Palau al dia. Notícies. Raquel Puig.
Benvingudes, benvinguts al Palau al Dia, un espai que comença abordant l'actualitat diària. Ara mateix i en els pròxims minuts, la d'aquest dijous 20 de novembre de 2025. Laura Navarro dimiteix com a regidora de Junts per Palau al Consistori. Una nova feina, doncs no puc fer les funcions de regidora a l'oposició com per poca. I per tant, la ciutadania no es mereix això, el meu partit tampoc.
Motius professionals als que adueix Navarro per plegar una renúncia que es farà efectiva al ple de novembre d'aquí una setmana. La succeirà Ovidi Popesco. Navarro explica que seguirà, però, vinculada, enfortint el partit de càrrega les eleccions del 2027.
Avui també recollim respostes a la pregunta com es va viure i com es viu la mort del dictador fa 50 anys. Bé, no recordo bé. Jo sí que me'n recordo d'aquell dia que no vam anar a l'escola. I ho vam passar molt malament. En total l'estava 5 anys. I llavors el meu pare va ser una de les persones més felices per tot el que va viure. Hi ha una tendència cíclica a buscar les contres. Les contres de les contres de les contres...
Sentíem veus d'una mateixa família, veus de fills de republicans represaliats i de joves amb la mirada de present. Són només algunes de les opinions recollides que val la pena sentir. A més d'això, també tenim més breument altres informacions i un tastet del Palau Ressona. Tot plegat configura l'actualitat d'aquest dijous 20 de novembre.
Som i entrem en matèria parlant d'aquest relleu a Junts per Palau Solità i plegaments. Us ho vam avançar en certa manera després de la visita que la portaveu al Congrés Míriam Nogueres feia a Palau el 8 de novembre passat. Laura Navarro plegava, feia un pas al costat. Avui la formació ha fet saber que Ovidi Popesco serà el nou regidor de Junts al Consistori. Laura Navarro ha estat dos anys i mig regidora a l'oposició després d'un primer mandat amb tres regidors de Junts al govern municipal amb un pacte amb Esquerra.
Navarro va ocupar la tercera tirença d'alcaldia i també va ser titular d'Ocupació i Empresa, Via Pública i Espais i Jardins Municipal. Laura Navarro ha explicat a Ràdio Palau que deixa el càrrec per motius professionals. Em sento responsable de no poder fer les funcions que he de fer. Per tant, un nou regidor, que en aquest cas serà l'Ovidi, que pugui batllar per això i batllar-ho des de prop i sense descuidar ni tenir...
Potser aquesta manera de fer-me de més conciliadora, que no dic que no sigui conciliador, però potser ha estat massa conciliadora. Per tant, crec que farem una bona oposició, una oposició sempre sumant, però de molt de prop.
Navarro presentarà la seva renúncia al ple d'aquest novembre. El relleu en poder pescar es farà efectiu el següent ple, ja al desembre, i potser de caràcter extraordinari. El canvi s'amarca dins de l'estratègia d'aquest partit de cara a les eleccions municipals del 2027. Junts diu vol reforçar la seva tasca de control i fiscalització de l'equip de govern.
En aquest mandat, les dues formacions independentistes s'han anat distanciant arran de temes com l'ubicació del tanatori, les vivendes protegides a Can Riera, en què Junts ha reclamat més transparència i diàleg esquerra. L'habitatge, l'economia municipal, el civisme, la seguretat i la mobilitat són els temes que, diu Junts, seran prioritaris en els pròxims mesos.
Doncs som-hi, entrem a sentir l'efemèrida inevitable aquest 20 de novembre de 1975. Arreix de fer-nos pesats, a Ràdio Palau no reproduïm la veu d'Aries Navarro, sinó la de palauencs de diferents àmbits i generacions.
3.407 habitants i un pressupost municipal d'uns 12 milions de pessetes, això el 1975 a Palau Sotà i Ple de Mans. S'acaba d'inaugurar també el pavelló esportiu i es comença a treballar en l'abastiment d'aigua del riu Ter. Pere i Josep Maria Farnés ajudaven ahir a aquesta casa a fer el retrat d'aquells moments.
Teníem la carretera que s'anomenava l'Avenida de José Antonio, el Paseo del Generalísimo Franco, que era la carrerada, la Calle de Cabo Sotelo i la Plaza de la Victòria, que era la passada de l'Ajuntament, eren temps molt diferents. No només amb la nomimàtica dels carrers, sinó també a nivell de tamany i de població. El poble que no arribava als 4.000 habitants i encara hi ha un poble a poble. No és que amb la mort del dictador hagués vingut la democràcia, sinó que simplement era una mica a veure què passa.
L'alcalde era Josep Castellsans, amb avers i padró i Joan Oliver com a tinents d'alcalde. En una sessió ordinària, el 24 de novembre, es manifesta el condol per la mort del dictador, alhora cal de l'adhesió a la figura del rei Joan Carles. S'entrava en una nova fase sense saber ben bé quina. Joan Paiola, alcalde del 1979 al 1983, recorda els seus anys com a estudiant, molt virulents, i també les primeres accions per la democràcia al poble.
Vaig ser testimoni de l'assassinat d'un estudiant acorralat a l'escola de parelladors i nosaltres des de la finestra cridàvem assassins als policies i em va venir a la memòria tots aquests últims afusellaments de membres d'ETRA i del FRAP. I llavors hi ha un motiu col·lectiu en el nostre poble que vaig ser escollit com a president del centre excursionista i ens vam organitzar.
com una agrupació, que et diria potser la primera agrupació democràtica i que vam organitzar tot tipus d'actes fent teatre i sobretot fent conferències polítiques i conferències d'educació, inclús subsexual. Aquell dia, en grup, sí, vam celebrar més que la mort del dictador, que també que començàvem una nova època de llibertat.
Jaume Ventura hi explicava al magazín Palau al Dia que, com a fill de Joan Ventura, recorda els seus temps de republicà represaliat dins de l'exèrcit franquista i en camps de concentració. Va fer guerra, camp de concentració i llavors el servei militar.
Va viure tot el que feia el règim franquista des de dins. El que va ser el servei militar les van passar morades perquè eren rojos separatistes. El camp de concentració va estar a Santa Maria de Oia, a la platja de Santa Maria de Oia, carregats de polls i del que tu vulguis. I ho va passar molt malament. En total va estar 5 anys. Llavors, el meu pare va ser una de les persones més felices per tot el que va viure.
Sortim al carrer, veus recollides just davant de la ràdio i trobem dues dones d'una mateixa família, dues generacions, la família Canyador-Expósito. No, no, no recordo res. Jo sí que me'n recordo d'aquell dia, que no vam anar a l'escola ni res, jo era petita, però no vam anar a l'escola i teníeu la ràdio posada, mama, a casa, teníeu la ràdio posada i anàveu seguint, veu anar seguint evolució i tot això, jo me'n recordo aquell dia no vaig tenir escola. Lídia Estany, una altra veïna, una casa, dues visions.
No me'n recordo gens. Encara que me'n recordés, vull fer veure que no me'n recordo. Una iaia meva estava molt contenta i l'altra estava enfadada. Et plorava. Dues iaies, vull dir que, doncs... Un canvi, doncs, d'incertesa i que va donar més del gir d'un seu full al calendari. El juliol de 1976, per exemple, el consistori va ser quan aprovava per unanimitat l'amnistia. Pere Farnès.
El 76 es va fer un concert en el poble que va venir la Marina Rossell i el Ramon Montaner. Per organitzar aquest concert van haver-hi que passar uns tràmits més propis de la dictadura que no pas d'una democràcia, tot i que ja feia un any que havia mort el dictador. Estem parlant, per exemple, que es van censurar cançons del referèndum de la reforma política. Es va fer el 15 de desembre del 76 un rotund sí, el 95% dels vots va ser un sí.
Seguim al carrer, avui, dos joves, amb Pau i el Max Pérez, 23 i 28 anys. Jo sí que ho noto i ho noto especialment, per exemple, amb gent encara més jove que jo, com per ser un germà, o hi ha els entorns amb els que es pot moure i amb el que ell veu, amb el que ell parla i amb tot això. Entenc també que és una espècie de cosa cíclica que passa cada certs anys...
A mi personalment he de dir que no m'inspira gaire perquè no tinc una connexió directa amb això. Sí que tinc familiars que ho senten a flor de pell. Jo sí que penso que hi ha una tendència cíclica a buscar les contres. Les contres de les contres de les contres.
Aquests són records i pensaments sobre un passat en el qual s'edifica el present. Segons un estudi del 6, un 13% de joves entre 18 i 24 anys, una mica com aquests que acabam de sentir, creuen que en determinats moments és millor una dictadura. Franco és trending topic també a les xarxes i a les aules. D'això en parla David Dalmau, coordinador de batxillerat de l'Institut Ramon Casas.
que ningú deia, jo soy fascista, en tot cas, jo soy un poco fatxilla, que queda com simpaticote, no? Quan deies això, doncs, alguns se n'avergonyien. I ara hi ha alguns que em fan... em fan la... s'exposen públicament a... jo soc això, no? O sigui, posen en dubte que tu, que ets historiador i professor, no tens raó perquè aquell líder...
ha dit no sé què i el que té raó és aquell, sense haver-ho ni contrastat ni res. Llavors tu ens explicaves el que és la democràcia o els valors de la democràcia i no havies de desmuntar ningú, ninguna premissa. I ara ens trobem amb la doble feina. Primer desmuntar premisses que ja amb molts no ho aconsegueixes i després explicar els valors de la democràcia i tot això.
Del Mau i testimonis veterans el sentíem ahir. Alguns membres del casal de la gent gran van passar per Ràdio Palau. Creuen necessari un bon exercici de memòria històrica i democràtica.
L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
Un parell de punts més breus. Avís viari si heu d'anar a Caldes. A les 7 d'aquesta tarda, la C59 estallarà a l'altura de l'entrada a l'urbanització de Can Valls. El veïnat d'aquest barri de Torre Negrell protesta per la construcció d'un parc fotovoltai que té previst fer-hi l'Ajuntament de Caldes. El grup de veïns consideren que aquesta infraestructura perjudica la zona a nivell mediambiental i que augmenta el risc d'incendi forestal. Han aconseguit prop de 700 adhesions contràries a la instal·lació.
Avui s'ha convocat la mesa de contractació per procedir a l'obertura del Sobrà, el de documentació administrativa i criteris avaluables per contractar el servei d'organització, programació, realització, coordinació i gestió del mercat medieval de l'any que ve. L'edició passada recordem que aquesta licitació va ser polèmica pel baix nivell d'activitats i canvis en la programació que l'empresa guanyadora va proposar.
I seguim fent ruta musical en grups participants del Palau Resona. Avui els dos finalistes de la categoria B, la dels joves entre 12 i 20 anys.
Són Pipi Pausa, el trio que formen Martí Turri, Biel Heredia i Eric Plata, estudiants de diverses modalitats de batxillerat artístic de Granollers. Aglutinen també les respectives influències que van del Red Hot Chili Peppers al Pangan Ausquera o a l'Urban. Per això defugen les etiquetes. Ho deia Eric Plata al Palau Aldi en pau durant d'ahir.
Ens definim pel nostre soroll, no definir-nos per alguna etiqueta i que la gent trobi les seves pròpies conclusions. Jo crec que molta jubil·luitat, molt lloc, ganes de passar-s'ho bé i sobretot intensitat i ganes de gaudir. Els Pipipaus estan naixent com a grup i se centren a donar-se a conèixer a l'escenari Palauenga aquest dissabte i també al seu perfil d'Instagram. Hola!
També tirem d'Instagram Electra, l'altre grup finalista que formen quatre noies que es mouen entre Barcelona i Roquetes. La meitat de la banda són les germanes Emma i Nora Castilla, que acaben de renovar el grup ara fa un any amb noves incorporacions. Només han fet un concert. El rock és la seva base d'expressió, deien les germanes Castilla.
Dins del gènere del rock ens movem amb molts estils, toquem fins, des de high metal fins a coses més tranquil·les com Free Good Mac. La nostra idea és una mica de sonar que estiguin dins de totes les cançons sons del rock en general. No és molt comú que siguin tots noies i que vegin potencial i que descobreixin una banda nova que estem disposades a aprendre i creiem que tenim un bon nivell. I molta emoció també. Aquest 2025...
Palau Reson, en la seva 21è edició, ha recuperat els nivells de participació d'abans de la pandèmia, amb més d'una vintena de grups. La final, recordem, aquest dissabte a l'Espai Jove, però per tothom a les 9 del vispre.
Palau al dia. Esports. Jordi Martín.
Aquest cap de setmana es disputa la setena jornada lliga al món del futbol sala i el sènior del Club Futbol Sala Palau, després de sumar el seu primer punt a domicili la setmana passada, té el repte de continuar comptant els partits a casa per victòries. Però l'objectiu no serà fàcil, ja que qui visitarà el pavelló Maria Víctor aquest dissabte a les 6 de la tarda serà el segon classificat del grup 1 de segona catalana, el barri Can Calet Club Futbol Sala.
Tot i això cal tenir en compte que els de Sant Fos de Capcentelles només han pogut sumar un punt en els darrers dos partits i es troben només tres punts per davant de l'equip palauen. En el món del futbol territorial arriba la desena jornada de Lliga. El grup setè de tercera catalana, el primer equip de l'escola futbol va ser Palau, buscarà trencar una negativa ratxa que l'ha portat a sumar només un punt en els darrers tres partits. Els palauenys tindran davant el club futbol Maurina Hégara,
Tots dos equips estan igualats a la classificació a la vuitena plaça amb 14 punts. L'enfrontament tendrà lloc al camp municipal Francesc Serracanta aquest dissabte a dos quarts de set de la tarda. I al grup de Z de quarta catalana, els dos equips palauencs jugant dissabte a les cinc de la tarda a domicili. El primer equip del futbol Club Palau visita el camp del Club Futbol Santa Eulària-Ronzana i el filial de l'escola Futbol Bacet Palau es desplaça a Granollers per enfrontar-se al Club Futbol Finsobe.
L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
Abans de marxar allà del termòmetre, avui 0 de mínima i 11,7 de màxima. Així és tot pel que fa a l'actualitat més immediata que us han explicat Jordi Martín i Raquel Puig amb Joan Martínez del control de Sol Palau. El dia continua ara en forma de magazine en pau durant. Tot sempre a radiopalau.cat.
Radio Palau, marcant la diferència.