Alcaldessa, bé, avui inauguració del Passeig de la Santa Maria, però vaja, moltes altres coses d'aquest Nadal. Com es diu el Nadal a Pineda? Avui hem vist molta gent a Pineda. Doncs sí, molta gent, molts actes. Estem en ple calendari ja de pre-actes de Nadal i un desembre molt actiu que ens omple de satisfacció, perquè a nivell d'entitats, a nivell individual, es veu molta gent també...
pel carrer, gaudint de tot l'enllumenat i la veritat és que sí que és una gran satisfacció. Ara estem esperant, per dir-ho així, el proper cap de setmana en què ha d'agafar arrencada tot plegat, perquè començarà una mica tot. Exacte, hem fet aquesta parada després del pont de la Constitució i ara a partir del 18 tornem a reemprendre tot el...
L'activitat, l'enllumenat l'hem mantingut tots aquests dies, la plaça Amèlies, Can Comas, la plaça de l'Ajuntament, la plaça Catalunya, però sí que a partir del 18 tornem a obrir Casa dels Somnis, el bosc torna a prendre amb les fades i tornem a activar-nos ja fins al dia, com aquell que diu, fins al dia del campament reial que ens venen a visitar els Reis d'Orient.
Heu parlat de la importància de com la societat s'articula al final al voltant del Nadal, que és una tradició molt nostra i molt de la nostra cultura, per dir-ho així, però que alhora implica moltes més coses. Aquí ho estem veient amb una exposició artística de primer nivell. Tenen 40 anys, però això és...
Ara ho dèiem, com després de 40 anys, convido a tothom que vingui a veure el Passebre, perquè la veritat és que és molt modern, ara ho dèiem, com després de 40 anys traiem aquestes figures de l'Eulàlia, que és d'agrair a les artistes, en aquest cas l'Eulàlia i la Rosa, que tornen a compartir aquestes obres d'art,
i bé, doncs que sí, que és una tradició religiosa, sabem el tema dels pessebres i moltes tradicions que tenim al voltant del Nadal, però al final es converteix en tradició també cultural, i dèiem això, aquest valor de poder compartir aquests moments,
I que bé, només això, dir que el passebre que compartim a casa nostra, amb la nostra família, aquests moments que traiem la caixa, recordàvem quan traiem la caixa i muntem el passebre a casa, doncs no és més que tornem a treure la caixa, que estaven guardats en aquest cas, aquest passebre guardat a l'Ajuntament, i que hem pogut tornar a treure i poder compartir amb tota la ciutadania que el vulgui gaudir. Estava endreçat a l'Ajuntament, no? Sí, sí, sí.
Sí, sí, és un passeig... Com aquest que diu a les golfes, no? Sí, a les golfes, que casam un magatzem, però sí, el teníem guardat, el van fer l'Eulàlia, ara ja no s'ho explicava, perquè molts de nosaltres no ens en recordem, però fa 41 anys que eren molt jovenetes i es van dedicar a fer aquesta obra molt moderna per l'època, molt vanguardista,
i que va adquirir l'Ajuntament, va comprar o va subpensionar en aquell moment l'Ajuntament, es va guardar i ara l'han netejat, l'han posat a punt per poder tornar a compartir-ho de nou.
Doncs no deixa de ser un patrimoni municipal, també, no?, unes peixes artístiques que està bé de conservar. I tant, molt bé. Que, vaja, són, ho dèiem, encaixarint a la perfecció amb una sagrada família o amb una obra magna d'aquesta categoria, no? Sí, i tant. Val molt la pena de veure, de venir a...
A veure, i dèiem que tenim encara molta tradició, que això està molt bé, mantenir les tradicions, els pessebres formen part de la nostra cultura nadalenca, i bé, que tenim els dels barris, Poblenou, Les Creus i el Carmel, i ara també aquest que convidem a tothom que vingui a veure'l.
Molt bé, gràcies i bona nit ja, com crec que diueu. Bona nit, demà més. Demà continuem amb més activitats, en aquest cas per la Marató, així que vinga, seguim, que el Nadal ens espera. Molt bé, gràcies i bona tarda. Gràcies, gràcies. Rosa i Eulàlia, les artistes, escolteu, expliqueu-nos com va anar de fer aquestes obres, una mica tan avantguardistes en aquell moment, perquè també ho sona ara, una mica, com va anar això?
Bé, la cosa va ser que viatjàvem juntes cap a la Massana amb tren i era l'època que volíem canviar el món i una de les raons era canviar amb el Pessebre de Pineda, que era molt tradicional, que eren les figures típiques d'Olot, molt boniques i nosaltres, com joves estudiants de la Massana, anàvem amb idees molt vanguardistes i vam presentar un projecte a l'Ajuntament
I bé, el va subvencionar, va acceptar i ho vam tirar endavant. I així es va néixer. Això també és important, no? Que hi hagi una administració que cregui amb dues joveníssimes noies que volen fer un passeig per l'Ajuntament. Jo crec que en aquell moment també els ajuntaments estaven...
com innovant també, projectant noves idees, nous conceptes. Va ser una època... És important això. Exacte. I nosaltres érem molt joves, jo tenia 25 anys i tu 21 o 22. Vull dir que hi estàvem estudiant, tampoc no érem artistes consagrades, érem estudiants. Eren els anys 80. Però sí, van confiar en nosaltres i ho van fer. I la veritat és que no desmereix els 41 anys que han passat.
Les veuen molt actuals. Ara ens deien aquesta història que estaven endreçades a les golfes i les hem baixat i les hem descobert alguns per primer cop. Quan m'han explicat que això estava endreçat a les golfes de l'Ajuntament, dic ostres, està molt bé treure-ho això, no?
Jo quan m'ho va dir en Joan vaig pensar, bueno, però clar si no me'n recordava, no? Era una cosa clar, fa 41 anys, són molts anys. És que és patrimoni del municipi, vull dir que és un patrimoni cultural, és artístic i aquestes coses s'han d'anar traient de tant en tant. Perquè clar, l'artista acaba imaginant i és quan crea, no?
Amb què us heu inspirat per crear aquests reis tan... Són brutals, els reis són magnífics. Els reis són molt bonics, són molt bonics. Joan, adeu, adeu. Jo recordo que jo era molt de línies rectes. Sí, jo no tan poder, no? Perquè jo venia del món de la... Jo feia ceràmica i ella feia escultura a la Massana. Sí, i jo recordo que vaig centrar-me més en els reis. Sí, sí.
amb el tema de... jo recordo bastant el del mig. El del mig, poder sí, no? Sí, el Gaspar, que és molt de les línies semblant a escultures que jo feia allà. Que tu feies en aquell moment, sí. Jo la veritat és que no recordo gaire, o sigui, recordo això, no?, que ho fèiem, que anàvem al teu taller, que...
i vam estar parlant, vam anar ajuntant línies, esbossos que vam anar fent i al final va haver-hi una comunió entre una i l'altra, entre ceramista i escultura, va sortir aquest fruit. Jo crec que també es deu una mica que en aquell moment a la Massana era una escola molt potent d'art, llavors vam poder fer això perquè allà hi havia una base,
de professorat, molt potent, m'entens? Vull dir que ens vam atrevir a fer aquestes coses. Us felicito per les obres i perquè s'hagin aguantat tan ben el temps. Gràcies i bona nit. Moltes gràcies. Gràcies a Pineda.