrets com aquest segurament no cal reprogramar tot el calendari escolar però sí que ens alerta al final que aquests esdevinents si cada vegada són com hem comentat més freqüents
sí que potser caldrà aplicar altres mesures, no sé si directament reorganitzar calendari escolar, que potser és un impacte massa dur, però sobretot tindran protocolitzats els protocols que siguin clars, si cal fer classes virtuals en aquests moments, si cal recuperació d'alguns continguts claus que segurament alguns els afecten més que altres,
o, per exemple, que siguin reorganitzacions internes dels mateixos centres. Al final, el repte, que és el que diem, al final no és un repte meteorològic, com ha comentat el Marcel, sinó també és a nivell organitzatiu, a nivell de ciutadania, que passa també amb aquests treballadors que sí o sí, al final, els veuen quasi com aquells que diu, entre cometes, obligats en els seus centres de treball perquè ells no tenen la capacitat de decidir si poden anar o no poden anar.
al final crec que és un tema de país que a mica en mica crec que s'haurà d'anar afrontant a poc a poc Didac?
Bé, si només és per la ventada o només és a les escoles, doncs certament és una cosa excepcional, però justament estem parlant que no només és aquesta ventada, sinó diversos fenòmens meteorològics adversos que comencen a tenir una certa periodicitat, ells per si sols o entre ells, i que no és excepcional en les escoles, sinó que també ens preguntem què passa als hospitals, què passa a la feina. Aturar tot un país, pensem a Junts, té un cost i no pot ser que la Generalitat només actui en funció de l'alerta i que això
ho justifiqui pràcticament tot. Des de Junts creiem que sí que és raonable exigir al govern alternatives per tal de fer compatibles amb planificació, la tecnologia, etc. les respostes davant d'aquestes situacions i la possibilitat que els serveis públics continuïn operant. Creiem que gestionar, quan sabem que aquests fenòmens tornaran a repetir-se, no pot quedar-se en avisar o aturar el país, sinó que cal treballar d'entubir perquè el país sàpiga funcionar malgrat aquests fenòmens. Igual que les ventades
Aquí són una excepció, però formen part de la vida normal dels empordanesos o les tempestes de neu de la gent del Pirineu. Cal que ara és més poblades i fins ara més suaus, també meteorològicament parlant, com la nostra, també ens hi puguem adaptar.
Sí, jo crec que coincidim. Al final no crec que calgui reorganitzar el calendari escolar. Al final estem parlant que en el cas concret de l'alerta per vencat van ser unes hores les que es va limitar el sistema educatiu.
però sí que és veritat que si això va més, com s'ha comentat ara, s'haurà de fer una anàlisi. Nosaltres, com a ajuntament, fa uns anys vam fer un pla de resiliència, que es diu, que és per detectar totes les inclemències termetrològiques com de transport i de mobilitat que pot patir un maló i quin era el protocol que s'havia de seguir en cada cas. Llavors, potser estaria bé que també com a país, com a...
Catalunya no, caldria fer un pla de resiliència que sigui també multisectorial, que sigui transversal i que protocolitzi què s'ha de fer en cada cas que s'ha comentat aquí a la taula. D'igual manera que crec que cal avançar la legislació del mercat laboral cap a...
anar actualitzant-lo i avançant cap al segle XXI i també posant sobre paper el permetre, no?, el teletreball i inclús exigir el teletreball en aquells casos que sigui possible quan ens trobem en situacions com aquesta, no només per situacions meteorològiques, sinó per posar un exemple, tot el que estem patinant Renfeu, doncs també
caldria posar-ho sobre la taula i si una persona és una gincana arribar fins a la feina, no ho hauria de ser, al final estan perdent moltes hores de la seva vida i sé que estic parlant del govern del meu partit, però que això s'ha de posar sobre la taula i s'ha de regular i sobretot pensar en el benestar dels treballadors i treballadores.
Crec que estem tots d'acord que tot plegat és conseqüència del canvi climàtic, que malgrat alguns encara s'entestin a negar-ho, ha vingut per quedar-se i seran més freqüents. Ho compartiu? Ho hem anat parlant, eh? De fet, jo crec que tots estem bastant d'acord, Pep. Sí, sí, ho hem anat parlant i ho compartim plenament. Tot i que avui continuem parlant sobre tot aquest fet puntual del dia 12 de febrer, que al final va ser un fet extraordinari per intensitat de vent, és evident que
que forma un patró molt més ampli, no? És un augment dels fenòmens extrems, com vents huracanats o pluixes intenses, fortes nevades, això doncs que encaixa perfectament amb la comunitat científica fa anys que va d'artant.
És cert que encara hi ha qui ho qüestiona, i tot que les dades i les evidències que anem tenint, hi ha gent que encara ho qüestiona, però crec que l'experiència quotidiana va en una direcció molt clara i al final és que el canvi i el clima està canviant.
i que aquests episodis deixaran de ser excepcionals perquè tard o d'hora arribarà-se a convertir en recurrents. No sé si nosaltres ho arribarem a veure, però la tendència segurament anirà cap aquí si no actuem o no ens adaptem a fer el que toca. Reinvertir aquesta situació no és feina de dos dies, sinó és una feina llarga
I crec que ja han començat a posar-hi mesures, mica en mica, però han de ser mesures sèries i que sobretot la gent s'ho cregui. Com he comentat abans, encara que totes les dades i tota la informació que es va donant, hi ha gent molt reticent a creure-se això. Didac?
Bé, en part, això assenyalàvem també com a resposta a la pregunta anterior, i pel que fa al canvi climàtic, sabem que hi ha dues vies, la mitigació i l'adaptació, és a dir, donar banda la mitigació, que seria treballar per ralentir el canvi climàtic, en polítiques per reduir les emissions, promoure la biodiversitat...
L'economia circular, etc. I de l'altra, l'adaptació. Aprendre a conviure i adaptar-se als canvis provocats pel canvi climàtic. I amb aquests fenòmens meteorològics esperonats pel canvi climàtic que ja s'estan donant, sembla clar que adaptar-se no és només una opció, sinó que és una necessitat. I si volem continuar funcionant com a societat i com a país, insistim, nosaltres insistim que caldrà preparar zones més densament poblades i sovint més tranquil·les, meteorològicament parlant, com la nostra, a fenòmens propis d'altres zones més extremes i que aquí només es donaven molt excepcionalment. Per tant,
Cal prendre consciència que això cada vegada serà més habitual i cal fer molta feina a tots els nivells. En aquest sentit, a nivell municipal, cal pensar si els equipaments del nostre poble estan veritablement preparats per a situacions extremes. Els arbres, les voreres, els accessos al municipi, etcètera. Aquesta és segurament la part que ens correspon a nosaltres com a representants del poble, de la qual, si no merro, en parlarem després i que des de Junts Pugumaló creiem que cal prioritzar. I Manol?
Sí, al final qui negui el canvi climàtic és que ho vol negar perquè té els desinteressos que segurament són econòmics i no pas pensa en el benestar general de la ciutadania. Qualsevol persona que visqui, no només aquí a Catalunya, sinó arreu del món, veu que els climes són més extrems, que els fenòmens són més extrems i al final la societat els pateix d'una forma més virulenta.
Aquí fa dos dies estàvem en una sequera que portava moltíssim temps, després ara porta molt de temps que no para de ploure, això se li suma al vent i això al final el que fa és posar en risc l'arbrat sobretot i tota la vegetació, perquè penseu que un arbre ha passat de no rebre aigua a rebre amb molta i de cop a...
i de copa també patir molt de vent. I al final el que ens diuen els despeses és que per saber si un arbre s'aguanta o no, l'únic que pots fer és aixecar-ho i treure'l. I si el treus ja no el tens. O sigui que és una miqueta el que ens diuen. Nosaltres igualment des de l'Ajuntament anem fent revisions constants en l'arbre d'atome municipal des del servei de jardineria per intentar minimitzar aquest risc, però sí que és veritat que el risc zero en aquest sentit no existeix. Marcel.
Sí, és una evidència que el canvi climàtic ha vingut per cadar-se i si parlem al principi amb la gent que hi entén, la comunitat científica, meteoròlegs, ho poden corroborar i qui ho nega segurament és per interessos més espuris o econòmics o per lobbies que volen seguir en beneficència d'aquest sistema. Carregant-se una, fins i tot.
Exacte, que és devastador pel planeta i que no té en compte que els recursos són limitats i que no podem seguir, que cal canviar, alguns fa molt de temps que ho diem, cal canviar moltes coses, cal canviar el model de consum, el model energètic, el model de desplaçament, el model urbanístic per la mama, segurament caldrà plantar altre tipus d'arbres, altre tipus de vegetació...
etcètera, etcètera, i és això que comentava el Didac, això per mitigar o adaptar-se, adaptar-se sí o sí, ho estem veient amb aquestes ventades, amb aquests fenòmens extrems també que comentava el Pep, doncs cal també canviar la forma de treballar, la forma d'adaptar-se a aquests fenòmens per poder seguir anant a l'escola, anant a treballar, anant al metge, anant al dia a dia, sense que ens afecti o ens afecti a la mesura possible aquests fenòmens extrems derivats del canvi climàtic.
Tenim feina a fer i, malgrat no puguem repetir els danys que s'han causat, sí que podem fer coses per no empitjorar-ho més. Com a municipi, quines són les accions que podríem dur a terme, Didac? Bé, igual que a la Generalitat i a l'Estat els correspon centrar-se a fer més resilients les infraestructures i serveis que presten davant d'aquests fenòmens, també ens cal fer-ho a nivell municipal. En parlava abans, els nostres equipaments estan preparats per situacions extremes recurrents, es plantegen les noves inversions en aquests equipaments en aquesta clau,
I el mateix a la via pública, amb l'arbrat que es col·loca als carrers, als fanals, les senyals, etc. Si tornem a tenir una pagada, podem garantir un mínim fil de llum o de connexió dels serveis més bàsics o de les persones més vulnerables? Doncs tot això són debats que segurament fa anys no ens ocupaven o no ens ocupaven tant, però que ara, vista la situació, ho han de fer. Perquè l'amenaça que aquests fenòmens es repeteixin o encara siguin més extrems és una amenaça real. I com a servidors públics, la gent espera respostes dels seus representants també,
a nivell de poble. Per això, volem veure com evoluciona, per exemple, el recentment aprovat Pla Local de Transició Energètica, o fa anys que ha demanat on, finalment, vam aconseguir que l'Ajuntament protocolitzés, d'alguna manera, la resposta municipal davant les onades de calor, o també amb obres que han de venir, obres molt importants, com tot el tema de l'organització del soterrament, doncs, tot això, fins a quin punt arriba. Es tracta, per tant, aquest tema, doncs, un tema que toca tots els àmbits, que en alguns, tots, voldrà dir prendre consciència i en molts, també, abocar-hi recursos.
Imanol.
Bé, hi ha decisions que s'han de prendre a nivell macro, que des del món maló no podem prendre que això... Ja no parlo només de Catalunya o l'Estat, sinó que parlo a nivell d'Europa o del món. Per això són tan importants les cimeres que es fan sobre el clima, on es tracten, on s'intenten posar fites de reduccions d'emissions, intentar... Hi havia l'objectiu del 2050, arribar a ser un món neutre en emissions de CO2, això...
Ja hem vist que hi ha gent que ha decidit tirar pel dret i trencar amb aquests acords que es van establir ara fa uns quants anys. I aquí Montmeló tindrà més o menys a dir, però és ben poc. Però també hi ha decisions que es poden prendre des de l'Ajuntament, des de Montmeló, i és el que han anat fent els últims anys.
Per un costat, com deia el Didac, aprovar aquest pla de transició energètica, el que intenta posar de manifest és quines inversions s'han d'anar fent per anar cap a un model energètic més sostenible, que vagi contaminiments i que sigui més d'acord amb un medi ambient amable.
En això nosaltres ja fa anys que estem posant en marxa instal·lacions fotovoltaiques en les taulades dels equipaments i també a l'horta fotovoltaica. També estem canviant les lluminàries a llum LED per consumir menys llum i d'altres actuacions. També nosaltres tenim el pla de resiliència que el que fa és dir-nos quines inclemències podem patir
i com adaptem les infraestructures a aquestes inclemències. I es va fent una aplicació. Nosaltres, des de les brigades, tant de via pública com les que fan seguiment a equipaments, com les que fan seguiment a jardineria, anem fent revisions contínues abans d'aquestes inclemències i després per intentar minimitzar el risc. Però sí que és veritat que és el que he dit abans. Amb un temps tan canviant i tan extrem,
gairebé impossible que el risc sigui zero. Marcel? Sí, el que podem fer a nivell d'Homolo, com dèiem, s'han comentat, és, a part del que no tinguem competència o no, és un poble petit i segurament l'impacte ens pot semblar que és menor, però els petits canvis són poderosos, que deia aquell, i el que fem petits pobles i d'altres sumats, doncs, pot anar sumant, no? I nosaltres, des de la nostra formació, Canvia Humolo, fa molt de temps que ho diem, no? Jo, que deia abans que cal canviar
Cal canviar la forma de desplaçar-nos, la mobilitat, cal canviar el pla d'arbrat, per exemple, ara que està previst, tenir en compte espècies més autòctones, més resilients, en la línia que comentava del pla de resiliència, que cal tendir cap a un nou model també energètic, i també s'ha fet referència a aquest nou...
Pla de transició energètica que vam aprovar que cal el darrer ple, però també que aquests plans cal aprovar-los i cal creure-se'ls, no per cobrir l'expedient o perquè ara si el tenim potser ens donaran més subvencions o pel que sigui, sinó que cal apostar-hi de ple, perquè també ho veiem a nivell general que es van aprovant plans i objectius de 2020-2030 i no es compleixen i anem posposant aquestes dates quan els efectes del canvi climàtic cada cop són més greus i ho estem veient.
i llavors a nivell d'intentar pal·liar aquests efectes, el que dèiem abans també, estar més coordinats a nivell d'emergències i de prevenció amb el DuproCIM, el Document Únic de Protecció Civil Municipal, que vagi glutinant noves casuístiques, per exemple, hi havia el tema de les pandèmies que abans no es tenia en compte, o ventades més extremes, el tema ferroviari, etcètera, totes les emergències que podem afrontar com a poble, afrontar-les de la millor manera possible. Pep?
Doncs sí, crec que amb un valor tenim molta feina a fer per davant amb el canvi climàtic, però també hem de tenir la capacitat d'actuar. No repartirem al final els danys, però sí que segurament podem posar la primera pedra perquè no empitjorin.
i sobretot preparar-nos molt millor pels propers episodis extrems que puguem tenir. I això com a municipi, què podríem fer? Com hem comentat, sobretot adaptar-nos. S'ha parlat aquí del paper clau que ha de tindre també aquest pla de transició energètica, reforçar sobretot aquests punts crítics que s'han detectat i no només quedi en paper mullat, sinó que...
Sabem que hi ha una inversió al darrere molt important, que estàvem parlant de més de 4 milions d'euros, però al final és la foto que ens han fet del poble i és la realitat que tenim i per tant hem de començar a afrontar-ho de mica en mica i igual que es va fer també amb el pla d'abastament d'aigua que també portem...
força anys apostant perquè hi havia aquell pla i que es portés i s'executés, també s'hauria de fer amb aquests plans. També hem de ser capaços de reduir els impactes. Amb el tema de la mobilitat, hi ha un pla de mobilitat també sobre la taula, també hi ha uns crítics detectats i també cal apostar i apostar fort per fer realitat aquests punts crítics per reinvertir-los.
Al final també estem parlant de ser més eficients energèticament, el tema de reduir el tema de residus i sobretot com també ampliant les zones verdes del nostre municipi i sobretot, i sempre ho hem defensat, cal també més informar i educar més campanyes d'educació, més tallers perquè tothom sigui conscient del que tenim, del que ens ve.
I al final pensem que tot això són accions que són realistes i necessàries per Montmeló i així ho demostren aquests plans que són realistes amb unes actuacions a unes mesures correctores que s'han de prendre i al final això no és que ens ha de portar cap a un Montmeló de futur sinó sobretot cap a un Montmeló molt més segur.
Què considereu que pot fer la ciutadania per frenar-ho o per adaptar-se? Perquè hem parlat que la mitigació potser sembla que sigui com més alt nivell, no? Llavors el que ens queda fer al municipi o al dia a dia seria més una adaptació. Què penseu que podríem fer, Immanuel? Començaríem per tu.
Jo crec que, ho hem parlat, que els gestos quotidians també sumen a paliaga o a frenar aquest canvi climàtic, començant per reciclar, que és una cosa que sembla molt simple, que aquí a Montmeló els últims anys hem fet una campanya intensiva i hem avançat moltíssim en temes de reciclatge, arribant a unes xifres importants i dels quals...
ens hem de sentir molt orgullosos com a ciutadans i ciutadanes. Per altra banda, fer una gestió eficient de l'energia també a casa de cadascú. Aquí sí que és veritat que és el problema,
de la transició energètica que o es fa accessible per tothom o al final aquí tenim un problema. Si hi ha una bretxa econòmica, si la gent no té accés a aquesta transició energètica, si la gent no pot posar plaques perquè costen uns diners, si la gent no pot posar sistemes d'aerotèrmia perquè costen molts diners i deixem com una part de la societat, que inclús és majoritària, que es queda penjada, al final no avancem com a
i per això també és important que les administracions públiques comencen a parlar local fins a estaments més alts, arribant a Europa, posin en marxa línies de subvenció per fer aquesta transició energètica, equitativa i real. I llavors, un cop això sigui...
real, que amb els Next Generation s'ha fet la primera intentona, però que pel que ens diuen des d'Europa, ara es transformaran en fons FEDER, que també faran arribar recursos a la ciutadania a nivell micro, a nivell de ciutadà o ciutadana, doncs és posar sistemes envelopants als edificis per millorar l'eficiència energètica, posar sistemes de captació solar per transformar energia,
per posar exemples, però que al final d'aquests petits gestos, o reduir la mobilitat al mínim prescindible, per així dir-ho, o també avançar cap al cotxe elèctric, sí que és veritat que és inaccessible avui en dia pels preus que té, però per això també aquí a Europa i l'Estat hi juguen un paper fonamental en el pla MOVES. Aquests són uns dels petits exemples que poden. Marcel.
Bé, a nivell ciutadà, què pot fer la ciutadania? Doncs, si parlàvem que Montmelo és un poble batit, doncs també segurament pot semblar que la casa d'un poc pot fer, però també podem fer. I el canvi de cadascú, doncs, comença el canvi després també col·lectiu. I si parlem d'un pla de transició energètica a nivell municipal que vam aprovar, aquí a nivell de Montmelo, doncs també per què no plantejar-se un pla de transició energètica a cada llarg, a cada família s'ho planteja. I nosaltres, que en Montmelo vam organitzar un taller
Una xerrada justament amb una espera en energia per assessorar les famílies, per reduir el consum energètic, per canviar el model de consum, per reduir les factures també del cos, que a vegades no és simplement posar plaques o posar aerotèrmires, es pot reduir de moltes altres maneres, sent conscient del que ens estan cobrant també les empreses i que potser pots canviar d'empresa o pots canviar de tarifa.
i que pots també prendre mesures per fer aquesta transició, per ser més sostenible en el consum energètic a casa teva, tant a nivell econòmic com a nivell també energètic i sostenible, i posar el teu gra de sorra per lluitar també contra el canvi climàtic.
Això a nivell de llarg, que afecta amb el consum que tenim de gas, de llum, per cuinar, per la climatització de la casa, però després també tenim, com es comentava, com es desplacem, quins vehicles tenim, quina energia consumim per anar d'un lloc a l'altre,
O què fem amb els residus que generem cada família? Aquí sí que s'ha fet més campanya a Humaló, també perquè vam ser dels primers contenidors tancats i això, tenim l'alcalde que és president del Consorci de Residus i el Pep també ens en podrà parlar, però cal seguir treballant per seguir explicant-nos això, que també cada persona generem molts residus
i que aquelles famoses tres R's del reduir, reutilitzar i reciclar, reciclar per revaloritzar, la quarta R, aquests residus, que poden tenir una segona vida, un segon valor, si finalment no hi ha més remei que reciclar-los, perquè cada cop sigui menys el que destinem a aquestes plantes incineradores, que tenen un impacte molt gran sobre el canvi climàtic i que han d'atendir, perquè ja ho diu Europa i ho diu tothom, a reduir aquest volum de residus tan gran.
Seria una mica aquesta transició que en el dia a dia, allò que consumim, allò que generem, com ens desplacem, com cuinem, com ens escalfem, podem fer moltes coses per lluitar contra el canvi climàtic.
Doncs sí, totalment d'acord, al final com a ciutadans penso que cada gest suma, i el fet de poder-nos moure de manera diferent, més sostenible, al final si parlem de Montmeló, estem en un poble, penso i defenso sempre que és ideal per desplaçaments a peu, perquè al final en 5 minuts estàs de punta a punta del nostre poble, tenim distàncies molt curtes,
i també a l'hora d'esplaçar-se pensar més segurament en el transport públic no sé si tampoc és un bon missatge el dia d'avui de fer publicitat d'això però esperem que no triguem gaire en tindre un bon transport públic
Però sí, també com s'ha comentat, a casa sobretot una altra vegada entrenarem amb el mateix, amb el fet d'estalvi energètic, segurament amb tant el tema d'apagar llums, reduir el tema de calefaccions, de climatitzacions, això és ideal, però al final ens porta a tots que la rutina diària moltes vegades segurament, i m'hi sumo, moltes vegades ni pensem en això.
i al final aquest cada granet petit que fem d'això cadascú de nosaltres segurament és una aportació molt important.
sobretot el tema no tant de recollir més i de reciclar més, sinó sobretot de reduir residus, que això és la part, penso, més important de totes aquestes tres erres, sobretot reduir, i això només passa pel fet de consumir-nos a casa, que sí que tenim unes petites accions que podem fer, però sobretot és un tema més macro, que aquí és a nivell industrial de l'hora de...
de les manufactures d'embalatges i envasos i tot això que apliquin les mesures que corresponguin. I al final també, sobretot això, defensar també el consumisme de proximitat i fer cada vegada més fort aquest consumisme de proximitat perquè això també reduiria molt el tema de transport de mercaderia a nivell del nostre territori.
i sobretot tindre cura del nostre entorn. Som els primers que hem d'estar atents cada vegada que sortim al carrer, de tindre cura del nostre poble i sobretot d'avisar al final quan detectis que alguna cosa està fora de lo normal. Només així crec que es poden aplicar mesures perquè es pugui mantenir el poble en bones condicions i sobretot reduir aquesta petjada.
Bé, està clar que la lluita contra el canvi climàtic ens compet a tots, perquè també és un problema per tots, per tant, ciutadania, empreses, administracions, tothom ha de posar-hi de la seva part. És evident que el lideratge de les administracions i el potencial econòmic de les empreses no el tenen les famílies, però també és veritat que sense unes famílies implicades, conscienciades, no ens en podrem sortir.
I en aquest sentit penso que l'administració no ha de traslladar la responsabilitat de les famílies, però sí que les ha d'empoderar i acompanyar perquè puguin aprofitar tots aquells elements que puguin permetre'ls participar d'aquestes erres que es plantejaven o d'aquesta manera de reduir l'impacte del canvi climàtic.
amb aquesta idea d'actuar localment però pensar globalment, sí que poden participar i, de fet, són imprescindibles en la mitigació del canvi climàtic i necessaris també per poder-nos-hi adaptar. I tornant també a aquesta idea de les alertes i dels fenòmens meteorològics, el que està clar és que ens agradi dir o no, i aquí hem tingut un debat en aquest sentit, que aquestes alertes puguin ser més o menys exagerades, el que està clar és que és un moment...
en el moment que es donen cal seguir les indicacions de la protecció civil i de les autoritats que tenen justament aquesta autoritat i també la responsabilitat que tot vagi com ha d'anar. Per tant, també tenir aquesta consciència i aquest sentit comú quan hi ha situacions d'aquest tipus. Definitiva, n'hem parlat, és mitigació, adaptació i sobretot creure'ns-ho i creure que els petits canvis són poderosos, com deia el capitan Siam, i que podem aconseguir grans coses.
I com que estem a les acaballes de Carnaval, on ha governat la Rauxa i la Disbauxa, no voldríem acabar el programa sense fer-ne cap referència, canviem completament de tema. Un any més Momló ha sortit al carrer i ha participat de la festa i una vegada més ha estat difícil donar cabuda a totes les persones que hi ha volgut participar.
Aquest any, per intentar resoldre el tema de l'aforament, es van repartir entrades uns dies previs a la celebració, però es van esgotar amb molt poca estona. Començaríem amb tu i Manol com a regidor de festes. Si ens pots explicar una mica què va passar amb tot plegat.
Bé, aniré un any enrere després del Carnaval del 2025 i explica el per què aquest any vam decidir apostar per fer una recollida d'entrades anticipades. L'any passat després del Carnaval jo com a regidor em vaig reunir amb un grup de joves de Montmeló els quals tenien una sèrie de queixes respecte a la festa que s'havia produït
el 2025, i vam arribar a ser consensos entre jo com a regidor, l'equip de govern i els joves, i un dels consensos en concret, un era allargar la festa, aquest any es va fer, es va allargar fins a les 4 de la matinada, i un altre era posar aquesta venda, entre cometes, perquè era gratuïta,
d'entrada anticipada perquè el que ens trobàvem és que en unes hores punta, a les dues de la matinada sobretot, teníem un volum de gent intentant accedir a la festa important i la major part d'aquesta gent no era gent del municipi.
Pel que ens diuen les notes policials de la nit, és gent que no venia a passar-s'ho bé. Això és algú que està recollit, no és algú que m'inventi jo. Llavors aquesta gent ens comentava que primer sentien que no podien accedir a la festa i això era un problema per ells i elles, i segon que en alguns casos s'havien sentit insegurs a l'hora de participar de la festa. Per això amb aquestes... Premi?
Premises. Exacte, vam decidir fer aquesta recollida anticipada d'entrades. Era el primer any que ho fèiem i evidentment no ha funcionat bé. Sí que ha funcionat bé la part de la festa. Jo que hi vaig estar tota la nit, la festa va anar bé, va anar bé zero incidències, o sigui que una miqueta l'objectiu que es buscava s'ha aconseguit, però per un altre lloc sí que és veritat que la gestió de la recollida d'entrades i l'accés i tal...
També m'agradaria dir que l'aforament era de 1.128 persones i de les 1.128 entrades que es van repartir en taquilla, l'accés es van recollir 1.050, per tant, la majoria de la gent que va recollir les entrades va accedir, no va ser gent que la va agafar per si vol.
O sigui que la gent hi va accedir i en segon terme també dic que a partir de les dues de la matinada el que vam fer va ser obrir portes entre cometes i anar controlant l'aforament perquè sobretot la gent jove que era una miqueta la que s'havia quedat sense entrades perquè no s'havia espavilat entre cometes per anar a buscar la...
l'entrada, pogués accedir. Per tant, inclús a les 3 de la matinada, que normalment teníem una cua important d'oxigen intentant accedir al pavelló, no hi havia ningú a la cua, ja estava tothom dins, o sigui que va anar bastant bé i a part del control d'accés creiem que va anar bastant bé. Com es pot millorar això?
haurem de veure si s'ha de limitar el nombre d'entrades que es poden agafar o utilitzar la plataforma que utilitzem normalment que és l'Entràpolis posant
posant DNI per veure si és resident o no resident amb un maló, també potser ens hem de plantejar si hem de discriminar, si la gent amb un maló ha de ser gratuït i la gent de fora ha de pagar, no sé, això tenim un any per endavant per millorar el sistema. També m'agradaria dir, per contextualitzar molt ràpid, de l'entorn, els únics que fem festa som nosaltres, la nit de dissabte.
Montornès no em fa, el fa una entitat, el que era l'antic Stopping, el qual té una capacitat de 300 persones, Parets no em fa, Granollers ho fa una entitat, però també és una festa de 500 persones d'afonament, Mollet no em fa, i la majoria el que han fet és treballar el que és la rua de carnaval el diumenge.
Nosaltres, també per contextualitzar, a Monturnés hi van participar 200 persones a la rua, a la Iagosta, que és un cas que conec, van participar 300, aquí a Montmeló 690, que és una dada important. Un número greu, un gros, greu no, perdó.
Per tant, el Carnaval és una festa bastant participativa, on els equipaments que tenim són els que són i encabir-ho és molt difícil. Segurament sortiran altres defectes de l'organització que ara els comentem si cal, però que tot i així, des de l'equip de govern intentem encabir-ho de la millor forma possible, intentem donar resposta, però al 100% serà molt complicat perquè el pavelló dona pel que dona.
Clar, és que de fet, 690 crec que eren les inscrites, més les que no s'inscriuen que passegen, potser és com un 10% de Montmeló que es disfressa. És un número important. A tots us demano com creieu que es podria resoldre si la solució passa per fer la festa a l'aire lliure, tot i que llavors hi ha els problemes que podria ploure o que pugui fer fred.
ja que acabem de parlar d'això, de com d'imprevista és la meteorologia, si es decideix fer la festa a l'exterior i finalment s'ha d'anul·lar, com acolliria la ciutadania a aquesta mesura. Una mica ara ja seria allò de dir, com a microobert, anem parlant tots una mica de com creieu i si hi ha solució per això, o és arriscar-nos que hi hagi algú que es quedi fora.
A nosaltres a Junts també ens van arribar algunes queixes de l'organització de la nit, ens consta que algunes persones joves i sí del poble s'havien quedat fora, i jo crec que sobretot el que hi va haver-hi va ser una sensació, així m'ho van transmetre, de dir, escolta'm, el que tu deies, haver-vos espavilat, i segurament...
Això també va doldre a persones joves del poble que tenien ganes de festa, moltes ganes de fet, perquè ja per cap d'any van trobar a faltar la festa de cap d'any que habitualment es feia amb un meló. I en aquest sentit sí que trobo bé que any a any intentem millorar la festa, però també és veritat, i aquí ho hem parlat també quan s'ha tractat de les motos o d'altres esdeveniments, que al final són esdeveniments consolidats en el nostre poble i que per tant també haurien de tenir
Evidentment, canviar cosetes, però tenir un model molt clar, molt consolidat i molt consensuat. Al final, el Carnaval és una festa en què la gent d'Omeló respon i que val la pena que l'any vinent tot això es pugui millorar. També a mi m'agradaria fer un apunt, perquè respecte a la rua va haver un canvi significatiu en el que era el final de la rua, i de fet, en l'enquesta que ara l'Ajuntament ha posat a l'abast de la ciutadania per també enviar els seus comentaris...
S'ha posat com un element de debat si l'escenari havia de ser el que hi havia a la Quintana o havia de ser allà baix. Jo desconec quin va ser el motiu concret per fer-ho allà baix, però sí que vaig trobar-me, vam trobar-nos alguna entitat que ens venia a dir que no havia fet el seu ball o així perquè havien trobat que aquella zona no els anava bé per dur-lo a terme, per il·luminació, pel terra també, que és més adoquinat.
Per tant, no sé quina valoració en fa exactament l'Ajuntament, però és evident que totes aquestes qüestions haurien de ser unes qüestions de més consens, de més calat i molt més sòlides després de tants anys de festa. A nosaltres no ens han arribat tantes queixes com pel fet de la venda d'entrades. Sí que n'hi ha hagut queixes, sobretot pel fet de la gent de les comparses, queixen que participava activament de...
de la rua, que de primer moment s'havien quedat sense entrades. Sé que després a la nit no va haver-hi problema de poder accedir al pavelló, però clar, al final és aquesta imatge que diu, estic participant activament en el nou poble i no puc entrar al ball. Això jo crec que s'ha de trobar la solució de poder-ho, que al final van entrar, però és el primer impacte que tenen, la primera informació que tenen. I sí, sobretot, ens venia amb la queixa aquesta del final de la rua,
De l'exhibició, no?, de les comparses. Sí, sí, d'aquí moment, també del lloc, ell, del lloc on es feia, però sobretot de les comparses finals, que deien, hòstia, és que vam arribar allà, no vam veure res, però és que quan vam arribar estàvem sols.
ningú es va veure que no va tindre gaire sentit i és una llàstria perquè és veritat que és una activitat molt conciliada del nostre poble i les xifres així ho demostren i nosaltres també, no ho sé, trobem a faltar que es va fer fa anys un projecte molt important per tornar a recuperar les toltes i és que l'essència s'ha mantingut però sí que detectem que falta una miqueta d'aposta perquè aquell projecte
es consolidés com Déu mana. Penso que també sembla que falta alguna cosa més, a part de la rua típica, falta donar-li una volteta més, que jo ve un projecte molt ambiciós i amb moltes ganes de fer cosetes a la festa de Carnestoltes i sembla que s'ha quedat estancat una altra vegada més i, ostres, penso que cal una altra vegada donar-li una volteta més perquè és una festa xula i que la gent li agrada molt i està clar que...
que el poble ho demostra, perquè el dissabte era un espectacle de roba. Per qui no hagi estat el carnaval, una mica explicar que l'exhibició es feia normalment o bé en la tarima que existeix de pedra a la Quintana o se'n posava una i aquest any es va despassar l'exhibició a la zona de l'aparcament de Corts Catalanes. Llavors és aquest el canvi que dèiem, que no hi havia escenari, vaja. Marcel.
Sí, bueno, canviem molt altament. Han arribat diverses queixes d'això que es comentava, tant de la rua, del final de la rua, aquest canvi de les comparses fent cua al passatge de les Corts Catalanes i Carrer Diputació i la plaça de la Quintana per contra Buida, al costat, que no tenia molt sentit perquè abans es feia la plaça de la Quintana i les mateixes, el ball final el podien veure la resta de participants i podien veure els altres participants i d'aquesta manera els primers marxaven i no veien els últims i els últims estaven farts d'esperar.
i a part d'alguns que veien de fer el ball en una zona aduquinada que sembla que no era adequada i tampoc no tenia molt sentit. Això per agafar a la rua, que és molt participada, com dèieu, i deu de 600 i escaig persones d'un meló. Inscrites. Inscrites, i bé, doncs cal posar-ho en valor. Al final, si tenim una rua que participa tanta gent, doncs mimem-nos una mica, no? I mimem-nos una mica no és dir, us heu quedat sense entrades i després voleu anar al ball. Això ho vam comentar, i vaig comentar a l'Imanol, que em semblava...
Aquesta solució que em diu que li van donar uns joves, no sé qui li va donar, a mi no ens convenç perquè és més un model de festa privada, d'una discoteca de reservar una entrada, hi vagi o no hi vagi, i llavors casos que ens han arribat també de xavals que es dedicaven a fer revenda d'entrades, també. I em dius, home, no és això. La prioritat hauria de ser la gent que participa, que fa la festa, que són aquestes 600 i escaig persones que es disfressen i surten al carrer,
I que la majoria no aniran al ball, o aniran a primera hora alguns segurament, o els joves potser sí que estan tota l'estona, però gran part no hi aniran, però haurien de tenir dret a poder anar al ball sense haver d'anar a fer una reserva o preocupar-se com si anés a reservar una festa particular.
I ens sembla que això ha estat una errada greu de planificació, perquè al final tampoc aquest nou model, no sabem, ens deia el regidor que sí que s'han reduït, també ens han arribat queixes, com sempre, d'incivism al carrer, de gent que va fer el gamberro, de menors en mal estat, de Maria Guesa, però això cal reforçar la vigilància i això no ho arreglaràs perquè reservin l'entrada o la deixin de reservar, no és d'entendre que aquesta no ha de ser la solució.
I la solució, preguntaves, Mercè, el de fer-ho a l'aire lliure, és clar, que en aquestes èpoques fa fred. La part de la nit, la part de tarda, ja es fa a l'exterior. Sobretot, depèn de la disfressa que portis posada, no sé si s'agraeix estar fora. Algunes moltes
No, però la rua i les gitanes, per exemple, es fan a l'exterior, però també has de tenir un pla B. Si plou, sempre que fas alguna cosa a l'exterior has de tenir un pla B. Això és el manual bàsic de programació. Però la solució principal, no està entendent, d'una festa popular com és Carnaval, és precisament parlar amb la ciutadania. Aquesta és una festa tan participada, doncs parlar amb els joves, però no només amb els joves, també parlar amb les famílies que han participat en aquesta rua, parlar amb la gent gran que tindrà un altre punt de vista...
Parlar en definitiva amb tota la gent que fa viva aquesta festa i de la mateixa manera, per exemple, que amb la festa major, finalment sembla que hem entès que serà més popular si escoltem la gent i fem un model més participatiu, doncs també amb una festa popular com Carnaval, escoltar què diu la gent i valorem positivament, per exemple, avui que ens hem assabentat que ens faci aquesta enquesta.
També ens agradarà que després es facin públics els resultats per transparència i per proximitat amb la gent, però també que s'escolti per altres vies, presencial o amb altres fórmules més enllà de l'enquesta, que, insisteixo, valorem positivament i esperem que així la gent opini i que després es faci públic el que opina la gent també.
De fet, els canvis que s'han produït aquest any venen d'aquesta escolta activa que es reclama per part de canvi, amb el final, és el que he comentat abans, les entrades anticipades, fruit d'una reunió amb gent jove, la rua s'ha allargat fruit de reunions i parlar,
amb dos col·lectius que es divertien al casal de la gent gran, perquè recordeu que antigament sortíem de la torreta i elles i ells es queixaven que era molt curt, ho vam allargar fent aquesta escolta activa i d'altres decisions que hem anat prenent per anar escoltant la gent.
De fet, el fet de no fer-ho a sobre d'un escenari i fer-ho a terra és perquè la gent de divertiment l'any passat se'ns va caixar perquè no hi cabien a dalt de l'escenari. Nosaltres, per sort, disposem d'un escenari professional i molt gran amb un malò que el van comprar i és de propietat de l'Ajuntament, però tot i així les 60 i escaig persones que hi participen a la comparsa no hi cabien i ens van demanar, sisplau, si es podia fer a terra.
No havia d'anar a l'emplaçament on es va produir. Això sí que és un error entre departaments que no es van posar d'acord i al final va acabar aquí, però no havia d'anar a l'asfalt, no havia d'anar a la zona de llambordes. Però en tot cas, que entomó l'error i és meu, no és de ningú més.
No, perdona, Immanuel, i sobretot pensem en el fet aquest, que hi havia molta gent a tota la Diputació Plena que es va perdre tota la feina. El que passa és que nosaltres, parlo de noms, la Neisser i la Mireia, que són les tècniques de l'Ajuntament, en teoria van anar, i em consta que ho van fer, van anar a comparar-se per comparar-se, dient-los que avançessin cap a Corts Catalanes, que s'exparissin allà, que ens aniria cridant al Gerard, que era l'Espi, que era en aquest cas, perquè sortissin a...
fer el ball. En tot cas, no es va produir. Això sí que jo també soc conscient. Després, és això, nosaltres en un principi vam marcar l'aforament del pavelló amb mil persones, que és més o menys...
Creiem que era una xifra important. Veient el volum vam ampliar amb el 128, que és el que permet el pla d'autoprotecció de l'equipament, perquè s'han de descomptar els metres de l'escenari. I en aquestes 128, totes les comparses que havien vingut a demanar entrades i s'havien quedat sense, les vam intentar anar encabint.
Va haver-hi gent que en un principi s'havia quedat fora i vam aconseguir amb aquesta ampliació de l'aforament, que si revisen els decrets d'alcaldia ho veuran, doncs vam encabir. Sí que hi ha gent que no ens va dir res, això ja igualment no es va quedar sense repartir cap entrada, perquè nosaltres ja vam intentar...
Vist l'error inicial, vam intentar prioritzar que la gent que hi participava activament de la rua pogués entrar al pavelló. I és veritat, qualsevol que hagi gestionat la festa de cap d'any, sap que a la una i mitja dos es produeix un canvi generacional. I això és...
tu estàs allà a la pista i de cop les famílies comencen a sortir i comencen a entrar els joves. Per això hem de veure la manera de com fer-ho. Sí que és veritat que el pla d'autoprotecció diu el que diu i nosaltres com a Ajuntament no podem repartir més entrades del que diu, perquè imagina't que vinguessin totes a la mateixa hora, no els podríem deixar entrar. Per això que tenim un any per endavant per veure com ho fem, jo crec que podem millorar.
L'últim, que m'estic allargant massa. Perquè també es va fer a terra. Jo vull que siguin conscients del que ens costa el sol i la llum de Carnaval. Ens costa 14.000 euros. I tenim una partida de 33.000 euros per Carnaval on hi ha d'entrar tot.
Llavors, amb això, nosaltres, és el que parlàvem, que cap cop costa més fer coses perquè els preus cada cop són més grans, i al final el que et queda per poder fer l'activitat cada cop és més petit i contra una licitació nosaltres no podem fer res. Aquí va guanyar la licitació de carrer de Soi Llumes, qui és, i hi ha un preu marcat i nosaltres ho hem d'acceptar. Per això vam intentar com reconduir
I només el que era l'escenari de la Quintana potser ens costava 4.000 euros, saps? I al final nosaltres decidim minimitzar això i invertir més en l'espectacle de la... O sigui, el grup de versions de la nit, que era Fugados del Catraz, que...
costa uns calés també, perquè és un grup important, vam decidir prioritzant això que no passa amb so i llum. En tot cas, tenim l'any per davant i de cara a l'any que ve, en funció del que digui aquesta enquesta, que tothom sap el que dirà, ho sabem els d'aquí de la taula, perquè sabem que estem connectats amb la ciutadania i sabem les queixes que hi ha, doncs millonarem i cap problema.
Doncs tanquem programa. Agrair-vos a tots haver vingut. Tenim aquest microobert que us oferim cada vegada. No sé si fem una ronda ràpida i dieu el que considereu que voleu parlar-nos. I l'ordre, no sé, vosaltres mateixos has acabat parlant, Limanol. Vols tornar a començar tu?
Jo només vull convidar la ciutadania a participar d'aquesta enquesta. Al final nosaltres volem que la gent hi participi, que digui la seva, i d'aquesta manera saber cap a on hem de reorientar aquesta festa, com s'ha comentat aquí a la taula, i avançar cap al Carnaval, la festa de Carnaval que la ciutadania de Montmeló demanda o necessita. Marcel.
Des de Canviem Montmeló convidem a la ciutadania que vulgui a visitar la presó model, la presó de Barcelona, un dels espais amb més memòria històrica del nostre país, on van estar presos per motius polítics com a mínim 27 montmelonins comptabilitzats.
i farem aquesta sortida el dissabte 14 de març. Sortirem de l'estació a les 9 i quart, en temps, i ens acompanyarà el Domènec Martínez, un membre de l'Associació Catalana d'Expressos Polítics del Franquisme, que ens acompanyarà en la ruta, en la visita, a la presó, i és una oportunitat per conèixer de prop la història d'aquesta presó i reflexionar sobre el passat, el present i el futur, la memòria democràtica i els drets i llibertats que cal seguir defensant també a dia d'avui. Moltes gràcies, Pep.
Doncs jo, bueno, volíem fer, al final, referència a aquesta bona notícia que també hem rebut, que avui també s'ha de ressò en el programa els taloners de RAC1, doncs que sabeu que també hem contactat directament des de Montmelo parlant amb la ciutadania, amb el fet de la notícia de la renovació de la Fórmula 1 en el circuit fins al nou mes 32, i sí que és via anuals.
i des d'aquest fet pensem que també hem d'aprofitar que siguin via anuals per preparar, tenim dos anys per preparar que aquest esdevinent al final sigui un retorn real tant econòmic que no només que sigui pel país sinó que sigui un retorn real pel nostre municipi, pel nostre comerç, pel nostre entitat i al final pel nostre poble i penso que per aquí aquests compromisos concrets
ha de ser en benefici compartit i equilibrat en tots els sentits. Didac? Bé, el nostre grup no valorem tan positivament el fet que un gran premi que des del seu inici fa 35 anys s'ha fet anualment al nostre poble passi a ser bianual mentre que Madrid passarà a ser anual i en aquest sentit Junts per Catalunya, el grup parlamentari ja ha demanat les explicacions corresponents al govern respecte a l'annunciació que s'ha tingut també de Barcelona
per la renovació de la Fórmula 1, perquè no volem que sigui l'avançada a perdre aquest gran premi en el futur, que al final és marca de poble, és marca de país, sobretot, i també és un impacte econòmic molt esperat, sobretot per la gent del Vallès.
Però, a banda d'això, també el grup de dones de Junts.Melo ja està engegant motors per fer realitat el seu quart sopar de dones d'aquest any, que tindrà lloc el proper 5 de març i que anunciaran properament i, per tant, les dones que ens puguin estar escoltant dir-los que estan totes convidades.
Doncs moltes gràcies a tots per aquesta tarda de ràdio i convidar-vos a la gent que ens escolta que si voleu o teniu algun tema que voleu que us respongui en alguna pregunta en concret ens la podeu enviar pels mitjans habituals de la ràdio al correu electrònic radiomu.cat a través de la web www.radiomu.cat o al telèfon 637 150702 com a missatge, whatsapp o nota de veu i us la respondrem en el proper programa que serà el mes de març.
Moltes gràcies a tots per aquesta tarda i fins la propera. A vosaltres. A vosaltres. Fins la propera.
Sintonitzen's al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.