Durant cinc setmanes, cada setmana, un dels portaveus de l'Ajuntament de Pineda. Hem començat pels grups de l'oposició i avui tanca aquest cicle d'entrevistes en qualitat de portaveu i, òbviament, d'alcaldessa de Pineda, portaveu del PSC, Sílvia Biosca. Molt bon dia. Hola, bon dia.
Bé, tenim moltes qüestions d'actualitat, però avui volem començar amb un titular que has donat a xarxes socials i que ha estat molt directe, referent als patinets. Si no et comportes, ens el quedem. Sílvia Biosca, un missatge contundent per una realitat que de fet ja estàveu treballant fa un any, però que s'està materialitzant i teniu coses a explicar.
Doncs sí, la veritat és que és un tema que preocupa, ho hem vist també a municipis de l'entorn, que també preocupa, no és només, evidentment, cap a Sapineda, però aquest increment de l'ús del patinet, abans ens focalitzàvem a...
els nois i noies més joves com a transport alternatiu, però ara veiem que s'està traslladant a edats més adultes i segurament perquè el cost de manteniment és molt més econòmic i per tant s'està extenent l'ús del patinet. Això també genera que més gent
en fa ús i més gent, que sempre diem el mateix, no tothom és incívic, però sí que es veuen aquests comportaments incívics a la conducció de patinets. Pineda ja fa molt temps que va fer una ordenança pròpia en aquest sentit. Ja vam intentar en aquell moment...
introduir elements, com per exemple el tema de l'assegurança obligatòria, que no va ser possible perquè no teníem competència i ara per fi també vam fer l'explicació. Ara pensem que és molt bona notícia que s'hagi regulat per una administració superior aquest tema. A partir del gener serà obligatòria l'assegurança per tots els patinets i ajudarà molt aquest ordre que diem que és necessari
I sobretot, quan passa, esperem que no passi res, però quan passa alguna cosa, doncs també algú se'n responsabilitzi, no? A partir, com dèiem, de gener. I en el tema, com deies, no?, d'aquest missatge. Si no et comportes, ens el quedem. Doncs efectivament, ens el quedem. Ja fa un any que ens quedem patinets, gairebé una trentena de patinets immobilitzats.
en casos en què es considera que no es pot admetre el que ha vist. En aquest cas, la policia que atura aquestes persones i que no és admissible i no és tolerable que es condueixi d'aquesta manera. Sobretot temes d'accés de velocitat,
anar més d'un. Ja dic anar més d'un perquè a vegades no són dos, no? A vegades són tres a sobre el patinet, per exemple, i ens trobem amb aquestes situacions que és del tot perillós per a tothom, pel que va a sobre del patinet i pel que pot patir també un accident al vianant, per entendre'ns.
El tema del llum, portar llum, és molt important portar llum i altres motius també d'immobilització és conduir sota efectes de droga o alcohol que també ens hem trobat en algun cas.
tolerància zero en aquest sentit, i diguem això, si no et comportes, no pots conduir patinets, ens el quedem, li mobilitzem, hi ha la multa pertinent i has d'anar a buscar-lo, si és un menor, l'adult tutor, i aportar tota la documentació referent a aquella propietat i poder-lo recuperar, evidentment, pagant la multa corresponent.
Doncs una qüestió destacada i que realment preocupa, preocupa perquè si veiem aquests comportaments que ens poden afectar a tots, bàsicament, clar, i de vegades patinets a gran velocitat, per carrers de vianants, hi ha la ciutadania que pateix, no? Ha vist que anem al bastó cap endavant per si passa un patinet massa ràpid, no? Sí, sí. La veritat és que sí, que és el que diem. No tothom fa aquest tipus de conducció
però sobretot és degut a l'ampliació, al més ús d'aquest mitjà com a via de comunicació, per entendre'ns, que veiem accions incíviques que d'alguna manera s'ha d'actuar per ordenar.
Qüestions que tenim damunt la taula, que són moltes, ens fixem en el pressupost perquè també al llarg d'aquestes entrevistes amb portadors municipals hem anat comentant. Vosaltres des de govern presenteu tres eixos, els serveis a les persones, la seguretat i l'espai urbà. Sílvia, si ens permets, desglosem molt ràpidament algunes qüestions que et volíem preguntar.
Primer pel que fa a la via pública i espai urbà. Espai urbà com per exemple remodelacions de places. Ara en l'últim ple us vam preguntar pel cas de Poblenou la plaça del Pilar i també ens volíem afegir aquesta qüestió perquè realment és un tema que teniu obert amb el tema de la plaça de la granja aquí davant del CAP.
Sílvia, explica'ns una mica com està el tema d'aquestes dues places per també tocar dues zones de Pineda, dos eixos, no? Davant del CAP, a la plaça de la Granja. Davant del CAP, ho vam explicar just abans de l'estiu, que la intenció era millorar l'espai, la plaça, que és una plaça de la Granja molt àmplia, molt gran, no?
i es volia aprofitar per millorar sobretot la zona infantil perquè on està ubicada ara, que és a l'extrem nord per entendre, no l'extrem que toca muntanya, doncs bé, doncs calia una millora i els arbres, que és un tema que en parlem sovint, doncs les arrels dels arbres havien pujant al terra de Cauchú,
I bé, calia fer aquest canvi de terra i el tema de l'arbrat, fer el manteniment pertinent, no hi ha intenció de treure els arbres, a no ser que tinguin alguna dificultat que em sembla que no...
que no és el cas, però vam començar amb aquesta idea d'anem a millorar l'espai infantil i ja vam afegir tot, com deies, totes les preocupacions, les prioritats que tenim sobre la taula i que intentem implementar sempre que es fa alguna remodelació.
d'algun espai urbà, com és per exemple la millora de la zona d'ombratge, que ara no la notem a l'hivern, no en som tan conscients, però arriba l'estiu i és molt d'agrair que hi hagi zones d'ombra, el tema de la millora de la il·luminació, que també és una plaça que, bé, per l'ús que tenia, doncs,
Bé, hi havia uns fanals i unes zones il·luminades, però creiem que si es trasllada la zona infantil al centre de la plaça caldrà també millorar la il·luminació. I després tot el tema del mobiliari urbà, el tema de l'arborat, com dèiem, d'intentar...
naturalitzar algun àmbit per deixar que els arbres puguin agafar la seva via però que sobretot no generin inseguretat de cara a persones més grans que a l'hora de caminar puguin entrebancar i caure en aquestes arrels. Aquest és una mica el projecte, finalment s'està fent projecte perquè ja no és només canviar la zona infantil
sinó que hi haurà una miqueta més de remodelació amb l'objectiu d'això, de guanyar aquest espai d'espera, aquesta sala d'espera natural que tenim davant, que tindrem davant del nou CAP o que tenim davant del nou CAP, que sigui una zona per poder seure, esperar.
I per totes les edats, que també és important aquesta convivència, aquesta interacció que es dona a les places públiques, i pensem que la plaça de la Granja també ha de ser així. I la plaça del Pilar de Poblenou, que anirà més enllà de posar els bancs, per dir-ho.
Sí, la plaça del Pilar, sí, ho vam explicar al darrer ple, la plaça del Pilar, si el teniu a l'imatge al cap, doncs, bé, quan vens caminant, no?, creues per la farmàcia, per entendre'ns, no?, trobes amb la vorera, no?,
t'indica com que has d'anar per la vorera. La intenció allà és treure tota la jardinera que invaeix el pas. Ara mateix la plaça no facilita passar pel mig de la plaça, que és un espai, un entorn natural al mig de les dues avingudes.
I la idea és aquesta, treure la jardinera que està al mig, moure-la als laterals perquè no molesti, convidar a guanyar aquest espai central de pas, com a zona de pas, i això també vol dir que la caseta de la 11, que també està al mig, també l'haurem de...
de reubicar i perquè ara ho dèiem, no?, que estàs comprant a l'11 i ja tens el peu al mig de la vorera, al mig de la caseta, molestant el vierant que passa. Si passa una cadira de rodes s'ha de posar tothom de costat. És molt concorreguda, a més, aquesta plaça. Exacte, és una plaça, doncs això, nexa entre dues avingudes molt importants a Pineda, Hispanitat i...
i mediterrani, i per tant pensem que hem de guanyar aquesta zona de pas per agilitzar i per facilitar aquesta circulació.
Abans, parlant de la plaça de la granja, has fet esment d'un tema que sempre és estrella i és històricament un tema estrella, que és el dels arbres, però històricament tirant molts anys enrere, si em permeteu explicar una batalleta, recordo quan es van treure els pins davant de l'estació, fa molts anys, vull dir que hem anat
era l'alcalde Joan Morell i el perseguien pel carrer perquè havia tallat els pins i va explicar que s'havien tallat en aquell moment, imagineu-vos, els que s'estaven caient i no quedava altre i després van créixer i veieu que hi ha pins. Però és un tema recorrent històricament que genera, home, doncs per què treuen els arbres, per què es treu, per què es decideix tallar uns arbres i que no sempre s'entén però...
però és un problema històric. Sí, home, i és molt bona notícia, no?, que sigui un problema històric tallar un arbre vol dir que tenim aquesta sensibilització, no?, i que ens preocupa perquè, bé, doncs els arbres són molt importants i tenim, a Vineda, justament tenim la gran sort de tenir molts espais amb molt arbrat, no?, que això també ja anirà, doncs, després de manteniment, però que som uns privilegiats i, per tant,
És bona notícia que ens preocupem quan tallem un arbre o que socialment aquest tema preocupi. Que quedi tothom tranquil, o almenys el govern actual, no sé, en aquell moment, no recordo, però estic segura que també es va fer per algun...
Exacte, per algun motiu. És a dir, jo em costa creure que hi hagi cap govern que tali arbres perquè sí. Els arbres que es talen o que es treuen és sempre per un motiu de seguretat o de malaltia d'aquell arbre i està justificat amb un informe tècnic.
És a dir, sempre que l'Ajuntament tala arbres, treu arbres, una, hi ha un informe tècnic que justifica el motiu, no? Són motius diversos, eh? Que estan malalts, que hi ha risc de caiguda o perquè ja ha caigut, no? L'última, la plaça... Ai, ara no recordo el nom, és una plaça molt petitona. La plaça d'Alpi? No, la plaça d'Alpi no. Ai.
Darrere de l'hotel... Sí, sí, que s'ha hagut de treure. És que té un nom que no el fem servir gaire. Sí, és que no coneixem per... La nomenclatura. Sí, entre els dos hotels, aquella placeta que és molt de pas però que hi ha molts arbres, doncs va caure una branca. Plaça de l'arbre.
Plaça de l'Arbre. No l'hem fet servir i ara a ràdio, disculpeu, tampoc l'havíem fet servir. Hi ha un monument amb ceràmica i ho posa a la plaça de l'Arbre i explica el per què. Ostres, sí, però és cert que és potser molt de pas, que anem poques vegades a seure allà i no la coneixem, no? La placeta, la placeta i doncs la plaça de l'Arbre. Tens raó, la plaça de l'Arbre.
La plaça de l'arbre va caure una branca a sobre d'un senyor que anava caminant, que anava al cap justament a fer-se una analítica a primera hora del matí i li va caure la branca. Aquella setmana va fer molt vent, però és que sense vent també cauen branques, perquè són vius. I per tant...
En aquell cas, doncs, va caure aquesta branca, es va fer l'informe d'aquell arbre que sí, però és que dels tres del costat també, no? Que estaven en perill, que tenen... bé, doncs, que s'havia... corre perill aquells arbres i s'han tret, no? I aquest és el motiu, és a dir, que primer missatge quan es treu un arbre és perquè està justificat
que s'ha de treure l'arbre. I segon missatge, es reposen. O sigui, després de treure l'arbre, mai perdrem arbres. Mai. O almenys aquesta és la voluntat del govern actual. Mai es perd arbres a Pineda. Al contrari, no? L'altre dia ho comptabilitzàvem.
i cada tres dies cada dos dies i escaig plantem un arbre a Pineda per tant missatge en aquest sentit positiu que si està malalt evidentment o corre perill es canvia l'arbre es tala però s'emplanta quan toqui en aquell cas ara no és bona època segons jardineria ara no és el moment de fer la plantació però quan toquis a principis de gener o quan ens indiquin
es posarà un arbre, en aquest cas, tres arbres nous. I en el cas del passeig marítim, les arrels són arrels que pugen d'uns arbres que ja estava recollit de fa temps, que generen problemes i a poc a poc s'estan substituint. Justament, volia explicar el tema de les moreres, perquè tenim un pla d'arbrat, que és la guia tècnica, parlàvem de...
Coneixement tècnic és molt necessari perquè necessitem d'experts que ens orientin. I a Pineda hi ha un pla d'arbrat que diu com s'ha de fer totes aquestes plantacions, quines espècies són les recomanades, que sempre el més autòctones possibles i tot això està regulat en aquest pla d'arbrat.
El tema de les moreres. Les moreres no tenen cap... A part que la tenim davant de casa i la veiem i podem tenir un arbre, però és cert que quan es fa remodelacions, quan es fa...
remodelacions de places de carrers, s'intenta substituir la morera. La morera, l'altre dia ho explicàvem per xarxes socials, i una noia em va dir, no són invasores, perquè vaig dir, és una espècie invasora, no sé si la paraula tècnica més correcta és dir que són invasores, però només cal que mireu la morera que tingueu més a prop de casa, què ha passat a l'entorn de la morera. Tenen unes arrels molt superficials,
generen molts problemes de seguretat pels vianants, aixecen tot el paviment, tenen un manteniment altíssim, el doble que qualsevol altre arbre, a nivell de poda, de la brutícia que generen, i per tant, quan, insisteixo, quan es fa remodelació de l'espai, es substitueixen. Per tant, en aquest cas és l'únic cas, segurament,
que no cal que estigui malalta la morera, perquè no es posa malalta, no és aquest el tema, però sí que generen altres tipus, i clar, hem de conviure també amb l'espai urbà i per tant generen tots aquests problemes.
Al passeig marítim que comentàvem, tenim justament moltes moreres en un tram molt gran, sembla que arriba gairebé al quilòmetre. És evident que tot no es pot fer al mateix temps.
No per res, sinó perquè s'ha de prioritzar. Sempre expliquem que es prioritza. Ara l'obra més gran, diríem, amb més aportació econòmica a la via pública és justament l'altre costat, Plaça de l'Estació, Plaça de la Pobilla...
tot el tram de peatonalització i de facilitar l'arribada a Pineda, a tothom que arriba a Pineda a l'estació, que és molt necessari. I allà dèiem, allà hi haurà la fase 0 del nou passeig, el tram que va des de l'estació fins al promenade, que ens marcarà una mica...
el nou passeig. El nou passeig s'ha de fer per fases. És impossible, és que no tenim ni comptabilitzar quant costaria fer un passeig nou, no? Tot el front marítim, imaginem, no? I s'haurà d'anar executant per fases. Però sí que és cert que mentrestant s'ha de buscar una solució en aquest tram que diem, no? La zona dels càmpings, perquè ens entenguem.
que aquelles jardineres, com explicàvem, o gairebé totes les moreres, generen molts problemes. És que inclús dins de la jardinera, si mirem dins de la jardinera, veurem que ja s'ha apoderat de la mateixa jardinera. O sigui, s'ha entrat dins de la jardinera. Per tant,
S'ha de buscar una solució. Aquell tram només val més d'un milió d'euros perquè no només és la vorera. En aquell àmbit, a més a més, s'ha de fer tot el clavegarem nou perquè és de les zones més antigues de Pineda que encara hi ha fibrociment al clavegarem. Per tant, aprofitarem quan s'aixequi tota la vorera. Pensem que hem d'aprofitar per també canviar tot el clavegarem.
I fer-lo nou, no? I s'ha de fer així, que és el que es fa sempre, no? Quan hi ha una vorera i s'aixeca la vorera, doncs s'aprofita també per fer tot el que no es veu, eh? Aquestes coses que no veiem, no? Però que en generen altres problemes s'ha d'aprofitar, no? I per tant, mentrestant, buscarem una solució transitòria, mentre no es pugui fer aquesta gran obra per entendre'ns,
una solució transitòria per evitar calvianant, que és una zona de circulació, sobretot a l'estiu, molt concorreguda. Buscarem això, treure les jardineres, treure o no, estem mirant les moreres, no sé si serà de forma immediata pel tema de l'ombra, que aquí l'ombra també és important, mirarem quan és el millor...
moment, però que a la llarga, ja parlem de llarg termini, les morenes s'acaben substituint per altre tipus d'espècie.
A Ràdio Pineda avui l'alcaldessa Sílvia Biosca tancant aquest xicle d'entrevistes que hem fet setmana rere setmana amb tots els portaveus dels grups municipals i amb elles centrant-nos també en l'actualitat pel que fa a l'aprovació del pressupost i aquestes mesures, aquests eixos principals que com us explicàvem eren serveis a les persones, seguretat i espai urbà.
De l'espai urbà, una qüestió que també ens agradaria que ens expliquessis, perquè també es comenta molt, el tema de la neteja. I aquí hi havia una qüestió important de cara al pressupost que té a veure amb el contracte de neteja. Heu ampliat aquest contracte? Ens pots explicar també en quin sentit s'ha ampliat o com ho veurem nosaltres de forma pràctica?
Doncs bé, l'ampliació d'aquest contracte de neteja viària respon justament a totes les iniciatives, totes les mesures que vam iniciar l'octubre passat, no recordo malament, que li vam dir pla de xoc, pla de xoc en quant a més neteja i menys incivisme.
per entendre'ns, no?, i que totes aquelles mesures, no?, en pla de xoc, sempre hem dit, no?, en pla de xoc, doncs, comença, però, clar, si sempre estem en pla de xoc, al final hem d'aprendre alguna cosa, no?, del que hem iniciat o del que vam considerar en aquell moment que calia fer per millorar
la situació a Pineda. I moltes d'aquestes mesures s'han quedat. Vam començar l'octubre passat, com dèiem, s'ha analitzat, s'ha considerat que era oportú i s'han incorporat a pressupost. Una, justament, d'aquestes mesures que ja ens hem quedat és l'ampliació del contracte de neteja.
de netejar viària, ens referim. Netejar viària, en quin sentit? Doncs poder quedar-nos, poder consolidar aquest augment de freqüències. Ara es netejarà la via pública de dilluns a diumenge, matí i tarda. Matí i tarda. I és necessari perquè, bé, doncs el que dèiem, no? Pineda...
és molt gran, els eixos comercials són importants i, per tant, no només a l'estiu, que tenim encara més pressió per tot el visitant que tenim, però és cert que hem d'acceptar que aquestes millores són necessàries
i que al final repercuteixen més diners, més diners al pressupost que per això hem fet aquesta ampliació. El tema de les freqüències de contenidors, recollida de contenidors, també s'han quedat, també van fer en la mesura que ens va deixar, perquè això ho hem explicat també alguna vegada,
que ho tenim delegat al Consell Comarcal del Maresme i aquí tenim alguna dificultat administrativa per entendre's. La recollida de residus. La recollida de residus. Doncs també s'han ampliat freqüències perquè vèiem també algun...
abocament puntual, no? Doncs, ostres, el plàstic d'esbordaments, no? I això, doncs, penso que també s'ha pal·liat i, per tant, això no vol dir que algun dia concret, doncs, tinguem més plàstic del que toca, però no hauria de ser l'habitual, no? Per tant, aquestes freqüències, doncs, també hem
també estan consolidades i incorporades al pressupost. El tema de les neteges intensives, que també vam començar dins del mar del Pla de Xoc i que continuem. Pensem que és una iniciativa bona treure cotxes, treure tot el que envaeix, el que molesta la via pública i fer aquestes neteges profundes, intenses, si volem,
de l'espai públic, que també van venir com a prova per entendre'ns, a veure això com va, i al final també les hem incorporat. És, com deies, un tema que ens ocupa, que ens preocupa, que l'espai urbà, per nosaltres, l'espai públic, és molt important que tothom s'hi senti a gust. Per sort, passem moltes hores o som...
d'estar molt al carrer, a les places, quan anem a buscar els nens i les nenes a l'escola, quan anem a la farmàcia, quan tornem, quan anem al CAP... Bé, anem a treballar, no? I, per tant, l'espai és molt important, que estigui endreçat, que estigui el més net possible, tot i que...
A vegades ens ho posa molt difícil per al que diem tots, no?, actes incívics que, ostres, acabes de fer la neteja i ja, no?, doncs l'escombraria, no?, aquesta mania de tirar les escombraries
la bossa d'escombraria domèstica a la paperera, no? I dius, home, en sèrio? Sí. No, no, no. Que són petits actes, no? Però que sumats generen, doncs, molt malestar, això que dèiem, no? Home, no és agradable, no? Trobar escombraria davant de casa, quan sortim del portal de casa, o això, no? Els orins dels...
dels gossos, que no seria tan complicat, no? Pensem, eh? Crida, tornem a fer una crida, sisplau, no? Que igual que no ens agrada o no ho permetríem a casa nostra, doncs home, que el carrer és la casa de tots i totes, no? I que tampoc costa tant fer-ho una miqueta bé, no? Si tothom cuida el seu, i nosaltres cuidem-lo de tothom, no? A vegades ens diuen, és que per això paguem impostos, home, paguem impostos per moltes coses, no? Perquè tenim...
molts serveis i moltes coses a fer però això que sí que és responsabilitat individual doncs hem d'apalar aquesta cura de l'espai comunitari i que el que pensa això que no es preocupi que seguirem invertint en neteja i seguirem gastant molts diners perquè és necessari perquè hi ha molts espais que s'han de netejar assiduament i per tant que seguirem invertint en aquest
en aquest àmbit. Sílvia Biosca, alcaldessa de Pineda, el temps se'ns acaba, però hi ha una qüestió que és la seguretat, que no volem acabar l'entrevista sense parlar-ne. El juny presentàveu unes dades de Mossos, ara ja som pràcticament...
a final d'any no sé si esteu actualitzant aquestes dades pel que fa als delictes si tornareu a presentar dades una mica què és el que en aquest aspecte ens pots explicar
Sí, doncs podríem dir que en seguretat, en l'àmbit de seguretat, Pineda està bé, sempre ens agradaria estar a zero, que no hi hagi cap incidència, que no hi hagi cap delicte, que no hi hagi cap robatori, que això jo penso que tots treballem, ens agradaria treballar cap a aquesta fita.
però en general, si ens comparem, si veiem l'evolució també i les nostres pròpies dades i la comparació amb municipis de l'entorn, penso que tenim unes dades de seguretat acceptables, que no ens conformem, que seguim millorant les dades que vam publicar
Em sembla recordar que era l'agost, era tota l'evolució de gener-agost de les dades de criminalitat, de delictes a Pineda, que havia baixat un 10%, i ho expliquem. Aquesta tendència, ho hem de veure com una tendència, la tendència dels principis, dels primers mesos de l'any,
era bona, ara tancarem l'any i per tant publicarem dades, acabarem ja l'any i tancarem dades a principi de tot l'any complet, a veure com ha evolucionat, però que la tendència per entendre'ns no era pas negativa, al contrari, que era...
que era bona. No obstant, no? És un dels pilars, no? També del nostre pressupost i de les nostres prioritats, no? I ho hem també explicat, no? Ara s'incorporan, justament avui, avui fan la presa de possessió, doncs, tres agents de tot el procés de selecció que van fer, doncs, tres ja tenen l'escola feta, per entendre l'escola, sabeu que quan acaben
Quan entren de policies han de fer uns mesos de formació a l'Escola de Policia de Catalunya i després s'incorporen a l'Ajuntament. En aquest cas hi ha tres que ja tenien aquesta fase feta perquè provenien d'altres institucions, d'altres ajuntaments.
i per tant es podran incorporar de forma immediata, de fet avui fan la presa de possessió. I la resta, els sis restants, aniran a fer aquesta formació i s'incorporaran cap a l'estiu, per entendre'ns.
Incorporació de nous agents que pensem que ens ajuden i tots aquests ulls que hi ha al carrer els podrem ampliar i és important tenir més agents al carrer. I també l'altra gran aposta és el tema de la videovigilància, el tema de les càmeres de seguretat.
Fem una valoració molt positiva, ara hi haurà 7 punts més, estem fent ara el contracte de 7 punts més controlats i videovigilats perquè ens ajuden moltíssim, ajuden molt a la policia.
a resoldre, també en temes d'incivisme, però a vegades algun robatori, algun cotxe que ha fet alguna cosa que no toca, va anar a buscar càmeres i és de gran ajuda. Així que aquest any, a principi d'any, tindrem noves càmeres de videovigilància.
Avui a Ràdio Pineda moltes qüestions d'actualitat, moltes més que preguntaríem a l'alcaldessa de Pineda, Sílvia Biosca, però avui ho deixem aquí. Cada dia tenim notícies noves. Les nadalenques les deixem per la setmana que ve, que farem un programa amb els infants que han participat també a la veu del Nadal.
Ho tenim a tocar, això sembla molt lluny però res. En res ho podem veure. Sílvia Viosca, moltes gràcies i molt bon dia. Gràcies, bon dia.