Palau al dia. Notícies. Raquel Puig.
Hola, què tal? Benvingudes, benvinguts al Palau al Dia, aquest espai on abordem l'actualitat diària. Ara mateix i en una estoneta, la d'aquest dilluns 19 de gener de 2026. Un dilluns marcat per la pluja, també amb la que hem tingut el cap de setmana, però afortunadament per la tranquil·litat, en què segons el cos de Protecció Civil i la DEFA s'han limitat a fer accions preventives.
I avui també us expliquem que hi ha els primers passos fets per ampliar la zona de la denominació d'origen a l'ella, en ceps palauencs i en territori de gallecs, en un primer pas aprovat pel Consorci de Gallecs que celebra el remader i vitipultor palauenc Toni Sardà. Estar dins una D.O. no deixa de ser un prestigi pels teus vins, un prestigi pel territori i un prestigi per tots els que vivim a la zona.
L'objectiu és incloure també l'activitat de l'enoturisme al municipi i la recuperació de la memòria vitivinícola més propera, tot plegat en un procés, adverteix Cerdà i altres productors, que serà llarg pel que fa a burocràcia.
En clau artística hi ha nova proposta a la Torre Folk, les pintures d'art abstracte, que presenta la mestra de l'Institut Ramon Casas i Carbó, Eva Maria Pacheco. Aquesta estrada ha sigut molt interessant perquè ha sigut una combinació de gent del món artístic-cultural que no coneixia, alumnes de l'Institut Ramon Casas, especialment de batxillerat artístic. Una mostra que vol fer treballar l'espectador, on l'artista ha optat per no posar els títols sota les obres. Es podrà vegetar fins al 20 de febrer.
I avui també us parlem d'un aniversari peculiar amb contribució palauenca. Fa 25 anys que va començar a funcionar la Viquipèdia, en part gràcies a la tasca en català de Rafael Oliver. Vull dir, jo fa 18 o 19 anys que hi soc apuntat. Jo crec, no ho diran, però vull dir, jo crec que de la Viquipèdia catalana soc el que més arxius tinc, tinc pensats que gairebé 18.000.
18.000 de 800.000 articles que hi ha actualment a la Viquipèdia en català. Doncs tot això, més altres informacions més resumides, són el que configura el gruix de contingut d'actualitat d'aquest dilluns 19 de gener de 2026.
Parlem d'aquest primer pas per recuperar el cultiu de la vinya a Palau i a l'àrea de Gallecs per incorporar-lo a la denominació d'origen a l'ella. Així ho ha acordat el plenari del Consorci i gestió del Parc de l'Espai Natural de Gallecs dins el Pla Estratègic 2026-2029. L'interès creixent pel cultiu de la vinya per part d'alguns productors de la zona ha acabat d'impulsar aquesta decisió. Un d'ells és el palauenc Toni Cerdà, que des de fa anys combina l'activitat remadera bovina amb el cultiu de la vinya a terres d'aquesta denominació d'origen.
Cerdà celebra aquest primer pas fet des del Consorci. Estar dins una D.O. no deixa de ser un prestigi pels teus grins, un prestigi pel territori i un prestigi per tots els que vivim a la zona. Hem de pensar que la D.O. de l'Ella ens arriba a Mollet, que si Déu demanava intentar créixer cap a Gallecs,
La idea de la incorporació de terrenys de gallecs a l'ADO a l'Ella ja es va plantejar a l'Incavi, que, segons Cerdà, diu que ho veu amb bons ulls. Una sol·licitud d'ampliació que arriba després de la que ja es va acceptar amb la inclusió de Mataró, Badalona i Granollers fa uns anys. Amb tot, ampliar aquesta zona de l'ADO adverteix és un procés llarg pel que fa a la implicació de diferents estaments. Amb l'ADO tampoc depèn només de nosaltres, depèn de l'administració, depèn de Brussel·la, ja se'n va a Europa, això trigarà uns anys, això no passa ràpid.
S'ho han d'autoritzar, han de mirar el sol que tenim, l'ubicació, l'orientació... Aquesta aposta pel cultiu de varietats de la denominació Alella a Gallecs va lligada també a una activitat que, darrerament, sol complementar el sector, com és l'enoturisme, en una posició privilegiada a prop de Barcelona i que, segons Cerdà, posaria també Palau al mapa. Sí, evidentment, això pel municipi... Al final, no ho sé, a nosaltres ens passa, nosaltres estem...
tenim el celler aquí a la zona del municipi de l'Ella, i tenim vinyes repartides a Vilassà i a diferents zones d'aquí de l'àrea de l'Adeó, i clar, pel fet d'estar a 20 minuts a Barcelona, és un avantatge, perquè hi ha molta gent, molt turisme que venen, venen a experimentar, venen a conèixer, venen a tastar, clar, al ser, et dic que a 20 minuts, en un moment pots anar i tornar, en un dematí pots fer veure un celler.
Actualment hi ha un productor a Santa Perpetua que té alguns ceps a l'espai de gallecs i que comença a recollir testimonis del poble. Precisament una altra clau per a l'èxit del projecte és també, segons Cerdà, recollir aquesta memòria de pàgiosos de la zona que dècades enrere feien vi en uns terrenys favorables per la pança blanca o pança rossa, com se solia anomenar aquí. Hola, jo tenia un celler, però ara ja no... Bueno, em queda alguna barrica antiga, però...
Però, bueno, si busquem gent del popa, que encara hi ha algú que se'n recorda de les varietats que hi havia en el moment. I hem de mirar, doncs, parlar-ho amb ells i estudiar-ho i mirar-ho de recuperar. És la idea, eh? Home, estaria molt bé per tots. Una altra peculiaritat i punt fort d'aquesta ampliació de terrenys on hi predomina el sauló és la diversitat de microclimes dins de la mateixa denominació d'origen, fet que no passa en altres DOS.
Actualment l'Adeol agafa la part de mar, que aquí tenim uns vins potser amb més graduació, més salins, perquè tenim el mar davant. Llavors tenim els vins de la banda d'interior, que és Martorelles, La Roca, fins a Granollers. Actualment l'Adeol d'Alella arriba des de Badalona, Granollers i Matarol. Agafa aquest triangle, podríem dir.
I clar, la banda d'interior no deixa de ser uns 20% més minerals, amb no tanta graduació, és pel fet d'estar interior, no tenir el mar davant. Això es fa els 20% més energètics. En conjunt, Sardà parla de bones perspectives per començar aquest 2026, però per les quals abans no es cristal·litzin caldrà paciència, no només pel procés administratiu, sinó pel propi de les terres, perquè un cop plantat els ceps es necessiten almenys 300 anys perquè donin el preuat fruit.
Per últim, diu, cal tenir en compte una altra condicionant, el comportament d'espècies naturals a l'espai de gallecs, com els ocells, que podríem posar en risc les collites o el dels humans en un ser un parc agrari molt transitat i prop de zones urbanes. Per això, productors com Sardà consideren que tindria més viabilitat recuperar les vinyes amb el màxim d'actàrees possible i diversificar els possibles efectes dels ocells.
La recuperació de la D.O. Alella Gallecs es recull al recent pla estratègic que el Consorci de Gallecs va aprovar fa 15 dies i en què es fixa un total de 163 objectius que, a més dels eixos d'agricultura i medi ambient, també inclouen d'altres relacionats amb la cultura i el coneixement.
Anem al que en diem nosaltres al bloc de notícies més breus. I comencem parlant del comiat multitudinari a Joan Carol Montbrú, president honorífic de la Colla de Vall de Gitanes de Palau aquest dissabte passat a l'església de Sant Genís, en un acte que va reunir molta gent de diferents etapes d'aquesta entitat i també representants del teixit cultural, polític i cívic de la vila que van fer petit l'espai. Una resposta que avui el seu fill Joan Carol agraeix a tothom des dels micròfons de Ràdio Palau.
En nom de la família volem agrair a tota la gent que va acompanyar-nos en la vetlla del meu pare aquests dies, a totes les entitats que ens van enviar flors i a tota la gent que va venir a abraçar-nos.
i acompanyar-los en aquests moments dolorosos. Gràcies a tothom. És una mostra més que el meu pare era una bona persona estimada per tothom i que ha deixat empremta al poble. Moltes gràcies. Des que es va saber la notícia del descès de Carol, diferents col·lectius, com ara Colles de Pobles de Valls de Gitanes Veïns o la Federació mateixa del Valls de Gitanes, a més de membres del món geganter i bastoner, i altres entitats palauenques, com l'Agrupació Sardanista o l'Openia Barcelonista, han anat expressant el seu reconeixement a la tasca de Carol.
Membres de la colla també han expressat avui la voluntat de destacar de manera especial la seva figura amb motiu dels 50 anys de colles aquest any. Avui el programa Una altra mirada d'aquesta casa a Ràdio Palau, que condueix Jaume Oliveres, remetrà la conversa que hi va mantenir el gener del 2022.
Canviant de qüestió, anem a una convocatòria que s'obre demà al calendari festiu, que de fet també ens connecta amb l'origen del Vall de Gitanes. Demà s'obre el període per inscriure les comparses a la Rua de Carnestoltes, amb una novetat important per la festa d'aquest any aquí a Palau, i és que en guany es donaran consignes per seguir. Les comparses han d'estar formades com a mínim per 5 persones. Els premis, un total de 5, estan dotats amb 300 euros. Cadascun, el jurat, atorgarà.
Li valorarà el Premi a la Originalitat, la coreografia, el vestuari, la simpatia i la milla cor rosa. El dia 6 de febrer es donarà a conèixer en un directe a les xarxes l'ordre de desfilada a la rua. Les inscripcions es tancaran el 4 de febrer. La festa de carnes soltes es celebrarà el dissabte 14 de febrer.
I un últim apunt, la resolució d'alcaldia relativa a la contractació temporal d'una persona per cobrir una plaça d'auxiliar de comunicació a mitja jornada, una contractació que s'inclou en el marc de plans d'ocupació d'aquest 2026 a l'administració local. Aquest pla en concret finalitzarà el 18 de juliol. L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
A la pàgina cultural del Palau al Dia, Pintures de l'ànima, la nova proposta pictòrica que es pot veure en les pròximes setmanes i que va càrrec de la mestra Eva Maria Pacheco, que presenta una selecció de peces pensades especialment per ser vistes a la sala Massagrant. Us en vam parlar, si recordeu, divendres passat, que és quan es va inaugurar la mostra i va ser Marc Biamonte a l'acte d'inauguració.
Divendres a la tarda a la Torre Folk donava el tret de sortida a l'exposició de l'artista Eva Maria Pacheco Ricote, una exposició de pintura on es percep l'essència de l'ànima mitjançant l'extrapció i el silenci. Així vol presentar una col·lecció d'11 obres dividides en 4 sèries.
Però amb una absorció en relació a d'altres exposicions, sota els quadres o les obres, no hi ha carteles amb el títol. No hi apareix cap informació que doni pistes a l'espectador perquè Pacheco vol que cadascú codifiqui lliurement l'impacte de la seva obra. Amb aquestes premisses donava la benvinguda a una vintena d'assistents al vernissatge. Tècnicament la meva obra, com esteu pensant, és...
de tècnica mixa i abstracta. Si ho cataloguem dintre del que és la història de l'art, podríem entendre abstracció lògica. Com ja va explicar el magazín de Palau al dia, Eva Maria Pacheco és una artista en actiu, però també professora de l'Institut Ramon Casas i Carbó, una faceta que Pacheco assegura que resulta útil i important en el seu procés creatiu.
És el que anomeno, són els dos esquís. M'equilibro a nivell meu personal, en el meu estudi i aquesta tranquil·litat del meu procés pictòric i creatiu i alhora també necessito el procés d'ensenyament, jo com a profe.
Una exposició que Pacheco em queda satisfeta de poder exposar la seva obra per primera vegada a Palau. És aquesta obertura a obrir-me a Palau, pròpiament dit, amb aquestes petites peces, dic petites perquè són 11, podria haver exposat molt més si fos l'espai més gran. I la proposta és això, apropar-me cap a propi Palau.
Eva Maria Pacheco no va estar sola, sinó que va estar acompanyada de família, amics i admiradors, però sobretot d'alumnes com la Laura Reynoso i la Sara Rivero, que explicàvem com ensenya l'Eva Maria. És una mica estrany perquè tu la veus a l'àmbit de classe més.
explica en el detall i et dona una altra visió d'ella, de la seva part artística, de com s'inspira i del que fa el seu temps lliure i tot. T'expressa una part diferent d'ella al final i més espiritual, més sentimental, sobre més al final l'àmbit educatiu a classe està més per feina i aquí
També pots veure com s'expressen els quadres i tot. I també de la seva mestra, Fina Alvareda, que, vist tota la seva trajectòria, reconeixia la seva alumna en la seva obra. La reconec actualment, sí. Sí, la reconec. La reconec en el moment en què està. No sé si actualment en aquest moment o en l'anterior.
No, però sí, sí, sí. És veritat que reflecteixen el seu estat d'ànim i potser el seu moment personal, sí que és veritat. Però aquí hi ha una maduresa també artística, que no s'arriba en aquesta depuració o combinació d'un dia per l'altre. Vull dir que aquí jo també veig que com a artista hi ha un gran treball darrere, no?
Passat, present i futur van enriquir una exposició que es podrà visitar a la sala massa gran de la Torre Folk en el seu horari d'obertura habitual fins al 20 de febrer. L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
Seguim parlant de cultura i d'un aniversari peculiar. La Viquipèdia acaba de celebrar 25 anys de la seva versió en anglès, un projecte d'abast universal que, curiosament, també té empremta palauenca. Només unes setmanes després del llançament original va néixer la versió en català. I poc després, un palauenc, Rafael Oliver, s'hi incorporava com a col·laborador.
Amant de les grans obres enciclopèdiques, va fer el salt al món digital per contribuir amb els seus coneixements i va aficionar tant que no sap ben bé com va començar, però des de llavors n'és un dels redactors més prolífics. 18.000 arxius de les 800.000 entrades que hi ha a la versió en català de la Viquipèdia. En els seus inicis va comptar amb el suport dels tutors, una figura habitual en l'organització interna.
Ja consolidat, perquè estem parlant de Rafael Oliver, s'ha especialitzat en biografies de compositors de música clàssica amb menys notorietat que les grans figures. Això, diu Oliver, l'ha ajudat a sumar aportacions a la Viquipèdia. Bueno, em vaig trobar que els grans compositors ja tots ahir, i quasi pràcticament tots ahir eren.
Llavors, esclar, jo els compositors que trobo, algun em trobo encara, dels moderns sí, encara hi ha història, però dels que trobo i puc penjar que no hi són, pots tenir una biografia curteta. I això explica que en vez d'estar, per exemple, amb un Beethoven que hi pots estar una setmana o 15 dies, doncs trobes un senyor, un Steiner, per dir un nom així, que potser com aquell en fas 3 cada dia.
Aquesta dedicació el situa actualment a la posició 31 del rànquing de redactors d'aquesta enciclopèdia digital, la versió en català, que, tot i les seves controvèrsies, funciona amb regles clares pel que fa al rigor a mans dels administradors.
Quan penges una cosa, no pots dir que ho has vist tu i que ho has fet tu. Allò ho has d'haver tret d'algun poest. Si no portes una referència o una font, allò no val res. Per això som anònims. Vull dir, tu ho veus a la Viquipèdia, tu ho veus a la bibliografia... Ha d'haver-hi una font, ha d'haver-hi una cosa que dic això ve d'aquí. Perquè si no, ja has begut oli, eh? Quan ho penges...
Ja et posen un any un cartellet, que no hi ha referències, que vull dir, si no hi ha referències, tots borraran i tot això. Sí, ja sabem d'on ve tot plegat. Les ermites i, darrerament, els emperadors japonesos són altres àmbits temàtics sobre els quals escriu cada dia Oliver. Després de la passejada matutina, escriu articles, forma part de la seva rutina. I ara, amb la irrupció de la IA, de la intel·ligència artificial, quin futur veu a la Viquipèdia?
Jo a vegades ho he pensat això. On anirà a parar tota aquesta col·laboració que fem? Però suposo que la gent de les futures generacions més voldran informar i voldran saber on venim. La llengua catalana és a la posició número 20 de la Viquipèdia però ocupa el quart lloc precisament en qualificació de rigor. El projecte que no inclou publicitat s'assusté de manera voluntària. Oliver també hi col·labora i tampoc falta a la trobada anual de viquipedistes en català.
L'actualitat de Palau Solità i plegamants al dia.
I per això, si ho sabem dir, sense enganxar-nos, abans de marxar fem l'ullada al termòmetre. Avui hem tingut una mínima de 6,4 graus i una màxima d'11,5. També hem mirat el pluviòmetre. Hi ha una pluja acumulada de 4,2 litres. És tot el que us volíem explicar avui pel que fa a l'actualitat d'aquest dilluns. Ho hem fet Marc Viamonte i Raquel Puig a la redacció, amb Joan Martínez al control de so, qui continua al capdavant del Palau d'Esports. Recordeu que tots els continguts que aneu sentint
Per la ràdio també els podeu trobar a radiopalau.cat. Adeu-siau, fins a les 6. Ràdio Palau, el 91.7, marcant la diferència.