A Ràdio Pineda aquest matí l'espai que fem de col·laboració amb la Siegfried. Bon dia, Siegfried. Bon dia pel dematí. Ella que és psicòloga del Centre Mulla especialitzada en infantil i juvenil i avui parlem d'una qüestió que és com es construeix l'autoestima en la infància i l'adolescència. Siegfried, per què?
Doncs mira, perquè sempre, si te n'adones, amb l'inici d'any, sovint acostumem a fer un balanç, no? Ens proposem canvis i ens marquem nous objectius. Però aquesta pressió de per fer-ho millor no és només cosa dels adults. De fet, els infants i els adolescents també comencen l'any amb moltíssimes expectatives sobre com millorar l'escola, encaixar més amb els amics, agradar, destacar o simplement no quedar enrere.
Llavors, si et sembla bé, jo quasi que començaria parlant sobre què és l'autoestima, perquè se'm parla molt de l'autoestima, però realment no sabem ben bé què és el que és. Exacte, sí, sí, perquè el primer cal definir les coses. Correcte. Llavors, l'autoestima, si ens anem a la definició de per ser, és percepció, valoració i relació emocional que una persona té amb si mateixa.
Què vol dir això? Ojo, va molt més enllà del simple sentir-se bé o de tenir una construcció positiva sobre un mateix. De fet, perquè sigui molt més fàcil, a mi sempre m'agrada explicar-ho de la següent manera. I és que la podem entendre al voltant de quatre pilars essencials. Primer de tot, l'autoconcepte, és a dir, la idea que tenim sobre nosaltres mateixos. Després, l'autovaloració, que és el valor que ens donem com a persones i que va molt més enllà dels resultats.
Després tenim l'autoacceptació, que aquí passaria per acceptar que tots tenim virtuts i defectes, i per tant que la perfecció no existeix, i en aquest punt hi tornarem més endavant amb el tema de les xarxes socials i l'adolescència, que és un dels temes que ens preocupa a dia d'avui.
I per últim l'autoconfiança, que és la creença o la convicció que es poden acceptar els reptes amb el risc que moltes vegades no ens poden sortir bé les coses i no passa res. Llavors, si posem la mirada en la infància i en l'adolescència,
Clar, l'autoestima és principalment externa perquè depèn moltíssim de la mirada i de l'aprovació de l'entorn més proper. Aquí tenim família, tenim amics, tenim grups d'iguals i xarxes socials. Xarxes socials, que també és una qüestió especialment delicada. Autoestima, concretament, si l'hem definit i la tenim clara, ara en infants i joves.
Jo sempre diferencio entre infants i adolescents. Per què? Perquè tot i que totes dues són etapes molt fràgils i vulnerables, estem en punts evolutius diferents. És a dir, si us hi fixeu, en la infància, l'autoestima és principalment externa. És a dir, necessitem de la mirada i l'aprovació de l'adult constant. El típic de, mama, em mires? Papa, m'estàs mirant? No, no, però mira-me amb els ulls. Que ara últimament diem, sí, sí, t'estic mirant, però sempre estem pendents d'altres coses.
I en canvi l'adolescència passa a ser molt més social, és a dir, que el pes recau en la mirada o en el feedback dels iguals. Llavors, què passa? Doncs torno, que és una etapa o són dues etapes especialment vulnerables. Per què? Perquè d'una banda estem construint la nostra pròpia identitat, per una altra banda, i sobretot en l'adolescència el que es busca és encaixar i aquesta sensació o sentiment de pertinença,
I, per últim, aquesta necessitat d'acceptació. I aquí és on entra la comparació social amb força. Una comparació social que, en certa forma, Siegfried, podria ser lògica, no?
Sí, correcte. De fet, aviam, a mi sempre m'agrada explicar que la comparació és un mecanisme o un fenomen natural de l'ésser humà. De fet, és que jo no conec a ningú que encara que sigui de manera inconscient no es compari, perquè de fet, la comparació sempre ens ajuda com a situar-nos i a aprendre. És a dir, quan nosaltres admirem una persona, d'alguna manera ens hi estem fixant per tal de reproduir moltes de les conductes o moltes de les coses que diu o que fa.
Ara bé, quan apareix el problema? Quan aquesta comparació és constant i unidireccional. Per què? I aquí faig un petit incís amb les xarxes socials. Si us hi fixeu, sobretot els adolescents, i malauradament cada vegada els nens i les nenes tenen els mòbils més aviat, no?
És com que ens basem en imatges sobretot molt irreals o parcials. Llavors, clar, per què afecta tal la comparació, sobretot en aquesta etapa? D'una banda, i torno a repetir, perquè estan construint la seva pròpia identitat.
Després, perquè necessiten sentir-se acceptats. Llavors, si tu fas això i jo vull que tu m'acceptis, jo reproduiré exactament el que tu fas. Sigui bo o dolent, perquè aquí no entrem en judicis o en criteris. Per què? Perquè encara no es té un criteri crític ben consolidat. Llavors, si obrim breument caixeta de Pandora, que en això ja ens endinsarem més en el proper programa, que va de xarxes socials i de pantalles...
Clar, què passa amb les xarxes socials? D'una banda, si ens hi fixem, no es veu el procés, només es veuen els resultats. Després, no es veuen els errors, només es veuen els èxits. I per últim, si us hi fixeu, no es veuen les emocions reals, sinó només les aparences.
I clar, és una qüestió que hem d'estar atents ja partint de nosaltres mateixos, com a adults, però clar, en el cas dels infants i en el cas dels adolescents, aquí les famílies també tenim un paper important.
Home, i tant, perquè fixa't que tot plegat això genera una sensació de no ser suficient, una autoexigència extrema, perquè m'estic comparant tota l'estona amb una vida perfecta, amb una imatge perfecta, aquesta cosa dels Get Ready With Me, que ara hi ha nenes de 7-8 anys, jo ho he vist, moltes fotografies i molts vídeos, que tenen les cares fatal per utilitzar productes de bellesa que, òbviament, no estan pensats.
Ho hem vist, ho hem vist, i això ha transcendit a mitjans, se n'han fet notícies també d'això, com és possible que aquestes criatures estiguin comprant fins i tot cremes anti-edat, si són de vuit anys. Clar, però llavors aquí la pregunta és,
on està, on queda la supervisió de l'adult. Perquè el nano de per si, jo què sé, una nena de 10 anys, no té diners o l'autonomia suficient com per agafar els diners i anar a comprar aquest tipus de productes. I qui diu això dels Get Ready With Me, també aquí podríem entrar en els reptes que s'han viralitzat moltíssim, on moltes vegades posen la seva vida en risc. Sí, sí, que són ja casos extrems, però que hi són i estan passant, i malauradament també...
Si se'n parla és perquè passen desgràcies, també.
Correcte. Llavors, com veiem, tot plegat genera tot un seguit de coses que porta conseqüències negatives i que, de retruc, afecta directament a l'autoestima. Perquè els joves a consulta què et diuen? Com ho reflecteixen això? T'ho diuen d'alguna manera? Jo he arribat a tenir casos de famílies que m'han portat els nanos perquè els pares, miraculosament, i dic miraculosament perquè han descobert comptes dels seus fills, per exemple, jo recordo un cas
en què una mare va venir desesperada a consulta perquè tenia dues filles. I la gran va descobrir que la petita tenia un compte a TikTok on t'expressava i reproduïa diferents maneres de com treure's la vida de la manera més indolora possible. Mare meva! O sigui, arribem a aquest punt. Això és terrible.
I després, clar, el fil de tot el tema de la comparativa social, què és el que ens està passant últimament? Et diria més amb noies que no pas amb nois, que cada vegada a consulta arriben més casos d'anorèxies o de trastorns de l'alimentació. I sobretot també d'addicció a les pantalles, o sigui, hi ha una dependència, no?,
I una cosa, com que molts joves acaben mesurant el seu valor depenent del número de seguidors, dels likes, no? És com, quanta més presència tinc a les xarxes socials,
és com que més m'estimo. I en canvi, si per exemple jo penjo un history o qualsevol cosa i resulta que començo a tenir un acrivillament de comentaris totalment negatius, clar, tot això s'ho emporten després. I també és una de les coses que es treballa molt a consulta, el fet que tu ets per qui ets i no pels comentaris o pels likes que tens. Què podem fer les famílies?
La pregunta. Ara ens està escoltant algun pare o mare, què pot fer? Mira, jo et diria que més enllà de les famílies, això també ho podem extrapolar a totes les persones que acompanyen a infants i adolescents. En essència, jo donaria cinc tips. Partint de la base...
que no podem eliminar la comparació social perquè, repeteixo, és un fenomen natural, però sí que d'alguna manera podem contrastar-ne els efectes i efectes col·laterals ajudar a fomentar uns bons pilars per tenir una bona autoestima. Llavors, primer de tot, valorar el procés i no només el resultat. Què vull dir amb això? Que m'ho trobo moltíssim o que ens ho trobem moltíssim l'equip d'infantojuvenil al centre.
Hem de reconèixer l'esforç, la constància i la perseverança dels nostres infants i dels nostres adolescents. És a dir, si us hi fixeu, hem d'evitar d'alguna manera que l'autoestima depengui de notes, de medalles o d'èxit visibles. O sigui, quin és el missatge que hem d'enviar a la canalla? Vals perquè ets i no pel que aconsegueixes.
Després, tip número dos, validar la frustració sense minimitzar-la. Clar, què és el que ens passa a la majoria d'adults? Abans d'escoltar, és com que ja tenim la tendència a aconsellar. Com que ja hem passat per allà, és com que tenim la certesa que ho sabem tot. I sí, hi ha una part que a nivell d'experiència els guanyem, però al final cada ésser humà sent diferent. I sobretot ells, que en aquestes etapes tot es magnifica i s'intensifica molt més, necessiten ser escoltats i ser validats.
Tip número 3, jo diria el més important i el més clau. Educar la mirada crítica cap a les xarxes socials. El que està clar és que les xarxes socials han vingut per quedar-se. Llavors, no les podem prohibir. Sobretot, si tu li prohibeixes les xarxes socials a un adolescent, l'estàs matant. I la comunicació en forma part d'aquesta etapa. I ara, és un afegit. Llavors, hem d'aprendre a conviure-hi. Com? Parlant obertament sense filtres. És a dir, explicar...
sobretot al fil del que dèiem abans que el que nosaltres veiem no és la realitat, és una part de la realitat de la vivència o de la vida d'aquella persona i que va molt més enllà. Després, punt número 4. Evitar comparacions dins de casa.
Quantes famílies, i sense vulguer, i perquè ja ho tenen automatitzat, comparen germans? O a vegades no són germans, eh? Vull dir, a vegades hi ha un familiar que despunta pel que sigui i la tendència és a portar la mirada cap allà. Llavors, evitem això. Per què? Perquè cada infant necessita sentir-se valuós per qui és i no en comparació amb els altres.
I per últim, i ja tanquem aquí els últims tips, ser model d'autoestima saludable. Què vol dir això? Ojo que moltes vegades ens oblidem que els fills aprenen molt més del que veuen que no pas del que senten. Llavors, si com a adults
ens estem criticant constantment què és el que els estem ensenyant als nens i als adolescents de casa. Doncs que la mirada autocrítica és vàlida, però amb connotació negativa, ojo, perquè ser autocrític està bé sempre i quan la crítica sigui constructiva. Llavors, bàsicament, una bona educació emocional com a adults referents de casa també fomenta una educació emocional saludable per ells.
Sigfried, avui prenem bona nota de tota aquesta lliçó que ens has donat. Molt ràpidament i una conclusió perquè hem d'entrar en l'informatiu. Com a famílies no cal fer-ho perfecte, jo diria. Realment el més valuós és ser-hi, escoltar, validar i recordar-lo sobretot. En paraules i en fets, que el seu valor no depèn dels resultats, ni dels nikes ni de les comparacions.
És la psicòloga del Centre Mulla Sigfried. Moltíssimes gràcies per, un cop més, venir-nos a explicar aquestes qüestions d'interès per a totes les famílies. A vosaltres.
Són les 9. Notícies.
El ple de l'Ajuntament de Pineda es va reunir ahir al vespre amb diverses qüestions a l'ordre del dia. Una de les més destacades és la nova ordenança municipal sobre l'ús de la platja. Aquesta ordenança prohibeix fumar a tota la platja de Pineda, una ordenança que s'ha treballat amb tots els grups polítics de la corporació. La proposta parteix d'un model que ja ha fet la Diputació de Barcelona.
L'alcaldessa de Pineda ha explicat que l'ordenança inclou tot un conjunt de mesures pensades, sobretot per fomentar una convivència més respectuosa i també més sostenibles. Una prohibició que s'estendrà a fumar a tota la platja de Pineda, que ja s'ha aplicat també a altres municipis del voltant.
Dins l'apartat econòmic, el ple de l'Ajuntament de Pineda ha pres coneixement també dels informes de morositat corresponents del quart trimestre que situen el període mitjà de pagament de l'Ajuntament de Pineda en 28 dies. La sessió d'ahir també va aprovar una moció conjunta d'Esquerra, PSC, PP i Pineda en Comú per reclamar una reforma urgent del finançament local. Aquest text insta a flexibilitzar l'ús del rumanent municipal,
Reformar, per tant, la regla de la despesa dels ajuntaments per afrontar, diuen, serveis essencials o també per poder-ho destinar a polítiques socials. Finalment, el ple d'ahir va donar llumverde a la tramitació per urgència d'una moció d'esquerra sobre la situació del servei de Rodalies al Maresme. Recordem tot això arran dels darrers incidents a la xarxa ferroviària. El ple va tenir també el torn obert de paraules que expliquem en altres butlletins informatius.
El Maresme ha tancat el 2025 amb una ocupació turística mitjana que supera el 60%. Representa més de 2 milions de turistes, gairebé 8 milions de pernoctacions. El sector hoteler continua sent el principal motor. El càmping creix i els apartaments turístics retrocedeixen una mica. L'Almaresme concentra la major part d'activitat de tota la comarca.
I el Consell Comarcal del Maresme vol impulsar els negocis artesans, artístics i creatius del Maresme amb el programa Impuls del Negoci a la comarca, pensat per ajudar professionals de la comarca a fer créixer i consolidar els seus projectes. La formació començarà el dia 16 d'abril i inclou 20 hores de masterclass repartides en 7 sessions diferents.
També destaquem que el govern espanyol ha anunciat que flexibilitzarà el control de la pesca i evitarà sancions per errors menors en la captura. Canvia l'obligació de notar les captures per espècie quan són inferiors als 50 quilos. L'executiu defensa que els canvis, però, permetran mantenir control, però això sí, han dit que s'evitarà penalitzar situacions que són tècnicament complexes.
I el temps, avui dimarts, temps variable, de moment situació força tranquil·la, però la mar cada cop més alterada, onades que poden anar pujant amb el pas de les hores, dimecres, un temps una mica més estable, però atenció perquè dijous arriba també nous fronts, poden complicar el temps, arruixats passatgers cap de setmana vinent en un temps que pot ser una mica millor, però temperatures que encara poden ser fredes no acaba de fer net.
A més a més, la setmana que ve s'acosten noves borrasques, poden tornar a portar pluges, poden ser importants a tota la península ibèrica. Caldrà seguir-ho de prop perquè pot afectar també l'est peninsular i també, sobretot, el Pirineu. És tot, més informació d'aquí a una hora.