la ràdio municipal i digital de Montmeló. Ordre del dia.
Programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus. Comencem un nou programa d'opinió dels nostres representants polítics. Ordre del dia és el programa on parlem amb un portaveu de cadascuna de les formacions polítiques per conèixer què pensen sobre diferents qüestions de la gestió diària del govern municipal. Bona tarda i benvinguts a Ràdio Montmeló. Bona tarda.
Ens acompanyen a l'estudi de l'emissora en Didac Sant Esteban de Junts Montmeló. Bona tarda. Pep Benach de Fem Montmeló. Bona tarda. Marcel Comas de Canviem Montmeló. Hola. I Manol Martín del PSC. Bona tarda. En el ple del mes d'octubre es van aprovar les ordenances fiscals per a l'any 2026. Una ordenança fiscal és una norma que aprova l'Ajuntament per decidir quins impostos, taxes o preus públics s'han de pagar al municipi i com s'han de cobrar.
Els ajuntaments nodreixen els seus ingressos ordinaris dels transferits per l'Estat a la participació de tributs estatals, que s'aproven a la Llei de Pressupostos de cada any, i de les comunitats autònomes, però també i sobretot dels seus propis recursos. Les ordenances van ser aprovades amb els vots favorables dels regidors del PSC i de FEM i els vots en contra dels regidors de Canvià Montmeló i de Junts per Montmeló.
En el programa d'avui volem conèixer el per què del sentit del seu vot i les propostes de cadascuna de les formacions polítiques per obtenir ingressos. Comencem demanant-vos que ens expliqueu de forma breu pel per què del vostre vot. Us demanem de forma breu perquè al llarg del programa parlarem punt per punt de les diferents taxes. Començaríem per tu i Manol.
Bé, nosaltres considerem al final que són unes ordenances justes i adaptades als costos del servei, sobretot pel que fa a la part de taxes. Ja ens vam comprometre a congelar els impostos i així ha sigut menys alivi la part de Rústega, que sí que és veritat que no estava adaptat o no estava amb un volum...
homogènia amb la resta de municipis del voltant, però en resum, que com has comentat ja tindrem oportunitat de parlar-ne durant el programa, doncs considerem que són justes i adaptades als costos dels serveis.
Sí, des de Canviem Montmeló vam votar en contra d'aquestes ordenances, resumint una mica per tres aspectes. D'una banda, pensàvem que no casaven, no estaven ben pensades per la gent que viu i treballa a Montmeló, en el sentit que la càrrega impositiva que suporta la policia de Montmeló està molt per sobre de l'augment dels salaris i la renda mitjana de la policia de Montmeló està a la cua del Vallès Oriental i, en canvi,
segons quins impostos i taxes estem al capdavant i això hauríem d'equilibrar-ho. En segon lloc, perquè creiem que no es posa a prou el focus com voldríem en que allò de qui més contamina pagui més i qui més té pagui més, que hi hagi més proporcionalitat de la que hi ha i que comencem a agravar i a taxar
certs comportaments que suposen un greu ser cap al medi ambient. I en tercer lloc, perquè també enteníem que segons quines taxes que s'han inclòs, obrien la porta a privatitzar alguns espais fins ara públics i certs serveis en benefici d'empreses privades i no ens semblava adequat. Resumint aquests tres grans àmbits i anirem desgranant les ordenances que pengen de tot això. Gràcies, Pep.
Bé, de fet, em van presentar i acordar un seguit de propostes a les ordenances pel proper any, sobretot amb la voluntat que pensàvem de no recaptar més, sinó de garantir i mantenir els serveis públics municipals. I ho vam fer, al final, amb coherència, pensem-hi, amb responsabilitat. També convençuts que, al final, també m'ho ha de ser la gestió municipal econòmicament també sostenible. I ens vam basar
amb tres factors, que és sobretot per realisme i equitat, o sigui, vam plantejar aquest augment del 3% i pensem que es va fer també en contenció i mantenir les bonificacions, sobretot per a les famílies i persones amb menys recursos. D'aquesta manera tothom contribueix en funció de les seves possibilitats.
per corresponsabilitat ambiental. Es tracta també d'una proposta que vam fer sobretot en l'àmbit de residus, orientada a assolir aquest model just i ecològic, i també per continuar aplicant, com he comentat, aquests criteris de socials i de renda, sobretot amb l'objectiu de no deixar ningú enrere i garantir les polítiques municipals, així sent sobretot un fort compromís social. Didac?
Bé, Junts Pumolo van votar en contra de les ordenances fiscals, sobretot perquè pensem que no és coherent, que d'una banda s'expliqui que l'Ajuntament va com un coet en termes econòmics i que a més a més es congelen els impostos, però que any rere any s'augmentin d'una manera generalitzada la majoria de les taxes municipals. Aquesta seria l'explicació breu.
Els impostos que depenen del mateix Ajuntament, com són l'IBI, l'impost de vehicles o l'impost d'obres, continuen congelats. En canvi, el servei d'abastament d'aigua pateix l'increment del preu de l'aigua aprovat per l'Agència Catalana de l'Aigua el 2023 i l'increment anunciat per el 2026. L'Ajuntament ha prorretejat els increments i per aquest 2026 suposarà un increment del 12%.
L'increment que s'aplica va lligat amb el que augmenten els proveïdors de l'aigua, l'ENS d'abastament d'aigua a Ter Llobregat i l'Agència Catalana de l'Aigua. Pot l'Ajuntament fer front a aquest increment sense augmentar la taxa municipal? I en tot cas, si creieu que sí, com hauria de ser, Marcel?
Bé, d'entrada dic que en el ple municipal nosaltres també dèiem que augmentava un 12% la taxa d'aigua cada l'any que ve. Vés amb compte, Marcel, el programa de l'alcalde, perquè si li dius això a nosaltres, a mi va dir que eren mentides i que no sé quantes floretes més que ens solen dir.
cada cop que escolten coses que no els agraden per part de canviar-me un meló des de l'oposició, efectivament l'any que ve pujarà un 12% l'aigua i la cosa és com es pot esmorteir aquesta pujada. Es pot fer, evidentment, de la mateixa manera que s'ha prorretejat la pujada que marcava l'Agència Catalana de l'Aigua i de fet tots els serveis tenen un cos i tenen proveïdors i tenen costos derivats
La cosa és a qui ho fem pagar i a qui ho repercutim i de quina manera. De la mateixa manera, com deia, que s'ha prorratejat en 3 anys, es podia prorratejar en més anys, nosaltres plantejàvem que no s'augmentés d'un 4-5%, que no s'augmentés tan abusadament.
I de la mateixa manera també es pot focalitzar les pujades que sí que se centrin en els trams més alts de consum, és a dir, el que deia abans, qui més contamina o qui més consumeix certs béns pagui més, i en grans consumidors d'aigua, o fer una pujada generalitzada que afecti a tothom igual, tant al petit,
consumidor com els trams més baixos. Nosaltres defensàvem una proporcionalitat que se centrés més en els grans consumidors d'aigua i en els trams més elevats i en prorretejar aquesta pujada, per exemple, si parlem de l'aigua, en més anys i no que no sigui tan acusada aquest any. Per tant, és possible, això és possible, evidentment, i això és fer política i això és optar per uns increments o centrar els costos en un sector determinat de població o en un altre.
I per últim, deixem dir també, si parlem de l'aigua, també ho hem dit més d'una vegada en aquesta ràdio i en altres llocs, l'Ajuntament també és un proveïdor, però també és un consumidor d'aigua i ha de donar exemple. I que certes fuites que els veïns i veïns d'un meló en seran conscients tardin tant a arreglar-se...
i s'aternitzin, acaba repercutint en la que hem pagat tots i totes la nostra factura. Aquests costos es repercuteixen també en què hem d'augmentar la factura dels veïns i veïnes
I en aquest sentit, per exemple, un cas paradigmàtic que també hem denunciat aquest estiu és el cas de les piscines municipals. No ha estat fins que es va optar per no buidar les piscines cada any i optar per una solució amb aigua salada, amb clor, que veurem com acabarà.
però que d'això ens hem adorat, hòstia, doncs sembla que estàvem perdent aigua a la piscina municipal tots aquests anys i s'ha fet una inversió molt gran i sembla que s'havia arreglat, però no s'ha acabat d'arreglar, seguim perdent aigua també. Per tant, l'Ajuntament també ha donat exemple i ha de fer inversions per no malbaratar aquest recurs escàs que és l'aigua, que al final l'acabem pagant entre tots i totes.
Respecte al 12%, si no tinc mal entès, és un 8 que es va... O sigui, hi ha hagut un augment que es proratejava en 4 anys, que era un 8% cada any, i llavors aquest any hi ha hagut un nou anunci i s'afegeix un 8 més 4. Crec que d'aquí em sortia a mi el 12, eh? Sí, però al final el ciutadà és un 11. El 8 més 4 són 12, al menos jo m'ho van explicar, sí. D'acord. Pep? Bé...
Anava a explicar el fet aquest del 12 i del 4, perquè així és com també ho teníem entès, o sigui, l'any 2023 ens va fer una pujada al 32%, sobretot, i s'ha de remarcar que és pel subministrament del servei d'aigua, no pel servei d'aigua que gestiona l'Ajuntament directament, i és això el que nosaltres vam valorar. El 2023 nosaltres ens vam comprometre
I així s'ho vam acordar i crec que en tots els grups vam estar d'acord i vam progratojar-lo en 4 anys. Això suposava aquest 8% anual i bé, aquest 2026 la TELA s'ha despenjat amb una altra pujada d'aquest 8%, que s'ha repartit en dos anys amb dues pujades del 4%. Dit això i fent números a l'engròs, que al final també va ser una de les decisions...
aprendre i va ser un debat també intern que vam tenir i fent números a l'engròs que al final és del que es tracta. Amb les ordenances, amb aquest primer increment del 32%, això tenia un impacte de 360.000 euros en el pressupost d'ingressos. I si afegim aquests 8% corresponent al proper any, això suposaria 90.000 euros més. Un total, al final, que hauria d'assumir a l'Ajuntament, i aquí ve d'on ve la pregunta, que serien aquests 450.000 euros...
que hauríem d'assumir de les arques municipals. Nosaltres, al final, vam fer aquest debat intern, al final també estàvem parlant que era el subministrament de l'ATL, al final és un subministrament d'un proveïdor extern que poc podem dir, i per això pensem que no sé si té cap sentit destinar 450.000 euros
dels recursos públics de l'Ajuntament de Montmeló, que com bé ja sabem anem bastant limitats, o almenys això és el que veiem en els pressupostos de cada any quan demanem inversions, com bé comentava el Marcel, que calen moltes inversions i estem totalment d'acord, i així també ho hem reclamat any rere any, sobretot amb el tema de la xarxa d'abastament d'aigua, que hi ha aquest compromís també de cada any d'anar repartint la situació, està totalment d'acord amb el Marcel amb el tema de les piscines.
Però pensem que no, considerem que aquesta pujada no l'ha d'assumir directament les arques municipals i s'ha de repercutir, per tant, en el rebut de l'aigua. I pensem, i estem totalment d'acord, i així és, o sigui, al final qui més gasta més paga, perquè al final també estan els trams d'aigua que també es mantenen tal qual, o sigui que al final el que menys gasta té el servei de l'aigua més econòmica i el que més gasta té el servei de...
d'aigua més cal i al final pensem és això penso que ens hem de destinar aquests recursos públics municipals a garantir sobretot les bonificacions socials sobretot per tot aquelles persones que no poden fer no poden afrontar aquesta despesa mensual o per ells és un problema doncs també poder destinar aquests recursos públics a aquestes persones Didac
Bé, quan el proveïdor augmenta les tarifes, els ajuntaments solen tenir un marge limitat, això és indiscutible. Però sí que existeixen opcions que alguns municipis utilitzen per reduir l'impacte immediat sobre la factura ciutadana. De fet, en parlàveu, el propi ajuntament d'on Meló ja va repercutir d'una manera més eslaonada en quatre anys una pujada molt més severa d'un 32% que es va imposar fa uns anys, sobretot vinculat a la sequera.
En qualsevol cas, pel nostre grup no hauria estat un problema entre parlar d'aquesta qüestió si aquest tema de l'aigua hagués estat l'únic o dels pocs que haguessin sofert modificacions. Però el que el nostre grup denuncia i el que realment motiva el nostre vot en contra, no només aquest any, sinó també els darrers anys a les ordenances fiscals, és que la pujada de les taxes és generalitzada, fins i tot en aquelles que no representen cap servei per la ciutadania, com els uals, per la ciutadania, o en el cas dels comerços, les terrasses.
i que tenen un esperit a criteri nostre del tot recaptatori. Per això diem que el que cal és centrar-se més en l'eficiència, en la gestió municipal i no tant en augmentar els ingressos del consistori via impostos i taxes municipals.
Bé, durant el programa d'avui segurament es replicarà el que va passar en el ple i escoltarem a dos partits dir que s'han de baixar impostos i taxes, que s'ha de baixar la càrrega fiscal a la ciutadania de Montmeló i també són els mateixos que segurament al mes que ve quan estem parlant de pressupostos ens diran que cal invertir més en allò, cal invertir més en allò altre...
i en total que cal gastar més cales de l'hilari públic. I això no hi ha qui ho aguanti. O ingresses, o sigui, deixar d'ingressar i alhora augmentar despesa, això qualsevol que hagi estudiat economia o qualsevol que gestioni una economia domèstica sap que és impossible. Nosaltres...
No ens agrada haver d'apujar aquesta taxa, un 8% que estava pactat anar pujant més un 4% perquè ens ha repercutit un increment del 8% de cara al 2026. No ens agrada, clar que no. Nosaltres ja intentem buscar fórmules perquè el servei costi el mínim possible. Es parlaven aquí que cal fer inversions. Portem acumulades inversions en aquest mandat d'un milió i mig d'euros a la xarxa d'abastament d'aiguallò.
per exemple, que he vist que al carrer Ancel Clave s'ha invertit vora 350.000 euros i seguiran fent inversions i tot això ha sigut a cos zero per l'Ajuntament perquè ens busquem la vida per rebre subvencions tant de la CAC com de la gent com de la Diputació de Barcelona per anar fent aquestes inversions.
Jo aquí has comentat que absorbir aquest increment és fer política i jo crec que també fer política és governar amb responsabilitat i sobretot no enganyar la gent. Perquè és això, no es pot estar dient per un costat que cal rebaixar taxes i impostos i per un altre demanar que s'incrementin les despeses o que pugin les partides, sobretot de capítol 2 i de capítol 6, que estarem parlant d'aquí.
d'aquí a un mes, perquè això al final el que es produeix, en economia es diu fauces de cocodrilos, i tu els ingressos els tens estables i les despeses van incrementant el gap o el forat que es va generant cada cop és més gran, i al final per l'Ajuntament això seria un delta baix, i sí, sí que ara mateix estem en una situació econòmica o financera bastant positiva, el rati d'endeutament és molt molt baix, històricament és dels millors,
i això és positiu, però el que no podem fer és anar carregant a l'esquena de l'Ajuntament i sobretot, vull dir, perquè és fer trampes, és analitzar les ordinances fiscals només amb la càrrega impositiva i no analitzar-ho de la mà de les bonificacions, perquè aquí
Ho vull dir, que tot aquell que compleixi amb els criteris des dels serveis socials perquè se li bonifiqui l'aigua, se li bonifiquin les diferents taxes, se li bonificaran. Aquest Ajuntament és reactiu i quan parlem de pressupost també parlarem de despesa social i aquí a l'Ajuntament i al Govern hi destineu tots els recursos possibles i que es necessiten perquè ningú que necessiti es quedi enrere.
El residus també és una altra de les taxes que pateix un increment i també va lligat amb el cos del servei que ha previst el Consorci de Residus del Vallès Oriental. La pregunta va en la mateixa línia. Com pot assumir aquest increment l'Ajuntament si no l'aplica l'ordenança? Començaríem per tu, Pep.
Bé, també m'agradaria remarcar això, que legalment, i no s'ha comentat en cap moment, legalment les taxes municipals han de cobrir el cost del servei. Per tant, crec que també per responsabilitat això s'ha d'explicar. Per tant, si el cost dels residus augmenta un 8%, que estem parlant, un 8% que la gent no sabia els números, doncs són 70.000 euros més que segurament haurien d'assumir les arcades municipals i la taxa no s'actualitza.
Doncs l'Ajuntament, pensem que això és molt difícil, al final, d'assumir-ho amb aquests recursos propis. Al final, només pensem que hi ha diferents opcions. O sigui, sí, tirar de romanens de tresoreria, que penso que aquí estem d'acords que els romanens són per altres situacions, o la reducció, al final, d'altres partides o aportacions directes en els serveis públics que estem tenint en el nostre municipi.
Per tant, des d'un punt de vista de responsabilitat pressupostària, aquest model pensem que no és sostenible a mitjà termini. Igual que en el cas de l'aigua, també pensem que la manera, i torno a repetir-ho i ho he dit diverses vegades, que la taxa es cobreixi el cos real i que els recursos municipals es destinin, al final, a bonificacions socials per realment aquelles persones que ho necessiten.
I vull remarcar el tema aquest, sobretot de destinar aquests recursos, com hem parlat de les taxes que s'han pujat a nivell generalitzat, això nosaltres també ho vam analitzar des de nivell intern, i quan es pensen aquestes taxes que s'han incrementat a nivell general, són d'aquelles taxes d'ús privatiu, o sigui, jo no ho veig d'acord...
que de les arques municipals que paguem tots hagin de bonificar, per exemple, qui té un gualt o qui té una terrassa. Nosaltres, com a grup municipal, no hi estem d'acord. Pensem que al final el diner de tots ha de ser realment destinat a allò que realment és necessari.
Bé, jo no entraré en el debat de si diem la veritat o no diem la veritat. Jo vull pensar que tots, des de les nostres posicions, sempre i en qualsevol cas mirem per un meló, i això és el que fem des de Junts per un meló. Sempre mirem d'explicar-nos amb humilitat, però també amb claredat, i ho farem també avui.
Pel que fa a l'ordenança de residus, jo crec que aquesta és una de les qüestions que també sorprèn la ciutadania. Fem una millor selecció de residus perquè les dades ens porten a pensar això, que hem millorat molt respecte al reciclatge amb un meló, però això no acaba de tenir una translació significativa en el rebut, almenys en la part fixa, perquè el servei igualment es va encarint.
El Consorci de Residus té en marxa diversos projectes estratègics que han de representar un salt endavant en la gestió de residus a la comarca. També s'està implantant aquest mateix sistema que s'ha implantat un meló a d'altres municipis i això fa difícil, ara per ara, pensar a rebaixar la part fixa dels rebuts. Però, sens dubte, és quelcom sobre el qual també pensem a Junts que cal fer alguna cosa. I, en aquest sentit, em sembla interessant el precedent de Vilalba-Sacerra, un municipi de la comarca que, davant la impossibilitat
de rebaixar el rebut d'escombraries per la directiva europea que des de fa uns anys imposa als ajuntaments cobrar el 100% del preu del servei directament a la ciutadania, ha decidit plantejar una rebaixa d'un impost de l'IBI amb el que s'estalvien com a ajuntament cobrant la taxa de residus.
Bé, aquí s'ha comentat a final la llei 7 barra 22, que a mana d'una directiva europea ens obligava a cobrir les despeses amb els ingressos pel que fa aquesta taxa i per la resta de taxes, com ha dit el Pep. I nosaltres al final el que fem és equilibrar, però és el que deia abans, que analitzar només aquest increment sense la part de bonificació no té gaire sentit.
Nosaltres, ara es comentava que tot i reciclar més, perquè és veritat que reciclem més com a municipi, per què no baixar la taxa? Això es va explicar durant totes les jornades que es van fer, en la qual cosa jo hi vaig participar de forma activa perquè era el regidor de Medi Ambient en aquell moment,
posant en marxa aquest sistema, l'objectiu no era rebaixar la taxa, sinó que no incrementés exponencialment com estava previst que incrementés. Al final, si seguíem amb el mateix volum de reciclatge i amb la previsió de l'Agència de Residurs de Catalunya dels cànons que anirien aplicant per portar sobretot la resta d'abocadors
o incineradora, les previsions que fèiem eren d'increments del 30, 40, 50% que estarien repercutint ara mateix a la ciutadania en la taxa. I per això vam fer una mesura pal·liativa que era buscar un nou sistema que va ser el sistema de contenidor
tancat en aquest cas per reciclar més que l'Ajuntament ingressés més per la part de la valorització dels residus que això amb l'orgànica el volum de reciclatge que tenim és important el nivell d'ingressos que tenim però tot i així els cànons segueixen pujant el cost del servei segueix pujant el Didac ho ha dit el Consorci ara mateix està ficat en una inversió bastant forta per augmentar la planta de compost de tractament de l'orgànica
El president, que justament és l'alcalde de Montmeló, del consorci, ens diu que inclús es tractarà matèria orgànica d'altres comarques del voltant, o sigui que al final això també reportarà uns ingressos pel consorci que ha futur.
Això ha de tenir també una repercussió positiva en el cost del servei per als ajuntaments consorciats. Llavors, és el que parlàvem abans, que es podria absorbir, en aquest cas, no, no es podria absorbir des de pressupost municipal, sí que es pot fer fent...
Trampes. És el que deia el Didac. Molts ajuntaments inclús tenien els residus i l'aigua junta, que ho cobrava el mateix Sore, en el cas de Mollet, per exemple. Llavors la gent no tenia ni idea del que estava pagant de residus, perquè ho pagava juntament amb l'aigua cada dos mesos. I aquí han separat el rebut, ha sigut quan han vingut les pujades del 100, del 90...
del 80%, perquè ho han tingut que ajustar, i també molts ajuntaments, nosaltres fins fa 3 anys, la part que no s'arriba a compensar anava de despesa de l'Ajuntament. O sigui, ens costa mig milió ingressant 400, aquests 100 sortant de pressupost municipal.
això tampoc era sostenible en el temps. Però, bàsicament, tots els canvis que vam posar en marxa eren per complir amb la directiva europea, per complir amb la llei de regidors de Catalunya i també perquè consideraven que això a llarg termini no era sostenible. Marcel?
Sí, sobre la taxa de residus, ens comentava el regidor que no es pot destriar la taxa de les bonificacions. Nosaltres vam votar en contra precisament perquè per segon any consecutiu es retallen les bonificacions a la taxa de residus i nosaltres vam fer propostes en el sentit contrari d'ampliar-les.
Perquè aquí, en lloc de prioritzar la sanció, s'ha de reconèixer que a la ciutadania hi ha un mòlom que no s'hi estem, en teoria estem reciclant més i estem reciclant millor, doncs primer que també les bonificacions. I si abans era el 33% l'any passat i abans era un 35% o un 39%,
I aquest any baixa fins al 30, nosaltres plantejàvem augmentar fins al 40%, perquè hi ha municipis que bonifiquen fins al 50% per l'ús de compostatge, per l'ús de la deixalleria, per participar en activitats mediambientals. Vam fer una proposta també, activitats com la que es farà aquest dissabte, d'anar al riu, analitzar les conques dels rius, o participar en activitats com el Let's Clean Up...
o les plantades que s'havien fet en llocs com el bosc de la pleca antiga fa temps, doncs es bonifiquin també perquè impliquen una sensibilitat mediambiental de la ciutadania i això es va rebutjar. I de la mateixa manera que s'han baixat aquests topalls per primar definitivament la penalització, primar qui obri massa el contenidor gris, doncs sanció.
i penalització i hauran fet els seus números nosaltres ens sembla que al final sí que estem comentant que si es fa un bon reciclatge si tenim dades reals de la gent que ho fa bé els residus es poden com deia el residu valoritzar i tenen un retorn
Sí, el que hem d'evitar és l'ús del contenidor gris, és el que ens surt més cara al municipi, que actualment se'n va a Mataró, si no m'equivoco, i s'ha de cremar, i això és el que hem d'anar reduint, però a base de... Sí, és pesat, però segueix insistint i fent campanyes de sensibilització i trepitjar més el carrer i menys el despatx.
Perquè, en definitiva, també els hi plantejàvem el dubte. Què estem bonificant o penalitzant? Que realment es recicli o que s'obri un contenidor que és magnífic, que són pioners i que és molt intel·ligent, que som els primers que l'hem fet? Perquè són uns contenidors que la major part del dia, la majoria, estan espatllats i això ara em diran que potser també mantejo, però que passegin pels carrers i veuran quins contenidors funcionen i quins no.
I llavors està molt bé la intenció de fer un pas endavant i voler que la gent la taxem per l'ús trimestral que fa dels contenidors. Però si estan espatllats, com ho farem això? Per tant, de la mateixa manera que abans deia, si volem apretar la ciutadania amb la taxa d'aigua també, hem de ser exemplars i no tenir tantes fuites i arreglar les fuites que hi ha a la piscina municipal o hi ha als carrers,
si volem apretar la ciutadania i que recicli bé, també l'Ajuntament hauria de procurar que els contenidors funcionin adequadament, perquè si no, o canviem el sistema o arreglem els contenidors. Una miqueta anava en aquesta línia. Nosaltres plantejàvem bonificar més en lloc de reduir aquestes bonificacions i de ser més propositius amb la ciutadania i d'acompanyar la ciutadania amb aquest procés de canvi per complir la directiva europea que s'ha de complir per reciclar més i millor tota la ciutadania amb un maló.
Ja n'heu anat parlant. En el cas dels residus, també amb aquestes ordenances s'han aprovat les bonificacions, que poden anar fins al 30% de la taxa, pel bon comportament en matèria de fraccionament i reciclatge. La pregunta que us fem ara és si aquesta és una bona mesura per ajudar la ciutadania i si considereu que és suficient. Començaríem per tu, Didac.
Bé, és una mesura que sembla que pretén aplicar algun tipus de sentit de justícia front a les pujades de la taxa, mirant també de motivar la ciutadania a fer les coses el millor possible quan el reciclatge. Per això es tenen en compte un nombre determinat d'obertures o no-obertures de contenidors durant un període concret, tot segons el que l'estadística suposa com a correcta o incorrecta.
Per tant, no és un sistema perfecte, però no ens sembla malament, donades les circumstàncies, i tenint en compte també la novetat. Ara bé, el que sí que considerem important a Junts, i ho vam fer notar també en el ple, en el nostre discurs, és que perquè aquestes bonificacions siguin aplicables, cal poder comptar bé les obertures. I per comptar bé les obertures...
cal que els contenidors estiguin en condicions i no sempre ho estan, o perquè se saturen o perquè el dispositiu no funciona correctament. I és per això que Junts Pumolom tornà a demanar, i demanem encara amb més motiu, un millor manteniment de la xarxa de contenidors tancats de què ens hem dotat com a poble.
Bé, els reconec que tenen raó, que al final sí. Si volem que el sistema funcioni, si passem en aquesta tarificació trimestral, la qual nosaltres entenem que és positiu per a la ciutadania, perquè a mesura que va avançant l'any es va repercutir en el rebut aquestes bonificacions, que ara entraré, però si volem que aquest sistema funcioni,
funcioni, també han de funcionar l'element primari que al final és el contenidor. Nosaltres estem parlant amb Sabosa, que és qui gestiona els contenidors, qui al final és l'empresa que depèn del consorci que ho gestiona tot, perquè és veritat que d'aquí a final d'any tot ha d'anar com...
com una seda que es diu que tot ha de funcionar perfecte més que res perquè si no el sistema que nosaltres estem intentant posar en marxa o el passet que estem intentant posar en marxa enguany de cara al 2026 no té sentit si el sistema no compleix amb els mínims que ha de complir
Pel que fa a les bonificacions, nosaltres el topeï del 30% el considerem just, sobretot per un tema d'eficiència de recursos, perquè si ens anem molt més, si arribem a bonificar, per exemple, en 40 o en 50, de cara a l'any que ve hauríem de pujar a nivell general molt més el rebut perquè els ingressos i els costos al final es desajustarien. Nosaltres creiem que un 30% és una quantitat important de rebaixa en el rebut,
I també el que ha de fer el ciutadà o l'usuari per aconseguir aquest 30%, considerarem que hi ha un usuari que arriba a tindre el 30% de reciclatge, és un usuari que recicla i que es pren en sèrio el sistema, no només el sistema, sinó també...
el reciclar en deixalleria. Aquest any, com a novetat, també hem incorporat que l'ús del servir de voluminosos bonifiqui, o sigui, et compta com si anessis un cop a la deixalleria per fer ús, perquè sí que és veritat que tenim una problemàtica al municipi amb aquest...
No amb el servei, perquè el servei funciona molt bé, sinó amb que la gent no truca per demanar... Els trastos, no? Exacte, i és un servei 100% gratuït, només has de trucar, et dona... O sigui, tu dius el dia que ho deixaràs, que és el dilluns, o el diumenge a la nit, perdó, i tu recullant el dilluns...
i és gratuït i a sobre aquest any comptarà com si anessis un cop a la deixalleria i si aconsegueixes totes aquestes 5 o 10 cops per aconseguir la bonificació et vindrà bonificada.
És això, a nosaltres sí que ens agradaria bonificar més, però és el de sempre, és com el discurs que m'escoltareu segurament tota l'estona, que per un tema de responsabilitat no podem baixar més perquè si no es desajustarien ingressos i despeses i al final tindríem un problema de cara a l'any que ve que hauríem de tornar a repercutir un increment bastant fort de cara a la ciutadania en general. Marcel?
Ja ho he comentat una mica abans, jo no sé, l'equilibri pressupostari, com altres municipis ho fan i bonifiquen més i de fet la nostra proposta anava...
no arribar als 50%, però si augmentar fins al 40% les bonificacions, hi ha anat en sentit contrari, d'aquí el nostre pot també contrari entre d'altres discrepàncies que hem tingut amb el govern municipal. Ens sembla una mica el que deia abans, en lloc de prioritzar la sanció, com funciona el sistema actual? Et bonifiquen, però llavors hi ha un topall que ja, si et passes de la bonificació, ja et marca que ara està al 30%.
I en base a aquest topall després entra la sanció. Si obres massa el contenidor gris i no tens mascotes, no tens animals, ni tens algú a càrrec amb el que és, doncs et resta. I per què no ho fem al revés? Per què restem primer i després bonifiquem? O augmentem els topalls, com plantejàvem, a nivells més alts. En definitiva, una mica és el que comentava abans, que nosaltres érem partidaris d'augmentar aquesta bonificació
i sobretot d'invertir en el manteniment, ja ho hem comentat, també dels contenidors perquè funcionin adequadament. Si no, doncs ens sembla que aquesta taxa al final està agravant més obertures i tancades de contenidors que no reciclatge realment real de la ciutadania. Pep? Bé, doncs...
També aquí penso que apel·lo a la responsabilitat i al final és cap on hem d'anar, perquè al final és una norma europea que ens marca que hem d'arribar, hem d'assolir aquests objectius i això és dintre de quatre anys, o sigui que ho tenim...
Ho tenim ja i pensem que alguna cosa s'ha de fer. Estem totalment d'acord que cal, al final, que és aquest contador, això passa a ser, els contenidors passen a ser, més d'una recollida, passen a ser contadors ara mateix, són contadors públics, són comunitaris i no són...
I no són comptadors particulars. Per tant, nosaltres continuem defensant que qui més col·labora en el sistema ha de pagar menys i qui menys col·labora ha de portar més, perquè cap aquí també és cap on va la taxa del residu. I nosaltres, el nostre grup, vam presentar una proposta d'ordenança completa. Els hi vam pensar l'equip de govern. Va ser una ordenança que es basava també en una taxa trimestral,
L'única peculiaritat que es dividia en dues parts, o sigui, una part fixa i una part variable, aquesta part fixa que pensem que és el que ha de cobrir els costos generals del sistema, i una part variable, que és aquesta que ha d'anar vinculada a la participació en la recollida selectiva. I pot ser tan bonificable com realment vulguem. I nosaltres està proposant que si estaves en el greu òptim de...
de separació, el seu teu import arribaria a ser zero. No pagaves ni aquesta part variable. L'hem estat comentant amb l'equip de govern, ha estat ben acollida, però sí que hem acordat, i així ho vam fer en les reunions prèvies, treballar-la durant aquest proper any. Per què? Perquè nosaltres també el que vèiem era el que s'ha comentat, no?
que queda molta feina per fer per endavant, sobretot en el tema del manteniment dels contenidors, o sigui, ha de ser un sistema prou robust, no només del manteniment dels contenidors, sinó també de la base de dades que hi ha darrere per recollir aquestes dades de forma precisa.
Intensificar, estem totalment d'acord també, Marcel, intensificar aquestes campanyes de comunicació i de sensibilització, estem totalment d'acord, però això són més recursos que s'hauran d'aportar en aquest sistema. I també disposar, sobretot, d'una estructura personal, nosaltres també hi aportem anys, demanant a aquest agent cívic que existeixi per fer aquest seguiment a final d'aquest servei.
perquè ha d'haver-hi, el que dius també, ha d'haver un seguiment també de l'estat dels contenidors, de qui ho està fent bé, s'ha de fer aquestes caracteritzacions per saber si realment el sistema està funcionant i a qui no estigui funcionant, doncs abans de la penalització està clar que estan els avisos i les campanyes de sensibilització que haurien de funcionar.
Per tant, nosaltres vam apostar i hem apostat fort per aquest PUC perquè ho portàvem al nostre programa electoral i així ho hem manifestat aquest any amb aquesta proposta d'ordenança que esperem que durant aquest any pugui ser viable.
La resta de les ordenances fiscals per a l'any vinent incorporen un ajust de les taxes municipals a determinats serveis del voltant del 3%, com heu anat comentant en algun moment, per tal d'absorbir l'augment de les despeses generals, com és el cas del llum, el gas, i continuar amb l'objectiu de cercar l'equilibri entre els costos i els ingressos dels diferents serveis.
No diem res de nou, i ho heu repetit vosaltres, quan diem que per poder fer front a les despeses de l'Ajuntament cal obtenir-ne ingressos, que si el cost dels serveis augmenten caldrà repercutir-ho a la ciutadania. Us demanem ara quines són les vostres propostes per obtenir un nivell d'ingressos suficient per fer front a aquestes despeses. Començaríem per tu i Manol.
Per nosaltres la proposta és la que es va presentar en el ple. Al final aquest increment del 3% és agafant com l'índex de referència del cost de vida, de l'increment del cost de vida, que no només li ha fet als ciutadans sinó també a l'Ajuntament.
També hem de tindre en compte que els costos de personal van incrementant perquè hi ha un pacte d'anar incrementant els salaris dels funcionaris i funcionàries i aquest any pel 2026 hi ha previst un increment del 2,5%.
doncs això també repercuteix en el cost dels diferents serveis. Llum, aigua, al final, tot això també acaba repercutint en el cost. I nosaltres ara fa dos anys vam fer una revisió bastant acurada de totes les taxes, tant taxes com bonificacions. Vam analitzar-les a nivell tècnic i després a nivell polític fins al detall, perquè al final nosaltres no volem cobrar per sobre...
cap servei, per sobre de cost, cap servei. Nosaltres volem cobrar el just, el que costa, i inclús, per exemple, jo el que conec de primera mà, que són tallers de la torreta, molt per sota de cost, però això també, com es comentava abans, és fer política i incentivar diferents serveis que l'Ajuntament absorbeix una part i després reparteix una altra a la ciutadania. Però que al final nosaltres...
És una miqueta el que fa una miqueta la dreta, sobretot, és qui ho fa més, de dir, no, baixem impostos, baixem impostos, això va en detriment del servei sempre, sempre, sempre, sempre. O sigui, no pot ser que tu baixis impostos o taxes, que ingressis menys i el servei segueix al mateix nivell perquè és impossible a nivell financer. Llavors, com nosaltres no volem que hi hagi, que vagi en detriment dels diferents serveis que prestem a l'Ajuntament d'Aumalo, també vull remarcar,
que fa anys ens va fer un estudi la Diputació de Barcelona i ens va dir que estàvem prestant serveis per un volum de població de 20.000 ciutadans i ciutadanes amb un malò si imagineu la sort que tenim també de viure amb un malò que tenim un nivell de serveis bastant ampli i jo crec que de qualitat
Tot això també no només s'aguanta amb els ingressos de la ciutadania. Aquí, des de l'equip de govern, des de l'equip tècnic, ens busquem la vida per rebre subvencions que ens ajudin a suportar aquests serveis. Per exemple, tota la part de l'estació jove, que jo ho conec de primera mà, hi ha una part que ve bonificada per la Diputació de Barcelona, que ens dona 20.000 euros per cobrir part de les despeses. Això...
Es fan tots els serveis que es presten des de l'Ajuntament. Ens intentem buscar la vida, no només per inversions i obres, per tot, sinó també per serveis que es presten a la ciutadania i així repercutir el mínim possible als ciutadans i ciutadanes.
Sí, bé, el residu comentava que els treballadors públics està previst que s'incrementi un 2,5 els salaris i les pujades de les taxes aquí van d'entre un 3 i un 12%, per tant, estan per sobre d'aquest increment. L'arrestar serveis també s'han de comptar, no només els costos. Sí, sí, parlant de treballadors públics, imagines els que no són públics també. És el que dèiem, al final la renda de la població amb valor és classe treballadora i està molt per sota de la mitjana a la comarca i a la província.
I en canvi, aquí anem pujant molt alegrement taxes i càrrega impositiva. I això ha d'anar de la mà també de majors serveis. Aquest estudi que prestem més serveis, aquest discurs també l'hem sentit, que amb un valor presten serveis per sobre de les nostres possibilitats.
Bé, m'agradaria que estudiessin també els serveis sanitaris, segurament aquests els van deixar, perquè aquí em sembla que estem bastant per sota. És això, sí, sí, ja ho entenc. No és competència nostra. Ja, és també la resposta habitual, tot el que d'allò no és competència nostra. Parli amb rigor. No, esclar, és que... Parli del que podem prestar nosaltres. Què li preocupa?
quins són els serveis públics per excel·lència? La sanitat i l'educació? No és competència nostra. I apretem. Però l'Ajuntament alguna cosa hi tindrà a dir. Jo crec que la gent d'un mal olí preocupa bastant l'educació i la sanitat pública.
Està distorsionant el missatge, el debat. No sé si em pot portar on vulgui, evidentment, però no estem parlant d'això. Hem parlat d'un estudi que tenia que en un valor prestem serveis per sumar. O sigui, serveis municipals estrictament. D'acord, doncs deixem de banda la sanitat i l'educació. En tot cas, les taxes per l'any que ve pujaran entre un 3 i un 12%, depèn de quina.
I a nosaltres ens sembla que això no estàvem d'acord amb moltes taxes. I la pregunta que ens feien concretament de què proposàvem per incrementar les arques municipals, perquè tampoc és veritat que no fem propostes de major recaptació, n'hem presentat moltes, com sempre, com cada any,
Ho hem dit moltes vegades i ens hauríem sentit que cal penalitzar a qui especula amb l'habitatge, per exemple. Tenim una ordenança d'habitatges buits i quantes sancions s'han exercit. Han de passar 3 anys per poder sancionar. I estem en ello. Doncs nosaltres volem que això s'accedi. I era el 150, que és el que diuen vostès. I demanàvem que es pugés fins al màxim legal, que és com diu, és un 150% de l'IBI, per aquells grans tenidors que tenen habitatges buits i no en fan ús i es dediquen a especular amb l'habitatge o meló.
Plantejàvem també des de fa bastants anys, i ens hauran sentit dir-ho més d'una vegada, i aquest any tornem a dir-ho, que s'augmentés la taxa per ús de terrenys públics, que aquest any hem fet la proposta també de licitar la zona específica de Canguitet, perquè creiem que a final utilitzar terrenys públics, que a més a més són zones verdes, per a ús privatiu,
doncs calia taxar-ho més i ens hi ha costat, però finalment han anat augmentant aquesta taxa i seguim demanant, i encara no ens segueixen, que augmentés de plantejar un euro i mig al metre quadrat. No ho han acceptat, però potser d'aquí dos o tres anys anirem cap aquí, perquè si aquests grans establiments venen aquí és perquè els surt més barat que altres llocs i creiem que molt malament s'ha de compensar.
Hem plantejat també, per exemple, i de fet s'ha aprovat per ple, una ordenança de contaminació de males olors, contaminació d'orífera, per començar a taxar, començar a penalitzar aquells focus emissors de contaminació a un maló, perquè portem molt de temps prenent mostres de contaminació, però ja començaríem, demanem que fem un pas endavant i fem un pla d'acció ja per començar a actuar en aquest sentit. I és allò de qui més contamina, com he dit al principi, qui més contamina que pagui més i qui més té que pagui més.
És molt senzill, però així es du a terme. O, per exemple, també hem plantejat una ordenança i també es va aprovar i hem de discutir si es pot dur a terme per taxar el turisme amb un valor en grans esdeveniments que té un impacte ecològic que ens sembla a nosaltres que és evident i que actualment no s'està taxant. Qui més contamina, qui més impacte ecològic té, que pagui més i qui més té
En aquest cas, els grans tenidors d'habitatge o les rentes més altes paguin més. No ens hem posat d'acord, seguirem insistint i potser properament arribarem a acords. Però a nosaltres ens sembla que, i tornant al que deia que distorsionava, ha d'anar de la mà també. El tema de l'habitatge, el tema de l'educació i de la sanitat pública són serveis públics essencials i el tema de no tenir competències no ens serveix. Però estem parlant de taxes. Pep.
Bé, nosaltres des de FEM, quan treballem no només les ordenances, perquè al final també el pressupost, perquè això va totalment lligat, sobretot pensem sempre en el fet de garantir el nivell d'ingressos que sigui suficient al final per fer front a les despeses que té les arques municipals, sobretot en els serveis que actualment disposem.
per la població i sempre pensem en nivell global no pensem mai en aquest nivell privatiu que existeixen i la gran majoria de taxes són en aquest sentit ens centrem en tres grans blocs quan treballem en aquests dos aspectes i sobretot és ajustar les taxes i els impostos municipals revisar les taxes i al final també fixar en aquelles reitero
que siguin d'ús privatiu, doncs, en la pujada del 3%, al final és la pujada de l'IPC, que es suposarà de l'any que ve. Millorar també, sobretot, aquesta progressivitat i equitat, o sigui, sobretot continuar millorant, doncs, amb aquesta proposta de bonificacions i reduccions per als col·lectius amb menys recursos i aplicar també aquests principis que hem comentat de pagament per ús o generació, com com comenta el Marcel, doncs, qui contamina més que pagui més, doncs,
Doncs sí, estem totalment d'acord. I en l'eficiència també en la gestió dels serveis, perquè al final sí, a Montmeló tenim un gran ventall de serveis, i jo també ho he repetit, que el nostre grup ho hem repetit diverses vegades, que tenim uns serveis públics i municipals segurament molt per sobre d'altres municipis de la comarca. I al final aquests serveis han de ser eficients i perquè siguin eficients han de poder tenir recursos eficients.
Els fets em reitero aquí mateix en aquest servei de la ràdio municipal.
que segurament també cal que tingui aquests recursos darrere. I sobretot estudiar aquesta viabilitat de nous serveis, com s'ha comentat en aquests espais públics, com ara mateix es parla de la zona de Canguitet, doncs sí, s'ha generat també una nova oportunitat d'ingressos, però nosaltres també hem valorat que hem de ser, pensem que hem de ser prudents també, pas a pas, que potser no se'ns torni en contra també aquests ingressos que són
Com vostès ben saben, són uns ingressos molt importants que ens aporten cada any des d'aquests esdeveniments a Can Guitet i ho valorem des d'aquell espai que existeix, o sigui que s'està utilitzant, sigui l'espai de Can Guitet, que quan es parla d'espai de Can Guitet podríem ampliar-lo fins...
fins a la zona del bosc i tal, però quan parlem de l'espai que s'utilitza al final són els pàrquings que s'utilitzaven també pel circuit o el càmping que s'utilitzava cada any pel circuit en els grans premis de cada any. I al final això sobretot ho defensem i ho continuem defensant amb aquests aspectes i així és com nosaltres treballem i cap problema en exposar-ho. Didac?
Bé, per respondre a la pregunta, primer de tot cal tenir en compte d'on treuen els ingressos els ajuntaments, perquè on pot pensar que només els treuen del que cobren directament a la ciutadania amb impostos, que els són propis i amb les taxes municipals. Però això, també ho heu anat comentant, doncs no és així. Els ajuntaments també reben ingressos per transferències d'altres administracions i subvencions de tot tipus. A més, per exemple, des de fa uns anys, i en guanyes consolida d'una manera significativa, l'Ajuntament de Montmeló està percebent ingressos, doncs s'ha comentat també, pel que fa a Can Guitet,
Per tant, això d'aplicar pujades generalitzades a les taxes no és un mecanisme automàtic, legal o de lògica econòmica pura, com ens pretén fer pensar el govern municipal. I des de Junts el que fem és advocar perquè es maximitzin aquests ingressos provenients d'altres vies, que no siguin els impostos i les taxes a la ciutadania i als comerciants, i al mateix temps, per què no, també valorar amb deteniment si som prou eficients com a Ajuntament i si hi ha despeses que ens podríem estalviar d'alguna manera, que segur que sí.
I en aquest sentit, insisteixo en el que deia tot just començar, que no és coherent que es pregoni la bona salut econòmica de l'Ajuntament i alhora s'opti per augmentar any rere any les taxes municipals de manera generalitzada. Per acabar, ara us demanaríem si la vostra formació política ha fet algun tipus de proposta a les ordenances fiscals per al 2026, quin ha estat, de manera molt breu també, i si ha estat acceptada. Començaríem per tu, Marcel.
Sí, una miqueta ja s'han desgranat algunes de les que hem plantejat al llarg del debat. Nosaltres sempre que ens conviden a participar, i si no ens conviden també a fer propostes en un tema tan important com són les taxes i els impostos de la ciutadania de Montmeló, també n'hem fet aquest any. Plantejava això del recàrrec sobre els habitatges buits, de començar a aplicar-lo d'una vegada i d'anar als màxims legals.
plantejàvem també una altra mesura en aquesta de bonificació, que no va ser acceptada, que és l'impost de construccions i instal·lacions i obres, bonificar aquelles obres destinades a les reformes d'habitatges habituals, és a dir, rehabilitacions. Creiem que, a part de construir nous habitatges, també cal fomentar la rehabilitació dels habitatges actuals existents. Sembla que té un parc d'habitatge, ho hem dit alguna vegada, molt envellit, i cal també ajudar a la seva actualització...
pel que fa a taxa de residus, ja ho hem dit, plantejàvem augmentar les bonificacions fins al 40% i bonificar també algunes activitats mediambientals. La ciutadania plantejaven també augmentar, com he comentat abans, aquesta taxa per ocupació de terrenys públics per obtenir més ingressos a l'Ajuntament i sobretot que aquests ingressos, tot i que no es pugui fer estrictament, però hi hagués el compromís
que anessin destinats a zones verdes, a potenciar zones verdes de Bonmeló, que es caben en detriment de l'ocupació permanent de Can Guitet per a ús d'espectacles.
També, com compartíem amb algun altre grup, el tema d'aquesta taxa que hem de veure de guals obligatoris i contraguals per tota la ciutadania, de privatitzar, en definitiva, aparcaments de Montmeló per ús privat, quan potser hi ha ciutadania que no necessita aquests guals i se'ls està cobrant per un ús que no s'està fent.
plantejàvem no incrementar, com hem dit, la taxa, no carregar el 100% d'aquesta taxa de l'aigua a la població d'un meló al 12%, plantejàvem limitar-lo al 5-6% i progratejar-la en els propers anys. Una altra proposta, aquesta potser la reprendrem quan comenci l'any, és el tema de la taxa per serveis d'ensenyament i esports. Plantejàvem
que es bonifiqués les famílies nombroses, el segon germà amb algun tant per cent i que també es bonifiquessin les matrícules a partir del tercer any consecutiu, que actualment no hi ha cap mena de bonificació per aquest sentit, així com també les persones amb algun tipus de discapacitat i famílies.
I això que hem dit abans també, aquestes noves ordenances que vam presentar al ple i que es van aprovar per taxar la contaminació atmosfèrica i d'orífera i per taxar les estades turístiques al nostre municipi. Eren algunes de les propostes que algunes estan en estudi i potser més endavant es tindran en compte o hi seguirem parlant i d'altres directament se'ns han dit que no. Per això vam votar en contra. Pep.
Bé, nosaltres sí, vam realitzar un seguit de propostes, entre elles grans trets i moltes ja les hem anat comentant durant tot el programa d'avui, doncs sí que vam fixar aquest increment de l'IPC i sempre en aquelles taxes d'ús, i continuo dient d'ús privatiu, dels serveis municipals i d'aquesta aplicació i d'aquest augment.
Una de les que ens vam centrar bastant va ser en el tema de l'IBI, o sigui que aquí ens vam fixar en no incrementar no només l'IBI sinó tot el que són impostos, això sí que pensàvem i defensem que no cal pujar els impostos.
Menys, per exemple, en el tema de l'IBI rústic, que sí que això no és que sigui d'aquest any, sinó que ja portem anys, com saben l'equip de govern, portem anys insistint, sobretot a incrementar la part de l'IBI rústica, perquè està molt per sota de...
dels pobles de la comarca, però a més sabent que el 80% d'aquest impost el paga directament el circuit de Catalunya. I això pensem que s'ha de pagar per aquí, però continuem insistent que no és el que li pertoca al circuit de Catalunya, o si al circuit de Catalunya li pertocaria, i continuem defensant,
a l'impost com a equipament i no com a terreny rústic. També vam fer una proposta bastant completa de la organxa de residus amb aquest esperit orientat cap al pagament per generació.
I també aquest increment de la taxa d'ocupació dels terrenys de Can Guitet per les activitats que es realitzen en aquest espai, també pertindrà a obtenir aquests majors ingressos que ens poden derivar d'aquí, sobretot amb aquest objectiu de mantenir o destinar-ho a...
a millorar inversions o millorar els serveis públics municipals i després sí que ens hem emplaçat, això ho fem més fa cada any i tenim un seguit també de propostes a nivell d'educació i sobretot a nivell de modificacions i de taxes diferents, però això sempre ens emplacem al mes de març a revisar aquestes parts de les ordinances i per tant aquestes les deixarem per més endavant.
Sí, un apunt. Les ordenances dels preus públics no s'aproven ara amb aquestes de l'octubre, sinó que es fa la revisió per tenir de cara el curs vinent. Didac?
Bé, nosaltres sobretot, i com hem fet els darrers anys, hem posat sobre taula la necessitat que l'Ajuntament sigui més eficient en tots els sentits. Al capdavall, aquí s'ha parlat de rigor, s'ha parlat de responsabilitat, però és que justament el que no em sembla ni rigorós ni responsable, ni en termes polítics ni en termes econòmics, és fer una pujada generalitzada de les taxes any rere any, només d'acord a l'IPC i no mirant una certa adaptabilitat més enllà de determinades bonificacions.
Qualsevol cas, i ho he dit abans també, si fossin alguns augments concrets i probablement justificables, el nostre grup no tindríem problema a parlar-ne. Això no vol dir que després estiguéssim del tot d'acord, vol dir parlar-ne i realment entrar a negociar-ho. Però el que no estem disposats és a votar favorablement, i per això hem votat radicalment en contra, d'una pujada generalitzada de les taxes. I en el cas concret...
de les nostres propostes, és a dir, més enllà d'aquesta idea marc, la nostra proposta concreta o les nostres propostes concretes, molt poques i, per tant, absolutament quirúrgiques, han estat que aquestes taxes que no van vinculades a un servei per part de l'Ajuntament, que no augmentin, perquè realment acaben sent afegir costos a la ciutadania, que ja paga molts impostos, potser no a l'Ajuntament,
però en paga, en paga i molts. O també als comerciants, en el cas de les terrasses, en aquest cas a les persones que tenen bars i tot això, que no són grans empresaris, són veïns nostres que aixequen cada dia la persiana. I, coi, potser en lloc d'apretar-los els podem fer un favor, que ja els apreten prou des d'altres administracions, i per tant no penalitzar-los més.
La nostra proposta, Marc, és aquesta, oberts a negociar sempre, amb rigor, sempre, propostes concretes, molt poques, que no s'han volgut acceptar per part de l'Ajuntament, com tampoc s'ha fet els darrers anys i, per tant, hi hem votat en contra. Immanuel, com a regidor de govern, i allò de manera de breu, si ens pots justificar el per què no s'han acceptat aquestes propostes.
Molt breument, només per puntualitzar. En el cas de les terrasses, sí que va associat a un servei, que és el servei de neteja viària. Així que no és que nosaltres, els propietaris i propietàries del bar, els cobrem la taxa perquè sí, sinó que això va associat a un cost que té l'Ajuntament, que en aquest cas seria el servei de neteja. No ho veiem igual.
Bueno, doncs això hi ha un estudi dels serveis de territori que ens diu el que ens costa, netejar el carrer... Ja ho estudiarem també nosaltres, no potser. Cap problema. I també el dir que les taxes es pujan de forma generalitzada és mentir, perquè hi ha algunes que no totes es pujan un 3%, hi ha algunes que pujan més, hi ha algunes que pujan menys,
i sobretot les taxes d'ocupació per grans interveniments, si pujés un 3% no estaríem parlant del volum que estem parlant, el pugem encara més, sí que és veritat que aquí sí que li dono la raó al Marcel, ells apostarien per pujar encara més i també l'agenda de FEM, però que no puja un 3%, puja més, per tant, dic que puja de forma generalitzada
No, no és real. La majoria de les taxes pugen un 3%, sí o no? Vostè ha dit que puja de forma generalitzada un 3%. Si la majoria de les taxes pugen un 3%, pugen de forma generalitzada. No, doncs digui això. No, no, això és el que he volgut dir i la ciutadania pot comprovar-ho, espero, en els webs de l'Ajuntament. Molt bé. En tot cas, estic contestant a la pregunta...
El que no farem és... He començat el programa així i ho seguiré dient. El que no farem és populisme ni dir que baixarem les taxes i deixar d'ingressar. I el següent ple dir que pujarem la despesa en educació, pujarem la despesa en salut, pujarem la despesa en cultura, perquè això no s'aguanta per cap lloc. Per això nosaltres intentem ser responsables
I no ens ho inventem, que això és treballar de la mà dels tècnics i tècniques de la casa, que el cost del servei no és una cosa que el govern decideixi que costa 3 euros, 5, 10. No, això ve suportat per un informe tècnic, perquè nosaltres, com he dit, no volem cobrar més del que costa el servei, però tampoc en alguns casos podem cobrar menys, perquè si no seria un delta baix per la...
pel pressupost municipal. I acabo, que m'estic enrotllant bastant. Sí que m'agradaria dir que vam estar tractant la taxa de residus i que hi ha el compromís de treballar-ho durant aquest any. Aquest any no va ser possible acceptar o adaptar el model en el que vosaltres proposàveu perquè l'organisme tributari ens posava que és al final qui gestiona el cobrament d'aquesta taxa.
Ens posava alguns impediments per fer aquesta part fixa i aquesta part variable, però tenim tot aquest any per treballar tant govern com fem, com l'organisme, per fer possible aquest pagament per generació real.
També, contestant a Canviem, la ordenança d'Olors, estem treballant en base a un model de la Diputació de Barcelona. Quan tinguem un esborrany ho comentarem i ho treballarem plegats, igual que hi ha el compromís de...
treballant aquest sobrecàrrec de la taxa turística, tal com ens vam comprometre a la moció, i així ho farem. I jo no em vull enrotllar gaire més. Al final nosaltres, el fàcil per un govern sempre és baixar impostos i baixar taxes, és el més fàcil. Però jo per mi, o per el govern, creiem que no seria responsable.
Doncs tanquem programa. Esperem haver-vos aclarit coses, tot i que el tema diners o pressupostos, ordenances, taxes, impostos, jo com a ciutadana crec que és força bastant complicat perquè sobretot toca butxaques i a ningú ens agrada. Però tal com hem dit, si volem gaudir de coses hi ha d'haver un cost. Com sigui més o menys, sempre s'ha de pagar per ell.
Doncs deixem aquesta estona del micro obert perquè cadascú de vosaltres digui el que vulgui, pot tenir a veure amb ordenances o amb qualsevol altra cosa, que seria ja el moment aquest per acomiadar el programa. Començaríem per tu, Pep? Bé, doncs aquests dies s'ha publicat l'enquesta adreçada a la ciutadania per repensar el Consell de Poble.
una iniciativa que el nostre grup també fa temps que reclamem i perquè aquest espai sigui més representatiu, més inclusiu i sobretot, que és el que interessa amb molta més capacitat d'incidència municipal.
Jo des d'aquest microobert que ha donat l'oportunitat al nostre grup volem demanar primer que l'equip de govern s'inclogui en la web municipal perquè entres a la web i almenys que aparegui i que quedi fixa que la gent pugui participar i també en els plafons municipals que tenim i sobretot dit això que convidem a la ciutadania a participar-hi perquè pensem que és important omplir aquesta enquesta. Didac?
Bé, també havíem pensat convidar la ciutadania d'una banda a participar d'aquesta enquesta. El Consell de Poble, pensem, durant aquest mandat està fent un paper que no acaba d'allò d'anar endavant i, per tant, pensem que serà important escoltar la ciutadania i tenint en compte que tenim per davant dues dates importants. Si tenim en compte que el 25 de novembre és el dia contra la violència masclista i que el dia 29 de novembre hi ha prevista una jornada de cooperació i solidaritat
a un maló convidar també la ciutadania del nostre poble a participar de les activitats i dels actes que se'n deriven. I Manon? Bé, jo faré una rèplica del Didac, perquè al final volia comentar el mateix, animar la gent a participar d'aquesta enquesta per redefinir el Consell de Poble, o estem treballant de la mà de la Diputació de Barcelona amb un recurs de catàleg, el qual ens estan ajudant a fer tot un procés per veure el que funciona, el que no funciona,
de l'actual Consell de Poble i establir les bases per aquest nou Consell de Poble que ha de sorgir un cop tinguem el recull d'aquest treball. I també animar la gent a participar de la jornada reivindicativa del 25 de novembre i també de la jornada de solidarietat que és 28 i 29. El 28 comença el futbol amb activitats en el camp de futbol i ho fan 28 i 29. 29 i 30.
29 i 30, perdó, sí, sí, 29 i 30, i nosaltres el 29 al matí a la Vila tenim la jornada de solidaritat i cooperació i a la tarda a la Polivalent la Sinfonia dels Herois, que és una gala solidària que es fa amb el projecte IDV, amb la Fundació IDV, que és de...
un metge de persones amb càncer i participant d'aquests malalts d'aquesta gala, animar la gent a sumar-se en aquesta iniciativa solidària i a vindre a assistir-hi a aquesta gala de la Sinfonia dels Herois el 29 a la tarda de la Polivalent.
Marcel. Bé, des de canviant, per no repetir-me, animar a la ciutadania, evidentment, a participar a les mobilitzacions contra la violència masclista del dia 25, a la jornada solidària del 29-30, i animar també, per dir una altra cosa, també a la ciutadania, a participar aquest dissabte 22 a la sortida del riu, a Llegim el riu, que és un projecte que es fa de forma transversal entre biblioteques i serveis de medi ambient, de diputació i dels ajuntaments,
i que convida la ciutadania a analitzar l'estat ecològic i hidrològic dels rius. En el cas d'Omeló, em sembla que el nostre riu és essencial, forma part central del nostre poble i hem viscut molt temps d'esquena i comença a ser necessari viure ahí de cara i forma part de la nostra bandera, el nostre escut i, a més a més, creiem que és una experiència que convidem la ciutadania d'Omeló a apropar-se al riu i a conèixer el seu estat actual.
per l'activitat del Marcel, que ara inscriure's a la biblioteca, crec, i a l'adreça mediambient arroba montmolo.cat. I res més, acabem aquí el programa d'aquest mes, dir-vos una vegada més que qualsevol de vosaltres que ens vulgui fer arribar una pregunta que els hi puguem traslladar als regidors de cara al proper programa, ho podeu fer a través dels mitjans habituals a la ràdio, correu electrònic radiomo arroba montmolo.cat.
a través de la mateixa web de la Ràdio Montmeló o bé al telèfon 637-150702 amb un missatge, WhatsApp o nota de veu. Moltes gràcies a tots per la vostra companyia aquí a la tarda i ens veiem el mes vinent. Molt bé. Adéu.
Ràdio Montmeló. Sintonitza'ns al web radiomontmeló.cat i a través de les xarxes Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.