So listen, I tell me, there'll be a day I'll be more creative, a poetic way To say I'm not leaving to the world Not to your faces
Bére, Ricard. Más ens. Sobret.
I know that I love stubborn and patient But you wrote the book I just took a page out to be loved To be loved and nothing more And you kept your word That you were no matter The way that someone leaves this world
Fins demà!
I'll take tonight and die on this hill I always will
Fins demà!
Fins demà!
All my friends are heathens, take it slow Wait for them to ask you who you know
Bona nit.
Bona nit.
Són les 5. Noticias.
Hi ha bones previsions turístiques al Maresme per setmana santa. S'està pendent del temps, però s'espera una ocupació entre el 80 i el 85% durant els dies de festa. Són xifres molt similars a l'any passat. Sobretot arribaran famílies i també grups d'esportistes. Alguns ja han començat a arribar a Pineda i a l'Almaresme.
El cap de setmana ens ha deixat molta activitat a Pineda, per exemple, conferència del periodista i director de Vilaüeb, Vicent Partal, ha fet una xerrada a Pineda, a Can Comas, un acte que girava entorn del seu llibre Entendre els mapes. L'acte ha estat organitzat per l'Assemblea Nacional de Pineda.
També gent de Pineda ha fet una nova edició de l'Urban Market aquest dissabte. Ha transformat el centre de Pineda perquè hi hagués molta activitat, promocions i també diverses propostes familiars. Aquest esdeveniment s'ha fet durant tot el dissabte. Els assemblements associats a gent de Pineda han sortit al carrer, han ofert descomptes especials i també menús temàtics. També hi havia molta activitat per a la Mainada.
La companyia del Centre Cultural i Recreatiu de Pineda ha estrenat l'obra de teatre Les Bruixes de Salem amb totes les entrades venudes dissabte i diumenge. Una adaptació del clàssic d'Arthur Miller que retrata un drama intens centrat en com la por i els rumors poden desestructurar una comunitat. L'obra recrea els judicis de Salem del segle XVII als Estats Units. Aquesta obra no és recomanable a menors de tots anys i es podrà tornar a veure el proper cap de setmana.
Moltes gràcies.
I també del cap de setmana destaquem el concert que ha fet el trio Ítaca, el cicle de concerts de Maren Oström, també la rossada que han fet els veïns de Pinemar. Farem per seguir tothom. Va bé.
Molt bé, doncs si el sembla comencem. Bona tarda regidors, regidores públic que ens acompanya avui a la sala de plens i a tothom que ens està seguint, que ens estigui seguint per diferents mitjans com Ràdio Pineda o el canal YouTube. Segueu benvinguts i benvingudes al ple ordinari del mes de març. Si el sembla comencem pel primer punt que és la lectura i aprovació, si es cau, de l'esborrany de l'acte de la sessió anterior que vam celebrar el passat 23 de febrer.
Donem per aprovada l'acte? Aprovada? Perfecte. Molt bé, doncs ja anem als dictaments de la Comissió Informativa Directorial. Anem pel punt número 2, que és el dictament relatiu a aprovar la relació de factures de reconeixement extrajudicial de crèdit. Té la paraula el senyor Javier Aguirre. Endavant.
Moltes gràcies, senyora Caldessa. Efectivament, aprovació d'aquesta relació de factures que corresponen a factures que l'any 2025 es van quedar sense consignació. Ja l'any passat, si recorden, ja vam fer una aprovació d'aquest tipus de factura. En aquest cas, l'import general, l'import total d'aquesta relació de factures són 26.362. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Endavant.
Sí, molt bona tarda a tothom que ens acompanya. Bé, nosaltres votarem favorablement. És una reducció molt notable del que havia estat en anteriors exercicis. Recordem que l'any passat mateix aquesta quantitat superava els 200.000 euros. Per tant, entenem que els ajustos i per tant la millora i eficiència en el sistema es va veient en aquest cas. Això no deixa d'afectar gent que ha generat serveis per la casa. Per tant, votem a favor.
Gràcies, regidora. Sí, nosaltres també votarem a favor, encara que sabem que aquesta no és la millor manera de pagar els proveïdors, perquè entenem que totes aquestes factures han quedat sense la tramitació del seu contracte corresponent d'una forma correcta,
Però, clar, tal com es comenta, entenem que aquests proveïdors han de cobrar i no serem nosaltres qui impedirem que puguin cobrar les seves factures. Ens sorprèn que Parts i Jardins i Serveis Municipals, que és el que més quantitat té, no està repartit per departaments iguals, sinó que aquests dos s'emporten 21.000 euros de factures pendents de tramitar el seu contracte correctament. Bé, simplement aquest comentari. Gràcies.
Gràcies, regidora. Endavant. Bona tarda a tothom. Nosaltres votarem també a favor i demanem que la mesura del possible es tramitin abans els pagaments perquè aquests proveïdors necessiten els calets i tot el que sigui retrasar-los el seu ingrés els fa un forat en els seus comptes. Gràcies. Gràcies.
Gràcies, regidor. Endavant. Sí, moltes gràcies, senyor alcaldessa. Bé, nosaltres també votarem favorablement. I com s'ha comentat, comparat amb l'any passat, s'ha millorat i això és positiu. I també a tota la gent, a tots els proveïdors que es deu aquests diners, que es paguin el més ràpid possible. Moltes gràcies.
Gràcies. Algun comentari? Jo volia fer una puntualització, és poc important, però no és que no s'hagi tramitat el contracte corresponent, sinó que s'ha exaurit la partida corresponent.
I que, per tant, la tramitació o de contracte o tramitació pertinent s'ha fet com s'havia de fer, però a l'hora de fer el pagament, aquella partida X, la que sigui, per exemple, ha esmentat vostè la de Parcs i Jardins, en aquella partida no hi havia consignació i per això s'acumulen, són aquests 26.000 euros que han quedat
sense consignació i per això es fa aquest reconeixement que se li diu extrajudicial de crèdit. Si vol fer... Digui, digui. Sí, bé, jo simplement he repetit el que diuen els informes interns. Hem entrat a l'expedient i l'expedient diu literalment que s'han de tramitar aquestes factures perquè no s'ha pogut fer el contracte corresponent. He llegit el que diuen els informes interns. Res més. Bueno, entraríem ara en tema...
La qüestió és que s'ha disminuït una quantia no com la companya Mònica Palacín, que són 26.000 i que haurien d'anar a ser zero de cara a l'any que ve. Així ho intentarem perquè quedin les mínimes factures en aquesta situació que haguem de fer després del reconeixement pel ple municipal.
Si ens sembla, doncs passem al punt número 3, que és el dictamen relatiu a l'aprovació del contracte de subministrament d'una plataforma de serveis d'administració electrònica en modalitat SAS. Té la paraula el senyor Javier Aguirre, endavant. Moltes gràcies, de nou. Volem aprovar l'adjudicació
de la plataforma de serveis electrònics per un import de 409.373,25 cèntims. Amb aquesta incorporació d'aquesta plataforma, el nostre Ajuntament estarà a l'avantguarda de les plataformes de gestió i documentació com la interacció amb el ciutadà i la incorporació, molt important, de la intel·ligència artificial. Moltes gràcies.
Gràcies, regidor. Endavant. Bé, votarem a favor, però l'últim comentari del regidor deixi'm aportar que estan molt bé les noves plataformes, la nova tecnologia, la intel·ligència artificial incorporada a la gestió, però no ens oblidem del contacte directe, de respondre a les instàncies a temps i de tenir un bon servei humà.
respecte al ciutadà, perquè en aquests moments hi ha moltes instàncies. Si ens ha d'ajudar això, no ho sé exactament, però que en tot cas que això no ens oblidi, que també és important el servei directe al ciutadà. Gràcies. Gràcies, regidora. Nosaltres també puntarem a favor i tot allò que signifiqui afegir una capa de tecnologia per tenir una millor qualitat d'atenció al públic, doncs benvingut sigui. A favor.
A favor? Sí, a favor també. A favor també. Gràcies. Doncs passem al punt número 4, que és el dictamen relatiu a assumir la iniciativa de la proposta presentada pels propietaris de la Junta de Compensació Provisional del PPU, que és el pla parcial número 1, i aprovar el document abans de planejament de modificació puntual del PGO de l'àmbit del mateix sector del pla parcial número 1. Té la paraula Sandra Pérez, Regidor d'Urbanisme. Endavant.
Moltes gràcies, alcaldessa. Bé, bona tarda. Doncs amb aquest punt passem a aquesta aprovació del document abans, que és el document previ per fer el desenvolupament d'aquest pla parcial del PP1, que és com el coneixem tots. Amb aquest document abans, que sí que ho necessitem justament pel PJ1 que tenim en el municipi, doncs aleshores ens serveix per definir
És l'inici d'aquesta definició urbanística en quant a percentatges, paràmetres, zones verdes, quantitat de sistemes, d'equipaments... I aquest document ha de passar per la Comissió d'Urbanisme de la Generalitat i prèviament també per l'OTA, per l'Oficina d'Urbanisme.
que ha de fer un informe a nivell mediambiental. És necessari aquesta tramitació prèvia per llavors començar amb tota la gestió urbanística que comporta aquest àmbit que estaríem parlant de la modificació puntual, del pla parcial i posteriorment del projecte d'urbanització
per poder desenvolupar com cal aquest pla parcial. Ara d'entrada, com els deia al principi, anem a aprovar aquest document abans que ens servirà per iniciar tot aquest procés que la Junta de Compensació Provisional, que actualment està formada en aquest sector, porten a proposta i nosaltres actuem com a tramitadors
per portar a les diferents administracions que els comento. En aquest cas, a la OTA i a Urbanisme Generalitat. Moltes gràcies. Gràcies, regidora. Bé, ara feia molt de temps que no es parlava del pla parcial número 1. Si més no, des de potser l'anterior mandat a principis de...
dirigit en aquell moment pel senyor Jordi Masnou, però del PP3 fa molt temps que es parla. Recordo quan entrava a l'Ajuntament el 2003, que ja des d'aquest grup municipal, en el seu moment, vam inclús demanar una revisió, de fer...
de fer un replantejament del que era aquest pla parcial i el que representava pel municipi de Pineda. Vam intentar també informar-nos amb advocats què representaria tirar enrere aquest pla parcial i ja se'ns va dir que, segons el pla urbanístic, ja hi havia uns drets adquirits. Però que hi hagi uns drets adquirits no vol dir que s'estigui anant en la mateixa sintonia. De fet, és important el que deia la regidora ara, parlant de la Junta de Compensació Provisional,
que fins que no superin el 50%, aquests propietaris que hi ha al pla parcial número 1, no es podrà tirar endavant. Per tant, és un pas endavant, és un pas més, però és un pas més que no va enlloc si no se supera aquest 50%. I crec que és important tenir-ho en compte. I és important tenir en compte que gairebé aquest 48% que actualment està d'acord amb aquest desenvolupament són bancs.
com aquests solars, com aquests terrenys, que alguns d'ells on estan els que són més petits i alguns que estan llogats s'estan cultivant i, per tant, alguns s'estan fent d'ús agrícola, doncs molts altres ja estan en mans de bancs
que el que, evidentment, volen fer és especular amb la terra i especular amb l'habitatge, com han fet sempre, en tot cas. Per tant, nosaltres anem a dir que el que és la notícia en si, ni fred ni calent,
Entenem que fins que no se superi aquest 50% i que se superés amb escreix, voldria dir que aleshores sí que hi ha sintonia de tots els propietaris, inclòs els petits, els que tenen un terreny petit, tots anirien en la mateixa línia. Perquè el que representa el pla parcial número 1 és un augment de 1.600 habitatges al municipi de Pineda,
acompanyat d'equipaments que l'Ajuntament també hauria de construir en la mateixa zona per l'augment de la població.
És cert que en aquest nou pla s'incorpora l'obligació del 50% d'habitatge protegit, el qual podria ser de lloguer i de compra, però creiem que aquestes expectatives de prosperitat i de creixement a Pineda, que estan tots posats, les esperances en aquest pla parcial número 1, ja ve de lluny. I si no recordem aquelles famoses paraules de l'antic alcalde
s'havia mort quan el 2011 la campanya electoral va prometre 1.800 llocs de treball perquè es desenvolupava ja ràpid el PP1 i no va quedar en res. 2011, 2026 actualment,
I estem parlant del mateix pla, amb les seves modificacions obligades per la llei, però que, evidentment, encara no hi ha res ferm perquè no han assolit, com deia, aquesta junta de compensació, més del 50% perquè tot això pugui ser una realitat algun any, alguna dècada o algun segle proper. Gràcies. Votarem abstenció.
Gràcies. Gràcies, regidora. Doncs passem la paraula. Sí, bona tarda a tothom. Bé, com deia la regidora, és un pla parcial que ja fa molts i molts anys que dura i que l'arrosseguem i que s'hi han fet mil propostes, com deia ella, al centre comercial, però també s'hi va fer un projecte d'àrea residencial estratègica amb 2.000 vivendes de protecció oficial,
Tot això sempre s'ha fet sense el consens de la propietat. Sempre han sigut propostes que s'han llançat a l'aire sense tenir consens amb la propietat i sense tenir res tancat. La mostra és que no s'han pogut tirar endavant perquè evidentment no hi ha hagut consens. Reiterar que és veritat que la majoria de propietats que hi ha ara són d'abans. Els petits propietaris encara no sabem
si s'han adherit o no. La Junta de Compensació encara no ha arribat al 50%. Però el que sí que volem manifestar és que bé, aquest document que avui portem a ple evidentment que l'hem estat llegint i mirant i possiblement algunes de les propostes que hem trobat doncs nosaltres potser les hauríem de fer diferents però no n'hem tingut ocasió. No n'hem tingut ocasió perquè el primer cop que nosaltres vam veure aquest document doncs va ser quan ens van enviar la documentació de la Comissió Informativa
de la setmana passada. És un document en què vostès porten treballant des de l'any 24, 6 de l'11 del 24, la Junta Provisional de Compensació els va lliurar a vostès la primera consulta prèvia d'aquest document que avui presenten en el ple. L'Ajuntament el mes de febrer de l'any 25 els va respondre amb unes modificacions.
I la Junta de Compensació ens va presentar un nou document aquest mes el dia 4 i es va emetre l'informe favorable de l'arquitecte municipal el dia 10 d'aquest mateix mes. Nosaltres considerem que han tingut temps des de l'any 24
en fer una reunió amb l'oposició i posar-nos al dia una mica de com s'estava avançant en aquest tema, explicar-nos una mica que la Junta de Compensació Provisional els havia enviat aquest document i explicar-nos una mica quines pretensions tenien i què volien fer o què volien proposar abans que
arribés a aquest pas, ja que és un projecte que fa tants i tants anys que està funcionant, i tants i tants anys i tantes propostes que s'han fet diferents, crec que era de rebut que vostès comptessin amb l'oposició, perquè és un projecte de poble. Crec que no ha de ser un projecte del PSC de Pineda. Si és un projecte de poble, és un projecte on vostès ara mateix tenen majoria, però d'aquí un any, d'aquí cinc, d'aquí nou, hi haurà eleccions i poden ser que les majories variïn
i que vostès no tinguin l'alcaldia o que l'alcaldia passi en un altre grup o en un altre partit. Per tant, és important que aquest projecte formi part d'un consens i sigui un projecte de municipi. Perquè, evidentment, tot el que decidim ara entre nosaltres, el que decideixi aquest Ajuntament ens repercutirà a nosaltres, però sobretot a les generacions futures. I ha de ser un projecte de poble. Per tant, nosaltres, a part d'això, anunciar que el nostre vot també serà abstenció,
Els hi volem demanar que, sisplau, pensin o facin una comissió de seguiment d'aquest pla parcial. Una comissió de seguiment on hi hagi els partits polítics que tinguin representació municipal i que puguin comptar també, fins i tot amb entitats, com les associacions de veïns, que puguin dir la seva, perquè és un projecte de poble, no és un projecte de partit. Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant.
Nosaltres també votarem abstenció i ja el que han comentat els companys i la companya és un prec que, com bé ha dit el company, que formem part d'aquestes debil·laracions i reunions que tinguin amb les propietats i la Junta de Compensació quan estigui formada perquè
El PP1 és el pla més gros que tenim a Pineda de desenvolupament urbà i econòmic. Ja el que es queda més gran és això. I hauríem de mirar la Pineda que volem per al futur, perquè fer política a curt plaç és molt fàcil. Hem de mirar el futur. I aquesta és l'oportunitat més grossa que tenim per dir la Pineda que volem. Al final és un lloc on teniran moltíssimes vivendes
i centres comercials i s'ha de dinamitzar i s'ha de tenir totes les opcions que puguem aportar tots els grups per mirar el millor futur de Pineda. I agrairia, torno a repetir, que formessin part de les reunions i es tinguessin informats. Moltes gràcies. Gràcies. Regidor, endavant. Té vostè la paraula.
Sí, moltes gràcies, senyor alcaldessa. Primer de tot, dic que el fet d'aquest desenvolupament del Pla Parcial número 1 de Pineda és un desenvolupament molt gran i, per tant, penso, també s'ha comentat, que ens hauríem de plantejar altres coses. Quin model de poble, de ciutat, volem, quin impacte tindrà el municipi al tenir 1.632
habitatges nous, l'augment de població, què significarà els serveis, etcètera. Com s'articularà el tema de cohesió, de mobilitat. Pensem que una transformació tan gran hauria també de tenir certs estudis i almenys, sobretot,
també s'ha comentat comptar amb tots els grups polítics, que sigui d'una manera amb consens, perquè és una transformació molt gran i penso que ha de comptar amb el consens de totes les forces polítiques i també amb agències socials i econòmics importants, perquè és un canvi molt important i pensem que ho hem de decidir entre tots i totes.
És important també que el procés sigui màxim de transparència, que hi hagi màxima participació, pel que he comentat abans. També estem desenvolupant 1.632 habitatges sense tenir un pla local d'habitatge. A vegades comencem la caça per al Terrat, hem de veure...
quan tinguem el Pla Local d'Habitatge, quines necessitats tenim d'habitatge perquè a vegades no només és construir sinó que hi ha altres maneres d'arribar a tenir més accessibilitat amb els habitatges perquè tenim molts habitatges buits
el creixement desproporcionat d'habitatges moltes vegades no soluciona el problema de l'habitatge. Per tant, és abans de fer aquest plantejament. És necessari tenir el pla local d'habitatge per veure quines necessitats i si realment necessitem totes aquestes vivendes. Després també el fet de la Junta de Compensació encara no arribem
El 50%, els que han dit la seva, són els bancs, que ja sabem quin és el seu plantejament, però també amb la gent arrelada al poble, els petits i mitjans propietaris, penso que tenen inclús més valor que els bancs perquè no pensen en altres temes més econòmics i especulatius que no en claumers de municipi i de poble. Per tant, hem de saber el que pensen els petits i mitjans propietaris i a partir d'aquí també...
tenir unes conclusions. El nostre vot també serà abstenció per aquest caràcter prudent. Pensem que abans de tirar això cap endavant hem de tenir certs aspectes, ja sabuts què pensen els petits propietaris, el principi de participació de totes les forces polítiques i de transparència i de tenir un pla local d'habitatge per veure quines necessitats d'habitatge tenim al nostre municipi. Moltes gràcies.
Gràcies, regidor. En qualsevol cas, només per aclarir que ara estem aprovant el document abans, com hem explicat, que tot el que vostès comenten, ha sortit que porten dos anys treballant, no, en portem 20 treballant.
perquè el pla parcial, saben vostès, el pla parcial que a vegades parlem i no acabem d'explicar, no tothom sap el que és el PPU. El PPU és l'àmbit que està per desenvolupar o que està per urbanitzar, que va des de Can Jaubet, perquè ens fem una idea, fins a la Riera. Doncs a aquest àmbit hi ha uns propietaris.
hi ha uns propietaris, unes propietàries, en què ja s'ha constituït, no s'havia constituït fins fa poc, però es va constituir la Junta de Compensació. Aquesta Junta de Compensació ha sortit i és cert que és provisional. I, per tant, aquesta Junta de Compensació provisional és la que inicia, impulsa a iniciativa d'aquesta Junta formada per propietaris, formada per propietaris
és la que impulsa l'urbanització d'aquest àmbit. Però no passa al PPU, això ha passat en altres àmbits que s'han desenvolupat. L'únic que, clar, aquest és un àmbit molt gran i segurament d'aquí raula la dificultat no s'ha desenvolupat abans perquè és un àmbit territorial, no un àmbit molt gran amb molts propietaris. Per tant, l'Ajuntament aquí el que està fent ara és a iniciativa
d'aquests particulars, que vostès ho han comentat, és així, és provisional encara la gestió urbanística de tot l'àmbit. Ara va el document abans, llavors hi haurà la modificació puntual de planejament i el projecte d'urbanització, com hem explicat. Hi haurà...
possibilitats de participar. És a dir, ara mateix el que estem aprovant ara no hi ha marges. Estem dient quines són les normes urbanístiques que regeixen. De fet, les normes urbanístiques que tenien treballades fins al setembre van canviar a finals d'any perquè com bé ha sortit també el tema dels habitatges de protecció protegits va canviar la normativa a finals d'any i per tant va haver de reformar
i d'adaptar el plantejament a aquesta nova normativa d'habitatge protegit i, per tant, ara aquest document abans ja incorpora aquest 50%, fins ara era el 30% i ara amb el canvi normatiu que va impulsar la Generalitat és el 50%. Per tant, s'ha hagut de modificar també aquest criteri, però a data d'avui, amb el que sabem avui,
els criteris urbanístics es delimiten i els criteris urbanístics d'ara és el 50% com ha sortit, és una sessió X que tenen la documentació de zones verdes, zones d'equipaments, zones de vials, zones de...
de comunicació per entendre'ns que no està tancat. Això és el que estem aprovant. És aquesta gestió, aquest primer pas de gestió urbanística que en vindrà molts passos més.
en quin termini podrem acabar tot això, però està clar que no és a curt termini. I vagi per endavant, que no és un tema de demà passat o l'any que ve tindrem 1.600 habitatges nous al municipi, perquè no serà així. No serà així perquè només...
el temps urbanístic que necessitem de tramitació té el seu temps. Tot això incorpora també el pla de mobilitat. Ha sortit també el tema de la mobilitat. El tema de mobilitat està incorporat. Veurem ara si passa també criteri de Generalitat i veurem ara també a nivell mediambiental si és correcte o si falta fer alguna esmena. Però en temes de mobilitat també han hagut de fer algun ajust per ajustar-se amb el pla de mobilitat
urbana que es va discutir en aquest mateix ple. Per tant, són les regles del joc segons la normativa vigent. A partir d'aquí caldrà dibuixar per part del govern municipal. Hem dit, i penso que ho hem dit moltes vegades, que ens agradaria un parc central de muntanya a mar.
s'haurà d'acabar dibuixant. Encara no està delimitat d'aquesta manera, però pensem que hi ha d'haver zones verdes arreu de tota la zona urbanitzada, però que ens agradaria un parc també per preservar la zona de la Riera, de dalt a baix, amb un parc central verd.
Però insisteixo, ara no estem discutint això, no estem discutint model, ni estem discutint model de ciutat, perquè ve a proposta, a iniciativa de la propietat privada, que té dret, com ha tingut dret, a urbanitzar tots els àmbits que s'han desenvolupat fins ara, sempre i quan, evidentment, es compleix amb la normativa, que és el que estem mirant ara.
iniciem aquest camí. Fins ara no hi havia hagut junta de compensació provisional, no hi havia hagut aquest document abans i de moment aquí ens quedem. Arribem fins aquí, s'enviarà la documentació, seguirem la tramitació a la Generalitat i seguirem parlant molt més i molt més àmpliament de...
quina barriada, perquè en el fons a ningú se'ns escapa que és un barri nou, una barriada en el sentit de molts habitatges, zones comercials, temes de mobilitat, connexions, zones i hotels sí, hotels no, però tot això insisteixo que s'haurà d'anar
definint a curt termini o a mig termini si no volem ser tan optimistes. Així que, si els sembla, no sé si hi ha alguna altra pregunta referent al PP1. No? Sí, només una petita cosa. Al final, en l'exposició també li hem demanat que comptin amb la resta de grups. Vostè sempre està parlant en primera persona, com si vostè és
ho haguessin de decidir tot i el que els hem demanat és formar-ne part, no? Perquè al final vostè diu que en aquest document no hi ha marge, però sí que ha utilitzat terminologia en la que sí que ha intervingut. Perquè aquest dematí, quan vostè ha fet l'entrevista a la ràdio, ha dit, hem dit, hem parlat, hem decidit. A la zona verda vostè ha dit, hem dit on la volíem. La zona comercial ha dit, nosaltres la volem, ha tocat de la nacional.
Sí, sí, està gravat, és l'entrevista de la ràdio.
Al final és el que vostè ha dit aquest dematí. Veig que la ràdio dona molt de sí. Vostè parla de ràdio, fa declaracions, són declaracions públiques, per tant, són coses que vostè manifesta, que per tant entenc que són verídiques, que no va a la ràdio a dir una cosa que no és. Aquest és el plànol que la Junta de Compensació ha presentat
Ha presentat i, de fet, és cert que el parc està aquí perquè sempre hem parlat del parc que està aquí. Però això, aquí hi ha una llegenda on hi ha les reserves que la normativa diu que ha d'haver a l'inici d'una gestió urbanística.
I si es fixen, hi ha l'espai verd, són 47.000 metres. L'equipament, 32.000. Els equipaments s'ha de deixar en un àmbit X, que és tot aquest àmbit. Creiem que s'ajusta a normativa, ja veurem com evoluciona, però el plantejament que fan les propietats de 32.000 metres quadrats d'equipaments s'ajusten
Així ho diuen els tècnics de l'Ajuntament, s'ajusten a la normativa vigent que s'ha de deixar. Són 32.000 metres quadrats amb equipaments. Com es distribuiran? Això és perquè veiem que l'àmbit està ben distribuït. Si els habitatges que són el groc, en lloc d'estar aquí, estan aquí, o si en lloc d'aquí, això el blau seria equipament.
Però, insisteixo, això l'únic que ens determina és que amb el que tirem endavant hi haurà un 11% de tot l'àmbit, serà equipaments, que són aquests 32.000. On s'acabaran ubicant no ho estem decidint avui. No s'està decidint avui. Els espais lliures, els verds, són un 16%. De tot l'àmbit, un 16% serà verds.
S'ha dibuixat així perquè en quadrat, perquè vegin si l'àmbit surt o no, perquè aquí hi ha uns càlculs de les propietats també per a l'hora d'urbanitzar, en un càlcul d'urbanització. Clavegaram, enllumenat, voreres, vials, carrers, amunt, avall, tot això, clar, es fa un càlcul. Però en qualsevol cas el que estem aprovant avui, el que estem tirant endavant...
Avui és que la vialitat ocuparà el 33%, l'equipament un 11%, els espais vells lliures un 16%. Això és el que estem avui, són les normes urbanístiques bàsiques. I l'habitatge un 50%, perquè ho diu la normativa.
Això és el que avui estem decidint, però són criteris legals urbanístics, no ho diu aquest govern. Tot això que vostè m'ha explicat ara ja ho sabem, estem parlant de coses diferents. Quan arribi el moment, que no és avui, perquè això és un tràmit urbanístic, quan arribi el moment de fer la modificació puntual i que això pot canviar perquè no té per què ser així,
Doncs ens asseurem i mirarem si, el que també comentava el senyor Marcos Ortega, el tema dels equipaments, aquí caldrà a l'escola sí o no? Quan parlem dels equipaments, que són per fer múltiples, equipaments esportius, equipament...
Salut, equipament, escola, escola-bressol, no sé el que sigui, doncs veurem si els equipaments estan ubicats en la línia del que pensem que és interessant. Però al final el que li estem demanant, i crec que li hem demanat tots i és molt simple, és que quan hi hagi alguna cosa a comentar d'això, es compti amb la resta i que no ho tirin endavant vostès sols. És tan simple com això? És que no estem aquí.
Jo el que li vull transmetre, perquè no me n'en surto, el que li vull transmetre és que ara mateix no estem decidint on anirà l'equipament, no estem decidint això i per tant no hi ha marge de decisió, però ni d'aquest govern ni de part de ningú. No estem decidint on anirà l'equipament.
aquest suposat equipament o aquestes suposades d'una verda, sinó quin tant percent d'equipament hi haurà en aquest àmbit. I això és el que estem aprovant avui. Agafem el que vostè proposa, que ens queda molt clar en què, evidentment, s'ha de poder participar perquè, com vostè ha dit, no és un projecte, no és el document abans del PSC, perquè això seguirà el seu curs. I ara mateix no estem
decidint on ha d'anar o si ha d'anar un hotel, per entendre'ns. Ja veurem els següents tràmits urbanístics i que ens comprometem a parlar-ne i a compartir aquesta informació, però quan sigui el moment, ara mateix estem decidint només aquests tant percents que la normativa ens determina que han d'existir per tirar endavant aquesta tramitació urbanística. Ho tanquem aquí. Aleshores, matisem el llenguatge següent.
quan l'utilitzem a la ràdio. El que he dit és que a mi m'encantaria, que sempre ho hem dit, que ens imaginem un parc central de dalt a baix a la platja.
Li torno a reiterar, vostè no sé si comparteix aquesta idea, però a mi m'encantaria tenir un parc central davant a baix. Per seguretat és aconsellable que estigui ubicat allà. I que té sentit perquè està al costat de la Riera, però vaja, que ara mateix no tancarem aquest acord perquè no depèn de nosaltres només.
Molt bé. Doncs, si el sembla, passem al punt següent, que és el punt número 5, que és el dictamen relatiu a l'aprovació de la despesa anual vers el Consorci del Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme per l'any 2026. Té la paraula el regidor Santiago Massip. Endavant.
Bona tarda a tothom. Aquest punt, com cada any, l'hem d'aprovar a proposta que ens arriba des de la Junta General del Consorci de Residus del Maresme, del que nosaltres en formem part.
La gent ha de saber que al final d'alguna manera es fa una previsió, és un pressupost que en mans dels tècnics atribueix a cadascun dels municipis la seva part de contribució en les despeses generals d'aquest Consorci. Això té a veure amb que es fan preus unitaris per a cadascuna de les fraccions. Hem de dir que la més important
En aquest cas, en mans dels regidors, és la fracció resta. És allò del que dius no en sabem què se n'ha de fer. Encara així, una part es recicla, l'altra part es fa valorització energètica o es fa destinació a diversos productes.
En tot cas, aquesta junta general que es va fer a l'octubre del 25 ha acabat en un informe que ens arriba a l'Ajuntament en què ens diu que la nostra previsió de despesa seria d'1.351.789,58 euros. Seria la despesa anual. Per tant, nosaltres tenim aquesta reserva ja feta en el pressupost. El punt contempla tres...
Tres afirmacions. Una és el donar compte al ple de l'aprovació d'aquests acords de la Junta General del Consorci. El segon punt és aprovar l'aportació al 2026 de, com a mínim, aquest millor 351.789,58 euros. I tercer seria l'autoritzar i disposar d'aquesta despesa, d'aquesta mateixa despesa,
en base a la consignació pressupostària que ja tenim prèviament aprovada. S'ha de dir que això es va alliurant la facturació de manera periòdica i des de l'Ajuntament anem liquidant sempre expenses de fer una liquidació final. Això ja ho hem comentat en altres ocasions.
perquè poden haver destinacions, té a veure amb les aportacions, que poden ser més o menys, però l'estudi d'alguna manera marca una tendència que, a ser possible, hauríem de modificar. Si amb el temps aconseguim reciclar més i disminuir la fracció resta, també estalviaríem. Això seria un desiderat. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Endavant.
Sí, gràcies, regidor. Bé, votarem a favor d'aquest punt. Nosaltres entenem, i ho hem explicat moltes vegades, la complexitat del que representa la gestió de residus i, per tant, no obrirem més el debat. El que passa és que ara feia un comentari al regidor que era que el volum més gran de tot plegat del que generen els residus a pinadencs i pinadenques i empreses
és el rebuig, que és el cost més gran, que és el paquet més gran que suposa, diguéssim, per les arques públiques i també per la butxaca de ciutadans i ciutadanes. Nosaltres una idea, i és a dir, si l'Ajuntament, per tal de reduir aquesta quota i aquest impacte que té el rebuig sobre aquesta quota, i l'objectiu del qual és reduir el que suposa el tonatge de rebuig que va incinerar, que va cremar,
i el que volem és augmentar el reciclatge amb totes les seves fraccions, una de les coses que pot fer aquest govern és, per exemple, utilitzar les partides que té, perquè en el tancament d'aquest exercici, que ja parlarem després, tot el que és la senyalització de residus i, per tant, tot allò que pot acompanyar a bones campanyes per informar els ciutadans com es pot fer millor aquesta gestió,
no només de l'Ajuntament, sinó també des dels domicilis individual. Seria això, una partida d'11.000 euros, de la qual s'ha acabat gastant 0 euros aquest 2025. Comencem per aquí, fem campanya, senyalitzem bé, posem els contenidors necessaris. També hi ha una partida de contenidors que estava a 150.000 euros, de la qual s'han gastat només un 12%.
Això també són coses que podem fer des d'aquí per baixar la factura del que estem pagant en aquest pressupost que ha presentat el regidor. Gràcies.
Gràcies, regidora. Ha votat vostè, eh? A favor. Sí, nosaltres votem a favor que es pagui tot el que es deu i, a més a més, si han fet la feina, doncs s'ha de pagar. Però entenem que en matèria de residus i de reciclatge, l'Ajuntament de Pineda podria fer molt més, no només senyalització, que aquí tenim les dades i després en parlarem del pressupost,
Es podrien fer campanyes, es podrien fer més bonificacions, es podria facilitar tot el tema de reciclatge a nivell contenidors. Hi ha sistemes, som el poble que no hem fet res en matèria de reciclatge a nivell usuari i així està publicat algunes notícies que han sortit. Llavors pensem que en matèria de reciclatge de residus, Pineda, estem molt a la cua i podríem fer molt més i això són converses que hem tingut.
i estaríem tots d'acord amb que això és molt millorable. De fet, els nostres indicadors estan lluny del que ens demana la Comunitat Europea i fer, fer, fer, més enllà de pujar el rebut, que és una cosa que sembla ser que s'havia de fer i que no es podia fer de cap altra manera, doncs a nivell ciutadà alguna cosa més es podria fer. Gràcies. Gràcies, regidora. Endavant. A favor.
A favor.
Sí, moltes gràcies. Bé, nosaltres també votarem a favor i, com s'ha comentat, recullo les últimes paraules del regidor Massim, que deia que cal millorar el reciclatge i disminuir la resta. I per aquestes paraules, que jo també les aprovo, també hem de plantejar què fer per millorar el reciclatge, disminuir els rebuts, que realment és l'import que paguem més en tot el tema de la brossa. Estem parlant d'un milió 200.000 euros
que és prop del 90% de tota la despesa que es genera. A partir d'aquí, si fem i treballem cap a un canvi de model, que és el que ens van a Europa, a partir d'ampliar contenidors, millorar la manera de reciclar, fer campanyes, conscienciació, etcètera, podríem reduir d'una manera considerable
el cost de la fracció de rebuig de la resta i, per tant, també amb aquests diners que estalviem, a part de millorar el medi ambient, que també és bàsic, amb aquest estalvi també podíem destinar aquests diners a inversió o altres serveis que necessita el nostre municipi. Per tant, cal millorar el reciclatge i disminuir la resta
i aquestes paraules que jo també les aprovo, hem de començar a treballar i avançar amb fets i amb un canvi de model i amb una direcció clara cap a avançar, cap a millorar el reciclatge, que és el nostre objectiu, com d'altres també. El nostre vot serà favorable. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. No sé si vol tancar. Endavant.
Doncs, evidentment, agrair les mostres de suport en el sentit que tots estem en la mateixa. Tots volem millorar aquesta gestió i la participació de la ciutadania. N'hem parlat del tema en molts altres
en molts altres plens, però per matisar un parell de coses. De vegades, quan identifiquem una partida com la senyalització, per justificar-ho, aquesta senyalització correspon a una senyalització que s'ha de comprar en el moment que puguem obrir les noves àrees de reciclatge, que anem parlant mil vegades i que no depenen tant de nosaltres, sinó de la possibilitat de renegociar el conveni amb el Consell Comarcal.
Per això no podem establir noves àrees que portarien la corresponent senyalització. Si ho veuen, en algunes àrees hi ha un cartell que indica una mica totes les fraccions i que s'ha de fer amb cadascuna d'elles. Aquest import correspon exactament amb això.
Amb el tema de contenidors, sí, hi havia la partida per poder comprar, però és el mateix. No hem pogut comprar més contenidors de paper i de plàstic i dalt perquè no podem fer res. Només seria per abandonar-los a algun espai o a un espai, per tant, queden en reserva. En canvi, siguem comprats recentment 60 contenidors de matèria orgànica
I ja s'han encarregat 60 contenidors de moment de resta i ja es fa una comanda de 60 més. Cadascun d'ells tenen un preu. Evidentment, gràcies a que tenim aquest diner reservat, doncs es comprarà. Però aquests contenidors només despenen de gestió municipal, per això podem tirar endavant per tal de millorar el nostre cervell. I també un comentari, Noemí, perquè quan diem que estem a la cua, en les dades de reciclatge,
ho he de tornar a dir. Va haver-hi una errada per part de l'Agència de Residus que ens va situar a la CUA. Ho dic perquè ho sapiguem, perquè vam posar el doble de quantitat de resta perquè la vam declarar nosaltres i la va declarar la Mancomunitat de la qual ara en parlarem. Això ho vam detectar nosaltres, és a dir, que la quantitat que normalment teníem va aparèixer de cop el doble i això no era possible. Això es va comunicar, es va dir oficialment a l'Agència de Residus
però no ho va rectificar. Això no cal discutir, és un fet. Amb les noves dades d'aquest any, veurà que ens tornem a situar a la mitjana. No som l'excel·lència, no som argentona, que fem porta a porta, però tampoc estem a la cua, com altres municipis, que no ho diré. Però bé, amb el desideràtum que he dit jo de millorar tot això, hem de sumar entre tots i totes. Gràcies. Sí.
Vinga, endavant, regidora. Sí. Estava pensant si fer el comentari o no, però com que el primer comentari que ha fet ens ha agraït, diguéssim, i aleshores dona la sensació que ens agraeix perquè anem amb la sintonia, no ens agraeixi. És a dir, nosaltres votem a favor perquè s'ha de pagar la gestió de residus, però no compartim gens el seu model de gestió de residus. És més, el faríem totalment diferent i, per tant,
comencem a estar una mica tips, diguéssim, que l'argument és no podem fer res perquè estem de mal lligades perquè no es pot renovar el contracte amb el Consell Comarcal, però des de l'Ajuntament hi ha moltes iniciatives que es poden fer. Millorar la gestió de les deixalleries juntament amb la Mancomunitat de Residus, posar deixalleries mòbils, fer campanyes, que aquestes campanyes sí que les poden fer vostès com a iniciativa municipal. Per tant, com a responsabilitat de grup municipal i perquè s'han de pagar les factures, evidentment votem a favor
No, però ja ho hem debatut moltes vegades. No ens ho agraeixi perquè, en definitiva, no compartim en absolut el model de gestió de residus que vostè fa. Gràcies.
Ha quedat clar? Jo agraeixo el percentatge de no estar a la cua, però evidentment estem a la meitat. Tampoc queda molt marge de millora. Totalment d'acord en què moltes coses, moltes més coses podríem fer per millorar aquesta taula i estar al mig de la taula. Nosaltres com a poble o com a persones que ens estimem al poble, el que ens agradaria és ser model. Som el poble més gran de l'Almaresme. Podríem ser mirall.
Tenim un pressupost enorme. Dediquem milers i milers d'euros a moltes coses. Penso que això, que a més a més és una normativa que ens arriba d'Europa, si o sí l'haurem d'acabar complint, si no pot ser que hi hagi sancions, moltes més coses es podrien fer. Pagar hem de pagar, però també hem de tirar endavant altres models i tant.
També ha quedat clar i tot i les limitacions, segurament que estaríem en un punt intermig i entenem totes les limitacions que tenim ara per ara per canviar el model. Ho hem explicat moltes vegades perquè gran part dels residus els gestionem amb el Consell Comarcal i estan en un procés també de canvi, però tot i aquestes limitacions perquè ens ajuden a fer aquesta gestió de gran part
del reciclatge no només nosaltres fem orgànica i rebuig que fem amb recursos propis amb el nostre personal per entendre la nostra brigada municipal tot i això tot i aquestes limitacions doncs alguna cosa
bé fet, tot i que queda molt camí per recórrer, estic totalment d'acord amb vostè, però tot i això, l'últim any hem augmentat, hem millorat un 6% la recollida selectiva. I això segurament que no és també únicament bona gestió, sinó que també gràcies a la conscienciació de tots plegats que ho fem cada dia una miqueta millor i la veritat és que és d'agrair.
Si el sembla, passem al punt següent, que és també relacionat amb temes de gestió de residus. En aquest cas és el dictamen relatiu a l'aprovació de despesa de la Mancomunitat, com deia el regidor de l'Almaresma, per la gestió dels residus sòlids urbans anualitat 2026, que, com l'anterior, pel comentari que ha fet la regidora Llorenç, no estem pagant feina feta, sinó que estem avançant la previsió per l'any 2026 i, com saben, llavors el mes de desembre
fem números i fem la compensació que pertoqui i el que ens falti pagar. Ara estem fent una previsió per l'any 2026, en aquest cas, en aquest punt, per la Mancomunitat de l'Almaresme. Torna a tenir la paraula el regidor Massip. Endavant.
Molt bé. No m'enredarem els agraïments de d'entrada, malgrat que compto amb ells, perquè sé que totes les coses que proposeu són a fi de bé. La qüestió és de vegades com gestionar-les i seguir uns prioritats. En tot cas, aquí aprovem també a l'avançada el pressupost per al 2026 d'aquesta manca comunitat de l'Almaresme que conformem els municipis de Pineda, Santa Susana, Palafoix i Malgrat. És per nosaltres, com l'estació de transferència, on...
precisament la fracció resta i moltes altres fraccions com els voluminosos
i l'orgànica van a malgrat perquè, d'alguna manera, des d'allà es pugui compactar, empaquetar i portar-la cap al Consorci. Doncs passa pel mateix. És a dir, la Junta de Govern també aprova uns preus unitaris per cadascuna de les fraccions, fa el càlcul per cada municipi, per la repercussió, i correspon a Pineda una despesa total de 516.149,94, també hi ha una repercussió
en relació a inversions per 21.972 que fan un total de 538.122,58. El que es cau en aquest cas és donar compte d'alguna manera i fer aquesta previsió i la possibilitat d'autoritzar i disposar d'aquest import en base també a la compte que ja tenim aprovada a l'Ajuntament. Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant.
I aquí, per determinar el vot del grup municipal, li fem una pregunta que no ha aclarit. En el punt d'inversions 2026, aquests 21.972 euros, a què s'utilitzaran? I si...
Aquesta demanda que s'ha fet aquí en Play i avui mateix he fet el comentari, les millores de digitalització del servei de la deixalleria per deixar ja de banda aquesta obsoleta targeta de cartró i poder fer un control a través d'una targeta que reguli molt millor els accessos i les entrades a la deixalleria.
No respon a això exactament. Fem si de cas, doctor, si us sembla, i responem totes les preguntes a l'hora. Nosaltres només manifestar el vot a favor per les mateixes raons anteriors. Gràcies. Vostè? A favor. A favor. A favor. Vinga, doncs si vol respondre.
No respon a aquest concepte que seria desitjable, però que l'hem estudiat entre tots els municipis, el procés de digitalització que hauria de ser aprovat per tots els municipis i està donant passes i superant esculls administratius i legals i la cosa no ha progressat totalment. De moment, és...
També les ganes que això existeixi. Això respon, i no em conec al detall, a previsions d'alguna manera per intervencions més de l'arquitectura de les instal·lacions del Consorci, de la Mancomunitat. La deixalleria municipal està interpretada com una deixalleria municipal de la qual som propietaris i responsables i ens escaua a nosaltres fer les millores que corresponguin, com les últimes que hem fet.
que també es van executar en part amb una subvenció de l'Agència de Residus de Catalunya que hem de gestionar directament. De tota manera, si hi ha molt d'interès per aquest import, el cercaré, demanaré que em donin el detall i li passaré.
Bé, doncs, en tot cas, com ha contestat, dient que la responsabilitat és l'Ajuntament de Pineda, els números de la Mancomunitat votarem a favor, però amb tot el respecte i la pressa que li tinc, estirada d'orelles, perquè en el pressupost del 2026 no hi ha cap partida d'inversions que abogui per la millora d'aquest servei a la deixalleria, el qual ens permetria controlar molt més
les entrades d'objectes a dins i també millorar la gestió de les bonificacions. I tenien un romanent, segons el tancament, d'11 milions, però quan van aprovar el pressupost del 2026 no sortia cap.
Per tant, en aquest cas pensem que hi ha molta feina a fer i que això demostra que la gestió de residus, malgrat altres administracions intervinguin, l'Ajuntament també pot fer moltes coses.
Només per aclarir un punt, en aquesta línia, el servei està mancomunat, és a dir, el servei de la deixalleria, els quatre municipis que formem part de la mancomunitat són Palafoll, Santa Susana, Malgrat i Pineda,
i tenim el servei mancomunat dins de la mancomunitat i per tant tenim dins d'aquesta mancomunitat dues deixalleries, la de Malgrat i la de Pineda. I tots fem ús d'aquest servei mancomunitat. La gestió sí que és mancomunada. És a dir, quan nosaltres parlem i que som els primers interessats perquè som els que tenim les bonificacions i per tant l'Ajuntament està molt interessat
en digitalitzar, que sigui molt més fàcil, a través de l'aplicació mòbil o una targeta com a mínim digital, que no haguem d'anar amb la targeta de cartró. Som els primers que empenyem per digitalitzar, però hem d'anar a remolc o de forma coordinada, també amb la resta de municipis, perquè som tots usuaris. Per tant, si algú
de Santa Sol anar bé a la nostra deixalleria o, igual que si algú de Pineda li va bé passar per Malgrat, també pot fer ús d'aquest servei perquè, insisteixo, és mancomunitat i, per tant, la gestió una cosa és la propietat de la deixalleria, l'altra cosa és els costos derivats d'aquesta gestió que hem d'anar de forma coordinada i fer les aportacions que ens pertoquin a tots. I ja no és tan sols de quanta aportació, que insisteixo que no és un tema de diners,
sinó que a l'hora de parlar del programari, de l'aplicació, de la gestió, s'ha de fer a tots els ajuntaments de forma coordinada.
Molt bé, doncs si no tenim cap altre comentari, doncs passaríem al punt següent, que és el punt número 7 del dictamen relatiu a donar compte del decret 431, data 24 de febrer del 26, de vocació de competències de la regidora Esther Puertas Iglesias i en comanda temporal de les funcions de la regidora Verònica Rebollo, Guillén, ja...
s'ha incorporat, l'acompanya, les tres puertes i era aquesta encomana temporal donat la seva baixa de permís de maternitat. D'aquí rau aquest donar compte del decret. Si no hi ha res a comentar, passaríem al punt següent, que és el punt número 8, que és el dictamen relatiu a donar compte de la liquidació del pressupost de l'exercici 2025. Té la paraula...
Regidor Vicenda Javier Aguirre, endavant. Moltes gràcies, senyora Caldessa. Efectivament, donem compte de la liquidació del pressupost del 2025 i que ens han donat de les següents fiscals. El resultat pressupostari, liquidament positiu, per un import de 7.365.752,76 cèntims, però no pot ser d'una altra manera. I tal com s'obliga la legislació vigent, hem d'acabar amb resultat positiu. Per tant, hem complert amb el resultat.
En quant al rumanent disponible, dona més o menys en funció d'aquest resultat pressupostari i en aquest cas, pel 2025, ens dona 11.250.052,97 cèntims. Dic que és la suma de l'acumulat de recicis anteriors, és a dir, que es va acumulant en aquest rumanent i ens dona aquesta xifra. Ara mateix passem a detallar el que s'invertirà, que és 11.250.000 euros. Pel que fa a inversions,
millora del pavelló Nino Buscator per 400.000 euros, Can Xauvet 100.000 euros, asfaltat 700.000 euros que afegim a 1.300.000 euros que ja tenim previst i que sumarien els dos milions previstos en un bon començament. Plaça a l'estació amb un import de 3.600.000 euros,
No volem esperar a la seva execució perquè no sabem si en el moment que podem executar aquesta obra donarien o no crèdit. Tot depèn de la situació financera del nostre Ajuntament. Ara mateix podríem dir que es pot fer aquesta inversió sense augmentar l'endeutament del nostre Ajuntament i, en definitiva, dels nostres veïns i veïnes.
És una forma de responsabilitat d'aquest govern i també que s'afegiran en el seu moment 890.000 euros de subvenció que sumarien el cost total d'aquesta inversió. Pel que fa a recursos humans, 334.692,85 euros per donar resposta a l'increment salarial del personal i treballar al barri de 452.873,21 euros.
Perquè fa a Medi Ambient, una factura que queda pendent de la comunitat de residus per un import de 23.616 euros. Opa de factures de 263.162 euros. Aquí estan incloses aquestes factures que hem aprovat avui en aquest ple per un import de 26.000 euros. I l'incorporació de saldos de 1.326 euros.
També farem una amortització de deute per import d'1.751.610 amb 64 cèntims. Un fons de maniobra de 3.120.000 euros, que és la despesa aproximada que té el nostre ajuntament cada mes. I això ens permet tenir un fons necessari per assumir les nostres obligacions.
Descomptant tot aquest rumanent i aquestes reinversions, el sobrant reial seria de 419.000 euros. Finalment, l'assistència final a l'exercici, el 31 del 12, va ser de 15.530.585 amb 42 cèntims. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Té la paraula el grup municipal d'Esquerra. Endavant.
Gràcies. Bé, això és un d'una compte, però com m'hem fet sempre, i de fet el ple passat, ho comentava la meva companya, la Meritxell Mateu, el mateix regidor li va dir que seria en el proper ple on portaríem el tancament de
d'aquest pressupost 2025, aquest de l'any que hem deixat enrere, i nosaltres fer alguns comentaris. Sí que és cert que, revisant les partides, eliminant totes les partides del capítol 1, que algunes tenen, si el tancament, diguéssim, del percentatge de compliment, clar, hi ha totes les gratificacions al personal, per tant, eren partides a zero, gairebé, i per tant s'han incrementat en un 6.000%, 21.000%, vull dir, són coses
que sobten i són impacte, però traient aquest capítol 1, el compliment del govern està en aquest 78%, del qual nosaltres sempre volem matitzar algunes coses. És a dir, l'ambició d'un govern municipal ha de ser assolir el màxim compliment del pressupost, que és el qual presenten a la ciutadania.
com a responsabilitat de govern per estar governant aquest municipi. I nosaltres, per exemple, els seguim dient algunes partides que no entenem. No entenem com de les beques d'educació només es fa un 68% d'assoliment. Ens diuen que és molt difícil, que es fa molta publicitat però que la gent no demana beques. No sabem si el tema és aquest o si és que...
la informació no arriba de manera adequada. Creiem que els percentatges de tot el que són ajuts, beques d'activitats esportives, per exemple, també, de 68.000 euros, només un 38% assolit. O, per exemple, polítiques de gent gran, tenim una població molt envellida,
i d'un pressupost de 23.000 euros aproximadament, s'ha exaurit només el 50%. Després, per exemple, el Pla d'Ombres, en el capítol 6, de 60.000 euros, s'executa només un 25%, perquè això ve a una pregunta nostra de què han fet per complir amb el Pla d'Ombres que havien promès.
i evidentment no van poder fer res perquè calia un projecte executiu i aquest projecte executiu no s'ha desenvolupat i tornaran a tenir les escoles. Quan comenci la calor el mes de maig no tindran espais d'ombres perquè no han fet durant un any
un pla executiu que hi havia a la partida. A més, si hi havia diners, la seva incompetència és doble, perquè si hi ha diners i sabien que havien de fer un projecte, doncs arribarem a la calor sense aquest projecte, perquè estem parlant de diners que no s'han executat quan tocava, que era el pressupost del 2025. Ara em diran que el 2026 sí que ho faran,
perquè totes aquestes partides petites passen a través del romanent. Després hi ha una partida també que ens sobta molt, que és el manteniment de rieres, una subvenció, una entrada de diners de 130.000 euros, de les quals s'ha executat un 0,86%. Sempre parlem de la neteja de les rieres, que són competència de l'ACA, sabem que la neteja de les rieres, dintre dels termes municipals,
són competència municipal, però, a més a més, si tens una subvenció i no l'exhaureixes, doncs, després passa el que passa. D'aquestes partides en podríem dir moltes. De per què tenim 11 milions del romanent, també podem dir moltes coses.
però a res i curt. Tenim tants diners de romenent perquè vostès durant tots aquests anys, no només d'aquest mandat, sinó de mandats anteriors, no han executat allò que han dit que executarien en el capítol 6 de pressupost d'inversions. No executen. No executen. No treballen. No tenen projecte de poble.
Aleshores, el que ens trobem és contínuament amb un romanent al qual comencen a donar-li voltes, a treure's de la màniga projectes que desenvoluparan, sobretot ben explicats a Instagram, que no sigui cas que no ens enterem de tot el que volen fer però que no faran al final.
i és que al final hem de ser més durs en aquest missatge perquè en l'execució de pressupost del 2025, vosaltres, vostès, no han complert, igual que no ho van fer el 24, no ho van fer el 23, no ho van fer el 22 i aniríem enrere. Van arrossegant partides contínuament d'obres que no executen. Les excuses? Doncs perquè potser en aquest moment no, perquè estem pendents d'una subvenció. Plaça de l'estació i de la pobilla.
Un projecte que és del segle passat. Literal, del segle passat. Perquè cada vegada que parlo amb veïns de la zona em diuen que això el 1989 ja s'hi parlava. I que no tots els governs o tots els alcaldes que han hagut ho farem. Projectes plantejats en campanya electoral por todo lo grande. Això, l'última campanya del 2023, però també la del 2019.
Ara ens diuen, no, no, és que ja tenim partida, perquè amb aquest romanent podem posar aquí, per l'exercici del 2026, 3.600.000 i, a més a més, 800.000 euros que vindran. A la Comissió Informativa van dir de la Diputació, però ens van dir que hi havia una subvenció del Puosc.
Ho dic perquè a la comissia informativa es van dir i es va notar per part dels meus companys que venia de la Diputació. Ve de la Diputació o ve del Puòsc? Si ve del Puòsc saben que la resolució del Puòsc deia que Pineda no tindria aquests diners fins al 2029. Per tant, acabar aquest mandat i la plaça de la Pobilleria de l'Estació no s'haurà mogut res.
Però aquí tenim ja aquests milions. Per tant, nosaltres, res i curt, és a dir, de cada vegada que presenten en aquest ple un estat d'execució dels pressupostos, van amb la mateixa línia, el seu cofoïsme. Hem arribat gairebé o superem el 80% d'execució. Doncs jo, sincerament, creiem que vostès estan molt acostumats a governar, però poc a treballar. Gràcies.
No esperàvem que acabessin els aplaudiments, no us volíem tallar aquest moment. Doncs, endavant, té vostè la paraula. Sí, moltes gràcies per donar-me la paraula, fer aquests comentaris en relació al tancament de l'execució de l'any 2025. Jo em centraré en les inversions.
i també amb els impagats, perquè hem sobtat a nivell d'ingressos el nivell d'impagats que tenim. Però primer anem a les inversions. A les inversions, que és el capítol 6, que és realment allà on es pot veure l'acció política, que és en el capítol 6 on dediquem els diners, i aquí sí que hi ha una intenció política pura i dura, perquè el que és pagar sous, el que és pagar despesa corrent, lloguers i manteniments, doncs ho hem de fer sí o sí,
Les beques, si no s'apunten, haurem de fer més feina perquè s'apunten. Això seria el capítol 4, però el capítol 6 és la inversió pura i dura. En el capítol 6, de l'única partida gran que hem complert amb un 97% és l'edifici de serveis socials, que bé, finalment s'ha acabat, ens han donat un premi i molt bé, ens felicitem per això i fantàstic.
La partida gran que hem arribat a la meitat, un 42%, és la xarxa del llumenat públic. És a dir, ni tan sols aquí hem sigut capaços de mantenir, amb totes les faroles i totes les queixes que tenim, que això és una evidència. Però ara anem a lo vermell. Allò que no hem sigut capaços de complir. La partida històrica, diria jo, que és la xarxa aigua potable Can Carreres.
Teníem uns crèdits inicials de 213.000 euros. Finalment, tenim uns crèdits consignats, que vol dir que tenim aquest disponible de 400.000 euros. I quins pagaments hem fet? És a dir, que hem invertit zero.
Inversió, reposició, xarxa, abastament aigua potable, 1.252.000 euros, gastat zero. Adquisició d'aquesta vivenda del carrer Ponent, zero, que a més és històrica, ara ho buscarem. Senyalització de residus, tal com deia la regidora, 11.000 euros, gastat zero. Obres d'adequació de l'Oficina de Policia Nacional,
106.000 euros de crèdits consignats, és a dir, de diners que ens podríem gastar gastat
Zero. La porxada ja ha estat comentada, ja no ho diré. Sobre les obres d'adequació de la Policia Nacional, he anat a buscar la notícia de quan es va anunciar tota aquesta història de l'oficina per fer els DNIs i els passaports. El 30 de setembre del 21 llegíem Pineda de Mar última la tramitació per acollir una oficina permanent de la Policia Nacional de tramitació de DNI i passaports.
i més avall es podia llegir. La previsió és que la nova oficina de tramitació de DNI i passaports de Pineda de Mar pugui entrar en funcionament el primer trimestre de l'any 2022. Doncs no, això no ha estat possible. Això està clar que és un anunci que tenia una pinta una mica electoralista, però al final es necessita aquesta oficina de policia nacional
Es necessita? Diríem que sí. Podem ser un referent a l'Almaresme una altra vegada que pugui venir aquí molta gent gran que no vol traslladar-se a Mataró per les raons que siguin i totes les raons són bones, però aquí està la partida i aquí està la despesa. Tenim el projecte
Segurament fet, perquè vaig trobar els 30.000 euros que es van gastar per fer el projecte. Però on tenim aquesta partida tirada endavant? He anat a buscar els apunts que tenia des de l'any 2019 del tema d'inversions. I clar, l'anunci del 2021 ja diu que es posaran unes minidepuradores a Can Carreres.
que es farà l'adquisició d'un local de sortida del pavelló Ninobuscator, que em sembla que encara no s'ha fet, que es compraria un pis d'emergència, que hi hauria obres de millora del drenatge urbà, que hi hauria l'escola del poble nou. Tot això ha anat saltant i ha anat. Tornem a l'any 22.
Una altra vegada els anuncis, les minidepuradores tornen a sortir, el nou espai de la deixalleria, que és tot això que dèiem que podríem estar millorant. Això era l'any 22. Anuncis i anuncis i anuncis i anuncis. Però llavors he anat a fer, dic, bueno, potser soc jo que m'estic equivocant, però he anat a tirar enrere. I sí, he tirat enrere i tenim els números d'inversió. El 2019 les inversions...
Estaven pressupostades amb 2.283.000 euros. Què ens vam acabar gastant? 2.979.000 euros. Oh, any d'eleccions. El 2020 es va anunciar una inversió de 5.170.000 euros. Era l'any de la pandèmia. Ens recordem l'anunci de la inversió més gran que Pineda ha tingut en no sé quants anys. Quan ens vam acabar gastant?
1.464.000 euros. 21, una altra vegada, mantenim el nivell d'inversió, 4.664.000 euros. Quan ens vam acabar gastant? 1.593.000 euros. 22, tres quarts de lo mateix, ja lo bèstia. Una inversió de 6.595.000 euros. Quan ens vam acabar gastant? 1.979.000 euros.
Eleccions, pressupostats d'inversió, 3.800.000. Quan ens gastem, 3.347.000. Aquí ens en vam gastar més. 24.000. Inversió, mireu com anem baixant, perquè anem arrossegant i es van gastant coses, però el que hi ha i el que ens gastem. Baixa a 1.028.000 euros.
ens acabem gastant 3.595 perquè veníem arrastrant altres projectes i suposo que els podem acabar executant el 24. El 25, que són els primers pressupostos de l'alcaldessa, penso que ja estem una mica més realistes perquè la inversió pressupostada era de 897. Mireu com anem baixant, això ja...
sembla més real. Ens acabem gastant 1.300.000. I aquest any, 26, la inversió és de 973 i ens ha explicat el senyor Aguirre, que jo em pensava que veníem a parlar del tancament del 25, però hem vingut a parlar de tots els projectes de l'any 26
perquè el senyor Aguirre ens ha volgut explicar tot aquest romanent, que sembla ser que mai existeix però sí que existeix, amb quins projectes es gastaran. Llavors, clar, tot això fa pensar que sí però no, o com diu aquell, poder sí però no m'ho crec, l'amic de la família que tinc. En quant a impagaments, anem a l'altra banda, la banda d'impagaments. És preocupant,
veure com tots els impostos que havíem de recaudar i tot el que hi havia pressupostat i tots els drets reconeguts, és a dir, allò que sí que hem de cobrar sí o sí, si agafem les primeres partides, que són l'IBI, l'impost de vehicles de tracció mecànica, la taxa recollida de residus, la taxa per taules i cadides, les multes de trànsit, tot això ens resulta que tenim l'any passat dos milions
de deutors pendents de cobrament. Dos milions. I si sumem tot el que se'ns deu quant a ingressos, en total se'ns deu 4.810.000 euros. Jo també ho vull deixar sobre la taula perquè és preocupant. Cada any anem arrossegant tot aquest deute que no podem acabar de cobrar, però és preocupant que de taules i cadires estigui pendent a tancament, no que estigui pendent a tancament el 69%
dels drets reconeguts. Això no sé ben bé a què es deu. No sé si es deu a impagament, a taules i terrasses que ja no volen tenir terrassa o que han tancat. Exactament no ho sé. I les multes, que sempre recorren a això també, està pendent de cobrament un 67%. Posem multes, però un percentatge bastant elevat l'acabem no cobrant. De Líbia ens falta cobrar un 4%, de persones que no han pagat.
I del que és la recollida de brossa, un 4% ens queda per recollir, que en total, ja us dic, són dos milions. Aquests són els comentaris. Que sí, molta inversió, però a l'hora de la veritat, poca execució. Merci. Gràcies, regidora. Endavant, té vostè la paraula.
Bueno, después de estas dos intervenciones que le han dado en el clavo, porque es verdad, poco queda más que decir, porque sí que es verdad que la imagen que da, como ha dicho la compañera, es que o trabajan poco o les gusta poco gastar. Yo creo que lo que tienen más es su programa electoral, porque, como bien han dicho, es que lo tienen todo cada año, cogemos el histórico y nos viene todo igual.
Yo lo que no entiendo, y a lo mejor me dirán, como me dijo el regidor Aguirre, que como ya está liberal o algo así, me dijo la comisión de portavoces,
Le dije, yo creo que la gente tiene que entender que si tenemos sobrantes, tenemos que mirar de invertirlos en cosas que les vaya rápido a la gente. Sí que me gustan mucho los proyectos, me gusta el futuro, pero un futuro que llegue, que no se quede ahí. Por ejemplo, reducir deuda para que no se paguen intereses. Quizás con lo del sobrante, mirar el presupuesto para no tener que subir las tasas y los impuestos a los vecinos. Ya le digo, yo no soy...
el mayor economista del mundo. Yo soy, como digo siempre, el pueblo llano y quizás tienen otro dialecto, otra forma de explicar las cosas, pero al final yo creo que lo que le llega al pueblo es que no nos pueden sobrar dinero. O sea, no puede ser que cada año tengamos aquí que nos va sobrando dinero y cuando llega la hora de subir las tasas, ya tenemos ahí el impuestazo otra vez para proyectos que ya veremos si se harán, porque lo de la plaza biblioteca, digo, perdón, de la plaza de la estación,
Espero y deseo que se cumpla. Ya dijeron que ahora se amplía, que en vez de ser la plaza, que será un poco más grande. Yo creo, sinceramente, como me dijo un buen amigo el otro día en una reunión que tuvimos, dice, esto que te han pasado, si lo coges así, es el programa electoral para el año 2027. Y no le puedo decir nada más. O sea, no sé cómo lo harán, pero miren de gastarse el dinero y si no...
¿No está dando ideas o cómo va? No, ya la tienen, ya la tienen. Si no hace falta que ellos se la expliquen. Muy bien. Ha acabat? Sí, vinga, endavant. Té vostè la paraula. Sí, moltes gràcies, senyora alcaldessa. Bé, aquest punt és de donar compte. Jo el que vull afegir a totes les paraules, i crec que ho vaig dient cada any, i espero que ho vagi programant en totes les ments, i en aquest cas del govern, que Pineda
necessitem per número de població un pressupost de 3 milions d'euros d'inversió. Això són les recomanacions que dona la Diputació, que són 100 euros per habitant. Estem parlant d'un municipi de 30.000 habitants. Per tant, Pineda necessita 3 milions d'euros d'inversió anualment. Si mirem...
tots els anys, almenys els últims 10 anys que jo he estat de regidor, la mitjana és un milió, un milió, no arriba a un milió i mig. Sí que és cert que en els anys d'eleccions augmenta a dos milions i algun any a tres milions, però si anem sumant tots els anys, hi ha un dèficit d'inversió molt important. Tu pots aguantar un any per estalviar, per pagar deute, però si durant molts anys, més de 10 anys,
no has destinat ni al 50% d'inversió que necessita Pineda, veiem un municipi que té moltes mancances. Moltes mancances en espais públics, en serveis, en infraestructures, en millora de les places, de les xarxes d'aigua, de millora de l'enllumenat públic. Al final tenim un poble que hi ha un dèficit important d'inversió.
I això cal fer un replantejament. Un dèficit d'inversió, però després veiem que cada any hi ha superhàbits. Estem dient que 1.700.000 s'aprofitarà per pagar deute. Jo valoro.
que a Pineda no estem molt endeutats i tenim aquesta capacitat de deixar d'anar diners a millores en tots els sentits. D'infraestructures, de xarxa d'aigua potable, d'adquisició d'habitatge també, d'emergència social. O sigui que a Pineda necessitem una inversió important i tenim aquest dèficit. I només cada any el que destinem és a pagar aquest deute que pràcticament no en tenim. I des d'una vessant...
progressista, el que cal és invertir, intentar equilibrar-se, però no estalviar, perquè al final tenim aquest poble que tenim molt dèficit. Una de les coses importants, perquè el pressupost està bé, però el punt més important
de l'any és aquest. Perquè el pressupost, al final, estàs pressupostant coses, intentaràs fer, però la valoració de l'acció del govern és avui, és veure tot el que s'ha promès i el que s'ha executat. Per tant, aquest punt és un donar-compte, però nosaltres valorem que és el punt
més important d'aquest any. I què hem vist? Doncs una baixa execució del pressupost. Hi ha moltes partides importants, com ja s'ha comentat abans, en ajuts, en enllumenat públic, en adquisició d'habitatge, en millores de l'espai públic, la xarxa d'aigua potable, que pràcticament, o moltes partides d'aquestes, no s'han executat. Hi ha una baixa execució del pressupost. No només aquest any, sinó portem...
Molts anys amb aquesta baixa execució i així és com tenim el nostre municipi que ens queda moltes infraestructures que s'han de renovar per tenir un poble modern i un poble capaç d'avançar cap al futur. Per tant, també això és l'acció de govern. Hi ha un dèficit de tirar projectes cap endavant i això també ens hauríem de replantejar.
Per tant, sumar el que tots els grups han comentat i sobretot no podem tenir aquesta baixa execució del pressupost en polítiques d'inversió i hem d'arribar als 3 milions d'euros d'inversió per tenir un poble...
que tingui capacitat d'arribar a tots els reptes a nivell d'estalt energètic, habitatges, espai públic i és important arribar a aquests 3 milions d'euros d'inversió i és el que volia afegir perquè Pineda s'ho mereix. Moltes gràcies.
Bé, començo pel final. Jo penso que ha fet una afirmació, no cal estalviar res. L'Ajuntament de Pinada no està estalviant res. Res.
No estem estalviant res, perquè ens ho gastem tot. Entre altres motius, perquè tenim 6 milions de deute. I això, totes les famílies d'aquest municipi que tenen deute, la seva hipoteca, totes les que estem aquí segurament que tenim algun comú, o molts de nosaltres tenim una hipoteca, mentre devem diners al banc, no tenim res. No tenim res perquè devem diners al banc.
I això en un municipi com el nostre, el nostre ajuntament, multiplicat per molt. L'Ajuntament de Pineda, tot i que hem dit que aixugarem ara poquet deute, perquè és un milió 800.000, que és la nostra obligació també, reduir, ja ha sortit per aquí, penso que a més ha acertat aquest equilibri. Estem totalment d'acord amb vostè, senyor Ortega, en què hem de seguir invertint
però a ningú se'ns escapa que estem pagant interessos per aquest deute, i ens ho ha explicat també el senyor Ollero. Per tant, dins d'aquest equilibri que ens pertoca com a gestors públics, estem reduint només 1,8 milions de deute, però seguim tenint 6 milions de deute. És molt o és poc? Bé, és el que és, però...
hem de tenir també aquesta responsabilitat de no endeutar l'Ajuntament a límits en què no es pugui sostenir perquè llavors arriben altres problemes. Llavors també ens posaríem les mans al cap quan arriben restriccions, restriccions econòmiques o quan anem al banc perquè volem fer una inversió important, com al seu dia es va fer, per exemple, a Plaça Espanya, com ara es farà també a Plaça Estació, que és una inversió molt gran perquè l'àmbit d'actuació, com també ha sortit,
és més gran, sobresurt ja a les dues places de la pobilla de l'estació perquè va més enllà, va fins a doctor Bartomeu i fins al primer tram del passeig marítim. Aquesta obra, que és molt important a nivell econòmic, molt important pel nostre municipi, segurament que quan anem al banc tindríem dificultats per obtenir aquests diners. Per tant,
clar que ens pertoca, clar que ens pertoca fer bossa, clar que ens pertoca i farem el projecte, estem redactant el projecte, ho hem explicat, és cert, no sé quan es va prometre i es farà quan es pugui, també amb un calendari d'execució que molesti el mínim possible.
perquè allà no se'ns escapa que hi ha activitat econòmica d'estiu, en aquell cas que parlem, i per tant també responsabilitat nostra afectar el mínim possible amb les fases que calgui per executar aquella obra. Per tant, primer missatge que quedi clar que l'Ajuntament de Pineda no estalvia res. No estalvia res de moment. El dia que aixuguem tot el deute potser començarem a estalviar que ja vagi per endavant
que el govern nostre no té cap intenció d'estalviar perquè som força en aquest sentit, no sé per on sortir de malgastadors, doncs no, però hi ha moltes necessitats a cobrir i seguirem fent aquesta inversió. L'altre missatge, no ens sobra diners, no ens sobra diners, devem 6 milions, per tant, no sobra, no sobra res, encara devem.
diners no i per tant amb els diners que tenim ens toca insisteixo fer aquest equilibri parlem d'acció política no i potser l'obra al final és quantes obres es fan ja però acció política disculpi'm senyora Llorenç però n'hi ha molta més és a dir quants serveis donem a la ciutadania que no és inversió
La inversió és molt important, i ens ho ha explicat també el senyor Ortega, i coincidim gairebé amb tot, que la mitjana que fa vostè, Ortega, tampoc no sé d'on em surt, però més dels dos milions de mitjana surten per sobre. Per tant, no arribem als tres, si arribem totalment...
totalment d'acord amb aquest objectiu que vostè diu, però acció política només es mesura amb quanta obra pública es fa. És a dir, aquí hi ha altra mesura d'acció política que penso que també s'ha de posar sobre la taula. Quan els nostres infants, la mare i el pare que tenen necessitat d'una escola a bressol, doncs això surt de les arques municipals també i també condiciona quan ens podem endeutar. El pressupost condiciona
Tot, el capítol 1, que és el personal, el capítol de despesa, després de corrent i el capítol d'inversió. Són vasos comunicants. No podem dir quanta inversió podem fer. No ens fem trampa. És a dir, l'acció política es mesura per quantes coses es fan, quanta obra, quants carrers majors podrem...
No sé aquesta idea de quantes coses podem inaugurar, però asseguro que a mi el que em preocupa i a nosaltres el que ens preocupa és quants serveis podem seguir donant el nivell de qualitat que està a Pineda. Moltes coses a millorar, moltíssimes. Moltíssimes.
Moltíssimes. Però Can Xauvet, que té moltes coses i ho expliquem per Instagram i de les maneres que calgui perquè la gent arribi al missatge. Clar que cal molta inversió a fer. L'estem decidint. L'estem decidint, invertint, treballant i actuant. I actuant també. Perquè sí, treballar també és la nostra feina.
Can Xauvet, el tema d'enllumenat, ja no ens en recordem, ja que tirem tant enrere tots els problemes d'enllumenat que hi havia, tots els canvis a LED. Que en queden per canviar? Clar que en queda. És plan inversió, totalment d'acord. Anirem fent, prioritzant.
els carrers que hi viu més gent o que hi ha més trànsit de vehicles i per tant és un tema de seguretat i es va prioritzant. Temes de serveis, hem dit l'escola Bressol, l'escola de música, tot el programa d'ajudes que hi ha, que percebem i que no percebem, les bonificacions, n'hem parlat fins ara, les bonificacions en un altre punt de la deixalleria, d'on es pensen que surten?
És per art de màgia, això, o com va? És a dir, és una aposta del govern perquè el ciutadà i ciutadana cada any més tingui aquesta bonificació, independentment que el model
s'hagi de revisar de gestió de residus i que es pugui millorar. Només faltaria. Si tot fos perfecte, segurament que no estaríem tots avui aquí. Però hi ha molts altres serveis que es paguen. I això, senyora Llorenç, també és acció política.
no només quantes obres. El carrer Major s'ha pogut tancar, doncs miri que bé, s'ha pogut tancar, ens han donat premi, doncs hem felicitat l'arquitecte municipal, però això no té res a veure amb el que estem comentant, que és acció política, insisteixo, no només es mesura en inversió.
Plaça de la Pobilla, Plaça de l'Estació, ho hem dit, dels romanents acumulats, romanents acumulats, això no és el romanent d'ara que ens apareixen 11 milions, el romanent acumulat, diem en què, en què proposem, ho hem explicat, en què proposem fer aquesta inversió.
Aquesta inversió, rumanent acumulada, plaça a l'estació, més de 3 milions, venen subvencionats, clar que ve subvencionats, 800.000 euros ve subvencionats, no sé d'on, més igual, ve una subvenció i l'hem aprofitat, però és que faltarà posar uns 4 milions més, que és el que ens pertoca,
Tenir preparats per quan haguem de licitar, en les fases que correspongui, tenir aquests diners per si el banc en aquell moment no ens dona la integritat de l'import que falta. El Nino Buscator ho hem explicat, clar que sí que ho hem explicat. Tenim l'oportunitat
i la inversió en aquest cas per part de la Generalitat de més de 600.000 euros i ens faltarà 400.000 que és per completar aquesta obra. Clar que ens pertoca i proposem que surti d'aquest romanent. El tema d'asfaltat ja tenim el projecte i ho vam dir a pressupost. No hem amagat cap tipus d'informació. Ho vam dir, volem arribar als dos milions d'euros.
1.300.000 és subvenció, hi ha una subvenció que tenim, 700.000 euros, ens faltaran per arribar aquests dos milions que hi ha molta necessitat, ho hem dit, no és que no hi hagi necessitat d'asfaltar, però hem de tenir aquests diners i contra més, millor, i contra més, millor.
està clar, perquè a més a més que l'asfaltat és molt car i contra més gran és la licitació, molt millor perquè molt més eficient una vegada estan les màquines, doncs contra més quilòmetres pugui asfaltar molt millor. Però no facin trampa, és a dir, una cosa el resultat, el resultat de l'any el resultat de l'any 25, si vostès fan comptes que tenen els excels i les poden treure
La foto que fem, la foto del tancament, ara m'ha explicat tot el romanent acumulat, però la foto del tancament, si treuen tot el que hi ha en execució o està ja despesa afectada, que ara anirem a explicar-ho de la despesa afectada, realment s'obren 419.368 euros amb un pressupost de 40 milions de l'Ajuntament de Pineda de Mar.
419.368 en un municipi, com qualsevol ajuntament, que no pot anar negatiu. No podem tancar l'ajuntament en negatiu. I hem ajustat, o sigui, hem tancat en positiu, evidentment, un sobrant de 419.368. Hi ha despeses, hi ha despeses,
hi ha despeses, diuen no beques esportives, una execució del 38%, que no, que cada any ho expliquem, que les beques esportives, les beques d'educació, no pot fixar-se vostè en el tancament a 31 de desembre, perquè la reserva de diners que es fa a l'octubre, aquelles beques es van executant a l'octubre, al novembre, al desembre, al gener, al febrer, al març, i segueixen
executant-se amb despesa 25%. L'execució del 38% és perquè va tancar el desembre. La foto del desembre és del 38%. Però les beques, en aquest cas, aquestes transferències, es fan fins al juny. Llavors, no és real. No es fixin en un tancament, en el tancament, la foto del 8 de desembre, que és quan van tancar les factures. No seria correcte fer aquesta lectura
No seria... És que sí que és veritat. No és així. Per tant, jo entenc que vostès han de fer la seva feina. Jo entenc que nosaltres seguirem fent la nostra feina.
i que això es tracta de donar les màximes explicacions, ser el màxim transparent en tot el que es va executant. El nivell d'execució del 25 S ha abaixat una mica respecte l'any passat, és obvi, l'any passat està amb el 82, 85, no recordo, fet any el 79.
Hem baixat una mica. Bé, doncs hem baixat l'any que ve. Intentarem estar en un nivell, però rondem. Cada any rondem el 80%. Superem el 80%. Discutim. És molt o és poc?
És un pressupost, es fan unes previsions, també tenim en compte que hi ha partides que venen augmentades, són ingressos via subvencions, per exemple, que augmenten el pressupost que vam fer a l'octubre o quan el vam aprovar. Per tant, aquests ingressos, clar que hi ha un decalaix, clar que hi ha un decalaix i per tant, executem una mica menys perquè hem tingut algun...
I els últims anys, els últims dos o tres anys, és cert que també hem tingut més ingressos dels previstos. Benvinguts siguin. Benvinguts siguin. Però que el nivell d'execució estigui sempre superant, rondant el 80% o molts anys superant el 80%, doncs, home, tampoc és tan dramàtic. Anem a valorar l'acció de govern, que segurament hi ha moltes coses a millorar, segurament que tenim molta feina a fer i aquí estem
seguint treballant en fer-la. No sé si tenen algun comentari a fer, si no, us hem d'acord. Penso que hem pogut escoltar
totes les opinions i passaríem al següent punt, que és el dictamen relatiu, també d'intervenció municipal, el dictamen relatiu a donar compte, també és un donar compte de la sindicatura de comptes de Catalunya de l'informe 2, el número 2 de 2026. Té la paraula el senyor Aguirre, endavant.
Gràcies, efectivament. Donem en compte que el secretari de comptes ha emès un informe, en aquest cas de l'any 2023, corresponent a l'inventari de tots els ajuntaments. Cada vegada que facin un informe nou, donem en compte d'ell. Moltes gràcies.
No sé si té algun comentari. No? Perfecte. Doncs passem al punt següent, que és el dictamen relatiu a donar compte de l'acord de junta de govern local 6 barra 56 barra 2026 de 16 de febrer d'aprovació de l'informe emès per l'àrea d'urbanisme en relació a l'aprovació inicial
de la modificació puntual POUM de Calella. Aquí fer una notació a la secretaria, sisplau, perquè de la comissió informativa a ple s'han deixat acabar la frase de l'anunciat. És inicial de la modificació puntual POUM de Calella. En qualsevol cas no és molt important. Ens ho expliques? Regidora, endavant.
Sí, com bé comenta l'alcaldessa, és una modificació del POM de Calella, no ens afecta en absolut, però evidentment, com som municipis veïns, aleshores sempre s'ha d'informar als veïns dels costats i és el que fa, és simplement un donar compte d'aquest procediment, d'aquesta gestió urbanística que està fent el municipi de Calella. Gràcies. Hi ha algun dubte? No? Donar compte? Molt bé.
Doncs ja passem a la part deliberativa de control, seguiment del govern municipal, passem a l'apartat de decrets d'alcaldia. En aquest cas fem repàs de tots els decrets del mes de març que van des del número 214 al 471. No sé si tenen algun tema a comentar, no? Decrets?
Així també fem repàs, en aquest cas, dels acords de la Junta de Govern local del mes de febrer de les juntes que vam celebrar el dia 2, 9, 16 i 23. Juntes de Govern? Juntes? No? Molt bé.
I passem a l'apartat de mocions. Tenim una moció que és la proposta relativa a l'aprovació de la incorporació d'urgència de la moció per l'adhesió de l'Ajuntament de Pineda de Mar al manifest de municipis
dels municipis de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i o no recepcionades. Primer hem de votar l'urgència. Per tant, votem l'urgència per tractar aquest punt perquè ens va arribar fora ja de l'ordre de la Comissió Informativa i per tant hem de votar primer l'urgència. Si els sembla bé, votem l'urgència a favor.
A favor, a favor. Vosaltres també, a favor. I, per tant, fem el tractament d'aquesta moció. És una moció consensuada. El text ha consensuat per part de tots els grups polítics que tenen en representació el nostre consistori. I comencem per... Marcos Ortega, representant de la Pineda en Comú, endavant.
A Catalunya existeixen centenars d'urbanitzacions que encara avui presenten dèficits urbanístics importants, especialment pel que fa als serveis bàsics com el clavegaram, l'enllumenat públic, l'abastament d'aigua potable, la pavimentació de carrers o altres infraestructures essencials.
Segons diferents estudis i inventaris elaborats en els darrers anys, aquesta situació afecta aproximadament a unes 700 urbanitzacions arreu del país i té un impacte directe en la qualitat de vida de milers de veïns i veïnes i en la cohesió social dels municipis.
L'origen d'aquesta problemàtica es remunta principalment als processos de creixement urbanístic que es van produir en les dècades dels anys 60 i 80, en un context en què moltes parcel·lacions es van desenvolupar sense una planificació adequada o amb urbanitzacions que es van complementar correctament.
En molts casos, aquests desenvolupaments es van produir en sols amb dificultats orogràfiques o amb una baixa dotació inicial d'infraestructúries, fet que ha comportat que, amb el pas del temps, aquestes urbanitzacions hagin acumulat mancances estructurals que encara avui no s'han pogut resoldre completament.
Aquesta realitat afecta també al municipi de Pineda de Mar, concretament a l'urbanització de Can Carreres. En aquest sentit, el ple municipal ja va abordar aquesta problemàtica en l'aprovació el febrer del 2023 de la moció per la millora integral urbanística de l'urbanització de Can Carreres, en el qual es posava de manifest
que aquesta urbanització, com moltes altres del país, pateix dèficits històrics i d'infraestructures i de serveis bàsics. Aquesta moció també recordava que moltes d'aquestes urbanitzacions van sorgir en un context de creixement urbanístic postregulat i amb una supervisió institucional limitada, que va derivar en situacions complexes que avui requereixen solucions estructurals.
La regularització i millora d'aquestes urbanitzacions comporta sovint processos tècnics, jurídics i econòmics de gran complexitat. Els costos derivats de les obres de l'urbanització pendent poden ser molt elevats i difícils d'assumir per part dels veïns i veïnes, mentre que els ajuntaments sovint disposen de recursos limitats per afrontar actuacions d'aquesta magnitud.
En molts casos, els municipis es troben davant d'un autèntic bloqueig legal i financer, tot i que la normativa urbanística vigent estableix instruments per completar les urbanitzacions pendents. La realitat és que les quotes urbanístiques que haurien d'assumir els proprietaris poden resultar inassolibles per a moltes famílies.
En nombroses urbanitzacions del país, aquestes quotes poden situar-se entre 30.000 i 80.000 euros per parcel·la, fent especialment problemàtic en àmbits amb la població envellida o amb rentes limitades.
Aquesta situació genera sovint una pederòxa complexa. Si els ajuntaments impulsen l'execució de les obres i repercuteixen els costos als veïns i veïnes, es podrien produir situacions d'impagament que posessin en risc la viabilitat financera municipal. Però si no es poden executar les obres, les urbanitzacions continuen arrossegant dèficits estructurals que afecten els serveis i la qualitat de vida dels residents.
Segons l'inventari d'urbanitzacions elaborat per la Generalitat de Catalunya l'any 2015, el país es van identificar 1.433 urbanitzacions, de les quals prop de 730 presentaven dèficits urbanístics significatius. Aquesta radiografia posa de manifest la dimensió d'un problema estructural que afecta centenars de municipis i una part significativa de la població catalana.
En els darrers anys, a més, aquesta problemàtica s'ha vist accentuada per diversos factors socials i econòmics. L'augment del preu de l'habitatge, les dificultats d'accés a la vivenda per part de moltes famílies, així com canvis en els models residencials associats al teletreball o a la mobilitat, han fet que moltes urbanitzacions que inicialment es van concebre com a segones residències s'hagin convertit en llocs de residència habitual. Això implica que aquests nuclis acullen avui una població estable que necessita serveis adequats
i que formula demandes legítimes a les administracions públiques. Davant d'aquesta realitat compartida, alguns ajuntaments afectats per aquest tipus de realitat urbanística d'arreu de Catalunya han impulsat una iniciativa institucional amb l'objectiu de reclamar un nou marc normatiu i financer que permeti abordar de manera efectiva la regularització de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics i o no recepcionades.
Aquesta iniciativa compta amb el suport de les principals entitats municipalistes del país, l'Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya, i posa de manifest que ens trobem davant d'uns dels principals reptes urbanístics del país, amb una afectació estimada que pot arribar a prop del 10% de la població catalana.
La iniciativa inclou l'adhesió a un manifest que planteja la necessitat d'impulsar una resposta estructural que convini lideratge institucional, coordinació entre administracions, instruments jurídics i financers adequats. Entre altres mesures, el document reclama l'adaptació del marc normatiu urbanístic a la realitat d'aquestes urbanitzacions.
La flexibilització d'alguns criteris tècnics per facilitar la seva regularització i la creació de mecanismes de suport financer que permetin abordar les actuacions necessàries sense generar situacions econòmicament insostenibles per als veïns i veïnes ni pels ajuntaments.
El món local ha decidit un nou esforç per fer visible aquesta problemàtica i reclamar una resposta coordinada per part de les institucions competents. Més de 90 municipis s'han adherit ja al manifest dels municipis afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics, amb l'objectiu de reforçar la veu del municipalisme i impulsar solucions a una problemàtica que afecta milers de famílies arreu del país.
Per tot això, es considera necessari que l'Ajuntament de Pineda s'assumi aquesta iniciativa municipalista i doni suport a les reivindicacions dels municipis afectats, entre ells el nostre.
Seguim. Acords. Primer, adherir l'Ajuntament de Pineda de Mar el manifesta als ajuntaments de Catalunya afectats per urbanitzacions amb dèficits urbanístics i o no recepcionades en el termini màxim d'un mes des de l'aprovació de la present moció. Segon, instar al govern municipal de Pineda de Mar que informarà si escaua el ple municipal sobre les actuacions realitzades a la urbanització de Can Carreras. Tercer,
Notificar aquests acords a la Generalitat de Catalunya, Departament de Presidència, Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori, Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat, a tots els veïns i veïnes afectades, a les associacions de veïns de Can Carreras, a l'Ajuntament de Calella, a l'Associació Catalana de Municipis, ACM, la Federació Catalana de Municipis i a tots els grups parlamentaris del Parlament de Catalunya.
Molt bé. Si els sembla, donem per aprovada, per unanimitat, aquesta moció presentada per tots els grups polítics.
en què el que estem fent és adherir-nos a un manifest en què demana justament canvis normatius que pensem que agilitzaran i que seran d'utilitat per facilitar la legalització i sobretot per abaratir en quant a tràmits també, però sobretot per buscar solucions més barates per evitar fer aquestes grans infraestructures
que es demanaven o que s'havien demanat fins a la normativa que era vigent fins ara. Per tant, aquestes quotes inassumibles que comentàvem en el text és això, intentar aberatir
tot aquest procediment, sempre i quan complir amb la normativa, però que els costos són molt elevats. L'últim cost que va fer l'Ajuntament de Pineda en relació a aquesta urbanització superava els 12 milions d'euros. El post-pandèmia ja es va calcular que hauria tingut un cost
d'un 15% a un 20% de pujada, amb la qual cosa si fem números per número d'habitants o per número proporcional és igual, els números són tan grans que segurament seria bastant impossible o difícil que es pogués assumir per molta gran part
dels ciutadans i ciutadanes que viuen en aquest cas a Can Carreras, que és l'urbanització que compleix aquests criteris d'objecte del manifest. Així que pensem que, bé, esperem que sigui així, tant l'administració de la Generalitat
faci aquests canvis normatius que ens consta que estan en aquesta línia. En el Parlament també penso que aquí ens hem d'alinear tots a nivell parlamentari perquè durant molts anys no ha sigut possible, no ha estat a l'agenda política política
per diferents motius. Penso que ara no hem d'entrar i el que ens hem de posar tots a treballar és per trobar solucions perquè afecta, ho hem dit, no només a l'urbanització de Can Carreras, que ens afecta a nosaltres, sinó a més de 1.400 urbanitzacions a tota Catalunya. A ningú se li escapa?
que Pineda, doncs bé, som mitjans, no som ni grans ni petits, i que això és un cost que, evidentment, l'Ajuntament de Pineda no pot assumir, és a dir, no li pertoca, però no podria assumir els 16, 17, 18 milions, però imaginem també altres realitats, amb altres ajuntaments molt petitons. Abans m'explicaven un municipi, no direm el nom, dels 5.000
que té tres urbanitzacions com la nostra, amb la qual cosa uns 40 milions d'inversió. Això és totalment inassumible i és un objectiu totalment
que no es pot assumir d'aquesta manera. Per tant, esperem això que passa. Segurament passa per trobar aquestes solucions tècniques més barates, potser més a mida, per poder legalitzar aquestes situacions. Esperem que així sigui. I també penso que és molt important el tema de l'ajuda tècnica, perquè compartim problemàtica
amb altres realitats i, per tant, sí que també forma part del manifest, però pensem que necessitem ajuda no només de la Generalitat, però també de la Diputació, en aquest cas, perquè segueixi ajudant a nivell tècnic i ens faci seguiment per poder assolir aquestes legalitzacions. Així que, si el sembla, donem per aprovada aquesta moció. Passem a dir...
Sí, alcaldessa, crec que és de rebut, com a totes les mocions, que el grup proposant tanqui el punt de les mocions. Recordem que el ROM així ho estipula, que les intervencions es tanquen segons el grup proposant. Jo crec que vostès s'han adherit avui, a última hora, ens han dit que s'adherien,
i que ho vèiem bé, però jo, si la resta de companys ho veuen bé, crec que aquesta moció surt d'una iniciativa, en aquest cas, proposada pel grup de Junts per Catalunya, perquè nosaltres volíem fer una pregunta simplement demanant que s'adherissin al manifest, però Junts per Catalunya va ser el proposant, i per tant jo crec que en aquest punt, tal com diu el ROM, qui hauria de tancar aquest punt és el grup proposant inicialment, que és Junts per Catalunya. Bé, el que consta a la instància, el que consta
tal com s'han presentat, eren quatre grups, no hi ha un grup proposant, no sé qui ha liderat, però en qualsevol cas ho vau plantejar com que éreu quatre grups, ho vau portar fora de l'ordre del dia, tampoc ens vau donar opció a consensuar, no ens vau donar opció a consensuar tampoc un text
Un text, per tant, penso que hem fet l'esforç. L'objectiu era adherir-nos a aquest manifest. Adherits estem al manifest i entenc que no hi ha un grup proposant, tot i que el text queda clar i palès, que estem tots d'acord. Clar, però és que totes les mocions... No, no, no ha proposat, insisteixo. Vostès han proposat
vostès han proposat quatre grups en botxe, de veu, han proposat tractar aquesta moció fora de l'ordre del dia. Ho vam parlar a portaveus fora... No, és que el ROM... Apliqui vostè el ROM, el ROM ho diu clarament, que tanca, que tanca, però és que no l'ha presentat junts. És que l'hem presentat quatre grups... No és cert. No, no, no és cert. L'hem presentat quatre...
No, no, no. No, no ens hem atarit. Disculpi, no ens hem atarit. La presentem conjuntament tots els grups de l'Ajuntament i així ho hem parlat en aquest cas amb la seva interrupció.
Tampoc surt la seva proposta. No, no, és que no és un tema de generositat. No, no, no, disculpi. No és un tema de generositat. És un tema que el ROM ho diu clarament. I així ho hem parlat amb la interlocutora, no sabia... Així ho hem parlat...
Exacte, ho hem vist tots. Un moment, senyora Llorenç, ara li passo la paraula. Aquesta moció l'hem consensuat
i l'hem presentat conjuntament tots els grups polítics. No és diferent a altres mocions, encara que avui tinguin un públic que vol que sigui així, però no és així. És a dir, no és així. No, no, deixi'm acabar, deixi'm acabar, deixi'm acabar. La moció l'hem presentat conjuntament a iniciativa.
que quedi clar, de quatre grups polítics, la iniciativa la van plantejar quatre grups polítics amb veu fora de l'ordre del dia
fora l'hora del dia, a la comissió informativa. D'acord. Això és així. I consta presentada per quatre grups polítics. Hem arribat a un acord i la presentem conjuntament tots els grups. Poques vegades passa que ens posem d'acord tots els grups, però hem tingut altres precedents, no ho estem inventant ara, senyora Paracín. És un invent que ja existia abans.
La presentem tots. Hi ha unanimitat. Hem llegit el text i no hi ha cap valoració perquè no cal... És a dir, és molt objectiu i penso que el tancament que faig és molt objectiu sobre el que acabem de signar, que és un manifest dels ajuntaments de Catalunya afectats per urbanització. Ens adherim a un manifest que també ha signat les entitats municipalistes. Per tant...
No sé si estic errada, senyora secretària. Vol afegir alguna cosa?
a temps que ningú exposi. Hem anat directes a la lectura i no hi ha hagut oportunitat d'exposar. Té el telèfon. És que, torno a repetir, és a dir, aquesta moció, hem anat directes a la lectura de la moció. No s'ha donat marge perquè es decideixi quin és el regidor, diguéssim, portaveu, que pogués presentar aquesta moció. Hem anat directes a la lectura. Però la moció de fa un ple o dos que aquest grup va presentar sobre Rodalies es va adverir a tothom
I se'm va deixar presentar la moció a mi, perquè vam ser el grup proposant i es va aderir tothom. Disculpi, la diferència és que vam votar a favor o en contra o abstenció i vostè la va presentar? No. I ens vam estar tots d'acord. Em vam presentar dues. Vam estar tots d'acord i vam votar favorable, però la moció que estem tractant avui ens hem aderir, o sigui, tots la presentem conjuntament, no hi ha un ponent.
La presentem? No, disculpin. No, no, és molt... Tanquem el punt. He dit que ens adherim. Vinga, doncs el torn de preguntes... Té vostè el micro tancat. Té vostè el micro tancat. Si la senyora alcaldessa no ens vol donar la paraula, aprofitarem el torn de preguntes per fer la nostra intervenció. No pateixi. Jo crec que seria de rebut poder-ho fer ara.
Però com que vostè no ens deixa, aprofitarem una de les preguntes per fer aquesta rèplica. D'acord, em sembla molt bé. És una emoció presentada per tots els grups. S'ha exposat i hem consensuat el text
Prèviament, i he tancat el punt sense posicionament polític, perquè és molt neutre el tancament. No he fet exposició política. Tanco dient que s'ha aprovat per unanimitat. Així que si els sembla... Però si vostè tenia dret a fer un apunt després, la resta de grups també. No, tanco el punt, senyor Mora. Tanco i dic que s'ha aprovat per unanimitat. Així que els sembla, passem al punt de preguntes. De veritat que aquesta manera de fer no...
No, no és adequada. Ho ha aclarit també la secretària. Vinga, doncs, si els sembla, endavant.
Bé, comencem el torn de preguntes, no, alcaldessa? Sí? Vinga. Doncs vinga, aquest grup municipal, Esquerra Republicana, Pineda, farem el 5 preguntes. La primera d'elles és referent al pla d'asfaltat. S'ha parlat bastant perquè com que hi ha una partida de 2 milions d'euros de 700 més 1 milió 300, en total 2 milions d'euros que es volen gastar
en aquest 2026, perquè forma part d'aquest pressupost del 2026, més l'afegit d'aquest romanent. Nosaltres els preguntem, vam fer una instància, no hem rebut resposta. En aquesta instància, com a grup municipal vam demanar informació d'aquest pla d'asfaltat per saber quins eren els carrers i en quin termini s'executaria aquest pla. Recordar que en el mandat anterior es van començar a fer el pla d'asfaltat
que eren, crec que eren, no sé si 5 o 6 carrers, i es va començar a fer l'1 de desembre del 21, es van estar fent obres durant gran part de l'inici del 21, després se'n va fer una altra part, evidentment l'estiu, no? Doncs s'intenta no haver obres per tema turístic, però nosaltres el que ens preguntem... I en aquell moment es van gastar uns 900.000 euros en aquell pla d'asfaltat del 2022.
el que nosaltres preguntem és com es pensen gastar dos milions d'euros en asfaltat tenint en compte que estem a mes de març, hi ha un estiu i queden els mesos que queden? Gràcies. Gràcies. Té vostè la paraula.
Sí, bé, en quant a la instància preguntaré perquè em consta aquesta instància i em consta que tenien la resposta. Per tant, no sé per què no han rebut aquesta instància, però li agraeixo també que m'ho digui perquè no tenia constància. Comptava que estava contestada aquesta instància. Pel que fa al pla d'asfaltat.
En diverses ocasions ha sortit el tema en aquest ple municipal. S'havia parlat d'aquesta diagnosi que s'estava fent amb la Diputació de Barcelona, amb una empresa que fa la diagnosi del terreny per detectar quins són els carrers que estan més malmesos. També és cert que en d'altres plens, malgrat que havíem rebut aquesta diagnosi,
des que es va fer aquesta diagnosi a dia d'avui, hi ha carrers que sí que s'han hagut d'incloure perquè hi ha hagut problemàtiques i ens consta que hi ha punts determinats, no ens enganyarem pas, que hem hagut d'actuar freqüentment, degut també a moltes pluges que hi ha hagut i, per tant, s'ha actuat en diferents punts que tenim marcats en vermell.
perquè és flagrant, és que no hi ha res a dir i hi ha punts concrets molt complicats. Per tant, d'aquella diagnosi que s'havia fet s'han incorporat d'altres carrers. El que s'està fent és el projecte de definir tots els amidaments d'aquests carrers per poder dur a terme. L'alcaldessa ha comentat inicialment el projecte, ja dèiem que era de dos milions d'euros, sí que teníem un milió tres cents, però justament
pel que comentava l'alcaldessa, quan venen les màquines aquí és molt més costós anar fent trams o projectes petits, com era el cas, que fer-ne un de gran. Un cop són aquí les màquines, es pot avançar més. Evidentment, dos milions
s'ha de veure quants carrers donen aquests amidaments perquè s'han incorporat dels que ja hi havien previstos i, per tant, s'haurà de fer una mica d'encaix, que és el que estan fent els tècnics ara justament, fer aquest encaix de carrers que sí que estaven previstos a d'altres que han passat per davant per la realitat, la situació que tenen aquests carrers actualment i, per tant, estan fent aquests amidaments.
Gràcies. Doncs d'acord, sort de la Diputació i de les seves diagnoses, perquè aquí a Pineda no tenim ulls per poder anar veient els carrers com estan. En tot cas, jo no diré si em sembla molt o si em sembla poc, perquè no...
No soc tècnica i, mare de Déu, no em vull posar en el cos dels materials i, evidentment, ara s'incrementarà el material per la guerra, perquè... Tot això. I, segurament, si s'hagués fet el projecte, haurien de refer-lo perquè s'haurien d'adaptar els preus a la causa de...
de la guerra provocada pel senyor Trump. Nosaltres només fem un consell, és a dir, intentin que no es dissimulin, que no es vegi que ve tot per les eleccions del 2027 i, en tot cas, que no passi com molts carrers asfaltats en aquest pla que deia del 2022, on
Precisament, i aquesta diagnosi segurament de la Diputació ho haurà vist, a causa del baix nivell i el baix diàmetre d'aquestes capes d'asfalt, han fet forats.
I ens trobem com la brigada, no? Doncs aquestes actuacions que diuen i aquestes urgències incorporar aquests carrers en el nou pla es dona perquè a vegades es fa la feina i la feina no està ben feta. Per tant, si tenim dos milions, invertim bé. Si en lloc de lluir-se i fer vint carrers, doncs dona per set, però que estiguin ben fets i que al cap de tres anys no ens trobem en carrers asfaltats en fa tres que estan plens de forats a causa de les aigües. Bé,
Bàsicament això, eh? Vull dir que nosaltres ens alegrem molt, eh? Que hi hagi dos milions d'euros i que els carrers se'ls faltin i que el concepte, diguéssim, de la prioritat vingui marcat per la Diputació i no anem a dir per a la carta, diguéssim, eh? Però, bueno, en tot cas ja ho anirem veient. Aquesta era la primera pregunta.
I la segona pregunta és la mateixa pregunta que fa tot just un any vam fer. Al ple del març del 2025 vam fer una pregunta relativa a una notícia que havia sortit aleshores, a principis d'any del 2025, on es determinava que els sistemes de protecció de caigudes als parts infantils
construïts amb cautxú, tenien productes que poden ser tòxics i això s'incrementa quan aquestes gomes de cautxú que estan en els parcs infantils de la canalla i dels nens que juguen als parcs al nostre municipi, es poden veure afectats perquè els nens cauen, cauen de bocata rosa, s'arrosseguen, fan la croqueta i, per tant, aquests...
Sistemes de cautxu es van degradant i el problema i la toxicitat ve precisament en com es va degradant aquest cautxu, que suposo que tothom ho sap, però al final està fet de matèries residuals i de petrolis i de plàstics contaminants.
però són bonics perquè fan colors i són bonics, però al final s'ha vist que no. De la pregunta del març del 2025 ara, a Pineda només s'ha tret una, que és un petit tros que estava molt trencat al parc infantil de la plaça de Can Bel i no s'ha tret més.
I en podem tenir, eh? Vull dir, plaça de les Mèlies, la plaça del Vaixell, el carrer Pirineus a Poblenou, la plaça... És a dir, en tenim molts, no els hi diré perquè vostès ho saben, però d'un any cap aquí no s'han retirat. I jo crec que si es fa la notícia i es diu, ei, ajuntaments, que heu fet una inversió molt xula i heu fet això, però comenceu a retirar, doncs...
un anyet. I, per tant, després d'aquest any els hi preguntem què pensen fer. La resposta és molt fàcil. Fa un any ho vam comentar, però em sembla recordar que no vam dir que treuríem els cautxos de tot el poble. Si el cautxos tan bon ha estat,
doncs és una recomanació i així ho farem, és a dir, els nous equipaments on hi ha infants, la normativa així ho determina pels elements que vostè ha explicat, pels condicions que vostè ha explicat, però si està en bon estat, doncs no anirem a treure el catxú. Sempre que...
s'ha de retirar, és a dir, vostè ha posat l'exemple de Can Bel, ara la granja que es fa la remodelació també d'aquella plaça, doncs es traurà el cotxe i no es tornarà a posar, però penso que ha de quedar clar
que els cautxos que hi ha a totes les places i del parc del vaixell no ens hem plantejat treure tot el cautxos de la plaça del vaixell de forma immediata. Quan es vagi fent remodelació de parts ja no es posen, es posen altres elements més naturals que s'ajustin més a la normativa, que anem coneixent, perquè això també són modes, va sortir la moda del cautxos, vostè ho ha explicat,
Molt xula, molt còmoda, caiem i no ens fem mal, però té altres inconvenients, sobretot quan es comença a obrir, que comença a desprendre el material. Però si el material és correcte, està en bon estat, doncs aquest Ajuntament ens està plantejant treure tot el que ajuda al municipi. De cop.
I alcaldessa, vostè em pot dir que... És a dir, qui ha fet la revisió per determinar que estan en bon estat? Perquè vostè ha anat a la plaça Espanya? Vostè ha vist com està el cautxu de la plaça Espanya? Igual que ha dit que per l'asfaltat tenen ulls, no? Pels parts també en tenim. No, no, per això, per això. Per tant, els ulls nostres i els ulls de l'empresa de manteniment. La plaça Espanya, que vostè posa a l'exemple, s'ha reposat.
O sigui, els forats que hi havia s'han reposat... Amb més cautxú. Sí, amb més cautxú, sí, sí. Però no ens plantegem... La pregunta és, hem plantejat treure tot el cautxú de la plaça Espanya de forma immediata? No. Perquè...
perquè complia normativa en el moment que es va... i no incompleix, és a dir, en cap moment s'han prohibit els cautxús als municipis, als parcs infantils. Si fos així, doncs, evidentment, treuríem tot el cautxú que hi hagués a totes les places, però és que no hi ha cap normativa que prohibeixi el cautxú.
hi ha més elements que ens porten a pensar i més coneixement en els nous emplaçaments. I quan es fa malbé la plaça La Granja, està fet malbé tot el cautxú. No el reposarem, no posarem un terra nou de cautxús, posarem sorra, altres elements que ja estan estudiants i tècnicament ens faran la proposta més adient
per aquell emplaçament. Però a la plaça Espanya, en què hi ha un element molt gran a sobre, en què els nens i nenes pujen alt i, per tant, el terra que hi ha intenta fer el manteniment. El dia que es canviï tot el terra, es posarà un altre tipus de sol en què quan caiguin, evidentment, per l'alçada no es faci mal, que això està regulat per normativa, no ho determinem nosaltres. Molt bé. Molt bé. La següent pregunta...
Sí, bona tarda. La nostra tercera pregunta fa referència al mes de novembre, dins la setmana de l'eliminació de la violència de les dones, es va fer una marxa exploratòria nocturna pel poble que tenia participació ciutadana de qui va voler. Es van explorar dues zones diferents, amb unes arquitectes que tenen mirada feminista o volen...
fer l'urbanisme en aquest sentit, i el que volíem saber és si ja tenim les conclusions de l'estudi en termes com il·luminació, seguretat, mobilitat, accessibilitat, espais públics, els espais de joc, els lavabos públics, i si tenim aquests resultats, si són quantitatius i qualitatius, un cop coneguts, quines són les accions i les mesures que aquest Ajuntament durà a terme.
per exemple, prioritzant l'enllumenat que estàvem parlant ara com un dels plans que tenim, els carrers que es beneficien del canvi tindran en compte el resultat d'aquest estudi per
tenir-los en compte a l'hora de fer l'enllumenat nou o això ja és inamovible? Hem vist el resultat presentat per altres municipis o ciutats en aquest sentit, de veritat que n'hi ha que són estupendos, però arriben al detall d'en aquest carrer només hi ha aquesta persiana il·luminada i quan es tanca totes tales fosques o aquest carrer només té faroles en un costat i a l'altre és un pas insegur.
Arribarem a aquest detall, tindrem aquest treball fet al poble i serem coneixedors. I si farà alguna cosa? Gràcies.
Molt bé. L'Anna? Vinga. Doncs, regidora d'Igualtat, endavant. Bé, bona tarda. Gràcies, alcaldessa. Doncs, mira, justament dijous passat vam rebre ja per fi l'informe, després de tants mesos, i la veritat que, personalment, no és el que jo m'esperava com a informe. Llavors, ens hem de reunir amb les arquitectes, perquè és veritat que van haver-hi dos grups,
Un grup que vam fer la part més de l'Ajuntament cap a Poblenou i l'altre que vam fer de l'Ajuntament cap al barri del Carme. És veritat que la part de l'Ajuntament cap al barri del Carme era un grup poc potent, un grup on el van triar elles mateixes, les arquitectes, vostè hi era.
I ens volem reunir amb elles perquè no ha sigut del tot el que esperàvem, però ens reunirem amb elles i hem quedat. I tornarem a fer el retorn amb totes les dones perquè van venir únicament dones a aquesta marxa nocturna per fer-vos el retorn de les conclusions que s'han extret.
Això és una activitat que devíem pagar, no? Vull dir que el resultat, alguna cosa hem d'esperar i podem exigir. Que el resultat, alguna cosa, podem esperar-ne d'aquest estudi i que no quedi en un calaix allà i com que és poc representatiu o no serveix, no en fem res. Sí, exacte. Evidentment, es va fer en una condició, no? I evidentment no quedarà pas en un calaix per això mateix. Ens reunim un altre cop amb l'empresa i ja els vam dir que si calia tornar-la a fer, la tornaríem a fer.
Bona tarda. En les darreres setmanes estem veient com la Brigada Municipal està realitzant diverses obres i actuacions amb un gran volum elevat d'hores extraordinàries. Moltes de les quals s'estan justificant com urgents.
quan en realitat corresponen amb treballs ordinaris que haurien d'estar planificats. Recordem que la normativa estableix un límit anual de 80 hores extraordinàries per treballador. I ens preocupa que en aquestes alçades d'any ja s'estiguin consumint moltes d'aquestes hores. Per això...
Volem saber quin és el control que s'està fent des del govern municipal sobre aquestes hores extres. S'estan autoritzant? Quantes se n'estan realitzant fins ara? I què pensa fer el govern quan s'arribi al límit legal? Tenint en compte que encara queda gran part de l'any per endavant.
A més, aquesta situació encara és més preocupant tenint en compte el que està passant amb el servei de jardineria. Segons tenim entès, el contracte de poda que s'havia d'adjudicar a una empresa externa no es va poder formalitzar i, a conseqüència d'això,
Aquests treballs els estan realitzant els treballadors municipals, incrementant encara més la càrrega de feina i les hores extres que estan realitzant. Per tot això, la nostra pregunta és molt clara. Com justifica el govern aquesta falta de planificació que està provocant un increment d'hores extres, una sobrecàrrega
dels treballadors municipals i el risc de superar els límits legals d'hores extres durant l'any. I quines mesures pensa prendre per evitar que aquesta situació es repeteixi durant la resta de l'any. Moltes gràcies.
Ara passo pel número d'hores. Jo les hores exactes no me les sé, però en qualsevol cas les hores extres són extres i les hores urgents són urgents. Llavors, dins d'aquest criteri, que sembla molt tonto, molt simple, però és així. És a dir, les hores extraordinàries, extres, és quan són feines. Com vostè ha comentat, per exemple, el tema de la poda, és cert. És a dir, hem tingut...
un entrebanc, diríem, amb el contracte de poder i, per tant, s'ha decidit fer amb personal propi, fora de la seva jornada ordinària, perquè dins de la jornada ordinària fan manteniment de part, de jardins, ha coincidit amb època de plantació i, per tant, són les extraordinàries. I les hores urgents són quan hi ha una urgència, per exemple, que rebenta un clavegaram i que, per tant,
És obvi que un clavegaram no és extra, no es planifica. A la tarda anirem a fer un clavegaram. No, rebenta, s'avisa el personal que està de guàrdia, es fa l'equip i s'actua. Això és urgent per la implicació que té. En quant a número d'hores, no sé si vol completar la regidora.
Bé, sí, no li puc concretar el nombre d'hores concrets, el que sí que sé, perquè no recordo el detall i no li voldria dir, una quantitat errònia. Però sí que és cert que, ni molt menys, s'han sobrepassat les hores extraordinàries. Per res, no. D'acord.
Però, per si de cas, que quedi clar, no s'han sobrepassat. Pel que fa a les hores d'urgència, doncs, com bé ha dit l'alcaldessa, quan hi ha un problema en un clavegram, i que ha sigut el cas, hem tingut clavegrams que són importants i que són de molts metres lineals, que recordi els dos darrers, un era de 70 metres i l'altre de 80 metres, doncs, aleshores, això s'ha hagut d'actuar per urgència. I això són hores d'urgència.
Això sí que ho són. I han estat treballant. Clar que sí. I han estat moltíssimes hores i que des d'aquí també els vull agrair a tot l'equip de treball perquè han estat moltes i moltes hores a peu de carrer per donar servei en el mínim temps possible a tot el veïnat que afectava en cadascuna de les situacions.
O, per exemple, quan hi ha uns aiguats, quan s'ha d'anar, malgrat que s'enxamplin les rieres, però pel temporal o pel temporal de mar, ja sigui per les pluges o per temporal de mar, s'han hagut de tornar a anar amb la maquinària per moure terres i poder fer espai perquè vagi evacuant l'aigua,
Doncs això sí o sí són hores d'urgència. És que han sortit de matinada, han sortit i tots som coneixedors, tots som conscients que hem tingut molts temporals de pluges, temporals de mar molt greus. Hem tingut temporals que han hagut d'estar moltes hores al carrer. Durant el dia ja siguin hores ordinàries, però moltes vegades ha sigut de matinada que han hagut de sortir...
per poder fer front a tot això i que pogués evacuar l'aigua. I això són hores d'urgència. No hi ha cap mena de dubte. Si a això vostè li diu que són excessives, home, sí. A mi també em dol tenir-los al carrer tantes hores, a deshores, i quan hi ha temporals ja està plovent tant. A mi també ens sap greu, però...
Realment, quan hi ha temporals d'aquesta mena, tenim la brigada, tenim la policia, tenim diferents equips de personal que estan al carrer fent aquestes tasques urgents. Gràcies. No li discuteixo aquestes hores extres. Ara una pregunta. L'obra del Carrefour és urgent o normal?
l'obra del carrer Furt,
és, amb hores extraordinàries, que si tu no tires el formigó... És que, clar, si entrem en temes tèrmics, si tu no tires el formigó per posar el penot, aquell penot queda desenganxat. O ho fas amb una seqüència determinada, és que les voreres no entenen d'horaris. No és com una empresa privada que pot treballar al matí i a la tarda. L'horari de brigada és de dematí. Però és que és així. És que és així.
perquè no ho vol entendre però la realitat és un tema tècnic La pregunta penso que li han donat resposta en qüestió el que a vostè li interessava que era l'obra el panot que acabava per fer de l'obra del carrer Furç s'ha fet amb una cosa extraordinària perquè es començava a la tarda i s'ha continuat es començava al matí i s'ha acabat a la tarda La següent pregunta és extraordinària no urgent no hi havia cap urgència
Endavant. Bona tarda. Una vegada més, tornem a preguntar sobre la dignificació de la Vall de la Riera i l'espai verd que tenim. No hi ha un manteniment adequat, falta de neteja, deteriorament de cartells informatius. Sobretot a l'equaducte romà de Can Cua, que com tots sabem és un monument històric.
El maig del 2024 ja els van preguntar i el senyor Amor va contestar que s'estava parlant amb la Diputació per la limitació del parc natural per incloure-ho dins de les rutes marcades pel parc del Mont Negre i Corredor. Que per part de l'Ajuntament hi havia recursos per fer el pla director i que entre tots s'havia de fer un debat per veure quin potencial se li podia donar. Que el tema era interessant però complicat i que s'havia de començar a treballar.
També va comentar que la neteja i el manteniment de l'equaducte depenia de l'Ajuntament. En els pressupostos del 2025 hi havia una partida de 12.000 euros i no s'ha gastat res. L'objectiu era habilitar-lo com a centre d'interpretació i d'activitats culturals del municipi. I cada dia està pitjor perquè no s'ha fet res. L'edificació del costat està molt malmesa, quasi en ruïnes.
No es podrien derrocar aquesta edificació? Si més no, netejar l'espai, actualitzar els rètols i, si pot ser, posar-hi una caseta informativa de fusta com hi ha en molts parcs naturals. Ens agradaria saber en quin punt es troba aquest expedient. Gràcies.
Endavant, regidora. Cultura per la part d'aquaducta i neteja per part de serveis municipals. Contesto jo, però si hi ha alguna cosa que s'hagi d'incloure o que m'equivoqui amb alguna cosa, per seguiment també, aquesta partida justament de conservació i manteniment, altres vegades s'ha explicat que és necessària tenir aquesta partida de manteniment per poder accedir si hi hagués algun tipus d'ajut
és necessari tenir aquesta partida pressupostària ja prèviament en el pressupost. Tot i així, aquí sí que hi ha inclòs el pla director de l'equaducte de veure què s'ha de fer. Estan fent les propostes de què es podria fer o què no es podria fer per l'entorn, per la situació, pel que fa a la caseta. Aquí també entra aquesta caseta que comenta
que és cert, està deteriorada, però sí que és cert que és una construcció, és una edificació que està al costat d'un aquaducte romà que si es tira terra, doncs difícilment podràs fer una construcció, una edificació a la vora d'un monument. Però a l'hora de tirar terra, si és que finalment es decideix de tirar terra,
no pots anar un dia i tirar-la a terra. Segurament necessites tenir tècnics especialistes, segurament un arqueòleg que estigui allà perquè està molt a la vora justament de l'aquaducte romà. No és fer un projecte a l'ús i tirar-ho a terra. Però sí que és cert que els arqueòlegs de la Generalitat que van venir al seu dia sí que ens concretaven. Realment allò s'hauria de tirar a terra perquè...
Visualment sí que està molt a la vora de l'aquaducte i seria bo tirar-ho a terra, però també és cert que tenint en compte el tipus de monument que és, serà difícil fer cap mena d'edificació al voltant. Això també ens ho comentaven els arqueòlegs de la Generalitat que van venir a treballar.
I estem en aquest transcurs. Pel que fa al manteniment, és cert, és millorable el manteniment en quant a herbes i en quant a s'ha fet, altres vegades s'ha fet una neteja important, es va fer fins i tot un aplanament de la part de davant
i de la part de darrere que es va poder eixamplar i es va poder aplanar perquè no hi hagués tant de desnivell, això també es va fer, però sí que és cert que el manteniment es podria millorar moltíssim quant a herbes. Això, res a dir, és veritat i ho reconeixem, però sí que és cert que d'altres vegades se n'ha fet i s'ha fet el treball de poder fer aquest aplanament. Gràcies.
Només una cosa, eh? És que aquí els pressupostos posa pla, director, ecoducte. 12.000 euros. Tenim la partida. I no hem gastat res. Però si més no, mantenir una mica l'espai, posar els rètols... No, el pla director, aquesta partida... Això no és per això. No, el pla director, aquesta partida que vostè comenta, és...
Aquesta partida que hem de tenir per si cultura de la Generalitat, cultura o patrimoni, no recordo, treu la subvenció, hem de tenir la partida creada per poder sol·licitar. Però no té res a veure amb el tema manteniment, que el manteniment no està en aquesta partida, està a serveis municipals. El manteniment va a part, això ja ho entenc. Però com a mínim, ja que no tenim aquest espai formós...
els rètols informatius s'haurien de tenir una mica més curosos perquè almenys la gent que passa per allà estigui una mica més dignificat l'espai. Gràcies. Molt bé, doncs són cinc preguntes. Passem al grup de Junts, endavant. Té vostè la paraula. Sí, bona tarda. Començo jo, ja que abans no m'ha deixat.
fer la meva intervenció, doncs aprofitarem el torn de preguntes. Gastarem una de les nostres preguntes per poder fer la nostra aportació en el punt de la moció i explicar-li i matitzar-li algunes de les coses que vostè ha dit. Vostè ha dit que nosaltres hem entrat a una moció d'urgència i ho ha fet com a retret. I no, nosaltres hem entrat a aquesta moció d'urgència perquè vostès no es van adherir
en el manifest dels alcaldes. I aquesta moció va entrar d'urgència just després que vostès no soterissin al manifest aquest d'alcaldes. I aquí és on nosaltres vam tenir la iniciativa de presentar aquesta moció. Va ser una moció reactiva a la seva inacció. No va ser una moció que vam entrar d'urgència perquè nosaltres aquell dia ens vam aixecar al matí i vam considerar que era el més adequat. Va ser una moció d'urgència per la seva inacció adherir-se a aquest manifest.
Després una altra cosa, no fem aquesta moció perquè els veïns estan aquí. Els veïns estan aquí perquè fem aquesta moció. No s'equivoqui. No acostumem a fer política de paradó, encara que d'altres sí, nosaltres no. Intentem fer política efectiva. I els veïns són aquí perquè necessiten que algú els escolti. Perquè tenen dret als mateixos serveis que la resta de veïns de Pineda.
I el que volem nosaltres amb aquesta emoció és que trobin solucions, perquè està demostrat que fins ara no les han trobat. I tornant a la ràdio, que vostè me deia abans que escolto molt la ràdio, doncs sí, cada dilluns abans del ple l'escolto per saber què ha dit i què ha explicat, perquè és la nostra feina. Doncs vostè aquest matí a la ràdio ha dit, dintre d'una frase, que com que Can Carreras no estava recepcionada, que aquesta urbanització per l'Ajuntament no existia.
Això ha dit vostè a la ràdio aquest matí. I que la culpa que l'urbanització estés així era dels propietaris. I si tirem enrere i mirem l'històric, podríem arribar a concoure que es culpen els dels propietaris. Perquè va haver un projecte urbanístic que es va denegar per un govern del PSC. Es va volir per un govern del PSC. Anys 1987. Per tant, sí, sí, és així. Podem presentar, tenim documentació, no parlem...
Sense documentació, evidentment, sempre que portem alguna cosa en aquest plenari, com la que queda escrit en acte, anem documentats. I després demanar-li una cosa. Que aquesta moció no torni a quedar en un calaix com a quedar la de Can Teixidor. Perquè la de Can Teixidor fa un any i dos mesos que està en un calaix. I aquesta, el termini, no és d'un any, és d'un mes. Els hi demanem, per favor, i tenen tots els veïns a davant, que no tardin un any en aterrir-se en aquest manifest. No hi ha cap pregunta.
Senyor Mora, no és un retret. Jo li he dit simplement que no l'havien presentat. Vostè interpreta el que vol interpretar, però si ha sonat el retret, doncs vagi per endavant, que no és cap retret. Simplement el que he explicat és que no l'havien presentat quan tocava i que per tant havien de votar
l'urgència. No ens vam adherir perquè vostès ja vam fer la pregunta en aquest ple i vam explicar el motiu pel qual no ens adheríem a l'inici del moviment, perquè ho he dit jo, que això ve d'un moviment del municipalisme, de municipis afectats i per tant ho he dit jo. Llavors s'han fet ressò les entitats municipales com la Federació de Municipis.
res a dir. És a dir, és que això és així, és aquesta evidència. Però ja li vam explicar al seu dia, quan vostès ens van preguntar si ens aderíem o no, el tema és no aderir-te a un manifest, que si ens aderim, doncs mira, ens aderim. Però ja li vam explicar, perquè fa més d'un any, exactament un any i dos o tres mesos, se me la recordar,
en què la Generalitat ja està treballant en aquesta línia. I això no li agrada sentir-ho. Jo ja ho sé, jo no ho dic. Ara que vostè m'ho pregunta, doncs l'he d'explicar. Però és que la Generalitat fa molts mesos, més d'un any, que està treballant en aquesta línia que ara ens adherim nosaltres. És que el 6 de març va sortir al periòdico publicat, que no ho dic jo, que va sortir als mitjans de comunicació la notícia
que explicava què havia fet la Generalitat en aquest sentit, que és el que diem ara el manifest. És a dir, que no sols aquests ajuntaments que han tirat endavant, sinó que de la mà o pel mateix camí, si vol, de la Generalitat i la de la Diputació, nosaltres formem part d'aquest grup. I ja li vam dir el motiu pel qual no ens adheríem
aquest manifest. Perquè més que manifestar-nos i dir què volem, el que s'ha de fer és canvis normatius, que depèn de la Generalitat de Catalunya i del Parlament. I el que hem d'apretar és a qui governa la Generalitat. En aquest cas, ara,
perquè molts anys sembla que no hem governat a la Generalitat senyor Mora, durant molts anys ara resulta que ara segur que ara nosaltres ens toca apretar clar que sí que ens toca apretar perquè si depèn de la Generalitat facin passos a la Generalitat
I ho va dir molt clar, la Generalitat obre el camí a legalitzar unes 700 urbanitzacions. No ho dic jo, ho diu el periòdico que em sembla que no li he fet escriure jo. I ja explicava els passos que s'han fet fins ara. I és abans de l'adhesió, abans de la foto que es van fer, que està molt bé, perquè hi ha una unió, hi ha 90 municipis que estem d'acord, ara 91. Nosaltres també. Però així, malauradament, no s'arregla el problema.
S'arregla fent canvis normatius. S'arregla fent canvis normatius que estan fora del seu abast i del meu, a nivell municipal. Estan en una altra administració, perquè amb els criteris urbanístics que hi havia ara, els criteris legals, era inassumible. No ho dic jo, ho diu el manifest que acabem de signar, senyor Mora. Expliqui-ho tot, expliqui-ho tot, perquè si arribem a tirar endavant que els passos s'havien fet, molts d'aquestes senyores i senyors que estan asseguts s'haurien arruïnat.
S'haurien arruïnat. No és que no tinguem la... Clar que tenim l'obligació. Clar que tenim l'obligació. Clar que la teníem. Fa molts anys, el 87, vostè diu, i segurament que té vostè raó, segur, seguríssim, però ni és seva la responsabilitat ni és meva haver arribat fins aquí. L'únic que he dit jo a la ràdio, escolti bé l'entrevista, és que l'obligació...
que d'urbanitzar correspon als propietaris. L'obligació, ho torno a repetir, l'obligació de legalitzar és dels propietaris i nosaltres al costat, a remar, a reclamar a la Generalitat que faci camins normatius, que hi hagi plans d'ajuda i plans de finançament perquè això sigui possible i no arruïnem la gent.
Això és el que jo li dic a la resposta a la seva pregunta. I que no ens fem trampa. Això és una cosa molt seriosa que a nosaltres ens afecta aquesta gent que està aquí asseguda, independentment dels temes legals que ha dit per mi, és que jo ni he entrat ni entraré. Ni he entrat ni entraré.
si hi ha contenciós, descontenciós, ni vull entrar. Estem en un punt, estem al 26, març del 2026. Canvis normatius, que és el que ens donen el paraigua tot per buscar solucions i flexibilització a l'hora de fer aquests ajustos urbanístics. Perquè si no és així, serà molt difícil. I ho sabem tots plegats perquè hem arribat, no nosaltres, la majoria de les urbanitzacions que estan com nosaltres és perquè no han sigut capaços
I els que estan en trànsit, els que han fet el pas, ara estan en situacions molt complicades, molt complicades. I no per culpar en cap moment és responsabilitat d'aquests veïns i veïnes, perquè ells han comprat. Segurament que ells no van adquirir aquesta situació, o sigui, no eren conscients, però la situació l'estan patint ells.
I per tant, els que hem de buscar la solució és els propietaris, perquè els hi pertoca els propietaris, el que hem de fer és no arruïnar el municipi perquè la resta del municipi tampoc és responsable d'aquesta situació urbanística fora de normativa.
No és responsable i, per tant, no tenim capacitat econòmica perquè ens arruinaríem tots plegats. Per tant, anem a buscar solucions. No és un retret. És que anem tard. És que anem tard. És que anem tard perquè ens unim a un manifest que està bé perquè s'anem al 98 i tant de bo demà siguem 110. Contra més, millors. Però insisteixo que on està la base de tot està en un canvi normatiu que ens agilitzi tots plegats. Digui.
Senyora Pere, el proper cop pot apagar el micro, tranquil·la que no interrompre l'alcaldessa. Ja sé que el tenia encès espessament perquè jo no pogués intervenir. Li ha quedat molt poc dissimulat. La paraula l'he estat escoltant tota l'estona. Com altres vegades o com abans que a mi no m'han deixat parlar. L'únic que li reclamem, senyora Biosca, és que no s'hi posi de perfil.
El que no pot ser és que com que vostè diu que l'obligació és d'una altra administració a fer les coses, doncs jo no fa falta que m'adereixi un manifest en el que hi ha 90 municipis simplement per fer pressió i que puguem estar en els òrgans o en els espais on tota aquesta normativa es discuteix. I anar de la mà d'alcaldes veïns en el que potser per vostè no és important, però potser tenen altres visions de la situació que vostès no tenen o que nosaltres no tenim. I que, evidentment, si fem força amb la resta de municipis, tot serà més fàcil.
No li hem dit ni que vostè té la raó, ni si és l'obligació. No, no, no. Li estem aderint que busqui solucions. I buscar solucions no és dir, com que ja ho fa la Generalitat, no fa falta que ho fem nosaltres. Això és el que m'acaba de dir. No ens hem aderint del manifest perquè la Generalitat ja ho està fent. Jo no l'he interromput. Vostè, escolta el que vol escoltar, senyor Mora. No, és el que m'ha dit vostè. No, jo li he dit que en aquell moment no ens vam aderir. M'està interrompent una altra vegada en l'argumentació. Sí, sí, molt ràpid.
A mi em tallen el micro i vostè m'interrompa. Estàvem amb dos grups de treball, un de la Diputació i un de la Generalitat i a la vista està que productiu va ser perquè han començat a fer canvis normatius. Només li dic això. El que no pot dir, senyora Biosca, és que vostè no s'adhereix en aquest manifest perquè la Generalitat és la que ha de fer la feina. No m'ho pot dir jo. És el que ens ha dit.
que no es va tenir aquest manifest perquè la Generalitat és la que havia de fer la feina. No, hem de fer tot el que puguem per normalitzar la situació. Si tirem enrere l'històric que a vostè no li agrada, però hi és, hi ha un històric de situacions aprovades per aquest plenari, no pel nostre, però sí per plenaris de fa 30 anys i 40 anys en què la situació era diferent i en què s'havien pres acords que contradiuen moltes de les coses que s'estan fent ara i dient ara. I és així.
Que nosaltres estiguem d'acord o no i que ens sembli bé o no és una altra cosa. Però que aquests acords plenaris hi són, hi són. Ens agradi o no. No els podem opiar. Formen part de la història del municipi i formen part de la història de l'urbanització. Per tant, si hi ha un grup d'alcaldes que fan un manifest, tan difícil és enderir-se en aquest manifest per intentar fer més pressió al govern, ja sé com vostè deia, ja sé que potser no li agrada tenir-se un manifest que vol pressionar en el govern del senyor Illa. Potser no li agrada.
Però és el que hi ha. Vostè és alcaldessa de Pineda, no presidenta de la Generalitat. Per tant, esdeu als veïns de Pineda.
Molt bé, doncs si els sembla donem el... Sí, perquè clar, segurament que no arribarem a... L'únic que tenim en comú segurament en aquest punt, vostè i jo, és que al final volem una solució. El meu plantejament és que no passa prioritament per signar un manifest, l'hem signat i tots els punts estem d'acord. Cap punt no estem d'acord, però és que cap punt...
traspassa la competència, passa la responsabilitat als ajuntaments, no el de Pineda. La diferència és que quan vostè parla de Can Carreras ens fa còmplices o ens fa partíceps o responsables d'una situació que al municipi del costat
No li afecta a l'Ajuntament, però com és Pineda, ens passa la responsabilitat. Insisteixo, canvis normatius. No entrarem a discutir, perquè els municipis, ho diu la moció, l'ha llegit vostè, aquest punt. L'ha llegit vostè, és que li ha tocat. L'emoció la conec perfectament, senyora Biosca. Tenim greus dificultats, els ajuntaments tenen greus dificultats per entomar.
aquesta situació. Ho ha llegit vostè i Pineda no és diferent. També som, com vostè ha dit, però li dic que necessitem aquests canvis normatius que ens regula a totes les normalitzacions i per aquest motiu estem com estem, senyor Mora. Per aquest motiu estem, perquè si no s'hauria buscat solucions a altres llocs que tampoc han sigut capaços, perquè la normativa
tal com estava ara, era molt difícil d'aplicar en urbanitzacions ja creades, funcionant, amb cases fetes, amb uns històrics... Tot això ja ho hem dit. Per això? Tot això ja ho hem dit. El kit d'avui no era aquest. Exacte. Si li sembla, passem a la segona pregunta. Endavant.
Bé, canviem de tema. A veure, a mi m'agradaria fer... Bé, el mes de juliol de l'any 2025, l'any passat, quan es presenten les comptes consolidades de cada any, és a dir, avui hem treballat l'execució del quart trimestre, el tancament del pressupost de l'any passat, però el mes de juliol es consoliden les comptes i es presenta tot un informe.
Vaig aprofitar aquest tancament de l'any 24 per fer una pregunta del Romanent. Jo vaig fer una pregunta que hi havia en l'informe de Romanent 8,2 milions d'euros de tresoreria per despeses generals.
El govern en aquell moment va afirmar que tot això són magnituds comptables, que jo estava equivocada, que tot això no era com era, que s'havia gastat tot i que només havien sobrat 340.000 euros, 340.000 euros, 340.000 euros, perquè es va dir tres vegades.
Bé, avui, amb la liquidació del pressupost de l'any 2025, que hem discutit abans, entre tots, hem vist que hi ha un romanent de 14 milions d'euros, però que se'ns ha explicat com s'invertirien 11 milions d'euros. Bé, com ha dit vostè el Galtès abans que no ens podem fer trampes, i ho afegeixo, no ens podem fer trampes al solitari, que és la primera regla per anar malament, a mi m'agradaria saber, perquè
Tenim clar que els romanents no són diners líquids, són magnituds comptables, és un apunt comptable, però sí que són diners que podíem haver gastat.
Això sí, això no m'ho podeu discutir. És a dir, si en una línia pressupostària ens sobren diners, els tinguem en líquid o no els tinguem en líquid, els podíem haver gastat si haguéssim tingut ingressos suficients. Això és com és. Llavors, com ja m'ha respost a una de les preguntes que tenia preparada, que és que aquest any 2025 han sobrat 419.368,
Una cosa és el romanent, diners que tenim a punt comptable que podíem haver gastat però que no hem gastat, per tant no els tenim líquids. El líquid que va sobrar el 24 eren 340 i el líquid que ha sobrat el 2025 419.000 euros. La pregunta és, amb què ens vam gastar els 340.000 euros aquest any 25 i en què ens gastarem els 419 que ens ha sobrat l'any 25?
Perquè bé que tenim dret a saber amb què els gastarem els diners que ens sobran. I tant. Doncs, vostè ho va explicar, la liquidació de l'any passat, vam fer la mateixa explicació molt semblant a aquest any, i va sobrar 340.000 euros, i aquest any ha sobrat, de l'exercici, 419.000 euros. On van aquests diners? A rumenent. És a dir, sobren, sobren... O sigui, és de la liquidació... No, no, no. Un moment, un moment. T'ho hem preguntat on va. En què gastarem? És rumenent. És rumenent.
Però ho hem explicat. Miri, li torno a ensenyar. El romanent són 11 milions d'euros. Aquí hi ha 400... Sí, home, són 11 milions d'euros. Si ens ho expliquem, en tot el que ens gastaríem la plaça, tindrem la plaça a la població. El romanent d'on surt, senyora Llorenç? Llavors són 11 milions o 419.000 euros?
On està la diferència? Una cosa és el tancament, senyora Llorenç. Una cosa és el tancament de l'any. Vostè té un exercici, la família té unes despeses a l'any per gastar i uns ingressos. Quan acaba el 31 de desembre fem una foto i aquella família, en aquest cas és la família...
de tota Pineda, la de l'Ajuntament, li han sobrat 419.000 euros. L'any passat va ser, com vostè diu, 340. Vol dir que ingressos i despeses, tot el que gastem i no hem gastat per entendre el que hem gastat, al final la foto, el sobrant,
El sobrant, allò que podríem dir, què fem? Anem de festa o fem un viatge? Per entendre'ns, sobrant són 400.000 euros. Què fem? Es tanca el pressupost, igual que hem passat aquells 300.000 on va romanent.
Va al rumanent, no s'esvaeix. Llavors, del rumanent és aquests 11 milions que hem explicat, acumulat, i ho hem dit diverses vegades, acumulat, perquè no és d'aquest últim any. No ens han sobrat 11 milions de l'últim any. Són acumulats d'altres execucions, acumulat. Llavors, aquí és on nosaltres li hem explicat d'aquests 11 milions en què proposem una part del deute, aixugar el deute,
L'altra part ja està condicionada o són inversions noves que no teníem i que necessitem diners per fer front. Està clarit. Llavors, el mes de juliol de l'any 2025, quan em van dir que jo estava totalment equivocada, potser no estava totalment equivocada, perquè si aquests 340 entren a Romenent,
Tenim disponible 11 milions d'euros a repartir quan ens arribin els diners a repartir. És a dir, que el romanent que teníem el 25 també forma part del romanent. El romanent que teníem del 24 també forma part del romanent del 25. Vull dir que el relat que sobraven 340 que s'inclou en el romanent, jo no estava equivocada del tot quan dèiem que teníem un romanent disponible.
Em van dir que estava totalment equivocada i que no era certa... Tenim o no tenim 11 milions d'euros disponibles en Rumanent?
tenim un romanent acumulat d'11.250.000 euros. És disponible, no? Perquè ve que ens el gastarem. Llavors, com que em vau dir que no, que estava totalment equivocada, ho volia aclarir. No, disponible no. Home, ho tenim disponible per gastar. No, home, no, disponible no. Ja l'hem explicat. Disponible és un romanent acumulat.
Una part es pot dedicar a inversió o es pot dedicar a xugar crèdit. La meitat i meitat. La regla diu que es pot gastar la meitat. Sempre quan complim la regla de despesa, que hi ha altres criteris que ara no entrarem per no volia més, però s'han de complir uns criteris.
amb aquest romanent. I llavors, d'aquest romanent acumulat, fem la proposta de com una part va xugar deute, però una altra part va atendre noves inversions que ens han vingut, no les teníem pressupostades. Les altres van incorporar saldos. Ens hem gastat, des que vam fer el tancament, ens hem gastat, per exemple, 500.000 euros. Des que vam tancar l'exercici, hem agafat, com prestat aquest exercici, 500.000 euros per pagar factures...
Doncs ara ho retornem. És que aquests 416 no els he trobat a cap informe. Aquests 416 jo no els he trobat a cap informe dins de l'expedient. Ja m'ho passareu per escrit. 419... A mi m'agradaria saber, els 419, aquest càlcul de 419, o 16, ara no ho tinc a davant, d'on surten i que m'ho passéssiu per escrit? Perquè dins de l'expedient jo no els he trobat. Ni els 419, ni els 339 del 24, ni aquests. D'acord.
Mirarem. Vull veure aquests 416 d'on surten. Crec que tenim dret a saber-ho. Sí, clar, ho hem d'entendre tots. És complicat entendre-ho, però intentarem explicar-li...
Millor, per escrit, si vol. Vostè fa la pregunta i queda molt clara. Aquest resultat del pressupost 2025, el de l'any passat, però el resultat pressupost del 2025, jo li dic... Aquesta xifra que vostè dona? 419.000. A quin document està?
Perquè és que no l'he trobat. No, no, que m'ho passeu quan no tingueu o que m'ho passi l'interventor. Ho mirarem, li fem un result des de la intervenció per dir-li com arribem a aquests 499.000 i com vam arribar l'any passat pel mateix motiu que vam arribar l'any passat als 320. Exacte. Vinga, doncs li passarem per escrit. La següent pregunta.
Bé, la següent pregunta. Ahir vam estar a la rossada que organitzaven els veïns del Pinemar.
i quan vas a aquests llocs els veïns se t'adrecen i et fan consultes, preguntes, i una d'elles, i que considerem que és de rebut portar-la avui al ple, és que els veïns ens van demanar una parada de bus a l'entrada a l'organització de pujada. Ja ens van comentar que havien parlat amb vostès, que no ens havien acabat de dir ni si ni no, ni si ho pensàvem fer o no,
I la problemàtica s'ha accentuat una mica des que s'ha posat l'aldi allà, perquè hi ha molts veïns que poden baixar en bus a comprar l'aldi, però com han comprat no poden tornar a pujar. Necessiten tres o quatre carrers amunt per poder agafar una parada, perquè no tenen parada per tornar a pujar. Igual que si algú els deixa a peu de carretera, doncs no tenen parada de bus fins al cap de tres o quatre carrers. Hi ha gent gran, hi ha gent que no té possibilitats de caminar en excés, i la pregunta és...
Si és possible, si ho tenen previst, posar una parada en el PINEMAR, tal com hi ha la de baixada, de pujada. Doncs és cert, vam coincidir aquesta paella que vostè comenta i és cert que una persona m'ho va comentar i jo li vaig explicar, però ni sí ni no, no. Li vaig dir que no podia ser ara, no podia ser i entenc les necessitats, eh? El que passa que tampoc acaba d'entendre
Ara hi ha l'Aldi, però abans es comprava el carrer Furt i el problema per pujar segurament era el mateix, encara una miqueta més lluny, el carrer Furt, però en qualsevol cas entenc que és l'inici de l'urbanització, per entendre'ns,
La parada, quan es va posar en el seu moment, que sí que es va parlar amb els veïns en aquell moment, es va determinar que era millor al mig, que era millor en Onell, on està ubicada, perquè donava més servei, més àrea d'influència per a tothom, perquè la parada avall, si s'arriba a posar, tothom havia de caminar una mica més i que era una ubicació més central.
i més a prop de tothom i d'això ve d'aquí ve que la parada es posés a Nonell, era una mica més centralitzada. La proposta que vostè fa ara i que ja s'ha fet doncs es pot mirar, no és imminent perquè com hem explicat moltes vegades les parades del bus el circuit és circular i per tant ara mateix és un servei compartit amb calella i ara mateix si traiem
una parada, si posem una parada nova, afegim, hem de determinar quina eliminem, perquè els minuts de recorregut són els que sonen al terme municipal de Pineda. Per tant,
Ara per ara, demà, per entendre'ns a curt termini, això no és possible perquè tenim el que tenim perquè és compartit en un altre municipi. Hem estirat la corda amb el tema del CAP, ja ho vam explicar, que es feia la parada aquella més propera al CAP perquè entenem que és un servei públic en què
és el cap de Pineda, és el centre sanitari de tothom i per tant s'havia de fer aquest esforç, però insisteixo, una nova parada ara mateix serà difícil d'afegir dins del circuit. Bé, podem entendre la dificultat que vostè comenta, però també entenem la necessitat dels veïns. Crec que
Tot i que ho van parlar amb dues o tres persones, no va ser una de sola, i una sí que va manifestar-ho de l'Aldi, jo ho he argumentat d'aquesta manera, però d'altra es van dir que era una cosa que ells havien trobat a faltar ja de fa temps, no és perquè ara hagin posat l'Aldi. No, com vostè ha explicat-ho de l'Aldi. Sí, sí, està bé, no, no, cap problema. Però entenc que és una parada susceptible a ser estudiada, perquè si ja n'hi ha una de baixada, doncs crec que no costaria tant una de pujada.
Si als minutatges potser s'hauria d'ajustar la línia, però en lloc de treure parades, no sé si una parada afectaria tant el servei com per posar una parada més. És un apunt. I ara... És complicat. Bé, pot ser complicat, però és una parada que no t'has de desviar del recorregut. És una parada que ja està dintre del mateix esperar i engegar. Sí, perdrem dos, tres minuts, que és el temps de pujar o baixar. Però no és una parada que t'hagis de desviar per posar-la, sinó que està dintre del mateix recorregut.
Ho mirem. Jo li dic que les dificultats, quan sempre hem tingut les mateixes, a l'hora d'afegir noves parades, dins del circuit, evidentment, desviacions és molt més complicat, però dins del mateix circuit ve d'això, d'aquests tres minuts, ve els següents tres minuts, anem acumulant i, per tant, ve d'aquí la dificultat, però ho podem mirar. L'altra opció seria baixar la d'anonell
El problema és la pujada. Clar, donem sense servei. Justament el que costa és pujar. El que no podem fer és vestir un sant per desvestir-ne un altre. Al final la intenció és posar-ne una més per donar aquest servei a la gent que ho ha solicitat. Si ho poden mirar i donar solucions... Ho mirem, tot i que ja li dic que el servei que tenim ara mateix
que n'estem estudiant un altre de paral·lel, però el que tenim ara mateix en actiu, en funcionament, és bastant... Doncs així els hi transmetrem als veïns. Així què? Els hi transmetrem així als veïns. Perfecte. Doncs la següent pregunta...
La següent pregunta és, tenint en compte que la gestió de les colònies de Gats és una competència municipal que actualment l'Ajuntament de Pineda té un conveni signat amb l'associació Gatpi amb una sèrie de responsabilitats que té Gatpi, que és controlar
els gats a les diferents colònies, portar-los al veterinari si tenen problemes, netejar els espais de les menjadores, mantenir i incrementar, si és possible, el nombre d'hotels de gats, posar-los a menjar, instal·lar, mantenir i netejar tot aquest espai on tenim les colònies de gats.
Segons la informació que hem pogut extreure dels portals i també de resolucions oficials de l'Ajuntament i d'allà on sigui, hem estat buscant, segons aquesta informació, la retirada d'animals morts al municipi es realitza mitjançant
serveis propis de municipals i no mitjançant aquesta associació. Almenys això és el que hem trobat. Llavors, davant d'algunes queixes d'alguns veïns i també d'alguns voluntaris sobre possibles incidències en la recollida d'aquests animals morts a la via pública,
A veure si ens poguéssiu explicar quin és el protocol exacte de recollida i gestió dels gats morts de les colònies del municipi, que són els gats, no els que tenen propietari, que tenen xip, sinó els que estan a les colònies, quin és el gestor autoritzat que es porten aquests gats o aquests animals morts allà on es traslladin, perquè sembla ser que ha d'existir un gestor autoritzat que reculli aquests gats,
com es garanteix la traçabilitat i el compliment de la normativa sanitària en aquest procés, perquè hi ha normativa, hi ha una llei de benestar animal, aquí no es pot fer el que es vulgui.
I si teniu constància que aquestes incidències o aquestes irregularitats s'hagin pogut produir i si s'han produït, si ja s'han pogut prendre les mesures corresponents com algun ajuntament que hem trobat que ha hagut de millorar el seu protocol perquè també s'havien trobat amb una sèrie de problemes. Molt bé. Regidor, endavant.
Bé, li diré que és un tema que està en evolució. El Registre de Medi Ambient s'està treballant en un protocol que està definint totes les casuístiques. Fins i tot la retirada d'un poni l'altre dia que va aparèixer a Can Cornet, o la d'un senglar o la d'un animal gran. És diferent el tractament d'una bestiola gran d'una bestiola petita.
En teoria, i abans de la llei de benestar animal, un gat mort, un ocell i una gadina es considera un residu municipal. Teòricament, i no fa tants anys, es recollia i es podia tirar el contenidor. No fa tants anys. Ara no. La llei de benestar animal ho prohibeix i s'ha d'incinerar. Llavors, el tema és que cal acabar de concretar qui s'encarrega d'una cosa o de l'altra
Si es porta un servei veterinari de guàrdia que se'n pot fer càrrec, encara que tu no la tingues a casa, però que si se'n poden fer càrrec pagant factura. I amb això estem disponibles. Abans hi havia també una empresa que venia de més de 60 quilòmetres i que es nega a venir. Una de les coses que es proposava en el seu moment era la possibilitat de tenir un tanque congelador per coses petites, poder-les guardar i llavors
sortiria a compte quan vingués la empresa en qüestió per emportar-se'ls tots d'un cop per fer aquesta gestió. Però protocol oficial aprovat a Pineda d'una manera definitiva. Ara mateix, com a cosa concreta, no la tenim, estem treballant-ho i tant de bo no tardem molt en que sigui públic. Gràcies per les explicacions.
ens afirma que no hi ha protocol i que sí que pot ser que hi hagi hagut alguna incidència de la qual ens ha arribat a nosaltres la queixa, que per això faig la pregunta. Llavors, tinguem en compte que el dipòsit incorrecte de cadàvers que són responsabilitat del municipi és una il·legalitat, perquè no estem complint la llei. Que la retirada tard...
d'aquests cadàvers, d'aquestes animals morts, també pot generar un problema sanitari com el que ens vam trobar amb el poni o amb el burro que ens vam trobar allà darrere a Can Cornet. Però estic parlant de gats, no ens n'anem perquè això va ser una cosa excepcional que estava ja bastant avançat en descomposició. I la no entrega amb un gestor autoritzat és un incompliment de la normativa.
És a dir, que estem actualment en aquest punt perquè no tenim protocol i tampoc hi ha empresa autoritzada ni traçabilitat del que està passant. Això és així.
Hi ha algú que serà d'encarregar, però el que cal és acabar de concretar si això serà en un diumenge la tècnica de medi ambient que viu fora i no té guàrdies per dir alguna cosa o serà un servei de guàrdia a Pineda o la veterinària acceptaria un desplaçament per anar a recollir el cadàver. Cada vegada s'ha solucionat d'una manera, però al final el que sí es fa és deixar-lo en mans de gestor autoritzat. Avui en dia...
a una clínica veterinària, en teoria. Que el gestor autoritzat és una clínica veterinària que tenim aquí a Pineda o allà on sigui? El més a prop que tenim ara sí, com ho tenen a Malgrat o com ho tenen a Calella.
A mi no m'importen els altres pobles, m'importa el meu. És a dir, no tenim protocol, però sí que tenim gest autoritzat. Seria aquesta la situació actual? Ho dic perquè, com que em preguntaran què és el que hem contestat o els hi passaré l'enllaç, doncs ho sapiguem. Ja està. Què s'ha de fer? On s'ha de trucar?
buscar donar-li una sortida el més aviat possible. Però precisament per això és perquè de vegades aquestes indefinicions que volen d'un protocol que l'aprovem nosaltres l'estem treballant una mica perquè el tinguem clar tots plegats.
Molt bé, passo a la següent pregunta, perquè també la tinc. A veure, l'última pregunta és una qüestió sobre abocaments de terres que hem detectat recentment
en un solar situat en el sector PP7. El PP7 és una zona per desenvolupar urbanísticament, que s'anomenarà Ciutat-Jardí-Llevant, perquè tots ens entenguem
és una àrea molt gran, d'uns 44.000 m2, em sembla, darrere de l'IES Pineda i de l'Escola Mediterrània de Can Cornet. Segons hem verificat, aquesta en el geoportal urbanístic de Pineda, això és una parcel·la que està classificada a futur. El desenvolupament que hi haurà allà serà una part de zona verda
i una part edificable de forma intensiva. Això és el que hem vist allà. També hem consultat la normativa en matèria de residus, especialment en matèria de construcció, perquè els abocaments que s'hi fan allà són de sorra i alguna part de runa també.
Hem revisat la llei 7 barra 22, el decret 89 del 2010. Aquests abocaments només poden realitzar-se amb autorització expressa i control tècnic pertinent. A més a més, segons la normativa aquesta i urbanística de Pineda de Mar, els moviments de terres en un sector urbanitzable com és el PP7, només estan permesos quan existeix un projecte urbanístic d'urbanització i reparcel·lació ja aprovat.
Primera, la pregunta. Teniu constància que allà s'hi aboca sorra i dic qui seria el responsable? I, clar, la pregunta és si allà el projecte d'urbanització o reparcel·lació ja el tenim aprovat. Jo l'he buscat al cercador d'informació i documentacions oficials, el CIDO, i no l'he trobat. En el geoportal tampoc el document està...
Llavors, en el cas que hagueu detectat aquest abocament de sorres en part de runa, perquè vaig anar a verificar-ho, perquè això ens ho van dir uns veïns, clar, què fem? Perquè això, en teoria, no es pot fer. Disculpi, sí, sí, endavant.
Bé, doncs jo particularment no en tinc coneixement. Farem les comprovacions pertinents. No hi ha, com bé diu, no hi ha una gestió urbanística del PP7. Sí que han vingut persones interessades o propietaris que volien o tenien la voluntat de desenvolupar o què es podia fer allà.
Més que propietaris, perdó, rectifico. No recordo si eren propietaris o promotors interessats en adquirir aquests terrenys. No recordo exactament quina era la casuística, però sí que hi havia un interès de desenvolupar el PP7. No em consta que hagin entrat res. De gestió urbanística ja li puc dir que no s'ha fet res.
Per tant, demanaré als tècnics que facin aquestes comprovacions a veure què és el que s'està evocant en aquells terrenys perquè, ja li dic, no en tenia coneixement. Estarà bé que pregunti als tècnics perquè l'altre dia hi havia un camión de la brigada. Llavors, no sé si evocava o van allà a buscar alguna cosa o simplement s'ho estava mirant. Llavors, que els hi expliquin i amb el que els hi expliquin ens responen a nosaltres que així podrem tenir la resposta. Gràcies. Gràcies.
Molt bé, doncs anem per al grup municipal del Partit Popular. Té la parola el senyor Ollero, Andavane. Buenas noches. O estés... Hoy vamos tardillo ya, eh. Venga, vamos a ser rápidos, ¿no? Y concisos. Siempre el chascarrillo conmigo, pero es que ya se nos ha hecho largo el pleno. Sí, sí. No, no, no. Y aparte, es mejor reírnos que no discutirnos.
que había momentos de tensión y a ver si los podemos evitar. Tú lo arreglas. Eso, yo lo arreglo ahora. Vamos a ver, la primera pregunta es, ya la hice en un plen anterior, ahora tres, cuatro meses, era que viene a caso con el tema de Can Carreras, pero antes de estar lo de la moción ya tenía la pregunta preparada. Pregunté por el mantenimiento, porque decían que no podían hacer obras, que no está...
Recibida la urbanización y eso es evidente, pero sí el mantenimiento. Y me contestó la regidora Pérez que sí, que se iban a hacer mantenimientos. Esto fue antes del invierno, creo que en el otoño.
La queja de los vecinos viene a ser la misma, la poda y el arreglo de las calles por lo menos ser parcheado, que eso es mantenimiento y no hay que asfaltar todo. Ya hemos llegado al punto que esto ya es una cuestión de seguridad, porque en las calles hay algunas que es intransitable prácticamente y la poda es que hay calles que están que parece una selva. O sea, no pueden pasar los coches, dos coches juntos no pueden, ni en algunos tramos incluso uno va tocando
A los lados. Ahora ya nos viene la primavera, ya de aquí a cuatro días estamos ya con los problemas de incendios, etc. El año pasado también se dijo, y era para preguntarle, ¿se van a empezar a realizar realmente los servicios de poda y arreglado, aunque sea parcheado de las zonas más conflictivas? Gracias. Andaban, residuos.
És cert que hi ha manteniment que es podria millorar, s'ha actuat.
amb tema d'herbes, no en poda, amb tema d'herbes i de desbrossat, s'ha actuat, com per exemple en el carrer Miramar, que degut a tantes pluges com hi ha hagut, doncs creixen amb molta més abundància i justament en el carrer Miramar, que li comento, es va haver d'actuar perquè realment les herbes de banda i banda
arribaven pràcticament a la meitat del carrer i es va haver d'actuar, és cert. Es va fer el desbrós de tota la pujada per temes de seguretat perquè tinguessin prou visibilitat els vehicles quan pugen i baixen, doncs també s'ha parat atenció i, evidentment, amb tot el tema de desprendiments que hi ha hagut durant els temporals, doncs,
Han pujat moltíssimes vegades les màquines per tots aquests desprendiments. A vegades ens han avisat, després de passar, ens han avisat algun veí que hi ha hagut un desprendiment posterior i s'ha tornat a pujar. Que podria ser millorable? Clar, que podria ser millorable, no ho neguem i ho hem dit, és que ho diem obertament. Podria ser millorable, però sí que és cert que s'ha intentat fer tot el tema de desprendiments per tot el tema de rocalles, però sí que és cert
que contínuament està en un terreny que van haver-hi desprendiments i que constantment la policia també està alerta per quan va pujant per veure si hi ha desprendiments d'aquest tipus per poder fer el manteniment posterior amb serveis municipals. Amb tema d'herbes que comenta, s'haurà de seguir, s'haurà de seguir. Que s'ha actuat, sí, que s'haurà d'actuar més, també.
Esperem que no es pari i que es continuï, perquè realment és una situació ja una mica butxornosa, per no dir una altra cosa amb els vells, perquè ja passem de la seguretat i sempre dient que anirem fent, anirem fent, però no s'acaba mai. Sé que és molt de territori per fer-ho, però és que portem molts anys que s'ha deixat passar.
I, clar, s'ha de fer el manteniment d'una cosa que està bé i quan surt el primer forat tapar-lo és ràpid i senzill. Ara ja no. Ara ja sí que és pràcticament impossible. No tindrà prou asfalt en sacs per posar-ne allà. Tindrien que asfalt al carrer. Bé, anem amb una altra. A veure, l'altra vegada que vaig fer una pregunta sobre aquest tema, em va dir l'arcaldessa que no crearà l'arma social. Espero que aquesta vegada no es creïa.
pero es un tema serio y creo que bastante acertado traer al pleno. Es sobre el tema de la ocupación en Pineda. Desgraciadamente ha salido algún vídeo del parking de Pueblo Nuevo, que no me siento prácticamente orgulloso de ver a mi pueblo representado por esta clase de vídeos, y entonces la pregunta es
¿Qué tiene previsto el ayuntamiento? ¿Qué actuación tiene prevista para mirar de desmantelar ese asentamiento Ocupa? ¿Y qué medidas tiene para realizar? Urgentes, porque los vecinos están con muchas quejas y, aparte, hay incidentes constantes. Y ya también le transmito que es...
Otro punto caliente que se ha detectado es en el Paseo Costa Brava, que también hay una casa, que han entrado varios individuos, dará un mes... Menos, menos. Más o menos le iba a decir. Poco menos. Y también, si hay que estar alerta lo antes posible, evitar que te vengan con el típico ticket, ya van a decir que viven allí. Si se puede actuar rápido, la primera llamada...
Siento decirles que ya viven allí.
Tanto en un caso como en el otro caso que usted comenta. I sí que es cierto que estaría bien no fer una alerta social d'un problema que existeix. Tots ens som conscients. Tots coneixem alguna casa o algun pis. Per exemple, pensem en cases, però pisos també són ocupats i passa aquí i passa a tot arreu. Però a casa nostra també, que és el que ens...
el que ens preocupa. Per tant, aquests dos casos que vostè explica, els ocupants ja viuen allà. Llavors, parlem d'aquests que són darrers, però en podem parlar de molts altres. Què passa quan viuen allà? Anem a quin tipus d'ocupació tenim. Si és ocupació...
que es comporta, parlem clar, perquè jo penso que amb aquestes coses hem de ser molt clars. Si es comporten i no generen problemes de convivència,
és una responsabilitat única i exclusiva de la propietat. Per tant, l'Ajuntament què pot fer? Doncs poc, perquè en tenim molts, o som tots de bancs i que han fet aquestes ocupacions i que no generen problemes de convivència i té un procediment que ha d'iniciar el propietari.
Què passa quan això genera problemes de convidència? Altres problemes que en tenim molt pocs, però en el cas que vostè comenta de la caseta del passeig de Poblenou, és el cas que genera altre tipus de problemàtica. Aquí l'Ajuntament, malauradament, pot fer el mateix que en el primer cas.
En quant a l'ocupació, perquè és competència, o sigui, el que pot fer, el que ha d'anunciar i fer el procediment que pertoca és la propietat. Ara bé, en aquest cas que vostè comenta, hi ha un element afegit
que és la situació de la caseta, la situació de la construcció, perquè ens entenguem, no arriba caseta perquè li diem caseta per dir d'alguna manera, però la situació de la casa, de la caseta que han ocupat, en què no està en bones condicions. I per aquesta via l'Ajuntament sí que pot intervenir i de fet està intervenint. I hem fet dues coses. Una, parlar amb els propietaris, amb la propietat,
que ens hem assegut amb ells i els seus advocats per explicar la situació i explicar-los, per si no n'eran coneixedors, que em sembla que sí, però per si de cas, que tenien persones ocupant la caseta i que, per tant, que ens expliquessin en quin procés, en quina via estaven del procediment de desnonament. I dos, actuar en quant a l'edifici
no està en condicions. Llavors, hi ha un procediment que és la declaració de ruïna, que és el que vam parlar també amb la propietat i els vam explicar el procediment al qual començava l'Ajuntament. Insisteixo, és una propietat privada, però aquí sí que l'Ajuntament té possibilitats d'actuar
perquè la casa, la caseta, la construcció no està en condicions i pot generar problema, perill, tant pel que viu dins, però sobretot, que és el que més ens preocupa pel que transita per fora, perquè està en un lloc de pas i a l'estiu més. I, per tant, l'Ajuntament ha iniciat tot el procediment administratiu per decretar, per fer la ruïna i tramitar l'enderroc
de l'immoble. De la caseta, no arriba a immoble, disculpi. Le agradezco mucho que sea así el caso, porque de hecho era lo que le iba a proponer yo, que se destinaran los medios técnicos para que fuera lo más ágil y cercano posible el desalojo y la limpieza de aquel terreno, que creo que será una mejora importante para todos, o sea, incluso para los que están allí. O sea, que no estén allí viviendo en esas condiciones y
Espero que encuentren algo más adecuado. Si puede ser fuera de Pineda, pues mejor.
perquè el que és conflictiu aquí... Els hi farem saber el seu desig. Espero i deseo. Però insisteixo, jo penso que aquí la clau és que la propietat n'és conscient i que, per tant, fora a banda de les bromes que puguem fer, l'Ajuntament en aquesta part, en aquesta via, sí que pot actuar i, de fet, ja hem iniciat l'actuació.
Otra es el... También hicimos un PREC, creo que fue, sobre los vertidos de las zonas rurales. También han estado hablando de la zona del acueducto. Me acuerdo que me comentó la regidora que iban a incrementar la vigilancia de los vertidos ilegales que se encuentran por la zona del acueducto y detrás de Can Cornet y aquellas zonas apartadas de campo o bosque.
Era para saber cómo lo tienen, porque los vecinos vuelven otra vez a quejarse que o siguen los mismos vertidos o hay demás. O sea, que no se acaba de solucionar el problema. No sé qué medidas habían adoptado, dijeron que tomaban nota, que harían un plan un poquito más específico para cuidarse, pero a la vista de los hechos parece que no está dando efecto.
En aquest cas, el que es fa és intensificar la vigilància, perquè no és un punt. Si fos un punt, doncs mira, posàvem una patrulla i fins que els enganxem. Però malauradament,
la muntanya, l'àmbit agrícola no controlat o de muntanya i els camins són molt amplis i racons i raconets és molt complicat enganxar, enxampar en aquell moment que fan aquell abocament. Ja és difícil amb nucli urbà que ens trobem a vegades un abocament descontrolat, no de runa, però imaginem
a la muntanya. Pràcticament li podria dir que és bastant complicat i que el que sí que suposo que vam parlar en aquell moment no era intensificar aquesta vigilància i sobretot demanar col·laboració ciutadana perquè a vegades si és la mateixa empresa i això ens ha passat gràcies a col·laboració ciutadana que veiem que sempre és la mateixa furgo de la mateixa empresa que puja i baixa. Al final
s'acaba enxampant i sancionant. Però insisteixo que és complicat si són abocaments aleatoris i no recurrents per la mateixa empresa. És bastant complicat enxampar-los. Esperem que sigui així i que paguen els incívics que ensucien i ojalà que no tingui de posar cap sanció perquè ningú tira a dalt.
pero desgraciadamente es el problema que tenemos. A raíz de la crisis que se nos viene encima, que no es broma, y a la vista hasta que parece que va a ser larga, desgraciadamente, no parece que esto se vaya a solucionar el tema del conflicto de Irán, espero no ser...
A ver de mal agüero, pero parece que esto va para largo. O sea, va para largo y nos viene una subida de precios bastante importante, tanto para las familias como para el comercio de Pineda, que al final lo vamos a sufrir todos. El Gobierno ha puesto unas medidas económicas en tema energético y de bono social para las familias, que puedo estar de acuerdo, me gustaría que fuera más, pero es lo que hay. A ver si con eso hay bastante, pero creo que no va a ser.
Mi pregunta es, ¿el ayuntamiento tiene previsto alguna partida, por si esto se alarga, en tema de bonificación para los vecinos de Pineda y Comercio? Yo lo digo porque sería interesante que se fueran pensando en algo para que no nos pille, que yo espero y deseo que ojalá mañana se acabe la guerra y todos volvamos a estar felices y contentos, pero parece que la cosa no va por ahí.
Más que un ruego, pues una pregunta o al revés, como se lo quiere interpretar, pero creo que sería necesario que empezáramos a valorar ya ciertos movimientos porque no pinta bien. Gracias. Pues me deja sin palabras.
Sí, sí, sí. Jo crec que hem d'estar atents a com evoluciona. Té vostè raó que, segons aquest senyor, era una setmana, ja estàvem a punt d'acabar, ja anem per dos, tres, quatre, i tant de bo acabem aviat. El que passa és que, clar, són conseqüències tan macroeconòmiques
d'abast mundial i d'abast estatal, si vol, que en aquest cas, com vostè diu, s'han començat per posar mesures, per instaurar mesures a nivell estatal perquè ens afecten a tots i totes, a tots els sectors, sobretot els més vinculats amb el tema del petroli, de les comunicacions...
i esperem que ja s'han notat aquesta setmana ja han començat a notar-se baixada de preu, sobretot amb el tema de la benzina i del petroli.
I que esperem que calmem una mica i que donem a tots una mica aquesta calma de preus i que no se'ns dispari. Tenim una experiència molt recent, que va ser després de l'inici de la guerra d'Ucraïna i que també ens va passar. Jo penso que el govern, en aquest cas, sí que amb aquesta experiència i amb la pujada que van tenir altres productes nous relacionats, sembla que es va aprofitar per fer pujada de preus.
veurem, però jo insisteixo que són decisions i mesures d'un altre nivell perquè afecten
a nivell estatal i, per tant, anirem observant. A nivell de Pineda, evidentment, ens afecta. Vivim immersos també dins d'aquestes conseqüències, però anem a esperar perquè pensem que els problemes que tenim ara, a banda dels problemes que ens vindran,
doncs segueixen sent que tenim ja molts fronts oberts, el tema de l'habitatge, el tema d'arribar a final de mes, el tema de, comentàvem, el tema de les ajudes d'habitatge molt recents, que això són competència municipal o que podem ajudar aquestes famílies, pràctica esportiva, tema d'aprenentatge de...
musical, tema de serveis que sí que ens pertoquen i tenim competència municipal i per tant aquí estarem per seguir fent però clar que fora d'aquest àmbit és difícil que ara mateix amb la informació que tenim i de l'abast que estem parlant de moment que puguem actuar però bé, estarem atents.
Más que nada era en el ámbito municipal. Sí, sí. Les conseqüències són en l'àmbit municipal. Exacte. Para que estemos preparados porque esperemos que sea breve, pero esperemos que sea así. Otra pregunta que he tenido conocimiento hoy. Esta es un poco delicada por la reserva que puede tener la regidora en contestarme o la alcaldesa, en este caso porque es un tema de seguridad.
Estamos en alerta 4, si no me equivoco. Nos ha cambiado la alerta antiterrorista. Estamos en alerta 4. Y ahí me informan de que, a raíz de que se ha puesto el nuevo ALDI, al retirarse las plazas de aparcamiento que había delante del bingo, pues ahora la zona de entrada al parking, que ya era allí, no hay otra zona, desde la policía municipal,
Me traslada uno, bueno, varios agentes, que se tienen una brecha de seguridad. Porque el hecho de que pasen coches que no tienen identificados a la zona del parking les produce, en palabras textuales, una brecha de seguridad y más estando en alerta 4. Porque el vecino que está al lado, que ya conocen el coche, es gente que pasa y es un tránsito que teóricamente...
no debería de producirse. Entiendo perfectamente que es un local privado, una empresa, yo tampoco quiero perjudicarles en nada, pero le transmito lo que me han dicho, que tienen un problema de brecha de seguridad, palabras textuales. Entonces, supongo que será difícil encontrar una solución, pero me han insistido de que se le diera...
publicidad para que fueran conscientes de que tienen ese problema. Disculpe la pregunta, ¿la brecha de seguridad es para entrar al bingo?
La brecha de seguridad es para los agentes de la policía que están allí ejerciendo su función en la comisaría, o que pasan coches que no pueden estar identificados, pasan continuamente y en alerta 4 no se deben ni de estacionar ni de pasar con tanta asiduda por un puesto. ¿Y qué diferencia hay con antes? No acabo de entender el...
La brecha de seguridad, ¿cómo ha cambiado respecto a cuando había parkings delante del vino? Porque antes quizás pasaban menos coches al tener aparcamiento delante, no entraban tantos coches al parking.
No hemos observado que entren más coches a la zona de Epinemar debido a que no hay estacionamiento delante del bingo. No le veo la relación, sinceramente. Y la brecha de seguridad no me la han comunicado. Yo igualmente mañana preguntaré si hay una brecha de seguridad en la zona del bingo. Ya le digo que seguro que es difícil de tramitar la gestión porque entramos en el conflicto con la empresa que tiene la entrada allí en el parking.
y que tenemos la comisaría al lado. Sí, sí, insisto que no acabo de ver la relación en quitar los coches aparcados delante, para entendernos. Delante del bingo, antes había unos coches aparcados en hilera y se ha decidido por un tema de seguridad del ámbito, no del bingo, de seguridad para pacificar la zona, pues se ha hecho una parrilla donde no se puede parar
ni clientes ni no clientes. Precisamente por eso, que le vuelvo a repetir. Un momento, un momento. Entonces, no... Es una zona de estacionamiento que se ha decidido quitar para pacificar la zona y no haya gente aparcando a la vez que uno entra de la nacional o salida nacional pacificar esa zona y que sea lo menos transitada posible. La gente no se quede allí parada el mínimo tiempo posible ni aparcando porque hay una zona de aparcamiento nueva, ¿no? Nova, al costat
que hi ha molta zona d'aparcament i, per tant, consideràvem que no era necessari aparcar la porta d'aquest establiment que comenta. Llavors, el pàrquing del bingo inter d'aquest establiment ja hi era, per tant, fan ús del seu aparcament com a clients...
quan vulguin, i si no al carrer, perquè el carrer segueix sent de tothom que vulgui aparcar al carrer, però no acabo d'entendre el problema de seguretat per la comissaria, entenc que vostè és presa, que està darrere d'aquest establiment i, per tant, parlarem amb els comandaments a veure quin problema de seguretat hi ha. Li agradezco mucho que hablen con ellos y que les informen y si yo estoy equivocado con lo que me han transmitido ellos, que supongo que
lo dirán con conocimiento de causa, con la normativa que tienen, pues están en rectificar el desarrollo. Si es lo contrario, miren qué medidas se pueden tomar.
Ya le digo que seguro que será complicado. Yo me libre de ir en contra del negocio que está allí, que no me va ni me viene. Pero sí que es verdad que transmiten la inseguridad y el, entre comillas, el nerviosismo por la situación que también viene derivada de la situación global que tenemos. Y me lo han transmitido así. Yo se lo transmito y espero que lleguen a un punto de entendimiento con ellos.
Vale, pues eran las cinco preguntas. Passem al senyor Ortega, endavant. Té vostè la parla. Sí, moltes gràcies. Farem cinc preguntes. Primer és un preg i l'altre dia vaig estar en unes jornades de treball a la Diputació de Barcelona, unes jornades de treball sobre salut mental i vaig estar parlant, doncs,
amb la diputada i amb alguns membres del seu equip. Llavors, una de les coses que em van comentar és que hi ha un pla estratègic de salut mental dissenyat pels municipis amb partides econòmiques i també amb eines. I que Pineda de Mar no està inclòs en aquest pla estratègic de salut mental. L'entrada...
o la participació o adherir-se a aquest pla. Es pot fer a qualsevol moment i, per tant,
El PREC és que l'Ajuntament de Pineda formi part d'aquest pla estratègic de salut mental perquè tindrem més facilitats per tenir subvencions, per tenir eines específiques per l'Ajuntament. Avui dia és una problemàtica que està anant a més i sobretot que afecta a la gent jove. Per tant,
el nostre prec és aquest, que l'Ajuntament de Pineda es pugui aderir a aquest pla perquè ens aniria bé per a totes aquestes persones que estan patint salut mental. Moltes gràcies. Molt bé. Endavant. Crec que està la paraula. Agraeixo aquesta aportació i ho preguntarem.
ho preguntarem, perquè estem al cas del Pla Estratègic a Catalunya, que n'hi havia un que s'ha estat modificant, que està en tràmit parlamentari, el Pla Nacional de Salut Mental. D'altra banda, la Salut Mental aquí la gestiona la comunitat, la Comunitat Terapèutica del Maresme, que actua des de la zona de Premià fins a Lloret. Estem en contacte, fins i tot tenim una oficina nova,
i l'altre dia estàvem reunits per fer algun projecte conjunt de participació que pot aportar el municipi també en diversos programes i en diverses coses. Tot això està en evolució, però clar, que haguem rebut nosaltres una invitació directa com a municipi a adherir-nos,
A mi no m'ha arribat, però que la busco, tant de bo. Si està la porta abierta, allà vamos. Allà vamos. I ho parlarem a través dels interlocutors que gestionen tots aquests recursos, que d'altra banda també estan lligats a l'hospital, que també estan treballant en tot un procés de reforma del sistema, del mapa sanitari. Però vaja, que encantat. Busquem la informació i la comentem, si de cas.
Ah, perdó.
Ara, bé, doncs jo també buscaré aquesta informació i ja us la traslladaré. I com he comentat, és algo específic per als ajuntaments. Ja se sap que hi ha la Mancomunitat i altres com l'Hospital, però és una cosa específica pels ajuntaments. Doncs ja també buscaré aquesta informació. Bé, la nostra segona pregunta, ja el grup d'Esquerra Republicana ho ha comentat, el tema del pla d'asfaltat, que més o menys, doncs,
Ja he comentat unes coses, unes idees que nosaltres també teníem apuntades. Sobretot és molt important el tema de la qualitat, perquè sí que és cert que en el pla d'asfaltat anterior es va veure que el gruix de l'asfaltat era molt prim i això afectava que en un futur hi hagués forats. Un altre tema important...
A tenir en compte que potser s'ha de fer un seguiment de les obres és el tema de les pendents. Quan es va fer el pla d'asfaltat anterior,
Hi ha zones on quan plou l'aigua s'estanca i això també genera problemes que la gent té dificultats amb l'aigua acumulada de passar d'un carrer a un altre carrer. Per tant, és molt important la seva canalització d'aigües i tenir en compte les pendents per evitar aquestes acumulacions i que això també, a part de dificultat, la mobilitat també genera problemes i que es deteriora més fàcilment a l'asfaltat.
Això més o menys s'ha comentat. Llavors la pregunta és, a part dintre del pla d'asfaltat, o mentre es fa el pla d'asfaltat, també es treballarà l'eliminació de barreres arquitectòniques? Es té pensat, ja que es fa aquest pla d'asfaltat, també aquesta eliminació de barreres arquitectòniques, que encara ens queden algunes i per tant és important treballar en aquest sentit. Moltes gràcies.
Endavant, si vol contestar. Entenc que la pregunta és dintre del pla d'asfaltat. La retirada de barreres... Ah, és una altra pregunta? És que no sé...
un pla sobre l'emissió de barreres arquitectòniques, perquè quan es mou a l'espai públic es pot aprofitar per fer altres coses, com millorar les voreres, les barreres arquitectòniques...
Bé, si el que es refereix a barreres arquitectòniques és millorar l'accessibilitat, sí que en alguns punts està previst la millora de l'accessibilitat de les voreres en les que es va actuant. En determinades ocasions, en diferents ocasions, ho he comentat, que a mesura que es va actuant en els punts, aleshores es millora i s'acondiciona a nivell d'accessibilitat. Sí que hi ha diferents punts en els que es té prevista actuar.
Però com a barreres arquitectòniques entenem que engloba molt més que l'accessibilitat de voreres que vostè comentava. En quant a voreres, sí, està previst actuar. En quant a barreres arquitectòniques, quan trobem un cas que sigui necessari a nivell de mobilitat perquè hi hagi...
algun requeriment o perquè hi hagi alguna situació complexa, aleshores valorarem en el moment determinat que sigui necessari. No hi ha previst en general. Estem d'acord que barreres arquitectòniques engloba molt més que l'accessibilitat de voreres, però en quant a voreres, si la pregunta anava per aquí, en quant a accessibilitat, si està previst actuar, de fet es va actuant.
Moltes gràcies. La nostra tercera pregunta té relació amb les escoles. En els darrers dies hem vist com els mestres i professors feien vaga, que això també és un altre tema. Relació amb les escoles, nosaltres teníem un repte important, que és que hi ha escoles nostres que necessiten inversions i també manteniment. Hi ha algunes competències que són de la Generalitat, però unes de les altres que són municipals. Sí que és cert
que vam veure l'anunci per part de la Generalitat que l'Escola Horitzó va anunciar unes inversions de 200.000 euros. Jo no sé com està el tema, si ja tenim data per la previsió de fer aquestes inversions i si també sabem si hi ha d'altres escoles que també hi haurà alguna inversió i per part de l'Ajuntament si també s'ha fet algun tema de manteniment perquè hi ha algunes escoles que
estan una mica envellides i necessiten aquesta millora. I si per part de l'Ajuntament també es té algun...
algun programa de la situació en la qual estan les escoles i les possibles reformes i reformes que necessiten per tenir unes escoles en bones condicions. Hi ha tres o quatre que necessiten unes bones inversions. És saber com està el tema de la Generalitat, si invertirà i el manteniment per part de l'Ajuntament com ho està portant a terme. Moltes gràcies.
D'acord, passem la paraula a la regidora d'Educació. En aquests dos sentits, quines inversions tenim constància que la Generalitat pensa fer a les escoles de Pineda i quin manteniment fa o ha fet recentment o té previst fer l'Ajuntament de Pineda. Endavant.
Gràcies, alcaldessa. Bona tarda a tothom. Com bé ha dit, la Generalitat va fer l'anunci i ens va comunicar tant a nosaltres com a la direcció del centre i l'AFA de l'Escola Horitzó que es faria la inversió respecte a les infraestructures de les finestres
i també una part de la fossa sèptica que nosaltres tenim allà, perquè no hi aclaveguarem, perquè no s'hagi de fer tan assiduament com ho hem de fer habitualment al seu buidatge. Vam mantenir converses al respecte i ens van confirmar que sí que el RAM està aprovat i la idea és que el juliol,
comencin les actuacions per part de la Generalitat, perquè ho han de fer fora de l'activitat lectiva quan no hi hagi infants i joves al centre. Perquè l'haver de manipular vidres es considerava que era una mica més perillós i que, per tant, s'havia de treure qualsevol activitat.
I a l'estiu ja tenen previst fer, ja tenen fet els projectes i està endavant. Si no hi ha res diferent d'això va ser potser al desembre, que ho vam parlar, o sigui que és recent, ens han confirmat que sí, que ara a l'estiu es faran aquestes actuacions.
I per altra banda, per part de l'Ajuntament, les actuacions que portem des de l'any passat són principalment de pintura. O sigui, estem fent manteniments del dia a dia, però així, amb més envergadura que estem fent a tots els centres,
Són de pintures. L'estiu passat ja vam fer uns quants centres i ara, per exemple, el Jaume I en concret, que és molt gran, no es podia actuar tot de cop i es va fer la part d'infantil i aquest estiu es farà la resta que ens falta. D'alguna manera que d'altres centres que ja ho hem treballat,
perquè puguem portar-la a terme durant l'estiu, que és quan menys activitat, tot i que hi ha casals i d'altres, però sí que ja està previst que es pugui dur a terme. I, doncs, principalment pintures, perquè el volum és força important i és el que necessiten tots els centres aquesta mà de pintura. A part del dia a dia que van haver-hi, doncs que, com bé sap, són antigues algunes de les nostres escoles i necessiten algun manteniment
més recurrent que pugui necessitar d'aules, de lavabos, etc. En principi, el gran manteniment que estem fent és el de les pintures. Si necessitem més informació, aquí estem.
Sí, més que res perquè hi ha algunes escoles que sí que necessiten unes inversions importants i si és competència de la Generalitat, també per part de l'Ajuntament hauríem de demanar que aquestes inversions es puguin dur a terme. Si no són competències nostres, però també defensar les nostres escoles i que l'òrgan competent inverteixi.
Sí, exactament. L'hem parlat, com preguntava, què feia l'Ajuntament dins de les competències de l'Ajuntament, doncs a manteniment aquestes. Les inversions que escoles necessiten, que ja estem parlant d'infraestructures i que, per tant, escapa de la nostra competència, nosaltres sí que això, quan hem anat a serveis territorials, hem fet arribar perquè sabem que ens han de posar en un llistat, que això no és...
però que sí que ho han de saber d'aquelles escoles que es necessiten, sobretot de les que són més antigues, que com qualsevol edifici, quant més antic és, més necessitats tenen.
A veure si demanem i millorem una mica les nostres escoles. La nostra següent pregunta és arrel d'unes queixes d'uns veïns que es queixen que la instal·lació d'una cuina, d'un bar,
li genera uns fums i pensen que tenen com un perill d'incendis. Llavors han fet aquesta petició a l'Ajuntament, no han rebut respostes, estan preocupats i era per veure primer si se sabia aquesta problemàtica i després ja som coneixedors que...
que a vegades quan es fan unes reformes de les cuines, dels bars i hi ha d'haver una normativa en les sortides de fums i això també pot generar un perill, si també es fa aquest seguiment que aquesta obra es pugui fer d'una manera adequada perquè ja han passat
Alguns casos i alguns veïns tenen por. Era per saber si es tenia constància d'aquest incident i si també quan hi ha una obra important en una reforma de la cuina, això el que pot generar a la comunitat de propietaris i als veïns, si es fa un seguiment i una inspecció perquè aquesta obra estigui en normativa.
Amb la informació que ens dona, no li podem dir a quina cuina es refereix. Si vol, hi ha un bar. En tenim molts d'abast.
Si vol, quan acabi el ple, parlem de quin bar parlem i de quina reforma, perquè tenim forces bars a Pineda i, per tant, ara mateix no sabem a quin es refereix. Serà qüestió de mirar. En el tema de seguiment, sempre que hi ha una petició d'obra,
Hi ha un projecte, una reforma, en aquest cas d'un espai amb concurrència, com vostè diu, d'un bar, un restaurant o el que sigui assimilat, doncs clar, es fa el seguiment d'obra com qualsevol altra sol·licitud. L'altra cosa és si aquest bar l'ha sol·licitat o no l'obra. No ha fet la tramitació, hauríem de mirar, que esperem que sí, anem a suposar que ho ha fet i ho ha fet bé, i hauríem de mirar a veure això, no?,
en què consisteixen aquestes deficiències o que observen aquestes preocupacions per part d'aquests veïns i veïnes. Si li sembla, després ens diu i mirem l'expedient més concretament al cas que vostè fa referència. Endavant.
La nostra última pregunta té relació amb el pla d'arbrat, que és per veure quin seguiment s'està fent. I també, quan hi ha algun arbre, que a vegades no queda més remei, és molt important fer una bona comunicació i explicar els motius pel qual, perquè després no hi hagi tanta gent que es pugui indignar.
A part de saber el tema del Pla de l'Arbrat, saber si hi ha aquesta previsió a part de la reposició dels arbres quan s'han de talar, si també hi ha previsió de plantar més arbres i fer el seguiment del Pla de l'Arbrat, que és el que ens marcava la guia i si s'està complint. Moltes gràcies.
La pregunta és quan es decideix treure aquests arbres que són els que preocupen quan es talen aquests arbres i si fem plantació de nous.
però si fa el seguiment amb el Pla de l'Arbrat i després, a part, si també sempre està bé, anar més enllà i plantar més arbres. I si s'estan plantant més, aquesta és una situació. Sí, ara no sé si vol complementar, però el Pla d'Arbrat és com el pla director
a nivell d'espècies, a nivell de necessitats dels arbres que s'han de plantar. Ja ho hem explicat diverses vegades. Sempre que es decideix treure arbres, i ho hem explicat moltes vegades, sempre és d'una forma motivada. És a dir, mai és perquè aquest arbre no m'agrada o aquest arbre no.
sempre s'intenta, ho hem explicat també moltes vegades, però penso que és important l'aprenentor que fa en aquest sentit. Té un motiu i la majoria de vegades, no sempre, a vegades es veu molt clar i no es demana informe, però sempre que hi ha altres opcions o que es dubta de la conveniència, si ara o esperar, hi ha un informe tècnic que avala aquella tala. I sempre es planten, i també ho hem explicat moltes vegades, al final el còmput net,
d'arbres quan tanquem l'any sempre és major a l'anterior. Sempre es plantar més arbres dels que s'han hagut de tirar a terra. No sé si em deixo alguna cosa. Senyor regidor, endavant. Hola, bona tarda. Bé, també dic que ara estem tirant endavant l'inventari d'Albert Urbà, que aquí es pacificarà tots els carres amb tots els arbres, el nom de les ESPS ho tindrem tot el dia.
Dir-vos que aquest any hem plantat més de 120 arbres, ja no podíem plantar més perquè si no seria un altre operari només per regar arbres, llavors hem arribat al tope. L'any que ve, perquè els arbres han de regar quan són nous que ha seguit durant dos anys, llavors l'any que ve ja tindrem per poder plantar uns altres 140-150, em sembla que es van fer.
i anem d'aquesta manera. I el que diem sempre, si sempre es demana un informe, encara que hi ha vegades que ja ho sabem, però sempre és millor demanar un informe per treure l'altre. I ja està, i quan tingui el de l'inventari d'Albert Durba, ja t'ho diré.
Ai, doncs si no hi ha res més, avui una miqueta més tard al previst, donem per tancar la sessió del dia d'avui. Fins al mes que ve, que tinguin bon mes.