Doncs ara a Ràdio Pineda anem a parlar de memòria, memòria democràtica, qüestions molt properes a nosaltres. Veureu que és una entrevista que no us espereu. Per tant, atenció amb el que anem a fer tot seguit, perquè és una entrevista que teníem moltes ganes de fer i avui justament parlem d'aquesta qüestió que d'altra banda també està molt d'actualitat.
Doncs donem pas a la nostra companya Marijeret Fernández. Marijeret, molt bon dia. Molt bon dia, Pep. Bon dia a tothom. Sí, avui parlem de memòria històrica i ho fem des del punt de vista de Pineda, perquè comencem amb una dada. Hi ha 94 persones reconegudes a l'Arxiu Nacional de Catalunya, 94 persones de Pineda, i potser els seus familiars no ho saben,
que estan en un llistat de víctimes, de víctimes de la dictadura. Potser no saben que estan oficialment en aquest llistat. Estan considerades víctimes del franquisme. És una llista que és pública, no és que haguem accedit d'alguna manera rara, sinó que apareixen molts dels cognoms que ràpidament identifiquem amb famílies històriques de Pineda. I tot això us ho expliquem amb l'Antonio Sierra. Què tal? Molt bon dia, Antonio.
Molt bon dia. Bé, l'Antonio forma part d'una associació que és la Memòria Militar Democràtica. Ell és el delegat a Catalunya, és vicepresident i també és pinadenc, per això el tenim molt a l'abast. Antonio, què és aquesta llista? Perquè aquí es veuen clarament molts noms de Pineda.
Bon dia a tothom que ens està escoltant. Aquesta llista no és ni més ni menys que dels judicis sumadíssims que estan fets a Catalunya. Aquesta llista surt de, com bé has dit, de l'Arxiu Nacional de Catalunya
i de l'arxiu territorial de l'exèrcit. En concret, n'hi ha 64.000 aproximadament arxius de judicis sumadíssims i alguns estan en aquest llistat i altres encara falten per repassar i poder-los posar en aquesta llista, que cada any es van actualitzant.
Però en el tema de Pineda, com bé has dit, surten aquestes 94 persones contrastades en el llistat que en principi té l'Arxiu Nacional de Catalunya i el...
i el Memorial Democràtic perquè ho vas constructar en les dues entitats. A la comarca del Maresme són 1.955 i podrien anar sumant i sumant i sumant.
persones que moltes no saben que tenen els familiars aquí i perquè en aquests arxius n'hi ha persones d'un bando o d'un altre, és igual, és independent. Són persones que si li van fer judicis, judici sumadíssim, després un van quedant alliberats i altres van, fins i tot van ser, bueno, van morir. Se li va declarar
se li va posar la pena de mort i us van matar. I llavors, tota aquesta història, d'aquí de Pineda van sortir 94 persones. És un llistat que és públic, ja explicarem a les persones com accedir-hi o mirarem de publicar un enllaç perquè, clar, és un llistat públic. És important això que remarques que són víctimes aquí dels dos costats. Estem parlant d'una guerra civil.
i hi ha víctimes dels dos costats o potser ni ells en alguns casos sabien de quin costat eren, perquè aquí hi ha casos i històries personals de persones que també es veien atrapades en un moment de guerra civil. Però el que ens crida l'atenció és que en aquest llistat, coses que ens criden l'atenció, per exemple,
diu l'edat, 15 anys, per exemple, ara mirant per sobre, diu alguns joveníssims, alguns adults, la majoria adults, però ara posant els ulls a la llista, o també les execucions, que també n'hi ha d'aquest llistat on apareixen 94 persones de Pineda, un llistat de l'Arxiu Nacional de Catalunya i que són reconegudes com víctimes
de la dictadura i a tot això alhora. Deixa'm preguntar-te, perquè alguns que ens estan escoltant, jo ara no dic cognoms, però és que són cognoms de Pineda. Com 25 d'aquests que més sonen a Pineda. Pineda, Pineda, d'aquests que dius, hòstia, com pot ser, no? Sí, sí, sí. I llavors, com es pot arribar a accedir a l'Arxiu Nacional de Catalunya per tenir aquest llistat?
Bé, simplement pots posar Arxiu Nacional de Catalunya i llavors hi ha un apartat que posa justament aquest descendent o posa Judici Sumadíssim i llavors ahir te surt el llistat.
Te surta un llistat en PDF o te surta un llistat en Excel. Aquest és el llistat en Excel perquè n'hi ha tants que... Però si vols buscar una persona en concreta, ho pots posar i te surta.
La tos, que no és el mar. Escolta'm, Antonio, vosaltres, des d'aquesta associació en què esteu defensant aquesta memòria històrica, esteu portant arreu de Catalunya també demanant que es facin unes mocions perquè hi hagi un reconeixement, també per parlar-ne d'això, perquè avui realment estem parlant, per exemple, a Ràdio Pineda, i si no arriba a ser per això, doncs potser no se'ns hagués acudit a nosaltres anar a l'arxiu i buscar això. Què és el que promoveu als ajuntaments?
Home, els ajuntaments el que promoven és que es faci un reconoixement perquè la llei de memòria democràtica té un apartat que parla de les víctimes i el reconeixement de les víctimes. I aquest apartat pràcticament no es fa. I això ho poden fer des dels ajuntaments fins al Ministeri de Memòria Democràtica.
té un procés de reconeixement, però l'Ajuntament com a entitat principal i més cercana al ciutadà és la que ho pot fer independentment de què ho poden fer els familiars i demanar-lo, però a l'Ajuntament també ho pot fer. De fet, a la població de Leia i a la població de Montgat els dos ajuntaments ja ho han fet. Això és una cosa que ja ho van fer-ho.
però en la resta de la comarca no s'ha fet. La moció que vam presentar aquí a l'Ajuntament va en aquesta línia, però s'aprovarà una moció de reconeixement, es fa d'una manera diferent, però és el començament, perquè del que es tracta no és de posar pegues, sinó que això vagi progressant.
La idea seria que tinguessin un reconeixement i sobretot les morts que van provocar tot això i hi hagués una placa en el poble, en els seus noms i tal, que es busquessin. Però si això ara no es pot fer, més endavant seria qüestió de poder-lo fer.
perquè la veritat és que estem parlant de coses que la gent desconeix i inclús aquí no el tenim, però a quasi tots els pobles parlem que abans n'hi havia el clàssic, o estava la guària civil o estaven els carabiners o estaven tal.
Aquí a Pineda hi havia un guàrdia civil, un tinent de la Guàrdia Civil. Aquest va ser el primer que van matar. Les forces nacionals van ser el primer que van matar. I això va passar a tots els pobles. I era de la Guàrdia Civil? Sí, la Guàrdia Civil que els recolzava la república, aquests són els primers que van caure.
I això la gent, quan parla de la Guàrdia Civil, hi ha gent que parla a favor i parla en contra. Bé, la Guàrdia Civil, no fa molt, van fer el... el quartel que tenen de la Guàrdia Civil, van parlar, el director de la Guàrdia Civil va fer una exposició justament de la Guàrdia Civil al temps de la República. I a favor del comandament que portava en aquest moment i se va posar al...
al costat de companys. Vull dir que, ojo, perquè la gent, clar, quan la gent parla de... Que es jutja ràpid, vols dir, no? Sí, massa ràpid. I llavors la història és la història i n'hi ha que saber tratar-la i n'hi ha de saber on s'està.
Clar, hi havia, jo entenc, guàrdies civils, militars, que al final eren fidels al seu govern del moment, no? Ells també s'hi van trobar, no? No, no, és que molts, molts van defensar la república i van caure el primer dia. Ara, de fet, per exemple, a l'associació l'han convidat a Inca,
un reconeixement del primer militar que va morir quan el cop d'estat de Franco, que estava a Ceuta, que se va negar i era d'Inca. I ara justament s'han reconegut això i anirem cap allà.
Antonio Sierra, tu ets vicepresident d'aquesta associació per la Memòria Militar Democràtica, que és una associació de l'Estat, ets delegat a Catalunya, estàs trepitjant molts pobles, parlant amb molta gent, ens has fet arribar perquè siguem conscients també tot aquest llistat, que ja diem que a Ràdio Pineda, quan publiquem la notícia, posarem un enllaç de l'Arxiu Nacional de Catalunya, per si algú ho vol buscar.
Jo et volia fer una pregunta per acabar. Com respons quan hi ha gent encara que diu no, no, no, és que d'això més val no parlar-ne, d'això queda en el passat, això ja va passar, no en parlem.
Bueno, jo ho tinc clar, no? Jo com la gent que ja em passa, no? Que diu, no, no, això més val no remoure i que els mores queden a les cunetes, val? Jo li dic que no, que no, perquè jo precisament tinc un familiar que per això porto el seu nom, que està a una de les cunetes i encara no sé en quina cuneta està.
La història s'ha de saber, perquè normalment la història la fan els guanyadors de les batalles, les guerres, i en aquest cas, desgraciadament, Franco va ser, a part d'un dictador,
va ser, es va rebalar contra la república. Estava a favor de la república perquè va, com se diu ara la paraula, a veure si em surt,
Com et surti? Bueno, havia... Explica'ns-la. No, no, a veure, ell havia... Com quan se fa la... A veure, la paraula és que no s'ho tirava. Bueno, podem enllaçar-nos en el sentit de dir el que va fer, no?
Sí, no, ell estava a favor de la república, de fet, l'havia defensat, estava a favor de la república com tots els militars, se van rendir a la república i, sin embargo, la va traïcionar. Llavors, la gent parla, parla, no, no, però ell va ser un traïdor.
Clar, perquè ell sí que... I això, a nivell militar, això ja era, diguéssim, això li hauria d'haver ja parat els peus aquí. Però bé, com ho va guanyar? Doncs tota la informació, tot va canviar. De fet, com ja et dic, la història l'escriuen els versadors i això és el que tenen ara.
perquè ha sigut un vencedor, no ha passat res, s'ha morit al llit i bé, hi haurà gent que pensi que sí, hi haurà gent que pensi que no, tothom és lliure de pensar com vulgui, però la història és la història.
Avui a Ràdio Pineda n'hem volgut fer un petit apunt, gràcies a l'Antonio Sierra, que està treballant per aquesta memòria històrica, aquesta moció de consideració de víctimes del franquisme, que remarcaves, aquesta que ha arribat a molts ajuntaments, al Maresme només a dos, però a poc a poc aneu fent feina des de darrere.
Antonio, en seguirem parlant perquè estem a l'espera que se'ns confirmi. Sé que hi ha un cert consens de fer un text conjunt i que no sigui una cosa d'un partit ni de l'altre, pel que ens has avançat, sinó que sigui una cosa conjunta i al màxim de consensuada, que m'imagino que aquest és l'objectiu, no, Antonio?
Sí, sí, aquest és l'objectiu. Jo crec que ja pràcticament crec que això serà el que sortirà, que serà un tema col·lectiu de totes les forces polítiques de l'Ajuntament.
i que això sortirà cap endavant. El que sí que, simplement remarcar, que aquesta associació, com és una associació militar, jo dir-te que jo precisament soc militar, vull dir que quan parlo, parlo amb propietat. Sé del que estic parlant
perquè n'hi haurà gent que dirà, bueno, aquest hi és, no? Jo sóc sotinet de l'exèrcit. O sigui que he tingut més de 30 anys de servei. O sigui que no és que vingui de... No has aparegut com un bolet. Òbviament, no donem per fet, estem parlant exactament de l'Associació per la Memòria Militar Democràtica, que hi ha també professionals militars que també aposten...
Gent de la ex-UMD, gent d'aquests demòcrates, militars demòcrates que estan ahí batallant, com en el Panteón de Marinos Ilustres i com moltes més coses que estan ahí batallant per totes aquestes coses que s'han de refer.
Per acabar, ens has dit que esteu preparant un acte que es farà a la model amb el suport de la Generalitat també. Fes-nos un apunt i acabem d'aquest acte, que falta un mes, ja en parlarem, però fes-nos un apunt.
Aquest acte, en principi, són els 50 anys de llibertat o d'impunitat de l'època de Franco, perquè volem deixar clar que a les forces armades hi ha hagut una impunitat total i encara continua així. No se ha refet dintre de l'exèrcit, la democràcia no ha entrat.
per més que et diguin, per més que parlin i tal. Perquè tenim des del que hem viscut nosaltres, inclús el 23F, que l'hem passat, fins ara la gent que han fet fora per denunciar coses com la manifestació de fondos o simplement
per dir salut i república. Perquè l'exèrcit no té que estar a favor del rei. L'exèrcit està a favor de la Constitució i del poble. I això ho marca la Constitució. Però a les acadèmies no s'ensenya això.
I això té que canviar. I fins que no canviï, nosaltres estarem ahí donant tela, perquè n'hi ha moltes coses que encara s'han de canviar.
Avui l'Antonio Sierra, Ràdio Pineda. Moltes gràcies per venir aquí en directe per fer-nos aquest apunt històric també molt, molt interessant. Moltíssimes gràcies i fins una altra. I això que us deia més, posarem l'enllaç a radiopineda.cat perquè podeu consultar l'Arxiu Nacional de Catalunya amb tota aquesta informació que us hem donat.