de... Bueno, el Calleràs està... Ara no me sortirà aquell nom del poble, m'he quedat així. Ah, Castellà de Nuc, saps? Sí, que és molt maco, aquest poble. Sí, molt maco, allà a la pobla de l'Illet... Sí, hi ha uns bolets boníssims. Sí, i fan... Si no m'equivoco, hi ha dues o tres pastisseries, que és molt típic, fer uns croissants molt grans. Sí. Fan uns croissants així com gegantins. Bé, doncs, aquest xalet, mira, és molt maco, eh?
És un xalet d'alta muntanya que es va fent el seu moment. Però no està al poble, això. No, es va fent el seu moment pels treballadors quan feien les carreteres i els pantans. I és d'Antoni Gaudí. I res, ja per acabar. Avui molt de vent a Catalunya. Tant és així que es talla el tràfic ferroviari entre Catalunya i el País Valencià per fort vent. Per tant, és notícia també el vent. I abans en parlàvem amb en Jordi d'aquesta pel·lícula de Balandrau que s'estrena aquest divendres. Jordi, molt bon dia.
Bon dia. No sé si recordaràs aquesta xerrada que es va fer a Pineda amb un dels supervivents. Tot basat en un llibre que es diu Tres nits de torb i un cap d'any. Això va passar per cap d'any. Un llibre que ja va colpint el seu moment. Bé, un episodi que va colpint el seu moment al poble de Camprodon, perquè tot això va passar allà. I una pel·lícula que presenta la immensitat del Pirineu, la bellesa, però també la cara més tràgica
quan ensenya les dents amb el torb, Jordi. Sí, efectivament. Hem seguit els informatius que anunciaven això de l'estrena d'aquesta pel·lícula i ens agradarà molt veure-ho, aquesta pel·lícula, perquè ens farà posar els pèls de punta. I ens agradarà les situacions adverses que a vegades estem exposats als excursionistes i a més a més amb la tragèdia. Per tant, aquesta pel·lícula s'ha d'estar preparat, perquè segurament que això...
el cor te l'encongeix. Aquesta pel·lícula, doncs sí, que efectivament van fer una xerrada. Em sembla que va venir un que no sé si era com d'un helicòpter. Un dels que va sobreviure perquè va tenir la grandíssima sort amb els seus companys d'arribar a un refugi, que és el refugi de coma de vaca.
que, bueno, perquè... Mira, perquè l'esperit sant va passar per allà. Però haguessin mort, també, perquè de coma de vaca fins a caraps o fins a... És llunyíssim, vull dir, que la mort era... Estava cantada. Sí, sí, sí, sí, i ja t'ho dic. També, com que també en aquesta estrena, doncs també hi havia, doncs, els que van fer el rescat i ja et pots imaginar el que van viure. Sí, sí. I és molt interessant i estarem a la White a veure...
quan la poden emetre, doncs, per tot el públic. Ara, de moment, em sembla. Doncs, per cert, que va haver-hi aquest famós documental, que us el recomano, és brutal, que es diu Balandrau i infern glaçat, és un documental espectacular, et deixa bo cavar, és que et deixa clavat a la cadira des que comença fins que acaba, molt i molt ben fet, un llibre que es diu així, Tres nits de torb i un cap d'any, també fent referència a aquestes tres nits que van passar l'únic supervivent, l'únic supervivent,
Però també destacar ara aquesta pel·lícula de l'Andreu ben salvatge. Ja per acabar, Jordi, bé, els americans són molt especialistes en crear paraules que defineixen una situació, no?,
Ho fan molt els americans. I em van crear una que es diu així white out. És una expressió anglesa que fa referència al que és un torb, no? Que és quan de cop se's desperta aquest fenomen a l'alta muntanya i quedes amb visibilitat zero, nulla,
en qüestió de segons o de minuts. I és aquesta expressió que es diu whiteout, que s'utilitza molt en l'alta muntanya, i es diu, atenció, perquè avui és un dia de whiteout, per tant, no podem anar a l'alta muntanya. Res, hem volgut fer aquest esment, perquè la gent, tot i que som de marina, moltes vegades hi anem, i per tant hem de tenir present aquest aprenentatge, aquesta sabidoria, perquè si no podem tenir un problema molt gran.
I una pel·lícula que justament s'estrena a Camprodon, o l'estrena ja s'ha fet a Camprodon, i avui també volíem fer referència a això. Que va deixar tothom, hi ha unes persones víctimes sent fills a Camprodon, i van deixar la gent molt xocada. Jordi, ens centrem ja en la previsió del temps, aquí a casa nostra, bé amb uns dies molt bonics i molt primaverals.
Sí, sí, home, a vegades... A mi primaveral pel sol i perquè el temps és molt net, no? Es veu tot molt net. Sí, en aquest sentit, sí, però el que fa a temperatures, almenys aquí encara a l'Almaresme, estan controlades, estan frenades. I això sí, el temps és estable. Ahir, doncs, ja vam veure un dia en principi de sol, no vos prims, a la tarda més entelat, els més espessos, el sol més apagadó, dent de garbí, reforçat, humit,
i també fresc, algun cop va arribar als 40 km per hora aquí a l'Almaresme i m'he reforçat cap a la Costa Brava. Estàvem ahir a l'espera de la borrasca Pedro, marxant cap ahir a la vespre nit cap al canal de la Manxa i amb situació de roixats, de rondes de pluja, sobretot a França, illes britàniques, Portugal, si si va... Portugal no, Bèlgica. Ahir en el partit Bruxes, Atlètic de Medell, ja vam veure com plovia a la zona de Bèlgica. I era degut aquesta borrasca. Aquí van arribar alguns roixadets
però molt descafeinats cap a la banda de Lleida al nord, van arribar cap a la Catalunya central, Pirineu, Prepirineu, però molt desgastats i, evidentment, d'aquí no van arribar i van donar, doncs, si tinc, algunes dècimes o algunes gotes cap a les zones interiors. I el vent, al darrere seu el vent, ara ja es desplaça aquesta borrasca cap al nord de França,
se n'anirà cap al sud d'Alemanya, en el seu trànsit, i s'obren les portes a la ventada, perquè al mateix temps que fa aquest desplaçament, les altes pressions de l'Atlàntic comencen a avançar cap a l'Ínsula Ibèrica i ja tenim la situació clàssica per ventada. Un vent de ponent astral, seria com una barreja, segons la zona serà ponent, d'altres pot girar més astral,
Sí, sí, en zones habituades. Avui, doncs, en Pepa ens ha dit avisos, havia tallat algunes carreteres, doncs, esclar, per què hi ha aquest avis i per què poden tallar aquesta carretera? Perquè s'esperen ratxes huracanades, més de 100 quilòmetres per hora. I quan hi ha unes xifres de 3 xifres, doncs, és molt perillós, aquestes ventades, i això és el que bufarà, doncs, cap a Castelló, zones de l'Ebre, Tarragona, ratxes molt fortes, ja des d'avui, al matí, migdia, al màxim...
i a la tarda, doncs, bé, seguirà el vent a les zones habituades. Aquí, com ho notarem? Doncs, a principi, primer de tot, hem de dir que tindrem un dia de sol, alguns noves prims. Vents fluixos, vents fluixos, ben bé fins al migdia. A partir del migdia i sobretot a la tarda, sí que és veritat que pot entrar aquest vent de ponent, ni una barreja, i pot arribar, doncs, també aquí a les zones de l'Almaresme, però cops 30, potser 40, pot fregar alguns 50 grans per hora, però no passarà d'aquí.
I això sí, de Mataró cap a Barcelona, doncs el vent més reforçat. Aquí pot haver ratxes de sol per sobre, clarament, dels 50 o 160 graus per hora, més reforçat. A Barcelona, a Gràcia hi ha hagut algun cop ja de 80, imagínense, Barcelona, Baix Maresme, perquè el Ponent, ja saben, entra més en aquella zona. Per tant, aquí calma i a la tarda una mica d'aquest vent de Ponent, amb temperatures sense gaire canvis, màximes entre 16, 17, 18 graus.
Segons. A vegades el ponent ve una mica reixut i pots enfilar una mica la temperatura. Però, vaja, no molt. Demà som... Què som demà? Demà, demà, demà som dijous. Divendres? Ai, divendres, ja. Avui és dijous. Ostres, com passa la setmana, Olga. Doncs demà, divendres, ja, boah, Déu-n'hi-do. Doncs bé, demà hem d'esperar un dia de sol. Núvols prims, vents fluixos, els vents ja cada cop més restringits als dos extrems, cap a l'Ampordà...
Cotes altes al Pirineu i Terres de l'Ebre, bàsicament. Camp de Tarragona, encara amb cops una mica forts. I la resta, no, la resta dels vents a la baixa, brises, de mar cap a terra i temperatures sense gaires variacions. El cap de setmana esplèndid. L'anticicló no seria l'anticicló de les Azores, jo diria que serà l'anticicló peninsular, perquè se'ns col·locarà pràcticament a sobre l'anticicló amb pressions altes, per sobre els 1.030 milibars, i per tant, cap de setmana esplèndid. Vies de sol...
pot haver algun núvolet, però sense més conseqüències, vents fluixos, temperatures, certa tendència a l'alça. Ho notaran més zones interiors, però que aquí a la costa, si bufa una mica la brisa de mar cap a terra, doncs la pot deixar la temperatura frenada. El mar està fred i ens la regula. La setmana que ve iniciarem amb molta tranquil·litat. Dilluns, dimarts, dimecres, fins aquí. A partir de llavors, l'anticicló, que els estem dient ja fa dies, l'anticicló al febrer no pinta que hagi de durar gaire,
Si és veritat que pot durar 5 o 6 dies, però no de manera permanent. O sigui que ja a partir de 6 dies, a partir de mitja setmana que ve, sembla que es debilita, es retira i podria arribar una nova borrasca. Ja veurem, perquè la dinàmica atmosfèrica està alterada i ja veurem si abans que acabi el mes de febrer no se nombra una altra borrasca. No m'estranyaria gens, perquè per l'Atlàntic es veu...
molta activitat, i si es nombra la propera borrasca serà Regina, i això ho deixo anar, podria arribar a mitjans, finals de la setmana que ve, acostar-se a la península verd, que ja ho anirem veient. Mentrestant, tranquil·litat, sol, vents fluixos, avui no, però demà sí, ja els vents cada cop més fluixos.
i el cap de setmana esplendi. Per tant, aquesta legislació, Olga, i oients. Molt bé, Jordi, doncs ho deixem aquí. Demà divendres acabarem de fer la darrera pinzellada meteorològica amb un cap de setmana tranquil, estable, per gaudir també, entre altres coses, del Carnaval de l'Almaresme. Jordi, fins demà, que vagi bé. Molt bon dia. Molt bon dia, fins demà. El vent s'endú les paraules que no et vaig dir
Un mar de dubtes dins d'un cor adormit. Tan difícil apropar els nostres camins. Però si estem junts, l'univers es fa petit. Cada cop més a prop, més lluny, un silenci que em porta.
L'últim petó i el primer. Tot el que podríem ser. Mentre el món gira i cau. La nit m'envol d'anuncia blau.
Cada cop més a prop, més lluny, un silenci...
L'últim petó i el primer. Tot el que podríem ser. Mentre el món gira.
Més a prop, més lluny Un silenci que em porten els teus ulls Estàs escoltant Dit i fet a Ràdio Pineda
Pineda celebra aquest diumenge una efemèride d'aquelles que fan poble i que fan club. Són els 35 anys del primer aplec de penyes de l'Espanyol, celebrat l'any 1991. Avui en parlem amb gent que forma part d'aquesta penya. Saludem el Joan Salvans. Bon dia, Joan. Hola, bon dia, què tal? I també ens acompanya en Joaquim Isarn. També bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Què tal, com esteu?
Bé, doncs hi ha puntet de fer aquesta efemèride amb moltes ganes i amb molta energia perquè surti tot bé. Què representa per Pineda i també per la penya poder celebrar aquests 35 anys del primer plec de penyes?
Per Pineda, al final és un club esportiu que no és del poble, però és un club català. Però més que és per la gent de Pineda que sent aquests colors i el sentiment d'aquests colors d'aquest equip. Són molts anys que hem estat una miqueta apagats, entre cometes, i ara volem reactivar tot això i la gent està molt engrescada. I recordar, sobretot, la gent de l'antiga junta directiva, que molts són familiars, pares, oncles...
Això és una mica d'orgull, una mica de ganes de poder reactivar tot aquest tema. I amb els que de l'antiga directiva que estan, també amb moltes ganes de recordar coses que van passar en el passat. Ara, en Joan parlava de sentiments. Quan parlem de sentiments, això va molt lligat amb en Joaquim, tot allò que sent per l'espanyol.
I sí, des de l'ego és un sentiment que m'ha portat a mi de tota la vida i he mantingut aquesta entorxa viva de tindre la relació com a Pinedeng i com a Periquito. Ara que l'Espanyol aquest any...
Hem fet el 125 aniversari, és un bon moment per poder celebrar els 35 anys d'aquest fet històric que hi va haver aquí a Pineda l'any 91, que més de mil cotperiquitos van fer una festa immemorable que va ser el principi dels aplecs de penyes de la història de l'espanyol.
Clar, un context molt especial, no? L'any 1991 Pineda acollia aquell primer aplec oficial, no? Com va ser aquella primera trobada? Què us han explicat? Com resumiríeu aquella primera trobada?