la ràdio municipal i digital de Montmeló. Ordre del dia.
Programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus. Comencem un nou programa d'opinió dels nostres representants polítics. Orde del dia és el programa on parlem amb un portaveu de cadascuna de les formacions polítiques per conèixer què pensen sobre diferents qüestions a la gestió diària del govern municipal. Bona tarda i benvinguts a Ràdio Momoló. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Ens acompanyen a l'estudi de l'emissora en Didac Sant Esteban de Junts Montmeló, Pep Benach de Fem Montmeló, Marcel Comas de Canviem Montmeló i Manol Martín del PSC. Octubre, més de la gent gran i avui els hi volem dedicar el programa. Parlarem d'aquest col·lectiu que forma part essencial de la vida del nostre poble. A Montmeló són prop de 8.800 veïns i veïnes i cada any la presència de persones de més de 65 anys és més significativa.
Aquesta és una tendència que també veiem a la resta del Vallès Oriental, on s'espera que gairebé un 30% de la població sigui gent gran els pròxims anys i que ja és una realitat a Catalunya on una de cada 5 persones té més de 65 anys. Parlem de persones que han fet créixer aquest municipi, que mantenen viva la memòria i que continuen tenint molt per aportar.
Però també és un col·lectiu que afronta reptes importants, serveis de salut i socials, mobilitat, habitatge adequat, soledat no desitjada i, sobretot, el dret a envellir amb dignitat. Avui volem saber què proposen les diferents formacions polítiques locals per donar resposta a aquestes necessitats i garantir una millor qualitat de vida per a la gent gran de Montmeló.
I per començar voldríem saber quina valoració feu de la situació actual de la gent gran al municipi i quins creieu que són els principals reptes afrontant els propers anys. Parlarem per blocs i començaríem parlant dels serveis i recursos per a la gent gran. Comencem per tu i Manol. Quina és la vostra valoració de l'oferta actual de serveis municipals per a la gent gran?
Bé, nosaltres valorem positivament l'oferta que actualment hi ha. Sí que és veritat que avui en dia parlar de gent gran és parlar de gent molt diversa. Antigament potser sí que quan pensàvem una persona de més de 65 anys tenia unes necessitats bastant homogènies amb el seu col·lectiu.
o poblacional o d'edat, però sí que és veritat que avui en dia la gent que arriba als 65 anys i es jubila no té les mateixes necessitats que potser gent de 70-75 anys. Per tant, el que fem des de l'equip de govern és fer escorta activa, saber quines són les demandes que tenen aquests diferents col·lectius per diferents franges d'edat, tercera edat o quarta edat, inclús podríem arribar
a dir, i posar en marxa activitats o diferents programes que atinguin aquestes necessitats. Per això també estem intentant canviar la visió i no entendre com els serveis de gent gran, aquells exclusius que es fan des del casal de la gent gran, sinó...
fer un seguit d'activitats a tots els equipaments municipals de Montmeló, ja sigui la Torreta, ja sigui aquí on estem ara, a la G2M, ja sigui a l'Ajuntament, a la Sala de Concòrdia amb la Universitat Senior, o ja sigui al Pavelló, amb activitats físico-esportives dedicades a aquestes franges d'edats. Doncs el que intentem fer és tindre aquesta visió més general i entendre que els serveis per a la gent gran que es poden prestar a Montmeló es poden prestar a nivell de tot el municipi i no només encapsulats al que és el casal de la gent gran.
Marcel? Sí, des de Canviem creiem que ja es fan algunes polítiques que ens semblen positives per la gent gran a Montmeló, però creiem que hi ha encara molt terreny per millorar i per avançar i per fer polítiques més, sobretot, integrals i transversals.
doncs considerem des de la nostra formació que molt sovint es cau en un cert paternalisme o certes activitats que estan pensades i planificades per gent que no és gran, o sigui per gent més jove, des d'una òptica que no és la pròpia, la que ho viuen en primera persona, de la gent gran, i nosaltres pensem que certes polítiques estarien millor i seria més adequat que les pensessin i les proposessin les mateixes
persones grans, que de la mateixa manera que nosaltres plantegem que els joves han de decidir la política que volen de joventut, també la gent gran ha de decidir la política que vol de gent gran, i ni la gent gran ha de decidir la política de joventut al 100%,
ni la gent més jove ha de decidir el que creuen que els convé a la gent gran. Per tant, ens agradaria que la gent gran més protagonista i tingués més rellevància a l'hora de decidir, per exemple, a què es destinen parts del pressupost,
les polítiques d'envelliment actiu o d'altres propostes que es fan que poguessin dir la seva i en aquest sentit ens hem cansat de dir una i altra vegada que caldria un consell de la gent gran o una sectorial de la gent gran o diguem-li com vulguem de la mateixa manera que defensem que hi hagi un consell de la joventut amb un meló per això que deia perquè la gent gran tingui veu i vot i participi també de la política que l'afecta i pugui dir-li la seva
Pep? Bé, pensem en l'oferta actual del servei municipal per la gent gran, pensem que en general és positiva, però des de Fem-ho Melò sí que pensem que encara és insuficient i segurament em reitero amb el que han comentat els meus companys anteriorment, segurament perquè aquest col·lectiu cada vegada està canviant més, cada vegada és més divers.
i cada vegada té altres necessitats i nosaltres sí que valorem especialment l'oferta de tallers que existeixen, aquestes programes d'activitats d'educació física que és interessant per la gent gran i també aquesta atenció domiciliària que pensem que és essencial, però sovint també
Pensem que també hi ha mancances de difusió de la informació o què està passant amb aquesta cobertura municipal que sembla que no arriba o no capta totes aquestes sensibilitats d'aquest col·lectiu.
I més ara, podríem també aprofitar, ja que segurament s'han alliberat també espais en el casal de la gent gran pel trasllat de Candotres, que estaven també dintre del casal de la gent gran destinats al servei de Candotres, amb aquest trasllat a la residència Neus Català, replantejar juntament amb les persones grans de Montmeló, replantejar també l'ús d'aquests espais i segurament donar-li una volta
el sentit del casal de la gent gran i adaptar-lo als dies de l'actualitat al final que ha canviat, com bé he dit abans, amb aquest col·lectiu cada vegada més divers.
Respecte als serveis que s'ofereixen a la gent gran, jo ho dividiria en tres aspectes. El primer seria els serveis que gaudeixen com la resta de la població, perquè també ho són, també són ciutadans com la resta. Després hi hauria tota aquesta part assistencial, que segurament és imprescindible i que sempre cal actualitzar.
I al final hi hauria una mica el debat que estem tenint sobre exactament cap a on van els recursos. En aquest sentit, els recursos em refereixo a la part segurament de dinamització de les activitats que fan les persones grans en el nostre poble, específiques pensades per elles. En aquest sentit, jo penso que...
I pensem junts que a nivell de quantitat és evident que s'hi dediquen molts recursos la gent gran del nostre poble, però que és una qüestió de qualitat. Per tant, podem considerar ben greixada o força greixada aquesta oferta de serveis municipals per la gent gran, però l'important o el repte, sobretot, és preguntar-se si aquests recursos t'estan abocant allà on toca i ser capaços d'anar adaptant i actualitzant aquesta oferta a les necessitats de totes les generacions de persones grans que, com s'ha anat comentant, cada vegada són més, sortosament,
fruit de l'allargament de la vida, però que cada vegada també són més diverses. I en aquest sentit, també pensem a Junts que és important fer-los partícips d'aquesta evolució que han de tenir aquests serveis municipals pensats per a les persones grans. Un altre dels temes que parlàvem a la introducció és la solitud aquesta no desitjada. Com creieu que es pot garantir que aquests serveis arribin també a les persones grans que viuen soles? Començarien per tu, Marcel?
Bé, el problema de la solitud no desitjada és un problema que està arreu i justament aquest mes s'ha celebrat la setmana contra la solitud no desitjada amb diferents campanyes a nivell de Catalunya i Montmeló no és una excepció. A Montmeló també tenim una població molt envellida, com passa a tot Catalunya, on la piràmide de població creix molt per dalt i es donen aquests casos amb gent gran que està sola.
Nosaltres creiem que per que els serveis arribin a aquestes persones cal repensar també les formes de comunicar, en aquest cas com a Ajuntament, i ser potser més proactius i no anar tant a conformar-nos amb mínims en aquests serveis. I això passa, per exemple...
anant més a veure, a comunicar-se físicament amb aquestes persones, trucant-les, assegurant-nos que poden llegir i entendre les informacions que se'ls envia o que a vegades se'ls deixa la bústia, que a vegades ens sembla que amb això ja fem i no arriba la informació.
com podrien pensar, i en definitiva, com el que deia, rebantejar els canals d'informació i de difusió perquè no excloguin a ningú. I en aquest sentit, també, més enllà de la informació, doncs,
i lluitar contra la soledat no desitjada, nosaltres plantejàvem, des de que canviem molt el nostre programa, i ho hem dit diverses vegades, sumar-nos a iniciatives com ha estat la xarxa Radars, que alguns municipis han dut a terme, aquest projecte Radars, que és d'això de detecció, com un radar, quan hi ha persones que estan soles, qui ho detecta?
La família, si té família propera, si no hi ha família, doncs potser amistats, coneguts, quan va a algun comerç, quan va a algun servei públic i aquesta xarxa de ciutadana, de comunitat, és la que pot alertar quan hi ha persones que estan molt soles i actuar també amb voluntariat, amb els serveis socials, amb els serveis també d'atenció domiciliària, sumant esforços per lluitar contra aquesta solidaritat no desitjada
i assegurar que tots els serveis que s'ofereixen per la gent gran arribin a tothom, també a les persones que viuen soles.
Bé, per assegurar que aquests serveis arribin a la totalitat o al màxim de persones grans que a final viuen soles i que pateixen aquesta solidaritat no desitjada, doncs també pensem que cal fer una tasca segurament proactiva de detecció. Al final és el principal primer de fer la detecció i el contacte a través també de professionals o un voluntariat o, per què no, també de les entitats socials que tenim al nostre municipi.
Una vegada fet això, també elaborar i disposar també d'un sens, un registre que sigui totalment actualitzat al moment i al dia de persones grans que viuen en aquesta situació de vulnerabilitat o de soledat.
També portar en el nostre programa electoral també potenciar aquesta comunicació directa en aquestes trucades, visites, digue-li bústies també informatives que es podrien realitzar, més enllà dels canals digitals que segurament no arriben a aquesta part de la ciutadania. I com bé s'ha comentat, fomentar aquestes xarxes, nosaltres estem totalment d'acord i sobretot dotar d'aquests programes de suport comunitari que al final ha de ser la base de detecció d'aquestes persones. Didac,
Bé, jo espero que estiguem tots d'acord amb això, que el més important és identificar qui són i on són aquestes persones grans que estan soles i que no ho estan de manera desitjada en el nostre poble. Pensem que en un municipi com un meló aquesta tasca ha de ser perfectament possible i esperem que l'Ajuntament veritablement...
l'estigui duent a terme. En aquest sentit, també, més enllà d'identificar-les, el que cal, evidentment, és mantenir aquest contacte periòdicament i intentar, en la mesura del possible, no només anar a veure-les, no només preguntar-los com estan, sinó aconseguir que puguin participar
de la vida pública, perquè estem parlant de persones que al capdavall estan soles de manera no desitjada i que, per tant, si com a Ajuntament, si com a municipi els posem les facilitats que moltes vegades tenen a veure amb informar-les, d'altres vegades seran qüestions de mobilitat, etcètera, doncs voldran participar i activament de les activitats que es fan al municipi. Pensem que en un municipi com un meló ha de ser una tasca que segurament no serà senzilla, però que ha de ser i que és perfectament factible i ens hi hem de comprometre. I Manol?
Bé, com s'ha comentat aquí a la taula, sí que és veritat que és importantíssim tindre aquesta xarxa reactiva i en marxa. Sí que és veritat que no està constituïda a nivell formal, però sí que existeix. El Departament de Serveis Socials treballa dia a dia amb la detecció d'aquestes persones que viuen i pateixen aquesta soledat no desitjada
i és reactiva i també fa acompanyament en el pitjor del Covid. Recordo que des del Departament de Servis Socials es va fer trucades dia a dia per veure com anava l'evolució de la gent o com estava. I també aquest Ajuntament fa anys va posar en marxa el projecte d'àpats a domicili, que és un èxit que funciona molt bé i no només el que fa és garantitzar els dos àpats
per aquesta gent que els portem a casa, sinó que també el que fa és, aquella estona que la persona va portar l'àpat, també vigila com està aquesta persona, després la informació li passen als serveis socials i pot actuar o no en funció de si hi ha necessitat o no.
A banda, també que reservin pisos dels dotacionals que ara estan a punt d'entrar, els que sortin escollits en el sorteig, que es posin a disposició pisos reservats per majors de 65 anys, també no és casual. O sigui, ho fa perquè siguin, perquè aquelles persones que pateixen aquesta soledat no desitjada
També per un tema d'accessibilitat, que no poden baixar al carrer, que tinguin la possibilitat de tenir un pis 100% accessible i, com a mínim, potser amb això millorem les condicions de vida d'aquesta persona i pot acudir als serveis que s'ofereixen des de l'Ajuntament.
El que volia dir en resum és que aquesta xarxa, encara que no estigui constituïda formalment, existeix. Servis socials rep informació dia a dia d'aquestes persones que pateixen aquesta soledat, ja siguin des dels comerços, ja siguin des de la societat civil, ja siguin des d'aquestes persones que acudeixen a portar els àpats a domicili o dels veïns i veïnes, i nosaltres des de l'Ajuntament aboquem tots els recursos dels que disposem per intentar pal·liar això
I també m'agradaria dir, com a últim, que això, llestimosament, no és una cosa que només pateixin la gent gran. També hi ha molts joves, aquesta setmana, es veia el que va passar a Sevilla, la noia que s'ha suïcidat perquè patia bullying i que estava patint aquesta solitud no desitjada, també a nivell transversal, des de diferents departaments, des de joventut en concret, que és el que conec de primera vegada, també treballem aquesta situació.
i intentem pal·liar-la. Si parlem això una mica com més concret de salut i benestar, us demanaríem quines mesures creieu que es podrien tenir per millorar l'accés de la gent gran als serveis de salut i atenció bàsica al municipi. Començaríem per tu, Pep. Doncs mira, pensem que per facilitar l'accés a la gent gran als serveis de salut municipals pensem que principalment passa per donar suport sobretot a les famílies que tenen al seu càrrec persones
Crec que aquest és el gran esforç que a nivell municipal podem fer. Estem d'acord que tots els grans serveis de salut no formen part del regidor municipal, sinó que ja és part segurament de Generalitat i segurament l'únic que pots fer és reclamar tots aquests serveis, com per exemple fer la demanda i a veure si d'una vegada per totes podem disposar també d'ampliar aquest servei d'urgències nocturnes.
També per reforçar, sobretot, els equips mèdics i aquest servei d'infermeria de proximitat. També millorar el servei de transport adaptat i, sobretot, l'acompanyament a visites mèdiques per garantir que ningú deixi de rebre aquesta atenció per motius de mobilitat, com hem comentat en la pregunta anterior.
Potenciar aquestes consultes també de domicili i de la teleassistència mèdica. Són serveis que s'estan realitzant des del servei d'assistència. Funcionen molt bé, però cal potenciar-les perquè...
pugui donar la cobertura màxima a la màxima població, sobretot a aquella persona amb mobilitat reduïda i amb malalties cròniques que està clar que no es poden desplaçar com altres. Promoure també aquestes campanyes de prevenció i detecció precoç de...
de malalties, així com aquests programes de salut mental, que en altres programes també hem parlat, i també no ens oblidem de la nutrició, nutrició adaptada per la gent gran, que com comentava l'Invanol abans, amb el servei d'apats a domicili, també una de les línies que requereix aquest servei, que dona aquest servei, és poder també facilitar aquesta nutrició, garantir aquesta nutrició.
I sobretot, com no pots facilitar aquesta mediació sanitària i atenció personalitzada, especialment per això, sobretot en persones amb dificultat també de comprensió que tenim al nostre municipi i de solitud, com hem comentat abans. Didac?
Bé, per millorar l'accés de la gent gran als serveis de salut, sens dubte, cal apropar-los al territori. I això vol dir, entre altres, reforçar els centres d'atenció primària. En aquest sentit, sabem que la situació és delicada, no només amb un meló, però també amb un meló, amb un cap que des de fa anys no disposa d'urgències nocturnes i que no les ha recuperades
malgrat la gran mobilització de tants veïns. Sembla que tot plegat, a més a més, ha quedat en sac foradat i que no se n'ha parlat gaire més des que governa la Generalitat el mateix partit que governa a Montmeló. Una llàstima, pensem nosaltres. Però, més enllà d'això, també pensem que cal fer més fàcil la gestió de les cites i dels tràmits i els nous sistemes digitals no està clar que ho afavoreixin. Tampoc el telèfon del CAP, que sovint deixa en esperes massa llargues els pacients. És un tema que hem fet arribar
a la Regidoria de Salut i com d'altres temes pensem que l'important és centrar el focus encara que la competència no sigui necessàriament de l'Ajuntament de Montmeló. Pensem, com sempre, que l'Ajuntament ha de mirar pels interessos dels veïns del nostre poble i defensar-ho davant de qualsevol instància o institució, a més a més de tot allò que es pot fer, es fa i s'haurà de fer des del nostre poble i amb els recursos que ens són propis. I Manol?
Primerament, a mi em fa una mica de gràcia que es critiqui que no es lluita per les urgències nocturnes des de Junts, quan precisament va ser Junts o Convergència en el seu moment, qui les va retallar i qui va desmantellar tot l'estat del benestar aquí a Catalunya.
A marge d'això, nosaltres no hem parat mai de reivindicar i hem traslladat a la consellera Paner la reivindicació del poble de Montmaló. Ens diuen que està en estudi, només fa un any que ho anem a la Generalitat. De moment estem intentant aterrar-ho tot, o això ens diuen des de la Generalitat, i de moment com a mínim no s'ha desestimat que en un futur puguin tornar aquestes urgències nocturnes o urgències de dia, de cap de setmana,
anar aquí a Montmeló. Però al marge d'això estem d'acord que sí que és veritat que els serveis del CAP que estan minsos han de millorar, han de ser més accessibles i de més hores, sobretot, ja no només per un tema de proximitat i d'assistència en un horari més ampli, sinó també perquè el fet que no tinguem urgències nocturnes propicia
que no tinguem tampoc urgències de farmàcies, que al final és com la part més important o la part que més demanda la ciutadania. Perquè sí que és veritat que des que està el Coab de Granolles en marxa, les assistències a domicili han incrementat i és un servei que com a mínim la gent ens diu que funciona i que funciona bé.
Hi ha més parelles que són metges infermer o metges infermera que es desplacen i estan disponibles per desplaçar-se als domicilis. També van obrir la base d'ambulàncies de Mollet per fer-la també més propera i accessible. Però al marge de tot això, d'haver incrementat aquests serveis i que sigui veritat que la gent, sobretot de la gent gran, que és el que parlem,
fa que sigui més accessible el servei de salut per ells, al marge d'això sí que nosaltres seguim reivindicant que les urgències nocturnes tornin a un molo. Entrant en el tema, i sense allargar-me gaire, jo crec que és important que hi hagi una coordinació fluïda i constant entre els serveis socials i els serveis del CAP, amb la directora de
Del cap, la relació és constant, tant des de la regidoria de Salut Pública, a la XUS, que és la regidora, com des de serveis socials, es treballa no només pel que fa als serveis mèdics, sinó per posar en marxa programes que també atenguin les necessitats de la gent gran, perquè molts cops...
Tendim anar al metge i medicar-nos quan hi ha altres alternatives que també podrien pal·liar moltes malalties que pateix aquest col·lectiu de gent. Posant en marxa programes de benestar emocional, posant en marxa programes d'activitat física i d'envelliment actiu i al final nosaltres tenim una coordinació constant amb el CAP per veure quines són les necessitats que detecten ells de la gent gran de Montmaló i les posem en marxa des dels serveis municipals.
I per últim, a mi m'agradaria dir també que aquí a Montmeló fa anys vam apostar a partir d'una residència pública per gent gran. Ara l'hem ampliat, però sí que és veritat que nosaltres sols no ho podem fer tot. Aquí la Generalitat i aquí ja també apunto al meu partit. A mi no em fa por apuntar al meu partit.
hi ha la demanda que s'han de crear més passes públiques, sobretot de serveis assistencials per a gent gran, no només amb un malu, perquè nosaltres l'edifici ja amb l'ampliació de places no dona part més. Ara l'altre dia va sortir la notícia, i la bona notícia, que Montornès haurà una subvenció de la Generalitat per fer possible el seu centre de dia que això es vagi replicant arreu del territori perquè siguin també uns serveis accessibles per a tota la població que així ho necessiti.
Marcel? Sí, per no repetir temes, però al final l'accés a, com deia la pregunta, als serveis de salut i atenció mèdica bàsica, gran part, com s'ha dit, de competència és de la Generalitat, però des del municipi, doncs, alguna cosa hi tenim a dir, i més quan teníem un centre de salut...
que és el punt per excel·lència i proximitat d'accés a aquesta sanitat pública, que amb el temps hem anat perdent a cada rentada una vegada. Vam perdre les urgències nocturnes, ara els caps de setmana, després els caps de setmana,
i de retruc també l'atenció a les farmàcies, deixant de tenir aquesta atenció 24 hores com havien tingut, que va costar moltes mobilitzacions i reivindicacions aconseguir aquests serveis i, per tant, això, per la gent gran que parlàvem, és una barrera evident d'accés universal i públic i gratuït, que hauria de ser, segons la Constitució de la Sanitat Pública, el fet de traslladar aquests serveis, però molt bé que funcionin, el regidor, el CUAP a Granollers o l'Hospital...
amb Ullet han de desplaçar-se, i això és una barrera evident. Per tant, seguir insistint, mirar de buscar aliances amb la resta de municipis de l'àrea bàsica, Montornès, Vilanova, Vells Romanes, i en la línia del que es va mobilitzar la ciutadania Montmeló, aquestes 3.000 o 4.000 signatures que es van presentar perquè la gent ho veu cada dia, que això no pot ser, que és una barrera per l'accés, com deia, a la sanitat pública.
Després, que hi hagi altres serveis, a part dels bàsics, que haurien de ser l'atenció primària als CAPS, ens sembla molt bé, molt adient, que per exemple hi hagi referents de benestar emocional, es parlava, que hi hagi dietistes, nutricionistes, que també hem comentat, però que això no vagi en detriment dels serveis bàsics de metges d'atenció primària.
perquè nosaltres valorem positivament, per no veure tot negatiu, per exemple, que hi hagi programes com el Més Actius, Salut, que prescriuen activitats o serveis que donen salut en la línia de prevenció, com comentava l'Imanol, per exemple, activitats que es fan, que poden lluitar, com dèiem abans, contra la solidaritat no desitjada o a fer més exercici físic o
o aquesta feina de prevenció, que també em sembla fonamental, i aquí sí que el municipi té competències, i es pot fer més i millor, però el gruix, al final, és tema també de generalitat, i per la part nostra, d'altres, els comuns, que seria el nostre referent, ja vam pressionar perquè reclamessin al Parlament, i així ho hem fet.
I de la mateixa manera que també em vam pressionar, que parlava-li Manol de la residència de Centre de Dia Can d'Otres, ara a Neus Català, perdó, perquè s'omplís de les places públiques que faltaven i que gràcies a una còria, a una pressió, es va aconseguir que es creessin més places públiques. Perquè al final els serveis públics o es reclamen o segueixen batallant o es poden perdre, com ens ha passat, i es poden posar barreres a un servei que hauria de ser, insisteixo, bàsic, que és l'accés universal públic i gratuït a la sanitat pública a Montmeló.
Canviem de tema i parlaríem ara de la mobilitat i l'accessibilitat. Us demanaríem ara, aviam, què penseu sobre si el municipi està prou adaptat per persones amb mobilitat reduïda i quines millores proposaríeu. Comencem per tu, Didac.
Bé, primer de tot per respondre una mica al debat que hi ha hagut. El nostre grup, que en aquell moment, el 2021, si no vaig errat, no teníem representació al Consistori, des del Consell de Poble ens vam afegir a la recollida de signatures, encara que Junts per Catalunya fos qui ostentava la Conselleria de Salut en aquell moment, no van dubtar a recollir totes aquestes signatures, juntament amb altres grups polítics i la ciutadania organitzada,
I, a més a més, van mediar també perquè aquestes signatures arribessin el més aviat possible allà on havien d'arribar. Era evident que estàvem davant d'un canvi de model després de la Covid, però nosaltres, a nivell de Junts.Melo, entre el partit i el nostre poble, sempre triem el nostre poble i aquella vegada, com d'altres, ho hem tingut clar. En tot cas...
Van ser els socialistes i els comuns els que van presentar tota una sèrie d'iniciatives parlamentàries quan estaven a l'oposició perquè aquest CAP tornés a tenir urgències i ara que estan al govern o que condicionen el govern de la Generalitat doncs sembla que no ho fan prou o no ho fan prou ràpid perquè pugui haver-hi aquest retorn de les urgències al CAP. A partir d'aquí i responent a la pregunta de la mobilitat doncs és evident que és un altre espai en el que sempre hi ha justament espai per millorar
En aquest sentit, nosaltres una de les propostes que havíem plantejat, que havíem endegat, era una sèrie de bonificacions fiscals que pogués haver-hi no només per l'acció pública que ha de fer l'Ajuntament d'arranjar els carrers o els equipaments públics, sinó també perquè aquells comerços i aquells espais que també són de concurrència pública, encara que siguin privats,
poguessin fer les reformes adequades perquè les persones amb mobilitat reduïda, sovint persones grans, no tinguessin aquestes dificultats. És una proposta que en el seu moment no va prosperar. Esperem que en algun altre moment certament pugui incloure's entre les propostes a tenir en compte, però en qualsevol cas, com tot, i ara tenim un pla de mobilitat, també és important planificar-ho, planificar què s'ha de fer i quan s'ha de fer. I Manol?
Bé, justament està en redacció del pla d'accessibilitat a través d'una ajuda de catàleg de la Diputació de Barcelona perquè sí que és veritat que primer necessitàvem el pla de mobilitat aprovat i en marxa, que ho vam fer l'any passat i aquest any vam demanar el pla d'accessibilitat també a través del catàleg de la Diputació i això ens ha de...
de dir allò que més o menys ja sabem. Sí que és veritat que molts carrers de Montmeló són accessibles, però no tots. I llavors la inversió que s'ha de fer des de l'equip de govern o des del ple a través de l'aprovació del pressupost, la inversió ha de ser també anar millorant aquesta via pública per fer-la més accessible i també més adaptada
a les noves necessitats de la ciutadania. En general, el centre segurament és la zona més adaptada, també és la que més tràfic de gent pateix en el dia a dia, però sí que és veritat que a mesura que ens anem allunyant del centre la cosa es complica una miqueta més.
No és el tema que parlem avui, però jo he tingut un nen fa dos anys i he anat a un carrito, doncs es nota que hi ha zones del municipi que no estan molt adaptades. Llavors, per això encara hem de parlar de pressupostos, però de cara a l'any que ve la prioritat del govern serà la inversió en via pública perquè som conscients d'aquesta problemàtica.
i s'ha d'abordar i s'ha de fer front. I a sobre també tindrem un document que respetjarà tot això, que és el pla d'accessibilitat, que ens orientarà per on anem a començar a invertir.
Sí, bé, per cloure el tema de l'accessibilitat també del centre de salut, potser més d'accessibilitat al servei, en aquest cas, al final hi va haver un canvi de model i això va ser política de dretes i política de convergència, o junts, o digue-li com vulguem, i es va optar per una centralitat a les capitals de comarca i desmantellar els centres de salut d'atenció primària i apostar, i això de retruc és apostar per l'esternitat privada, i això és una realitat.
Nosaltres seguim batallant per la sanitat pública i per fer-la més accessible. Anant a la gent gran, un altre exemple recent, l'altre dia va caure els sistemes informàtics, van anunciar, i llavors no es podia atendre a la població. És una mentalitat de dir, bueno, és que la gent gran, o la gent no gran, o la gent que no ha basat en la tecnologia,
Tot ha de ser digital per l'aplicació de la meva salut, ha de ser online, i hi ha gent que es veu exclosa d'aquest sistema. De la mateixa manera que hi ha gent que es veu exclosa que no té vehicle i no es pot desplaçar a la capital. Per tant, insistia en reforçar la proximitat i també els serveis d'atenció sanitària amb un meló per fer-los més accessibles.
Anant a l'accessibilitat física de mobilitat, que comentàvem ara, nosaltres també hem estat molt insistents en que calia un pla d'accessibilitat. Ens va dir que vam col·laborar amb el pla de mobilitat, que era el que, com deia el regidor, que s'havia de fer primer, per tenir ara el pla d'accessibilitat. Hi ha molta feina a fer el nostre entendre, hi ha molts carrers i molts equipaments públics que no són accessibles tampoc a dia d'avui.
I això, ho comentava l'Imanol, afecta a gent gran, però afecta també a les famílies que es mouen amb carrets, que porten infants, a gent que porta carret de la compra, a gent que va amb cadira de rodes, amb mobilitat reduïda, etcètera. Fer un municipi més accessible va en benefici d'una gran part de la població.
els vianants, creiem que haurien de tenir un ús prioritari de l'espai públic a Montmeló i no posar tant al centre com s'ha fet històricament el vehicle privat i els vehicles motoritzats, ja siguin cotxes, motos, camions, furgonetes de transport, de mercaderies, etcètera, que encara a dia d'avui tenen una prioritat i una centralitat que ens sembla que s'hauria d'anar desplaçant en benefici dels veïns i veïnes de Montmeló.
Bé, doncs, la primera pregunta que has fet, Mercè, doncs, si Montmeló està adaptat a persones amb mobilitat reduïda, doncs, pensem que actualment s'ha fet molts avenços durant aquests darrers anys en matèria d'accessibilitat, però està clar que molt està encara per adaptar.
sobretot per a aquestes persones com diu la pregunta de mobilitat reduïda i tota aquesta zona centre que sí que és on s'ha invertit i s'ha fet totes aquestes millores pensem que en parts del poble que estan fora d'aquesta centralitat o equipaments municipals com bé també s'ha comentat encara falta
molta feina per fer en tema d'adonar aquesta accessibilitat a aquestes persones amb mobilitat reduïda. Des de FEM ja portàvem un seguit de propostes i sempre anem fent propostes amb aquest tema de mobilitat i sobretot també d'aquesta accessibilitat perquè des del primer dia també ens preocupa i havíem plantejat això d'adequar i rebaixar-les i eixamplar-les a les voreres
fora de la zona central del poble que és segurament on més es pateixen
sobretot en aquells entorns escolars, o sigui, els entorns escolars també crec que ha de ser un dels espais prioritaris. Hem d'assegurar també, al final, tots els passos de vianant del poble han de ser accessibles i ben senyalitzats. Revisar, com s'ha comentat també, el pla d'estat del paviment, que és que any rere any també ho defensem, que s'hauria de tindre un pla de manteniment, no d'un any, sinó de tres o quatre o tota la legislatura de vista d'aquestes inversions en tema de mobilitat i de...
i de l'estat dels carrers i dels paviments i sobretot aquest pla d'accessibilitat que bé que s'ha comentat, això era un dels punts que nosaltres també portàvem al programa i que hem defensat i per fi sembla que arrel de l'ajuda de la línia d'ajuda de la Diputació el podrem disposar i crec que és molt important per posar les bases per identificar i prioritzar
les accions necessàries que calen al nostre municipi. I fem la darrera pregunta del programa d'avui, que parlaríem de la participació d'aquesta gent gran. I us demanaríem la vostra valoració si creieu que participen la gent gran a la vida social i política del municipi. Començaríem per tu i Manol.
Jo crec que ja a nivell ideològic jo crec que la gent gran s'implica i participa perquè molts d'ells i elles van patir una dictadura i no volen fer un pas enrere i per això de forma natural hi participen del dia a dia d'un meló també de l'àmbit
polític de Montmeló i són gent que es mou i que es activa i que ja està. Al final és una gent que durant molts anys va patir anys bastant foscos i que com a reivindicació que allò no torni mai més i també perquè creuen que s'ha de mantenir-la i participen.
Nosaltres, des de l'equip de govern, el que intentem fer és propiciar espais per fer escolta activa, ja sigui dintre del casal de la gent gran o fora del casal de la gent gran. De fet, aquí a la ràdio és un espai que utilitzen, que es va crear un grup de ràdio, un taller de ràdio primerament al casal de la gent gran, que va...
que és un programa de ràdio de gent gran on fan entrevistes, hi ha diferents col·lectius, per tant, també aquest espai és un espai on ells poden dir la seva. A la Torreta, també al pavelló, com s'ha comentat durant tot el programa, també hi ha el col·lectiu de pensionistes, que és un col·lectiu que reuneix i debat sobre...
les polítiques de gent gran no les que estan actualment en marxa sinó aquelles que han de vindre en un futur i que nosaltres escoltem i li donem la importància que té a tot allò que ens proposen perquè sí que és veritat
acabaré com he començat el programa, dient que les polítiques de gent gran han d'anar mutant, igual que les de joventut i d'altres, han d'anar mutant perquè les necessitats que hi ha van canviant a mesura que va avançant el temps. Avui en dia una persona de 65 anys no té les mateixes necessitats que fa 10 anys, per tant, si l'Ajuntament oferís els mateixos serveis estaria obsolet. També hem de començar a avançar
Hem d'avançar en creure que el casal de la gent gran no és algú tancat cap a ell, sinó que ha de ser el govern, s'ha d'anar convertint a poc a poc en un centre cívic i inclús plantejar que sigui intergeneracional, que no es quedi excluït a la generació que actualment hi participa i en això segurament tindrà molt a veure quan aconseguim tindre el centre cívic a la nau máximo mor, quan aquest
centre cívic que s'ha de desenvolupar quan tinguem finançament, doncs propiciarà aquests espais de trobada entre diferents generacions i també donarà servei, sobretot aquella franja d'edat, mon pare, per exemple, té 61 anys, està prejubilat i ell no es veu entrant per la porta del casal de la gent gran, però sí que és una persona que demana serveis a l'Ajuntament, doncs a poc a poc el casal de la gent gran ha d'anar mutant, ha d'anar a convertir-se
també en un centre de referència per a aquestes persones que actualment els serveis que s'ofereixen allà dintre no es consumirien i segurament mai creuarà en aquella porta però sí que des de l'Ajuntament hem de tenir la visió que el casal de la gent gran és una cosa molt més gran i és tot molt maló i des de tots els fronts que puguem atacar i puguem oferir serveis en aquesta nova gent gran o l'antiga gent gran, oferir-los. Marcel?
Bé, jo celebro que des de l'equip de govern es plantegin replantejar també la finalitat i els usos del casal de la gent gran. Nosaltres en campanya ho portàvem al programa i ho vam defensar i se'ns va arribar a veure, se'ns va acusar que volíem tancar...
a casal de la gent gran i res més lluny de la realitat, al contrari, volem ampliar-lo, volem que més gent hi participi i en definitiva volem que la pròpia gent gran, com deia al principi, sigui la protagonista també i decideixi moltes de les polítiques que es fan per la gent gran. Per això plantejàvem fer un pla estratègic d'envelliment integral en participació real de les persones grans de Montmeló,
I en aquest marc, doncs, creat, com he dit abans, també un consell o una sectorial de participació de la gent gran de Montmeló. Perquè la gent gran de Montmeló, quan se la convida a participar, i ara ho comentava el regidor, doncs participa. I prova d'això, doncs, en aquesta mateixa ràdio. Hi ha dos programes de gent gran que, a més, alguns em sembla que són dels que més audiència tenen, no? I més participació i més implicació també ciutadana aconsegueixen teixir, no?
doncs és estendre aquestes iniciatives i ampliar-les a més gent que potser ara mateix no es veu interpel·lada a participar en algun d'aquests col·lectius o en algun d'aquests equipaments, però que si es creessin mecanismes i formes de participació podrien...
podríem dir-hi la seva i encara aniríem més enllà, perquè al final, com hem dit al principi, la piràmide de població va creixent per dalt i és un col·lectiu que cada cop és més ampli, un col·lectiu de més de 60-65 anys i molta gent de Montmeló té moltes coses a dir i a participar i volem que sigui protagonista.
Doncs sí, a veure, si parlem de participació, està clar que al final la participació, sobretot el que demanda, és disponibilitat de temps. I quin millor que aquesta franja d'edat per poder participar i participar de la vida activa del nostre municipi. Com bé s'ha comentat, també és una franja d'edat, i com he comentat al principi, que ha canviat, ha variat.
ha variat les seves maneres de fer, de pensar, s'ha rejuvenit al final aquesta gent gran i per tant cal crear aquests espais que es trobin còmodes, que els faciliti al final també explotar la seva experiència perquè què millor que ells que amb l'experiència que han tingut que la puguin posar a disposició de la ciutadania i això era un dels punts que nosaltres també
Incluíem quan hem defensat des del primer dia que hem entrat a la vida política d'aquest poble aquest espai internacional que era aquest centre cívic, que nosaltres sempre li hem dit el centre àgora, nosaltres el visualitzàvem com un espai no només per a joves sinó també per sensacions, sensibilitats també culturals i per a la gent gran i aquesta vida intergeneracional.
I si ens anem més enllà, també en aquesta vida política del poble, que segurament molts d'ells també estan disposats a participar, també hem de trobar aquest espai, pensem, i també ho hem manifestat dintre del Consell de Poble, amb aquesta sectorial que també s'hauria de generar, i això ja ha començat a sonar també al Consell de Poble, que tots hi són presents,
aquesta sectorial de la gent gran perquè puguin també participar de la vida política del nostre municipi. I sobretot, principalment, passa, al final que per molt que estiguem aquí quasi una hora parlant de gent gran, passa sobretot per preguntar-los a ells realment què volen i què necessiten i què millor espai que aquesta sectorial de la gent gran dintre del Consell de Poble.
sobretot i amb l'objectiu jo penso que també seria molt bo i que hauríem de potenciar d'arribar a tenir un pla local d'envelliment que reculli totes les necessitats d'aquest col·lectiu. Didac
Bé, jo sobretot valoraria la participació actual de la gent gran a la vida social i política del nostre poble com a imprescindible. Al final representen un gruix molt gran de la població de Bomaló i certament quan fas una ullada al paisatge humà de moltes de les entitats del nostre poble...
t'adones que si la gent gran no hi dediqués el temps que hi dedica, de vegades no encapçalen una entitat, però potser per disponibilitat de temps, perquè molts estan jubilats, però si no dediquessin la quantitat de temps que hi dediquen, moltes d'aquestes entitats segurament no podrien tenir l'activitat frenètica que tenen. Per tant, primer...
ho catalogaria com a imprescindible. També, evidentment, a la vida política, al meu propi partit, i som persones joves, molt joves algunes també, però la gent gran ens continua acompanyant i considerem que la seva veu és totalment actual. Però certament, perquè són tan diversos, perquè participen en diferents espais, no només en espais dedicats a la gent gran, les entitats, hi ha qui participa, la seva entitat,
amb persones de moltes generacions diferents i no necessàriament en espais exclusivament per la gent gran, però sí que cal trobar aquest punt de trobada que pot ser aquest Consell de la gent gran que pot començar a repensar aquests espais ja físics de trobada com poden ser el casal de la gent gran perquè puguin tenir futur més enllà dels bons moments que fins ara ha donat.
Doncs tanquem aquest homenatge des d'aquí, des de Ràdio Momolo a la gent gran, afegint-nos a les activitats que s'han fet al llarg d'aquesta setmana i us oferim aquest minut d'aquest micròfon obert perquè comenteu qualsevol dels temes que vulgueu, com fem sempre per acabar a l'ordre del dia. Començaríem per tu, Marcel.
Sí. Bé, jo des de Canvia Montmeló us convidaria el dijous 30 d'aquest mes, que hem organitzat aquí a Montmeló, a la Sala de la Concòrdia, un taller, una xerrada buerta a tothom que vulgui venir, per aprendre a estalviar energèticament la factura de la llum i del gas...
dels veïns i veïnes d'un meló. Es poden portar les seves factures i preguntar les consultes que vulguin. Vindrà un assessor energètic especialista i per mirar d'assessorar en poder estalviar-nos calerons en la factura de l'energia, de la llum i del gas.
perquè bona falta fa. Ara que estem impulsant hortes fotovoltaiques i a les taulades dels equipaments també plaques solars, està bé canviar el model, però també està bé en els detalls més del dia a dia informar la ciutadania com pot estalviar energèticament el seu consum diari. Ens has dit l'hora, Marcel, 30? A les 6. Pep.
Bé, jo era referent i aprofitant que tenim també avui el regidor aquí que hi hem parlat, doncs també, sobretot, doncs, aclarir, doncs, també una mica, posar una mica de llum a la foscor aquesta que hi ha hagut durant aquests dies, doncs, amb aquesta informació que ha aparegut a les xarxes socials, no?, d'aquesta macrofesta de...
de cap d'any a la zona de Can Guitet i, com he comentat, ja es van posar en contacte amb l'equip de govern sobre aquest esdevinament i fins ara, o almenys fins on tenim informació nosaltres, no hem vist que no hi hagi cap permís ni cap petició oficial per dur a terme aquesta festa i que vagi per davant, que el nostre grup també hem defensat que estem totalment en contra.
també d'aquesta macro-festa, en un altre format segurament en podríem arribar a parlar-ne, però sobretot per aquest esperit de proximitat i de festa de municipi que era la festa de Cap d'Any. Didac? Bé, perquè aquesta setmana passada va ser trending topic, també volíem parlar del Cap d'Any, però en tot cas estarem a l'espera de veure com es resol tota aquesta qüestió i aprofitant que parlem de la gent gran, el que volem acabar és de desitjar una bona setmana de la gent gran.
I Manol? Bé, no es parla de fugir al debat, però que jo no soc el regidor que porta això. Sí, sí, ho sé, però va, segur. Però és igual, ell se'n porta bé. Sí, sí, cap problema. No, no, sí que és veritat que la publicació ens va sorprendre a tots, no només als partits de l'oposició, però que estem pendents de quin és el projecte que ens presenten, al final és una...
llicència d'activitat, que igual que per els diferents esdeveniments que es fa, i ara estem replantejant a nivell inter de l'equip de govern si hi ha d'haver una alternativa o no. Però bé, que això, tot i això, ho parlarem i tindrem oportunitat de parlar-ne. Per sort, estem a mitjans d'octubre, anem amb temps per poder ser reactius en això.
I ja per últim, per acabar, també desitjar a la gent gran que tinguin una bona setmana i participin dels diferents esdeveniments que hi haurà durant la setmana. Avui justament han marxat cap a Caldes de Malavella. Bé, avui dimarts, perdó, que no sé si això no t'admeti més.
Perdó. Han estat a Caldes de Malavella, tenen cinefòrum i també taller de defensa personal, etc. I acabar, com no podria ser d'una altra manera, primer amb l'homenatge que es fa pel primer cop aquest any pels majors i les majors de 90 anys, que es farà a la sala polivalent diumenge i després amb el dinar d'homenatge que farem al pavelló.
Doncs tanquem programa dedicat a la gent gran envoltats de gran gent que tenim aquí a la ràdio i acomiadem donant-vos les gràcies Didac de Junts per Montmeló, Pep Benach de Fem Montmeló, Marcel de Canviem Montmeló i l'Imanol del PSC. Doncs tanquem ràdio i ens trobem al mes vinent. Moltes gràcies a tothom.
Ràdio Montmeló Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.