Ho dèiem a començar. Avui hi ha ple a l'Ajuntament de Pineda. Com és habitual, a Ràdio Pineda entrevistem l'alcaldessa de Pineda just abans del ple. Alcaldessa Sílvia Biosca, molt bon dia. Hola, bon dia.
Bé, alcaldessa, un ple que s'avança una setmana per la celebració de la Setmana Santa, sempre és el darrer dilluns de mes, però aquesta vegada, com diem, per la Setmana Santa s'ha avançat una setmana. Quins temes destacaria del ple d'avui? Hem vist que hi ha qüestions força tècniques en general. És així, això? Doncs sí, hi ha aspectes molt tècnics, però per això no són importants, eh?
En primer lloc podríem destacar el tancament del pressupost de l'any passat, del pressupost 2025, que com saben hem de fer sempre el tancament comptable i l'hem de passar pel ple, l'hem d'explicar cada any el ple. Aquí anem una mica en la línia dels darrers anys, fem un tancament
jo penso que molt positiu, molt favorable per l'Ajuntament, no hi ha molt a destacar, amb números positius, per entendre'ns, i també explicarem la distribució d'aquest romanent, aquests diners que no s'han gastat, per entendre'ns, el que queda, el que queda de diners, també com es pensa distribuir, però jo penso que el titular seria aquest, que estan en positiu sense cap mena de...
de problema. També tenim, que també és un aspecte molt tècnic, però també molt important, perquè sabem que en la tramitació urbanística la tramitació és molt lenta, són aspectes que parlem a vegades i que molta gent no entenem, perquè són passos molt llargs, que és la tramitació urbanística
de l'aprovació del document abans. Aquesta paraula no és més que una documentació prèvia a una modificació que s'ha de fer del pla general urbanístic de Pineda, del nostre ajuntament, que és per el desenvolupament futur del PPU, el pla parcial número 1, que n'hem parlat moltes vegades, també aquí a la ràdio, que és aquest PPU, el pla parcial...
número 1 és aquest tram que està per urbanitzar, que va des de Poblenou, des de Canxaobet fins a la Riera. Doncs el que es fa ara és aprovar aquest document abans que se li diu que no és més que delimitar les zones verdes, les zones residencials, les zones comercials, els vials, o sigui, tots els elements necessaris a l'inici de l'urbanització que s'han
de delimitar, s'han de determinar per poder iniciar l'urbanització. Això es fa a proposta de la Junta de Compensació de propietaris, aquí en aquest tram l'Ajuntament no té cap propietat, però sí que és el responsable, no és el que té la iniciativa, el que ha d'iniciar aquesta tramitació urbanística,
en aquest cas a proposta dels propietaris i, per tant, ara són aquestes normes bàsiques que regiran com es distribuiran aquests espais en aquesta zona que s'ha d'urbanitzar de nou a Pineda i també es limita i també es defineix les zones d'equipaments, els equipaments que hi haurà en tot aquest tram, els espais d'equipaments que
una vegada s'urbanitzi, doncs s'ha de cedir a l'Ajuntament, no?, a part de tot, eh?, del tema dels vials, de les voreres, dels carrers, de com són els carrers, no?, doncs tot això que també forma part, no?, de l'espai comú, doncs que s'ha de fer aquesta urbanització i s'ha de cedir també una pata a l'Ajuntament. Doncs avui aprovem aquest document que l'aprova el ple municipal però que després també
ha d'anar a territori, no?, a la Comissió de Territori de la Generalitat i també a Medi Ambient de la Generalitat perquè faci informe favorable a nivell mediambiental. Després també...
És un tema molt important perquè estem parlant del futur de Pineda, però en termes generals estem parlant d'una àrea que en el futur hi hagi d'haver-hi el que hi hagi d'haver. Ens podem fer una idea de què hi haurà, per dir-ho així? Ara parlàveu d'aspectes comercials, també d'equipaments. No sé si hi haurà, per dir-ho així, si farà falta una escola més, si farà falta alguna àrea esportiva...
el nombre de vivendes, zona hotelera, estic pensant en aquests aspectes. Així, en termes generals, ens podem fer una idea? Sí, mira, perquè entenguem, ara fa un resum, molt resum, però perquè entenguem tots, quan hi ha una peça urbanitzada, no només el PPU, el PPU perquè és un espai molt gran, és una peça urbanística, un àmbit molt gran, però aquest exercici s'ha fet en tots els àmbits que s'han desenvolupat, que s'han urbanitzat abans de
A Pinedà hi ha una llei d'urbanisme de Catalunya que ens determina, això no ho es cull l'Ajuntament, cap Ajuntament, això ens ve determinat per una llei autonòmica, que ens marca aquella peça, en aquest cas la nostra peça, com s'ha de distribuir. Quins elements són necessaris a l'hora d'urbanitzar? Per exemple, la zona verda,
doncs hi ha x quilòmetres que hi ha, diríem, no? Tants metres quadrats de zona verda. En aquest cas, l'Ajuntament sí que intervé, no? I sempre hem dit i seguim pensant, no? I així ho hem dit els propietaris, doncs que ens semblava que per un tema d'interès general, no?, sempre es fa, doncs, per interès de tothom, doncs que pensem que ha d'haver zones verdes tipus places, no?, perquè ens entenguem, tipus
eixos distribuïts en tot l'àmbit, però que el gran espai en zona verda ha d'estar tocant a la riera. De dalt a baix, de mar a muntanya, nosaltres hem dit que hem apuntat que hi haurà un parc central des de baix fins a dalt, vorejant al costat de la riera. Imaginem això, un pulmó verd i sempre hem pensat que era així també per connectar
els dos espais per nosaltres és molt important, com és la muntanya i és el mar. Això ho hem parlat amb els propietaris i a l'hora de dibuixar, a l'hora de reservar aquesta zona verda, fan això, fan espais verds distribuïts i un espai molt gran, un gran parc, un pulmó verd de la baixa, al cantó de la Riera.
La zona residencial, doncs mira, la zona residencial també ve marcant, no?, hi ha un topall, ni tot pot ser residencial, ni tot pot ser comercial, ni tot pot ser hoteler, no?, ve també delimitat per aquesta llei que te deia, d'acord? Llavors, la zona residencial, aquí sí que la Junta de Compensació tenia, doncs ha estat treballat aquest document, no?, que portem a aprovació i a finals de l'any passat
va haver un canvi normatiu, que és superior en aquest cas. Em sembla que també es va comentar que passava l'habitatge protegit, passava a preu protegit, no de lloguer social, sinó preu protegit, que no és de lliure, marcat, passava del 30% al 50%. Ara s'ha hagut de fer aquesta modificació en aquest document i també s'incorpora que els 1.500
ara t'ho dic de memòria, els 1.500 habitatges que hi haurà en tot l'àmbit, en tot l'espai, quan s'acabi de desenvolupar tot, doncs la meitat ha de ser protegit, a preu protegit. Llavors, la zona comercial, doncs també, sempre hem dit nosaltres que havia bastant més trucat a la Nacional 2, al voral de la Nacional 2,
que són espais més grans, més tipus naus, perquè ens fem una idea, però no naus grans, naus més petites de caire comercial. I llavors això no vol dir, això són els grans espais més grans, locals més grans, però llavors també hi ha locals en eixos comercials, per exemple hi ha un carrer que va comunicar a l'Ella,
amb carrer des de Calella, tot poble nou i fins a carrer Barcelona, per tant entenguem que també és eix comercial i els altres també, també hi ha locals comercials a baix. Imaginem un barri, un barri nou, que s'està ara dibuixant. Ara s'està dibuixant i abans del dibuix definitiu el que fem és aprovar les reserves
d'espais que ha d'haver en aquest dibuix que estem fent ara. Quanta zona verd va haver, quanta zona residencial pot haver com a màxim, quanta zona comercial, els vials, que són molt importants, els eixos de comunicació, això també ho marca l'Ajuntament, aquí sí que podem intervenir, perquè hi ha un pla de mobilitat aprovat per l'Ajuntament i que, evidentment, ha de donar sortida a les connexions...
tant amb la Nacional 2 com amb el passeig marítim, com amb aquests eixos que diem perpendiculars de connexió amb la resta del poble, del nucli urbà, amb el barri de Poble Nou. Tot això és el que avui portem a aprovació, a discutir en el ple i per poder tirar endavant amb aquest tràmit de l'urbanització, diguem.
Déu-n'hi-do, és una cosa molt gran, va fent passos a poc a poc, però vaja, ho anem seguint per capítols, fa molts anys que ens sentim a parlar, sabem que és un projecte que pesa molt, per dir-ho així, que no és fàcil, no? Aquí l'inconvenient és que és molt gran, sempre que s'ha urbanitzat peces del municipi, doncs clar, han sigut àmbits més petits, llavors clar, és més fàcil, perquè els propietaris
doncs, clar, o són menys o són àmbits més fàcils en els quals també és més fàcil posar-se d'acord. Aquí, clar, ha d'haver una junta de compensació com a mínim provisional, que és el que hi ha ara al PPEU, perquè pugui començar a caminar, són terrenys privats i, per tant, són els privats els que tenen l'interès de posar-se d'acord en aquestes
en aquestes línies d'actuació. I l'Ajuntament el que va fer, que ara sí que sembla que hi ha un mínim partit endavant d'aquests tràmits, és l'Ajuntament que ha de fer aquestes aprovacions i presentar tota la documentació a la Generalitat també per la seva validació.
Bé, doncs ho seguirem amb atenció avui en el ple, que per cert, en el ple, ja vam anunciar-ho també perquè així ens va arribar a la redacció de la ràdio, aquesta moció que ha anunciat els partits de l'oposició perquè ens entenguem per demanar que l'Ajuntament de Pineda s'adhereixi a un manifest dels ajuntaments que tenen alguns dèficits amb alguna urbanització, com seria el cas de Pineda amb el cas de Can Carreres. No sé, des del govern, si heu rebut aquesta moció,
Quin posicionament hi haurà? Sí, doncs, la veritat és que entra fora de l'ordre del dia, ens ho van comunicar els grups de l'oposició a Portaveus, a la reunió que fem de Portaveus, que ens la van anunciar, que presentarien aquesta moció i que l'haurem de votar fora de l'ordre del dia, la seva urgència per poder detectar. D'entrada, doncs,
cap problema. Nosaltres estem totalment d'acord amb l'esprit d'aquest manifest que està mobilitzant. Jo penso que això també és important dir-ho des d'alguns municipis en què tenen la problemàtica. Nosaltres tenim una, que és Sant Cardera, però hi ha ajuntaments que són molt petits i això genera moltes dificultats per tirar endavant aquestes legalitzacions.
o altres que no són tan petits però en tenen moltes, que tenen 3 i 4 urbanitzacions d'aquest tipus i són aquests ajuntaments que han començat a fer aquesta és una reivindicació molt antiga però sí que s'ha posat més a sobre la taula i també cal dir que la Generalitat també fa més d'un any que parla d'aquest tema i que ha agafat
el tema jo penso que amb ganes per solucionar perquè no se'ns escapa que la llei de legalització la llei d'habitatge és autonòmica i per tant qui pot fer canvis normatius que són del tot necessaris per guanyar aquesta flexibilitat a l'hora de buscar solucions
és, en aquest cas, la Generalitat. Per tant, jo penso que l'esprit d'aquest manifest, que ja em sembla que són 80-90 municipis ja que l'han signat, l'esprit totalment compartit. Tenim aquesta també problemàtica a Pineda, tenim a Can Carreras, que és compartida també amb el municipi de Calella i, per tant, pensem que sí, que des del món municipal, si hi ha aquesta empresa, molt millor per intentar
buscar aquest acord, no? També pensem que arriba una mica tard aquesta lesió, ja he dit que estem d'acord, però arriba una mica tard perquè ja la Generalitat va anunciar a principis d'amat. Sembla que es va... Jo vaig llegir el periòdico, però no sé si algun altre mitjà també s'ha fet ressò i insisteixo, quan estem al cas dels ajuntaments, la Generalitat ens ha anat explicant una mica els passos, no?
però també s'ha publicat, vull dir que anem ja un pas una miqueta enrere en aquest sentit, en què es va publicar que la Generalitat havia fet una modificació a la llei d'habitatge, que em sembla que ja ha entrat en vigor al principi d'any, i que anava en aquesta línia de legalitzar unes 700 urbanitzacions que estaven en situació irregular, amb dèficits urbanístics,
per entendre'ns tot, són aquelles urbanitzacions que van sorgir als anys 70, 80, fins als anys 80, en què propietaris que tenien un espai per anar els caps de setmana o per guardar traços o per anar a fer un dinar familiar, va començar a créixer sense legalitzar.
En aquest cas, i també és el nostre, també cal recordar que aquestes urbanitzacions no han fet els tràmits urbanitzatius previs. I jo penso que això també s'ha d'explicar. Quan explicàvem ara en l'altre punt del PPU, del Pla Parcial Número 1, tots els tràmits que els secretaris han de fer, tots els requisits que han de fer per complir amb la normativa, ho hem explicat amb el PPU, l'espai de zones
l'espai necessari de zones verdes, el tema dels vials, el tema de les canalitzacions, les aigües residuals, a nivell de medi ambient, el tema d'equipaments. Clar, tot això Can Carrera no ho ha fet. No ho ha fet perquè va créixer, va sorgir i a tots ens interessa legalitzar aquesta situació l'abans possible. Però també cal dir
que tota aquesta sessió d'espais, aquesta legalització, aquesta sessió d'espais d'equipament, de vial, de tot tipus, no ho ha fet, no s'ha fet i, per tant, el que sí que estem d'acord i anem també de la mà de les famílies, perquè moltes de les famílies no són les que inicialment van arribar a cancarreres, això també s'ha de dir, però hem d'anar a la mà d'aquestes famílies per intentar
demanar a la Generalitat que és qui té aquesta competència per relaxar, per flexibilitzar tots aquests requisits urbanístics, no?, que apreten, no?, i que són, doncs, bé, estrictes, no?, estrictes en el sentit que dificultaria molt, no?, a nivell econòmic, no?, perquè al final es tracta d'un tema econòmic, no?, quan urbanitza i fas tot aquest tràmit, això té un cost pel propietari, no?, pel propietari del terreny que vol urbanitzar, no?,
Si això es fa ara, a Can Carreras, doncs aquests veïns i veïnes haurien d'assumir, no?, doncs això, quant costa fer la vorera, quant costa fer la part proporcional, eh?, l'enllumenat, quant costa fer aquestes canalitzacions d'aigües brutes i d'aigües netes, també. Tot el tema clavegaram. Clar, doncs es tracta d'això, eh?, i nosaltres també estem en aquesta línia, no?, que es puguin flexibilitzar els criteris
dels requisits que se'ls demana, sempre i quan, clar, evidentment mantenint el nivell de qualitat mínim i, per tant, que sigui més fàcil per a aquestes famílies poder assumir aquests costos. També el tema del finançament, i això la Generalitat també ens ho ha traslladat així, que s'està fent convenis, s'està tramitant
un conveni amb l'Institut Català de Finances per una línia de finançament tou, molt tou, a molt baix cost per a aquestes famílies que en algun moment hauran de fer el que no van fer en el seu dia i que això li correspon a la propietat que ha d'assumir aquest cost. En definitiva, jo penso que el manifest també va
en aquesta línia que estic explicant, el tema de facilitar la legalització, mirar una mica els requisits urbanístics, el tema del finançament, buscar solucions de finançament i també cercar d'altres sistemes, per exemple, el tema de sanejament d'aigua, són infraestructures molt costoses. Ara mateix, el que deia el PPU, s'ha de dir exigirà
fer aquesta infraestructura molt costosa, el que estem demanant és que es miri amb ulls d'una solució, amb una urbanització que ja està feta, doncs quins sistemes d'estanejament, quins sistemes potser autònoms, que no siguin grans infraestructures, insisteixo per avallar costos. Dins d'aquest marc,
que jo penso que hem d'anar de la mà de la Generalitat i que tots els ajuntaments, evidentment, tots els ajuntaments no ens agrada la situació, és una situació molt estranya, que no deixa d'estar desemparat tothom al municipi, en aquest cas l'ajuntament que no pot fer inversions de cap tipus perquè aquesta urbanització
no està recepcionada per part de l'Ajuntament. Ara mateix, de cada Ajuntament, aquesta urbanització no existeix. A veure si m'enteneu clar que existeix, sabem que hi ha, però que no pot fer cap inversió perquè no està recepcionada. Però també és una situació molt incòmode i a nivell legal no desitjable per tots els propietaris i propietàries que estan en aquesta situació. Per tant,
manifest estem totalment d'acord jo penso que aquí no hi ha cap problema per adherir-nos a aquest manifest que no inclou altres punts però van en aquesta línia sobretot de buscar solucions de la mà de les administracions que sí que tenen competència sobretot la Generalitat però també d'altres que ens poden ajudar per exemple la Diputació de Barcelona tenim la sort d'aprendre de la província de Barcelona i la Diputació en aquest sentit
també ens està ajudant a nivell tècnic, però estaria molt bé que un cop iniciat aquests tràmits, amb les noves normatives, també ens doni recolzament tècnic, donant recolzament tècnic als ajuntaments de la província que estem en aquesta situació.
Sí, és un tema complicat, ho sabem, ens fem la idea, i també tenint en compte que, per dir-ho així, la urbanització neix en un moment on es feien les coses d'una manera, això ha anat canviant molt i ara es fan d'una altra. Abans era una mica, per dir-ho així, planament, no sé, hi havia coses que no s'acabaven de fer prou bé, segurament, en molts àmbits, i ara hi ha una història que cal solucionar, que és una cosa complicada.
Sí, quan algú ha fet una cosa il·legal, segur que als anys 80 i als anys 70 algú va arreglar la seva casa i va fer una piscina il·legal, sense demanar permís o un espai. És un problema d'un veí, un veí que quan ha hagut de demanar permís d'obres, posteriorment, ha passat 20 anys, 30 anys, l'Ajuntament li ha dit que ha de legalitzar.
aquesta obra que en el seu dia potser ho va fer el propietari anterior, no té per què ser aquella persona. I això ha passat en nucli urbà, en altres urbanitzacions, a Can Corret, a Finemar, això és habitual. Vull dir que als anys 60, als 70, evidentment, les coses segurament no es feien... Bé, tampoc hi havia normativa o tothom tirava una mica pel dret. Però, clar, quan es tracta d'una urbanització sencera, que és el que
estem parlant que en carreres no és un propietari, sinó que és tota una urbanització que va néixer d'aquesta manera. Hi ha hagut al llarg dels anys diferents intentones, per entendre'ns, diferents intents de poder iniciar el camí, però per raons diverses que penso que ara no toquen,
Vull dir que no cal entrar-hi, no? No ha pogut ser, no? Jo penso que això en els veïns és molt gran. Amb els criteris urbanístics que hi havia aprovat fins ara és cert que bé, doncs que era un esforç, una inversió econòmica important que molts d'ells segurament no poden assumir aquests
aquests costos i per raons diverses fins ara no ha sigut possible per tant ens en alegrem que ara hi hagi aquesta efectivització de normativa però insisteixo l'administració ens toca anar de la mà per intentar legalitzar tot com ha d'estar també per seguretat jurídica de tothom
Bé, doncs, insistim, és un tema complex, sobretot per la gent que anava a dir que viu en aquell sector, però també per l'administració, que és qui té els papers damunt de la taula, també, no? Ho seguirem de ben a prop amb aquesta petició, bàsicament, que les entitats, podríem dir, supramunicipals donin un cot de mà també a administracions locals, com són els ajuntaments, per desencallar aquest tipus de qüestions, que, per cert, a Catalunya, ara parlem de Can Carreres, però
N'hi ha una pila a Catalunya, hi ha una pila de cap a 1.400 detectades a Catalunya i 730, o sigui, la meitat amb dèficits estructurals urbanístics, alguns d'ells molt greus. Per tant, no és un cas que tinguem a Pineda, sinó que tenen a molts pobles de Catalunya. Sí, sí, és un fenomen que no només ens passa a nosaltres, és el que deia, a vegades afecta pobles molt petits amb una capacitat
tan econòmica com de tramitació molt petita, també, i altres pobles més grans o amb molts nombres d'urbanitzacions d'aquest tipus, que sí que afecta a molta població i a més de 1.300, 1.400... 1.433 segons dades de la Generalitat. Déu-n'hi-do. Sí, que és un...
una problemàtica compartida, això sí que ho tenim en aquest cas, que és compartida en molts altres municipis i també que la Generalitat, que és qui té, a més, que hem d'empenyar això, Generalitat i Parlament, que és qui pot fer aquests canvis legislatius per fer aquestes tramitacions una mica adaptades a les situacions
d'aquestes urbanitzacions que han arribat fins aquí, segurament per voluntat de ningú, per entendre'ns, ha arribat aquí, però el que ens toca ara, entre tots, és buscar més solucions. Molt bé, alcaldessa, a banda d'aquesta qüestió, també hi ha altres temes que es tractaran i també el torn obert de paraules ho seguirem també des de Ràdio Pineda. Gràcies per aquests minuts de ràdio i molt bon dia.
Gràcies, bona setmana a tothom. Gràcies, bona setmana. Hem parlat amb Sílvia Biosca, alcaldessa de Pineda. Al voltant d'aquestes dues qüestions, d'una banda aquest rumanent, avui ho estarem atents per conèixer quin és exactament el rumanent que té l'Ajuntament de Pineda del pressupost de l'any passat. Per tant, aquells diners, per dir-ho així, que no s'han gastat i que caldrà gastar-los durant aquest 2026.
Per tant, tema destacat i ara escoltàvem aquesta qüestió en referència a Can Carreras, també el torn obert de paraules, entre d'altres. Avui a les 5 a Ràdio Pineda, en directe per radiopineda.cat. Música