Si volguessis fer un currículum ple d'èxits i rècords, segurament et quedaria curt en comparació amb el de Marta Mitjans. Aquesta jove talent del Maresme és una atleta de mig fons, actualment campiona d'Espanya i poseidora del rècord de 800 metres i 500 metres pista, sub-23 i sub-20.
amb múltiples aparicions nacionals i internacionals i patrocinada per Nike, la corredora maresmenca apunta a ser una llegenda de l'esport nacional. Avui, a l'Inside Maresme, el programa per conèixer les millors històries dels joves de la comarca, una entrevista a Marta Mitjans.
A Ràdio Pineda ens interessem per l'esport i avui podem parlar amb Marta Mitjans, atleta de mig fons, que ens visita aquí als estudis de Ràdio Pineda. Què tal, Marta? Hola, bon dia. Encantada. Bé, com hem dit, ja no és la primera vegada que ens interessem pels esports, però sí que jo crec que el món de l'atletisme és molt ampli, no? I que hi ha moltes disciplines i molt de desconeixement, que ara que estan també les Olimpiades on sempre interessa una miqueta més, tot i ser les d'hivern,
Però avui venim a parlar una miqueta del teu món i de com et vas iniciar, o com no, també parlarem de tots els rècords que tens, que no són pocs, la veritat, tot i que els vagis superant un rere l'altre. Però bé, primer de tot, per començar des del principi, no? Quan vas decidir tu que t'agradava aquest món i que t'hi volies dedicar pràcticament a nivell professional, no?
Jo vaig començar... Jo sempre ho explico, que a mi sempre m'havia agradat l'atletisme, però també la natació i el futbol. Llavors el futbol no va tenir gaire èxit, de fet no m'hi van ni apuntar, però a la natació sí. I vaig començar com molta gent fent un curset de natació per aprendre a nedar i tal...
i també em van apuntar al latisme, però ho feia a l'escola com a extraescolar després. A la natació sí que em van venir a buscar del Club Natació Mataró i al latisme al final vaig pujar a la penya Panemi de l'Engemar i anava combinant les dues fins que al final vaig decidir que jo volia córrer perquè m'ho passava millor i a natació em feien entrenar molt i al final era molt petita i jo no volia això.
Bueno, i clar, suposo també amb l'atletisme de petita devia ser un nervi, no? Tot el dia ja corrents d'una punta a l'altra. Sí, no, i que al final, quan ets petit, l'atletisme no en jugues bastant. I clar, jo veia que anava allà, jugava, m'ho passava bé, corria i ja està.
Era una forma de dir, mira, que aquí t'ho passes bé i després ja mirarem de competir. Sí, sí, i doncs al final vaig deixar la natació i vaig decidir fer el latisme. Però bueno, que no és un esport que hagi abandonat en plan completament, sinó que em continua agradant igual que el ciclisme, o sigui que quan puc, doncs... Polifacètica en el seu esport, no? Sí, sí, sí. Perquè quan va ser que vas dir, bueno, vaig a prendre-m'ho més en sèrio, no? I vaig a competir i vaig a demostrar realment el que hi ha ara enys, no?
Bé, jo de petita competia bastant. Jo feia molts crossos. Els crossos del Maresme els feia tots. Feia també els del circuit gironí, també. Vull dir, jo anava a competir a tot arreu on es podia competir, jo competia. I bé, no se'm donava malament, però tampoc m'ho prenia com... vaig aprendre'm un sèrio, si no. Jo anava a córrer i ja està.
I sí que jo crec que va ser a partir de sub-18 que vaig dir que m'ho volia prendre en sèrio. Sub-16 ja vaig quedar subcampiona d'Espanya i a finals d'any també campiona d'Espanya. I ja va ser a sub-18 quan vaig veure que hi havia l'opció de la primera internacionalitat i tal, que vaig dir a mi m'agradaria anar allà.
I doncs suposo que va ser quan vaig començar a prendre-m'ho més en sèrio. Que no vol dir que amb 15 anys no m'ho prengués en sèrio, però no era el mateix. Ja, eren altres coses, però igualment, sub-16, quedar subcampiona d'Espanya, i després al final d'any també campiona d'Espanya, dius, aquí hi ha cosites, aquí hi ha nivell. Perquè, clar, d'aquestes cosites també, que al final alhora de les competicions les marques s'hi fixen,
A principis d'aquest any, hem comentat, de l'any passat, del 2025, reps una trucada, no? Hola, sóc Nike, et volem patrocinar per les competicions que facis i per, bueno, una miqueta la teva carrera esportiva. Com va ser tot això?
Això al final es fa a través de representants. El representant, igual que t'intenta posar a certes competicions perquè tu aconsegueixis certes marques mínimes per anar a alguns campionats, també s'interessen per buscar alguna marca que patrocini l'atleta, si es dona l'opció, òbviament. Em van dir que hi havia aquesta opció i de córrer per...
per Nike i, clar, doncs jo vaig aprofitar. Va ser el teu primer gran patrocini, no?, com a tal? Sí, bueno, el primer. El primer, el primer a seques. El primer, vull dir, no n'hi havia hagut cap altre. Clar, i al final portar una marca com Nike a les competicions i allà on vas també, que veiem que ara portes una desoladora Nike també, clar, això també importa com t'ensenyes tu, no?, en les competicions i quina imatge dones, com t'exhibeixes, no?,
Sí, bueno, a veure, quan una marca també es fixa en tu és perquè veu que està rendint a cert nivell i que pots donar bones notícies a la marca i, òbviament, portar la marca...
un pas més enllà, no? Sí, o sigui, que hi hagi visibilitat a la marca, que diguis, hòstia, estan apostant per tal persona, tal, i està aconseguint els resultats, llavors això a la marca també li interessa. I, bueno, sí, com tu dius, durant el dia també, doncs, al final és la marca que has de portar i ho has de complir. Però sí, suposo que és un interès mutu, o sigui, l'atleta guanya, doncs,
el reconeixement i el suport, tant econòmic com de material, com de tot, i la marca guanyar aquesta visibilitat que busca. Bé, al final també el que et dona pel que et treu i una miqueta és un benefici global, no? Sí, sí, sí. Bé, perquè, clar, amb aquesta marca també vas a competir a nivell internacional, que abans comentàvem, abans de l'entrevista, que l'any passat vas tenir la teva primera competició internacional, no? Va ser l'any passat?
Sí, o sigui, hi ha el que són les internacionalitats de categories menors, i després hi ha les internacionalitats absolutes. Aquesta, la primera absoluta, com a tal. Sí, i l'any passat vaig poder anar a la primera internacionalitat absoluta. De fet, vaig poder anar a tres durant l'any passat, o sigui que sí, va estar molt bé. I on van ser aquestes tres?
Doncs mira, la primera va ser el campionat d'Europa de pista coberta, que va ser a Appeldorn, als Països Baixos. La segona va ser el campionat del món de pista, aire lliure, que va ser a Tòquio, al Japó. Aquí al costat? Sí. I després, l'última va ser a mitjans de desembre, que va ser a Portugal, el campionat d'Europa de cross, que vaig fer el relleu mixt.
Bueno, aquesta sí que és aquí al costat. Sí, aquesta sí. Comentàvem, no?, que ets atleta de mig fons, per tant, fas normalment 800 metres, a vegades, doncs, 600, 1.500, també, sobretot, també. Però, clar, aquesta carrera de relleus, com la portes? Perquè tu, a nivell individual, ara comentarem els rècords, es veu que rendeixes, però competir en equip, què tal?
Bé, al final és una motivació extra, vull dir, no depèn tot de tu, llavors tu has de donar el teu màxim perquè els altres ho tinguin una miqueta més fàcil, però els altres també han de donar el seu màxim, perquè al final es tracta de, com a equip, aconseguir el millor resultat possible. I a mi és una disciplina que m'agrada molt,
De fet, relleus de pista a vegades sí que en faig algun del 400, però no gaire. I aquest de cross eren de 1.500 metres, més o menys. O sigui que estava formant l'equip per completament mig fundistes. I bueno. Oh, oh, oh, oh, oh, oh. Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Home, doncs al final també és aquesta mentalitat d'atleta, de voler competir i de donar sempre el màxim, ja no només perquè els companys ho tinguin més fàcil, sinó per, bueno, aconseguir el màxim resultat possible. Sí, sí, sí.
Vaig parlar dels teus rècords, perquè clar, sobretot en les categories 800, no? Categories sub 20. Vas començar el 2025 fent una marca, un rècord, a nivell nacional, a nivell d'Espanya, una mica per sobre dels dos minuts, però és que el 10 de gener vas fer el primer rècord, el 7 de febrer el vas batre, el 30 de maig vas fer un altre, el 5 de juliol un altre que a sobre era marca sub 23.
després el 19 de juliol, una altra marca per primer cop sota dels dos minuts, tot això a pista d'aire lliure. I per si fos poc, a la pista coberta, fa sis dies, també, no?, un rècord de nivell d'Espanya i Catalunya per sobre dels dos minuts. Sí. Vull dir, com t'ho fas? Bé, l'any passat, realitat, és que va començar molt bé. Vull dir, no ho puc negar. 10 de gener, 7 de febrer, així, ja rècord en rècord. Bé, és com que se'm cau una moneda a la butxaca, pràcticament.
I bueno, els dos primers van ser pista coberta, de fet, van ser el de sub-20 de pista coberta, llavors, com dius, el gener el vaig batre per primer cop i el febrer, doncs, vaig tornar a batre el meu record.
I després ja a partir del maig són d'aire lliure, llavors sí que el primer va ser a Tenerife, crec, i va ser la primera cursa de la temporada, que tampoc sabia exactament com estava, i vaig fer marca meva personal d'aire lliure, i també vaig aconseguir aquest rècord d'Espanya, i després les dues...
les dues competicions següents doncs vaig aconseguir tornar a baixar però sí que és cert que l'últim el que vaig baixar dels dos minuts tampoc vull dir, no me l'esperava perquè en aquell moment havien baixat sis dones en tota la història dels dos minuts i no era una cosa que pensava que arribés ara ja de cop sis dones en tota la història és que és molt heavy
I a sobre, clar, tu ara què tens? 19 anys. 19 anys. Pot ser la més jove en la història, no, segurament? De dones? No t'ho sé d'això. No ho sé, no ho sé. Bueno, i si no estaràs per allà a prop. Perquè, clar, també tens la millor marca d'Espanya i Catalunya, sub-20 i sub-23, de 500 metres. No només de 800, sinó també de 500, amb un minut 11. A les centèsimes no me les sé, perdona, però... Clar, un minut 11 també amb 500 metres és un rècord que és important, no?
Sí, bé, els 500 tampoc és una prova que es faci com a tal, o sigui, es fa en categories de petits, subdeus i així, però quan ets més gran no és una prova que es faci normal. Però bé, aquí a Catalunya sí que, si més no, una vegada es posa un 500 a pista coberta i un 500 a aire lliure, perquè al final, bé, és una prova que pot anar bé per moltes disciplines. O sigui, a mi, per exemple, em va bé per treballar el que és més la velocitat,
després a la gent de 400 els va bé per treballar una miqueta per sobre de la seva distància, llavors és una prova que pot anar bé a bastanta gent i doncs em vaig apuntar i vaig dir, bueno, anem a córrer a tope. Doncs mira, a tope és rècord d'Espanya i Catalunya. Clar, jo suposo que amb tant de rècord i amb tanta velocitat i tant de tot, el gust pel matí per anar a classe no se t'escapa mai, perquè mare meva...
Ara parlarem també de com tu combines amb els estudis, però anem pas per pas. Anem a seguir una miqueta amb la teva rutina d'entrenaments. Perquè, clar, totes aquestes competicions comporten molt d'entrenament previ. També el teu club d'Arenys, no, suposo?
Sí, sí. Bé, jo entreno 4 dies a la setmana, 5 a vegades. I bé, no sóc de les que entrena més, sinó que descanso bastant. Però sí que és cert que dilluns i dimarts entreno fora, entreno Canovelles, perquè el meu entrenador i el meu grup d'entrenes està allà.
I llavors el dijous sí que entreno per Quirenys com per on puc. Normalment és el passeig marítim. I després, doncs, el cap de setmana també surto a entrenar, però acostumo a ser per Quirenys també. Clar, dius 4-5 dies, però no sóc de les que entrena més. Home, 4-5 dies d'entreno amb la intensitat que s'ha de tenir també per l'atletisme, sobretot amb proves de velocitat, com els 500 metres. Tela.
Sí, però tampoc, vull dir, no tots els dies són iguals, o sigui, hi ha dies que són molt suaus, de sortir a córrer tranquil·lament i fer alguna recta o alguna cosa de força. Llavors, no tots són entrenaments durs.
Clar, és que a mi això que m'has dit abans de... No soc tampoc de les que entrenem més, no sé què, i clar, amb tants rècords que tens, és com qui diu, no, jo no estudio gaire, després treu un nou. És que, bueno, d'aquestes persones que dius, li surt tot bé, pràcticament. Clar, i aquests entrenaments, per exemple, pel campionat mundial l'any passat a Tòquio, com te'l vas preparar? Suposo que una mica més intens, però com és una sèrie d'entrenaments per aquest tipus de competicions?
Bé, el campionat de Tóquio va ser una miqueta més complicat perquè al final tampoc vaig saber si anava o no fins al cap de poc. Llavors jo ja havia tingut el meu campionat d'Europa Sub-20.
un mes abans i llavors va ser un mes d'anar entrenant a l'espera de si finalment anava al mundial de Tòquio o no llavors allà sí que va ser una miqueta més complicat
Però bueno, suposo que ja al mes final, quan només et queda una competició, és simplement anar buscant entrenaments específics pel 800 i anar-ho combinant també amb una miqueta de treball aeròbic. Clar, perquè...
Al final, tot aquest entrenament és el que et comporta els èxits, també, que aconsegueixen en les competicions. Però et volia preguntar, clar, després de tants, què significa per tu batre rècord d'Espanya o de Catalunya o, en un futur poder, un europeu mundial?
A veure, sempre fa il·lusió. O sigui, jo penso que a vegades quan has fet uns quants no es valora suficient, però que al final és molt complicat i que cada vegada els records estan més difícils, tot i que penso que també estan per batres. Llavors, si la gent va batent records d'Espanya és un bon senyal que...
alguna cosa s'està fent bé i que l'atletisme va millorant respecte a anys anteriors. També és cert que hi ha tot el tema de les sabates i tot això, que sí que ara gairebé tothom corre amb placa de carbó. Llavors, són més difícils per una banda, perquè s'està corrent molt ràpid, però d'altra banda també tens altres facilitats.
Clar, i també s'està posant cada cop més complicat, però perquè t'ho compliques tu. Si cada cop superes el teu record anterior, dius, al final, clar, has de fer 800 metres en un minut, dius, jo, bueno. I, clar, davant totes aquestes competicions i batre records, no? Tens pressió quan surts a competir o ja t'has acostumat una miqueta?
Bé, a veure, pressió n'hi ha, però moltes vegades és perquè me la poso jo mateixa, de dir, bueno, ho has de fer bé i tal, però sí que és cert que tinc la sort que en el meu entorn no em pressionen mai, sinó que sempre la prioritat és que m'ho passi bé i que disfruti corrent.
i al final jo penso que així és com es competeix millor quan no tens ni pressió externa ni interna aquesta vegada es costa més però al final jo penso que és quan surten les coses
També és una mica, és el que t'anava a dir, és una mica irònic, no?, que normalment quan millor es competeix és quan no tens pressió de fora de fer-ho bé. Simplement amb la mentalitat aquesta de sortir i passar-ho bé, una miqueta com deia el Cruyff, no?, als jugadors del Barça de feia tants anys. Però sí que és curiós com més relaxat estiguis i menys importància li donis, de vegades millors resultats tens també, no?
Sí, bueno, a veure, òbviament has de tenir aquells nervis de dir, bueno, vull fer-ho bé, però, bueno, però estar tranquil, no... que no estiguis superexcitat per dir-ho d'alguna forma, ni res, sinó, bueno, el just i necessari, i doncs saber-ho utilitzar en el teu favor i... Que si vols et puguis prendre un cafè pel matí, no? Sí, sí, sí, però, bueno...
Molt bé, perquè ara tornem una miqueta amb això que et dèiem de combinar amb els estudis, no?, de no perdre el bus amb tants rècords. Clar, tu ara estàs estudiant la carrera també d'INEF, no?, si no m'equivoco, que és la carrera, doncs, bueno, una miqueta de l'estudi de l'esport. Clar, com tu et combines aquests entrenaments, les competicions, els estudis, hostia, et deus tenir una agenda molt apretada.
Sí, bastant. Però al final és organització, llavors el més cansat potser són els viatges fins a Barcelona i tornar, però al final també és les ganes que hi posis i si t'organitzes sí que hi ha èpoques de més estrès, com vindria a ser les èpoques on tens exàmens o molts treballs o el que sigui, però la resta jo crec que es pot combinar.
i de fet hi ha molts esportistes fent carreres universitàries molt més intenses com podria ser Medicina i s'ho treuen perfectament llavors jo penso que al final l'esport també el que t'aporta és molta disciplina i jo penso que això també està jugant en favor meu Mira, també és una bona forma de veure, positiva i tant
Perquè, clar, ara estem parlant amb Marta Mitjans, atleta de mig fons. Si algú té experiència per fer aquest missatge, jo crec que ets tu, quin missatge t'agradaria donar als futurs atletes que vulguin començar a anar al món de l'atletisme de mig fons, 800 metres, 1.500, i que vulguin optar a intentar batre els teus rècords que estàs fixant a dia d'avui?
Bueno, a veure, el principal és que disfrutin i que no s'obsessionin, o sigui, que vagin corrent, que vagin entrenant i que al final, si hi ha d'arribar, doncs arribarà. Vull dir, jo en cap moment m'havia plantejat batre records d'Espanya quan era petita.
ni anar a un campionat del món jo corria, m'ho passava bé i al final tot acaba arribant tenir clar que no és fàcil i que t'has d'esforçar i al final has d'entrenar quan a ningú més li ve de gust però que es pot fer
Ens d'entrenar els dies que et ve de gust i els que no et ve de gust, bàsicament. A Ràdio Pineda hem entrevistat a Marta Mitjans, atleta de mig fons. Per tant, Marta, amb l'agenda tan apretada que tens, moltes gràcies per aquesta entrevista i pel teu temps. A vosaltres.
Fins demà!