Pineda té tot un programa d'actes del 8M durant tot aquest mes de març, un programa que està ple d'activitats, per exemple, la cursa de la dona, però també exposicions, molts actes, unes activitats que continuaran, com diem, aquests propers dies, que conviden, per exemple, a la reflexió, a la reivindicació feminista, però també té en compte aspectes culturals. I avui ens interessem justament amb l'obra Fins que acabi de ploure,
que és una obra que, entre d'altres, està dut a escena per la Pinedenca. Maria Ten, ja la podem saludar. Maria, molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal, Maria? Ja vam parlar amb tu quan vas fer aquesta obra, quan es presentava en el Tarantana, de Barcelona, però ara la porteu a Pineda, no? Com anirà, això? Sí, estarem a l'auditori de Pineda, el 6 de març, dins, com deies, dels actes que es fan en commemoració al 8M,
Sí, sí. Explica'ns una mica què tracta aquesta obra i per què queda ben emmarcada, per dir-ho així, en aquests actes del 8M, en aquest cas a Pineda, a l'Auditori. Sí, bé, nosaltres, la companyia Les Fugitives, totes les obres que hem creat amb els quasi 10 anys que portem, sempre apostem per dones protagonistes. És una cosa com molt bàsica, però encara costa trobar obres on hi hagi
papers de personatges femenins amb força, que no necessitin, jo què sé, cap home perquè el conflicte avanci i que puguin tenir una bona relació entre les dues dones que surten a l'obra o les tres dones que surten a l'obra sense que hi hagi homes entremig o que la trama central sigui a través d'un home i les dones siguin només les seves amants o les seves dones o les seves germanes.
Sembla mentida, però encara no hi ha moltes obres així. Llavors, només que hi hagi dos personatges femenins forts protagonistes ja és, malauradament, ja és una obra feminista, però perquè n'hi ha tan poques que ja es podria considerar només per això que és una obra feminista. Aquesta obra, a part de tenir dues dones protagonistes i fortes, parla també de...
és una crítica a les guerres, llavors crec que és una bona combinació per aquest any, perquè malauradament estem vivint en un món on hi ha conflictes bèl·lics i molts altres conflictes bèl·lics que pot ser que estallin en qualsevol moment, perquè tenim governants psicòpates governant el món, llavors crec que és com una bona reflexió que estigui com un injun, perquè també moltes vegades amb les guerres
Sempre parlem, jo què sé, de nens que els obliguen a anar a la guerra o tal, i no parlem de com viuen les guerres les dones, que les pateixen, que apareixen sota bombes, o sigui, són superheroines, realment, les dones que sobreviuen a les guerres.
Déu-n'hi-do tot això que expliques, Maria, perquè pel que vam veure, a Barcelona estàvem molt a prop del públic, per tant, aquestes dues dones, que no sé si teixeixen entre elles complicitats, si s'expliquen històries que potser no coneixien abans, una obra potent en l'àmbit més emocional, no? Sí, l'obra se situa en un moment que hi ha una guerra fora, però se situa en un refugi
i es crea un espai íntim que fa que dues desconegudes puguin teixir un vincle entre elles. És veritat que a Barcelona el teatre era molt proper, teníem la gent a dues passes. Ara que estem girant l'obra, doncs clar, els teatres són més espaiosos, no tindrem la gent tant a prop, però jo crec que, per exemple, l'Auditori de Pineda té una mida com molt bona, té bona...
no sé, està molt ben pensat i podem crear també aquesta intimitat. Estic segura que ho podrem fer. Doncs serà segurament molt potent, tindré moltes ganes de venir-ho a veure. Quina crida faries a la gent perquè vingui aquest proper divendres, que és, de fet, el dia central del 8M, però en el cas de Pineda es fa així, però perquè us vingués a veure l'auditori i pogués gaudir d'aquest espectacle que, a més a més, és una obra de creació pròpia, per dir-ho així.
Sí, no sé, crec que agradarà. També jo crec que la gent s'espanta perquè és així, és una obra que parla en contra de les guerres i jo crec que la gent es pensa que és una obra molt dramàtica o molt densa i té els seus moments, però realment és una obra que parla del vincle entre aquestes dues desconegudes i com...
crec que s'ha pot sentir molt identificat que de vegades amb una persona que no coneixes de res de cop has creat alguna cosa que pots compartir coses molt íntimes teves que potser amb una persona que fa 20 anys que coneixes no t'atreveixes a compartir-ho i al final, clar, veus com si miressis per un foradet com es va teixint aquest vincle llavors al final és una obra bonica i és una obra que surt del teatre com
com si t'haguessin fet una bona abraçada. Llavors, crec que és una obra bonica i que això, com si surts del teatre com amb esperança, no surts en pla, he vist un drama, ets de plorar. O sigui, per això animo a tothom a que vingui, perquè és una obra reivindicativa però bonica.
Doncs bonic això que expliques també, Maria. Segur que serà tot un èxit. Esperem que jugant a casa, per dir-ho així, sigui tot un èxit. I que vagi molt bé. Estarem molt atents a aquesta obra que porteu a Pinedí. Atents i contents. O sigui, que moltes gràcies, Maria. I que vagi molt bé. Sabem que tens molta feina, no? Estàs en diverses línies de treball i esperem que et vagi molt bé també en el món del teatre. Moltes gràcies.
Doncs gràcies, Maria, i molt bon dia. Merci, igualment.