Bona tarda, regidors i regidores, públic també que ens acompanya avui a la sala de plens i a tothom que ens està seguint pels diferents mitjans com Ràdio Pineda o el canal YouTube. Sigueu benvinguts i benvingudes al ple ordinari del mes de febre. Abans de començar el ple, volem, en nom de tots els grups municipals del consistori, fer arribar el nostre escalf i el nostre més sentit condol a la regidora Verónica Rebollo per la pèrdua d'aquest mes de febre.
de la seva mare, encara és molt recent, així que una abraçada de part de tots i totes nosaltres. Si us sembla, comencem el ple amb el primer punt, que és la lectura i aprovació, si es cau, de l'esborrany de l'acte de la sessió anterior, una sessió que vam celebrar el 26 de gener del 2026,
Donaríem per aprovada aquest acte? Sí? Aprovem? Perfecte. Molt bé, doncs ja passem al punt número dos, que és el dictamen relatiu a l'aprovació del Pla de Prevenció de Drogues i Pantalles 2026-2029. Té la praula en Santiago Massip, regidor de la Salut. Endavant. Bé, bona tarda.
aprovar un pla de prevenció de les pantalles 2026-2029 no és una cosa improvisada ni breu. És el resultant d'un procés d'estudi, d'anàlisi, de contrastar informacions a nivell internacional, a nivell estat, a nivell generalitat i la nostra pròpia, per d'alguna manera poder justificar quin tipus d'accions ens poden ajudar a...
d'alguna manera treballar per una comunitat més resilient, més saludable i per ser capaços de detectar aquelles persones que per H o per B s'inicien en el consum de substàncies o elements addictius. Aquí hem d'incloure les pantalles que també estan molt de moda. I això de les pantalles què és? Doncs mira, l'iPhone, l'ordinador, la televisió i moltes coses.
El cas és que totes aquestes coses que poden arribar a generar un comportament inadequat i difícil de controlar per part de l'usuari mereixen donar atenció que no és qualsevol cosa. No és un tema que es pot anar a la farmàcia a comprar la pastilla X per resoldre aquest problema. De tota manera, aquest pla no és el primer pla
ja teníem un pla aprovat el 2018, era el Pla d'Addiccions 2018-2022, que no incorporava el tema de les addiccions a les pantalles. Des que va finalitzar aquell, estàvem en un marc d'un Pla Local de Salut, però teníem la necessitat de renovar aquesta estratègia de treball comunitari transversal i així es va fer saber a la Diputació que
ens dona suports tècnics, es va sol·licitar el 2024 i amb data 3 de febrer la Diputació ens va lliurar la finalització d'aquest treball per poder aprovar aquest pla conjunt, que seria el pla 2026-2029.
Dir que de l'observació de totes aquestes dades que ha estat molt participat, molt estudiat a través d'un comitè d'experts i també dels tècnics municipals, s'han observat algunes tendències, per això la importància d'actualitzar-ho, que es modifiquen en relació a plans anteriors. És a dir, hem pogut detectar que hi ha com una disminució, com una major atracció a l'alcohol, al tabac, per part de joves, eh?
per part del cànnabis, parlem de petits percentatges. Però aquesta tendència positiva ens anima a seguir perseverant en actuacions de sensibilització i de propostes alternatives moltes vegades a l'oci de la joventut. Contràriament també s'ha vist una tendència també a la millora en hàbits alimentaris o amb la possibilitat que el jovent
d'alguna manera també es busqui la vida per no sentir-se tan sol, tan trist, de vegades tan aïllat. Perquè en el tema de les addiccions no és només que de cop una persona ha contactat amb una substància i es torna boig, sinó que moltes vegades respon
un comportament fruit també de la interacció social, de com et tracten a l'escola els teus propis companys, de com d'alguna manera et diverteixes fora dels horaris lectius i molts altres componentes de com et relaciones amb la família, com la família t'entén o no t'entén, com la comunitat és protectora o no.
De totes aquestes coses, d'alguna manera, se'n fa tot un esquema perquè al final d'alguna manera es pugui arribar a proposar com un pla estratègic, que és com un paraigües, que ens justifica poder desenvolupar moltes actuacions. En aquest sentit, aquest pla...
d'alguna manera marca tres eixos principals, que els enumero. Un és la prevenció d'atenció als malestars de la comunitat. D'una manera genèrica estem dient que hi ha bosses de patiment o que hi ha persones que estan soles o que tenen una comunicació no fluïda amb la seva comunitat i poden ser persones que al final
pateixen, no? I de vegades les drogues són evasió, no? Digues-li, hi ha drogues molt socials i molt reconegudes com l'alcohol, que continua sent la droga principal, la més consumida, però que ens cal d'alguna manera treballar amb la nostra comunitat per fer que la gent
amb risc de soledat o amb diversos problemes, d'alguna manera puguem proposar les alternatives que es reconectin i que se sentin més bé. Això afecta totes les edats. Després hi ha un segon eix, que és la reducció de danys i riscos associats al consum de drogues i ús de pantalles, que es tractaria de poder identificar de manera precoç i que hi ha tota una xarxa
de treballadors, des dels professors de l'institut, als sanitaris, als educadors socials, per detectar quan el jovent d'alguna manera s'ha iniciat i té poc control sobre el consum de substàncies, coses que són
molt conegudes més pels joves que viuen la festa i especialment els caps de setmana que pels propis adults. I en tercer lloc, un eix que es diu de funcionalitat i sostenibilitat del pla que ens conmina a que treballem de manera conjunta. Tots per acord de ple municipal, però de manera transversal entre totes les àrees i entre totes les administracions que puguem tenir competència.
De tot això acaben sortint tota una proposta d'objectius i d'activitats específiques amb una descripció de molts detalls. És a dir, que això en mans dels tècnics, moltes de les activitats ja s'estan fent i el que es proposa són millorar-les, altres que poden tenir menys...
diguéssim valor, de vegades són substituïdes per altres noves propostes, però al final el que s'aprova ara és una planificació de vigència plurianual que ha de tenir un impacte transversal i que fixa compromisos i directrius per al conjunt del govern municipal.
Acabo. La proposta que es fa al ple de la Corporació és aprovar aquest Pla Local de Prevenció de Drogues i Pantalles amb la finalitat de promoure entorns més saludables, reduir els riscos associats als consums i a les conductes addictives i reforçar la capacitat de la comunitat
per viure amb benestar mitjançant una estratègia integral participativa i sostenible. I com a segon punt, disposar de la publicació del pla al portal de transparència a la tauler de la seva electrònica municipal. Gràcies. Gràcies, regidor. Passem la paraula al grup municipal d'Esquerra. Endavant. Moltes gràcies, alcaldessa. Senyora Rebolló, tot el nostre escalf i una abraçada molt forta. El seu pare, també.
Bé, nosaltres votarem a favor d'aquest punt claríssimament. Crec que en aquests moments, i davant del que ha explicat el regidor, el que està claríssim és com d'important és el treball en xarxa. En tot cas, això és fruit d'estudis, gent experta...
que al final això s'ha d'acabar traslladant i que transpiri en tots aquells elements al voltant dels i les joves, en àmbit de salut, en àmbit d'oci també, en àmbit educatiu i en àmbit de les famílies. Crec que és important perquè en aquest procediment i en aquest històric que ha estat explicant el regidor, crec que per alguna experiència que he viscut en alguna reunió,
falta això, a vegades. Quan es posa sobre la taula la possibilitat que siguin les famílies les que també aboquin la seva expertesa, precisament com a pares, tutors, responsables dels joves i les joves, doncs potser s'ha trobat una mica a faltar. Perquè a vegades, moltes vegades, se'ns passa paral, diguéssim. Hi ha famílies que
ja donen per fet que l'escola, que els punts d'oci, que allà ja una mica entre tots a vegades deleguem aquestes tasques a aquests aspectes. Jo crec que és molt important i que tot això que he explicat, més enllà que es pengi el portal de transparència, com això baixa, perquè al final a qui ens interessa és ajudar a donar eines als joves i a les joves precisament per poder reduir totes aquestes conductes de risc,
I per donar eines als i als joves, això s'ha d'acabar traslladant. I també a les famílies, que són les que poden donar-los aquestes eines. Per tant, a través de les AFAS, a través dels consells escolars de cadascun dels instituts, i diria també centres de primària, perquè això està començant. Molta problemàtica comença el cicle superior de primària. Per tant, això també seria interessant. I per tant, que tot això arribi amb tota la capitalitat possible
a tots els àmbits on els nens i les joves són usuaris. Celebrem la iniciativa, continuem amb la iniciativa i sempre esperant que aquestes dades millorin, perquè el regidor ha volgut posar sobre la taula coses en les quals hem vist millora en conductes entre joves i adolescents, però també hi ha altres que podem anar veient aquests dies que no ho són tant. Felicitats, en tot cas, i a favor.
Moltes gràcies, regidora. Passem la paraula junts. Té vostè la paraula. Endavant. Sí, moltes gràcies, Vero. Ja vam parlar, també t'acompanyem en aquest moment. Bé, nosaltres començarem, evidentment, posant... començant valorant molt positivament la feina tècnica que s'ha fet en aquest Pla de Prevenció de Drogues i Pantalles 2026-2029.
Elaborat gràcies, com ha dit el regidor, el recurs de la Diputació de Barcelona i posant valor el treball dels professionals, tant els de la casa com els externs que ha proporcionat la Diputació perquè aquest pla tiri endavant.
És evident que hi ha hagut una diagnosi. El regidor va explicar molt bé a Comissió Informativa i avui ens ho ha tornat a explicar. Hi ha hagut una diagnosi, hi ha hagut una feina molt profunda i creiem que això ha sigut encertat. El Pla posa el focus en la prevenció i en la coordinació entre serveis i en el treball, sobretot dels més joves, dels més petits i dels joves,
I això és important perquè quan una addicció ens pensem que és un tema individual, no és així. Quan una addicció entra en una persona, entra a la família sencera i, en definitiva, a tota la comunitat que envolta aquesta persona.
Perquè és un tema greu, quan una addicció entra a una casa no entra mai sola, sempre hi ha patiments, sempre hi ha frustració, sempre hi ha molta impotència i és aquí on els ajuntaments, que som els que estem més a la vora de l'individu, hem d'aportar solucions i hem d'acompanyar en aquesta detecció i en aquest intentar sortir d'aquest pou.
En quant a la informació que va facilitar el regidor a la Comissió Informativa, agrair el resum i voldria destacar en positiu, sempre en positiu, tot i que hi ha punts vermells, que, per exemple...
Hi ha un tema important, que és que els nanos, en tot el tema de la sexualitat, sembla que hi ha més aprenentatge a dins de les escoles. Aquest és un punt positiu. Hi ha menys pensaments suïcides. Tot això també és fruit d'aquesta elaboració d'aquest pla, perquè hi ha hagut una enquesta profunda a nanos de quart de l'ESO i, per tant, també s'ha de posar en valor tota aquesta informació.
Ara, clar, això és un document, és un pla que va molt més enllà. Hi ha tots uns anys de desplegament i aquí el que ens preocupa és com es desplegarà, quins recursos s'hi destinaran i de quina manera tot això anirà caminant a partir d'avui que quedarà aprovat
entenem que per unanimitat. Per la nostra banda, sempre disposats a treballar per prevenir i per perseguir totes les addiccions que fan una anul·lació de l'individu i a totes les famílies que pateixen aquest mal quan entra a dins de casa. Per tant, prevenció i sempre estar al costat de les persones. Gràcies. El vot és favorable, evidentment. Gràcies, regidora. Passem la paraula a Gustavo Ollero del grup del PP. Endavant.
Bona tarda. El primer és donar-me sentit condol, com ja vaig fer en el seu dia, i nosaltres votarem a favor perquè tot el que sigui millorar i avançar-nos a tota aquesta problemàtica que tenen els joves i no tan joves actualment, sempre estarem a favor i voldríem demanar que
Bé, demanant oferir-nos qualsevol iniciativa que tinguin que es tindran al nostre costat sempre per millorar. Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant, senyor Marcos Orteva. Té vostè la paraula.
Sí, moltes gràcies, senyora alcaldessa. Bé, nosaltres també ens sumem en el condol en aquests moments durs de la regidora Verònica Ribollo i tot el nostre escalf i suport. Respecte al pla, el nostre vot és favorable. Primer de tot, agrair tota l'explicació perquè es nota que s'ha treballat, que és un tema molt ampli, que es nota que
agraï tota l'explicació i tot el treball i després també felicitar a tot l'equip tècnic que ha fet que aquest document sigui una eina important per avançar cap als entorns saludables i al benestar. I també nosaltres, tots els regidors al que han anat...
comentant, també ens sumem perquè tots els aspectes són positius, però nosaltres també el que volem afegir és que veiem molt positiu el fet que s'introdueixi el tema de les pantalles perquè sempre amb el tema de les addiccions s'ha parlat de les drogues, de l'alcohol, però avui dia les pantalles estan sent un problema per la gent jove i per tant és important començar a treballar mitjançant lleis, mitjançant accions perquè
els comportaments o com es desenvolupa l'ús de les pantalles que sigui d'una manera raonable i que ajudi a aquest benestar. I després d'aquest pla, que està molt bé, el que cal és...
portar-lo a la pràctica i sobretot també el més important és tot el treball comunitari i que sigui de manera transversal perquè al final totes les regidories han de fer feina i han de fer treball perquè aquest pla sigui un èxit. Per tant, el nostre vot és favorable. Gràcies, regidor. Fem el tancament del punt. Endavant. Sí?
Doncs, evidentment, agrair a tothom el vot favorable. Ho he dit al començament, estem parlant de coses que no se solucionen a la farmàcia a comprar una pastilla, que tenen tota la complexitat. Aquí també s'ha comentat que de vegades tenim uns indicadors que ens fan pensar que estem disminuint en determinats consums, també en la població general. El tabac no és el mateix ara
que fa uns anys, però en canvi ha augmentat els papers. D'altra banda, a les enquestes ens surten moltes coses, també, no? El consum de pornografia, també és un tema que tampoc el traiem, però que és un tema que preocupa també a les famílies. Fins i tot amb algunes coses sembla que hem tirat cap enrere. En temps de VIH o en temps de...
de Covid les mesures preventives per part de la gent que es relacionava potser estava més caut en fer coses. Ara s'està contemplant que en les relacions també hi ha una disminució de l'ús de preservatiu quan continua sent una eina absolutament preventiva que cal seguir recordant.
O en temps alimentari, una guerra de tota la vida de dir que s'ha de menjar verdura, que s'ha de menjar pell, i ens apareixen les begudes energètiques que també fan furor. No es contemplen allò com a droga, però també hiperestimulen. És a dir, feina n'hi ha,
I hi ha motiu per adoptar o per creure que totes aquestes propostes d'actuacions paguen la pena. I amb això no direm que tenim la solució, però que hem de treballar contra les tendències negatives. Recordaria jo fa molts anys, quan estava estudiant, que deien que la lluita contra la droga no és la guerra contra la droga, sinó afavorir polítiques de salut.
Agafem-nos una mica amb això. Per tant, on fa gent aquesta salut poblacional, la salut de la família, la salut del nen i del que sigui, tenim problemes de risc, problemes d'aïllament i tendències de vegades que fan mal dir cap al suïcidi, que també és una cosa que amb joves també ens ha copsat molt. Tot això també està inclòs en aquest pla per poder intervenir de manera integrada.
I acabo sobretot dient que aquest pla, encara que jo faci portaveu, no és un pla que neix de la regidoria de Salut, que és un pla absolutament compartit amb totes les regidories, entre les que ha estat benestar social, ha estat joventut, ha estat esports, ha estat igualtat, ha estat joventut. Vull dir, entre els tècnics han fet una taula de treball molt potent i comparteixen aquest guió. Moltes gràcies.
Molt bé, gràcies, regidor. Aquí seguim amb unanimitat afavorint el que deia el regidor, aquestes polítiques de salut per intentar fer prevenció en temes, en aquest cas, de drogues i ara també de l'ús responsable de pantalles.
Molt bé, doncs, si us sembla, passem al punt següent, que és el punt número 3, i és el dictamen relatiu a l'aprovació dels comptes anuals de recaptació que presenta l'organisme de recaptació i gestió tributària corresponents a l'exercici 2025. Té la praula el regidor d'Hisenda, Cabira Aguirre, endavant.
Moltes gràcies, senyora alcaldessa. Vista la relació nominativa de dutors i tres a cobrar import a les quanties següents. Pendent de cobrament en període voluntària, és a dir, encara en període de pagament el 31 del 12 del 2025. Rebuts, que són els impostos que es capten en un padró, és a dir, a l'IBI, en UALS, per exemple, donen un import de 71.331,16 euros. I les liquidacions, que són la resta, 555.233,21 euros.
que fan un total de 626.664,37 euros. I perquè fa el pendent de cobrament a període executiu, fa un rebús de 3.989.843,64 euros i la liquidació és un saldo de 2.509.566 euros, per total de 6.499.409,64 euros.
I per últim, autoritzar i disposar i reconèixer les obligacions de la despesa de la costa de la gestió de recaptació per un import de 202,619 a 93 centis. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Té la paraula Esquerra Republicana. Endavant. Aprovat.
Molt bé, gràcies, regidor. Sí, nosaltres també ho aprovarem, però fer un comentari, fer extensiu al plenari un tema que vam comentar a la Comissió Informativa, que és que aquests 6 milions d'euros que hi ha de cobraments pendents, que intentéssim amb la mesura del que puguem, que és el que vam comentar, de cobrar tots els que es puguin, perquè els estem arrossegant des del 2007,
i que els que no es puguin cobrar o que siguin ja incobrables, perquè d'aquests segurament hi haurà quantitats molt petites que porten a que no es puguin cobrar, doncs que intentem fer alguna cosa per no anar arrossegant aquests 6 milions d'euros any rere any. Res més. Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant. A favor.
A favor, vostès? Sí, a favor. A favor. Molt bé. Doncs, si el sembla, passem al punt següent. És el punt número 4, el dictamen relatiu a l'aprovació dels comptes anuals de recaptació de multes que presenta també l'Organisme de Gestió Tributària corresponent a l'exercici 2025. La paraula del senyor Aguirre. Endavant.
Moltes gràcies. Segons l'informe més de la tesoreria, l'informe del període voluntari i executiu del període 2007 a 2025 dona els següents números. Un càrrec de 3.181.539,38 euros i uns cobraments de 1.613.88 euros. Dona un pendent de 2.174.925,50 euros.
el saldo en suspensió, és a dir, el saldo que està pendent o parat per moltes causístiques, en aquest cas, per exemple, un recurs i de més, donant un total de 7.810. I per últim, autoritzar una disposada a reconèixer les obligacions per la despesa de gestió de recaptació per un import de 56.874 en 36 euros. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Bona tarda. Tal com comentava el company Joan,
La comissió es va treure aquest tema i es va comentar d'intentar reduir tota aquesta despesa que tenim, aquests diners que tenim retinguts en aquestes multes, que són 2.174.000, intentar anar com a mínim, no per les petites, sinó com a mínim buscar els imports grans de les multes i anar a buscar com a mínim aquestes
perquè és un import molt elevat i que ve arrossegat des del 2007. Per tant, sí que sabem que n'hi ha molts imports petits, però segurament que hi haurà alguns imports elevats i és aquí on podríem intentar reduir aquesta despesa. Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant. Sí, a favor.
A favor. A favor. A favor. A favor. Sí, ja vam comentar comissia informativa, tant del primer punt com del següent, de multes, doncs que miraríem, no? Perquè és cert que és acumulat, és un import que anem acumulant any rere any, és un tema molt tècnic. En aquest cas, doncs,
a Pineda s'anem acumulant des del 2007, doncs haurem d'estudiar tant si tècnicament en algun moment hem de deixar d'arrossegar tants anys perquè és ben cert que probablement des del 2007 ja són multes de difícil cobrament. Està clar que són les multes que han anat dins de períodes executius, que no s'han pogut cobrar per diferents motius, però que es van arrossegant a nivell tècnic i
sempre en parlem, però haurem de mirar també amb l'organisme a veure quina metodologia també s'utilitza en altres municipis i si cal, i si no cal per entendre'ns, no arrossegar des de fa tants anys que ara ja és bastant improbable. I també, com deia el senyor Mora, sempre que sigui possible fer aquest cobrament, o insistir, de la manera que sigui, sempre que el cos...
amb eficiència, doncs, surti a compte. Doncs, si els sembla, passem al punt següent, que és el punt número 5, que és la ratificació del decret d'alcaldia de 23 de gener en relació a les aportacions del finançament municipal al Consell Comarcal del Maresme per l'any 2026. Té la paraula de nou el senyor Aguirre. Endavant.
Moltes gràcies. En aquest punt volem ratificar l'apuració de l'escrit de delegacions que va presentar el nostre Ajuntament sobre les aportacions al finançament del Consell Comarcal d'Esmeresma. En aquest escrit
Destaquem que estem d'acord amb la quota que portem proporcional al nostre municipi, és a dir, als nostres habitants, i en funció també als serveis que rebem per part del Consell Comarcal, si bé per al finançament de les despeses per no prefinançar futurs dèficits. És a dir, pel que he donat el cas que la liquidació es presentés al dèficit financer en termes de comptabilitat, caldria efectuar una liquidació complementària
Els municipis, en cas contrari, que es deduïs un superàvit financer, caldria efectuar la devolució dels ingressos indiguts a favor del municipi. Per això els demano el seu vot estimatiu. Moltes gràcies. Molt bé, té la paraula esquerra endavant.
Bé, gràcies. Bé, nosaltres en aquest punt votarem en contra per dos elements. Votem en contra d'aquesta ratificació, que no té cap mena d'afecte. O sigui, en la pràctica és totalment inútil el nostre vot en contra, entre altres coses perquè aquestes al·legacions ja s'han entrat al Consell Comarcal, ja estan pendents de valoració per part del Govern del Consell Comarcal. Però nosaltres votem en contra per dos temes. Un pel fons i l'altre per la forma.
Pel fons és perquè nosaltres en principi no estem d'acord amb aquestes al·legacions. El deute, el dèficit que arrossega el Consell Comarcal fa molts anys per un infrafinançament per part de les administracions és gran. El Consell Comarcal dona molts serveis als ajuntaments. Hi ha uns ajuntaments que tenen més recursos però d'altres no tant a nivell tècnic i, per tant,
fan servir aquests serveis i nosaltres com a Ajuntament de Pineda som usuaris de serveis, com per exemple amb l'empresa Mixta Resmarc per la recollida de les fraccions.
De tots aquests serveis que dona el Consell Comarcal hi ha unes despeses, hi ha unes despeses directes i indirectes. Les despeses directes, cada municipi pel servei que rep ha de pagar una part, el problema està en les despeses indirectes, quin és el repartiment que es fa. I, per tant, aquest repartiment, que el percentatge, tal com estava plantejat ara, el que feia era gravar
en accés als municipis que inclús reben aquests serveis, perquè són serveis indirectes, despeses indirectes. Això és, si ens fem una idea, doncs qualsevol servei que ofereix l'Ajuntament dona un servei, com per exemple el de la llar d'infants, i per tant hi ha un cost,
i per tant els usuaris de la llar d'infant paguen, però la resta de Ciutadans de Pineda també paguen costos indirectes d'alguna manera, perquè al final els recursos surten de tots els impostos, taxes de Ciutadans de Pineda. Per tant, sempre el repartiment dels costos, dels serveis que ofereix un Ajuntament, no recauen només i exclusivament en aquell usuari,
sinó que hi ha uns costos indirectes que es reparteixen en totes les despeses i en tot el tema del finançament a nivell local. Això passa al mateix del Consell Comarcal. El Consell Comarcal té un finançament molt deficitari i el que tenim al Consell Comarcal són tècnics, treballadors, treballadores i serveis que ofereixen serveis als ajuntaments. El problema és com es financia això.
I el model, el Consell Comarcal, s'ha anat veient altres models a nivell del territori i s'ha decidit un nou model que comporta que un 5% d'aquests costos es posin per parts iguals a tots els municipis, que és com el model que fa, similar a l'ACM,
però després s'ha triat un altre percentatge que ha de beneficiar ajuntaments que en aquest moment tenen un excés de cost a aquests serveis per al percentatge que estava plantejat anteriorment. Per tant, nosaltres creiem que les al·legacions que presenta el Partit Socialista no tenen motiu de ser, però, com deia, també votem en contra per la forma. I és que, malgrat que s'havien d'entrar les al·legacions el 23 de gener,
Recordo a aquest govern que el 19 de gener va haver una junta de portaveus,
I a la Junta de Portaveus se'ns hauria pogut dir, ostres, mireu, estem plantejant unes al·legacions, que són unes al·legacions que el Partit Socialista de la Comarca del Maresme ha decidit presentar a tots els municipis on governen, i per tant aquestes al·legacions van en aquesta línia amb aquesta altra. Si més no, està informats. És a dir, no està informats quan portem aquí una ratificació. Perquè, clar, és que no podien anar al ple...
Perquè el ple va ser el dia 23 de gener i ja no donava temps perquè el límit per presentar les al·legacions era el 23 de gener. Però hi havia una junta de portaveus. Per tant, per què estan les juntes de portaveus? Doncs per informar de temes rellevants. I jo crec, o creiem, que unes al·legacions a un tema tan rellevant com és el finançament del Consell Comarcal, doncs és un motiu de poder haver estat explicat a la junta de portaveus. Per tant, per fons i per forma, votem en contra. Gràcies.
Gràcies, regidora. Passem la paraula al grup Junts. Endavant. Sí, moltes gràcies. Bé, nosaltres volem començar dient que, per una qüestió de fons, creiem que els Consells Comarcals són administracions necessàries, això vagi per endavant, especialment per garantir serveis a ciutadans i donar suport, especialment als municipis que són mitjans i que són petits. També creiem que el problema de fons no és aquestes al·legacions ni és el...
la informació que envia el Consell Comarcals als ajuntaments, sinó que el problema de fons és l'infrafinançament estructural del món local. Perquè mentre el fons de cooperació no millori les seves aportacions,
En el cas del Maresme, perquè tot surti bé i quadri es necessiten uns 200.000 euros, perquè tot surti bé i tot quadri. No és tant, no és tant. Vull dir que estem parlant aquí d'unes finances, el que s'està demanant als ajuntaments no és tant. Si el fons de cooperació, que depèn de la Generalitat, tingués un repartiment més equitatiu o més just o més suficient, el que estem portant avui aquí a ple no seria necessari, perquè ja...
s'autofinanciaria des d'una altra via i no directament des dels ajuntaments. Llavors, la qüestió no és si hem de col·laborar amb el Consell Comarcal o no, sinó és com fer-ho. Aquí el Consell Comarcal envia una consulta a tots els ajuntaments que ja li agradaria al Consell Comarcal poder ser autosuficients i no haver d'enviar aquestes consultes als ajuntaments i poder
tenir una finançació més justa, sobretot amb el que dic del fons de cooperació. També l'empara la llei en aquestes liquidacions, l'empara la llei a l'article 41 d'Organització Comarcal de Catalunya. És a dir, que al final, passi el que passi, acabarà pagant-se. I després també m'agradaria...
Parlar de dades, perquè potser estem parlant que és una quantitat exagerada. El que proposa el Consell Comarcal per l'any 2026 a girar a l'Ajuntament de Pineda són 62.661,34 euros. A veure, és una quantitat, però no estem en els pobles que més gira el Consell Comarcal. Si això ho portem a població, són 2,13 euros per persona.
per habitant, en població del 2014. Això ens situa en el lloc 25 dels 30 municipis que té la comarca del Maresme. És a dir, que relativitzem aquest import i entenem que és una contribució moderada en termes comparatius amb altres pobles.
Després, i no puc deixar de passar-ho per alt, nosaltres ara portem aquí unes al·legacions d'aquesta consulta que ha fet el Consell Comarcal del Maresme sobre la financiació, però no ens oblidem que l'Ajuntament de Pineda continua tenint un deute
des de l'any 2018 amb el Consell Comarcal, que el divendres ascendia a 777.000 euros amb 36 euros i 96 cèntims. Llavors, clar, ajudem-nos tots una mica i siguem tots una mica més equitatius. Aquestes al·legacions per responsabilitat institucional i per garantir tots els serveis comarcals, nosaltres hi votarem en contra. Gràcies.
Molt bé, gràcies, regidora. Passem la paraula. Senyor Ballero, endavant. Nosaltres també, per coherència amb tot el que s'ha dit, també votarem en contra i mirem a veure si per la pròxima vegada podem tenir la informació més a la llengua. Endavant. Sí, moltes gràcies, senyor alcalde. Per una part, podríem entendre el tema de les al·legacions perquè al final els municipis, doncs,
haurien de pagar el que gasten. Però també hi ha el concepte de solidaritat. Al final, jo crec que el problema és molt més complicat, molt més complex.
I per tant, la nostra valoració és que hi ha coses que podem estar a favor i coses també que no estaríem en contra. Primer de tot, el problema real és la falta de finançament dels consells comarcals i de l'administració local. I això actualment depèn de la Generalitat i per tant, en aquestes
al·legacions també hi ha un reclam que a la Generalitat finançés millor el Consell Comarcal. Per tant, veient tota l'elaboració, pensem que sí, per una part els municipis han de pagar el que gasten, però per altra part veiem que
hauríem d'anar més enllà i atacar el problema real, que és el finançament dels consells comarcals. I, en aquest cas, depèn de la Generalitat. Per tant, el nostre vot en aquest punt serà abstenció. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Em sembla que no ens hem explicat bé
I m'agradaria aclarir-ho perquè quedi clar quin és el plantejament de les al·legacions, perquè estem parlant del model i en cap moment aquest govern ha qüestionat el model que en podríem haver discutit
i opinat, però no és aquest el cas. És a dir, és un tema molt més profund, com deia la regidora Mònica Palafint, doncs complexa, el fons és complexa perquè rau justament d'aquesta manca de finançament, o tots estem d'acord amb aquest infrafinançament que tenen els consells comarcals i aquí estem tots d'acord. No qüestionem el model fins ara, i penso que és important fins ara,
es feia el càlcul de les aportacions on no arriba al Consell Comarcal, es feia un càlcul de com finançar aquesta diferència per ajustar ingressos i despeses, perquè com totes les administracions, el Consell Comarcal també té d'ajustar el seu pressupost per poder-lo tirar endavant, per poder-lo aprovar.
Però no estem qüestionant això, insisteixo, ni el mètode de càlcul que s'ha canviat. Ara hi ha un canvi i, com bé deia la regidora, ens tocarà pagar uns 62.000 per fer-ho rodó. No estem qüestionant quan ens toca pagar, que tenim la nostra opinió i potser
hauríem proposat, no estem al govern del Consell Comarcal i, per tant, no és segurament la nostra millor opció. Però, insisteixo, no estem qüestionant això, que tenim clar que tots hem de portar al Consell Comarcal i segurament la millor manera que hem trobat per...
cobrir aquest forat. Insisteixo, no estem qüestionant això. El que estem qüestionant i les al·legacions van en el sentit de què passa si una vegada tots hem aportat aquests diners, que a Pineda ens toca 62.000 euros i cada municipi amb el càlcul que ens proposen ens aportaran diners de diferent quantia, què passa si quan tanquem l'any, que també ho fem totes les administracions,
S'obre diners, hi ha romanent. El que estem qüestionant és, i que aquest nou model no ho contempla o no se'ns ha explicat, i per tant aquí pensem que és important, i d'aquí ve l'al·legació, que quan hi ha sobrant, és a dir, si hi ha sobrant, que està clar que s'ha de tancar en positiu, no podem gastar més del que tenim per entendre'ns, cap administració, pel Consell Comarcal tampoc, si s'obre,
X 100.000 euros, que és el cas, per exemple, de l'any passat, que es va tancar en positiu, molt poc positiu, però en positiu, doncs que pensem que aquest positiu, donat que tots els ajuntaments han hagut d'aportar diners de forma extraordinària, fora del seu finançament ordinari, doncs que aquests diners es retornin als ajuntaments de la mateixa manera que s'ha aportat, amb la mateixa proporció.
Ni Pineda és més que Mataró, ni Mataró és més que Calella. Tots hem de portar, justament pels motius que hem comentat i per aquesta solidaritat. No tots tenim els mateixos recursos i, per tant, això no es qüestiona. Però insisteixo que l'al·legació va en aquest sentit, que en cas que hi hagi rumenent, que hi hagi sobrant,
Aquest sobrant, pensem que no s'ha de quedar al Consell Comarcal, sinó que hauria de quedar clar que retorna o que compensa l'aportació de l'any següent, que segurament l'any que ve seguirem aportant, no s'haurà solucionat aquest problema. Que compensi l'any següent, malauradament pensem que no s'haurà solucionat el tot. Per tant, estem disposats a que compensi l'any que ve i que vagi aquesta bossa comuna de tots, que és més solidari,
que aquest sistema i que pensem que el que no és just és que es quedi a la bossa del Consell Comarcal, sinó que retorni en la mateixa proporció als ajuntaments que han fet les aportacions.
És aquest. No sé si amb aquest aclariment seguiu tots els grups municipals opinant el mateix. Si és així, no hi ha cap... Ho deixem així, eh? Però volia fer aquest aclariment perquè penso que les delegacions van en un sentit totalment diferent de les vostres intervencions i penso que havíem de fer aquest aclariment. Vol afegir alguna cosa? Endavant.
Sí, bé, crec que l'argument del govern municipal és molt, anem a dir, es queda molt amb la superfície. És a dir, si aportem més i hi ha romanents, es tornen els diners. Si això ho apliquéssim a l'administració local, segurament després de tants anys que el govern arrossega romanents
i decidíssim que aquells impostos que han pagat els veïns els retornem perquè tenim un romanent, crec que les butsaques dels veïns de Pineda estarien molt contents. Crec que és un discurs bastant planer. Vostès saben perfectament, malgrat que ara no governin el Consell Comarcal, aquí crec que d'aquí plora la criatura,
malgrat que no governin ara, han governat altres vegades. I saben perfectament que hi ha inversions que el Consell Comarcal no pot fer també per manca de pressupost. Per tant, el fet que el Consell Comarcal tingui uns ingressos que siguin els que cobreixin les despeses indirectes, tornem a repetir, i això després permeti que hi hagi un romanent, el Consell Comarcal és una maquinària molt gran
que fa una gestió de tota la comarca del Maresme, el qual és un missatge primer que és fals, és que el Consell Comarcal arribarà un moment que tindrà molt de romanent i tindrà tants de diners que podrà fer un xec... No, no. És a dir, jo crec que parlàvem del principi de solidaritat. El principi de solidaritat es basa també en que en aquest repartiment
es contempla la possibilitat de sanejar números i que el Consell Comarcal pugui seguir fent la seva funció a nivell de la comarca. Per tant, està claríssim, és a dir, nosaltres mantenim el vot en contra, ja ho hem dit, és a dir, fons i forma, fons i forma, i ens ratifiquem amb les dues, malgrat l'explicació i l'aclariment de l'alcaldessa, que entre altres coses sí que és veritat que ho teníem clar, però malgrat això ens ratifiquem. Gràcies.
Molt bé, queda clar alguna altra aportació? Una cosa pendent? Perfecte. Doncs passem al punt següent, que és el punt número 6, dictamen relatiu a la modificació de les bases d'execució del pressupost 2026. Els punts següents tenen relació, potser ara ens fem una mica repetitius, però s'han fet així. És a dir, és el punt 6, el punt 7 i el punt 8.
I després també hi ha un d'un compte relacionat amb aquest tema. És un tema molt administratiu, si voleu, però, si els sembla, els fem per separat, que quedi clar cada punt, però que ens anirem repetint, potser, perquè són temes que estan vinculats. Per tant, si ens explica primer el dictamen relatiu, com dèiem, de les bases d'execució del pressupost 2026, té vostè la paraula.
Moltes gràcies. Efectivament. El tema de modificació de base d'execució del pressupost seria per afegir una inclusió, fer una partida nova, i una modificació del pressupost del 2026. I en què consisteixen? La inclusió es tracta d'una nova subvenció nominativa, en aquest cas per a favor de la Fundació Privada Teatre Claver,
en consonància amb la modificació estratègica de les subvencions de l'any 2026. I la modificació es tracta d'una ampliació de l'import de la subvenció de l'alfa d'horitzó per un import de 1.700 euros. També en consonància, evidentment, amb el pla estratègic de subvencions. Moltes gràcies. Gràcies. Té vostè la paraula. Endavant. A favor. A favor. Nosaltres també podem, a favor. A favor.
A favor. A favor. A favor. Molt bé, gràcies. Doncs passem al punt número 7, que és el dictamen relatiu a la modificació del pla estratègic de subvencions. Endavant. Doncs relacionada amb el punt anterior, que també la relació amb el punt anterior, el seu fos a favor parla d'una acabada a aquesta ampliació i modificació del punt anterior. Moltes gràcies. Molt bé. Té vostè la paraula. A favor. A favor. A favor.
A favor. A favor. A favor. Molt bé. I l'últim punt, que és el número 8, vinculat amb aquest àmbit, és el dictamen relatiu a l'aprovació de la modificació de crèdit número 1, que és la primera de l'any 2026. Ens ho explica primer. Que hem vist els punts anteriors que hem nomenat. Volem aprovar la modificació de crèdit necessària per afrontar el fons necessari de subvenció de l'AFA Oriçó per una impressió de 1.600 euros.
I la nova subvenció nominativa per import de 18.683,70 euros de la Fundació Privada Teatre Claver. Totes dues encargen la partida de projecte èxit escolar. Dir que tots aquests imports ja eren refletits en el pressupost d'enguany, és a dir, ja eren aquesta partida de projecte èxit escolar. El que fem realment és una reclassificació d'aquests imports i d'aquesta partida, és a dir, del
que és el capítol 2, que són despeses, passem a totes dues a capítol 4, que són subvencions. Per tant, estàvem ja pressupostades, però la forma de tractar-ho és diferent. Moltes gràcies. Gràcies, regidor. Endavant. A favor. A favor.
Sí, nosaltres també votem a favor, però tenim una pregunta. És a dir, si una fundació privada no es podria també fer una contractació en contra d'una subvenció? És a dir, es decideix subvenció per un tema tècnic o per un tema de... Per què? Hem vist el que farà la Fundació Teatre Clavé, que està molt bé pels nens infantils, tot el programa està molt bé, 18.000 euros. Tant de bo alguna altra entitat aquí a Pineda també ho pogués fer i així es podrien quedar aquests diners aquí, però no passa res. Votarem a favor.
Però, clar, la fórmula... Ser una fundació privada no és una entitat. No sé quins criteris s'ha seguit. Merci. Gràcies, regidora. A favor. A favor. A favor. A favor. Només comentar-li, senyora Llorenç, que això és una part tècnica... Perdó. És una part tècnica, és un informe fet, en aquest cas, per secretaria i...
La secretaria que diu que d'aquesta manera està millor fet que no pas de l'altra. Res més. Molt bé. Doncs, si es sembla, passem al punt següent, que és el punt número 9, que és la proposta relativa a la denominació de nous vials pel desenvolupament urbanístic del UA7. Can Fuster té la paraula a Sandra Pérez, regidora de Territori Endavant.
Bé, bona tarda. Gràcies, alcaldessa. Bé, aquest punt correspon al nou àmbit que s'ha reurbanitzat, l'àmbit 1A7, en el frontal de la Nacional 2. Bé, que, degut a aquesta reurbanització, es genera un nou carrer als peus d'alcades de dues de les urbanitzacions del municipi, entre Can Cornet i Pinemar,
I bé, ja degut a una moció que es va debatre en aquest ple i a proposta en aquell moment pel grup municipal d'Esquerra i que tots ens hi vam sumar i vam votar a favor, que el nou proper carrer que hi hagués al municipi, doncs, donés el nom de Pere Casaldàliga
I com ara sí, tenim un nou carrer en el municipi, aleshores portem aprovació que aquest carrer s'anomeni el carrer de Pere Casaldàliga. És el que portem aprovació. Gràcies.
Gràcies, regidora. Tenen vostè la paraula. Bé, això ens encoratja, com a grup municipal, a seguir presentant mocions, perquè després de 50 mocions presentades en 20 anys, una es compleix. He de dir que el regidor, l'anterior regidor Jaume Valls, que és qui va portar la moció, està molt content, estem satisfets. Jo, personalment, però també ho comentàvem, tenim el cor una mica dividit,
perquè també hem presentat mocions on hem dit que aquest poble només té un 3% de carrers i places amb noms de dona. I justament un que fem hi posem Pere Casaldàliga, que és un nom d'home. Per tant, tenim el cor dividit, contents per l'acceptació, en aquest cas, de la moció, i seguir treballant amb la regidora Anna Pérez per properament poder anunciar una cosa xula respecte a noms de dones.
a favor. Molt bé, gràcies. Regidora, endavant. Sí, nosaltres, bé, evidentment votarem a favor d'aquesta proposta, que és el compliment, com ha dit la regidora, d'una moció que es va aprovar per unanimitat l'any 2020, el 30 de novembre, que va defensar la regidora Maritxell Mateu. I creiem important que els acords d'emocions, que és una excepció, gairebé és una excepció, doncs finalment es materialitzin com és el cas d'avui, no?
També hauríem de reflexionar sobre un tema que, clar, això va ser el 2020. Avui estem a 2026 i estem donant nom a un carrer nou. Això em fa pensar que urbanitzar, urbanitzar, urbanitzem poc o ho tenim tot ja urbanitzat quan tenim zones pendents a urbanitzar i a veure quan arribaran aquests nous carrers. I aquest carrer s'ha obert gràcies a una iniciativa privada que és la construcció del nou supermercat que hi ha davant del Vingo, del nou Aldi.
Bé, això queda dit com a reflexió, no? En quant a Pere Casaldàliga, el nom no podia... Bueno, perfecte, no? Figura rellevant del nostre país, reconegut amb el compromís amb la justícia social, amb la defensa dels drets humans. Pensem que és superpositiu tenir aquest reconeixement en aquesta figura i si puc...
si pogués ser en aquest mateix carrer fer-hi una placa per quedar reflectit qui era aquesta persona, aquest personatge i quin va ser el seu llegat, perquè més enllà d'un nom el que importa és el que deixa la seva història i el que deixa
en aquest món com a ésser humà. I això aniria bé sobretot per més joves, que potser no el coneixen, i persones en general que tampoc saben qui és en Pere Casaldàliga. I també, com s'ha comentat aquí, pensem que més endavant, quan continuem urbanitzant pobles, també es materialitzi l'emoció que vam presentar a nosaltres al març del 24, que es deia posar noms de dones
als propers carrers, sobretot dones rellevants del nostre poble i que han contribuït a créixer el nostre poble. Per tot això, evidentment, vot favorable. Gràcies. Gràcies, regidora. A favor. Sí, a favor també.
A favor. Bé, l'únic justament grup municipal que no hi era el dia de la moció que estem comentant el 2020 era justament el grup del PP, en aquest cas el seu representant, així que també he d'agrair que voti a favor el dia d'avui en aquest punt perquè en aquell moment no es van poder expressar, així que també estem contents que avui hi hagi unanimitat en aquest punt.
en aquest punt. Nosaltres també tenim el cor dividit. Per les dones, sí. Els propers carrers, doncs ara sí que haurem de complir la següent moció, però va arribar més tard i, per tant, creiem que s'havia de complir aquest compromís. Per tant, nou carrer a Pineda, carrer que es dirà Pere Casaldàliga, un activista
que és molt actiu a Brasil, però que va deixar petjada i avui un homenatge també a la seva memòria. Si els sembla, passem al punt següent, que ja són donar-se compte. No tenim cap assumpte urgent.
El primer donar a compte és de la vocació de les delegacions de la regidora de Ciutat Educadora i delegacions de funcions a la tercera tinent de l'alcalde, d'alcaldia en aquest cas, que es va fer el febrer d'aquest mateix febrer del 2026. Té la paraula de Marta Martín. Endavant.
Gràcies, alcaldessa. Doncs això, amb motiu de la baixa per maternitat de la nostra companya, la regió de l'Educació Estet Portes, es delegant les seves funcions a la nostra companya Verónica Rebollo, tercera tinta alcalde. Gràcies.
Gràcies, és un d'una compta. Passem al següent d'una compta, que és el decret d'alcaldia 285 de 6 de febrer relativa a la delegació de funcions de l'alcaldia per absència de la seva titular. Té la paraula un altre cop la Marta Martín. Gràcies. Doncs el mateix. Amb motiu de l'ausència temporal de l'alcaldessa durant tres dies es van delegar les seves funcions a la primera tinta d'alcalde, la companya Sandra Pérez. Gràcies.
Molt bé, passem al següent d'una compta, que és la creació d'una aplicació pressupostària. Té la paraula Javier Aguirre. Endavant. Moltes gràcies. Efectivament, passem als ingressos. Els ingressos són d'un total de 40... d'unes previsions definitives de 47.606.048... D'aquí, perdona. Ah, no, creació pressupostària, perdona. El punt anterior...
Això estava relacionat, efectivament, amb els primers punts que hem tractat amb el tema de la nova creació d'aquestes noves partides, en el cas de la partida de subvenció de la Fundació Privada Clavé, de Teatre Clavé. En aquest cas, donem compte de la seva creació. Res més.
Molt bé, i el següent, li torno a donar la paraula a vostè, que és el donar compte dels estats d'execució de pressupost municipal del quart trimestre de l'any 2025. Ara sí.
D'un total de previsions d'ingressos de 47.606.048.89, tenim una recaptació líquida de 49.729.649. I pel que fa a despeses, d'un total de 47.606.048, un pagament líquid millor dit de 36.478.659. Moltes gràcies.
Perfecte, gràcies, regidor. I finalment... Ah, disculpe, té vostè la paraula. Sí, teníem una cosa a dir. En aquest donar comptes, tot i que els donar comptes no votem i és una comunicació que ens fa el govern, a la comissió informativa hi havia el dubte de si aquest punt aniria ple o no i finalment el govern ha decidit que sí, que el deixàvem, tot i que els números semblava que eren incomplers i ens han enviat una documentació que la vam rebre el dimecres a la tarda, vam tenir accés als expedients,
I, clar, evidentment, aquest donar compte, que encara ha anat molt ràpid, amb uns números molt totals, és el rendiment de comptes de l'Ajuntament de l'any passat de com van vostès gestionar el pressupost aquest dels 47 milions que estem parlant en totes les diferents partides. Creiem que a l'oposició tenim dret i el deure, a més a més, i ho fem i ho volem fer,
de fer el seguiment d'aquest govern mirant amb què es gasten els diners i com gestionen els diners de tots els ciutadans. Per tant, els demanem, sisplau, que ens donin tota la informació, si pot ser Mèxtel, com altres vegades han fet per poder-ho treballar, que ens donin temps per poder-ho estudiar i revisar i que tinguem l'oportunitat d'en aquest plenari poder dir la nostra sobre com
governen i com gestionen. Creiem que de la manera que s'ha fet aquesta vegada, amunt d'una compte, no li han donat la importància suficient i és una falta de respecte a tots els grups de l'oposició que estem en aquest plenari. Gràcies.
No, només subscric 100% el que ha dit la regidora Meritxell Mateu. Entenem que ens passareu la informació i podrem fer una valoració, que no compti com a pregunta, però entenc que podrem fer una valoració del que és l'estat d'execució del quart trimestre, és a dir, de tot l'any 25. També entenc que no és el tancament definitiu i que hi haurà un tancament definitiu que també podrem després fer la valoració. Però, clar, no rebre la informació, perquè, a més a més, és...
ens vau dir que hi ha un problema que no s'havia bolcat una informació de capítol 1 correcta, llavors, clar, portar-ho a donar compte sense tenir la informació i, a més a més, siguem conscients que no era perfecte, llavors aquest punt, perquè no sumem per retirar-lo, però seria per retirar-lo. Gràcies. Vol afegir alguna cosa? Vostè? No.
Jo volia aclarar una cosa. Efectivament, a l'informativa vam explicar per aquesta cosa. Nosaltres hem de donar compte de la execució de l'últim trimestre de l'exici anterior perquè ens obliguen a fer. Llavors, li vam donar aquesta informació que teníem fins al moment. Nosaltres només estem complint amb la normativa. Si no hagués posat aquest punt, estaríem complint alguna cosa que seria...
no seria el correcte. Per això li vam dir que teníem aquesta informació fins al moment de presentar aquest ple. Per tant, el límit era el trimestre, els tres mesos, i l'hem complert. Això no vol dir que després, com li he dit, quan hem de donar compte de tot realment, és el trencament del pressupost i liquidació del pressupost. I allà es verrà realment el que ha fet aquest govern, en què s'han gastat els calers,
que hi ha recaptat i on s'han destinat. I jo li vaig dir que, mentre que estem fent aquest punt de cara al ple, estàvem fent el tancament de l'any 2025. Per tant, no podia treure els excels, que normalment li dono amb tot el gust perquè tenen dret a veure'ls,
Perquè el programa de comptabilitat no me'l donava, perquè estava ocupat per la Diputació. Nosaltres enviem aquest tancament a la Diputació i la Diputació ens dona el seu vistiplau. Mentrestant, estaven treballant amb aquest programa. Jo no tenia ni de secretaria, ni de secretaria d'intervenció, ni de... Jo mateix no podia tenir accés a aquestes dades. No podia fer-li l'extrema.
Ara, una vegada ja tancat, segurament al final d'aquest mes, ja queda poc temps per fer el tancament, de cara al ple vinent li donaré tota la informació que sigui necessària i allà sí que donarem compte de tot, no pateixent. I tindrem tota la informació com sempre l'hem fet. O sigui, a veure, serem seriosos. Primer,
complir amb la nostra obligació, que és presentar-ho, encara que tinguéssim algunes partides que no estaven comptabilitzades, i segon, una vegada encat, liquidar el pressupost i presentar tots els comptes a vostès i a tota la ciutadania, com es cal. Moltes gràcies.
En qualsevol cas, ja per tancar el punt, comentar-los que no és l'ideal, és a dir, que quan es dona compte, es facilita la informació, ho vam explicar a la comissió informativa, donar compte, és a dir, s'ha de fer igual, no té sentit retirar
el punt perquè ja s'ha hagut d'informar de la informació, encara que sigui incompleta, s'ha de complir amb la normativa i s'ha de fer el que se'ns diu des de, en aquest cas, la intervenció general. Però insisteixo que no és el que
òptim diríem ni sol passar que no es tingui accés i els hi vam dir els motius no accés a aquesta informació perquè resulta que estem fent el tancament anual i del quart trimestre alhora i tècnicament doncs hi havia aquesta impossibilitat els hi vam explicar però insistim que no seria l'ideal i que haurien de tenir accés per separat una cosa és el quart trimestre i l'altra amb dues setmanes de diferència.
accés a la resta del tancament. No obstant, ens vam comprometre a l'hora de fer el tancament, que s'està fent, com estem explicant, al mateix temps. Quan tinguem el tancament fet, no esperarem, i així ens vam comprometre a tenir l'expedient de cara al ple, sinó que quan tinguem el tancament els hi farem arribar perquè s'ho puguin mirar amb el màxim temps possible. I ja ens vam explicar
degut a aquesta impossibilitat gaire més tècnica perquè no es volgués donar aquesta informació. Si el sembla, passem ja al darrer d'un compte, que és l'informe, d'un compte de l'informe 9 barra 2025 de Sindicatura de Comptes de Catalunya. Senyor Aguirre. Moltes gràcies, efectivament. Ja van donar compte de l'informe que van donar
el secretari de comptes de l'any 2023. Ara que ha passat, han fet un altre de nou i, per tant, donem compte que és a més aquest nou informe. Això no vol dir que en altres anys podin emetre un o dos informes més i donaríem compte d'ell. Moltes gràcies. Molt bé. Endavant.
Sí, i de la mateixa manera que l'any passat vam fer un comentari respecte a aquest punt on vam dir que havíem pogut veure tot el llistat i com classifiquen els municipis els ajuntaments i els altres ens supramunicipals. Enguany també hem tornat a veure com Pineda, malgrat presentar la informació requerida en temps i termini, però sortia com incomplerta. Aleshores, l'any passat ho vam posar sobre la taula
Crec que en aquest moment va ser l'interventor qui va contestar. Llavors, en guany tornem a fer aquest comentari, perquè ara parlava el regidor de la importància de presentar la documentació a temps i presentar-ho tot bé i complir amb el que és requerit. Doncs en aquest cas, només apuntar, que no sabem, que potser no és res, però que en tot cas tornàvem a sortir com a incomplerta. Molt bé. Vostè vol comentar alguna cosa?
No, només he comentat això, simplement, el senyor interventor li va explicar el per què. El senyor incomplerta era una diferència entre el circuitari de comptes i nosaltres. No incomplerta, perquè estava obert un tipus de compte que no tenien d'haver enviat i ho deixem en buit i ja sabem el per què i com està. La próxima vegada no estarà incomplerta, estarà incomplerta, segur, no té res.
Algún aclariment o moment que ens fa senyants. L'interventó, endavant. És el cas de l'organisme autònom que estan dies de distrucció i consta com que no s'han presentat als comptes generals. No obstant, en el compte general de la pròxima entitat ja s'ha constat
que no es presenta a la memòria, a la documentació que es presenta, i això va constar que l'organització, l'organització de l'autonomia aquest, és un procés de dissolució i per això no s'han presentat els comptes. L'últim any, ens van presentar comptes que l'organització sí que l'organització sí que l'autonomia va ser l'últim 3. I fins que no l'haguem donat de baix, que també el Ministeri d'Inventa com de la direcció de l'administració local, continuarà passant això, amb esta part des de...
Bé, és un aclariment, ho dic perquè no té micro, senyor Interventor, és referent a aquestes dades incomplertes que diu la sindicatura, fa referència a l'organisme de la Fundació, aquest organisme autònom que ja vam dissoldre fa 2023, el 22, però com encara arrossega algun tràmit pendent, per entendre'ns, doncs ens reclamen, no ens reclamarien,
el compte general que no podem enviar perquè ja s'ha dissol aquest organisme autònom i per això surt aquesta dada incomplerta. Molt bé, doncs si el sembla ja passem al control i seguiment del govern municipal. Comencem pel repàs dels decrets d'alcaldia que van des del número 1 fins al 213. Endavant.
Esquerra té algun decret, no? Vostès tampoc? Molt bé, doncs passem al repàs de les juntes de govern local. En aquest cas en tenim tres, que les vam celebrar el dia 12, 19 i 26 de gener. Tenen algun dubte? Alguna consulta? No? No?
Molt bé, no tenim cap moció i passem al torn obert de paraules. Comença el grup municipal d'Esquerra Republicana. Endavant. Sí, moltes gràcies. Bé, nosaltres farem cinc preguntes. La primera d'elles té relació amb un aspecte que ja ha sortit algunes vegades aquest ple. Per exemple, una moció al ple de juliol del 2024 que vam presentar sobre la retirada de l'Amián.
i en la qual en aquell moment, el juliol del 2024, vam votar a favor els grups de l'oposició, el Partit Socialista va votar en contra. El gener del 2025 vam fer pregunta, nosaltres mateixos com a grup, de fet, perquè...
No recordo si era pregunta o si era dintre d'un punt, perquè el govern havia explicat alguna cosa referent, com, per exemple, la finalització del diagnòstic per part de la Diputació sobre els equipaments municipals afectats per a Mian. Crec que era un punt i nosaltres vam...
fer aquesta intervenció. En aquell moment vam preguntar quins eren els sis edificis municipals. Crec que la regidora en aquell moment ens va poder dir un parell i que ens diria els que queden d'aquests sis. Si avui pot tornar a fer un recordatori de qui són aquests sis. I també van presentar en aquest estudi el que es parlava era que s'havia de plantejar la planificació per la seva retirada.
tenint en compte les línies de subvenció del Departament d'Acció Climàtica o, en tot cas, com ho plantejaria l'Ajuntament. Per tant, del gener del 2025 a ple de febrer del 2025, un any després, 26, els preguntem com està la situació. Gràcies. Gràcies, regidora. Té la paraula. Sandra Pérez, endavant.
Bé, doncs sí, com ja vam comentar, es va demanar una diagnosi de... Vostè diu 6, ara no... L'estic dient de memòria, ho comprovaré i si de cas passaria... Si no recordo malament, eren 5 edificis, que podríem revisar el llistat, que sí que es va demanar la diagnosi a Diputació...
perquè elaborés aquesta diagnosi per veure quina era la situació a nivell d'Amiant. D'aquests cinc edificis hi havia un que sí que era grau mitjà que posava diferents actuacions que fins i tot alguna es podia resoldre
pintant aquesta part perquè no era en la seva totalitat, no era fins i tot en una coberta, sinó que era en un lateral i que fins i tot es podia fer com una capa de pintura específica que especificava quina era l'actuació concreta que s'havia de fer. Bé, et usava diferents alternatives.
Per la retirada d'aquest Amiant es va fer un projecte a veure quina era la situació per anar a màxims. Tot i que no era l'única alternativa, sí que es va intentar veure quina era la solució màxima per a aquesta retirada.
Però sí que a nivell tècnic també es va valorar que no era una actuació. Aquesta retirada es dubtava si havia de ser municipal o si havia de ser a través de la Generalitat, malgrat que teníem el projecte. Estem a l'espera que ens donin resposta d'això. En qualsevol cas tenim el projecte perquè en qualsevol moment, quan s'hagi de fer, si s'ha de fer la retirada, doncs es farà. De totes maneres, insisteixo que la diagnosi no era...
un problema greu que ho posava com a mig, una diagnosi de mitja i que posava diferents alternatives i amb el projecte es va anar a màxims. Gràcies.
Només afegia que en la resta de casos no es va fer projecte perquè eren situacions lleus i per tant es va prioritzar aquesta que era una situació ja intermitja i que es va optar per actuar en aquest cas en primer lloc. Endavant.
Nosaltres posem sobre la taula una altra vegada. És a dir, es va dir sis edificis. Ara la regidora diu cinc, però es va parlar de sis edificis. Aleshores, parlava que hi havia algun cas, per exemple, que potser amb una capa de pintura es podia solventar perquè era un lateral. La nostra pregunta és
seguim sense tenir el llistat d'aquests edificis, si són sis o són cinc. Quins són aquests edificis municipals? És que no ens ho diu, regidora? És a dir, nosaltres insistim, però és que no ens diu el llistat, ens agradaria tenir el llistat. I després, si amb una capa de pintura un lateral que no estava molt malmès s'hagués pogut solventar, s'ha fet? En un any, la capa de pintura? S'ha fet? No, no, no.
És el que li dic, que tècnicament s'anava a licitar el projecte que s'havia redactat
i es va decidir que, bueno, es va qüestionar si realment s'havia de fer a nivell municipal o a nivell de Generalitat perquè era un tema d'inversió i tal. Malgrat que era una retirada, Damián, estem a l'espera d'aquesta resposta i si no es resoldrà. Però el dubte va sorgir quan s'anava a licitar aquest projecte per fer aquesta retirada.
Si no recordem si són 5 o 6, no és important. Si fóssim 6, estem allà mateix. Els hi farem arribar tots. Si no vam fer arribar, doncs farem arribar aquest llistat perquè vegin el que els estem explicant. Sí, sisplau. El llistat d'aquests edificis i en tot cas què és el que hem decidit al final. Al final sí que hi ha unes subvencions.
però no, que un equipament municipal, si ens hem d'esperar que sigui la Generalitat qui executi l'obra, entenem que uns o altres, és a dir, ens ho podem prendre amb calma i sòsiego, si volen, però vull dir que crec que falta, o sigui, fa un any d'això, i per tant, home, doncs creiem que és important, i sense cap mena de cridar el dramatisme, ni molt menys, perquè entenem que deuen haver actuacions prou senzilles, però, en tot cas, és això.
Bé, i la segona pregunta que vull fer jo mateixa, després em faran més els meus companys, volíem demanar si poden aclarir l'ocupació d'un solar al barri de Can Moré per part d'Agbar. Sembla ser que és un solar municipal, un solar que els veïns en les reunions i en les seves peticions, quan els hem fet peticions de millora en el barri, van veure que aquest solar...
no s'utilitzava, van demanar per la propietat d'aquest solar, és un solar municipal, els van demanar si hi podia haver un agility en aquest espai, els van dir que no, que un agility no podia estar en aquest espai, però fa unes setmanes que camions d'Agbar van entrant en aquest solar, a un solar on no està la vorera rebaixada, per tant, perquè no hi havia gualt,
Per tant, el que estan fent és passar per sobre de la vorera. S'ha donat el cas que davant de la reixa de la porta hi havia contenidors de fracció, que la mateixa empresa, Acbar, retira i, per tant, els amou, i que és una entrada...
bastant constant d'aquests camions. Bé, sembla ser que també per unes obres que es van realitzar també hi ha un fanal allà a la zona que està tort i per tant pot caure sobre d'on juguen els nens. És a dir, nosaltres els traslladem aquí de tot allò que surt de...
Els veïns, a vegades portem les peticions d'un barri, a vegades d'un altre, i en aquest cas el tema del fanal és una anècdota, però vull dir que al final si es fa una actuació sobre la llum o sobre alguna actuació en una zona i el camió que fa les obres deixa un fanal tombat,
Ja ho sé, ara em diran, ha fet dues preguntes. És igual, és que no és una pregunta. El Fanal és un exemple més, amb tot el respecte, de vegades de la deixadesa de l'acció del govern municipal. Si hi ha un Fanal tombat, justament on hi ha una pista on els nens juguen a pilota, doncs, ostres, no esperem desgràcies. I si la responsabilitat és del camió que ha fet l'obra o de l'empresa que ha fet l'obra, doncs es requereix. Però la pregunta nostra és...
El solar, que està ocupat per Acver, si ens poden aclarir, sisplau. Queda clara la pregunta? Endavant. Bé, sí. També per demanda de veïns. A veure, dintre d'aquell terreny el que hi ha és una canonada, és un tram de canonada de la General
d'aigua del municipi que està copiada allà per interès gairebé de tots perquè si és un tram de canonada que si rebenta aquella canonada doncs es queda tot el municipi d'aigua i per tant és important que tinguem un tram de canonada copiat que evidentment quan passen aquestes coses no sé si serà suficient o no però en qualsevol cas sí que per necessitat hi ha un material copiat allà.
Akbar entra quan necessita aquesta canonada.
d'una altra manera no entra. Sí que és cert que darrerament s'ha entrat, però també per demanda de veïns de Can Morer, que hi havia esbarzers i hi havia temes, i s'ha entrat a netejar. Quan s'han mogut els contenidors ha sigut per entrar les maquinàries que han entrat per poder netejar i acondicionar una mica millor el solar. Llavors s'han tornat a col·locar els contenidors i ja està, no hi ha hagut més. Però
Com tots sabem, la concessió d'ACBAR és una concessió que porta molts anys i que han tingut allà, ha copiat aquella canonada i no hi ha res més al respecte. No hi ha res més. Però igual que vostè li fa una demanda a un veí,
també hi havia altres demandes per part d'altres veïns d'aquella mateixa zona, que era condicionar aquell solar perquè estava a la vora de determinades cases i que també tenien aquesta necessitat de netejar i acondicionar el terreny, que és el que s'ha fet.
Un matís. Aleshores, fem les coses bé. És a dir, si és un solar que utilitza ACBAR, demanem responsabilitats a ACBAR, perquè, al final, ACBAR, com a empresa que ofereix el servei d'aigua, és molt normal que puguin necessitar un espai. Si és un espai municipal i, per tant, els estem deixant, doncs, senyalitzar...
rebaixem la vorera perquè no facin malbé la vorera, s'ubica un wall si és necessari perquè no és d'allò, es reubiquen els contenidors perquè no s'hagin de retirar cada vegada que entren i que Àcvar, evidentment, ja que té un espai ocupat i això, doncs és obvi que els podem demanar, a canvi de res, que el tinguin net. Ho dic perquè una cosa com aquesta de tenir les coses endreçades, segurament,
ens estalvia aquest solar que és de l'Ajuntament, que no sé què, que no el fan servir i ara resulta que... Vull dir que nosaltres al final els hi traslladem les coses, però si ha de ser un solar que entenem la seva explicació, és tan fàcil com endreçar-ho. Endrecem-ho, posem un cartell, dignifiquem la tanca, rebaixem la vorera, canviem els contenidors, perquè al final, si no, la sensació és...
Doncs bé, ara ocupen aquest espai i els veïns no saben. La següent pregunta, endavant.
Bona tarda. La següent pregunta que fem és un prec. Tenim també queixes de veïns que a la zona de la plaça Espanya i la plaça de les Mèlies volem que es controli l'aparcament. Sabem que és una zona de vianants amb un estacionament autoritzat de màxim 5 minuts i amb un indicador horari. Evidentment, el de l'indicador horari jo crec que no ho ha fet mai ningú.
I el dels 5 minuts, gairebé que tampoc. El que passa realment és que hi ha cotxes que s'hi passen tot el dematí, però no una hora que a l'hora de l'escola, l'entrada i la sortida aparco aquí perquè vaig a deixar el nen o la nena, perquè vaig a comprar el pa o abans quan hi havia l'Abreverd perquè vaig a comprar el diari. Estan identificats, i suposo que vosaltres també ho sabeu, cotxes que s'hi passen el dematí sencer perquè van a treballar i deixen el cotxe sobre la vorera.
Llavors, això s'hauria de controlar perquè és un ús que en podem fer tots i no uns pocs privilegiats que, a més a més, no paguen cap mena de multa. Gràcies. Prenem nota, és un preg, no? Prenem nota del que vostè comenta. No deixa ser una plataforma única. Sempre tenim aquesta discussió de si cinc minuts també és correcte, perquè si fos cinc minuts, però mai és cinc minuts, no? Perquè...
S'usa per entrar de sortida escolar i 5 minuts no trigues a deixar el nen a l'escola. Per tant, tothom fa ús de més de 5 minuts. Però vostè el que planteja és el que el deixa i se'n va treballar tot el matí. Suposo que és un altre esglaó, el que estem comentant. En qualsevol cas,
segurament no és el lloc ideal per aparcar el vehicle ni tres quarts ni cinc hores o tres hores. En prenem nota de la seva aportació i acabarem de mirar, tot i que sí que és cert que per raons logístiques s'haurà de pensar com es regula i que hauria d'haver una gent
de l'autoritat tot el matí sancionant. Si és el que vostè proposa això, doncs bé, em prenem nota. Vinga, la següent pregunta. Si posem una gent durant uns dies segur que millorem.
Perquè si et toquen la butxaca fa mal. Fem la següent pregunta. Això va pel regidor de platges. Volíem saber com està el tema de la platja Passeig de Pineda. Ens van dir que farien una avaluació de danys i que demanarien ajuts a entitats supramunicipals, fins i tot al Ministeri, per tal d'arreglar tot el que els temporals ens han anat...
malmetent, no?, sobretot l'última a finals de gener, que va ser molt a prop del ple i ens van fer aquest comentari que estaven fent l'estudi de danys i com ho passaven i quin tipus d'ajudes podíem obtenir per arreglar tot això. Sabem que la brigada ha fet una feina bàsicament de neteja, però, bueno, a veure com tenen previst arreglar tot el que s'ha fet malbé, per quants, si tindrem passeig, platja per Setmana Santa o per la temporada de bany, una mica que ens expliquin com està tot això. Gràcies.
Gràcies, regidora. Endavant. Bona tarda. Bé, vam estar amb els companys i els tècnics i els enginyers, arquitectes i tal, i està en tràmits. Ja m'ha enviat l'informe a Generalitat i Costes i estem pendents de resposta. Gràcies, regidor.
podem saber seguint l'import. És molt gran el que necessitem. O sigui, què es podrà fer si la resposta arriba bé i si no arriba, què farà l'Ajuntament? Sí, complementem la informació.
Sí, els danys totals no els podem dir perquè sí que hem fet. El que ens van demanar és un distat de tots els danys que s'havien generat, no tant a nivell de costos, perquè sí que s'havia de fixar quina era la línia, que això sí que s'havia de supervisar. Ara fer una valoració de costos quan no sabem la línia que havia de seguir el...
el passeig, perquè el que sí va coincidir tant Costes Catalunya com Costes Ministeri, era que no podíem tornar a reconstruir cap a la platja. Per tant, sí que els demanàvem que abans de començar res, que definíssim entre tots plegats, que consensuéssim quina era aquesta línia. Per tant, és difícil tenir una valoració econòmica
sense tenir aquesta alineació del que hauria de ser el passeig. Estem esperant aquesta resposta per poder llavors perfilar més i a veure quins són els ajuts o com podríem complementar i quines són les actuacions que s'haurien de fer al respecte. És per això que no podem dir la valoració econòmica concreta.
En qualsevol cas afegir que és una intervenció important en quant a cos i en quant a temps i que intentarem, així també ho vam parlar amb el Ministeri i Catalunya també amb costes,
per intentar que ens ajudin, no?, perquè ja no tenen fer l'obra, o sí, no?, si ens volen fer l'obra, doncs, general, però molt ens temem que si per un tema de política de costa ja no es pot tornar a reconstruir tal com estava, sinó que haurem d'anar a la línia del passeig, no?, mentalment ens fem la idea, eh?, del passeig. Sempre parlem del costat mar, eh?,
però el passeig, la senda on la gent caminem i passegem i anem amb bici, doncs allà seria el topall, aquesta línia que es mou i l'hem d'acabar de terminar.
però que d'entrada no estan en la línia de poder deixar construir més enllà. Per tant, això sí que s'ha de protegir, el passet s'ha de protegir, s'ha de fer l'escollera, la protecció, però no se'ns escapa i penso que no ens podem...
enganyar, no autoconvença que això en un mes es farà i, per tant, la temporada començarà sense haver fet cap actuació. Penso que és important per l'esforç econòmic de l'obra, que la farem quan ens autoritzin, perquè recordem que necessitem autorització tant de costes com de ministeri. Per tant, és important que el que anem a fer estigui autoritzat i, en segon lloc, l'import que sigui
que intentem rescabalar al màxim ajuda econòmica perquè serà un import important. Molt bé, doncs silsem l'última pregunta. Endavant. Bona tarda. Llegint les juntes de govern del mes passat vam veure que l'Ajuntament ha cactat la subvenció de 624.000 euros
otorgada pel Consell Català de l'Esport dins del Pla de Xoc 2025-2029 amb la remodelació i ampliació del Nino Mosquetó. Aprovada per Junta de Govern.
i voldríem conèixer l'estat real d'aquest projecte, és a dir, en quin punt es troba la redacció del projecte executiu, si hi ha calendari previst per la seva licitació i inici de les obres, quin és el pressupost total actualitzat d'aquesta actuació i si hi ha previstes afectacions al calendari esportiu i com es gestionaran.
Creiem que es tracta d'una actuació important pels usuaris del Mino i és un compromís real d'execució. Moltes gràcies. Gràcies. Té la paraula el regidor d'Esports. En avall. Gràcies. Primer de tot dir que el projecte ronda el milió d'euros. Són 995.000 euros, em sembla.
La idea és programar durant aquest any tota la redacció del projecte arquitectònic. Per tant, venim d'un gran projecte que és amb el que vam demanar la subvenció. Aquesta subvenció, com bé diu, són de 624.000 euros.
Per tant, ens tocaria aportar com a Ajuntament el 30%. La idea és fer l'obra, durant tot aquest any, fer la redacció del projecte i l'obra fer-la en el temps de poder minimitzar perjudicis a les entitats que fan ús del pavelló. Però ja aviso i ja puc dir que una obra d'aquesta envergadura, per molt que intentem minimitzar, tocarà fer esforços a totes les entitats que fan ús dels pavellons. I...
Tot i que intentarem, ja li dic, fer-ho en temporada baixa de programació de partits i d'entrenaments, dir que et tocarà, que et tocarà fer algun pla amb B o algun pla per intentar minimitzar això i que amb això estem. Aquesta setmana que ve, em sembla, a partir del 3 o el 4 ja tenim la primera reunió entre serveis tècnics i qui redactarà el projecte o qui sembla que pot redactar el projecte i quan tingui més informació estarà encantat de
facilitar-li. Gràcies, regidor. Molt bé. En qualsevol cas, resum, aquest any fent projectes s'ha de licitar, estem parlant de molts diners, és una licitació complexa, llarga, i per tant la idea seria fer la remodelació l'any següent, quan s'acabi la licitació, però amb la idea de fer el 27 amb el mínim impacte en el calendari esportiu que sigui possible.
Molt bé, doncs passem junts endavant. Regidora, té vostè la paraula. Moltes gràcies, sí. A veure, la nostra primera pregunta fa referència i començo amb una intervenció que va fer el company Ponsomenec al ple del mes de gener.
Ell va fer una pregunta arrel d'una notícia que va sortir als mitjans de comunicació del Punt sobre unes deficiències a les dependències de la policia local i també la mateixa policia local manifestava un dèficit de personal. Ell va fer una pregunta molt ben estructurada.
i preguntava quin era el pla d'acció al respecte d'aquestes deficiències que plantejava la policia local de Pineda en aquest mitjà de comunicació. La regidora de Recursos Humans, en aquella resposta, ens va dir que hi havia 54 efectius quant a plantilla. Ens va dir que hi havia un inspector, que hi havia tres agents,
que hi havia tres sergents, que són el primer nivell de comandament, vuit caporals, que són comandaments intermedis, i 42 agents, que són la base del cos de la policia, sis dels quals estan a l'escola i que entrarien a ser efectius reals a la plantilla de l'Ajuntament de Pineda al juliol. Això sumaven els 54, efectivament.
Però, clar, una cosa són els llocs de treball que estan assignats a la plantilla i l'altra cosa són les persones físiques que realment estan ocupades aquest espai. Llavors, aquí podria ser que trobéssim alguna diferència, perquè...
Revisant i preguntant i parlant, ens hem adonat que, primer, l'inspector, sí, la plaça d'inspector està creada, inspector en cap, però aquest inspector està de baixa des de fa no sé quants mesos i, a més a més, és públic i notori perquè ja ho ha comunicat oficialment, es jubila el maig.
Tres sergents. Un sergent està actualment en funcions d'inspector, per tant, ja són dos sergents. Dels vuit caporals que ens van dir que hi havia, dos ja estan vacants perquè s'han jubilat.
Un es jubila l'abril, abans que entrin els agents del juriol, abans del semestre. Dos han passat a Sargent, que per això la regidora ens va dir que entraven dues places convocades en el primer semestre, per tant, no hi són. I un sembla ser que vol marxar i que ha demanat trasllat. Per tant, d'aquests vuit caporals, en realitat són quatre i podria ser que abans que vés el semestre fossin dos, no?
Dels 42 agents, 6 estan a l'escola, per tant no els tenim patrullant i sembla ser que n'hi ha alguns que potser ja no vindran ni a Pineda perquè algun sembla que vol marxar i després hi ha un agent que sembla que també vol marxar.
Per tant, en realitat, abans que arribin aquestes persones de l'escola, si és que arriben totes 6, en tenim 36 de policies patrullant per Pineda, efectius reals. I si aquests 3 sembla que no arribaran, o que alguns no vindran i algun vol marxar, serien 33.
Clar, sumant, no sumen 54, sumen 43, anant bé, i 38, doncs, siguen una mica pessimistes. Això ens fa un total de 12 agents per torn. Si nosaltres sumem a dia d'avui els efectius que tenim realment, que són 43, sense comptar els que estan a l'escola,
Són 12 agents per torn, 3 torns que té al dia. Això és suficient? Jo no en tinc ni idea, la veritat. No ho sé. El que sí que sé és que el cos de la policia ha d'anar a formacions, té l'obligació d'anar als judicis, perquè són testimonis de moltes coses que passen i estan superobligadíssims a anar-hi.
Hi ha baixes i hi ha coses. També sé i sabem que Pineda és un poble gran, que em sembla que ja hem superat a Premià de Mar, que sempre els comparem, que ja estem amb 31.000 habitants, no ho sé, sempre estem allà mateix. El que sí que està clar és que hem superat a Premià de Mar.
i la nostra extensió és gairebé d'11 quilòmetres quadrats, que si ho comparem també amb Premià de Mar, Premià de Mar té dos quilòmetres quadrats. Vull dir que, cuidado, la diferència entre un poble i un altre. Clar, 12 agents per torns és suficient per cobrir el que necessita Pineda quant a patrulles?
Bé, això no ho sé, de fet seria l'inspector en cap o el sergent o el caporal el que ha d'organitzar els torns. També se'ns va dir que mai, mai, mai s'havia programat tenir una sola patrulla en qualsevol dels torns.
Això és cert, però també és cert que a vegades no s'ha pogut cobrir aquesta segona patrulla, per el que he dit abans, perquè hi ha baixes, perquè hi ha indisposicions, perquè hi ha urgències que no es poden cobrir. Per tant, sí, és veritat que mai s'ha planificat una sola patrulla, però també és veritat que moltes vegades no s'ha pogut cobrir.
I si parlem de l'inspector en cap, que la seva jubilació és imminent perquè el mes de maig ja és aquí mateix, també voldríem saber com s'està treballant aquesta substitució, quin és el pla del govern per suplir
una figura que entenem el nostre poble, que és un poble gran, un poble que té barris amb certa conflictivitat i, a més a més, un a cada punta del nostre poble, doncs bé, com està això treballant-se. Que, per cert, un altre tema...
Abans la regidora Palacín ha preguntat els edificis que té en Amiant. Les dependències de la policia són un dels edificis que té Amiant. Doncs ells també, suposo que això els hi preocupa, no? Sí, bé, això és el que diuen. Jo...
Sí, sí. Bé, no sé, s'hauria de comprovar. En qualsevol cas s'hauria de comprovar perquè si hi ha discrepàncies d'opinió doncs que algú ho certifiqui. No, no, és que és molt tècnic. És igual, doncs el que no tenim... Bé, doncs un altre tema de la policia, no tenim el Duprocin, que això sí que és una cosa que sempre el farem, el farem, el farem, el farem. Acabo, acabo. Acabo, acabo.
I després una altra cosa. El que he vist és que encara no tenim endreçat pel que m'ha semblat el tema del vestuari. A l'agost es va desestimar la licitació. Un moment, senyora. Un moment, eh? És que ara ens hem liat, eh? No, ja està, ja està. Perquè ella porta tres preguntes i li he de donar-te un moment.
En realitat és policia en general. No, policia en general no és una pregunta. Policia en general és un col·lectiu, no és una pregunta. I per tant, segur que li interessen moltes coses de la policia i nosaltres encantats d'explicar-li. Però clar, ja portem tres preguntes, li donem resposta si li sembla a les preguntes que vostè ha fet, que són totes molt interessants i no sabem ni per on començar. Però l'inspector que està de baixa, no és el maig, és el juny. No sé si és públic i notori,
Però a nosaltres ha comunicat el juny. Per tant, com es pensa cobrir? Doncs quan hi hagi la vacant, es cobrirà. Mentre no estigui vacant, l'administració va així. És a dir, si no està vacant en aquell lloc, és veritat, vostè ho ha explicat que està de baixa, i per tant, doncs, mentre estigui de baixa, aquell lloc està cobert amb personal intern. Però...
fins que no estigui vacant, fins que aquesta persona no jubili oficialment, per tant, deixi la seva plaça vacant, doncs no es pot fer la cobertura. Per tant, com estan preveient aquesta cobertura? Doncs de moment que jubili, deixem que jubili i farem els passos pertinents a partir que jubili a nivell d'administratius per fer aquesta cobertura. Vostè pregunta, 54 efectius són molts o pocs? Home, ja li dic
Un moment, un moment. No, és que no pot dir que jo dic que 54 són molts o pocs. He dit 12 per torn. Això és el que dubto. Bueno, doncs 12 per torn són suficients. Jo li diria, home, si a mi m'ho pregunten, li diria, home, jo em vull...
50 més. És a dir, mai són suficients, vagi per endavant, que en un municipi com Pineda i com Premià, si vostè parla en Premià segur que opinen igual que Pineda, que mai són suficients, perquè ens agradaria tenir-ne el doble. Com tenim els efectius en relació a com ens podem comparar, assimilars a nosaltres? Doncs estem a la mitjana.
És a dir, estem amb la mitjana de municipis com els nostres comparant amb ràtios similars a la nostra. Vostè diu el tema remià perquè són habitants similars a nosaltres per situacions, excepte el dels quilòmetres que no sabia aquesta informació, que tenen aquesta densitat tan gran per entendre'ns, però en qualsevol cas hi ha comparatives, no ho publiquem nosaltres, ho publica la Diputació de Barcelona i per tant tenim dades.
que estem en les ràtios de poblacions com la nostra. Aquestes són les dades. I, per tant, aquests moviments que vostè diu passen a totes les plantilles. Passen a totes les plantilles. Quan el cap no està de baixa, doncs està un inspector i quan no un agent i quan no tres...
sergents. Vull dir, això és habitual a totes les plantilles i, com més nombrosa és la plantilla, més situacions de les que acaba d'escriure ja. El tema de la cobertura de la segona patrulla, ja li dic jo que és així. És a dir, la segona patrulla sempre es dota. Sempre, com a mínim. Si hi ha baixes, també.
L'únic que no s'ha cobert és en cas d'indisposicions per política d'aquest govern. Si una persona està indisposada, per altres motius, si voleu algun dia en parlem, penso que ara tampoc...
bé el cas, però quan hi ha hagut indisposicions, doncs aquestes no s'han cobert. Ja fa molt, molt temps. Però el que són baixes sí que es cobreixen i es nombren. Vostè que fa desment alguna publicació, doncs potser aquest cansament que alguns, perquè sempre parlem com a col·lectiu en general i fem
un tòtum que tothom opina igual. No tothom opina igual, però sí que és cert que s'ha anat nomenant hores extras per cobrir aquestes necessitats i per tenir aquesta plantilla mínima que es considera a nivell operatiu, també vostè ho ha dit, a nivell operatiu que són necessaris per cobrir les necessitats del nostre projecte.
del nostre municipi. Bé, d'acord, gràcies. De res. Però entenem que si 12 són suficients no hi hauria d'haver-hi tantes hores extres. I el ball de xifres també és una cosa que al final preocupa, perquè 54, que és el que es va dir,
el mes passat sona molt bé, 43 podria ser que ja... moment, ara parlo jo, que 43 ja justeja una mica, però 38 jo crec que ja preocupa una mica.
I la resposta de que fins que no es jubili no començarem el procés, jo penso que nosaltres som un poble molt gran amb una certa conflictivitat i hi ha d'haver-hi algun pla de relleu per figures tan importants com la que és un inspector, un cap de la policia. Aquesta és la nostra opinió. No podem...
deixar que les coses passin quan ja hi ha una programació, quan ja sabem que això arribarà. No li he dit això. Que fins que no es jubili no començaríem el procediment. Administrativament no podem començar el procediment amb una plaça que està ocupada. En cap moment no li he dit que no hi hagi... Però és que jo no li he preguntat administrativament quin pla d'acció tenen pensats vostès per substituir aquesta persona.
S'està treballant per... És una figura essencial. És una figura essencial, però és que ara en tenim de cap. Jo penso que no cal que traslladi una situació que no hi ha. És a dir, sembla que no tenim cap de policia. Cap de policia fa molt temps que en tenim. Vostè mateixa ho ha explicat. Està de baixa fa molt temps i cap de policia en tenim des de fa el mateix temps que està de baixa el titular. Així que cap de policia en tenim.
Situacions com la que vostè diu es donen a totes les plantilles i quan fem les comparatives ens comparem amb situacions similars a altres municipis. Els altres municipis també tenen baixes, també tenen permisos de paternitat i maternitat i per tant aquesta fluctuació que vostè diu, que a vegades seran 38, a vegades 45 o a vegades 49, passa a totes les plantilles. Quan comparem 54, que insistim, són 54,
doncs ens hem de comparar per igual amb altres municipis i insisteixo que estem amb les mateixes ràtios a la mitjana de les ràtios que ens podem comparar amb municipis semblants. Totalment d'acord. 54 són els llocs de treball però no són els efectius que tenim a dia d'avui al carrer.
I quan comparem amb altres pobles, francament, a mi l'únic que m'importa és Pineda de Mar. El que fan els altres pobles, problemes tenen perquè hi ha altres pobles que tenen tota la policia de vaga. Esperem no arribar a aquest punt. Home, esperem que no. Gràcies. Vinga, la següent pregunta. Bé, bona tarda de nou. Bé, avui volem parlar d'un altre tema que entenc que ja s'espera en aquesta pregunta perquè volem parlar de les marquesines, dels autobusos.
Volem fer una mica de cronologia simplement per situar la gent, tant el públic que està aquí com la gent que ens escolta, de la cronologia d'aquestes marquesines i del projecte d'aquestes marquesines. L'any 2021 es va presentar la proposta en els Next Generation. Ens la van atorgar... La Generalitat va anunciar l'atorgació el mes de juliol de l'any 23. El senyor Mor va fer un vídeo...
explicant que ja teníem les marquesines aquí el mes d'agost de l'any 23, d'això ja fa gairebé dos anys i mig, va fer un vídeo anunciant que teníem dues marquesines noves, una a la Cepsa i una a Can Xauvet. Precisament aquesta marquesina de Can Xauvet fa un parell de mesos que s'ha tret i és el que també després els hi farem aquesta pregunta, saber per què han tret aquesta marquesina abans de posar les marquesines noves.
El ple del mes de març del 24 va aprovar la fase d'aprovació inicial del projecte. El maig del 24 es va publicar l'aprop que s'instal·larien aquestes marquesines. D'aquí quatre mesos farà dos anys. I en el ple del mes de juny de l'any 24 es va aprovar, finalment, per unanimitat, la col·locació d'aquestes marquesines. Es va fer l'inici de l'expedient de contractació el mes de març de l'any 2025 i, curiosament,
a data de 21 del 2 del 2025, en el perfil del contractant, aquesta adjudicació encara segueix com a pendent, que és el que jo els volia preguntar també i després faré les preguntes. Sí, una llasta així. Ens haurien d'aclarar. Veient tot això i aquests antecedents, primer volem saber per què s'han tret unes marquesines i uns bancs abans de fer o de posar les noves, perquè això ha causat un greu ja a gent. Hi ha un home aquí que es va...
han pogut parlar amb ell i està realment preocupat. I després veurem saber també quina planificació tenen, quin és el calendari d'execució de totes aquestes marquesines i si per illa la subvenció que tenim dels Next Generation perquè anem tard. I sabem que el Next Generation és una partida finalista i que si anem completen el termini d'execució que ens demanen, aquesta partida quedarà obsoleta i possiblement s'haurà de tornar-la perquè no s'hagi executat.
A veure si ens poden respondre una mica totes aquestes preguntes. Bé, doncs intentem respondre les preguntes. Endavant.
Bé, sí. Evidentment, ha fet tota la cronologia de com ha anat tota aquesta evolució, la redacció del projecte, l'aprovació, la licitació, tot el cronograma. Si resta com a pendent en el perfil del contractant, ho revisem, perquè evidentment no és així. De fet, ho hem exposat tant en comissions informatives com en plens que s'havia fet l'adjudicació. De fet, fa ja...
Fa mesos que estan treballant en les marquesines. Sí que és cert, coneixem del greuge que s'ha pogut generar degut a aquestes obres. Sí que és cert que per la implantació d'aquestes marquesines hi havia una prèvia obra civil que s'havia de fer per les connexions.
Aquests mesos de pluja de desembre i de gener no han facilitat aquestes obres al carrer, però s'han dut a terme igualment. Les marquesines s'instal·laran properament. Aquesta setmana ja es comença la instal·lació d'aquestes marquesines. De fet, s'han pogut veure a diferents punts aquestes obres que s'han anat generant. Es va haver de treure justament aquesta de Canxa Obert
i també una que hi ha a la batxinera a la vora del registre de la propietat. Aquestes dues s'han tret perquè es col·locaran de noves amb aquestes de la subvenció i se'n col·locaran 11 més a la resta del municipi.
estem treballant en aquesta implantació d'aquestes marquesines i en la major brevetat, evidentment, ningú vol generar molèsties i es col·locaran de seguida que sigui possible. Sí, només un parell de punts. El moment en què traiem marquesines o que traiem un banc, ja no només la marquesina, sinó el banc on la gent es pot seure,
com és el cas de Can Xauvet, que hi ha un centre de rehabilitació allà al costat, per tant, és un punt delicat, doncs jo entenc que s'hagi de moure o que s'hagi de desplaçar o que s'hagi de treure perquè en aquell espai s'hi hagi d'habilitar per poder posar-hi la nova. Però el que sí que s'hauria de fer és que si hi ha una previsió que hi hagi un mes, dos mesos, tres mesos, és igual el termini, en el que aquell espai ha de quedar net, doncs posar un banc o un altre espai en un altre costat, a prop d'allà, on la gent com a mínim es pugui parar en l'autobús asseguda.
perquè és un punt delicat, perquè és un punt on hi ha un centre de rehabilitació. Per tant, la gent que va allà, potser qui vagi amb autobús, és gent que no pot estar esperant l'autobús potser mitja hora de peu, perquè té problemes de mobilitat o per qualsevol altre. Ho dic perquè això és un element que s'ha de tenir en compte a l'hora de fer aquest tipus de moviments. Jo entenc que es tregui perquè és necessari que l'espai quedi lliure, però sí que...
Sí, sí, però que és oportú que en aquests casos concrets, que siguin marquesines o espais on te queden en llocs tan delicats, es tingui en compte i es tingui una mica més de cura en poder habilitar un altre espai on es pugui seure aquesta persona. I després una altra cosa. Diu que vostè que comença la setmana que ve, però tenim un calendari de la col·locació de les 11 marquesines, que és el que jo li comentava, ja està calendaritzat
Quan sé que comencen, diu vostè, la setmana que ve, doncs entenc que no les faran totes el mateix dia. I tenim temps, potser fins a l'agost, amb el tema de Next Generation? Pregunto, eh? No, miri'm aquesta cara, és una pregunta molt simple. La...
És molt senzill. Les obres s'han allargat. No havia previsió d'estar sense marquesina. En el cas de Can Xaubeia, són dos en què s'ha hagut de fer obra civil per fer una canalització elèctrica, perquè les noves marquesines tenen llum. Les d'ara no, però les noves sí. Per tant, s'ha de fer aquesta obra. Aquesta obra...
per diverses raons s'ha allargat. Vostè comenta que s'hagués pogut preveure un banc. Vostè té raó, però en les dues, és a dir, hi ha dues afectades. Si arribem a saber que s'allarga tant en el temps, s'hauria pogut posar un banc
Doncs allà no, perquè allà va una marquesina i s'ha de fer la instal·lació sense cap element a sobre. Pel tema pluja, també cal recordar que hi ha molts altres espais on no hi ha marquesina, que durant molt de temps no hi ha hagut marquesina mai. Per tant,
En primer lloc, demanar paciència, perquè quan comences una obra es pot allargar, que ha estat el cas, un mes més del previst. Les marquesines, com vostè diu, no s'implementaran a l'hora, perquè no vindrà l'empresa i ho farà tota l'hora. N'hi ha 11, ara falten 11, perquè aquestes dues s'han recol·locat en altres espais on no hi havia marquesina. I ara n'hi ha, és el cas, per exemple, de la Renfe, de la plaça de l'estació,
que se n'ha posat una d'aquestes antigues perquè estava en prou bon estat i s'ha aprofitat i que les noves, diríem, una de les noves, per exemple, va a Canxaobet i altres 11 emplaçaments com aquest. Per tant, jo he dit públicament la setmana que ve, m'he curat en salut, la regidora deia a finals d'aquesta setmana, jo sé que la previsió era aquesta final setmana, ja he dit la setmana que ve perquè, clar, l'empresa no...
Vull dir, ens han dit aquest calendari i esperem que compleixin i, per tant, es començarà amb aquestes que hi ha més ús, que són justament la de CEPSA, per entendre'ns, la de Poblenou, la del Registre de la Propietat i la de Canxaobeta, en primer lloc, perquè també són una de les que més ús tenen i es prioritzarà aquest ús.
Per tant, em sembla que queda clar. A nivell de Next Generation tancarem la justificació
quan tinguem tota la documentació i després podrem saber com s'ha pogut justificar, dins de quin termini, perquè encara ens arribava informació d'ampliació de terminis i per tant hem d'executar l'obra. Aquesta obra ja estava planificada abans del Next Generation. Aquest projecte es va fer amb anterioritat a l'arribada d'aquesta possibilitat. Quan va arribar el Next Generation ens hi vam
perquè eren molts diners i, per tant, es va aprofitar aquesta subvenció. L'aprofitarem el màxim que puguem, però era una obra ja prevista perquè el govern considerava que aquestes subvencions
Aquests punts d'autobús on hi ha més ús, tots havien de tenir marquesina. Per tant, aquest és el pla que es té previst. En definitiva, la instal·lació de la marquesina nova està a l'arriba la setmana que ve.
Esperem sis abans millor, però ja he dit la setmana que ve per intentar cobrir-nos, perquè, clar, l'empresa esperem que compleixi amb el calendari que ens heu... Bé, si els sembla... Si en una setmana no sabeu fer, no hi ha personatges? Us podríem dir que haureu de fer. Ho entès?
Perfectament, senyor. Bé.
Si els sembla, té algun altre dubte sobre aquest tema? Només matitzar-li que... Entenem el malestar, és a dir, però hem de posar les coses en el context que toquen. Can Xauvet és important, el senyor està expressant el seu malestar i l'entenem perfectament, però pensem en el guany. Són 13 marquesines noves que tindrem, hi ha unes obres prèvies
I just en aquests dos casos era necessari fer aquesta instal·lació elèctrica per raons òbvies, que tenen llum i per tant s'ha de fer la instal·lació. I per tant, esperem i diem que prioritzarem quan arribin i començarem per aquestes que ja hi havia instal·lació, que ja hi havia anterioritat marquesina i que seguirem fent la instal·lació el més ràpidament possible perquè tots els usuaris tinguin la seva marquesina o de la seva parada l'abans possible.
És un petit apunt, només. Quan he dit el del Next Generation de l'agost, és precisament per saber si a vostès els havia arribat el que nosaltres hem trobat que havien extès. No tenim aquest... Era una pregunta sense... O sigui, al contrari. Si és a l'agost, millor per tots, perquè podrem arribar segurament a complir. Sí, quan sigui, l'obra s'acabarà. Està licitada i en execució i el que desitgem és
poder-les implantar l'abans possible i a part tancar pressupostos i enviar la documentació a l'abans possible. La següent pregunta.
Sí, la següent pregunta. Bé, la següent pregunta va sobre la situació de la base nàutica i del casal d'estiu que organitza la base nàutica. Els darrers dies diversos pares han manifestat a les xarxes socials com amb missatge segur que hem rebut tots de la preocupació de la manca d'informació
sobre el casal que organitza la base nàutica d'esports d'estiu. I bé, que tradicionalment aquestes dates ja més o menys estava tot organitzat perquè sembla ser que aquest casal és un casal amb molta demanda. Fins i tot hi havia llista d'espera, hi ha nens que acabaven a fora i els pares volen continuar aquest casal que és un dels pocs que tenim aquí.
que promou l'esport de mar. Bé, hi ha poca informació sobre el tema. Encara la web de la base nàutica està en funcionament, està activa i explica el casal. A la pàgina web de Visit Pineda també surt la base nàutica com un equipament municipal.
A banda del casal, que és una preocupació que preocupa els pares d'aquestes criatures que volen fer aquest casal, també ens preocupa l'estat en què es troba aquesta base nàutica. Hi ha unes instal·lacions que estan totalment deteriorades, ja fa una sensació d'abandonament total aquest equipament,
que també és del municipi, i això també ho volíem manifestar. Què està passant amb la base nàutica? Està clar que segur que una de les respostes és que Costes s'està esperant el permís de Costes, entenc, per tirar tot això endavant.
Però, clar, l'Ajuntament té alguna responsabilitat en quant al manteniment de les instal·lacions i també en la planificació dels casals. Llavors, voldríem saber des de quan fa que s'està esperant aquesta concessió per part de costes o aquests permisos per part de costes per continuar tirant endavant entenent que hi ha una concessió caducada i que s'ha de renovar, quant temps fa?
que el govern sap que això està pendent i què passa amb el casal, si tindrem casal o no tindrem casal i quan es podran obrir les inscripcions d'aquest casal, del qual, com podem comprovar, hi ha una demanda alta. Gràcies, regidora. Endavant. Bé, bona tarda. Anem per pas, vale?
Primer de tot, com vostè ha dit, l'ocupació de l'espai on està la base nàutica no és un espai municipal, sinó que és un espai que depèn de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri. Per tant, nosaltres aquí poc podem fer, més que demanar aquest ús provisional o definitiu, que és el que fem amb un pla d'usos de platja o demanant una concessió, com és el que fem normalment,
L'estat de la base nàutica dir-li que ho sabem, que per això estem treballant, en la nova base nàutica, en la construcció d'una nova base nàutica, que em diu que quin dia van començar a moure tot això, va ser el 6 d'abril del 2023...
demanar la base nàutica definitiva. Per tant, és un procés que ja portem molt temps, que portem no només nosaltres, sinó amb l'ajut de la Federació Catalana de Vela, amb Costa Generalitat, que val a dir que últimament sembla que ens està ajudant bastant,
I els pares, el neguit dels pares ho entenc perfectament. Sóc pare, entenc que l'estiu el tenim a tocar i tots tenen aquest neguit, però els hi puc dir que estem fent tot el possible. Això no ve d'un dia. Si ho comencéssim ara ja els hi puc dir que no tindríem aquesta concessió per aquest estiu. Per tant, portem temps treballant.
Quan ho tinguem, això ho farem. Anirem el més ràpid possible perquè puguin tenir el cas d'aquest estiu i ja està. I qualsevol cosa, aquí estem, però que sabem la situació actual de la base nàutica i per això ja tenim un model nou de base nàutica que tenim entrat a costes generalitat per la concessió definitiva, però fins que duri aquesta concessió definitiva no ens podem permetre perdre la base nàutica de Pineda Mar. Ho tenim molt clar i amb això estem treballant.
No sé si ha resoldre algun dubte o no. Només per aclarir, una cosa és la concessió. Vostè diu que el tema de la instal·lació és cert que és millorable. Hi ha un projecte, ja li ha dit al regidor, un projecte nou, però necessitem una concessió per poder implementar aquest projecte. Per tant, aquesta concessió està sol·licitada, com ja li ha dit fa molt temps, està en tràmit, però mentrestant el que s'ha fet paral·lelament
és una sol·licitud d'un ús provisional per aquest estiu per tenir l'ús provisional per aquest any. Almenys que anem fent aquest pedaç, però no depèn de nosaltres.
quan tinguem la concessió de costes per part de la Generalitat, farem el projecte de renovació de la base nàutica amb la idea que tenim ara. És a dir, no hi ha cap canvi substancial, però sí que unes instal·lacions més noves i més modernes i més actuals. Però, mentrestant,
s'ha sol·licitat aquest ús provisional que esperem que arribi en breu per la informació que tenim. Estan donant usos provisionals de tots els usos de platja, de guinguetes, de maques i també en aquest cas de la base nàutica per poder
després fer els tràmits pertinents que toquin per fer la gestió també del casal d'estiu i dels usos, dels altres usos que es fan també a part del casal d'estiu, no només del casal, però que vostè comenta del casal que és el que ha preocupat aquesta darrera setmana. Així que esperem que tenim l'autorització en breu i que puguem
calendaritzar. L'any passat ja va ser l'abril, si no recordo malament. Es comentava que era l'1 de març, sempre era l'1 de març. No, l'any passat va ser, si no recordo malament, el 8 o el 9 d'abril. Arribem amb temps. Sí que tenim l'estiu a tocar, però encara
a tocar, a tocar, no és demà. I, per tant, estem segurs que arribarem a port. Aquí s'escau el terme per poder publicitar, en aquest cas, el casal l'abans possible. Bé, moltes gràcies per les explicacions al respecte. I estem esperant a rebre una concessió provisional. Però no heu respost sobre el manteniment. Com és que hi ha les instal·lacions tan, tan, tan destrossades?
El manteniment, ja li dic, normalment la base nàutica ara està inactiva, com bé sap, i ara el manteniment, és veritat que deixa de fer, a part dels temporals que hem tingut, i fins que no s'obri la base nàutica no s'habilita tot aquell espai. Aquell espai no només és el que hi ha ara, sinó que a part té la zona de pla d'usos, per dir-ho així, que és la zona que es munta i es desmunta, per tant, quan comencem ja li donarem l'ús perquè estigui en les millors condicions possibles.
I no només això, sinó dir-li que estaria superencantat que veiessin l'avantprojecte que hem presentat, tant esportiu com arquitectònic, de la nova base nàutica, que segur que serà la millor base nàutica del Maresme. Molt bé. Doncs, si els sembla, passem a la següent pregunta. Endavant. Bé, la nostra quarta pregunta. Dir-li, senyora Pérez, que les ambulàncies encara no passen pel passatge Santa Isabel.
No sé si ho ha vist o no, però fa dos anys, avui, d'aquí dos dies, farà dos anys, que vam entrar per urgència en el ple el mateix dia l'aprovació de l'ampliació d'aquell tram de carrer del passeig de Sant Isabel. I avui, dos anys després, les ambulances encara no poden passar perquè aquella obra no s'ha executat. Semblava en aquell moment que era molt urgent i que no es podia esperar ni un mes i que tot havia de ser correculta i...
i de pressa i corrents, però seguim en el mateix punt, dos anys després. No vaig entendre l'urgència en aquell moment i no entenc aquests dos anys després. A veure si ens ho pot explicar una mica.
Sí, esclar que sí. S'oblida d'un petit detall, que és que el terreny és privat per executar. En aquell moment l'urgència es devia a que s'havia de fer una modificació de l'àmbit, s'havia de fer una tramitació amb urbanisme i per això era urgent en aquell moment.
perquè es tirés endavant, perquè creiem que era una oportunitat per recuperar l'ampliació d'un carrer que podien passar aquestes ambulances que vostè tan anomena. Però sí que és cert que nosaltres havíem de garantir que allò de cara a un futur fos viable, però no l'execució de les obres. Per tant, vostè potser d'aquí a un temps ens ho tornarà a dir en el ple, però aquella execució formarà part de l'execució d'un privat, no de l'Ajuntament.
No, el problema és que l'argument que es va eximir per entrar-ho per urgència era que s'havia d'obrir el pas. Aquest és el tema. Ja està. L'urgència, disculpi, l'urgència era iniciar el tràmit. O sigui, ja hi havia una modificació puntual i s'havia de fer... O sigui, l'urgent era iniciar el tràmit. Ara, l'execució, doncs, com li comenta la regi... Un moment, un moment.
com li comenta la pagidora, és una edificació, un àmbit privat i, per tant, tenen intenció de fer el desenvolupament del seu àmbit, és privat, i quan l'executin, evidentment, hauran de fer la cessió de l'espai per tal de donar aquesta obertura perquè es complirà amb el tràmit que es va realitzar amb la Generalitat. Doncs, tenint idea on han comunicat...
Quina previsió té aquest privat? Ho sabem? Endavant.
Sí, sí, la intenció del privat, vagi per endavant, que voldria executar quan abans millor. Sí que és cert que aquella tramitació que es va fer, per això era urgent, justament, perquè les tramitacions urbanístiques no són àgils, sempre ho he dit, però hi havia un pla de millora que era una oportunitat i s'havia de fer entrar abans que es tirés endavant qualsevol. El privat ja li asseguro que voldria haver-ho fet ja fa molt de temps, haver iniciat les obres,
Això vagi per endavant, eh? Però sí que és cert que hi ha una tramitació urbanística que no només depèn de Pineda, sinó que també depèn de Generalitat i que està tot en tràmit. Quan sigui possible, doncs, de seguida es podrà donar llum verda perquè han seguit treballant en el projecte executiu que s'ha de dur a terme en aquell terreny. Evidentment, deixat...
fent aquest endarreriment de façana per poder donar aquesta amplitud a la vialitat que hi ha a dia d'avui. Però d'aquí l'urgència. No era l'urgència d'obrir perquè hi haguessin, sinó perquè era una oportunitat com a municipi i que creiem que havíem d'aprofitar. Ho entengui o no? Però era així. És un pla de millora que donava accessibilitat i trànsit en cas d'emergència i que creiem que no podíem perdre aquella oportunitat. I així es va fer.
Gràcies. Molt bé. Veiem tu a dos anys vista. L'urgència em costa entendre. Ja està.
Vinga, l'última pregunta, o prec? L'última pregunta. Bé, el 21 de febrer del 2020, a Can Comas, el nen Josep Selga va venir a fer-nos la presentació del Pla d'Herbrat, que estava datat del 2015. Ell ens va explicar que els arbres no només són un element decoratiu en els municipis, sinó que formen part de la salut pública, ens fan ombra, són un refugi climàtic davant les onades de calor, que ens ajuden a millorar la qualitat d'aire,
que ens donen una identitat paisatgística, que són un patrimoni... Tot això ens ho va estar explicant el 21 de febrer del 2020. Però aquestes darreres setmanes hem vist com a Pineda s'han talat diversos arbres, diversos carrers i places, suposo que per diferents motius, i això ha generat una preocupació...
i un desconeixement del per què estava passant tot això quan nosaltres, per al Pla d'Arbrat, als arbres els donem un valor i els donem una potència perquè així es va decidir en el seu moment. Nosaltres el que ens agradaria saber és quins han estat els criteris tècnics
quins han estat els criteris tècnics que s'han utilitzat per la tala d'aquests arbres. Si existeix algun pla de manteniment preventiu de l'arbrat municipal o s'actua en funció del que passa a cada moment o només actuacions puntuals.
i quin és el pla que hi ha de reposició, perquè entenem que a cada arbre que es tala o que es treu n'hi haurà de posar un altre perquè tenir les places sense les ombres que necessitem, doncs això no ens ajuda a tenir
un poble com cal, a més amb les onades de calor, que sembla que cada vegada en tindrem més, no només onades de calor, sinó aquestes onades de sequera extrema amb pluges extremes. Tot això és una cosa que hem d'abordar i ens agradaria que ens informéssiu de què ha passat i què passarà. Gràcies.
Bé, li comento, perquè ho hem explicat ja en altres ocasions, ara recentment, i penso que hem de tenir clar, vostè diu el tema del pla preventiu, que quedi clar, i penso que ho hem explicat, i si no ha quedat clar ho tornem a insistir, que la TALA és l'última opció. És a dir, primer,
És l'última opció, quan ja no hi ha res més a fer. I s'ha explicat en alguns casos. Per exemple, a les Creus, ja teníem un que l'any passat es va fer una por de seguretat que se li diu
si no hem rectificat, es va fer una por de seguretat per intentar salvar-lo, per intentar salvar. Però ha passat un any i el criteri tècnic, en aquest cas de jardineria, que sempre és el que té l'última paraula,
va determinar que era un problema en aquest cas de seguretat i que aquella tala no va anar bé i per tant s'havia de talar. Sempre, sempre, sempre és l'últim recurs.
Primera observació. Quins són els criteris? Depèn i en algun cas hem compartit quan ho heu demanat, perquè és cert que fa una mica d'angúnia quan talem un arbre, però hi ha un criteri tècnic molt clar
i o escrit. És a dir, quan el jardiner, cap en aquest cas de jardineria, ha dubtat, es demana informe extern. Ha dubtat en el sentit de dir, ostres, potser hi ha alguna altra opinió, una altra visió de què es pot fer en aquest cas concret. I, per tant, es demanen gairebé, jo li diria, en el 80% dels casos hi ha informe
complementari extern que val aquesta decisió. I gairebé sempre al final és per un tema de seguretat. És a dir, hi ha en altres casos, per exemple, moreres. Quan es fan canvis sí que és cert que s'intercanvien moreres per altres arbres perquè el pla d'arbre teixit ho determina.
però ja és un tema de substitució, no? Però quan parlem de tala, tala d'arbres, és sempre per temes de seguretat i sempre avalat tècnicament a disposició de, no només dels grups municipals, sinó de qualsevol ciutadana que tingui aquest neguit, que l'entenem, doncs a disposició de fer facilitat alguns, no? Perquè s'ha generat aquest neguit i pensem que s'ha de
S'ha de compartir aquesta informació. En quant a substituir, en quant a recuperar arbres, vostè ho ha dit, de la necessitat i l'abonança que hi hagi arbres al municipi, i sempre, al final, acabem plantant més arbres, sempre, sempre...
La diferència neta és superior. Sempre s'acaba plantant més arbres dels que s'han talat. Sempre. Almenys la informació que tenim, no, perquè és important no perdre just el que ha descrit vostè, que és aquesta massa verda i més amb...
les situacions que tenim dels darrers estius, que és clar que cada vegada tenim temperatures més altes i que estan necessitant d'espais verds i d'ombra, si pot ser. No sé si m'he deixat alguna cosa que vulgueu complementar. Endavant. Jo volia...
com va dir l'alcaldessa, els arbres es treuen o per seguretat per les persones, igual que aquí es va dir que si el famós pi de les creus, que si no hi havia una altra opció, s'hauria de treure perquè els cotxes, per arreglar l'asfalt i tal, van dir que no, que hi havia una manera de salvar. Nosaltres tots els arbres que es puguin salvar, els salvarem. L'arbre que estigui mort l'hem de treure perquè o pot caure les rames o pot caure l'arbre o ja no dona ni l'ombra que ha de donar ni l'oxigen que...
que necessitem per als nostres habitants. Molt bé, moltes gràcies. El que sobta i el que sorprèn, per això hem volgut fer la pregunta, és que n'hi ha hagut molts en poc temps i això és el que realment sap greu, perquè cada vegada que veus un arbre tallat penses que es podia haver fet alguna cosa més. Entenem, no estem a dins del Departament Tècnic, segur que hi ha un informe, segur que hi ha un motiu,
el que sobta és tants i amb tan poc temps. Esperem la substitució i que aviat es pugui fer ombra perquè abans que un arbre no pot arribar a fer ombra passa temps. Gràcies. Sí, només un punt que...
en aquest aspecte que vostè diu, tants en tan poc temps, és cert que la sequera fa molt mal. Hem estat tres anys, gairebé tres anys, en una situació de falta d'aigua per part que tots coneixem i aquí sí que s'ha notat. Ara estem notant, tot i que estem allargant la situació, intentant salvar tot el que es pot, però és cert que aquesta situació de sequera ara s'està notant.
Molt bé, doncs passem, si els sembla, al grup municipal del Partit Popular. Endavant.
Molt bé, moltes gràcies. La primera pregunta és sobre que aquest mes de febrer hem vist actuacions de la policia local, l'Ajuntament amb Guàrdia Civil, en locals de Pineda, d'alimentació i de restauració, i era per saber la valoració que s'ha fet i què s'ha detectat en aquests serveis que estem a favor d'ells i volem saber quines actuacions han fet.
Sí, passem la paraula a la regidora de policia, endavant. Sí, com bé diu, són diverses les actuacions que es fan amb diferents cossos de seguretat, ja sigui amb Mossos d'Esquadra, sigui amb Guàrdia Civil, depèn de la competència i del tema que s'estigui tractant en aquell moment. La setmana passada justament es van fer unes comprovacions a determinats establiments, de fet es van fer set,
dels 7, també cal dir que es van fer 7 actes. Per tant, si m'ho permet, no entraré en detall. Ai, pensava que no funcionava el micro. Es van fer 7 actes dels 7 establiments que es van fer una mica de seguiment i bé, segueixen havent-hi actuacions. N'hi ha previstes d'altres actuacions amb diferents cossos
crec que és bo estar alerta en aquestes situacions i crec que a nivell de cooperació i a nivell estratègic entre els diferents cossos de seguretat, doncs està fent bona feina i els establiments també estan alerta i també de cara a la ciutadania, doncs també donar certes garanties de qualitat,
en els diferents sectors que s'actuï, perquè, insisteixo, no vull especificar sectors concrets, però es va canviant segons la policia va determinant quina és la necessitat i demana, sol·licita ajut a altres cossos perquè de manera conjunta es faci aquest desplegament. Gràcies. Gràcies.
Moltes gràcies. La veritat és que felicitar els cossos que actuen i nosaltres sempre estarem a favor de les actuacions policials de prevenció i vigilància al nostre municipi. Si hi han sigut set actes de set establiments vol dir que a la cossa n'hi havia alguna cosa. Volem que s'han detectat coses que tampoc entrarem en detalls, però que si s'han obert actes vol dir que no estava tot perfecte.
continuïm, que sempre és positiu i tindran el nostre recolzament en aquesta situació. Gràcies. Molt bé, gràcies. Endavant. La segona pregunta. Bé, ara tinc una pregunta recurrent que ja sembla que no tenim resposta i sempre se va allargant. Com tenim la por de les nostres classes? Ja tenim contracte o al final no es podran les moreres aquest any? Gràcies. Gràcies, regidor. Endavant.
El contracte s'està licitant i la poda com ja estem fent i la continuarem fent amb la nostra brigada de jardineria. Moltes gràcies, però da la sensació que ja vam tard perquè estan brotant les moreres i, clar, se diu que fins març ja ho tenim aquí, s'ha ido alargant i, clar, més que nada, és que, volvo a repetir,
Deberíamos intentar que no llegaran los plazos máximos para las contrataciones. Estamos ya a finales de febrero, la semana que viene en marzo. Creo que se va tarde y dudo que se puedan cortar antes de que acaben de echar los brotes, porque es que realmente no se ha empezado prácticamente. Gracias. Dirlika Nemtar.
És a dir, ja podem dir-li moltes coses, però anem tard per un tema administratiu. Hem tingut problemes amb aquest contracte. Em sembla que també ho havíem explicat. El contracte s'està licitant igual perquè podar es podar cada any i, per tant, quan el tinguem acabat, serà la següent poda. I, per tant, quan arribi, el necessitem igual, perquè la poda és recurrent i, per tant, cada any s'ha de fer aquest
Aquest any hem començat a fer la poda i el personal propi de la brigada ja ha anat avançant i es dedica només a fer poda. Avançarem al màxim que sigui possible. És cert que la poda, i no és l'ideal, insisteixo, l'ideal és sempre fer
a finals d'any, octubre-novembre, però la poda es pot fer d'octubre a abril, si no estic mal entesa. I, per tant, encara tenim marge per podar al màxim, més que res també perquè si no es poda no passaria res, però sí que ens interessa avançar al màxim possible per un tema també d'eficiència a l'hora de la neteja. Tot aquest...
sobretot el que té fruit, que quan surti embruta, si l'hem podat, evitarem també estalviar, embrutir carrers i, per tant, ser més eficients també amb la neteja. Així que intentarem avançar tot el que es pugui abans del límit, que si no tinc mal entès és a l'abril.
Moltes gràcies, a veure si és veritat i aconseguim que vagi ràpid. Ara, com m'ha dit que és un tema administratiu del contracte, ja és la següent pregunta, no l'anava a començar així, però portem ja unes setmanes o mesos que dintre de la plantilla de l'Ajuntament hi ha brigada personal de l'Ajuntament i policia, o sigui, tot el conjunt del personal,
n'hi ha un cert rumrum que no estan contents, que no se'ls està fent el que se li promet i que la càrrega de treball és molt alta. Ens hi trobem diverses vegades que no sé si és excusa o no, però que sempre són problemes administratius, això s'ha quedat una mica així perquè el tècnic... Al final...
La impressió que donen, i pel que jo puc sentir de primera mà d'ells, és que tenen una càrrega de treball que és molt superior a la que tindrien que fer. De fet, demanen les fitxes de treball perquè les volen tenir i no les aconsegueixen. O sigui, volen que vagin amb un certificat perquè els quedi constància.
També em van comentar que des de l'Ajuntament se li va prometre una remuneració de 80 euros més en les seves nòmines i això ja fa temps. Em penso que vostè era regidora de Recursos Humans i no sé si ha complert. I voldria saber per què no s'ha complert aquell oferiment que li van fer vostès i perquè no es compleix. Gràcies.
Dos parts de la mateixa pregunta. Un tema de càrregues de treball, no sé a qui refereix, costa una mica parlar així en genèric. Si vol en parlem, si són casos concrets, suposo que no refereix a tota la plantilla.
En general, tota la plantilla té càrrega de treball? Tota la plantilla no té la càrrega de treball igual, però sobretot en el que és l'administració aquí dintre de l'Ajuntament, tenen molta càrrega i no donen l'abast a fer les coses. Després, és comprensible que la gent com jo, la ciutadania, es queixi que van en retard, que no els arriben els permisos o qualsevol cosa,
i es queixen que fan més del que tindrien que fer, o sigui, no es cobreixen les feines. I a part, bueno, ja m'ha dit, a veure, si voler ho parlem un dia, però...
També el que m'interessa molt és el de la proposta, l'oferiment dels 80 euros. Sí, sí, ara vaig als 80 euros. A veure, és una mica contradictori el que vostè diu, que per part dels treballadors, treballadores diuen que fan més del que haurien de fer, però també diu que la ciutadania diu que no arriben
les feines a temps. Llavors, jo si li sembla... I a part el propi govern que sempre diu que són problemes administratius. No, no, problemes administratius no. Ui, problemes administratius és un contracte. Jo penso que no hem de barrejar les coses. L'administració és molt lenta, sempre ho diem.
que és farragosa i lenta i excessiva moltes vegades, o així ho veiem a vegades, de tràmits. Però, clar, això no ho marquem nosaltres, diríem. Hi ha normativa i s'ha de complir. L'administració...
és obvi que s'ha de complir aquests tràmits que a vegades a ningú se'ns escapa, que es fan ferragosos i que són lents, que són actuacions lentes. Però penso que això no té res a veure amb el que vostè planteja, que és un tema seriós, que és càrregues de treball del personal.
Vostè diu en general, jo penso que si vostè sap d'algun col·lectiu o algú en concret o col·lectius en què hi ha aquest malestar, doncs estaria bé que en Recurs Humans es comentés i es mirés a veure a què es refereix.
Per un costat. L'altre tema que vostè plantejava, el tema dels 80 euros. Jo era regidora, com vostè ha dit, en aquell moment de Recursos Humans. És en el fruit d'una negociació en què es parlaven de moltes coses. Et va posar sobre la taula, com vostè diu, aquesta possibilitat. Condicionat, i així es va signar.
és aquesta part que a vegades no us explica, es va condicionar a estar assignat en dues bandes que sempre i quan hi hagués informes favorables, informes tècnics que ho avalin. Una cosa és negociació política, forma part d'aquella negociació,
Vam creure que en aquell punt de negociació estàvem d'acord en dues parts, però la part important per donar llum verda és que els tècnics corresponents facin informe favorable. En aquell cas no va ser possible. Era, si no recordo malament, però era en complement específic i no es va donar llum verda.
per motius justificats, que estarem d'acord o no, perquè la primera que no m'agrada és la que vaig intentar negociar amb ells, però si no és possible, doncs no és possible.
I així es va determinar i es va explicar en aquell moment. Totes les etapes, és a dir, negociacions n'hi ha constantment i amb els treballadors i treballadores es parlen de múltiples temes. Alhora, vostè parla d'un col·lectiu especial, específic, en aquest cas, el dels 80 euros és pel col·lectiu de brigada, però insisteixo,
alhora es parlen amb molts col·lectius i de molts temes i alguns són particulars i alguns són més generals, però que, clar, hem d'evolucionar. És a dir, si en aquell moment no va ser possible, doncs haurem de seguir parlant i interactuant i dialogant i negociant perquè tothom estigui el més a gust possible en aquest cas a la nostra corporació. Un moment, que la regidora vol afegir alguna cosa endavant.
Sí? Simplement per complementar el carrer i l'alcaldessa, sobretot en relació al tema de les càrregues de treball. Ara estem en plena licitació de valoració de llocs de treball i, bueno, ara un cop acabi la licitació, s'adjudicarà el contracte i l'empresa s'ha de fer una proposta organitzativa per dimensionar els serveis i, a més, s'han d'analitzar totes les fitxes de la plantilla. Aquí, evidentment, es mesuraran les càrregues que té cada...
a treballador. Ara estem en aquesta fase, els propers mesos ens ocuparem amb això, que estarem 18 mesos, i són les fitxes que s'estan demanant i que s'han d'anar a dotar una per una. D'acord? Molt bé, però...
Me hace gracia porque me dice que si yo sé el colectivo o que hablemos, deberían de estar enterados, porque lo hacen público, que tienen asambleas, que tienen malestar, nos envían las convocatorias, supongo que a ustedes también, y sabrán de qué hacen, se reúnen y el malestar lo tienen que saber. O sea, ya no es porque se lo comunique yo, yo no le tengo que decir el nombre de la persona que está mal ni no está mal.
Lo que tenemos que saber es que las cargas de trabajo son reales, por lo menos lo que yo escuché de primera mano. Esto no es que ha venido uno me lo ha dicho. Yo tuve el placer y la suerte de asistir a una asamblea de ellos, que entonces lo que dicen a lo mejor no es verdad, pero yo lo que escuché fue eso. Y lo de los 80 euros, le tengo que decir que no fue lo que yo escuché, y sí que es verdad que de la brigada...
que no fue en una negociación, fue un ofrecimiento, en este caso, por su parte, que era la que estaba allí, como recursos humanos, no sé si había alguien más del ayuntamiento, eso sí que no lo escuché, y entonces, que cuando se denegó por parte, teóricamente, de secretaría, que no se podía poner ese concepto, se cogió el compromiso de buscar otro concepto para que eso se pagara. Entonces, si a mí me comunican esto,
Si no se les va a pagar, pues se les dice que no se puede y ya está. Pero ellos siguen esperando la promesa que se les hizo. A partir de ahí, le vuelvo a repetir. Yo no estaba cuando usted hizo ese ofrecimiento, no era ni regidor. Yo pongo en boca las reivindicaciones que la plantilla del ayuntamiento tiene con el ayuntamiento. En algunas podré estar a favor y en otras en contra. Pero mi chirría, sobre todo, lo de las cargas de trabajo que están
pidiendo las fichas de trabajo y necesitan que vaya con su certificado para poder exigir lo que ellos están haciendo. A partir de ahí, ya las negociaciones que tengan ustedes, no lo sé, yo les transmito lo que escuché.
Molt bé, queda clar. Jo insisteixo, els 80 euros ja li hem explicat com va anar i està signat. Si vol, li puc ensenyar perquè estigui vostè...
Tranquil, diríem, perquè tingui tota la informació. Perquè vostè ha assistit a una assemblea de treballadors, que em sembla molt bé, i ara vostè ho pregunta i penso que ha de tenir la informació dels dos costats. I que segurament en algun punt no coincidirem. I en tema de valoració de llocs de treball és una de les acords que s'ha anat negociant de fa molt temps.
ja està licitat, ja està en marxa i, per tant, és un procés, però vull dir que ja està en procés i aquí sí que s'analitzaran un per un, amb la metodologia que s'ha determinat, aquestes càrregues. Jo li deia que si sabia d'algú perquè m'havia semblat que parlava, vull dir, no sabia que venia de l'assemblea vostè. Ara ja...
interpreto que era en general perquè sortia aquest neguit de l'Assemblea de Treballadors i Treballadores. Molt bé, doncs si li sembla la següent pregunta. No sé, perquè no sé com van a salir, però bueno, és fàcil. Els veïns d'aquí, de la zona de Plaça Catalunya, Roig d'Alpí,
carrers ciutadans, es troben que s'han tret els containers que tenien més a prop aquí a Plaça Emélies. Llavors han de desplaçar-se molt per portar les escombraries, tan particulars com a locals comercials. Quin motiu s'ha tingut per moure aquests containers? Gràcies. Dos. Tècnic i estètic.
Tècnic perquè els soterrats són un niu de porqueria. Li dic així de clar perquè en els dos casos, i no eren dels pitjors, això també és cert, però va ser una decisió molt meditada durant molt temps, però al final ja en altres punts ha passat, a les palmeres, a Poblenou també tenim algun cas, en què el soterrat dona altres punts
problemes, tot i que estèticament ens pensem que no es veu la brossa, genera un altre tipus de problemes sanitaris, el fet que estigui la brossa cap endins, i un altre d'afegit que és que no sabem per què, i no només passa a Pineda, convida a l'abocament
de mobles, de quadres, de cadires, al voltant, no? O sigui, tot el que guanyem que queda soterrat, tot l'entorn dels soterrats... És que podem explicar bé. No parlo dels soterrats, parlo dels que estaven en superfície. No, no, no. Els que vostè fa referència, si no m'equivoco, són els de plaça Emèlies,
O sigui, l'únic canvi que hem fet recentment, suposo que refereix a això, i potser algú sí que li ha generat que s'ha d'esplaçar una miqueta més, és a plaça Mèlies, tant davant de l'antiga biblioteca com a
a l'altre costat, davant de l'òptica Claramunt, perquè ens entenguem. Aquests dos soterrats obeeixen aquesta decisió. Perquè, això que li dic, a part d'un tema sanitari, que ens generava altre tipus de problemes, convida a l'abocament de l'entorn constant.
mai està net, de cartrons, el desplaçament i mira que estava a prop per llançar el cartró, doncs no es desplaça i al final és un abocament visual constant en un lloc, en una plaça, no només aquesta plaça, ens ha passat, insisteixo, en altres places. I d'aquí ve aquesta decisió de fer illes completes, que això sí que
Pensem que ajuda a l'hora de fer el reciclats. I Barret, l'organisme de gestió tributària, té també tots els contenidors disponibles. I també Valmes, que ja ho havíem vist ara per Nadal. Per Nadal ja hi havia...
aquesta prova. I bé, un cop valorada el post-Nadal, que està tot molt més endreçat, no només aquest Nadal, ho hem observat sempre que s'han mogut contenidors, doncs funciona molt millor, està més net a l'entorn i més endreçat. I, per tant, obeeix aquestes dues raons que no només són en plaça de les Mèlies, sinó
que hi ha altres punts crítics, negres, que s'aniran substituint per contenidors de superfície. Moltes gràcies. I ja l'última també és recurrent. Dado los últimos episodios de alertas que hemos tenido con los temporales y tal, es la pregunta recurrente como tenemos el
d'Uprocim, si ja està previsto su ejecución, porque cada mes lo preguntaré porque es un documento esencial que lo necesitamos. Molt bé, doncs Lluís respon la regidora.
Bé, doncs com en el darrer ple que va preguntar pel Duprofim, estàvem a l'espera de rebre, perquè ja ens havien comunicat al desembre que era imminent, el tenim, l'hem rebut, tenim el Duprofim.
De fet, hi ha diferents parts del DuproCIM que s'han hagut d'executar, que s'han de revisar. Ara falten dos parts d'aquest DuproCIM, que també li vaig comentar el ple passat, que són els dos recursos de la Diputació que s'han sol·licitat, que és un, que és la implantació del DuproCIM, que a mesura que es vagin seran diferents proves, pilots que s'aniran fent...
de prova i anirem revisant totes aquestes parts del DuproCIM. Seran com... Amb aquestes proves que s'aniran implementant, doncs, aleshores, anirem revisant o perfilant detalls del que s'ha descrit, perquè, evidentment, des que es va començar ara, fins i tot, ara també, des que ho vam...
des que ho vam rebre estem revisant i hi ha alguns apunts que hem fet, ostres, mira, això ja s'ha modificat o el que sigui i a mesura que anem avançant això ha de ser un document viu que anirà canviant i anirem modificant això que vagi per endavant. Però sí que seran amb aquests dos recursos de la Diputació que ens aniran dient com anirem fent aquesta implantació. Això no vol dir que ja disposem d'un document, el DuproCIM, que en les diferents fases d'alerta
doncs podem actuar, tenim una guia i que podem recórrer i que podem utilitzar en cas de necessitat, que esperem que siguin poques vegades. Gràcies. Gràcies, regidora. Molt bé. Doncs vinga, endavant.
Moltes gràcies, senyora alcaldessa. Nosaltres farem cinc preguntes. La primera és per veure si ja se sap la data de l'obertura del Cap de Pineda. Sí que és cert que és una obra que és competència de la Generalitat, però com és un recurs important i necessari per al nostre municipi, era per veure si sabíeu les dates o la previsió de dates que s'obrirà.
I si per part de l'Ajuntament s'està fent, insistint, s'està demanant, s'està treballant perquè aquest recurs, al cap de minera, que és important que es pugui obrir el més ús i en possibles. Més que res, si sabem dates i si des de l'Ajuntament s'està fent algun treball. Moltes gràcies.
Bé, la resposta és molt ràpida. Tenim ja la documentació, s'ha de finalitzar l'obra, l'obra encara no estava finalitzada. La setmana passada es va entrar tota la documentació, la Generalitat va entrar la documentació de l'obra i s'estan fent els tràmits pertinents de tancament de l'obra perquè hi ha una llicència
de l'obra, com qualsevol dependència per entendre'ns, i s'està fent la revisió, s'ha demanat, s'ha fet un requeriment d'alguna cosa que s'havia de desmanar per fer el tancament d'aquesta llicència i esperem, són petites coses que s'han detectat, esperem que es resolgui l'abans possible i que en breu no li voldria donar data perquè...
clar, no la sabem. Ara estem espenses que ells puguin fer aquests arranjaments, per entendre'ns, però que són coses molt petites. Entenem que no són grans qüestions a resoldre amb el que preveiem que en un curt pla de temps es podrà fer l'obertura del centre.
Esperem que sigui així i que en breu puguem tenir el cap obert i un bon recurs al nostre municipi, que ens ho mereixem. Canviem de cap del cap de Pineda al cap de Poblenou i és que és pràcticament impossible demanar cita telefònicament. Jo ho he comprovat en primera persona en els darrers mesos i fruit d'això he preguntat a professionals, a molts més usuaris,
I és que només hi ha una línia telefònica i això dificulta que quan has de demanar cita ja pràcticament ja t'ho diuen els infermers i infermeres que vagis presencialment. També diuen que és...
d'una facilitat de resoldre, que és l'ampliació de línies telefòniques. Això sí que és competència de l'Ajuntament perquè el manteniment del cap de Poblenou ho realitza l'Ajuntament i una cosa que podria ser senzilla i viable
també milloraria el servei perquè a molta gent és molt difícil. Jo ho he provat, he insistit i no me l'agafen i s'ha d'anar directament al cap i això també genera
més temps, dificultat de gestionar les coses i per tant saber si sou conscients d'aquesta problemàtica i si s'han buscat solucions per facilitar que la gent pugui tenir i demanar cita telefònicament a un recurs tan important com és un CAP. Em toca de prop i no tinc coneixement d'això.
Ho dic perquè m'escau preguntar-ho. És un tema que depèn també dels nostres serveis d'informàtica i em consta en el seu moment que ja es va contractar una ampliació de les línies amb una central nova digital que tenia moltes entrades. Quan encara treballava, teòricament, allò havia de millorar.
I es va respondre a totes les necessitats, que si micros, no sé què, que si no sé quant supletoris. Per tant, normalment sempre que hi ha incidències, per part del personal, ho trasladen a la regidoria de salut que focalitza després en via.
a no ser que hagin enviat alguna cosa als meus tècnics i no m'he enterat, per tant, motiu per preguntar-ho, doncs no sé si s'han arribat a queixar en aquest sentit. Sí que em consta que costa molt de vegades trucar i pot ser tant com que s'hagi quedat temporalment una persona només al taulell
mentre l'altre ha anat al lavabo o el que sigui. Però el que cal saber és si té la suficiència perquè pugui haver-hi més recepció tal com estava previst. Jo, a mesura que tingui informació, la compartiré. Molt bé, doncs farem el seguiment i a veure que aquest tema es pugui resoldre.
Bé, la nostra tercera pregunta l'havíem formulat el mes passat, el ple passat, que era també que havíem rebut algunes queixes que les instàncies no acabaven d'arribar en temps, o feien més d'un any que no s'havia contestat. Se'm va comentar que...
tindria una resposta i encara no la tinc. Era per veure si sabeu el temps des que una persona fa una petició formal en una instància, el temps que es té per respondre. Llavors,
Aquesta pregunta també la vaig formular i encara estic a expenses de què em pugueu contestar i si heu fet alguna vèrdua. Si l'heu averiguat o si sabeu el temps que diu la norma. Em sembla que ho vam parlar a l'anterior ple. I que m'ho contestaríeu. Doncs ho midem.
I li contestem. Pensava que havíem respost el dia del ple perquè vam parlar de la tipologia de temes. Recordo que vam comentar això i que no tots tenien la mateixa durada. I recordo que vam dir, home, però almenys contestada ho estem mirant. I recordo que aquesta...
Sí, el que no es va comentar és el temps que diu la normativa, però també el que es va comentar és que a vegades no es pot contestar perquè el procediment és llarg, però el que sí que es pot fer és dient que s'està mirant, que això ho hem mirat i que quan ho sàpiguem... Sí, sí, recordo aquest comentari, però...
No era conscient que vostè volia saber el temps. Exacte. Doncs prenem nota i li passem. Sí, moltes gràcies. La quarta pregunta és en relació de la llei de barris, del barri del Carmen, que va haver-hi una presentació, que va haver-hi una empresa que faria un treball. Sí que m'han comentat que ja ha començat a funcionar,
que han començat a fer uns treballs amb els veïns i era per veure com està anant, com està funcionant i si tot aquest treball ens facilitarà, sobretot que és l'important, per poder-nos presentar la futura llei de barris, perquè el barri del Carme s'ho mereix. Moltes gràcies. Molt bé, gràcies. Marta, endavant.
L'empresa Iestàvitat, que va venir a fer la presentació al local social del Carme, ja va començar fa un parell de mesos amb la primera fase, que era la recopilació de la informació, tant a nivell de padró com a nivell d'híbit, tot el que és documental. I ara fa dues setmanes, em sembla que va ser el 9 de febrer, vam començar amb les entrevistes personals per veure qual és la situació de cada habitatge, de tenien-se pertinença,
i estan fent les entrevistes ara. De seguida tinguem el rato per part de l'empresa i els hi farem arribar. D'acord? Sí, el que també m'han comentat és que en aquestes entrevistes no hi ha gaire èxit de participació i si això pot perjudicar el fet de presentar-se a la llibertat. Això també és un tema important. Sí, sí, no hi va. S'estava...
que s'estava mirant per part de l'empresa de canviar una mica l'estratègia, això sí que és veritat, perquè a les primeres entrevistes, com vostè està dient, no hem tingut massa èxit, s'estava inclús pensant en fer una altra reunió per tranquil·litzar una mica la gent, perquè també hi ha gent que està en una situació irregular, els habitatges, i llavors, clar, de vegades és complicat que vulguin voluntàriament accedir a facilitar informació, documentació, llavors estava mirant una miqueta a veure com enfocar el tema, bueno, per...
poder fer l'estudi i com cal. La veritat és que sí que costa, perquè costa, però també és perquè no s'ha anat treballant. O sigui, quan els barris no s'ha anat treballant durant molt de temps, quan a un barri o a un lloc no has fet processos participatius, processos de transformació de desenvolupament social,
De cop, és molt difícil. I això també té una lectura. La lectura és que aquest barri que s'havien d'haver desenvolupat processos de transformació, de desenvolupament comunitari, s'ha deixat un projecte tan important com és el Pla de Barris
no sabem si tenim el barri preparat, perquè el barri ha de ser proactiu, perquè és la garantia d'èxit que puguem tenir pla de barris i la subvenció. Si no, doncs bé, esperem que surti bé, perquè són...
moltes, més que promeses, moltes expectatives de molta gent del barri que pensa que tindrà una millora i, si no la té, no aniríem bé. Moltes gràcies. L'última pregunta té relació amb l'Associació de Jubilats i Pensionistes de Pineda. El que em van comentar és que el mes d'octubre
s'havia de fer una reunió amb la consellera de Drets Socials per tot el tema de les places de residència, per el tema de la creació d'una residència pública aquí a Pineda, i era per veure si s'ha fet aquesta trobada, quines expectatives n'hi ha,
També cal dir que recentment el nostre espai polític, els comuns, amb el govern, ha arribat a un acord on s'ha inclòs la construcció d'una residència per a la gent gran. Esperem que els pressupostos puguin ser aprovats i això ens facilitarà tot el treball que s'està fent per la construcció d'aquesta residència. Però, mentrestant, s'ha de seguir treballant sobre el tema
I el fet d'aquesta trobada amb la Conselleria de Drets Socials també és un element important i sobretot amb una entitat que està treballant
perquè això sigui una realitat també necessita que se li pugui incloure en tot aquest procés i que hi hagi una trobada, una reunió i que sàpiguen en quin moment està aquest procés i esperem que aquests pressupostos es puguin tirar endavant i que aquesta residència que està inclosa pugui ser una realitat. Per això estem. Res més a dir. De fet...
Sí, el que passa és que es pot sol·licitar. La trobada amb la consellera la vam tenir. Jo penso que s'ha explicat també a l'associació en quins termes. Ho hem explicat l'Ajuntament i també ho vam comentar amb els grups municipals que pensem que hem de fer aquest oferiment d'aquest espai, d'aquest terreny.
Però penso que no hem d'enganyar ningú. És a dir, aquesta residència té un cost d'inversió molt important, tot i que el terreny la Generalitat ja el pot tenir fantàstic, ajuda moltíssim, però la Generalitat necessita pressupostos. I penso que no han enganyat ningú. Hi ha moltes demandes. La situació de necessitat de residències, de places públiques...
ho sabem, que és de tota Catalunya i, per tant, posem tots els elements, penso que Pineda ha de posar tots els elements sobre la taula perquè això sigui possible i viable, a l'abans possible, però agrair en aquest cas a
a comuns que estan disposats o que ha sigut possible aquest acord. Esperem poder arribar a acords amb altres grups també per poder aprovar pressupostos, que en definitiva el que té la competència, ho hem explicat moltes vegades, és la Generalitat. Per tant, per part del municipi el que ens toca és agilitzar, posar-ho fàcil,
I en aquest camí estem, de posar-ho més fàcil per posar-nos a la cua i ser avantatjats quan sigui possible i que decideixin fer aquesta inversió tan important no només de construcció, que ho hem dit sempre, sinó també de manteniment d'aquest equipament.
Mentrestant, també ho vam dir quan vam reunir-nos amb la consellera, que era treballar en les dues línies. Una cosa és la residència pública, en què guanyaríem moltes places de cop i hem de seguir insistint, però que paral·lelament hem d'intentar aconseguir places públiques, el sistema...
concertant dins de les residències privades que hi ha, però augmentar el nombre de places públiques per tal que tothom pugui accedir a aquestes places a aquest preu públic concertant. Pineda està en una situació, entenem, de desavantatge respecte dels municipis de l'entorn i quan surt convocatòria, si vols afegir el tema de la convocatòria. Sí, simplement per complementar que sí que tenim coneixement que a final de desembre
es va obrir la convocatòria per a l'altre
a places públiques de residència, es va parlar amb totes les residències que tenim a Pineda, amb el Paradís, amb Miniparc, amb els Arts i amb la Pineda, es va parlar amb totes, per veure si optarien, i totes van dir que sí, que evidentment optarien a les places, i ara estan a l'espera de veure si els adjudiquen o no. O sigui, que de cara de, potser, al proper ple, sí que podem donar informació més curosa sobre si s'han pogut ampliar les places a aquestes residències. D'acord?
Molt bé, doncs moltes gràcies a tots i a tots per la vostra atenció. Ens tanquem la sessió d'avui i ens veiem al mes que ve. Moltes gràcies.