Avui a Ràdio Pineda estem amb Toni Cruanyes, presentador i editor del Telenotícies Vespre i segurament un dels presentadors més estimats de Catalunya. Avui està Pineda presentant el seu llibre La dona del segle i com ha anat?
La veritat és que estic molt content d'aquesta iniciativa de convidar-me per parlar d'una història que passa Canet de Mar i que s'assembla molt a la història de Pineda, una història del segle XX, de les àvies, de la besàvia, de l'àvia i de la tia, i la veritat és que hem estat en un ambient molt agradable, m'ho he passat molt bé. Quina va ser la motivació que et va fer escriure aquest llibre?
La veritat és que la mort del meu avi em va portar a buscar documents i històries sobre ell, fotografies, i amb el temps em vaig adonar també que hi havia tota la part de la història de les dones de la família, la besàvia, l'àvia, i era un deute que d'alguna manera volia saldar i aquest llibre és aquest l'objectiu. Has decidit escriure aquest llibre sobre la història d'aquestes tres dones de la teva família. Com ha estat aquesta mirada feminista? Creus que és important tenir-la avui en dia?
Totalment. Jo crec que ens falta molta mirada feminista a la història. Una visió de la història de les dones, després de tants anys i tantes generacions, d'haver parlat sobretot dels homes, dels homes, dels herois, dels presidents, dels generals... Però les dones, com que sempre han estat...
posades a la casa, a la cuina, a les cures de la gent, no? Sembla que siguin històries que mereixin menys ser protagonistes de llibres i crec que és el moment de rescatar-les, sobretot mentre tinguem la memòria de les nostres ties, les nostres avis, que estiguin vives i que ens ho puguin explicar. Com ha estat la rebuda del públic? Les expectatives s'estan complint?
Jo estic molt content perquè el públic majoritàriament, quan l'ha llegit i m'ho ha comentat, m'ha dit sobretot que els ha sonat molt a les seves pròpies històries, a les històries de les seves famílies. Això és molt bonic, tenir la sensació que has posat paraules als sentiments que el lector ja té sobre la seva pròpia àvia o sobre la seva pròpia mare. Quin missatge t'agradaria donar a la gent de Pineda que encara no s'ha llegit el llibre?
Doncs que crec que Pineda i Canet de Mar s'assemblen molt i que aquesta Vall de la Llum, que és el lloc on passa tota l'acció de la vida d'aquestes tres protagonistes, és molt semblant i que, per tant, jo crec que de manera molt fàcil podran reconèixer escenaris i situacions que també han viscut segur molta gent de Pineda, segur.
I ja més tirant cap a la teva faceta de periodista, com és un dia de Toni Cruanyes a la feina entre setmana? Doncs la veritat és que bastant ocupat. Al matí primer deixo els nens a l'escola, que és l'estona que puc estar amb ells al matí, i després ja començo a treballar durant una estona encara al matí des de casa, però en contacte ja amb la redacció, i a partir de les 12 o una del migdia ja me'n vaig a la televisió i fins a quarts d'onze de la nit, que és quan acabo el Telenotícies,
I és a base de veure què és el que està passant, intentar triar unes quantes notícies per aprofundir-les a les 9 del vespre i treballar aquestes 4 o 5 notícies més importants i les connexions amb els corresponsals, que és clau, saber què és el que ens expliquen de nou els corresponsals internacionals i els nostres delegats a tot el territori, a tot Catalunya. I amb aquesta història de cadascú, fer les notícies del dia. Abans de ser presentador vas ser corresponsal. Com és la vida d'un corresponsal?
Doncs la veritat és que és molt divertida, és la feina que més m'ha agradat i això els periodistes ho sabem, estar allà on passen les coses és molt enriquidor. Jo he estat corresponsal a Londres i a París especialment amb 4 i 5 anys i la veritat és que ho trobo a faltar. I per acabar, hi ha alguna cosa que et falti fer com a periodista?
Jo la feina que faig cada dia m'agrada, per tant jo no deixaria de fer-la. Ja et dic que com a corresponsal m'ho he passat molt bé, potser en el futur m'agradaria poder tornar a marxar de corresponsal, però fer el telenotícies de cada dia a mi em satisfà molt, m'agrada i és una feina que crec que la gent també valora i que per tant m'agradaria fer-la uns quants anys. Perfecte, moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Merci.