la ràdio municipal i digital de Montmeló. Ordre del dia.
programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus.
Comencem un nou programa d'opinió dels nostres representants polítics. Ordre del dia és el programa on parlem amb un portaveu de cadascuna de les formacions polítiques per conèixer què pensen sobre diferents qüestions a la gestió diària del govern municipal. Ràdio Momoló dedica el mes de març a la dona, amb motiu del Dia Internacional de les Dones celebrat el passat 8 de març. Una jornada que serveix per reivindicar la igualtat, però també per reflexionar sobre els reptes que encara tenim com a societat.
El nostre programa Ordre del Dia no podia ser diferent i per això avui ens acompanyen les dones representants de les diferents formacions polítiques del municipi. Amb elles parlarem de política, d'igualtat i també de les seves experiències personals com a dones en un espai que històricament ha estat dominat pels homes. En un municipi com el nostre, la política local és molt més propera a la ciutadania. Les decisions que es prenen l'Ajuntament afecten directament la vida quotidiana, els serveis, l'educació, la conciliació o la seguretat.
Bona tarda i benvingudes a Ràdio Montmeló. Bona tarda. Hola, bona tarda. Bona tarda. Bona tarda. Ens acompanyen a l'estudi de l'emissora l'Eva Castro de Junts Montmeló, Jana Huamonclús de Fem Montmeló, Estefania Navarro de Canviar Montmeló i Ariadna Ojeda del PSC. Gràcies a totes per ser aquí.
La primera de les preguntes que us llancem avui, heu tingut algun referent femení que us hagi inspirat en el vostre camí? Comencem per tu, Eva. Doncs mira, jo quan era petita, els referents femenins són les dones de la meva família, la mare, les tietes, l'àvia... Llavors, han sigut dones que han treballat molt i són molt valentes. També recordo professores de l'Escola Santa Maria de Montmeló i de l'Estonat del Mollet, que és on vaig anar també a cursar els estudis.
Sobretot recordo una amb molt de carinyo, que era una monja de l'Estonac de Mollet, que es deia Maria Rai, que va ser una monja molt moderna, per l'època era molt activa i amb molt interès per seguir estudiant. Tot i ser gran, continuava estudiant a la universitat, implicada també molt en famílies que no arribaven a final de mes de Mollet, això sí, molt del Barça, molt.
I, no ho sé, les dones sofertes i actives sempre han despertat més interès per poder-me-les escoltar i treure'n alguna cosa de profit. I que et faci més de referent, no? Sí, sí. Ara és el teu torn, Jana. Doncs, similar al que han dit les meves companyes, jo a casa sempre he vist les meves dues àvies, que eren dones treballadores. A més, segurament les coneixeu, però les dues...
La meva àvia, de part del meu pare, va anar a l'universitat quan era molt jove, i això per mi jo crec que és una amfita, i després meva mare també, una dona super treballadora. I no sé, jo de petita, sí que és veritat, clar, jo... Ma mare, quan em va venir a buscar, es va quedar a casa per cuidar-me, i el meu pare seguia treballant. I jo, de petita...
Com que no ho entenia, o sigui, no veia, no valorava l'important. I ara sí que li dóna molt valor a això perquè, clar, jo veia el meu pare treballant i era com, uau, una merda d'èxit. Però ara veig que realment l'esforç que va fer mi mare per deixar de treballar i cuidar-me és igual d'important. Estefanía?
Doncs a veure, jo no podria en dir només una referent. Jo és que crec que les referents de veritat, per mi, són totes aquelles dones que en el passat van lluitar perquè les dones d'avui dia ho tinguem una mica més fàcil. I per mi són totes aquestes dones les que crec que haurien de ser les referents de les dones actuals, totes aquelles que van lluitar perquè avui ens han obert una mica més de camí, tot i que encara ens queda molt.
Però sí, he tingut la sort a la meva vida de poder conèixer, sobretot a la meva vida laboral, conèixer moltes dones molt lluitadores, dones molt reivindicatives, dones amb molta iniciativa, que sí, que m'han aportat molt i m'han servit molt per jo també anar continuant i anar creixent com a persona.
Ariadna? Sí, penso que hi ha moltes dones que han estat referents al llarg de la història, però també crec molt en els referents propers. Em refereixo una mica en la línia del que comentava l'Estefania, d'aquelles dones properes a nosaltres, que estan al nostre entorn, a la nostra família i també veïnes del nostre municipi. Són aquelles dones les que són exemple pel seu esforç, la seva dedicació i també el seu compromís.
I potser si parlem més cap a referents polítiques, doncs crec que és important mencionar dones com la Clara Campoamor, d'entre altres, que sí que van fer un compromís per la igualtat i per la lluita de solir drets, que en el seu moment les dones ens els vam haver de guanyar.
Doncs seguim. Us ha tocat viure algun moment difícil com a dona dins la política local? Començaríem per tu, Jana. No. No hi ha hagut cap moment. No, no. Estefania? Doncs jo personalment no.
Sincerament no, perquè afortunadament, com he dit abans, jo crec que les lluites d'aquestes dones que ens han precedit ens han facilitat bastant el camí. Però bé, clar, abans, fa 20 anys, inclús potser fa menys, fa 10 anys,
Doncs sí, segurament no. Hi havia moltes dificultats per participar, per part de les dones, per participar en la vida política i sobretot per el paper que tenia més la dona, estar a casa, cuidar dels fills, de la família, vull dir, era molt més difícil, clar. Jo soc una privilegiada, sincerament, i no. Heu tingut el camí més aplanat, no? És d'Ariadna.
Jo penso que, a veure, moments difícils sí que n'he viscut com a regidora, però no crec que el fet de ser dona hagin estat més difícil que per la resta dels companys d'equip de govern. Vull dir, per exemple, jo què sé, per mi un moment força difícil va ser el meu primer ple, que va ser el ple d'investidura el 2015, el tinc molt present, o per exemple la nit del carnaval del 2020 com a regidora de festes, vull dir, són coses que he viscut i tal, o per exemple la gestió política de la pandèmia de la Covid-19. Però ja et dic
no crec que el fet del meu gènere hagi comportat un efecte com pejoratiu. Sí que és veritat que en moments en els que sí que m'he trobat és en reunions on només he estat jo l'única dona representada en aquelles reunions o així, però no com moments complicats o difícils en general per ser dona.
Eva? A veure, jo tampoc, com a tema polític, així tenir alguna complicitat o així, no n'he tingut, que jo recordi. No he patit cap moment així difícil. El que sí que em suposa està en política, que aquí em repeteixo una mica amb una altra pregunta, potser que fareu més endavant, és organitzar-me bé.
amb el tema de feina, família, política, hi tens per un mateix. Però, bueno, quan trobes una mica l'equilibri, llavors hi ha tot. Hi ha més coses per conciliar, no?, potser? Sí. I quin és el moment quan et sents més orgullosa en l'àmbit polític, Stefania? A veure, clar, estant a l'oposició tampoc podem fer gaire política.
Però sí que és veritat que, home, és satisfactori. Jo el que sempre tinc molt present, des de l'àmbit de l'oposició, és donar veu a altres persones que confien en canvi en un meló i quan anem a un ple o en reunions particulars o que podem parlar amb algun regidor o regidora, jo dono veu a aquelles persones i per mi això és molt satisfactori. Doncs no sé, jo per exemple em sento molt orgullosa al reivindicar que l'Escola Bressol sigui de...
A veure, sé que serà molt difícil fins que canviem un mal o no governi, però sigui d'una gestió pròpia per part de l'Ajuntament, el casal d'estiu... Jo aquestes reivindicacions em sento superorgullosa de fer-les. De poder-les fer, fins i tot. Ariadna? Jo, per exemple, dels moments més macos que recordo són, entre d'altres, el treball d'equip, sobretot, que hem fet amb la gestió, com va ser amb la Covid-19.
ja que vam treballar molt a nivell polític i també, òbviament, amb el personal de l'Ajuntament. I que junts vam ser capaços de fer moltíssimes coses en uns moments molt complicats. I també, com no, quan vam decidir apostar per un projecte nou de residència i sobretot quan vam fer-ho realitat.
Eva? A veure, quan la gent t'agraeix la tasca que realitzem, en el meu cas dins de Junts, doncs és com... Això és el que em fa sentir més bé, més orgullosa, no? Quan tenen algun dubte i els pots ajudar, o quan ells t'ajuden o et donen suport en decisions de partit i de visió de poble, que també, a vegades, doncs quan fas reunions amb gent que té unes necessitats i que...
que pots compartir i de fer una mica de suport és el que trobo que et dona més sentit. Exacte. I tu, Jana? Sí que em sento molt orgiosa d'estar al partit que estic sent una dona més racialitzada i jove.
Has sentit mai que se t'ha exigit més pel fet de ser dona, Ariadna? A nivell polític no, no he tingut mai aquesta percepció, però sí que m'he pogut sentir potser més així quan ho he relacionat més aviat amb un tema de l'edat.
Vull dir, en aquest cas sí que jo vaig començar amb 21 anys, ja fa uns anys, i sí que em vaig trobar que a vegades havia de demostrar com més contundència, més seguretat o fins i tot capacitat de decisió, que no pas pel fet de ser dona. Sí, més problema amb la joventut, no? Allò de dir que no ets... Sí, que era una mica com que t'havies de fer valer, no? T'havies de guanyar una mica com el respecte de dir, bueno... Aquesta no en sap prou perquè és massa jove. Sí. Eva?
De vegades crec que jo mateixa em poso més exigència que no pas pel fet de ser dona, que ho hagi patit. Podria dir que és com una mena de toc, el voler controlar tot és una exigència que de vegades acaba sent negativa per un mateix.
I intento fer les coses el millor que puc i sempre amb la voluntat que es poden millorar i si no surten bé, doncs, mira, que serveixi d'aprenentatge. Amb el temps ho relativitzes una mica tot, eh? Em senso jo. Et permet anar més calmada, no? Si no es controla, tampoc passa res. Aquesta exigència tampoc no te l'has d'aprendre. No val la pena.
De totes maneres, és cert que potser ens autoexigim, però perquè sempre hi ha hagut com un seguit de coses que sempre s'han donat per fet que ens tocava fer nosaltres, no? Vull dir que a vegades no és tant que diguis, soc jo la que em posa els deures de dir, és que vull tenir la casa controlada, és que vull la canalla, és que vull la feina, és que...
No és que ningú t'ho hagi dit, però clar, ja com a dona sembla que ho hagis de dur, no? Vull dir, a casa la canalla té de pare i mare. Llavors, per què no hem permès a vegades que ells es puguin fer càrrec? Jo he estat molt d'aquestes, de dir, no, no, el metge hi haig d'anar jo. Sí, sí, ho he dit totalment cert.
Em sento molt identificada. És un sentit de culpa, oi? És com una cosa, és una tara que tenim. Som nosaltres. Que ens ho fem. Com no passa res, dona, això ja... Però bueno, de moment ja ho he agafat. Sí, sí, exacte.
I Jan, perdona. No, no, és igual. No, digues, digues, si és que podem anar llançant. Que clar, que a vegades jo penso, o sigui, jo no soc mare, però jo, per exemple, hi ha gent del meu entorn, o gent del poble, que sí que és mare i tal, i jo he presenciat situacions en què aquesta mare estava fent X i li han vingut a preguntar on...
on estava la canalla i era com amb el pare. Fins i tot s'han arribat a sentir llotjades. Tu ja tens el teu propi sentiment de culpabilitat com a sobre haver d'anar donant explicacions a la gent.
No, no, i que a vegades les mateixes dones som les que ens fem aquest mal, eh? De jutjar l'altra dona, perquè, ui, has vingut sense la canalla? Dius, hola, podia, no? Vull dir, això que et deia, té altra família. Però vaja, Jana, què en penses tu? No, no, no, no. No, no he tingut, no hi ha hagut...
Estefania? Jo no, no m'he sentit així, no. La veritat, dintre de la meva formació, és el que deien les companyes, nosaltres ens exigim més, potser jo crec que sóc de les que més exigeixo, i sóc dona, no? Potser exigeixo més els companys que ells a mi. El que sí que és una mica el que deia l'Ariadna amb lo de l'edat, et dono totalment la raó, jo ho he petit també, fa ja 20 anys,
Però sí que crec que les dones estem com més obligades a mostrar més caràcter, com perquè una mica et respectin més. Si no, sembla que, bueno, com que se't pugen una mica. I és com que hem d'estar sempre allà en tensió, no? Perquè encara hi ha molts homes a política.
Sí, sí, la realitat... És aquesta. Aleshores, és com que hem de mostrar, doncs, això, com més caràcter, més iniciativa, i de dir, eh, saps, que jo també puc fer... Puc durar més... Sí. Però jo, per exemple, en el meu cas, no era tant amb regidors del meu equip o de la oposició, eh?
Era potser amb personal més de la casa, de l'Ajuntament. Amb treballadors que no veien l'agradació de dir, no pot ser perquè ets més jove que jo, tu no pots ser que tinguis les idees. Pots tenir l'edat del meu fill, saps? Sí, sí. Però no creieu que a l'home potser se l'exigeix menys que a les dones, en l'àmbit que sigui? És veritat que ara estem parlant de política.
Sí, sí, però és igual, però generalitzat. Portem a l'ADN encara, per això ens queda molt camí encara per fer, i jo penso que sí, que a les dones és com, bueno, se'ns mira encara d'una altra manera, no igual que a l'home. Jo sí que comparteixo una mica el comentari teu. Penso que hi ha moltes maneres de liderar, que hi ha molts tipus de lideratge, però és veritat que penso que hi ha moltes dones que lideren que és com que s'han hagut de masculinitzar en algun moment, saps? Sí, sí, sí.
Vull dir, no estic fent cap, o sigui, no estic dient que tothom ho hagi de fer ni de més, però penso que sí que hi ha vegades que dius, hòstia. Que es reconeix més un lideratge quan hi ha més una masculinització que no una... que per això deia ella, no? Que s'ha de buscar més el lloc, que s'ha de fer més valer, allò potser més la força o l'actitud, allò de dir, ep, que estic aquí. Jo crec que sí, una mica.
Crec, eh? El tema de la masculinització que dieu sí que hi ha dones que no volen tenir fills quan tenen un cert estatus a dintre del món laboral per no perdre però al final jo crec que això és una mica error perquè tu ets dona i quan tu tens una maternitat tu tens una maternitat programada que un home pot tenir una baixa també laboral i això no està programat vull dir que
Que no hauria de ser que perdis aquest tren del progrés o del poder estar, perquè sí que és cert que sempre s'ha dit que a més a més com que t'enganxa amb una edat, que potser és quan més pots progressar dins el món laboral, en aquells moments no vols interrompre aquesta carrera per aturar la teva vida per tenir família, quan jo crec que es tracta d'un error.
Tant de l'empresa que pugui pensar que ha de ser així com de la mare o de la persona que decideix no fer-ho per por de perdre. I això és més a la privada. Això el que va ser superinteressant era el 6 de març que va fer la ponència la Cristina.
Van parlar d'això i va estar superinteressant perquè és això que dius, com això pot ser una baixa programada, el fet de com les dones havien endarrerit aquest moment de ser mares o fins i tot com es sentien o què passava amb la criança.
I ho condicionava molt, sobretot, bueno, no ho condicionava, sinó ho relacionava molt sobretot amb el tema dels horaris de la feina. Vull dir, és una cosa que afecta, hi ha tants factors que afecten en tot això. I en l'època que estiguis a la feina, jo ho he fet, això, eh? Jo ho he fet, sincerament, sí, sí, de dir, bueno, aquest any tinc això, no, esperarem l'any que ve i tal, perquè aquí a la feina tinc un any que serà molt...
Sí, sí, ho he fet. A mi, per exemple, el que m'ha passat és que jo no soc mare, però ja estic a l'edat... La gent ja et mira la panxa, saps? Jo estic en aquesta situació, ja m'he casat i la gent et mira la panxa. I a la feina, no et diuen res, però sí que és veritat que...
en algun moment ha sortit el tema. I jo a vegades a casa ho he comentat, de dir, Gerai, a tu, a la feina t'han fet cap comentari o alguna cosa. Exacte, té la mateixa edat, no? Clar, i perquè penso, el dia que, si algun dia som pares o el que sigui, clar, jo penso, ell fins al darrer dia no li afectarà de cap manera. Però d'alguna manera, encara que sigui, de manera organitzativa o el que sigui, és veritat que té un impacte, però bueno...
No passa res. La naturalesa també és així, no? Jo a la feina sí que el que vaig fer és anar amb la bossa de la muda del meu. La primera posada que ens feien portar a l'hospital, no? Sí, i la portava al cotxe per si de cas sortia trencant aigües que em deien i em perjuraven que em portarien que no pateixis, però jo fins allà a l'últim moment, no pateixis que et portaré
no te'n refiaves dona'm el croquis que jo et portaré a l'hospital si passa res però jo allà no agafis una baixa encara tu no pateixis que fins l'últim moment aquí jo penso i penso ai que burra fins a l'últim moment aquí donant-ho tot per no res és així què creus que porten les dones a la política municipal Eva?
A veure, poden aportar el mateix exactament que un home, eh? Vull dir, aquí aportem tot el mateix. Però el que sí que potser nosaltres concretem més amb els detalls i som més previsores. Per exemple, en termes generals, eh? Parlo. Nosaltres, quan fem reunions a dintre de Junts, sí que em dono compte que quan les dones ens posem d'acord entre nosaltres per tirar endavant algun projecte, és fàcil de convèncer la resta. No hi ha problema aquí.
Sabem defensar el que ens proposem una mica. Decidim ràpid, a més a més, també t'ho dic. I per nosaltres, com que és molt important el temps, allò del temps és or, anem per feina. Són més expeditives, no? Sí. Quan està clar, està clar. Sí. No perdem el temps? Ja està. I com que som bastant punyents de dir, no, no, perquè ho veiem així, i ho donem tot molt fàcil perquè ho tenim...
A pomat, perquè ho tens clar. Doncs ja està, aquí no hi ha res a dir. Jo penso, però clar, l'avalu és el mateix d'un home que una dona, vull dir.
Però són maneres de treballar, però són maneres. Jana, què en penses tu? Jo crec que aporten una altra mirada de fer, perquè sempre, jo crec que en aquest poble especialment, sempre s'han fet les coses d'una manera i és com la manera tradicional i sempre s'ha fet d'aquesta manera. I en canvi, quan apareixen les veus de les dones, podem mirar altres maneres de fer política i altres coses.
Estefania? Doncs jo diria, perquè per mi l'empatia és superimportant, per mi, eh? I jo diria que nosaltres aportem més empatia que els homes. I això fa, aleshores, posar-te més en el lloc de les persones a les que tu has de donar un servei i penso que tenim aquesta capacitat de tenir aquesta empatia, poder escoltar més i poder ajudar més. Jo sí que ho crec, això, eh? Que als homes els falta més empatia, en general, eh? Òbviament. Jo sí ho penso.
Igual és més, mirem tot com molt més al voltant, no? No sé, és que biològicament no som iguals. Sempre ho dic. Aleshores, jo crec que aquesta empatia no la té, per general, els homes. Igual que a moltes dones tampoc, eh? No generalitzo, eh? Sí, sí, però si agafessis un trec diferencial seria aquest. Sí, sí.
Ariadna? Jo penso una mica com l'Eva, que al final les dones, igual que els homes, també, i depèn de com sigui cada persona, aportem el nostre coneixement, la nostra experiència, però és veritat que també aportem una mirada potser més diversa i que entre tots el que fem és enriquir la presa de decisions. Penso que és interessant que hi hagi aquest equilibri entre homes i dones perquè al final...
vol dir que la societat està com més representada, perquè al final si el 50% de les dones som el 50% de la població, penso que tenir aquesta visió i aquesta representativitat penso que pot ser que siguem una mica més sensibles de cara a les necessitats de la població o de la ciutadania. Quins creus que són els principals reptes que tenen avui les dones al nostre municipi? Jana, comencem per tu ara?
Doncs, sobretot la conciliació, poder optar a les mateixes oportunitats que els homes i sense aquesta exigència que se'ns demana a les dones. Estefania? Ui, aquí soc molt directa i molt concreta. Que estigui governat per una dona. Aquest és el... Jo crec que és un dels reptes que tenim amb un malu. Que hi hagi... Una alcaldessa. Ariadna?
Jo penso que en un municipi com el nostre els reptes, sobretot, passen per continuar treballant per la igualtat d'oportunitats, facilitar la conciliació familiar i laboral, penso que això és superbàsica, i continuar promovent la cultura del respecte i la igualtat. Penso que també és important donar suport a totes aquelles dones en situacions de vulnerabilitat i continuar impulsant activitats educatives i de sensibilització a la ciutadania.
Eva, jo una mica amb la d'Estefania ja m'hi apunto, eh? Pràcticament no seré jo, eh?
Llavors, el fet de tenir el mateix... El que crec és que tenir el mateix valor i pes que pugui tenir un home, i això en tots els àmbits, que pel fet de ser dona que no posin en dubte la teva vàlua, i hem de fer entendre les generacions més joves que pel fet de ser home o dona no hem de classificar, sinó que ens complementem i treballem al mateix nivell, i que hem de seguir treballant nosaltres per fer-nos visibles en la gestió del nostre municipi.
Aquella insistència perquè acabem parlant de persones, no? Sí, parlem de persones, no d'homes i dones. Això ja ho hem de... De començar a esborrar, ja hauríem d'esborrar-ho ja. Bé, acabem el programa, però que aquí sí que parlem de dones. Bé, pel dia. Hi ha algun servei o política municipal que creus que caldria reforçar per millorar la vida de les dones, Estefania? I tant!
Aquí em surt la vena d'oposició. I tant. Sobretot en matèria social. Sí, ho crec fermament, des de que en ja m'ho pensem, perquè les dones són les que més patim, la càrrega familiar i de cures. I això encara ens està costant molt que s'iguali, que hi hagi una igualtat,
i perquè ens afecta a nivell emocional i psicològic. Per tant, jo crec que des de l'Ajuntament s'hauria d'implantar més serveis per a la conciliació laboral i familiar, per ampliar l'oferta de més activitats, per exemple, extraescolars, accessibles per a tothom, oferir més formació i capacitació laboral per a aquelles dones que desitgin incorporar-se després de la maternitat, crear espais i xarxes, jo crec que això és molt important, de suport entre dones que puguin compartir experiències. Ariadna, pren nota.
i bueno, promoure sobretot també molt més campanyes, no? que es visibilitzin més les tasques de cura que continuem fent les dones, no? i educar una mica, jo crec que les institucions també han d'educar i aleshores, doncs jo tot això crec que aquí hi ha una enorme feina per fer i que no es fa res per part de l'Ajuntament que aquí només es fan dos actes a l'any pel dia 8 de març i pel 25 de novembre i aquí ens quedem, no? és com que obrim expediente i ja està no, no, és que hi ha molta feina per fer
Ariadna, per ordre et tocava, no és que sigui allò on encara creu. Hi ha coses que estic d'acord amb l'Estefania, ara et donaré resposta. Jo penso que des de l'Ajuntament hem de continuar incorporant la perspectiva gènere en totes les polítiques que realitzem.
i a part de continuar reforçant els serveis d'atenció a les dones i a la prevenció de la violència masclista i també fomentar la igualtat des de ben petits. Penso que tampoc ens podem oblidar dels reptes que tenim en quant a la conciliació familiar i laboral. Sí que és veritat que hi ha coses que potser el problema no és que no ho fem sinó que potser no ho visibilitzem prou.
Però sí, estic d'acord. Eva. Jo m'alínio amb el que diu l'Estefania i voldria remarcar que el tema laboral, de l'horari de les dones, els horaris partits, això és supercomplicat de poder conciliar. Ja parlo de la dona, perquè si hi ha una dona que té un horari...
i hi ha un home que el té només partit, ja s'avindran, ja aniran bé. Però això no hi és massa. Llavors, clar, sempre diem la dona, la dona, no? Llavors parlàvem de la violència masclista, però ens oblidem d'una altra violència, que és la domèstica.
i aquí sí que fa falta molta tasca social per part d'assistents socials i que si pugui invertir més diners, perquè hi ha la violència domèstica que a vegades no la tenim en compte i és quan les mares tenen fills que tenen problemes de salut mental, fills que tenen problemes de drogodependència, que hi ha un maltracte a casa... Hi ha un buit aquí i el buit és que truquen
Tenim un problema, hi ha una agressivitat, no el podem parar, està desequilibrat, van, va policia, van ambulàncies, va tot quisqui, el nano ingressa a l'hospital, l'equilibren i el treuen. I llavors aquí hi ha un buit que no hi ha un seguiment, no saps on poder posar aquests nanos per fer-los...
Perquè aquest tema està com molt deixat. I és aquest buit que les mares venen al final al jutjat desesperades que no saben què fer amb els seus fills. Llavors, la violència de gènere ho tenim fàcil, posem unes ordres d'allunyament, tot això. També ho pots ficar amb un fill una ordre d'allunyament. Però, clar, quan és el marit, el marit merges de casa i si t'he vist no m'hi acuerdo. Però un fill ho faràs, el deixaràs al carrer quan ja té una problemàtica...
I aquí als assistents socials se'ls desborda el tema i aquí hi ha aquest buit que s'ha de tenir en compte. Hi ha moltes dones i moltes famílies, sobretot les dones que estan patint, perquè clar, com a mare de família, què fas amb el teu fill? Ja no només et parlo del tema de drogodependència, que els puguis tenir en problemes, sinó temes mentals que no estan equilibrats o pel que sigui els estan donant una problemàtica que no l'acaben de nivellar. Llavors entren a l'hospital i surten.
I aquí això s'ha de poder invertir una mica més en aquest tema. De treballar d'alguna manera. Jana? Jo crec que, no sé si en tema d'atenció primària, no sé si es podria reforçar atenció a la dona, atenció mèdica a la dona. Jo crec que aquest àmbit estaria molt bé. Com es pot fomentar que més dones participin a la vida social, associativa o política del poble? Començarem per tu, Ariadna.
Jo penso que és important crear espais on aquestes dones es puguin sentir escoltades i representades. I penso que per assolir això és necessari treballar el tema de la conciliació. O sigui, tota l'estona estem parlant de la conciliació, però és que al final poder estar en un lloc o dedicar un temps, ja sigui a la vida social, a la vida associativa o política, requereix un temps i un compromís. I llavors tot això penso que és molt important.
A nivell de moment, sí que és veritat que desconec quin és el percentatge de participació, però sí que repassava una mica a nivell d'entitats o a nivell polític o social, sí que penso que les dones estan representades. Però considero que el tema de la participació activa potser està més vinculat també al tema de la personalitat o l'interès que pugui tenir aquest tema respecte a cada persona.
i que és sota aquest interès el que neix, sota el que neix la participació ja sigui més activa o més passiva o aquesta implicació. Però tot i així penso que és evident que la participació de les dones torna al poble el que és més just, més plural i també més representatiu.
Eva? Bé, jo també considero que un cop ja comencem a participar, que hi ha dones, unes porten les altres, això és com el joc del telèfon una mica, eh? I bé, quan més puguem interactuar amb direccions tant a nivell social, cultural, esportiu, polític, doncs cada vegada més dones trobaran interès en participar-hi.
Jana, tenim referents en el poble. Estefania. Bé, jo crec que, com he dit abans, és que les institucions també... Jo crec que l'Ajuntament també aquí ha de jugar un paper important i no ho fa. No crec que fomenti la participació de les dones. Crec que també ha d'estallar per fomentar, per...
per empoderar la dona i treballar conjuntament amb les entitats del poble perquè aquestes dones puguin participar. De fet, tenim l'associació de dones, Admi Amunmeló, i jo, des del nostre punt de vista, creiem que a l'Ajuntament no li fa ni cas. Vull dir, tenim una associació de dones i no veiem cap col·laboració per part de l'Ajuntament amb aquesta associació. Per fomentar, com dic, doncs...
actes, activitats, perquè les dones també puguin participar. O sigui, aquí hi ha una gran mancança. No es promou res per part de l'Ajuntament. Home, jo penso que dir aquesta veritat absoluta em sembla injust, vull dir, perquè al final jo també he estat regidora de Feminisme, conec les persones que participen de l'ATMI i se les convida, i se les té en compte, i reben una subvenció de l'Ajuntament.
I també, a part, per exemple, quan es treballa a nivell esportiu, hi ha uns criteris de subvenció al que opten totes les entitats esportives i també es té en compte la participació i el foment de l'esport en el gènere femení. Vull dir que hi ha coses que jo penso que sí que fem. Vull dir, no sé, tampoc vull entrar en tant més d'això, entrar en debat exactament en això, però vull dir que no tenim cap tipus de relació amb aquesta entitat, realment... No he dit no relació, he dit...
Que no se n'estén en compte. Totalment. I jo ho confirmo. Ho crec així. Que no us sàpiga greu que quan un diu una cosa i l'altra no hi està d'acord podem intervenir perquè de fet això es tracta des d'un programa de debat. Seguim. La següent pregunta que us havíem preparat és la conciliació entre feina política i vida personal és realment possible? Eva, aquí ens has parlat abans una mica. Sí, us he parlat una mica abans. És el tema de l'equilibri que deia, eh?
que trobar l'equilibri, que és complicat. És possible, però no és fàcil. No hi ha una fórmula única. Segur que cada dona té la seva fórmula i en alguna part de la fórmula coincidirem.
Però, com a dona, crec que a vegades és això, és trobar aquest equilibri i intentar fer-ho el millor possible. Trobar aquest espai. Sí. Jana. Bueno, he dit que avui he arribat tard, precisament. Llavors, estic veient que és una mica difícil, perquè just ara m'he incorporat en el món laboral,
i estic veient que és molt difícil, i a mi m'imagino, quan tens més responsabilitats, com ara fills o familiars de càrrecs, llavors sí que és veritat que és molt difícil, també ajuda molt tenir persones en el nucli familiar o de suport que t'ajudin. Estefania, totalment d'acord amb el que diu Jana, no és el mateix tenir fills que no, vull dir, és que et falta temps físic, i és possible? Doncs jo, sincerament, no per a tothom, perquè és un sobresforç.
Tal qual, eh? No crec que totes les dones potser puguin aguantar més per tota la càrrega que portem a sobre. I si a sobre vas amb la Renfe? Sí. És com un fill, eh? Un fill malcriat d'aquesta violència que parlàvem abans. Ariadna? Jo penso que no.
Vull dir que la conciliació no és realment possible, sincerament, i sobretot si estàs en el govern i tens una dedicació, una responsabilitat al darrere. Podria dir que és viable, que sí que és possible, però sempre i quan...
en contra del teu temps, del sacrifici de la part més personal, del temps que comparteixes, el temps per tu que n'hi existeix, el temps que li treus a la teva família, a la teva parella, als fills, qui tingui o el que sigui. Si tens la sort que el teu entorn sap que t'agrada, que et recolza i que t'ajuda, tot és més fàcil, però no és fàcil.
Jo entenc que quan la Jana parlava d'aquest suport, a vegades és el suport amb canalla, però a vegades també és aquest suport que entenguin que totes aquelles hores que no ets a casa o que les estàs prenent d'un diumenge de passar-ho amb la teva parella i que estiguis dedicada a un tema com la política, a vegades és buscar l'equilibri, no? Sempre. Com diu Ariadna, no és el mateix estar al govern, eh? Jo això ho reconec moltíssim, eh? Aleshores són moltes més. I tant.
Bueno, hi ha gent que fins i tot li diu, jo què sé, a mi m'ha passat, de dir, i la teva parella com ho aguanta? I és com, perdona. És que... No? O de dir, bueno, perquè al final és un temps que et deixes. Això és una cosa que si fos un home no t'ho diria. Però és que aquesta pregunta li faria a un home com la teva dona com ho aguanta? Va ser la meva resposta, no? Em sorprèn fins i tot qui fa la pregunta, no? I sobretot perquè al revés és com que les dones s'entén que hem d'aguantar absolutament tot, no?
I que és com, on està... Bé, torno a dir, jo no sóc mare, però és on està la mare, on està la dona de la IAR, no? Jo què sé. Què passarà si arriba i no troba el sopar fet? Bé, clar, és que... Però se l'haurà fet, o potser me l'ha fet ella a mi, no? Doncs al final, mira, per un tema o per l'altre, a través d'aquesta dificultat, doncs la corresponsabilitat es fa més real que mai, no? Perquè si jo arribo a dos quarts de deu de la nit al vespre, o al vespre, doncs jo necessito tenir el sopar fet.
i al final és un tema d'organització i sobretot jo penso que per mi agraeixo moltíssim aquest recolzament i el que si no puc anar a un acte, vull dir, a un aniversari, a un sopar, o que em tinguin en compte i que aquesta flexibilitat d'intentar que els meus horaris i els de la gent que estimo i amb la que vull estar ho entengui, per mi això és superimportant.
Hi ha gent que no ha tingut aquesta sort i ha perdut amics o no els ha perdut, però al seu temps, doncs, jo què sé, tot això, les relacions també a vegades s'afecten. Se ressenteixen. Exacte. Fent la pregunta que havíem preparat ara, és força semblant a la que us acabo de fer, perquè parla si és prou compatible amb la vida familiar. Jo crec que ha quedat resposta a aquesta pregunta en tot el que hem arribat a explicar, no?
Quin consell donaríeu a una noia jove del municipi que es planteja entrar en política? Jana, potser t'arriba tard aquesta pregunta, és la més jove de la taula. Començaríem per tu, Estefania? Doncs que es fiqui, clar que sí, que el que pot aportar personalment i a més, sobretot també l'aprenentatge que li donarà tot aquest món de la política, jo crec que et fa créixer molt com a persona, tant les satisfaccions que et poden donar com les decepcions i frustracions que també n'hi ha.
Però és que al final això jo crec que forma part de la vida i et corteix molt. Jo és una cosa del que més orgullós em sento d'haver fet durant aquests 20 anys. No és política ben bé, he fet sindicalisme, però t'aporta molt. T'aporta moltíssim. I la mirada jove és molt necessària i sobretot amb un malo. Molt.
Arianda? Jo penso que és que les necessitem. Vull dir, necessitem dones joves amb idees, amb energia, amb ganes de construir un futur més just i, sobretot, el que li diria és que s'animi a participar-hi, que sigui fidel als seus valors, que escolti, però que tingui el seu esperit crític i la seva pròpia opinió. Penso que això és molt important, ja que al final totes les veus són necessàries per treballar per un món malò millor. Eva?
Jo, benvingudes. Benvingudes perquè els joves haurien de ser més participatius. Potser també perquè van carregats, però sí que s'hi haurien d'involucrar més. Trobo que seria molt xulo. Perquè, clar, de fet, són ells els que ens poden dibuixar una mica el que volen o què els interessa del seu futur. I jo crec que en política són molt importants. Que no hauríem de tenir més i que quan venen és allò de dir benvinguts, passeu, passeu.
Jana, tu com a jove? Doncs jo diria que primer de tot que no es facin anar enrere perquè a vegades potser quan entres en aquest món impressiona molt perquè ets tu com, doncs gent més gran, gent que ja porta molt de temps a dins de l'ajentament o en aquests càrrecs llavors primer impressiona però jo diria que no es facin anar enrere per això perquè jo crec que com dieu és molt necessari i a part al final és que si tot va bé és el poble on la gent del poble vol viure la resta de la seva vida llavors jo crec que és important formar part de les decisions que acabaran afectant-nos directament en la seva vida
Com us agradaria que fos la política local d'aquí 10 anys pel que fa a la igualtat, Ariadna? A mi m'agradaria que d'aquí a 10 anys la igualtat estigués plenament integrada, que no només sigués una àrea específica, sinó que estigués tot...
que tingués una mirada més transversal en totes les decisions de totes les àrees i també m'agradaria veure una participació més equilibrada entre les dones i els homes en els llocs de decisió. I també que les noves generacions creixin i puguin tenir aquest entorn on la igualtat, sobretot d'oportunitats, sigui ja una realitat com més normalitzada.
Eva? Doncs això, una política en què fomenti més la participació entre homes i dones, que hi hagi un més equip i això, aquesta igualtat que comenta l'Ariadna, que sigui més equitativa, tot i que ara amb les llistes que han d'estar més...
Aquitatives, peritàries, doncs sembla que no, que els obliga o que fan que tinguin més en compte la dona i que després veuen que, ostres, si som vàlides, vull dir, també, servim, servim. Una mica seria això. I que els homes no ens vegin com unes manaires, tampoc, sense posar-nos etiquetes. Ni etiquetes per ells ni etiquetes per nosaltres, tampoc.
Jana? Doncs això que estava dient l'Eva, que ara la llista és voluntari, m'agradaria que en 10 anys ja no es veiés com una obligació, sinó que ja fos de forma natural que sortís una representació més o menys igualitària i que al final també s'apliqués la perspectiva de generar en les decisions de l'Ajuntament. Que no calgui dir que la dona ha d'entrar a la llista si no ve a sortir. Doncs coincideixo amb les meves companyes, però jo sobretot que hi hagi una alcaldessa d'aquí 10 anys...
I que sigui d'esquerres, òbviament. Però és veritat, com deien les meves companyes, però ho dic molt en sèrio, que hi hagi una alcaldessa, jo m'ho crec fermament. M'és igual si és del PSC, però que hi hagi una dona. Si pot ser d'esquerres, per mi, clar, molt millor. Però també crec que, com dèieu, que dintre de 10 anys no s'hagués de parlar tant de la igualtat i que ja estigui implantada.
I sobretot quan deia la Eva, que és veritat, que no només siguin números aquesta representació, sinó el poder de decisió. D'acord? En una frase, què significa per a vosaltres el 8 de març? Com en seria per tu, Eva? Ai, sembla el dia del repte, això. El dia del repte perquè és un repte per a les dones. Hem de seguir treballant per la igualtat entre homes i dones, però sense deixar de ser dones. Pel fet aquest de no masculinitzar.
I, bueno, si hi ha recursos i tot funciona, perfecte, anirà bé. Jana? Doncs, bueno, és bastant tòpic, però per mi és un dia que s'ha de celebrar tot el que hem aconseguit, però també reivindicar tots els tres que encara ens falten per aconseguir. Estefania? Doncs un dia per reivindicar la igualtat real i reconèixer les lluites de les dones, eh? I recordar que encara, doncs, bueno, això queda molt camí per recórrer.
Ariadna. El mateix, ja em repetiré. Al final és un dia per reconèixer tots els avenços aconseguits, recordar que encara queda camí per recórrer i reafirmar el compromís que tenim per tenir una societat més igualitària. Avui hem comportat reflexions, experiències i també alguns reptes de futur. El 8 de març és una jornada de reivindicació, però també d'escolta i de diàleg.
Des de la Ràdio Municipal volem agrair la participació de totes les convidades i el seu compromís amb la vida pública del nostre municipi. Abans d'acabar, no sé si a vosaltres us ha quedat alguna cosa que creieu que cal afegir, que vulgueu dir, jo repeteixo el que us vaig dir l'any passat, que us vaig tenir aquí en aquesta mateixa taula, que enriquiu i feu el debat perquè molt més plural, vull dir que sou molt participatives, quan us assentin els vostres companys potser em renyen, però és ben cert.
que ho feu d'una altra manera, potser per aquesta expedició que tenim les dones o per aquesta manera que tenim de ser, però enhorabona. Feu molta falta dins el món local i dins la política i m'afegeixo al desig de l'Estefania, aviam si tenim algun dia una dona alcaldessa.
La política local és la més propera a la ciutadania i que hi hagi veus diverses, també la de les dones, és essencial per construir una societat més justa i igualitària. Gràcies per escoltar-nos i fins al mes vinent amb una nova edició del programa Orde del Dia. Gràcies a totes. Gràcies.
Ràdio Montmeló. Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes d'Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.