Pineda celebra aquest diumenge una efemèride d'aquelles que fan poble i que fan club. Són els 35 anys del primer Aplec de Penyes de l'Espanyol, celebrat l'any 1991. Avui en parlem amb gent que forma part d'aquesta penya. Saludem el Joan Salvans, bon dia Joan. Hola, bon dia, què tal? I també ens acompanya en Joaquim Isarn, també bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Què tal, com esteu?
Bé, doncs hi ha puntet de fer aquesta efemèride amb moltes ganes i amb molta energia perquè surti tot bé. Què representa per Pineda i també per la penya poder celebrar aquests 35 anys del primer plec de penyes?
Per Pineda, al final és un club esportiu que no és del poble, però és un club català, però més que és per la gent de Pineda que sent aquests colors i el sentiment d'aquests colors d'aquest equip, doncs són molts anys que hem estat una miqueta apagats, entre cometes,
I ara volem reactivar tot això i la gent està molt engrescada i recordar, sobretot la gent de l'antiga junta directiva, que molts són familiars, pares, oncles, doncs també això és una mica d'orgull, una mica de ganes de poder reactivar tot aquest tema. I amb els de l'antiga directiva que estan, doncs també amb moltes ganes de recordar coses que van passar en el passat.
Ara, en Joan parlava de sentiments. Clar, quan parlem de sentiments, això va molt lligat amb en Joaquim, tot allò que sent per l'espanyol. I sí, des de l'ego és un sentiment que m'ha portat a mi de tota la vida i he mantingut aquesta entorxa viva de tindre la relació com a Pinedenc i com a Periquí, tu no?
Ara que l'Espanyol aquest any hem fet el 125 aniversari, és un bon moment per poder celebrar els 35 anys d'aquest fet històric que hi va haver aquí a Pineda l'any 91, que més de mil cotperiquitos van fer una festa immemorable que va ser el principi dels aplecs de penyes de la història de l'Espanyol.
Clar, un context molt especial, no? L'any 1991 Pineda acollia aquell primer aplec oficial, no? Com va ser aquella primera trobada? Què us han explicat? Com resumiríeu aquella primera trobada? El context d'aquells anys és que hi havia una associació que era la coordinadora de penyes de l'Espanyol.
i volien variar la coordinadora per fer una associació vinculada i amb l'espanyol d'una altra manera. Era una època de canvis i aleshores va sorgir la Federació Catalana de Penyes de l'Espanyol, que es va constituir després del primer el plec de penyes de l'Espanyol.
Jo, com ho vaig veure, ho vaig viure molt en primera persona, perquè el meu pare encara segueix sent el president. El que vaig veure és la il·lusió de tota la gent, junta directiva, en fer això, perquè hem de comptar que la penya només portava un any.
feta. Clar, perquè es va fundar el... Es va fundar el juny del 90 i això es va fer el febrer del 91. Llavors, portaven menys d'un any. Sí que és veritat que el sentiment perico ja s'ajuntaven, ja portaven diversos anys ajuntar-se a un local al Bar de la Ponderosa, s'ajuntaven tots allà, però el que és apèny en si en portaven mesos. Llavors, sí que és veritat que va ser molta feina, és una cosa que portaven molta feina perquè ajuntar tot això porta tanta gent
Era una cosa complicada, però només veure la il·lusió, jo del meu pare, Josep Casola, que era el vicepresident, en Brenya, Castillo, tota aquesta gent, que quan va acabar tot el que es va fer possible, perquè van haver impediments, com el que aquell mateix dia va ploure molt, van haver de canviar ubicacions per fer coses, l'Ajuntament ens va proporcionar el nino buscador per fer coses, però només la il·lusió de veure aquestes persones...
amb la cara, amb tota la feina que havíem fet i que els hi va sortir, per mi els hi va sortir perfecte, jo crec que només amb això aquest 35è aniversari per mi ha d'anar dedicat a aquestes persones que van fer possible el primer PREC.
Esclar, ho deies, eh? El teu pare, en Jordi Salvans, una figura també important dins la penya, va ser president quants anys? Ha sigut president des que es va fundar fins a... Des de sempre, doncs? Des de sempre. Aquestes coses, quan són entitats de pobles, normalment, sí que passa, en algun lloc passa, però normalment no es fan canvis de directives, perquè al final són poca gent treballant, hi ha gent que dona un cop de mà...
però al final els que estan integrats són aquests que t'he comentat. I al final eren quatre amics que el sentiment que els hi unia per un club van decidir fer això. I jo sempre tinc una imatge que recordo que cada matí, perquè el bar La Ponderosa era el local de la família, el bar de la família i la plaça Les Mèlies,
Jo recordo i tinc la imatge de sempre que tots els matins, sobre les 9, 9 i quart del matí, Jordi Salmanza, mon pare i en Josep Casola, que era el vicepresident, es reunien els dos cada matí amb un plat d'esmorzar de forquilla, una porró de vinga sosa...
el seu cigaló i el seu caliquenyo i passaven tres hores parlant de l'espanyol, de la penya, cada matí de dilluns a divendres. Era com un ritual, no? Era com un mantra. Sempre. I no lo marco això. Sí, tingues en compte que després es van formar nou equips de futbol, hi havia molta gent jove jugant a l'equip, els equips, eren nou equips de futbol, eren molts en aquella època.
Però el ritual aquest de dos amics sentats en una taula sempre durant tres hores parlant de la penya a l'espanyol, jo aquella imatge la tinc gravada i sempre la recordo.
Sí, i vull dir que quedi constància que us cada dia de partit, que era l'època de Sarrià, perquè estem parlant, clar, ja hem tingut ja Sarrià, hem estat a Montjuïc i ara estem a Cornellà. O sigui, la penya de Pineda va néixer a l'estadi de Cornellà i a l'estadi de Sarrià. I clar, cada diumenge omplíem un autocar a tope. Un autocar i us hi havia alguns diumenges que fins i tot autocars.
Sí que hi havia afició, doncs. Hi havia molta afició perquè al context de la societat ja no hi havia tanta televisió en directe i ja no hi havia tants mitjans i tants de mòbils i la gent, com arribava al cap de setmana i sentia aquests colors, tenia les ganes de viatjar al nostre camp. Clar, però no fa pas tant, estem parlant de l'any 91.
Sí, no fa tant, el que passa és que ha canviat tot molt. El tema que en Josep comenta, el tema dels mòbils, implica que els nens ja no estiguin tan ficats en aquestes coses. Ja ho he comentat jo abans, teníem nou equips de futbol, molts infants, potser eren 180-200 nens,
Tots aquests, també és veritat que el tema dels clubs ha canviat bastant, abans els clubs de futbol professionals eren molt més familiars que ara, eren molt més accessibles, ens donaven un carnet a entrades pels nens, els que facin falta gratuïtament, clar, vulguis o no vulguis, i hi ha molts de nens d'aquests que ara podran estar dintre de la nova junta directiva, que eren nens que eren amb 12, 10, 12 anys,
que eren, bueno, o típic, soc del Madrid, soc del Barça, però que van començar a jugar amb nosaltres, van començar a vindre al camp i realment s'han fet de l'espanyol, gràcies a la penya, però és que són socis ells i són socis als seus fills d'ara. Això ha generat també, bueno, un efecte social d'un sentiment blanc i blau, doncs que potser si no hagués estat la penya amb aquests nens no es hagués fet.
Avui estem parlant amb el Joan Salvans i amb en Joaquim Isarn en motiu de la celebració dels 35 anys del primer aplec de penyes de l'espanyol que es va fer aquí a Pineda. Dèieu que va ser una trobada molt important. Per què? Per què va ser tan important? Va ser important perquè va ser el primer aplec de penyes mundial.
es diu fàcil, no s'havia fet mai cap a plec de penyes a l'Espanyol. Havia moltes penyes, però cada un es veien en sopars d'aniversari de les penyes o en el camp de futbol, en el camp de Sarrià. Llavors es va generar, jo crec que es va generar un efecte social de sentiment de club de l'Espanyol,
que abans no havien vist a cap lloc. Havien vist potser la final de la UEFA del 87, que va anar molta gent de l'Espanyol a veure els partits a fora de casa i tal, però l'efecte social aquest d'acompanyar el club amb una cosa que no és un partit de futbol, no s'havia vist mai. Per què es va fer a Pineda aquest aplec? I una mica, què és el que es va fer? En què va consistir aquella primera trobada?
Jo crec que es va fer Pineda perquè potser al final va fer una proposta de Pineda que se'ls va fer al Club i a la Federació de Penyes.
però jo crec que, clar, també era una penya molt nova, estàvem molt engrescats, molta alegria, veníem d'una final de la UEFA dura perquè es va perdre, però amb molta alegria perquè va arribar fins a la final, i eren un grup de gent molt animada, amb molta gresca per fer coses. Llavors, ho van proposar, els van dir, vigileu que això costarà, i es van dir, cap endavant, sense cap problema, també és veritat que s'ha de donar les gràcies molt
a l'Ajuntament de Pineda, d'aquella època, que ens van proporcionar i ens van tindre la mà a tot el que fes falta. Això sí que és veritat, perquè sols tampoc es podia haver fet. Qui va venir en aquell primer aplec? Perquè veiem noms propis importants, tant de gent que forma part de la Junta d'aquella època, l'alcalde en aquell moment era Josep Lluís Fillat, ara que parlaves de l'Ajuntament de l'època, però també veiem personalitats importants i jugadors també molt importants.
I sí, en aquella època i els jugadors més importants eren els estrangers, l'Ogris i el Buque, que els havien fitxat. Que hi ha mig any i eren uns ídols per tota l'afició i vull dir, l'Espanyol els va dir que vinguessin aquí per això i van estar a la mar de contents perquè tot el jovent i tots els aficionats poguessin estar amb ell i això va crear un ambient estupendo.
A part de, es pot dir quasi el 100% de la Junta Directiva de l'Espanyol amb el seu president en cap, amb el seu vicepresident i tal. Del club sí, Juli Pardo, Lluís Meller, Juli Valdecasas, els germans Germán de la Cruz, el senyor Collet, tots aquests van venir, que eren de l'antiga directiva.
Home, però això devia ser un dia gran. Era un dia molt gran pel club, era un dia gran, perquè era un primer aniversari, però per nosaltres, imagina't, una penya que no portava ni un any fundada, totes aquestes institucions, gent que veiem per la televisió, només, es va fer on hi ha la nova biblioteca, que abans hi havia com un descampat que jugava a bàsquet, es va fer un entul de...
on es va fer tot el càtering, clar, veies un alemant i un austríac que eren els jugadors menjant botifarra amb seques, que dius, no ho havies vist mai, no? Doncs era un ambient molt popular, un ambient molt de família, eren mil persones però molt popular, molt de família, que realment és el sentiment i crec que és l'identitat que dona el nostre club, que és un ambient molt familiar, molt de família i un ambient molt proper amb tothom.
Clar, m'imagino Pineda en aquell moment es devia formar un rebombori amb tanta personalitat per aquí. Sí, sí, va ser una cosa estupenda, vull dir, el poble, va veure l'esperit d'espanyolisme, i no em volia deixar jo també...
un representant de la història de l'Espanyol, el Juan Segura Palomares, que en els seus escrits va dir que si Sant Pedro no està con nosotros, nosotros estamos con Sant Pedro, perquè ens va caure una daiga que va ser impressionant, que és l'historiador que ha fet els llibres de la història de l'Espanyol, que avui dia té la seva sala de premsa a l'estadi de Cornellà.
I justament recordant aquell primer aplec, veig que en Joaquim ens ha portat aquí a la ràdio. Explica-ho tu, Joaquim. Bé, és la bandera que va servir per tapar els monolí per després poder...
per després descobrir-ho entre l'alcalde de Pineda, el doctor Fillat, i el president de l'Espanyol, el Juli Pardo. Es va posar la bandera en el monolito i va sortir a fotografies de la premsa deportiva del club i de fotografies i tot, vull dir, de la bandera aquella.
I una vegada que van continuar en el dinar de germanor que se va fent a la carpa, on avui dia ja, vull dir la biblioteca de Pineda, es va fer tota la festa, no? I aleshores la bandera se va quedar per allà sota...
i ja que tothom marxava, van tirar coets, després de la festa, que la van petar per tots costats, un èxit rotund, es va quedar la bandera. Jo li vaig comentar si la bandera aquesta me la volia que jo la guardés, per si estava allà tirada, dic, potser ens la deixem aquí. I és una cosa simbòlica, una cosa que ha tingut una representació molt emotiva per la celebració aquesta del primer aplec.
i vull dir la mare del Joan i li vaig preguntant a la mare del Joan
que era la dona del president, li vaig preguntar a veure si la podia guardar. I ella em va dir, així amb una mirada tota, diu, sí, sí, ja te la pots emportar, diu, però que consti que el que la va cosir he sigut jo, que he estat dos dies cosint-la, perquè la bandera representa a la part del mig la bandera catalana i als dos costats la bandera blanc i blava de l'espanyol. Jo li vaig dir, tu tranquil·la, que jo te la guardaré,
i la tindré aquí en representació de la penya, que és una bandera de tothom. I ara aquest diumenge és el moment de fer aquesta dedicatòria del moment.
Sí, sí, la veritat que jo l'anècdota aquesta no la recordava fins que m'ho va dir en Josep, perquè, bueno, era tanta cosa, tanta gent, jo veia tothom fent coses que ja no sabia qui havia fet una cosa, qui havia fet l'altra. I la veritat que és molt d'agrair que ell hagi guardat aquesta bandera, i a part que aquesta bandera és una bandera que, bueno,
que segons ell està dient, segur que sí, és una cosa que va fer ma mare, una cosa que va cosir ma mare, i clar, és un sentiment que ja per mi mateix interiorment és un sentiment que la veritat és una cosa molt maca de recordar. Donar-li les gràcies a en Josep, perdona, a en Joaquim,
perquè m'hagi dit aquesta anècdota recordar la meva mare i a part d'això que la bandera encara la segueixi guardant igual que el primer dia i la Ceci que ens va deixar que des de dalt del cel estarà també amb nosaltres molts records, moltes anècdotes d'aquell primer aplec ha plogut moltíssim, us va ploure el primer dia però ha plogut també moltíssim
Arriba ja aquest diumenge una nova celebració d'aquests 35 anys, d'aquell primer aplec. Expliqueu-nos què és el que heu organitzat o com voleu que sigui aquest acte de diumenge.
Doncs, bueno, l'acte de diumenge, d'aquest diumenge, volem que sigui un acte per a tothom. Primer, clar, primer que sigui espanyolista, que sigui de l'espanyol, però està invitat qualsevol persona que vulgui venir, qualsevol entitat del poble està invitada a vindre. Serà una cosa petita, de moment, perquè estem fent, de moment, com s'estem reactivant la penya, estem fent una cosa petita, que serà una ofrena floral, que és en el monolit que tenim allà al passeig marítim.
I després farem un vermut popular, es parlarà una miqueta de la història de la penya i es farà l'ofrena. No volem fer encara ninguna cosa molt més gran perquè tampoc encara, veieu que estem parlant, estem reactivant la penya, es ha de reactivar la nova junta directiva.
però volem que sigui una cosa familiar dintre de l'espanyolisme però que està tota entitat i tota persona que no sigui de l'espanyol que no li agradi l'esport és igual tothom està invitat a venir a passar una estoneta a les 12 al migdia el diumenge
passar una estoneta i acompanyar-nos, que quanta més gent siguem més riurem. Des del protocol d'aquest diumenge també farem uns parlaments que la alcaldessa, la Sílvia, em va dir que vindria com a representant aquí del poble de Pineda de Mar i aleshores també la Federació de Penya, un representant
també farà els seus... i en representació de l'Espanyol fins a última hora no sabrem els que vindran, algun exdirectiu, però comptarem amb exjugadors que m'han confirmat que també alguns altres vindrien, però fins a última hora no sabem els noms, vull dir concrets, però exjugadors i exdirectius i presidents que intentaré que puguin estar aquí aquest diumenge per fer aquesta celebració.
Jo l'única cosa que volia agrair sobretot a l'Ajuntament de Pineda, perquè ens dona la facilitat per fer aquest esdeviament, però sobretot també volia agrair molt al Futbol Sala Pineda, perquè crec que sense ells no ho podríem fer això, perquè com que nosaltres no som una entitat que encara estigui formada, a l'hora de demanar alguns permisos per fer les coses, doncs no ho podem fer-ho. I el Futbol Sala Pineda, amb Mariano Urbano com a president al capdavant,
ens han donat, ens han tès la mà per donar-s'hi tota la facilitat i ells demanin tots els tràmits a nom seu perquè nosaltres puguem fer aquest esdeveniment. Llavors, l'Ajuntament de Pineda, moltes gràcies, però sobretot el Futbol Sala Pineda per aquesta gran ajuda que ens estan fent per poder fer aquest aniversari.
Avui a Ràdio Pineda ens volíem fer ressò d'aquesta celebració important per tota la comunitat, la penya blanc i blava de Pineda, l'espanyolisme, també en aquest cas que està reactivant una mica tot aquest esperit perico, també a Pineda, amb una nova junta que s'està formant, que també us convidem que una vegada estigueu ja formats al tot, que també tingueu l'oportunitat de tornar a venir aquí als estudis,
de Ràdio Pineda per explicar una mica quines inquietuds té aquesta nova junta. No sé si hi ha alguna cosa més que ens quedi per dir. Els cotpericos sempre hem d'estar junts i aquest eslògan que tenim, us de la força d'un sentiment, que sempre ens acompanyi. Sí, no, més que res això que ho hem dit abans, està tothom invitat, que sigui més una festa i sobretot també donar-vos les gràcies a vosaltres per donar veu a aquest esdeveniment del poble.
Joan Joaquim, moltíssimes gràcies, que vagi molt bé aquest diumenge i ja dic, una vegada tingueu la junta formada us tornarem a convidar també per venir a parlar ja una mica més àmpliament de tot allò que voleu fer. Gràcies, que vagi molt bé, felicitats. Moltes gràcies. Bon dia.