L'entrevista. Ara parlem de la xarxa de biblioteques de Cornellà.
Molt bona tarda i benvinguts a un nou espai de la xarxa de biblioteques de Cornellà. Avui parlem del cicle de sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades i de totes les activitats que preparen les biblioteques de Cornellà organitzades en col·laboració amb el Departament de Solidaritat i Cooperació de l'Ajuntament de Cornellà. Per parlar-nos de tot plegat, tenim els estudis de la ràdio a Rubén Sencerric, director de la Biblioteca Sentit de Fons. Bona tarda. Bona tarda.
Moltes gràcies per haver vingut als Estudis de la Ràdio. Avui parlem d'una part del dia a dia de les biblioteques que normalment no expliquem gaire, però és que és aquesta vessant comunitària que tenen les biblioteques. Exacte. Des de fa un temps sencer, les biblioteques hem deixat de ser com aquest refugi pels estudiants.
i ens hem convertit, si més no, en espais on passen coses, en espais comunitaris. En aquest sentit, la nostra missió vindria a ser generar un espai de transformació de l'entorn que es compromet amb l'equitat, el benestar a les persones i a la societat en general.
conservant la nostra essència, això sí, que seria el foment de l'hàbit i la competència lectora, però innovant en les metodologies de com prestem els serveis.
Per exemple, ara, al llarg del mes de juny, hi ha un seguit d'activitats que s'emmarquen en el cicle de sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades, que esteu fent en col·laboració amb l'Ajuntament. Exacte. Expliqueu-nos una miqueta més. Doncs mira, per commemorar el Dia Mundial de les Persones Refugiades, que és el 20 de juny,
hem col·laborat amb el Departament de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de Cornellà de Llobregat programant un seguit d'activitats per sensibilitzar la població de la importància de...
de l'acollida d'aquestes persones migrants que sovint han d'abandonar els seus països d'origen o les seves llars per qüestions diverses. En aquest sentit, hem organitzat un parell d'activitats de fotografia i després també activitats adreçades als més petits de casa. En aquest cas, una sessió de comptes i dos tallers.
Fantàstic. Doncs anem a parlar de tot plegat, però primer de tot saludem a l'altra banda del fil telefònic, tenim Eva Parell. Bona tarda. Hola, bona tarda. Eva, hola, bona tarda. Moltes gràcies per connectar-te a aquest espai de Ràdio Cornellà que avui dediquem a parlar d'aquest cicle de sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades, de dues exposicions que s'estan fent a la nostra ciutat i que són exposicions que contenen fotografies teves. És així?
Sí, així és. Per una banda, a la Biblioteca Santil de Font hi ha un treball documental, que és les temporeres del bosc, que està obert al públic des del dilluns d'aquesta setmana. L'altre treball és les filles de Durga, que serà el dilluns que ve quan es podrà visitar, i serà la Biblioteca Marta Mata.
De fet, l'exposició que hi ha a la Biblioteca Sant Tilde Fons ens comentava el Rubén abans de començar l'entrevista que és en primícia, és a dir, que és la primera vegada que la presentes, és així? És així, sí, sí. Bé, això m'ha vingut donat perquè jo tinc un treball en el que porto cinc anys treballant a l'Azoriat, que en arà vol dir jornalera cigianes,
i que hi ha un documental, també, que és Amelat, Jornades de la Guerra, i llavors, doncs, bueno, la idea era poder posar l'Amelat Suriat aquí a Semill de Fons, però al final estan a Sant Adrià en aquests moments, i llavors, com que el mes de febrer vaig estar en els assentaments d'Alfapores, d'en Maduixer, a Huelva,
va sortir aquesta idea de fer una exposició orientada cap a aquesta biblioteca. Eva, tu ets fotògrafa, a més també videògrafa, les dues coses, les dues professions. Amb aquesta exposició que ja podem veure a la Biblioteca Sant Tildefons,
retrates com és el dia a dia de les dones que treballen o que viuen en els assentaments juntament als camps de maduixes a Huelva. Explica'ns quins testimonis t'has trobat. Bueno, aviam, he visitat força d'assentaments al voltant de Palos de la Frontera i l'Oceana del Puerto, que és on hi ha més barraques i més assentaments. Cada assentament té un nom.
I, de fet, el títol de l'exposició Temporeres del Bosch, qui conegui una miqueta aquella realitat sap que hi ha tres assentaments que són Bosque 1, Bosque 2 i Bosque 3. Però, al final, tot són zones boscoses i tal, i llavors també volia fer una relació, diguem-ne, una miqueta més poètica. Llavors, he volgut fer un enfocament cap a les dones,
perquè malauradament sempre són elles les que pateixen més. I en aquest cas s'ha parlat molt de les condicions penoses o d'abusos o d'assetjament que elles pateixen per part d'alguns agricultors que no compleixen.
com haurien de complir tant amb la llei com amb el tractament en bones condicions. I poc se'n parla de quines són les condicions en els assentaments. És veritat que l'any 2019, no sé si recordareu, que el relator de les Nacions Unides, Dylan Stone, va quedar...
va quedar aterroritzat de les condicions dels assentaments, de l'EP, sobretot, no? Us sona? Sí, sí, sí. I, bueno, aquí, els assentaments de l'EP, tot allò es va desmuntar, s'han creat uns alberts, tant per dones com per homes, però aquesta encara queda per fer aquesta feina tant a Palos de la Frontera com a...
com a Lucena del Puerto. A les madres no hi ha dones directament. Elles són un percentatge molt petit i en molts casos viuen solas i en d'altres viuen, si s'han emparellat amb alguna persona que segurament és d'origen subsaharià, conviuen amb aquesta persona. I llavors volia conèixer una miqueta les dificultats i la quotidianitat
d'aquestes dones. Sobretot, també m'interessa molt en tots els meus treballs quines són les causes a l'origen que empenyen aquestes persones a venir aquí i, en aquest cas, a quedar-se. De fet, elles han entrat en un contracte en origen, ja sigui que vinguin de l'est d'Europa com si vénen del Marroc,
entren en un contracte i en acabar la temporada haurien de tornar, però per qüestions variades com poden ser la pobresa, la violència de gènere o la soledat decideixen quedar-se.
Doncs aquest retrat d'aquests assentaments Bosque 1, Bosque 2, Bosque 3, a Palos de la Frontera, que podem veure des d'aquesta setmana a la Biblioteca Santil de Fons de Cornellà. Eva, tu també ets l'autora de les fotografies que es podran veure a la Biblioteca Marta Mata a partir de la setmana vinent, que es diu Les Hijes de Durga. Durga és una part de la ciutat de Mumbai?
Durga, és una deessa. És una deessa creada pels déus que formen la Trimurti. Ah, d'acord, d'acord. Llavors la van dotar de moltes armes. És una deessa que té 8 braços i és una deessa molt venerada a Mumbai, sobretot. Llavors, a Mumbai, que és l'escenari on està creat aquest treball...
sobretot es va anir a ganèixer, que és un déu també creat per Xiva, és fil de Xiva, i amb cap d'elefant, perquè el propi Xiva no el va reconèixer i li va tallar el cap i tal, i el va substituir per un cap d'elefant. Però les dones amb què moltes de les dones que vaig entrevistar i que formen part d'aquests testimonis que estan recollits,
veneren també a la deessa d'urba. Llavors, el que s'explora en aquest treball són les possibilitats que tenen les dones, possibilitats d'autonomia, sobretot quan es tracta que són caps de família. Llavors, a l'Índia, la situació de la dona és molt complexa perquè és com...
de segona classe i llavors quan no hi ha un consort elles passen a ser cap de família però això en els pobles que és una societat molt tradicional és molt difícil i en canvi la ciutat de Mumbai és molt cosmopolita, moderna doncs sí que ofereix aquest espai.
I has fet unes fotografies amb molt d'impacte. Primer de tot dir-te que les hem pogut ja veure a través de la teva plana web evaparell.com i són unes fotografies molt impactants de dones en el seu dia a dia, algunes amb algun uniforme de la seva professió, d'altres a la seva llar...
Explica'ns una miqueta què podrem veure en aquesta exposició de la Biblioteca Matemata. Per una banda, hi ha dones vídues i llavors han estat forçades a ser cap de família. I a mi això m'interessava molt perquè se n'ha parlat molt de les vídues que migren...
a Vindreban, que li diuen la ciutat de les vídues, però clar, estem parlant de 30.000 vídues que se'n van a Vindreban i n'hi ha milions, no?, milions de vídues en tot el país, no?, llavors a mi m'interessava molt saber què passava amb les altres vídues, no? Com deia, no?, sobretot el treball també recull relats, o sigui, tot està centrat
en dones que han migrat del camp, o famílies que han migrat del camp a la ciutat, i com s'estan adaptant també, i llavors la pròpia ciutat els ofereix moltes oportunitats, perquè és una ciutat, podríem dir, com Nova York, Estats Units, doncs Mumbai, Bombay, ho és a la Índia, és la ciutat de les oportunitats, i encara que sigui...
en economia submergida, gairebé tothom treballa. Llavors també hi ha, com deies, hi ha dones que estan d'uniforme, que són dones policia. Vaig visitar també diverses ONGs que treballen allà localment, sobretot m'interessen centres comunitaris que fan feina de cara a les dones i
Hi ha els fills i les filles de les dones que estan fora tot el dia treballant. Hi ha una casa d'acollida creada per una parella que no podia tenir fills i van decidir obrir una casa d'acollida. Diferents testimonis. Hem de dir que està orientada sobretot al 60% de la població que viu...
en els slums, o sigui, un altre cop en assentaments informals que es creen sota l'ombra del protacel, i per tant, o sigui, també una mica s'explora el somni, no?, el somni mumbaicard, no?, o sigui, el que projecta la gent en allà, les possibilitats d'educació de cara als joves i les joves.
Hem de dir, per entendre millor la feina que està fent l'Eva, que ella és antropòloga social i cultural, també té un postgrau en fotoperiodisme i assaig social i que t'has anat especialitzant al llarg de la teva carrera en aquesta fotografia documental, en fer de reportera, en fer de realitzadora audiovisual i, per tant, viatges arreu del món seguint aquestes històries, aquestes històries de gent
sobretot de dones, però també en general de persones que han quedat al marge de la societat. Sí, tot i que també m'interessa molt el poder de resiliència. M'interessa molt posar el focus en històries de superació. Realment...
Sí, en històries de superació i en aquest poder. També m'interessa molt, i relacionat amb l'antropologia, les estratègies d'adaptació que tenen les cultures quan es mouen. Hi ha un treball, el primer treball que vaig fer així, antropològic, fotogràfic, el de Ben Zalés, que també va estar exposat a Cornellà fa anys, jo crec que el 2009. Sí, sí, sí, Ben Zalés. Llavors Ben Zalés està...
centrat en la història d'una família encapçada per una dona que va tenir 18 fills en el seu poble a Romania, 3 de petitons van morir, i d'aquests 15 s'anaven movent per diferents ciutats d'Europa, i una d'elles va ser Barcelona, on els vaig conèixer. Llavors, a mi això, hi ha una part, com us deia, entendre
les causes que originen, que empenyen la gent a emigrar i després a com des de la seva cultura s'adapten a la societat d'acollida.
Eva, ha estat un plaer parlar amb tu recordem aquestes dues exposicions que podrem veure al llarg del mes de juny a la ciutat de Cornellà, les Hijes de Durga i també les temporeres del Bosc. Moltíssimes gràcies per haver-te connectat a aquest espai de Ràdio Cornellà. Moltes gràcies a vosaltres, ha estat un plaer. Moltes gràcies també a la Biblioteca Sanit de Pons, al Rubén, també Biblioteca Marta Mata i a l'Ajuntament de Cornellà. Gràcies.
Moltes gràcies, Seba. Tenim en contacte. Vinga, sí. Doncs això recordem que les expos les podreu visitar, les temporeres del bosc les podreu visitar a la Biblioteca Santil de Fons fins al 28 de juny i les filles de Durga a la Biblioteca Marta Mata del 2 al 30 de juny. Fantàstic.
Doncs, Rubén, sé que tenies també previst parlar-nos d'altres activitats que fareu de caire familiar amb motiu del cicle de la sensibilització pel Dia Mundial de les Persones Refugiades. Quines són? Exacte, breument. Tenim programades a diverses biblioteques activitats per sensibilitzar sobre la cooperació i el fet de la migració i per posar en valor la diversitat. Concretament, tenim una sessió de comptes que es farà a la biblioteca Teresa Pàmies,
el 6 de juny i que s'adreça a infants de 5 a 8 anys. I després tenim dos tallers, un que es farà a la Biblioteca Clara Campoamor el 12 de juny, que s'adreça a infants i famílies de 7 a 10 anys, i després un altre que farem el 18 de juny a la Biblioteca Santil de Fons i que s'adreça a infants de 8 a 12.
Totes aquestes activitats necessiten inscripció prèvia? Exacte, que ja poden fer a través de la web de les Biblioteques de Cornellà o bé directament per telèfon amb les biblioteques on es fan l'activitat. Fantàstic, doncs Rubén Sencerric, director de la Biblioteca Sentit de Fons. Moltíssimes gràcies per haver vingut un cop més als estudis de Ràdio Cornellà.
Gràcies a vosaltres. I ja amb tu ens acomiadem fins a la propera temporada. Exacte. Moltes gràcies per tot. I nosaltres deixem aquest espai de ràdio aquí. Ara us emplacem a escoltar el programa Era Vinil a partir de les dues de la tarda i us desitgem un molt bon cap de setmana.