Palau al dia. Notícies. Raquel Puig.
Hola, què tal? Sou ja al Palau al Dia, l'espai que comença abordant l'actualitat diària. Ara mateix, i en una estoneta, la d'aquest dimarts 27 de gener de 2026.
Avancen els treballs arqueològics per documentar i actuar a la comanda templera, fruit dels diferents usos que s'han fet d'aquest espai en els darrers cicles. La darrera troballa en aquest sentit destacable és un forn, ho explica Nadia Tarifa, tècnica de patrimoni. Element arquitectònicament molt interessant, amb una volta que,
que de fet aquest 2026 tenim previst restaurar i de fins i tot poder-lo tornar a fer servir. Aquest és un objectiu. D'altra banda, al Castell també s'ha pogut documentar una sitja sota la torre i l'actual auditori de l'Escola Municipal de Música. Aquí, l'objectiu pel 2006 és aconseguir més recursos i poder actuar posteriorment, ja de cara a l'any següent, a l'espai anex de les Cavallerisses.
Actualitat del 2026, no 2006, eh? Actualitat en l'àmbit patrimonial, que us expliquem, a més d'informacions més breus, com les primeres dades d'impacte al sector porcí arran de la pesta forcina africana i de com estan algunes de les llogateres al bloc del carrer Juan Ramon Jiménez d'Inmo Caixa.
I una altra cosa, el CREAF, el centre de recerca agroforestal de la Universitat Autònoma de Barcelona, alerta sobre el descens d'agents polinitzadors, la majoria insectes, fet pel qual a Catalunya s'ha activat un pla d'observació i de promoció per abelles i altres pobladors. Anselm Rodrigó és viòleg i investigador del CREAF i fa una crida ciutadana.
Si en un lloc volem tenir moltes abelles, hem de tenir flors sempre. Si només tenim flors a la primavera i després el juny i el juliol decidim que tot ha d'estar cegat, tallat, les abelles que els hi toqui en aquella època ho tenim malament. Són elements imprescindibles, les abelles, per aquesta polinizació. A Catalunya hi havia unes 700 espècies de les més de 1.000 que hi ha a tot el món. Doncs tot plegat configura el gruix de contingut d'actualitat d'aquest dimarts 27 de gener de 2026.
Comencem i ho fem parlant d'aquests treballs de restauració i documentació a la comanda templera i al castell. Un forn del segle XVIII i un antic dipòsit d'aigua serveixen per documentar l'evolució de la comanda com a explotació agrària que va ser a Santa Magdalena. Mentrestant, al castell, els darrers estudis realitzats confirmen que l'origen d'aquest edifici de nou es remunta al segle XII i no al segle IX, com s'havia apuntat els darrers anys.
Són aquestes les principals conclusions de les intervencions arqueològiques fetes el desembre passat en aquests dos elements patrimonials de Palau Solità i Plegamans. A mitjans del desembre passat es van dur a terme tasques d'excavació i documentació a l'extrem sud del cos de l'atum, comanda templera. Ha estat en aquests darrers treballs quan s'ha pogut estudiar i determinar l'estructura d'un forn de pa que té elements d'interès arquitectònic. La idea és restaurar-lo aquest any, ho ha explicat a Ràdio Palau Nadia Tarifa, tècnica de patrimoni de l'Ajuntament de Palau.
element arquitectònicament molt interessant, amb una volta que de fet aquest 2026 tenim previst restaurar i de fins i tot poder-lo tornar a fer servir en moments puntuals. És un fordapà en el qual el cos ja esdevé una mesureria i aleshores ens fa entendre com funciona la continuïtat de l'edifici en els seus anexos.
Els treballs de restauració, ha explicat Tarifor, han d'anar càrrec de tècnics especialitzats en aquest tipus de rehabilitació històrica. A més, a aquest forn també s'ha pogut localitzar un altre element d'un temps posterior que il·lustra aquest canvi d'usos a la comanda. En aquest cas, es tracta d'una modificació en un cobert que hi ha a la part anexa de la capella.
entendre que hi havia sota la solera i aleshores ha sigut quan ha aparegut aquest dipòsit d'aigua soterrat amb un cobert en volta de mau i a més pla, que també arquitectònicament sembla molt interessant i correspon també a aquest segle XIX en aquest ús de la comanda com d'espai domèstic.
Aquest 2026 les actuacions a la comanda Templera se centraran en la restauració d'aquest forn, com sentíem, a més de seguir treballant en el projecte executiu tot, i això el treball més important d'aquest enclavament continua sent reforçar el talús sobre el qual està situada l'edificació en procés de deteriorament crític des de l'any 2001. Un conjunt d'actuacions establertes al pla director que preveu la restauració important de l'espai de la capella en els pròxims anys.
La directora estipula una periodicitat, però estem parlant al llarg d'uns 10 anys. Hem començat a veure una coma de tempera més aviat restaurada.
D'altra banda, també el mes passat es va acabar el treball de documentació arqueològica sota la torre del castell de Plegamans i sota l'actual auditori de l'Escola Municipal de Música. Unes tasques que també recullen les successives intervencions fetes a aquesta gran masia fortificada i que confirmen una vegada més que els orígens del castell es remunten al segle XII. En aquest cas, a través de tècniques específiques, s'ha documentat també una sitja que deixa constància d'aquest pas del temps sempre relacionat amb els usos agraris d'aquesta finca.
Això ho hem fet a partir d'un escàner láser 3D i el que hem trobat és que evidentment hi ha una estructura retallada sobre el sostrat geològic del terreny, és a dir, que no hi ha res més a sota. Aleshores es tractaria d'aquesta fitza d'època fundacional que els arqueòlegs
segueixen ubicant entre els segles XII i XIII i que, a més, està arrenjada i adequada amb una major capacitat en època moderna. És a dir, posteriorment es va tornar a modificar aquesta fitxa per ampliar la seva capacitat i estem parlant d'època moderna en el segle XVI-XVII.
Aquest 2025 passat i en aquest 2026 es fan treballs d'arranjament del material de pedra i de fusteria a diferents punts de l'interior del castell. El pla director d'aquest edifici més àmpli que el de la comanda recull també les intervencions més immediates dins de l'edifici actual, però també les que han de fer-se en l'espai en ex de les cavallarisses. L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
Anem a altres notícies més breus. La primera, lleu de 100 del nombre de treballadors al sector porcí i al sector alimentari, segons les dades recollides per l'AMERC, l'associació de municipis Eix Riera de Caldes, des de l'inici del brot de la pesta fins al desembre passat. A Palau i Arregistrada recordem dues explotacions porcines que en conjunt superen els 3.700 caps de bestiar. Aquestes explotacions donen feina a 92 persones assalariades, una xifra que aquí s'ha mantingut estable en els dos mesos darrers de 2025.
Al conjunt de l'eix hi ha 27 explotacions amb una capacitat que supera els 60.000 porcs, fet que representa el 71% de totes les explotacions afectades per aquest broc de pestre a la demarcació de Barcelona. Tot i aquest descens de treballadors, segons la Merck, es tracta d'una baixada de tipus estacional. En paral·lel, sí que s'ha observat al conjunt de l'eix de la Riera que hi ha un lleu increment de nombre de persones autònomes vinculades a aquestes explotacions porcines, un indicador...
que, segons els experts, mostra dinamisme laboral malgrat aquest context d'alerta sanitària. Per tant, també caldrà esperar els propers mesos per determinar si aquestes variacions continuen sent estacionals o no.
El traspàs efectiu de la propietat dels pisos de lloguer d'Imocaixa al bloc del carrer Joan Ramon Jiménez podria ser entre els mesos de març i abril. Això segons les informacions en què treballa el sindicat de llogateres. Mentrestant, les quatre famílies membres d'aquest sindicat que s'encunden la vaga de lloguer no han rebut encara cap regadiment ni per part del grup immobiliari ni tampoc del govern, tot i que segueixen el procés en tranquil·litat després de l'acord anunciat a finals de l'any passat. La Cati és la llogatera més veïna que fa de portaveu d'aquests veïns en vaga.
No, els veïns es fan bé, estem pensant que hi ha haver el següent pas aquí més i res, esperant que ells diguin el que i nosaltres farem, nosaltres estem molt contents, clar, imagina't, però que sabem que tot va endavant i han fet el tanteig i tot això, ja va bé.
Al bloc del carrer Juan Ramon Jiménez ja hi ha pisos que van canviar de propietari quan CaixaBank els va posar a la venda. Mentrestant, diverses promocions d'Himocaixa es troben en aquest procés de canvi de propietat, però a mans públiques. A Molleta més, també han començat algunes cites per firmar els nous contractes.
Una nota d'agenda per avui mateix arriba de l'ANC i és que, degut al dia plujós i per no interferir amb un acte que es fa avui a Caldes de l'Assemblea, amb Jordi i Pesta Rodona, traslladen a dimarts vinent, dia 3 de febrer, l'acte de cantada previst inicialment avui a la plaça. L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
Doncs parlem ara d'insectes, elements importantíssims perquè ens puguem acabar menjant una poma amb tranquil·litat. Això és una mica el que va venir a dir el biòleg i investigador del CREAV i de la Universitat Autònoma de Barcelona, Anselm Rodríguez, que alerta sobre la importància d'aquests polinizadors silvestres, insectes que ens poden semblar molestos i que espantem, però que són essencials pel medi ambient i per la producció d'animals, però també encara molt desconeguts.
en vam saber moltes coses a partir del seu pas pel Palau, el Dia Magazine. Rodrigo va explicar que a Catalunya hi ha unes 700 espècies d'abelles, però només una és l'abella de la mel. La resta, les anomenades abelles solitàries, són innocues i no piquen, i per tant no cal que les espantem.
Aquestes difícilment et piquen, és quasi impossible. Les has d'agafar amb la mà i apretar-les perquè et piquin, no? De fet, nosaltres treballem amb abelles solitàries al nostre grup de recerca i no ens posem cap tipus de protecció i no perquè siguem capaços que ens acumulin les abelles com passant alguns vídeos que podeu veure a TikTok. Jo, a mi, les abelles de la mà sí que m'apropen piquen. Les abelles socials piquen quan t'apropes el seu rusc, si no, tampoc.
Aproximadament un 80% de les plantes amb flor depenen d'insectes com les abelles per reproduir-se. Sense pol·linitzadors, adverteix aquest biòleg, no tindria molts dels aliments que mengem i que fàcilment anem a comprar. I seria molt més ràpid anar a comprar a la fruiteria si no hi hagués pol·linitzadors, perquè no hi havia ni sideres, ni tomàques, ni carbassons, ni peres, ni pomes, moltíssims.
ni cacau ni café, moltíssimes espècies necessiten d'aquesta pol·linització. És veritat que algunes espècies poden produir llavors sense la pol·linització per insectes, però inclús les que poden produir parcialment llavors sempre seran pitjors, de menys qualitat que si hi ha un pol·linitzador.
D'aquesta manera tan il·lustrativa, Rodrigo intentava conscienciar sobre la importància que tenen el medi ambient i l'alimentació. També va llançar una altra alerta, i és que encara falta coneixement científic sobre aquest retrocés, sí, que s'ha constatat de polinitzadors. Un dels factors més preocupants d'aquest declivi, segons el CREAF, és l'impacte dels pesticides. Les proves de toxicitat es fan sobretot amb l'abella, l'abella de la mel...
i amb productes aïllats, però al camp s'hi acaben barrejant també fungicides, insecticides i herbicides que, combinats, poden tenir efectes encara més greus. Per tal d'obtenir més informació sobre l'estat i les funcions dels insectes, Catalunya ha posat en marxa un pla que es diu Pla Intersectorial per la Conservació dels Polinitzadors, el Pipol, que implica administracions, agricultors, científics i també ciutadania. Ben a prop de Palau, a Granollers, hi ha un grup especialitzat en alguns d'aquests polinitzadors que està recabant informació.
És veritat que fer sediments i tenir informació de milers d'espècies o centenars d'espècies és complicat. Però, precisament, aquest pla, una de les primeres mesures és muntar algun sistema per tenir cada cop més informació. En el cas de Catalunya, som pioners a Europa i al món amb els sediments de papallones, que ho fa el sistema de monitoreatge de papallones, que el coordina des del Museu de Ciència Natural de Granollès.
A més de tot això, aquest investigador anima la ciutadania per ajudar en aquesta polinizació i és de manera, ho diu que és ben senzill, plantar flors tot l'any, reduir l'ús de pesticides als jardins, instal·lar també petits hotels i insectes i no assegar sempre els mateixos espais. Segons Rodrigo, aquestes petites accions tenen un impacte directe en positiu en aquesta presència d'insectes beneficiosos i en conseqüència en la biodiversitat del nostre entorn.
Palau al dia. Esports Jordi Martín.
Comencem a posar la mirada en l'agenda esportiva del proper cap de setmana i el primer cop d'ull el posem en el món del bàsquet. L'equip sènior masculí de l'ètic Club Bàsquet Palau encara la quinzena jornada de Lliga, el grup 1 de tercera territorial, a la recerca de la tercera victòria de la temporada.
Ho fa amb les bones sensacions del darrer partit que, malgrat la derrota patida, va saber plantar cara al líder invicta de la classificació, el club bàsquet Granollers. Unes bones sensacions que haurien de permetre a l'equip palauenc somiar amb la victòria aquesta setmana a la pista del club bàsquet Cerdanyola-Noroll, un equip que va alternant victòries i derrotes amb un bagatge de 6 victòries i 7 derrotes i amb el qual només es va perdre de 6 punts en el partit de la primera volta disputat al pavelló Maria Víctor.
El partit a Cerdanyola del Vallès serà diumenge a dos quarts de vuit de la tarda. I pel que fa al món de les bitlles catalanes, després del descans de la setmana passada, es reprèn la competició i ho farà amb la disputa de la setena jornada de la Lliga Alternativa de Bitlles, on els va tornem-hi. Es desplaçaran fins a Badalona, a les pistes, on juguen els toca fusta, diumenge al matí, per continuar sumant bons punts a les dues partides que disputaran per consolidar-se
en la zona alta de la classificació i així poder jugar la copa alternativa de Villars un cop acabi la lliga. L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
El dia, la pluja, però és difícil perquè ara torna a plaure de moment. Hem recollit 2,6 mil·límetres. Avui hem tingut una mínima de 4,8 graus i una màxima de 12,8. Pel que fa a l'actualitat d'avui, hem acabat. Us l'hem explicat Jordi Martín i Raquel Puig, en Joan Martínez del control de so. Però el Palau del Dia no, que no s'ha acabat. Continua ara mateix amb entrevistes i seccions en pau durant el capdavant. Recordeu que els espais que us anem oferint els podeu recuperar sempre a radioplau.cat.
Ràdio Palau, el 91.7, marcant la diferència.