Bon dia i benvinguts a Fils de Veu, un programa de Ràdio Pineda en col·laboració amb la comunitat terapèutica del Maresme. I avui coneixerem la cançó més important de la vida d'una convidada. Però no estic sol, està amb mi en Dani. Hola Dani. Hola, bon dia. Bon dia. Recordo la mecànica del programa, que és molt senzilla.
la nostra convidada, que la presentarem, ha triat la cançó més important de la seva vida. I a partir d'aquesta cançó,
la coneixerem millor, però no pot dir la cançó. I el que farem és punxar tres cançons, que seran tres pistes, perquè la gent que ens escolta pugui endevinar la cançó. Llavors, bon dia, Mar. Bon dia. Tenim a nosaltres la Mar Arenaza, llibretera d'una gran llibreria, que és la llibreria La Llopa. Benvinguda al programa.
Molt bé. Comencem per la pregunta més òbvia, Mar. Per què has triat aquesta cançó? He triat aquesta cançó perquè sempre m'ha agradat. Me'n recordo quan la posaven a la ràdio i jo l'escoltava i sempre m'ha animat i sempre m'ha reconfortat molt. I per això m'agrada tant.
perquè t'ha reconfortat molt. Sí. Molt bé. Sí. Molt bé. Ens podries dir quins conceptes, quines idees, què t'evoca aquesta cançó?
Doncs m'aboca que sempre passen coses a la vida i que malgrat tot hem de continuar d'alguna manera. I em dona molts ànims. Sense negar les coses que passen, doncs podem tirar endavant amb el que tenim. I si ho haguessis de sintetitzar amb una o dues paraules...
Doncs seria, doncs, això, esperança, resiliència, també alegria, i això. Molt bé, molt bé. Aquí tenim la primera cançó que ens ajudarà a trobar la cançó del nostre convidat, és una meravella.
Queda ser mà la castellà noixó.
Molt xula, sempre m'ha agradat també, eh? És molt especial. I també dona molt que pensant, és qualsevol cosa. M'agrada. I molt bé, molt ben pensada. Per la pista, eh? Molt bé, molt bé. Molt xula. Molt, molt xula. Molt bé. Mar, com va ser el camí per fer-te llibretera? Sé que vas estudiar història. Sí. Què te va aportar aquesta llibretera? La casualitat, vocació...
Sí, jo sempre he anat a llibreries a comprar i de més, i casualment en una llibreria de Barcelona, que és quan estava vivint jo allà, buscaven algú i hi vaig anar, i em van agafar. I vaig començar a un nivell molt baix, en el magatzem, i vaig anar pujant. Sempre he estat relacionada amb els llibres, sempre he llegit molt, vull dir que per mi és com una manera molt normal d'accedir-hi.
Tot i que no és el mateix una cosa que t'agrada que treballar d'allò. És molt diferent, no? Sí, perquè llegeixo molt menys llibres dels que a mi m'agraden i llegeixo molt més per la feina, per poder recomanar correctament. Però així i tot és xulo. A mi m'agrada molt. I la història on queda?
Ah, no, bueno, la història porto la secció d'història i cada vegada m'ho passo millor perquè puc triar els llibres que poden haver-hi a la llibreria. I, bueno, sempre m'agrada molt també la història, sempre llegeixo coses d'aquesta disciplina. O sigui, està allà. Està allà, no? Està allà. Molt bé, molt bé. Està allà. De quina forma t'afecta, us afecta el sistema capitalista?
Ostres, clar, ostres, Déu-n'hi-do aquesta pregunta, no? T'ho vas en sèrio. Bueno, ens afecta en el sentit que, clar, allò és un negoci. I els números han de... Han de quadrar. Han de quadrar i la gent ha de menjar del sou i que guanya. I llavors, clar, has de trobar un equilibri entre el que et dona de menjar, bestseller...
llibres de moda o llibres més polèmics, l'Isabel Preiss regla les seves memòries. Això hi és. Hi ha de ser-hi. És ben, no? Sí, sí que és ben, sí. I, per una altra banda, llibres de qualitat, no? Perquè, clar, nosaltres som una llibreria molt generalista. Llavors, tothom ha de poder dedicar a la gent que vol saber allò de l'Isabel Preiss, que ja ho sabem tots des de sempre. Però, bueno, és igual, està allà. Tothom hi ha de cabra, però al Menchrad no ho teniu, no? El què? Al Menchrad.
No, no, aquest no, però d'altres sí, sí, d'altres sí. I llavors és això, és trobar aquest equilibri que no sempre és fàcil, però allà estem. Clar, això deu significar que teniu un públic molt heterogènic. Sí, totalment, totalment.
I clar, has de trobar llibres que puguin acontentar tothom. I és interessant, eh? Vull dir que és interessant perquè t'obliga a pensar més enllà de lo teu. Perquè si féssim només lo nostre, amb la gent que només pensa com nosaltres i a més, no aniríem massa lluny, no?
És a dir, la selecció no és només el que a tu t'agrada. No, no pot ser. Això, jo tinc la meva biblioteca i tinc les meves coses. I allà estem bé. I llavors, si és feina i és per tothom, tothom hi ha de cabri. Amb uns límits, també. Són uns límits pròxims. Quins són els límits?
doncs res, que inciti a l'odi, a coses que siguin massa deixades o humillants, saps? Que puguin fer mal d'alguna manera, no? I no, això no està bé, aquests són els límits.
La misogínia, l'homofòbia, tot això. Clar, clar, sí. Sí, sí, sí, s'ha d'anar amb compte amb això. A més que també pensa que com que hi ha tant de llibre, tanta publicació, és fàcil que se t'escapi algun, eh? Vull dir que no és perquè els filtres, ostres, costa molt de... A vegades es cola alguna cosa, no? Vols dir que a vegades... Clar, clar, però si de què és detectat és neutralitzat. I ara una altra cançó que ens ajudarà a descobrir la nostra cançó d'avui.
Després d'aquesta meravellosa cançó, sense dubte, ja sé que és Lleig perquè l'hem triat nosaltres, però és que és meravellosa, la primera... Bé, ara anava a dir el nombre de... Bueno, si ho puc dir, no? És la primera etapa dels U2, meravellosa. Per mi la millor. Sí, totalment. Fins a Joshua 3, meravellosa. I aquí ja. Tot i que és Europa, no està malament.
Sí, però ja no són tan interessants, no? És més electrònica, doncs així, no? Sí, ja... Jo crec que aquí es venen ja una miqueta el protocol. Sí, exacte, exacte. Digant-te la pregunta d'abans, no? Aquí ja... Molt bé. Ara, volem continuar coneixent-te i fer-te preguntes. Llavors, Mar, quin llibre o llibres
que no siguin d'autoajuda, recomanaries a algú, alguna persona que necessita ajuda psicològica o que està en un mal moment? Ostres, més tipus novel·les i així, no? El que o assaig, o logia, o teatre... Bé, d'assaig...
No sé, uns llibres que és una tendència filosòfica que ja fa un temps que s'està posant molt de moda, que és el tema de l'estoïcisme i així, tot i que els llibres aquests d'estoïcisme que es venen ara són una miqueta... Limiten l'autoajuda, no? Sí, sí, una miqueta així, depèn molt de l'autor. I llibres sobre misticisme o també el que seria ocultisme i coses, si no creus que ajudin també?
No ho sé, l'ocultisme no ho veig tant. L'ocultisme, però l'ocultisme transparent, que diria jo. L'ocultisme, però que diu les coses clares, saps? Sí, això sí. Jo crec que qualsevol llibre que t'ajudi a veure les coses et serveix. Pot ser una novel·la de ciència-ficció, jo què sé, Solaris d'Arlem. Que morà.
saps allò, pot ser aquesta, com pot ser un llibre de filosofia o un llibre d'ocultisme, perquè jo trobo que el tema és si pots veure les coses, si ho pots veure tu mateix i si pots veure els altres. La Simov, a veure, passen moltes coses però és profund, vull dir que hi era un home que en sabia molt, el que passa és que hi ha tota aquesta dispressa del...
de la tecnologia, de la ciència-ficció, però la veritat és que els temes que et toquen són molt seriosos. A veure, s'ha de saber distingir una mica, però jo aquests autors els trobo genials i que em donen molt que pensar. I que allò de menys són els robots i les naus especials i Porto Marta i tal. Clar, jo crec que si busques una mica qualsevol bon llibre sempre parla del mateix.
Des de Dostoyevsky fins a, no sé, els llibres que hi ha ara. A nit, això. Sí, sí, sí. Clar, és de donar una informació i llavors tu has de fer la cerca. Però jo trobo que sí, sí, sí. No sé, molts. Fas de terapeuta als clients? És recíproc?
Sí, és recíproc. O sigui, de terapeuta no ho sé, jo penso que puc, però sí, a mi m'ajuda, sí. Sobretot els dies que tinc un mal dia, quan més en contacte estic amb la gent, més remonto. A veure, concretem un poc, com t'ajuden?
Bueno, perquè veig coses més enllà de mi, dels meus problemes. No és qüestió de comparar, que els altres són més grans que els meus, sinó que tothom fa el que pot amb el que té. I a vegades, quan esteu molt obcecat amb el teu, clar, només és el teu, només és el teu problema.
Clar, i en canvi, quan més pots anar obrint, tens més eines i també et donen què pensar. Relacionar les coses amb les teves, llavors trobes viets per sortir. Clar, clar, clar. Jo igual a mi em passa alguna cosa, però tu et veig que passa alguna cosa similar i que tu tens una manera d'enfocar-ho que, ostres, que dius, ostres, també ho puc aplicar jo. Sí, sí, sí.
I d'una manera normal, jo no crec que s'ha de fer res massa extraordinari, només escoltant. El que passa és que ens costa molt escoltar. A vegades ens escoltem només per sentir-nos a nosaltres. A molta gent sí, li costa molt escoltar. O per discutir amb l'altre, però no per saber... El que hi ha més enllà. Exacte. Jo trobo que si fas aquest pas t'ajuda molt. I tu aconselles molts llibres? Hi ha clients que t'aconsellen llibres? Sí, sí, sí, o que jo els demano ja directament. De veritat? T'ho juro, clar, és que n'hi ha molts de llibres.
I tothom és molt divers, no? És com la música, no? Clar, sí o no? O sigui, tu tens els teus i vas fent les teves cerques i tot. Jo un dels programes de ràdio que més escolto és de l'ICAT, que es diu delicatessen, precisament perquè posen molta música que està sonant ara que jo per mi mateixa mai podria accedir.
I trobo coses que són increïbles. I soc un afant, però un afant de veritat. És un programa magnífic. No conec gaire gent que l'escolti, la veritat. Devem estar dispersos. I a mi m'agrada això, d'aprendre. Que podem estar dispersos, que també d'alguna forma...
Traria més unió també entre la gent, entre les ments, entre els sentiments. O almenys els sentiments, la força que tots podem donar d'anar junts, no? Anar plegats. Sí, perquè jo crec que hi ha moltes més coses que ens uneixen, que som similars, que no pas les que ens separen. Totalment, totalment.
Però sempre donem més importància al que ens separen, no? Suposo que és aquest tema de l'ego, que jo també vull fer algú, que no sé què, tal, tal. I, en canvi, el que realment ens ajuda és poder estar a prop, no? Com a espècie humana, com a animals, que som, com a matèria. Jo crec que l'espècie humana ha sobreviscut perquè s'ha anat unit en els moments de més necessitat. Totalment.
També ens hem matat molt, però també ens hem... Sempre estem a dins de fer les coses millor. Hem tingut cura els uns dels altres. I parlant de cura tenim molta sort perquè aquí contem amb un poeta, que és en Dani, i quan siguem capaços d'obrir aquest mòbil amb el poema, en Dani ens et girarà un poema. Perfecte. Es diu Resiliència i Esperança, que és el tema que has escollit tu, i diu així.
Les nostres circumstàncies mai no van ser favorables, més aviat desfavorables. Tot i així vam avançar i ens en vam sortir. Gràcies a l'esperança, a la resiliència astuta, a la lluita tossuda i nua, només vestida pel negre d'una nit que ens fa forts. Gràcies a la vida viscuda, ara tenir una imaginació per sortir cap a l'acció i sortejar cada obstacle que ens posi al camí. Resiliència i esperança per viure...
i per veure ploure pedres des dels colors possibles. Doncs moltes gràcies, Dani, i crec que aquí les paraules sobren i podem ja fer entrar la nostra tercera pista.
Sabem que a una llibreria amb art hi ha llibres de tota mena, abans ho has dit, que hi ha molta veritat i has de ser generalista o molt democràtica. Tu creus que té sentit per tu la diferència entre alta cultura, baixa cultura o cultura popular i cultura d'elit?
A veure, hi ha diferències. Un moment, hi ha diferències. Un altre tema, i que està bé que hi sigui de tot, no? Vull dir, des del més senzill i jajajiji fins a, jo què sé, el Nietzsche o qui sigui, que necessites aquí una miqueta de treball per... Jo crec que el tema sempre és que tothom puguem accedir
als nivells més alts que hi hagi. Vull dir, jo trobo que hi hagi les eines, que nosaltres estiguem treballats per poder arribar a aquest punt. A mi no em sembla malament que hi hagi, no? És com les pel·lícules, no? Hi ha pel·lícules de Rissa, hi ha pel·lícules com molt profundes. Arts i assaig, no? Clar. No, però vull dir, jo no em quedaria amb el tema aquest de l'elit i això és pels altres, no? Sinó de...
Com jo puc arribar ja. Clar, jo trobo que aquest és, perquè nosaltres també ens movem en diferents nivells, no? Durant un dia podem ser molt locos, molt divertits, molt tal, i després ens podem posar profuns quan algú ens demana ajuda i ens posem en sèrio i estem allà ajudant, no? Vull dir que jo trobo que és com una miqueta equivalent.
Que hi hagi barreja, no? Que hi hagi barreja d'estils, de propostes... Que pots gaudir d'una novel·la negra de la Fred Vargas i després llegir a Tolstoi, no? Clar, clar, clar. Perquè, fet i fet, si són bons llibres, sempre parlaran de coses que tu coneixes i parlaran coses teves, no? I el que passa és que són diferents camins per anar-hi. Clar, i aprenen cada moment de la teva vida. Clar, clar, clar. I el tema és que sempre puguem arribar a lo més lluny, a lo més elevat, no? Al...
Tant amb la pintura com amb la música, com... El zenit, per dir-ho així. Clar, clar. Aquest és el tema. No que hi hagi diferents nivells per haver-hi els que siguin, és igual. Però també molt sovint sempre ho visquem molt des dels nostres complexos, no? És que jo no arribaré mai allà, no? No ho saps. O sí, bueno... O imaginar-te que sí, o imaginar-te que no, però mai saps tampoc. Clar, clar. Sí.
Moltes gràcies per venir. T'has passat bé? Ah, sí? Ha estat molt divertit. Moltes gràcies. No ho esperava. Ha estat genial. No t'esperaves aquest format? No, però ha estat molt bé. I molt bé la triada de les cançons. Molt intel·ligent. Molt bé. Enhorabona. Doncs, repeteixo el que ha dit en Dani. Moltíssimes gràcies per venir. Ha estat un plaer. I sense més preàmbul, la cançó de la vida de la mar, Arenaza. Ai, gràcies.
When it's not always raining, there'll be days like this. When there's no one complaining, there'll be days like this. Everything falls into place like the flick of a switch. Well, my mama told me there'll be days like this. When you don't need to worry, there'll be days like this.
When no one's in a hurry, there'll be days like this. When you don't get betrayed by that old Judy's kiss, or my mama told me, there'll be days like this. When you don't need an answer, there'll be days like this. When you don't need a chance, there'll be days like this.
When all the parts of the puzzle start to look like they flipped. Well, I must remember there'll be days like this.
When everyone is up front And they're not playing tricks When you don't have no freeloaders Out to get their kicks Well, that's nobody's business The way that you want to live I just have to remember There'll be days like this When no one steps on my dreams
There'll be days like this When people understand what I mean There'll be days like this When you ring out the changes Of how everything is Well, my mama told me There'll be days like this Na-na-na-na-na-na-na-na-na Na-na-na-na-na-na-na
Oh, my mama told me there'll be days like this.