This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
la ràdio municipal i digital de Montmeló. Ordre del dia.
Programa mensual d'opinió amb entrevistes als portaveus. Comencem amb un nou programa d'opinió dels nostres representants polítics. Horro del dia és el programa on parlem amb un portaveu de cadascuna de les formacions polítiques per conèixer què pensen sobre diferents qüestions a la gestió diària del Govern municipal. Aquest primer programa del 2026 canvia de format i parlarem amb cadascun dels portaveus de les formacions polítiques per separat.
Primer programa de l'any, hi toca parlar de pressupostos. Vam acabar el mes de desembre amb l'aprovació del pressupost per a l'exercici 2026, que ascendeix a més de 21 milions, amb un increment del 13% respecte a l'any anterior. Va ser aprovat amb els vots a favor del PSC i FEM, amb els vots en contra de Canviem Montmeló i amb l'extensió de Junts. Ens preguntarem a cadascun d'ells el sentit del seu vot i quines propostes van fer.
Un altre dels temes que volem tocar en aquest primer programa és la valoració de la campanya de Nadal, tant des de la vessant del comerç com de les activitats familiars que es fan al llarg de la setmana, de la festa de Cap d'Any, del Parc Reial i la cavalcada. En el cas de la campanya de comerç, s'han repartit més de 18.000 números a 20 euros de despesa per bulleta. Això vol dir més de 360.000 euros en volum de compres. I acabarem aixecant la vista del nostre municipi i enlairant-vos per parlar del món que ens envolta i que va acabar l'any força remogut.
Bona tarda, Edida, i benvingut a Ràdio Montmeló. Bona tarda. En l'aprovació del pressupost per aquest 2026, per què vau decidir abstenir-vos i quines eren les vostres propostes per aquest pressupost?
Bé, no és una novetat que Junts Pong Molons abstinguem en la votació del pressupost. Ho hem fet durant tot aquest mandat, en la votació dels diversos pressupostos que hi ha hagut, i és per diverses raons. Una, d'arrel o conceptual, que podríem dir és que tenim al davant un govern amb majoria absoluta i que, per tant, no necessita els nostres vots. El pressupost municipal acaba incidint en totes les polítiques que es fan al cap de l'any,
És una planificació, un pressupost del que passarà i com a grup en aquest cas a l'oposició i com dic amb un govern amb majoria absoluta al capdavant ens volem guardar la possibilitat de fiscalitzar el govern municipal durant l'any i conforme vagi executant o no aquest pressupost. Mentre que si ja donem un sí d'entrada pensem que estem avalant, donant un xec en blanc a un govern que després no podrem controlar del tot per aquesta situació de majoria absoluta. Diferent seria...
que realment els grups de l'oposició poguéssim incidir veritablement en el pressupost. Això, però, no ens fa renunciar al fet de plantejar propostes, de ser constructius i d'intentar que aquest pressupost tingui la nostra petjada. El que passa és que ho fem conscients que la tindrà només en la mesura que el govern municipal vulgui, no en la mesura que el govern municipal ho necessiti. Per això insisteixo que per nosaltres és important no regalar cap vot, però especialment el vot del pressupost municipal.
A banda de les propostes que vam fer, que vam plantejar i que després desgranaré tal com demanes, també fem una anàlisi del pressupost i expliquem a la nostra gent, a la ciutadania, aquelles coses que ens semblen que estan bé i aquelles coses que creiem que estan malament. Pensem que també és un exercici que ens toca fer com a grup d'oposició en aquest mandat i com a alternativa política que volem ser. I en aquest sentit sí que és veritat que aquest pressupost
té un augment de la despesa total, un increment de la despesa total. A més a més, en qüestions en les que nosaltres portem temps insistint, més inversió en espai públic i en zones verdes, patrimoni, seguretat, són qüestions sobre les quals hem plantejat diverses propostes durant tots aquests anys, però també pensem que altres partides clau, com el suport al comerç local, el manteniment de la xarxa de contenidors o el control de plagues, no avança en prou tampoc.
el que seria la dinamització dels polígons industrials o en la transició energètica, la formació ocupacional o la promoció del català. Igualment, pel que fa a les nostres propostes, hi ha una mica el detall del que nosaltres hem volgut que el govern inclogués en el pressupost i que en alguns casos ha inclòs d'alguna manera però en d'altres no, hem plantejat aquest donar compliment a la proposta de Junts d'adhesió a la xarxa de Viles Florides,
que per tant seria, o entenem que ha de ser aquesta major inversió en espai públic i vert urbà, però també altres coses que fa anys que plantegem i que no acaben d'arrencar, o el govern municipal no acaba de veure clares, com seria la conversió dels camins escolars dels carrers Poeta-Maragall, Palai i Vilar de Bo, convertint-los en voreres de veritat, accessibles i a marbrat renovat. També assegurar el manteniment dels contenidors, que com us dic, d'alguna manera pensem que es podria fer més en aquest sentit, no?
millores als polígons industrials, plantejar un pla d'asfaltats que prevegi l'arranjament d'aquells carrers en pitjor estat, Cervantes, Francesc Macià, etc. Són carrers que porten molts anys i no diem que s'hagi de fer tot de cop, tot d'una decada, però que tampoc oblidem
que aquests carrers necessiten una millora com es fa en d'altres punts del municipi. Reforçar el servei de policia local, confegir una ordenança específica de grans esdeveniments, és una qüestió que nosaltres portàvem al programa electoral i fins i tot d'un gaire més polític que no pas econòmic. Per tant, pensem que es podria tirar perfectament endavant. Actualitzar el catàleg de patrimoni del nostre poble.
i arranjar edificis catalogats amb mal estat com l'antic escorxador municipal. Això sí que es recull en el pressupost. De fet, nosaltres vam fer una proposta molt concreta en aquest sentit, convidant l'Ajuntament a presentar-se a una subvenció de la Diputació, la qual finalment es va presentar i que ha estat atorgada. I, per tant, esperem que això sí que sigui una realitat durant el 2026.
augmentar la dotació contra plagues, que com deia no sembla que augmenti, de fet no augmenta, s'estanca, promoure una menor dependència de l'administració de les persones en situació vulnerable. Pensem nosaltres que no només hem de donar ajuts, sinó que sobretot hem de fer un impuls la formació ocupacional i convenis per a la contractació amb empreses de l'entorn perquè la gent se'n surti, l'Ajuntament ha de ser-hi
per donar suport a la ciutadania en un moment complicat, però un moment complicat, no per una situació sostinguda de vulnerabilitat que creiem que hauria de ser possible que la gent se'n sortís amb aquesta major formació ocupacional i promovent la contractació a les empreses de l'entorn.
Iniciar una campanya per l'impuls del català, obrir el debat sobre la situació urbanística de l'Àre. Vam tenir tot aquest debat, insisteixo, hi ha qüestions que són econòmiques i d'altres que són més aviat polítiques. Hem tingut aquest debat durant tots aquests anys del bosc de l'Aplec i un argument que se'ns donava des del govern municipal...
era que com que els grups de l'oposició durant tots aquests anys no havien plantejat una reforma del planejament urbanístic, el que corresponia era aprofitar la subvenció que es plantejava per part de la Unió Europea i tirar endavant aquest bloc de pisos per fer aquest habitatge dotacional. Doncs el que plantegem és anticipar-nos aquesta situació que es pot produir en altres punts del municipi i delimitar altres punts que creiem que la ciutadania prefereix que continuï sent una zona verda.
També hi ha altres propostes, però crec que m'estic allargant força. En tot cas, un vot d'abstenció perquè creiem, com deia, en una qüestió de convicció, de concepte davant d'un govern en majoria absoluta. Creiem que és la nostra responsabilitat guardar-nos la possibilitat de fiscalitzar-lo durant l'any i creiem que un vot favorable...
seria un xec en blanc, un vot d'abstenció també per aquesta anàlisi que fem en què discriminem aquelles coses que són positives però també trobem aquelles coses i assenyalem aquelles coses que creiem que cal que millorin i un vot d'abstenció també perquè hem plantejat tota una sèrie de propostes també en una voluntat constructiva del nostre grup. Esperem que algunes es duguin a terme i que quan es duguin a terme específicament les puguem votar favorablement.
Quina valoració feu de la campanya de Nadal d'aquest any, tant pel que fa a l'emplaçament de la botiga, la temàtica triada, la proposta d'activitats familiars, tot en global, no tan sols en el tema de comerç? Bé, certament la pregunta i la idea pot ser global, però els comentaris que a nosaltres ens han arribat han estat diferents en funció de quina era l'activitat que es plantejava. Ens han arribat diversos comentaris, tant a mi com a la resta de companys de Junts.com o Meló, i això és el que voldria reproduir aquí a la ràdio. Pel que fa...
a la campanya del comerç i que s'ha valorat el fet que s'hagi utilitzat un nou emplaçament en el municipi i que torni a ser un espai que havia estat tancat en el públic, un espai que podria ser l'embrió d'un nou...
comerç en el futur. Aquesta idea d'anar rotant agrada, a més a més, al vell mig del poble. Sempre pensem, des de Junts Pogum Meló, que es podria fer més inversió en la campanya de Nadal que fa els vals, etcètera, donar-li molt més bombo a tot plegat, però en aquest cas de la botiga jo crec que la valoració és correcta. No tant amb l'emplaçament triat, per exemple, amb el Parc Reial. La ciutadania...
el que ens ha fet arribar és que era molt més espectacular i també s'hi podien fer moltes més activitats a la Torreta. Certament és un format que aquí a Humalós va encetar fruit de la Covid i potser al llarg d'aquests anys mereix un replantejament, però sembla que el fet de portar-ho cap a Can d'Otres i el plantejament que ha tingut l'Ajuntament aquest any, almenys pel que ens ha arribat a nosaltres, no ha acabat d'engrescar la ciutadania i els seus fills com en altres edicions.
Pel que fa també a les activitats, l'home dels nassos, la cavalcada de reis, etcètera, creiem que hi ha una idea molt continuïsta per part de l'Ajuntament. En part ho entenem perquè és una tradició i per tant ha d'haver-ne part de continuïtat, però sí que pensem que hi ha elements que podrien millorar-se. Al final ja fa tres anys que duem a terme l'home dels nassos i podria ser una activitat que tingués...
molta més força que la que té després d'una altra activitat que es fa i que queda una mica entremig del vermut. O també la cavalcada de Reis, que des de Junts preferiríem que fos una cavalcada molt més solemne i que acabés a poder ser a la plaça de la Vila.
I sobre la festa de Cap d'Any. Els dies previs hi va haver ser rebombòria amb aquesta celebració, ja que el jovent demanava que s'organitzés dins el municipi i es va acabar fent una festa canguitet que sembla que aquesta proposta no va acabar de satisfer.
Bé, sobre la festa de cap d'anys la sensació és que hi ha diferents raons però no hem arribat a conclusions, no s'ha pres cap decisió i la no decisió ha portat a una realitat que pensem des de Junts no ha acabat d'agradar a ningú. És veritat que això ho havien liderat diverses organitzacions que no són l'Ajuntament, que són entitats del poble i que ho hagin deixat de fer, doncs provoca un buit.
però també és veritat que l'Ajuntament en part ha de ser, i per això des de Junts pensem que sempre que les entitats vulguin fer alguna cosa, doncs les hem d'acompanyar, però també hem d'omplir aquests buits que les entitats no sempre ens poden donar. Potser aquest any hi havia la voluntat per part de l'equip de govern
de veure com funcionava l'espai de Canguitet, amb aquesta empresa que també convoca altres esdeveniments multitudineis al cap de l'any. Però penso, pensem a Junts, i també és una mica el que ens ha fet arribar el jovent, i ja ens ho esperàvem, que aquesta festa no té res a veure amb la festa de poble que s'ha anat fent aquests anys. Per tant, igual que durant el Carnaval el tenim a prop,
És l'Ajuntament qui lidera el fet de fer una festa de nit. Pensem que també en el cap d'any, si hi ha entitats que no es poden prestar, podria liderar-ho. Potser si ho lidera l'Ajuntament també s'hi acaben afegint altres entitats que sí que poden col·laborar però que no poden o no volen liderar.
Per tant, pensem això, sempre que la ciutadania té una idea, té un impuls, l'Ajuntament ha d'acompanyar, no ha de tutelar, però també quan la ciutadania, quan les entitats no tenen la capacitat o la voluntat, però hi ha també en la població una necessitat, l'Ajuntament ha de ser-hi per això. Evidentment, una festa de cap d'any al poble, feta amb, en la mesura que es pugui, però sobretot per la gent del poble, per Junts Pongumaló és important.
I aixequem la mirada aquesta que dèiem del municipi al principi del programa i anem a parlar del món que ens envolta. El retorn de Donald Trump al centre del debat internacional preocupa molts governs europeus. Com ho valoreu des del punt de vista dels valors democràtics?
Bé, hem fet un salt de gegant, vull dir, de parlar de la festa de cap d'any del nostre poble a parlar de la política internacional, i això també suposa tot un repte per un portaveu municipal com jo. Però certament, també el meu grup polític Junts per Catalunya, en aquest cas, s'ha posicionat molt clarament
Entenc que estem parlant de dos esdeveniments que ocupen en aquest moment el debat polític mundial, que són la intervenció a Venezuela i aquest marc de fons sobre la possible intervenció, ocupació de Groenlàndia. I penso que són qüestions totalment diferenciades.
Al final, la intervenció que es va dur a terme a Venezuela és una intervenció que sí, no té el suport del dret internacional, no hi havia cap resolució de la ONU que així ho emparés, però no podem deixar passar paral que es tracta d'una dictadura
i que d'alguna manera tampoc la majoria d'estats del món havien reconegut aquest resultat electoral que en principi emparava Nicolás Maduro a la presidència. I que també, de vegades, i a Europa penso que paguem molt d'això, fer un posicionament, explicar-se al món, dir que estem a favor o en contra d'això, però no fer res no canvia la realitat de les coses.
I per tant, sense deixar de dir que el dret internacional no empara aquesta decisió, penso que també hem de ser empàtics amb la comunitat venezolana, la que pateix a Venezuela però la que també s'ha desplaçat al nostre país i que ha viscut...
en gran part una repressió per part del govern de Nicolás Maduro. Per tant, l'empatia ha de ser, penso, amb els venezolans, l'empatia ha de ser amb el dret internacional, però no amb Nicolás Maduro ni amb el seu govern. Pel que fa a Groenlàndia, la situació jo penso que és una mica diferent. Estem parlant de Dinamarca, d'una...
d'una regió que pertany o que forma part de Dinamarca, un estat de la Unió Europea, un estat que compleix amb tots els estàndards democràtics i un estat que forma part de l'Aliança Atlàntica de la qual també formen part els Estats Units. Per tant, penso que la situació és del tot diferent si finalment acaba sent aquestes amenaces s'acaben materialitzant perquè aleshores ja no hi hauria ni tan sols
l'excusa que el govern no és democràtic o que hi ha una repressió sinó que seria purament una ingerència en un estat democràtic que compleix tots els estàndards però en qualsevol cas i una darrera reflexió
El que també sorprèn molt a nivell espanyol, a nivell nacional també de Catalunya, són les veus que surten a defensar el dret a l'autodeterminació de Groenlàndia i el seu respecte o el respecte que hem de tenir tots o la seva voluntat de continuar formant part de Dinamarca, però que en cap cas s'han plantejat el dret a l'autodeterminació de Catalunya i si els catalans volem o no
o fins i tot el punt que els catalans puguem decidir si volem o no continuar sent part de l'estat espanyol. Sé que he tocat moltes tecles, però tampoc cap amb tota profunditat. Penso que al final són temes molt seriosos i que el que hem de fer és estar els propers mesos i els propers anys i sempre molt pendents del que passa a nivell mundial i intentar, els que estem treballant en la política nacional i municipal, pensar com aterrar
aquesta situació al nostre municipi. Finalment, per parlar-te també de la guerra d'Ucraïna, nosaltres com a poble no podíem intervenir en el que passava al món, però vam poder acollir diverses famílies i poder fer una sèrie d'accions solidàries. A veure què ens espera, però segur que ens trobaran a punt i arremengats pel que faci falta.
Doncs tanquem aquest bloc, aquesta entrevista amb en Didac Sant Esteban, el portaveu de Junts per Montmeló, però li demanem com fem a tots els programes aquest minut, aquest microobert on ens pot parlar de qualsevol tema tingui a veure o no amb el que hem parlat al llarg del programa.
Bé, penso que aquesta setmana sobretot el que hem de fer és mostrar el nostre condol per a les víctimes d'aquest accident ferroviari que hi ha hagut a Còrdoba. Aquí a Montmeló també sabem que és un accident ferroviari, les circumstàncies evidentment eren totalment diferents, però penso que és important que tinguem aquesta solidaritat.
i en positiu, i per poder demanar a la ciutadania alguna cosa en positiu, que s'impliquin, que muntin una comparsa i que formin part del carnaval d'aquest any. També em consta que el Vall de Gitanes està preparant alguna cosa, en qualsevol cas que ens preparem per gaudir d'un bon carnaval. Moltes gràcies, Idec. A vosaltres. Bona tarda, Pep, i benvingut a Ràdio Montmeló. Bona tarda.
La vostra formació política va votar a favor en l'aprovació del pressupost per al 2026. Ens agradaria que ens expliquessis per què i quines eren les vostres propostes que s'han inclòs en aquest pressupost. Des de FEM vam votar a favor del pressupost perquè, després de setmanes de treball conjunt amb l'equip de govern,
vam assolir arribar a un acord que recollia totes les nostres propostes. Vam seure, vam parlar, vam debatre i al final vam buscar punts en comú amb més trobades de les que realment ens vam proposar a l'inici amb la resta dels grups i és així com des de FEM entenem que ha de ser la política municipal, al final amb diàleg i pensant sobretot en el bé del poble.
Gràcies a aquesta feina totes les nostres esmenes, com bé he comentat, van quedar incorporades i això per nosaltres és important perquè si podem millorar el pressupost i fer-lo més útil per Montmeló i serem sempre, sigui qui sigui, qui estigui al capdavant.
I si parlem principalment de les propostes, concretament de què fem referència, nosaltres ens vam basar sobretot en sis àmbits principals. Primer de tot en equipaments esportius i culturals. Vam proposar incrementar les partides d'inversió per modernitzar principalment les instal·lacions esportives, com el camp de futbol, l'ampliació del pavelló...
i també en els culturals millorar la sala polivalent, sobretot ens vam centrar bastant i força en matèria d'accessibilitat. Pel que fa a la sostenibilitat i medi ambient,
Vam ampliar la partida destinada a campanyes d'educació i sensibilització ambiental, a la millora de manteniment de la xarxa de contenidors i actuacions d'eficiència energètica com portem fent des que estem presents en el plenari d'aquest poble. També vam prioritzar continuar amb el canvi de l'enllumenat públic a tecnologia LED,
i continuar amb la substitució de les canonades de fibrociment per garantir sobretot la reducció del consum d'aigua que tenim al poble. Pel que fa a la via pública, vam demanar reforçar les actuacions principalment de manteniment, amb especial sobretot atenció a les reformes de les voleres, millorant la seva mobilitat i accessibilitat.
Referent també al suport de les entitats, vam proposar incrementar les subvencions destinades a entitats esportives i culturals per enfortir el teixit associatiu i donar suport als col·lectius que dinamitzen la vida comunitària de Montmeló. Un altre dels àmbits nostres també prioritaris eren els serveis socials i la salut pública.
on vam incorporar millores en recursos per a l'elecció social i els serveis a les persones, amb especial atenció a la població més vulnerable i a polítiques de salut preventiva. I com no, el que fa a la participació ciutadana, vam apostar per reforçar els espais participatius, com pot ser el Consell de la Infància, el Consell del Poble i també les comissions de festa major, incrementant les partides, principalment per potenciar el paper de la ciutadania.
Aquestes, un resum, són algunes de les propostes que fem en presentar i que reitero que van ser acceptades íntegrament. Per tant, estava molt clar el nostre vot favorable i, sobretot, creiem que millorant substancialment el pressupost inicial i, sobretot, que són positives pel municipi. Per això, al final, amb coherència amb els nostres valors i per responsabilitat amb un valor, doncs, hi vam votar a favor.
I quina valoració faríeu de la campanya de Nadal d'aquest any? No tan sols parlant de la campanya de comerç, sinó la botiga, la resta d'activitats familiars que s'han desenvolupat. Què en penseu? Com ha anat?
Mira, doncs, des del nostre grup, ara per ara preferim no valorar la campanya de Nadal, sobretot en la part destinada al comerç. Al final, fins que no coneguem de primera mà, principalment amb la conclusió que ha de ser de la Unió de Botiguers, doncs creiem que és important, al final, saber si aquestes accions que s'han impulsat realment han tingut impacte i si s'ha notat, al final, també en el retorn en aquests comerços del poble.
pensant que sense aquesta informació, doncs, qualsevol opinió que puguem donar a algú, doncs, no seria, seria incompleta. Sí, perquè podem valorar, doncs, el canvi d'emplaçament de la botiga, pensem, i ens sembla que és una molt bona idea, o sigui, proposar anar canviant de locals de tant en tant, sobretot, doncs, per fer aquests locals que fa temps que estan tancats i...
i arrenjar-los, adequar-los una mica perquè no, que una vegada passa aquesta campanya, tornar-los a posar a disposició de la propietària final perquè el torni a posar en el mercat de lloguer.
Referent a les activitats familiars, doncs, a veure, sobretot valorem positivament el campament reial. Pensem que és una activitat ja que és consolidada i també em sembla que ha estat bé també el canvi de seva ubicació, encara que al final sempre acabarà sent provisional perquè al final Can d'Otres ha d'acabar tornant a ser un equipament públic i per tant ja veurem al final on es pot destinar aquest campament.
Ara bé, aprofitant, continuem defensant, nosaltres defensem el retorn del parc de Nadal. Creiem que hi ha una diferència clara entre les activitats puntuals que es realitzen al carrer i l'activitat continuada que s'oferia des del parc. Un espai on els infants podien jugar cada dia i que a més generava un entorn de relació entre diferents generacions del poble.
No diem que s'hagi d'eliminar les activitats del carrer, ni molt menys. El que proposem és analitzar quines funcionen millor i completar-les també amb les activitats del Parc de Nadal. Pensem que creiem que tot sumaria i enriqueria sobretot l'oferta de cara a les famílies.
I sobre la festa de Cap d'Any, tots sabem que els dies previs hi va haver ser rebombori amb aquesta celebració, ja que el jovent demanava que s'organitzés una festa dins el municipi, i sembla que la proposta final de la festa que es va dur a terme a Canguitet no va acabar de satisfer. Bé, a veure, és normal, penso que és normal que aquest format de macrofesta, com el que s'ha fet per Cap d'Any, no acabi d'agradar o no acabi d'enganxar al final la ciutadania de Montmeló.
No deixem de ser un poble petit on tots ens coneixem, compartim a final del dia a dia i on quan arriba una data tan especial que la gent vol celebrar l'entrada de l'any, segurament no vol fer envoltada d'amics, coneguts i persones del poble.
Aquest esperit, pensem que és l'esperit que la ciutadania demana i que forma part de la manera que tenim de viure i de fer comunitat en el nostre poble. Entenem que des de l'administració això també ho volem dir i entenem que cada vegada és més complicat organitzar festes de...
d'aquest estil, però com a representants públics hem de donar resposta a allò que la majoria reclama i aquest n'és un bon exemple. La gent vol una festa popular, familiar i que ajudi a fer poble i no una macrofesta desconnectada de la realitat del municipi.
Des de FEM creiem que és possible trobar aquest encaix per recuperar aquest model de celebració d'una festa propera, pensada per a tothom, on al final joves i no tan joves puguin sentir que formen part de la seva comunitat com ha de ser. I aquest és el camí que penso que hem d'aprofitar i que hem de reforçar i intentar trobar aquest encaix amb la resta dels grups per fer-ho possible.
I aixequem la mirada de Montmeló i ens enlairem força perquè parlem una mica a nivell internacional. El retorn de Donald Trump al centre del debat internacional preocupa molt els governs europeus. Com valoreu des del punt de vista dels valors democràtics?
Bé, nosaltres com a grup totalment municipal ens costa posicionar-nos, però sí que tenim els nostres valors democràtics i es fonamenten principalment en la participació activa de la ciutadania, en la llibertat d'expressió i en la confiança que la veu del poble té un impacte real en les decisions públiques. Quan el poder polític adopta actituds trompistes, doncs...
En moments preu a les institucions, desinformació, atac constant, els que són crítics amb ell i, a final, sobretot actituds xenòfogues, doncs aquests valors es veuen totalment amenaçats.
Pensem, nosaltres hi defensem i sempre ho defensarem, que la participació ciutadana és imprescindible. Escoltar, contrastar, votar, mobilitzar-se i no som partidaris d'aquest lideratge autoritari ni amb el soroll mediàtic. Això, estem totalment en contra. Al final pensem que la democràcia es debilita quan es normalitza la mentida.
Doncs moltes gràcies, Pep. Acabaríem aquí a l'apartat de l'entrevista amb el representant de Fem un Meló i ara tocaria el torn de sempre en el programa aquest d'ordre del dia, que és aquesta oferta de microobert on es pot comentar qualsevol tema s'hagi parlat o no durant el programa.
Bé, doncs, aprofitant aquest any i tornem amb el tema de la cultura, que la Sala Polivalent celebra els seus 15 anys de la seva inauguració, doncs, volem des d'aquí animar tota la ciutadania a gaudir i a participar de les diferents propostes culturals i escèniques que s'han preparat per aquesta temporada i pensant que s'haurà una molt bona oportunitat per celebrar plegats aquests 15 anys de vida d'aquest equipament municipal i cultural.
Doncs moltes gràcies, Pep. A vosaltres. Bona tarda, Marcel, i benvingut a Ràdio Montmeló. Bona tarda. La vostra formació política va votar en contra de l'aprovació del pressupost pel 26. Per què? I quines eren les vostres propostes per aquest pressupost?
Bé, doncs, des de Canviem Momeló vam votar en contra d'aquest pressupost, com has dit. D'entrada, per una qüestió de forma, perquè considerem que si es vol arribar a un acord de pressupostos hi ha d'haver una inversió de temps i de voluntat i de recursos, diguem, que no es va produir.
En aquest cas, més que una negociació, ha estat una comunicació unidireccional, on se'ns va dir, proposeu vosaltres, i el govern municipal li tan sols ens va ensenyar un esbós del pressupost que tenien, evidentment, i que estaven treballant, i a més, proposeu que el que ens interessa ho incorporarem i el que no ho posem ho veurem. I nosaltres, quan hem arribat a acords de pressupostos, ha estat en una comissió de seguiment,
amb un calendari i posant per escrits quines són les prioritats de cada partit, en aquest cas, i signant-les i fent un seguiment. Això no ha estat així, per tant, formalment no ens semblava una negociació, si el que es volia era que votéssim a favor d'aquest pressupost gaire adequada.
I anant al contingut, ja pròpiament, també vam votar en contra, per diverses qüestions, les més de 20 propostes que vam fer, tot i que, com deia la forma, nosaltres sempre proposem i som propositius, les podríem dividir en diverses respostes que vam obtenir.
algunes ja sabíem que confrontem amb el Partit Socialista tenim models diferents i que no van ser rebutjades d'altres ells les accepten però no amb la celeritat o amb la convicció que nosaltres voldríem i que les fan més a llarg termini per aquest 2026 algunes sí que s'han incorporat a aquest 2026 no tantes com voldríem i finalment algunes que per la nostra sorpresa
Tot i que el Partit Socialista les ha votat a favor en plenaris i semblava que sí que estàvem d'acord, a l'hora de concretar-les en partides pressupostàries hem obtingut una resposta negativa. Posaré algun exemple de cadascuna d'aquestes perquè se n'entengui. En quines propostes que nosaltres seguim fent, que ens hem de fer-les, tot i que sabem que el Partit Socialista difícilment les acceptarà perquè, com deia, tenim models diferents i confrontem.
Nosaltres hem proposat un any més gestionar de forma directa, 100% pública, alguns serveis com l'escola Bressol, pressupostant-ho i amb un estudi que s'ha fet i sabent què suposaria per Montmeló, el Partit Socialista segueix negant-se i segueix optant per una gestió indirecta a través d'empreses privades. Això ja seria difícil, però nosaltres seguim proposant-ho, com seguim proposant també que no caldria Montmeló tenir càrrecs de confiança política
tot i que el Partit Socialista segueix optant per tenir càrrecs de confiança que cobren de l'àrea pública per treballar pel seu partit. A nosaltres no ens sembla adequat, però el Partit Socialista sí. Després, per exemple, amb transparència també i rendiment de comptes, nosaltres creiem que aquest mandat s'ha fet un pas enrere, el passar a fer plens bimensuals, en lloc de mensuals, com s'estava fent...
fins sempre en un meló, i hem tornat a proposar que es recupereixin els plens mensuals ordinaris. I el Partit Socialista segueix optant per el mínim legal que marca la llei, que és cada dos mesos, que és on estem ara.
Aquí hi havia alguns exemples de propostes que hem fet que hi ha hagut negativa i on justifica també el vot negatiu nostre als pressupostos. En inversions més concretes, per exemple, també plantejàvem estudiar la pacificació o peatonalització dels entorns escolars. El Partit Socialista això tampoc ho veu, de moment. Esperem que més endavant sí.
I entraríem més en aquest tipus de propostes que a vegades diuen que sí, però que no es concreten en partides el 2026, com per exemple promoure una actualització del pla local d'habitatge.
que data del 2008, o actualitzar l'Organxa de Contaminació Acústica, que és del segle passat, que ens accepten que seria potser adequat però no s'acaba concretant, o redactar un pla d'accessibilitat i incrementar, vam fer una proposta per incrementar en accessibilitat molts carrers i equipaments que no són accessibles en un meló i que caldria actualitzar per fer-los accessibles per a totes les persones i amb
com molts demanàvem una inversió de mig milió d'euros, el Partit Socialista no ho accepta, però més paulatinament, més a llarg termini...
plantejàvem també un procés participatiu per anar concretant com vol la ciutadania que sigui aquest espai que ha de ser cultural i per entitats i la nova biblioteca les donarà al màxim amor. De moment no tenen finançament i serà més a llarg termini. Hem de recordar que la biblioteca ja ha tingut tres o quatre projectes i tres o quatre ubicacions diferents i voldríem que se n'anés ja concretant.
també plantejàvem cridar pressupostos participatius joves perquè els joves puguin decidir una part del pressupost que els afecti o que creuen que s'hauria de gastar aquí finalment aquest any sembla que sí que es farà una prova pilot per fer aquests pressupostos participatius però només amb 5.000 euros no amb 50.000 com plantejàvem nosaltres sent una mica més ambiciosos
Aquests serien alguns exemples de propostes que el Partit Socialista accepta i comparteix que són necessàries, però no amb la convicció, potser no avançant tant en aquest 2026 com des de Canvià Montmeló proposàvem.
Després, també hi ha hagut algunes propostes, s'ha de dir que sí que han estat acceptades pel Partit Socialista i que estarà en el pressupost 2026, o hi haurà la intenció d'executar-la, si més no, aquest 2026, i sent optimistes des d'aquest mes malò, potser podríem haver votat a favor del pressupost, tenint en compte només aquestes propostes. Algun exemple seria, per exemple, la proposta de rehabilitar l'equipament de Can d'Otres, un cop ha quedat buit,
pel trasllat a la nova residència per adequar-hi habitatges per a persones amb discapacitat, tal com van proposar i van proposar també moltes famílies de Montmeló i s'està treballant, ens consta, en un grup d'EM en aquest sentit per començar a moure-ho aquest 2026.
També per nosaltres era important, i vam presentar emocions al ple en aquest sentit, regular els preus dels lloguers i lluitar contra els incompliments i els increments de preus dels lloguers que esquiven la llei i proposaven crear un canal ciutadà senzill per denunciar possibles incompliments i un protocol municipal per actuar davant d'aquestes irregularitats. Hi haurà una partida de 2.500 euros per treballar en aquest sentit.
I també una cosa que hem estat molt insistents des de fa temps que hem de molt maló i que aquest any el compromís que es dugui a terme és la creació de consells participatius de la joventut i de gent gran, que ens han assegurat que aquest any 2016 es crearan per tal que la gent jove i la gent gran puguin tenir un espai de debat i de participació per poder debatre aquelles polítiques que els afecten. Són algunes d'altres exemples de les propostes que sí, que han estat incorporades aquest 2026.
I després hi ha un altre apartat que comentava, que és el que potser ens ha sorprès més negativament i ens ha deixat més perplexos, que és aquelles propostes que hem plantejat i que han estat denegades pel govern municipal del PSC, tot i que van ser aprovades per plenari en alguns casos o partien de pressupostos participatius
que estaven estudiats per serveis tècnics i validats i tenien el vistiplau. Un exemple d'aquestes propostes que ens han acabat decantant pel vot negatiu aquests pressupostos és, per exemple, la millora acústica del menjador de l'escola Pau Casals, que va sorgir dels pressupostos participatius, que estava pressupostada en 15.000 euros i els serveis tècnics l'havien validat.
i la plantejàvem incorporar aquest 2026 i el govern municipal l'ha rebutjat. O també una altra proposta que en aquest cas el Partit Socialista va votar a favor al plenari és augmentar les beques menjador, un dispositiu municipal d'urgència per incrementar totes aquestes famílies que queden fora de beques menjador.
i que tenen dret, i habilitar un espai de migdia cantint a l'institut, que després de debatre, una moció que vam presentar al setembre, vam estar un temps debatent amb el govern municipal, doncs es van incorporar propostes i quan ho aterrem, quan plantegem concretar-ho amb una partida, plantejàvem de 25.000 euros, el govern municipal ens dona la resposta que no existeix cap urgència i que no es contempla habilitar cap espai de cantina a l'institut i que no cal incrementar les beques al menjador.
amb aquestes respostes nosaltres, o un altre exemple també l'ordenança de males olors, que també vam presentar una moció fa dos anys i que finalment es va aprovar per unanimitat i volíem concretar aquesta ordenança i anar cap a un pla d'acció per lluitar contra les males olors i llavors se'ns respon que el POM ja contempla les llicències per activitats i que no cal avançar en aquest sentit.
o transport a demanda per persones amb discapacitat o per persones amb mobilitat reduïdes sense recursos. En un context on les retallades del centre de salut fan que els desplaçaments siguin obligatoris,
o el desplaçament de la residència també fa que famílies s'hagin de desplaçar més a fora del poble, doncs eren propostes que semblava que hi havia acord i que hi havia consens i que en canvi quan les plantegem aterrar en partides hem rebut resposta negativa per part del govern municipal.
I una miqueta, per no allargar-me més, seria això, aquesta perplexitat de com a vegades per voler quedar bé el plenari s'aproven mocions o s'aproven propostes polítiques que després, quan es volen aterrar, es volen concretar per anar avançant, rebem resposta negativa.
i sobretot per això hem votat en contra, més enllà de les formes que deia al principi i de certs divergències de models estructurals que ja sabem que seria difícil arribar a coses amb el Partit Socialista. Però en aquestes propostes concretes doncs sí que ens ha sorprès negativament. Parlant de Nadal, quina valoració feu de la campanya d'aquest any tenint en compte no només la part de comerç sinó també les activitats que hi han hagut a nivell familiar?
Bé, aquest Nadal creiem que és una campanya, en certa manera, bastant continuïsta en els darrers anys. Ens sembla encertada la temàtica d'Alicia, el País de les Meravelles, els comptes i l'adequació, com ja es va fer l'any anterior, de locals buits per fer aquest punt del comerç, diguéssim, de la campanya emocionat.
que també ens sembla una campanya encertada des del principi, però ja es segueix la línia dels arres anys. En aquest sentit és positiu, les activitats familiars també ens semblen adequades, però sí que una mica disperses, potser a vegades també obligades pels canvis d'ubicació a les davançades a l'aire lliure.
a l'hivern, en aquest sentit doncs sembla molt obvi però la primavera o l'estiu té més sentit programar l'aire lliure segurament que no pas a l'hivern quan les previsions meteorològiques s'acostumen a ser menys favorables i en aquest sentit nosaltres també hem dit més d'una vegada que potser seria hora de replantejar recuperar el parc de Nadal
per a les infants i famílies que sovint es veuen abocades a anar a buscar alternatives a altres municipis i a marxar de Montmeló, també pels joves, no sé si en un parc jove com hi havia hagut, o amb el que ells i elles decideixin, com deia abans amb aquest Consell de Joventut que plantegem que es creï,
i aquests pressupostos participatius que també volem que es creïn pels joves, doncs això, recuperar el que hi havia hagut una miqueta abans, abans de la pandèmia també, que és quan va néixer aquest casal o fàbrica dels Reis que ha anat molt bé, però potser ja va una miqueta a la baixa ara també amb la nova ubicació i que tenia més sentit en un context de pandèmia, segurament abocar-hi més recursos...
que no pas ara que hi ha les activitats socials i de trobada ja es poden fer i aquests parcs de Nadal a cobert tindrien acollida per moltes famílies d'un meló. Això és una mica el que plantejàvem. A nivell de comerç, també recordar que cal recolzar-ho tot l'any, no només durant el Nadal, si volem que sigui sostenible i potent amb un meló. I també plantejar d'altres activitats que potser es podrien replantejar, el Concord de Balcons, donar-li una volta així
si podríem estalviar i fer altres coses en aquest sentit i també donar-li una volta la megafonia i la il·luminació que hem rebut algunes queixes, que potser caldria fer-les més atractives i més sostenibles també per potenciar el Nadal i les festes i el comerç de Montmeló. I de la festa de Capdany, just als dies previs hi va haver Serra Bombori amb aquesta celebració, el jovent demanava que es fes dins el municipi i sembla que la proposta final de la festa Can Guitet no va acabar de satisfer. Què en penseu de la festa?
Sí, bueno, canviem Montmeló, ho vam denunciar i ens vam, els tres regidors i regidora de canviar Montmeló, ens vam reunir amb l'Imanol, amb el regidor de festes, per fer-li arribar el nostre malestar i preocupació per aquest tema. Ens sembla que un cap d'any ha externalitzat que al final allunyats una festa popular del poble no era una bona alternativa.
No perquè estem en contra d'aquestes festes i macrofestivals que es fan a Can Guitet, sí que hem manifestat més d'una vegada que cal recaptar més per aquests esdeveniments i, de fet, gràcies a una proposta de canviant meló que vam fer fa dos o tres anys demanant que s'augmentessin les taxes d'ocupació de terrenys públics, l'Ajuntament està ingressant prop de mig milió d'euros més cada any per aquests esdeveniments, però creiem que això no, que cal que atributin.
i el que no té cap sentit és que aquests esdeveniments suplantin o substitueixin festes tradicionals i populars com poden ser de Cap d'Any o d'altres. En aquest sentit em sembla una mala decisió del govern del PSC traslladar la festa de Cap d'Any a Canguitet i això ha estat també les queixes o els comentaris que s'han anat rebent d'aquesta macrofesta pensada per uns prop de 10.000 assistents, que no sé si van arribar, em sembla que no,
i que estava dissenyada per una empresa privada, per fer més benefici, no tant pel gaudi i per la participació dels veïns i veïnes de Montmeló. I tal com dèiem al principi, aixequem la mirada de Montmeló i mirem en l'aire per mirar el món que ens envolta i tornem a parlar d'en Donald Trump. El retorn al centre del debat internacional preocupa molts governs europeus. Com ho valoreu des del punt de vista dels valors democràtics?
Sí, el darrer programa en què ja ho vaig comentar, quan fèiem repàs del 2025, que era una mala notícia per la humanitat i sobretot per les persones progressistes i demòcrates, la victòria altre cop del Donald Trump als Estats Units.
I és que aquest tipus de presidències segueixen la tradició dels Estats Units que governen d'alguna manera com si fossin xèrifs d'un imperi que han de liderar dels països capitalistes o que creuen que ells han de liderar i no tenen límits, no? I poden llançar qualsevol guerra croada contra tots aquells col·lectius o països que no els agraden o que van contra els seus interessos.
Però ara la novetat potser, i més preocupant, és que a diferència d'altres governs com a l'època del Bush o d'altres republicans de dretes, és que ja ni tan sols es molesten a buscar excuses o a buscar argumentaris per envair països. No cal dir que hi ha armes de destrucció massiva ni que cal lluitar contra el comunisme i el terrorisme si diuen simplement que volen fer negoci, volen petroli, i en aquest context...
es creuen amb el dret d'invair països i d'apropiar-se de recursos de tercers. Ens sembla que és preocupant, tampoc no s'amaguen ni tenen rugors a l'hora de dir que són racistes, que són masclistes, que són homòfobs, classistes, supremacistes, i ja és una lluita contra...
contra aquest... fomenten la força, l'odi, per promoure les seves ànsies de riquesa i poder, i n'estan orgullosos. És realment preocupant i fa faradar. En aquest sentit, deixem que recomani, ja potser a nivell més professional, jo treballo d'Aville Jutegari, com sabeu, un documental que ja ara em sembla que està a Filmin i a Movistar i a algunes plataformes, que és
de Librarians, dirigit pel Quim Schneider. S'ha traduit com a Estats Units censura en les biblioteques, és la traducció, però bàsicament explica la censura que hi ha als Estats Units a les biblioteques, que estan grups lobbies d'interès ultrareligiosos, ultraconservadors a través d'agrupacions familiars...
promovent retirada de llibres de temàtica LGTBIQ+, o de temàtica que els sembla, o fins i tot clàssics de la literatura, que els sembla que ells en diuen pornogràfics, però en definitiva, promovent la retirada de llibres, cosa que recorda els règims totalitaris de països que es consideren menys desenvolupats que els Estats Units, o d'èpoques passades de record no gaire bo, no?
en recomanar-ho perquè siguem presents que cal lluitar contra aquesta censura, contra aquest estrató de mires i que potser l'esperança és des de l'àmbit cadascú professional, des de l'àmbit
personal, mobilitzar-se i no cedir espai als avenços democràtics que hi ha hagut en aquest gent més cavernícola o més ultraconservadora que vol que anem dos capítols o tres enrere i que tornem cap al passat. Cap a la pèrdua de drets adquirits, no? Exacte. Doncs acabem el torn de preguntes que havíem preparat, Marcel, però com fem sempre en aquest programa, aquest moment del microobert, on te pots fer comentar qualsevol tema que tingui a veure o no amb el que hem parlat, endavant.
Sí, potser convidar la gent d'un meló a participar a la festa de Carnestoltes de Carnaval, que serà properament que és una festa també popular i tradicional que també acollirà el pavelló i de moment encara té presència al centre del poble i esperem que anima la gent a participar-hi com també faran les escoles amb la rua que es farà per tot el poble i la festa del pavelló que és una festa que cal promoure i que sigui molt participada per als veïns i veïnes del poble
Doncs moltes gràcies, Marcel. A vosaltres. Bona tarda, Imanol, i benvingut a Ràdio Momoló. Bona tarda. Com a portaveu del PSC, què inclou aquest pressupost que es va aprovar i què us permetrà dur a terme?
Com s'ha comentat a l'inici, aquest pressupost suposa un increment del 13% respecte al pressupost de l'any anterior. Per tant, és un pressupost que ens hauria d'ajudar arribant a anar més lluny del que hem anat fent els últims anys. És un pressupost de 21 milions, dels quals dues suposen inversions.
És un any d'aquell esforç a l'hora d'invertir en el nostre municipi, és un any d'aquells en què els ciutadans i ciutadans patirem moltes obres al voltant del nostre municipi, de projectes que fa anys que anem treballant i que penseu que a l'administració pública intentem ser àgils però que els projectes tenen un recorregut
i fins que es poden dur a terme tenen un procés. Ho hem vist clarament en la primera fase de la Llosa, que des que es va començar a treballar el tema fins que es va poder executar van passar molts anys. Aquest any al febrer començarà aquesta segona fase d'organització de la Llosa, que és ja en unes setmanes.
i també d'altres actuacions que hem volgut dividir en tres grans blocs. Al final, les inversions, aquests dos milions que comentava, els hem dividit per un costat en via pública, per un altre costat en manteniment i inversió en els equipaments municipals, que els calen una actualització, molts d'ells,
I per últim també en seguir millorant la xarxa d'abastament d'aigua, ja que amb un maló la xarxa és 100% municipal i de gestió pròpia i la inversió li correspon a l'Ajuntament fer-la i és com una obsessió que tenim des de l'equip de govern que volem anar fent
al llarg dels anys, anar restituint les canonades, anar millorant la xarxa, tot rebent subvencions de l'ACA o de la Generalitat, perquè, per exemple, l'any passat vam restituir tota la canonada d'aigua del carrer amb cent clave i a la ciutadania de Montmaró no li va costar ni un euro, ja que va vendre 100% subvencionat per l'ACA.
I les inversions bàsicament es divideixen en aquests tres grans blocs. Volem, sobretot, invertir en via pública i en millorar... Hem preparat un pla de voreres al qual li destinarem 100.000 euros, en el qual volem millorar l'accessibilitat, sobretot, de les voreres de Montmeló, ja que hi ha zones que no són...
100% accessibles i hem d'anar avançant cap a que ho siguin. També zones que estan malmeses pels arbres, zones que estan malmeses pel pas del temps, està previst anar actuant i el que farem serà una licitació per aquests 100.000 euros per anar actuant a diferents zones del municipi.
També el que deia, hi destinarem gairebé mig milió d'euros a millorar els equipaments. Farem la reforma del casal de la gent gran, en què el que es farà bàsicament és reformar lavabos, que ara no compleixen normativa i els farem accessibles i adaptats i també els canviarem com de lloc perquè siguin més accessibles.
També s'invertiran 160.000 euros a les escoles per fer una forta aposta per actualitzar aquests equipaments que tant s'usen durant el període lectiu. I també millorem l'eficiència energètica de l'estació jove, o sigui que hi ha un seguit d'actuacions que s'aniran fent.
En part també ve subvencionat per un pla de xoc que va fer la Generalitat per Equipaments Esportius, en el qual li destinarem 200.000 euros a fer inversions en el pavelló, el camp de futbol i a la petanca, i també la pista esportiva del Poques Alts. I ara ha sortit una nova convocatòria que es resoldrà a l'octubre d'aquest any, també un pla de xoc per equipaments culturals, en el qual també aprofitarem...
i farem una actualització de la sala polivalent, estem mirant què hi cal, però sobretot crec que anirà destinat al clima, que tenim problemes últimament, i també mirarem el museu, que ja tenim el projecte executiu de l'exposició permanent, ja ens han fet a veure si podem fer alguna inversió en aquest sentit, però en termes generals aquestes són les inversions, i pel que fa al capítol de despesa corrent, el capítol 2, que són els serveis que s'ofereixen des de l'Ajuntament,
La idea és seguir en la línia que s'ha anat duent els últims anys. Serveis com a tal nous no es creen, però sí que s'incrementa la despesa que es destina, sobretot a serveis socials, al punt d'on s'incrementa la despesa perquè s'incrementen hores de la psicòloga, l'estació jove també reformula...
l'equip i també s'incrementa la despesa perquè comptarem amb més hores de la psicòloga per al final fer acompanyament al benestar emocional dels i les joves del municipi i a més coses que em podria estar allargant molta estona però que bàsicament la part de despesa corrent és continuista amb el que s'ha anat fent els últims anys però incrementant allà on també s'ha calgut. També
Hem incrementat exponencialment les partides per bonificacions i per ajudes a la gent que més ho necessita de Montmeló. Sempre ho diem, que aquestes partides, encara que posi 10.000, si en calen 15, doncs es suplementarà durant l'any i arribaran a 15. Sempre que una persona de Montmeló que vagi a serveis socials i compleixi els requisits, rebrà la part que li toca perquè és una prioritat d'aquest govern.
Quina valoració feu de la campanya de Nadal d'aquest any? Parlem tant de l'emplaçament de la botiga, la temàtica que es va triar, tot plegat, de totes les propostes que hi han hagut.
A mi em toca, ja més com a regidor que no com a portaveu, perquè al final jo ara mateix porto la part de promoció econòmica i comerç i també la part de festes i tradicions. I la valoració general que fem, tant per la part tècnica com per la part política, és positiva. Sí que és veritat que no ha sigut un any de grans canvis. Bé, sí, hi ha hagut un canvi molt important, que ha sigut el trasllat de la Casa dels Reis de la Torreta cap a Candotras, que ara explicaré el motiu d'aquest canvi.
Però en termes generals ha sigut una campanya bastant continuïsta amb el que anàvem fent els últims anys. Per la part de comerç, hem estat a la línia del que s'ha fet els últims anys. S'han repartit 18.210 butlletes per al sorteig de l'Emocionat. Això significa una forta inversió de...
de la ciutadania de Montmeló en el comerç local, perquè al final estem parlant de més de 300.000 euros, com es comentava al principi. Nosaltres considerem fonamental fer aquest tipus d'activitats i de campanyes durant el Nadal, perquè al final és l'època més forta. Si parles amb qualsevol comerç de Montmeló et diuen que és l'època més forta de l'any, on també es venen, i nosaltres des de l'Ajuntament volem donar
com un plus més, un motiu més perquè la gent hi compri en el comerç local i faci compra de proximitat i les dades al final així ho reflexen que és una campanya d'èxit.
i la gent la respatja i d'això se'n beneficien veïns i veïnes que al final són els que obren les portes de les persianes dels diferents comerços d'un malo. Ja s'ha fet el sorteig, està publicat a la web de l'Ajuntament, està publicat a xarxes i si no m'equivoco està la crònica també pública de les...
La llista no, no crònica no hi sortirà. En el tot cas sí que recordar la gent que vulgui consultar o que tingui butllet que ha de venir a promoció econòmica, no? Enviar un correu o venir cap aquí per poder fer el canvi. Correcte, i li canviaran per els 100 euros del valer de compres.
I això és pel que fa la part de comès. Després, pel que fa la part de festes i tradicions que van lligades, perquè al final nosaltres el que intentem fer des de festes és dinamitzar el centre del municipi, sobretot per, de forma indirecta, fer una dinamització comercial. Nosaltres les activitats...
les intentem portar al centre, les intentem portar a la plaça de la Vila, perquè al final és l'eixi comercial més important de Montmalo, que seria carrer Major, Rambla-Pompeu-Fabra, carrer Diputació, doncs intentem fer-les aquí. Sí que és veritat que aquest any hem tingut el problema de la pluja i per això hem hagut de traslladar tres activitats de les que van del 27 al 31, doncs tres les hem tingut que...
que traslladà a la sala polivalent, però la del 30 i la del 31 es van poder fer a la plaça de la Vila i sobretot la del 31, que és a mi la que més m'agrada, que és el cap d'any infantil, és una activitat ja consolidada, que fa 4 anys que la fem i que la gent té una bona acollida per part de la gent i va anar molt bé.
I després, pel que fa de la Casa dels Reis, en línies generals estem bastant contents perquè no s'ha perdut res del que teníem a la torreta. Sí que m'agradaria dir a la gent que ens escolta que emplenar la torreta, sobretot els jardins, perquè el que és la torreta és...
La podem emplenar i s'ha anat fent els últims anys, però que emplenar els jardins al final quedava com una miqueta desengelat perquè tenies a dalt les carrosses. Molt espai, no?, hi ha molt terreny. I abans de tot l'amfiteatre tenies els tallers i sí que és veritat que el magatzem dels regals a la Polivalent quedava molt xulo.
Però el fet de fer el magatzem dels regals anallà significava que ens hi pot acabar la sala polivalent des del dia 18-19 de desembre fins al dia 7-8 de gener. I en el cas del que va passar aquest any, que plovia tant, les activitats...
ens era difícil traslladar-les a un altre lloc perquè haguéssim tingut que vindre a la sala esportiva o a la pista esportiva del Poques Alts o al pavelló, però el pavelló significa el bateco, que és la protector que es posa i això eren com moltes hores de brigada destinades a això i al final...
I per això, entre intentar traslladar la Casa del Reis a un edifici més al centre del municipi i també per tindre la possibilitat que la sala polivalenca és lliure, el que vam decidir en el seu moment era el traslladat a Can Dotes, aprofitant que estava lliure.
Esperem que l'any que ve no puguem traslladar can d'altres perquè significarà que allà està succeint alguna cosa. Des del govern ja ho hem dit que la nostra idea és fer com un centre assistencial per a persones amb discapacitat allà on hi puguin fer vida i dormir i, a part tant, aquell espai estarà ocupat, però buscarem un altre. Sí que és veritat que a la Torreta no crec que tornem perquè també...
el fet de tenir tota l'experiència en planta única la fa més accessible. El problema que teníem a la torreta és que estava dividida en dues plantes i això significava que la gent que venia amb cadira de rodes o gent gran que no podia pujar i baixar escales havia de baixar per un ascensor i aparèixer per darrere d'un decorat i llavors l'experiència es trenca.
I per això ja mirarem que hi ha la G2M com es va fer en un principi o d'altres equipaments municipals que ho poden encargar. Hi ha altres alternatives. Però sí que és cert que amb el temps climatològic que ens acompanya sempre cal tenir un pla B per qualsevol activitat que es monti. I sobre la festa de cap d'any, els dies previs hi va haver cert rebombori amb aquesta celebració ja que el jovent demanava que s'organitzés dins el municipi i sembla que la proposta de la festa Can Guitet com va ser finalment no va acabar de satisfer.
Sí, aquí sí que m'agradaria començar dient que del que succeeix a les activitats que passen a Can Guitet, l'Ajuntament no és responsable de res perquè no és una cosa que organitzi l'Ajuntament. És una empresa a la qual demana una llicència d'activitat i nosaltres, des de l'Ajuntament, si compleixem tots els requisits,
la donem. És tota la interacció que té l'Ajuntament amb aquestes activitats, sigui el cap d'any, sigui el duro, sigui el cabrorroc, sigui la que sigui. Nosaltres, al final, això són activitats que ells demanen una llicència, també pagant taxes i pagant l'ocupació de l'espai, i és l'únic on l'Ajuntament entra per aquest tipus d'activitat.
que va ser un fracàs o no, aquí jo ja no entro a valorar, jo tinc coneguts que hi van anar i la veritat que la sensació general no va ser gaire bona, i ells mateixos ho diuen, perquè tu parles amb la gent d'Amin, que va ser qui ho va organitzar, i ells satisfets amb la realització i amb l'execució de la festa no ho estan, però que en tot cas aquí jo com a regidor o com a equip de govern no hi entrem.
Sí que m'agradaria dir, perquè suposo que la gent de canviant, diran coses que no són veritat i m'agradaria aclarar diverses coses, sobretot coses que ells són coneixedors i al final aquí cadascú fa política com vol i jo aquí no hi entro, però que...
A mi m'agradaria que la gent anés amb la veritat per davant i jo en política al final ho considero fonamental. No és veritat que l'Ajuntament es desentengués d'aquesta casuística
Jo, en primera persona, vaig estar lluitant i intentant treballar perquè ja hi hagués una festa alternativa amb un meló. Vam estar treballant perquè hi hagués una festa a la sala polivalent pagada amb pressupost municipal. Jo em vaig tornar boig amb la calculadora traient calés de totes les partides per poder...
executar-la, i ho vam fer de la mà de la gent de l'Esplai, ho vam estar treballant. En el cas concret, jo anava parlant amb l'Eric García, al qual anàvem treballant per intentar fer possible una festa per 600 persones, que és més o menys la demanda que hi ha aquí a Montmeló, una festa per la gent de Montmeló, per la gent del municipi,
en el format que s'havia fet molts anys, que els estudios en el seu moment feien, que en un principi la feien també gegants i l'esplai que recuperaven per fer-la, doncs fer una festa que ja s'havia fet, que era un format d'èxit i que es va deixar de fer per anar al pavelló. El que passa que alhora, la veritat, cap...
em va voler gestionar la barra, perquè jo ho entenc, és un dia que... Tothom vol estar de festa i no treballar. Al final, a ningú li agrada estar darrere la barra, sinó que li agrada estar davant i amb la seva gent. Jo dic que a mi l'únic que em va faltar va ser posar-me a servir cubetes jo sol. I clar, jo com a l'administració,
Això sí que no ho pot fer, no pot gestionar una barra, perquè nosaltres no tenim... És molt raro que l'Ajuntament contracti algú per gestionar una barra, i el que tampoc es pot fer, perquè aquí la secretària i l'interventor no em deixarien, és pagar 15.000 euros, que és més o menys el que costa la festa, i que després la gestió de la barra sigui privada, perquè això és malversació, perquè al final...
Si hi ha un privat que gestiona la barra, és aquest privat el que ha d'assumir la despesa de la festa. Llavors, en tot això no va ser possible. Que no sigués possible no significa que no sigui possible en un futur. Em passa amb el casal d'estiu, em passa amb això, jo soc molt capquadrat i intento evitar per fer-ho possible més que res perquè jo faig 35 anys aquesta setmana i no fa tants anys jo gaudia d'aquesta festa
I jo entenc la reivindicació i entenc el per què, més que res, perquè jo quan jo he assistit he demanat això, o sigui, el que es demana ara, i he gaudit d'això i jo ho entenc que és el que es vol.
que també he de dir, en el moment en què estàs a l'altra part, que és la que em toca ara, gestionar i sobretot assumir la responsabilitat de segons quina festa, és complicat, perquè la nit cada cop és més complicada. I això no ho dic jo només, sinó que ho diu la policia, ho diu més gent. Però hi ha formes d'evitar conflictes, hi ha formes d'evitar els problemes que hem tingut els últims anys a les festes que s'han organitzat aquí al nucli de Montmaló.
Però bé, que en tot cas volia, com a resum, que m'estic enrotllant massa, volia dir que s'ha intentat, que en tot cas s'ha intentat, que no hi ha hagut, no ens hem desentès, hem intentat fer-ho i de cara a l'any que ve intentarem fer-ho de la mateixa manera. I aixequem aquesta mirada al municipi, com dèiem al principi, i ens n'anem a parlar del que passa al món. El retorn de Donald Trump al centre del debat internacional preocupa molts governs europeus. Com ho valores des del punt de vista dels valors democràtics?
El que està succeint als Estats Units amb el seu president, perquè jo no crec que sigui la ciutadania en general, sinó que és el seu president, s'està replicant l'imperialisme que va haver fa molts anys. És un imperialisme del segle XXI, és un tio que es creu en el poder d'anar conquistant països, és un president que es creu en el poder
de segrestar presidents, perquè al final el que està fent Maduro és segrestar un president i al final això atén a raons més econòmiques que no pas polítiques. Al final s'ha d'entendre que en aquest cas Venezuela és el major productor de petroli del món.
Per tant, no és casual que Trump vagi allà. El primer que va fer va ser decretar una ordre que havien d'enviar 50.000 barrils d'abrent, que és el patroli en brut de Venezuela cap als Estats Units, però al final...
Això és l'imperialisme que durant tants anys va succeir. I també és el feixisme més ranci. Al final, si tu analitzes la història i mires des del crack del 1929 i el que va anar succeint després fins a la Segona Guerra Mundial,
I mires el que està passant ara, s'assembla bastant. Al final, això ho he dit algun cop, que en termes econòmics es diu la llei del pèndulo, que és obertura, tancament, obertura, tancament. Ara estem en la fase de tancament, estem en la fase...
on les economies es fan petites i tancades, es posen arancers més alts. Ara, per exemple, amb el de Groenlàndia, que el president Trump ha decidit posar un arancel del 25% als països que estiguin en contra de l'anecció de Groenlàndia, que és el mateix, Groenlàndia també té patroli. Tot atén a les mateixes raons.
Però és això. I com a societat civil, com a món, el que hem de fer és intentar combatir-ho. Al final, a Europa no es pot quedar tampoc de braços clauats. O sigui, de dir, vinga, que aquest senyor vagi fent el que li surt als collons i nosaltres aquí a la nostra, perquè nosaltres som...
un espai de centralitat en el món, som com la línia que això en estudis de configuració de l'ordre mundial que es diu, nosaltres som la línia on cap a un costat està la Xina i cap a l'altre costat està els Estats Units i som
com a centre i nosaltres no hem d'estar passius ni cap a barbaritats que facin un o altres. I és important que nosaltres comencem a aplicar sancions com a Europa, que nosaltres, sobretot que no es trenqui la connexió entre els països europeus, que no comencem a disregar aquesta unió. Que anem a una, no? Exacte, perquè si no tindrem un problema i acabarem absorbits per...
aquesta gent, i és això. I bàsicament és combatre-ho i intentar lluitar perquè això no segueixi succeint. Tanquem el bloc d'aquesta entrevista amb l'Imanol i com fem amb els programes sempre, aquest espai de micro obert que anirem per tal que ells puguin comentar qualsevol tema que vulguin. Endavant, Imanol.
Doncs jo vull convidar la ciutadania a participar d'un procés que hem engegat ara fa re. Des de l'Ajuntament i des de l'equip de govern volem posar en marxa una nova ordenança per regular l'ús de la pirotècnia amb un maló.
fruit d'una demanda veïnal que vam tindre després de Sant Joan el 2025. I el que intentarem fer és bàsicament regular l'ús indiscriminat. Això no significa que vagi contra l'ús que en fan diables o d'altres entitats, que al final és un ús controlat. Que està regulat, no? Exacte. Sinó que va contra l'ús indiscriminat. I ara mateix a la web estem en consulta a la web de l'Ajuntament
Hi ha una part de consulta prèvia per a la redacció d'aquesta ordenança on la gent pot dir la seva i després ja farem com un procés participatiu amb entitats que hi volen participar, entitats animalistes, amb diables, també amb ciutadania a nivell individual de Montmeló que hi vol participar per a la confecció i redacció d'aquesta ordenança que portarem a aprovació el més ràpid possible. Doncs molt bé, moltes gràcies Imanol. Gràcies a vosaltres.
Fins aquí el programa Ordre del Dia d'aquest mes de gener, que tal com us hem dit i haureu pogut comprovar ha estat compost de diferents entrevistes a cadascun dels portaveus de les diferents formacions polítiques. Hem pogut parlar amb cadascun d'ells, tot i que en el programa del mes vinent tornarem al format habitual on els tenim a tots quatre en l'estudi i llavors encetem la part més de debat.
Qualsevol cosa que ens vulgueu fer arribar, preguntes, algun tema que volem que els hi plantegem, qualsevol dubte que tingueu, ens el podeu fer arribar als canals habituals de la ràdio, correu electrònic, radiomor, a través de la web, o via el telèfon 637-15-0702 com a missatge, whatsapp o nota de veu, que mirarem de respondre-us en el proper programa. Moltes gràcies a tothom, ens veiem el mes de febrer.
Sintonitza'ns al web radiumontmeló.cat i a través de les xarxes d'Instagram, Facebook i Twitter. Ràdio Montmeló, la ràdio municipal i digital de Montmeló.