Com us dèiem avui en començar el dit i fet, avui és el dia internacional de les persones amb discapacitat. Per això avui en el programa hem volgut convidar una entitat que ens representa no només a Pineda sinó a l'Almaresme i saludem Maria Arellano. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Ella és presidenta de l'Associació de Discapacitats de l'Almaresme. Sempre ens diu, discapacitats, poseu-me la C en majúscula, perquè hi ha discapacitat, però també hi ha capacitat, sense caure amb allò que dèiem, que tampoc hem de caure amb els eufemismes, amb aquelles paraules, són realitats, realitats que fan que avui s'hagi de commemorar aquest dia, aquest Dia Internacional Maria, perquè és important.
Aquest dia és important, com són tots els dies de l'any, però aquest dia és important perquè se commemora, se continua lluitant, se posen en valor avanços, moltes vegades potser aquests avanços encara no s'apliquen, se posen en valor realitat totes les persones, com a qualsevol dia que se commemora qualsevol dia de qualsevol cosa.
Posar-ho en relleu, posar damunt la taula realitats com la que vosaltres des de DIAM treballeu i viviu cada dia. Jo et volia demanar, no donem per fet, tot i que teniu una llarga trajectòria a l'Alma Resma, no donem per fet que tothom us coneix. Maria, què és DIAM? Quina funció té?
Dian, bàsicament, ja fa uns anys, sobretot el que fem és esport adaptat. Nosaltres sempre diem esport adaptat, no diem esport inclusiu, perquè la paraula inclusió és una altra cosa. Nosaltres fem esport adaptat. I dintre de l'esport adaptat, sobretot, fem futbol.
fent atletisme i fent natació. És el que més fem. Després no deixa de ser que també participem o col·laborem amb diferents lleis que es demanen moltes vegades les nostres opinions o quan ens demanen, per exemple, com és el turisme accessible, com és...
no sé, coses, no?, que es demanen sempre l'opinió, no?, sobre la llei de la dependència, mal llamada, sempre dic el mateix, perquè al final és una llei per una autonomia personal, no?, tots els enrediments que hi ha, quin valor posem nosaltres, tot el que és, per exemple, el dia, el 25N, tot el que és una realitat, no?, o sigui,
dona amb discapacitat i nena amb discapacitat és quatre vegades més vulnerable. Nosaltres sempre fem les nostres aportacions des dels nostres coneixements. Un coneixement de la realitat en primera persona perquè no deixeu de ser famílies en alguns casos amb els fills, com és el teu cas, Maria, que tenen
algun tipus de discapacitat, que la discapacitat no és només una sola cosa, que poden ser moltes, que també és important que alguna vegada ens ho has remarcat, que hi ha diversitat també de realitats. Hi ha molta diversitat perquè un noi o una persona pot tenir un moment durat, pot ser neurotípica, pot ser no divergente, pot ser una paràlisi cerebral, pot ser física, hi ha els autismes, hi ha moltes coses, no?
I a vegades amb una sola persona, per algun motiu, hi ha diferents, per això diem que és una pluridiscapacitat. I aquí intervenen molt de factors o molt de metges o especialistes, tot això és així. El més important de tot és que sempre estiguin actius, perquè com més actius estan aquestes persones,
La qualitat de vida és sempre un 100% millor que no ho estiguin, però això no és fàcil de vegades aconseguir-ho.
És un missatge des del coneixement de causa, i des del coneixement de causa, Maria, moltes vegades has dit, és que és una lluita contínua, contínua amb tot, amb totes les etapes de la vida, d'acompanyar una persona amb discapacitat, des que és infant, jove, adult, i sou reflex d'aquesta lluita que no us agradaria que fos així, no? Fins a quin punt? Explica això que em sembla, és un tret en comú que moltes vegades ha sortit aquí a la ràdio.
Bé, vas basant per etapes, no? Alguns van per davant teu i jo recordo quan en un moment donat tenien 12 anys, 10, alguns que estaven per endavant deien, sí, però quan arribi l'adolescència, i la veritat és que l'adolescència moltes vegades entra més tard i surta més tard, és complicadíssima, eh? Després hi ha l'època laboral, és que l'època laboral estem a les antípodes. L'època laboral...
La inclusió laboral, sincerament, és que no existeix. És que torno a dir jo, contínuament, últimament, a per tot, es fa servir molt la paraula inclusió, inclusió, inclusió, són inclusius. La gent, les empreses, les escoles, tothom fa una reflexió del que significa la paraula inclusió. Hi ha una inclusió real?
Jo crec que no, sincerament. Igual que jo, totes les famílies. Si és a nivell escolar, és que a nivell escolar és que està a l'ordre del dia. A l'ordre del dia està que si dintre d'una escola ordinària
ha de tenir una aula per ells, jo penso que això no és la inclusió. El que ens requereix en una aula és que qualsevol persona amb una discapacitat estigui amb els seus companys d'aula. I serà molt més fàcil poder parlar inclús d'inclusió. Amb els reforços, ojo, que això significa per a aquest professional. Això ho tinc claríssim. Això està passant? No està passant. Per això tot aquest tema està molt col·latxat.
Si parlem a nivell d'especialistes o quan vas al cap, bé, també moltes vegades és complicat, no? Molts de nosaltres, que potser encara hi ha molta gent a dia d'avui que no ho saben, existeix la targeta Cuida'm. Quan tu presentes una targeta Cuida'm, significa que aquella persona en realitat per algun motiu no té per què fer la cua.
Però encara us faríeu creus de les famílies que no saben que existeix la targeta sanitària, cuida'm. No la tenen tramitada. I a dia d'avui això passa, no?
A nivell d'especialistes, bé, a nivell d'especialistes moltes vegades hi ha unes llistes d'esperes impressionants. I una altra cosa que també te pots trobar, evidentment, és tot el que és quan ells tenen que començar els transports. És molt complicat el transport. Molts, depenent de la persona, sí que poden agafar un tren i marxar a Mataró, però no tots. Aleshores, no estan adaptades a les parades d'autobusos, no estan adaptades als busos.
A Pineda, per exemple, a dia d'avui no hi ha un taxi adaptat. La llena ha de trucar a Calella, Santa Susana o malgrat. A Pineda no tenim un taxi adaptat. Amb una població de 30.000 habitants, però no el tenim, per dir alguna cosa, no? I suma i sigue, m'entens? A veure, és clar, de veritat s'ha de lluitar tant...
Tant s'ha de lluitar. Doncs aquesta és una bona reflexió en un dia com avui, avui que és Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.
Diria també per posar en relleu l'evolució, no? Hi ha coses que costen moltíssim, ja no diguem una llei, una llei que la Maria ens feia arribar i li hem demanat, home, doncs estaria bé que ens ho expliquessis perquè cada pas és important, no? Una nova llei
de catalana, diu Llei de l'Agència de l'Atenció Integrada Social i Sanitària de Catalunya, aprovada el 19 de novembre. Maria, què és? Què suposa? Tu que ets coneixedora d'això. Aquesta llei suposa que al final s'estan unificant tant la part social com la part metge, perquè parlo en aquest llenguatge perquè tothom ho pugui entendre millor, i és una llei que es pot beneficiar moltíssima gent quan realment
es posi en marxa i quan realment hi hagin diners per posar-la en marxa. Això vol dir que no és només per a les persones amb discapacitat, és per a una persona, una persona que ha patit un càncer, una persona en salut mental, una persona amb trastorns de conducta, és tot això, no? Això vol dir que quan realment estigui en marxa,
que de moment pràcticament no se li ha donat niveu, moltes famílies se podran aprofitar. En quin sentit serà beneficiosa l'objectiu d'aquesta llei que s'acaba d'aprovar fa 15 dies?
Bé, per exemple, el que pot tenir és, per exemple, les infermeres que ja venen a les cases, no? Ara mateix, per exemple, en cures pailatives, per dir alguna cosa, ja van a les cases. Però tot això s'acabarà ampliant molt més, no? En tot aquest pacient, imagina't a tu, no? M'invento una persona... M'invento no, perdoneu la paraula. És a dir, una família amb un fill amb un trastorn de conducta,
o una família que hi ha un noi o noia amb un autisme greu, no? Ostres, és que anar amb ells als hospitals, anar als CAPs, és molt feixuc, eh? Doncs us poso aquest exemple perquè us pugueu fer una idea, no? Que tot això al final serà en benefici de totes aquestes famílies.
Faig un exemple curtet perquè m'entengueu, no? Perquè la llei és molt més profunda i s'hauria de llegir molt, no? Però perquè m'entengueu va una mica per aquí. Diguem que aquesta part d'atenció social, d'atenció sanitària ha d'anar de la mà, no? No ha de ser ara vés cap aquí o vés cap allà. Exacte.
sinó que vagi tot junt i això facilita molt. De fet, posant un altre exemple, de vegades és el que passa amb els especialistes mèdics, que van cadascú pel seu costat, ho diuen, i després el que cal és un pal de paller, que tot vagi allà mateix. Encara a nivell social, la importància d'això, no, Maria? Sí, quan vagi... Mira, jo fa tres setmanes parlant amb un noi que fa poques setmanes que està amb nosaltres dintre de l'entitat
li vaig dir, intenta parlar amb la treballadora social del CAP. I en aquest moment hi havia més famílies al meu voltant i em diuen, existeix una treballadora social del CAP? Doncs sí, existeix. Clar, no és el mateix la treballadora social del CAP que la treballadora social de serveis socials. Doncs encara tota aquesta desinformació existeix força. Doncs cal fer molta pedagogia perquè és una feina important que fa des del CAP, la treballadora social...
A l'hospital també hi ha treballadores socials. Per tant, doncs també és bo vosaltres que feu xarxa també, no?, des de DIAM, no?, explicant-ho i fent... És una manera també d'ajudar a totes les famílies, no?, aquest ajudar a informar, no?, perquè alguns heu anat per endavant, doncs també... No escollidament, no, Maria? No escollidament, sinó que batalla des de zero...
Ningú la vol, no? No, això també jo crec, però sempre us ho dic, al final és que com a tot i amb tot cal empatitzar. Empatitzar perquè al final, fa un moment ho comentaven, no?, l'empatia. Hem d'empatitzar i no hem de jutjar perquè tu no saps el que t'ha de part a la vida.
Ara mateix, tots estem bé, però tu no saps si a la vida en un moment donat passes un, te fot un giro i tens que adaptar-te a allò. No. Tothom ha d'empatitzar i intentar no jutjar perquè aquella persona està fent allò o deixar de fer-ho. No ho podem fer. Això crec que haurien de tenir aquesta lliçó com a lliçó de vida, tothom.
Doncs un missatge que crec que pot calar, que pot quedar i que gaire més un titular, eh? Empatitzar i no jutjar que la vida, doncs, només amb aquesta mirada ja podríem canviar moltes coses en positiu, eh, Maria? Sí. Sí.
Maria, escolta, un missatge per acabar, allò que diguis no vull marxar de la ràdio sense haver dit això, donar aquest missatge i després ja direm com contactar amb vosaltres, però un missatge per a tothom que ens estigui escoltant. Bueno, el missatge és una mica el que us acabo de dir, empatia amb tothom. Nosaltres des de la nostra...
Des del nostre petit territori, per dir-ho d'alguna manera, penso que fem feina, que l'estem fent, que cada vegada creixem una mica més, que dintre de la nostra secció esportiva que portem, que potser és el que més es coneixeu,
Estem molt contents, estem molt contents de tenir un equip de futbol integrat, que per cert, aquest dijous farem un partit integrat amb persones amb i sense discapacitat. Ah sí, a quina hora? On, això? Això ho farem a Can Feriu de Manola, el dijous, de 7 i mig a 9, estem allà i podeu venir, si algú es vol fer així, a jugar amb nosaltres, només queda tenir molt clar que la persona que no té discapacitat no pot marcar un gol. Això és el futbol integrat.
Molt bé, molt bé. I l'any passat nosaltres vam ser campions de Lliga, que vam jugar amb altres entitats que també tenen equips de futbol. Analitisme, però supercontents, supercontents de com estan evolucionant, com s'esforcen, com els nostres tècnics ho donen tot. Ostres, sobretot perquè creuen en el projecte, no? Com n'hi ha nois i noies, sobretot del servei comunitari, que s'apunten a nosaltres i que es queden amb nosaltres.
superbé, eh? Però a més a més han vingut inclús a les competicions, no? Estem avançant molt ahir, estem ahir donant la nostra opinió a les federacions que també
A vegades han de canviar. I en natació us dic exactament el mateix. Una passada dels projectes més antics que nosaltres tenim és una passada, la evolució, com evoluciona, com arriben, com creixem...
És el que us puc dir i és el que a mi m'aporta. El nostre missatge és totalment positiu. Esforç és positiu i realisme. Sempre ho diem, és esport adaptat. No és un esport inclusiu. La inclusió és una altra cosa.
Prenem bona nota, Maria, i des de la ràdio, casa vostra, moltes gràcies per venir, gràcies per explicar-nos-ho en primera persona i també gràcies per tot el que feu, òbviament, perquè això sí que ha de ser inclusiu, perquè és en benefici del conjunt de tota la societat. Exacte.
Maria Arellano, presidenta de DIAM, podeu contactar amb ells fàcil, a través de xarxes socials, estan presents a Instagram i Facebook, i si algú vol un telèfon directe que ens truqui a la ràdio, que us el donarem, el telèfon de la ràdio, que el sabeu, perquè és molt facilet, 7, 6, 7, 19, 19. Moltíssimes gràcies, Maria, fins aviat. A vosaltres.