Avui l'Insight Maresme el dediquem al Dia Internacional de la Dona. Per això mateix volem destacar les dones que han passat pel programa que han demostrat que amb determinació i talent els somnis es poden fer realitat. Al llarg de l'emissió d'aquest programa hem comptat amb esportistes de primer nivell, actrius de nivell nacional i artistes multidisciplinars. És per això que volem recordar les seves històries en un programa dedicat exclusivament a les dones.
i les seves aspiracions en el món de la música.
Jo sempre crec que m'ha agradat molt el rotllo Joan Daus de... rotllo tristet, un pop així com més balada, més aquest estil. Ara sí que és veritat que amb el que estic començant a gravar i a produir, perquè estic més acostumada ara a compondre amb la guitarra que no pas amb el piano, cosa que em fa tocar cançons una mica més animades, doncs el que estic gravant ara comença a ser una mica més com...
No sé si tirant a l'indi, però un rotllo així una mica més animadet que no pas les baladetes que feia abans. Molt bé. Una miqueta més rítmic que no pas... Sí. Molt bé. I, clar, al final vas començar a l'escola primària amb el primer contacte amb aquesta música, a la flauta, a la guitarra, després a l'institut. Però què significa per tu aquest creixement
I què significa també que aquest creixement hagi sigut el maresme? Perquè al final també hi ha molts artistes que apareixen d'aquí... Què significa tot això?
el fet d'haver començat a fer tot això a casa jo estic molt contenta perquè ja et dic ni els meus pares em podien sentir cantar i sí que és veritat que això m'ha obert portes també a cases de la música de Mataró doncs m'han convidat a tocar ara a plaça Canxa en Mar vaig tocar a plaça Sant Anna bueno, han anat fent concerts que al final s'agraeixen perquè estàs a casa i també prioritzen vaig tocar el Cafè de Mar també fa poc i s'agraeix
que a sobre són llocs bastant coneguts de Mataró, Canxa Mar, Sant Anna, Café del Mar, vull dir, són... no és que sigui el bar del costat de casa ni... Total. Sí, sí. Molt bé, perquè anem a entrar ara una miqueta en el teu món de la música, no? Quines cançons són les teves preferides o... què ens pots parlar una miqueta de les teves produccions? D'acord, o sigui, com a referències vols dir del que jo he anat produint, en què m'he basat, no? Una mica? Sí, com el teu porfoli musical.
si jo d'entrada escolto molt música en català i jo quan escric escric en català tot i que he provat d'escriure en anglès i en castellà a veure què sortia perquè també depèn jo soc molt de dedicar cançons a gent si penso en una persona que amb aquesta persona em comunico en castellà potser em surt més fàcil en castellà però normalment en català perquè tota la música que escolto pràcticament és en català
i m'he basat molt en una de les cançons que estic gravant ara amb referència a Ocas Graces perquè són un grup per excel·lència o sigui, és del que més escolto
I sí que he agafat com una mica aquest rotllo d'aquí, també sons d'artistes així més poc, no sé si són gaire, o sigui, potser són coneguts allà on, d'això, però aquí no. Llavors, com d'Amèrica, d'agafar artistes emergents d'allà, que també, no sé, és com que m'agrada una mica recórrer a artistes que no... que la gent tampoc té molt escoltats.
Molt bé. I ara mateix, doncs, començarem també a parlar d'aquí a poc, que estàs tornant a fer música, que ara mateix estàs en un moment potser més de covers en un grup que ara parlarem també, però a nivell personal, projecte individual, la teva última cançó va sortir el 2023, però que no s'amoïni la gent, que l'estiu que ve em sembla que sortiran més cosetes, no?
Tinc pensat que sí, al final també són timings que, bueno, has d'acabar de planificar, no? I la meva idea és això, a finals d'estiu així de l'any que ve, doncs, que surti un petit EP que estic gravant amb en Gerard Heredia i en Gerard Aledo i estic molt contenta i estem produint coses molt guais, també ho he de dir.
I és això, si jo vaig treure una cançó el 2021, l'altra el 2022, i l'altra el 2023, i vaig pensar, ostres, vols dir que cal, Marina, cada any treure una cançó? És que tampoc aconsegueixes com que, jo què sé, tenir gent que t'escolti freqüentment, saps? Perquè si estàs traient una cançó cada any, al final la gent ja l'avorreix i no l'escolta més. I em vaig proposar això, no? Gravar... O sigui, tinc ja temes fets que els estem començant a produir i la veritat és que estan sortint coses amb molt bons resultats.
Després vam rebre la visita de l'Alba Jubany, una actriu de teatre i cinema amb aparicions a Netflix que ens va explicar les dificultats i realitats del món de la interpretació.
El dia següent, o dos dies després, em truca una noia i em diu, mira el que t'hem agafat pel projecte. Jo, vale, genial. Però clar, jo seguia pensant que era de figurant. I em diu, mira, faràs aquest paper, faràs de la niña Estilante, és un personatge, tal, tal, tal. Jo, un moment, un moment, no estic entenent res. Llavors aquesta noia em va explicar que havien estat fent càsting pel meu personatge, que és la niña Estilante, que el seu nom és Alicia, però li diuen la niña Estilante.
i havien fet càsting a bastantes noies però cap als que acabava com d'encaixant el perfil. I tu, que venies per figurant... I jo, que venia per figurant, ells estaven una mica desesperats perquè havien de començar a gravar la pel·lícula i no tenien aquesta nena, diguéssim, i veient a figurants van dir, doncs mira, aquesta noia potser encaixa. I sí, sí, em van trucar, re, pim, pam, vaig fer el càsting i vaig entrar. Llavors per això va ser una mica de sort, no?, d'estar allà com a figurant i que em veiessin i que em fessin el càsting com a personatge de...
de repartiment a la pel·lícula. I va ser impressionant. Molt bé, doncs sí. Dèiem que a les hores les buscava, però també, clar, està en el moment i en el lloc indicat. Exacte. Perquè, clar, aquesta és potser de les tres que hem esmentat, la més fàcil de trobar, no? Perquè encara avui dia està a Netflix. Exacte. Anem a fer una miqueta de resum. De què tracten Los Renglones Torcidos de Dios? Mira, Los Renglones Torcidos de Dios està inspirada en una novel·la
de Torquato Luna de Tena, Luca de Tena diria que és. Sí, del 1970 i algo, diria, és bastant... ja fa uns quants anys. I es tracta de l'Alice, que és la protagonista, que representa que és com detectiu, no? Detectiu privada. I llavors, un dia la truquen i diuen, mira, que hi ha hagut aquest assassinat, no?, dins d'un hospital psiquiàtric, un psiquiàtric, i necessito que, bueno, que averiguïs què ha passat.
I ella, clar, per averiguar una mica què ha passat necessita entrar dins d'aquest sanatori, no? I llavors per entrar-hi, com per no levantar sospetges diguéssim, es fa passar per una malalta, no? Llavors bé, s'hi pot com indagar una mica en primera mà. Però l'argument de la pel·lícula, bueno, sí, el dubte que l'espectador té és que no se sap si realment ella és una detectiu i que està investigant aquest cas realment,
o si és que ella està malalta de veritat. I tot això és com una paranoia, diguéssim. Home, doncs, pel que descrius, sembla que el personatge que et van donar va ser el protagonista. No, perquè ens diem igual. Jo sóc una de les malaltes, dins de l'hospital. Sí, sí, però també, bueno, estic per allà. Bueno, un dels papers principals, podríem dir-nos. Sí. Molt bé. Sí, sí. Molt bé. Doncs, bueno, recomanem a tothom, no?, mirar Los Rengolens Torcidos de Dios a Netflix. Exacte.
Per tant, ara has mentat una miqueta la part del cinema, n'ha passat també a la part que vas començar amb els 6-7 anys, que va ser el teatre, aquesta interpretació, perquè fa poc, bueno, vas fer diverses obres, bueno, has fet des dels 6 anys, com deies, però volia començar a parlar una miqueta de la Comando Cuervo. Què tens per explicar-nos aquesta? Perquè el nom també deixa bastants dubtes en l'aire. Sí, és una obra que és interessant perquè jo vaig començar com a...
com a ajudant de direcció en aquella obra. Perquè era una obra que s'estava fent a l'escola d'Òlia com a TFG, com a treball final de grau, i la directora justament necessitava el cu... bueno, una mà dreta, diguéssim, i un professor li va dir, doncs mira, pots parlar amb l'Alba que segurament t'ajudi. I sí, sí, mira, vaig treure una mica de temps dins de la meva agenda i vaig començar a ajudar com a preparar aquella obra, com a ajudant de direcció.
Perquè veiem que Alba Jovany, actriu de 23 anys, no només és actriu, també és ajudant de direcció, és tècnica, és... Sí, m'agrada fer de tot. Molt bé. Sí, sí. I res, llavors, es va estrenar aquella obra en el Teatre Eòlia, diguéssim, i jo era com, doncs això, ajudant de direcció. I recordo que més tard, dos dels actors que hi havia en aquella obra van haver de marxar perquè un va marxar a estudiar a Madrid i tot això, i aquella obra m'agrada tant que es va programar a un altre teatre.
I la directora va dir, doncs mira Alba, tu que te la coneixes i també ets actriu, què et sembla interpretar un dels papers? I sí, sí, va començar així i vaig passar d'ajudant de direcció a actriu en aquella obra. Doncs va venir al programa l'esportista local Esther Villaret. Ens va narrar com es va fer un nom en el món del ciclisme de muntanya competint a nivell nacional.
Jo de cada competició hi trec un aprenentatge. Llavors, jo considero que tots els circuits, totes les competicions que he fet són importants per al meu creixement. I tot el que jo aprenc, sé que després els hi puc inculcar en els meus alumnes.
Home, doncs això és molt important que de cada competició vegis que pots aprendre alguna cosa i ja no només això sinó que aquest aprenentatge també l'inculquis en els teus alumnes de l'escola perquè explica'ns una miqueta com va sortir aquesta escola de ciclisme a Santa Susana perquè ets, com dèiem al principi, directora, professora i suposo que hi ha algun nen també que de tant en tant et fa ser alumne, fins i tot. Sí, sí. Bé, és un projecte que vaig començar a l'octubre del 21 del 2021 i
I va ser molt... va ser com una idea que vaig tenir, que vaig dir, ostres, és que hi ha molts de nanos aquí en el poble que els veig en bicicleta, dic, com pot ser que no hi hagi una escoleta aquí a Santa Rosana? Sí que hi havia el Montpalau, hi havia l'MRT, però...
No era exactament el que seria la idea d'escola que tenia. Clar, Montpalau era més tipus... Anem a sortir amb bicicleta, més oci, però no els ensenyava tècnica. Llavors, a l'altre costat teníem malgrat i malgrat era una escola on tots els nens feien un circuit i feien voltes en un circuit. Sempre era el mateix circuit. I ja està, bàsicament.
I jo volia sortir una miqueta d'aquestes franges. Ni oci ni circuit enfocat a competició. És... Anem a fer uns nanos que siguin competents, que sàpiguen normes de seguretat amb el tema de circulació, que sàpiguen el tema dels frens, com funcionen els frens, que siguin capaços d'agafar i en una situació dir «Ostres, ara aquí he de pujar per aquesta pujada?»
i tinc un piló de pedres, com he de passar aquest obstacle? Clar, un agafaria i diria, pues a saco, i aniria amb tota la força del món i pujaria, però jo els ensenyo que no, que no tot és força bruta, que han de començar a ser una mica més polits i si guanyen una miqueta d'això, llavors guanyaran més eficiència. Clar.
No es cansaran tant, perquè clar, també em trobava molts de nanos que me venien i no sabien canviar de marxes. I dic, com pot ser? Dic, ostres, veies els nanos que anaven amb el molinillo, allò que veus un nano que va pedalant superràpid i dius, però bueno, però que no veus que t'estàs cansant moltíssim? I són com coses que dius, són bàsiques.
I també hi havia molta demanda de nanos que volien aprendre a anar amb bici. Que no sabien, que anaven en rodetes. I clar, era allò de... Tants de nets no puc. Si vols, puc agafar un dia puntual i estic un oret amb ell i...
que n'aprengui, però clar, al final és com, dius, m'encanta el ciclisme i veure els nanos com van evolucionant i com solucionen els seus problemes, estem a la muntanya i hi ha una baixada, i dius, ostres, jo a la seva edat m'hauria cagat moltíssim si m'ha posat per aquesta baixada, i que tinguin la seguretat de dir, ostres, està l'ester aquí que m'agafarà si me passa qualsevol cosa. Jo els hi dono, els hi transmeto seguretat i els hi transmeto que siguin, que tinguin una mica d'autonomia.
I també hem comptat amb la visita de la Marta Mitjans, una jove que no para de batre rècords a nivell nacional i que a l'octubre competirà al Mundial d'Atletisme.
Bé, l'any passat, realitat, és que va començar molt bé. Vull dir, no ho puc negar. 10 de gener, 7 de febrer, així, ja record en record. Bé, és com que se'm cau una moneda a la butxaca, pràcticament. I bé, els dos primers van ser pista coberta, de fet. Van ser el de sub-20 de pista coberta. Llavors, com dius, el gener el vaig batre per primer cop i el febrer, doncs, vaig tornar a batre el meu record.
I després ja a partir del maig són d'aire lliure, llavors sí que el primer va ser a Tenerife, crec, i va ser la primera cursa de la temporada, que tampoc sabia exactament com estava, i vaig fer marca meva personal d'aire lliure, i també vaig aconseguir aquest rècord d'Espanya, i després les dues...
les dues competicions següents doncs bueno, vaig aconseguir tornar a baixar però sí que és cert que l'últim el que vaig baixar dels dos minuts tampoc vull dir, no me l'esperava perquè en aquell moment havien baixat sis dones en tota la història dels dos minuts i bueno, no era una cosa que pensava que arribés ara ja de cop però bueno... Sis dones en tota la història, eh? Sí És que és molt heavy
I a sobre, clar, tu ara què tens? 19 anys. 19 anys. Pot ser la més jove en la història, no? Segurament. De dones? No t'ho sé d'això. No ho sé, no ho sé. Bueno, i si no estaràs per allà, però... Perquè, clar, també tens la millor marca d'Espanya i Catalunya sub-20 i sub-23 de 500 metres. No només de 800, sinó també de 500, amb un minut 11. A les centèsimes no me les sé, perdona, però... Clar, un minut 11 també amb 500 metres és un rècord que és important, no?
Sí, bé, els 500 tampoc és una prova que es faci com a tal, o sigui, es fa en categories de petits, subdeus i així, però quan ets més gran no és una prova que es faci normal. Però bé, aquí a Catalunya sí que, si més no, una vegada es posa un 500 a pista coberta i un 500 a aire lliure, perquè al final és una prova que pot anar bé per moltes disciplines. O sigui, a mi, per exemple, em va bé per treballar el que és més la velocitat,
després a la gent de 400 els va bé per treballar una miqueta per sobre de la seva distància, llavors és una prova que pot anar bé a bastanta gent i doncs em vaig apuntar i vaig dir, bueno, anem a córrer a tope. Doncs mira, a tope, rècord d'Espanya i Catalunya. Clar, jo suposo que amb tant de rècord i amb tanta velocitat i tant de tot, el gust pel matí per anar a classe no se t'escapa mai, perquè mare meva...
Ara parlarem també de com tu combines amb els estudis, però anem pas per pas. Anem a seguir una miqueta amb la teva rutina d'entrenaments. Perquè, clar, totes aquestes competicions comporten molt d'entrenament previ. També el teu club d'arenys, no, suposo?
Sí, sí. Bé, jo entreno 4 dies a la setmana, 5 a vegades. I bé, no sóc de les que entrena més, sinó que descanso bastant. Però sí que és cert que dilluns i dimarts entreno fora, entreno Canovelles.
perquè el meu entrenador i el meu grup d'entrenes està allà i llavors el dijous sí que entreno per Quirenys com per on puc normalment és el passeig marítim i després doncs el cap de setmana també surto a entrenar però acostumo a ser per Quirenys també clar, dius 4-5 dies però no soc de les que entreno més home, 4-5 dies d'entreno amb la intensitat que s'ha de tenir també per l'atletisme sobretot amb proves de velocitat com els 500 metres tela
Sí, però tampoc, vull dir, no tots els dies són iguals, o sigui, hi ha dies que són molt suaus, de sortir a córrer tranquil·lament i fer alguna recta o alguna cosa de força. Llavors, no tots són entrenaments durs.