Després de la pandèmia, la Generalitat va impulsar la integració entre els departaments de Salut i Drets Socials per millorar l'atenció a les persones grans. Una integració que a les residències de gent gran és prioritària.
A Pineda, la residència, els arcs i el CAP són pioners en aquest model. La metgessa de família visita els residents en un consultori dins la mateixa residència i l'equip propi d'infermeria de la residència treballa en coordinació també amb l'ambulatori i la metgessa de capçalera dels residents. Són exemples d'aquesta coordinació que garanteix una atenció més humana centrada en els desitjos i necessitats dels pacients
i és un exemple del camí que cal seguir davant l'envelliment creixent de la població.
La presentació d'aquest projecte, que ja és una realitat als arcs amb el cap Pineda, es va fer en un acte a la casa Bartomeu, propietat de la residència als arcs. Avui parlarem d'aquest projecte, però també del futur de la casa Bartomeu i del jardí terapèutic per a la gent gran que s'està preparant. Un programa en què també comptem amb la col·laboració del nostre company Pep Besar. Un programa que avui dediquem a aquesta qüestió.
Avui una presentació important a Pineda, un model de col·laboració entre l'àmbit públic i l'àmbit privat, i que això es manifesta tant des de l'atenció primària de salut com de, en aquest cas, la residència als arts. Per això, primer de tot, us presentem al gerent dels arts, que és l'Enric Creus. Què tal?
Molt bé, moltes gràcies. També saludem l'alcaldessa de Pineda, Sílvia Biosca. Bon dia. Hola, bon dia. I també tenim amb nosaltres la directora del CAP de Pineda, que és la doctora Elena Pérez. Bon dia. Hola, bon dia. Bé, primer de tot, clar, el que presentem, Enric, aquest projecte que no és d'un dia, que és un projecte que és un model, però que ja fa temps que esteu treballant, com ho explicaríem a tothom, la importància d'aquest projecte?
La importància d'aquest projecte és que la Generalitat de Catalunya ha dictaminat després de la pandèmia que salut i drets socials no poden anar per separats, que havien d'anar agafadets de la mà perquè és la millor manera de poder tenir una atenció centrada a la persona, efectiva. I des de llavors què s'està caminant? La setmana passada, o fa 10 dies, el Parlament de Catalunya ho va aprovar,
Però els arcs i el cap de Pineda ja fa molt de temps que anem treballant abans, ens hem avançat i hem sigut els primers. I per tant, avui fem la presentació d'una cosa que el Parlament ha aprovat per tirar-ho endavant, però que aquí, a Pineda, en els arcs, ja és una realitat. I és que tenim...
un consultori a la residència, amb un adductor del CAP, amb un cupo i amb un E-CAP, que per tant és un consultori més del CAP. Per tant, agilitzem molt i qui millora és l'atenció. Bàsicament és això.
Clar, un model que aquí ha començat, doctora, però que és d'una implantació progressiva, per tant és un model que vosaltres també esteu implicadíssims des de la salut pública perquè això hauria de ser així, no? Dèieu abans.
La idea d'aquest model conjunt és que els pacients tenen una visita més integrada, valorant la seva complexitat, la fragilitat i les decisions que siguin compartides amb la família. Valorant els desitjats de cada pacient de la seva expectativa de vida i de final de vida i de cures pal·liatives.
I aquí suma l'àmbit sanitari i l'àmbit social, no? Sí, la idea és que les famílies podan opinar sobre les mesures de cuidado dels seus familiars.
I tota aquesta coordinació que aquí en el dia a dia la viviu des de la pràctica, no, Enric? Vull dir que al final és una coordinació entre equip de residència més un equip que al final és de salut pública, del CAP, però que també visita aquí, no?
Home, ara ho diré amb broma, però perquè ens entengui. Les meves filles sempre miraven en Doraemon. Doraemon tenia una butxaca màgica, i a la butxaca màgica hi havia la porta màgica. Doncs als arcs hi ha una porta màgica de la butxaca d'en Doraemon que quan la creues estàs en el cap. Quan la tornes a creuar estàs a la residència. I això vol dir una col·laboració impecable.
i que a més a més és en benefici d'aquestes persones amb nivells alts de dependència, clar, tot això s'estolvien a sortir a anar al cap, no? Sí, que els pacients, mientras menos lo derivemos a urgencia, ¿vale?, será mejor para ellos. Y también, clar, nosotros como salud tenemos el compromís de que cada pacient sigui
atesos per al seu metge. I si aquesta figura es pot compartir entre les dues parts millor per pacient. I Sílvia avui comentaves aquest model de col·laboració que de vegades és complex però que al final els fruits és el que compta i que ho coneixem. També a Pineda és nostre, ens ho fem nostre perquè és un projecte pioner d'implantació a Catalunya però pioner aquí a Pineda.
Doncs sí, ens hem de felicitar a tots plegats perquè és un model que penso que anem cap aquí, que en definitiva és que el centre de tot plegat és la persona i tot el servei ha d'estar integrat per donar millor servei a la persona. En aquest cas parlem de persones grans, persones que viuen en un centre residencial, una residència,
però que té aquesta facilitat, aquesta porta màgica que deia l'Enric, que dins del mateix lloc on viu, obre la porta i té el servei integrat de salut i també d'assistència social. I això jo penso...
que va en aquesta línia de poder donar millor cobertura, millor servei, sempre pensant en la millora del benestar, evidentment, dels residents. Som pioners, ho dèiem, penso que ens hem de felicitar per això, però que, en definitiva, és un model que s'està implementant, que anirà
A més, que comencem avui pels arts i aquesta col·laboració pública o privada, però que en definitiva, al final, el nombre de persones, la població cada vegada està més envellida, el nombre de persones que necessitaran aquests serveis són més i seran més en el futur i que hem d'anar caminant cap a aquesta integració del sistema.
Comentàveu també, i ja per acabar, que emplaçarem els oients a una entrevista que parlarem més en profunditat, però comentàveu que és una realitat que fa un temps ens preocupàvem per les places escolars i fa uns anys, força anys, però és que ara el canvi és que necessitem places de residència, places públiques i és una lluita que també feu
des de les residències i des del propi Ajuntament. I una reivindicació que fem plegats en aquest cas, en les residències que tenim al municipi com per part de l'Ajuntament, que no ens cansem de reivindicar i ja fa temps que ho fem i ho seguim
manifestant la necessitat d'augmentar places públiques al nostre municipi, que seguim reivindicant, que hem posat a disposició de la Generalitat aquest espai, aquest terreny, per quan la Generalitat tingui aquesta disponibilitat per augmentar
encara més el nombre de places públiques, perquè és el que dèiem, les dades així ho diuen, ja tenim una realitat de present, però les previsions que tenim de futur van cap aquí. No necessitem escoles, centres escolars, ara necessitem
de centres residencials i també de centres de dia i que és una opció molt bona per donar servei a la nostra gent gran. Així que seguim reivindicant també de la mà de les residències perquè penso que en aquest sentit anem tots alineats cap aquí i anem plegats cap a exigir aquest augment de places.
per acabar unes paraules també des dels arcs i des de l'ambulatori. No, a veure, agrair també el que deia l'alcaldessa a la col·laboració que hem tingut sempre pel tema de les places. De fet, ara tenim un pica-pica, l'acte l'hem fet, el primer acte que fem aquí a casa per tu meu, que hi ha una responsable del Departament de Drets Socials, que ara m'enduré a l'alcaldessa, la farem una part, perquè és qui reparteix les places públiques a la zona nostra del Metro Nord. Per tant, la tenim aquí i anem a fer feina.
Doncs això, moltíssimes gràcies a tots. La idea és que aquest model sigui una base per poder reproduir i desenvolupar en altres residències del poble i de la comunitat. Moltíssimes gràcies, Enric Creus, Sílvia Biosca, doctora Elena Pérez, directora del CAP. Gràcies a tots tres. Gràcies. Gràcies, deputat.
L'equip d'atenció primària del cap de Pineda, l'emulatori i la residència als arts, han presentat un model d'integració social i sanitària. És un model, diguem-ne, pioner que s'ha d'anar implantant a Catalunya amb les residències de gent gran, però, com diem, s'ha fet ja aquesta prova pilot o aquest primer model que es fa justament a Pineda. I per això, doncs, avui entrevistem l'Enric Creus, que és el responsable de la residència als arts. Ja el podem saludar, Enric. Molt bon dia. Molt bon dia.
Bé, un... Què és aquest model d'integració? Què és aquest pla que el que vol és, no sé si, implicar diversos, diguem-ne, estaments, elements en l'atenció de la gent gran? Sí, ho expliquem perquè és una mica complicat. Entenc que és complicat d'entendre si no estàs a dintre posat. És fer les coses fàcils, fer les coses senzilles entre una entitat que és pública i una entitat que és privada. I això...
És difícil, perquè poder coordinar i treballar conjuntament una entitat pública i una privada no sempre és fàcil, i aquí ho hem aconseguit. És evitar duplicitats, anar...
per feina d'una manera que anem tots a una i, sobretot, centrar-nos en l'atenció en la persona. Com es fa això? Es fa amb aquest pla d'acció integral social i sanitària que preveu la Generalitat. La Generalitat quan ho va veure, això?
Va veure-ho per la pandèmia. La pandèmia va veure que les residències depenien només de drets socials i salut no hi entrava per res. I es va veure que ja hi ha un nucli de població, i a més a més un nucli de població delicada i vulnerable, que no n'hi havia prou.
amb el tema social, sinó que a salut hi havia de dir alguna cosa, no? I van començar a pensar com ho faríem per poder-ho tirar endavant conjuntament, val? Hi ha una resolució del govern de la Generalitat que deia, ja per la pandèmia, estem parlant de l'any 20... em sembla que era el 2020-21, hi ha la resolució aquesta que diu que hem de tenir cap aquí, val?
I nosaltres, des dels arcs, des d'aquell dia que vam veure aquesta resolució, vam començar a treballar conjuntament amb el CAP, perquè hi havia voluntat conjunta, per poder-hi caminar i poder-hi arribar. Hem trobat l'ajuda...
indispensable del CAP. Aquí han passat tres directores diferents, la doctora Ramos, la doctora Márquez i la doctora Pérez, que és la directora actual. I amb les tres hem pogut anar avançant i anar tirant endavant per poder presentar avui el que ja és una realitat i que som els primers de Catalunya que hem aconseguit aquesta integració.
I això vol dir que l'ambulatori entra també directe a la residència, o sigui, els seus professionals, el seu model d'atenció fins i tot, o les seves avantatges de tenir un equip tan ampli, no? Això, com es tradueix en els arcs? Es tradueix de la següent manera. Nosaltres teníem una doctora, que la seguim tenint, que és la doctora Parella, Anna Parella, d'acord?
que el CAP, nosaltres la teníem contractada, doncs l'ha contractat el CAP per les hores que feia falta de metge a la residència als Arcs, per tant, és una treballadora del CAP de Pineda, que l'únic destí a fer és la residència als Arcs. Vull dir, no visitar a cap més lloc. Però té un consultori que podria estar en el CAP, però que està a la residència als Arcs, d'acord?
El CAP hi posa la doctora, nosaltres hi posem les infermeres, l'ordinador que tenim és l'ordinador que pot venir al CAP, amb un E-CAP, l'E-CAP és el sistema de treball que té els CAPs de Catalunya, on hi ha la història clínica, social, etc. Doncs el tenim allà, que el pot treballar-hi la doctora com si estigués en el CAP, i per tant té un cop de pacients que són els residents,
I, per tant, hi ha una porta a la residència dels arcs, jo ho explicava l'altre dia amb broma, no?, de la butxaca màgica d'en Doraemon, explicava... Hi ha una porta màgica que, quan la creues, estàs en el cap de Pineda. A tots els efectes. Podem prescriure, pot prescriure la doctora, pot fer tot el mateix que faria en el cap. Perquè, clar, abans, la situació interior, i el que es dona a la majoria de residències, si no a totes, menys una, per dir-ho així, que és la vostra, no?,
Hi ha un metge que atén els residents, però quan hi ha alguna cosa més o s'ha de fer una visita, s'ha de derivar al cap. T'ho explico, sí, sí. Què passava i què passa encara en molts llocs. És que hi ha una doctora o un metge que contracta la residència...
que pot vigitar els pacients, que són els usuaris de la residència, però no pot prescriure, però no li sortirà pel seguro, ni pot veure l'historial clínic dels residents. Per tant...
Ella li prescriu, li canvia la medicació, llavors les infermeres envien un correu, o enviaven un correu electrònic en el cap de Pineda, on hi ha una gestora de residències, la gestora de residències recopila tota aquesta informació, l'envia al metge de torn que hi hagi en el cap, que ha de validar aquests canvis i els ha d'introduir en l'ECAP.
Això, primera, retards, segona, errors, bueno, és un desfet de temps, no? Nosaltres hem aconseguit que, per exemple, tu quan vas al cap de Pineda i demanes hora, jo tinc ara un company que va demanar hora l'altre dia, van al cap,
i li van dir per d'aquí 15 dies, no? Doncs a la residència els arcs es visiten en 24 hores. 24, 48. 24, 48 hores està visitat per la doctora del CAP, que és la nostra doctora. El que hem fet és agilitzar, sobretot agilitzar.
I aquesta doctora pot donar-se el cas, perquè és una qüestió pionera, encara és molt primitiva, per dir-ho així, però aquesta doctora o d'altres poden anar a altres residències, o sigui, és un model que s'anirà exportant, no? És un model que s'anirà exportant. I l'altra pregunta és per què els arcs, si és que els arcs, diguem-ne, popularment s'ho ha currat, no? O senzillament s'ha buscat alguna residència perquè pugui fer... No, no, no, simplement hi ha hagut una bona entesa...
entre el cap de Pineda i els arcs, i ha sigut voluntat pròpia d'uns i els altres poder-ho tirar endavant. No és que la Generalitat hagi dit, mira, seran els arcs de Pineda que farem aquesta... No, no. Sí que és veritat que a partir que ho hem aconseguit, l'altre dia vam fer la presentació a casa Bartomeu, i vam venir responsables de salut i responsables de drets socials,
I hi ha un equip promotor de tot això que han presentat el nostre pòster de bones pràctiques, de com ho hem fet, i el model a seguir, a nivell de tot Catalunya, serà aquest.
Per tant, estem molt contents perquè la feina l'hem feta i, a més a més, l'hem feta bé. I el més important és que qui se'n beneficia són els residents. I també estic passant amb l'aparell administratiu del propi centre residencial, que, clar, estalvia feina, haver de pensar mil coses més, no? Correcte. Això és important. Això és molt important. I què hem fet?
Per exemple, què preveu aquesta agència? Preveu que els metges de les residències puguin ser o metges que ja hi siguin a les residències i que els contractarà el CAP, com és el cas que ha passat en els arts,
O si no tenen metge, o el metge de la residència no vol ser contractat pel CAP, doncs el CAP posarà un metge les hores que li pertoquen a aquella residència per poder atendre aquella residència. Per tant, està tot previst. I això vol dir que als arcs ara s'estalvien recursos perquè el contracte que teníem la doctora ara el paga el CAP? No.
El compromís és que els mateixos diners que nosaltres invertíem en el contracte de l'autora, l'invertim en el Departament de Salut de la residència dels arcs. Què vol dir? Doncs tinguent, per exemple, infermera tots els dies de l'any.
no només entre setmana, sinó també el cap de setmana. O, per exemple, ara hem fet una inversió important que hem creat l'AUCIC. L'AUCIC és la Unitat de Seguiment i Control, que és un box que hi ha al costat d'infermeria on podem monitoritzar la gent
com si estiguéssim en un box de l'hospital. I, per tant, això estalvia també a la sanitat pública moltes possibles derivacions que nosaltres no les fem perquè ja podem fer electros, podem fer moltes coses que en principi no ens tocaria. Però amb la doctora, que ja és del CAP, tot això, i la maquinària que ha invertit la residència als arcs, es pot fer. Per tant, és una millora complerta. Per tant, la Generalitat...
està fent canvis, com a mínim pensem que això anirà a més, que ara s'està provant però que estic convençut que funcionarà i per tant és allò que la Generalitat a vegades la seva gestió diària de govern s'ha d'acabar notant, s'ha d'acabar notant amb les persones d'una forma pràctica, perquè a vegades com pensem en els governs no sabem com ho notem i això sí, no?
Home, jo penso que sí, jo penso que sí, arribem a això, i això ha d'arribar a totes les residències, i això crec que és una revolució, és una revolució, és una manera d'entendre diferent de la col·laboració que deia abans, pública o privada. Això va començar ja amb un primer intent, que és que ens vam posar, qui volia, l'ECAP. L'ECAP aquest ens el vam posar a les residències, però era un ECAP capat.
primer era tal com us ho he explicat, no podíem veure res, ni historial clínic, no podíem veure res. Després va haver-hi una primera fase que ens vam posar a l'ECAP. També van ser els arcs de les primeres de Catalunya que vam tenir l'ECAP. Això va ser amb la doctora Ramos. I aquí podíem veure alguna cosa. Dels pacients que teníem. Correcte. La doctora
privada nostra, podia veure alguna cosa de l'historial clínic i una mica de la història compartida. Però no podia ni modificar, ni introduir més elements, ni canviar la medicació, no podia fer res.
Això, vam anar treballant-ho, això ja hi ha moltes residències que ara ja ho tenen, i vam anar-ho treballant, i llavors va venir la doctora Márquez. Amb la doctora Márquez vam signar un acord, que s'havia de signar, que és el PDI, que...
ens implicava contractualment el CAP i la residència, cap on havíem de caminar i quin era l'objectiu. Allà el vam signar i vam signar que volíem arribar a qui on som ara, i que el CAP contractaria la doctora. I ara amb la doctora Pérez hem fet ja l'explosió de posar-ho en marxa i que la cosa vagi endavant. I, de fet, estem supercontents.
Doncs ho hem volgut explicar a Ràdio Pineda, ens agrada molt aquesta proposta. Pensem que, clar, no et pares a pensar, no? És veritat que moltes vegades visualitzem l'atenció a la gent gran com un aspecte més de serveis socials, d'atenció individualitzada, però més en un aspecte de l'àmbit de benestar social i la salut era com una altra parcel·la, però és clar, és que és una cosa amb l'altra, no? És intrínseca una cosa amb l'altra. La persona gran necessita atenció en matèria de salut cada dia, no?
Correcte, és intrínsec. I moltes vegades hi ha més confiança, fins i tot pel propi resident, quan a casa seva se l'atén. Està a casa, la doctora és la doctora de sempre, és la doctora que també coneix els familiars, perquè, a més a més, aquí té una doble vertent. I és que la doctora que ve...
que ja és la de la residència, no té només la visió de salut i sanitària, sinó que té la visió global, perquè forma part alhora de l'equip interdisciplinar i, per tant, també té la visió social. I, per tant, visió social, visió sanitària treballen conjuntament, que fa que puguem entendre la gent, doncs, tal com es mereixi, no?
Segur que ho notaran molt els residents i també els seus familiars, perquè de vegades és allò de dir, ostres, quan vas amb un metge, vols que et conegui una mica i que t'escolti. L'altre dia parla amb una persona gran que em deia, vaig anar amb un metge que només escrivia.
I pot semblar una tonteria, però no ho és, eh? Deia, no me mirava, no estava per mi, no? Quan moltes vegades vols que estigui per tu, que et conegui, que parli amb tu, no? I això és una cosa capdalt, no? Clar, això en els arcs no passa. No passa perquè, ja et dic, tenim la visió social i sanitària. I la doctora...
No només sap els mals que té, sinó que sap la Maria de què havia treballat. Sap la Maria d'on ve, a quin poble va néixer, quants fills té. Perquè té aquesta doble visió, social i sanitària. I això és importantíssim. Fins i tot de les petites manies, o de quin peu anem coxos, per dir-ho així, que això també és important. Correcte, correcte. Perquè a vegades la persona són moltes coses, no?
Bé, Enric Creus, gerent de la residència dels arts, anava a preguntar-li per més coses, ja ho farem en una altra ocasió, perquè l'hem entrevistat en moltíssimes ocasions, però li anava a dir, home...
a casa Bartomeu, del famós doctor Bartomeu, cada cop veiem que és un fet, la gaudiran els residents, la gent que està dins del centre, però també la gaudim els que passem pel carrer. Sense anar més lluny, és molt més bonica de com era fa uns mesos. Home, gràcies. Com donarà? Com ens en podem beneficiar? Això va ser una aposta que vaig fer
perquè, ostres, la casa just al costat de la residència, una casa emblemàtica, una casa preciosa, i si alguna cosa li falta a la residència dels arcs és un espai verd, un pulmó verd, que no el té, no? I hi ha una cosa que són els jardins terapèutics i sensorials que curen,
evitant la presa de medicació. Sobretot la gent que té demències està comprovat, hi ha estudis, és fantàstic això. I allà el que estem projectant és això, és un jardí terapèutic i sensorial on hi haurà una zona d'aigües, zona d'aigües vull dir una font que se sentirà com cau per les pedres, de fet la font ja està feta i funciona,
hi haurà una zona amb plantes aromàtiques, hi haurà camins i passejos que no seran rectes sinó per poder anar vorejant, hi haurà bancs, hi haurà una petita biblioteca de jardí, hi haurà horts urbans per poder...
i treballar a la gent que li agrada el tema de la pagesia, os urbans aixecats, que la gent en cadira de rodes hi pugui anar, i hi haurà un petit galliner amb quatre gallines, perquè cinc ja és una explotació, amb quatre gallines. Per tant, hi haurà tota una zona, hi haurà una altra zona que serà la plaça central...
per poder fer actuacions, i per tant estem parlant de més de mil metres quadrats d'un jardí que serà molt potent. Jo l'altre dia parlava amb l'alcaldessa i li deia, mira, alcaldessa, és una casa privada, és així.
però té la vocació pública. Per tant, estem disposats, si hi ha volanteja per les dues parts, a col·laborar amb l'Ajuntament i a obrir-la quan faci falta perquè els ciutadans de Pineda puguem gaudir d'aquesta casa. És una casa preciosa que té molts secrets, molts secrets. Es diu Casa Bartomeu, però potser no s'hauria de dir Casa Bartomeu. Amb respectes al doctor Bartomeu, eh?
Però hi ha curiositats, com per exemple aquesta casa no la va construir el doctor Bartomeu ni la va encarregar ell.
va ser un senyor de gran ullers que es deia Bofill Garriga. O el més important de la casa és que és d'un arquitecte que es diu Raspall. Raspall és un arquitecte modernista que als anys 25-30 va derivar cap a l'Art d'Eco, que la casa és del 29, per tant està a cavall entre modernisme i l'Art d'Eco, i que és un deixeble de Puig i Cadafal.
Per tant, la casa té molt de potencial i per dintre és preciosa. Al jardí hi ha un búnquer de la Guerra Civil, un búnquer privat, que els meus avis s'hi amagaven allà perquè ells vivien on allà ara la residència. Per tant, té moltes coses a descobrir.
Doncs un dia ens agradarà visitar-la quan feu algun acte i aquest jardí quan sigui acabat, que sabem que encara falta una mica, doncs segur que s'hi podran fer alguns actes. Estava pensant això, de caràcter popular o de caràcter fins i tot institucional, no? Sí, sí, és una casa que dóna per fer moltes coses.
I sí, sí, serà oberta, serà oberta i no serà una... De fet, aquesta casa, quan jo la vaig comprar, després de tants anys d'estar tancada, perquè ha estat molts anys tancada, on la neboda del doctor Bartomeu venia només el mes d'agost a passar 15 dies, i la resta de l'any tancada, una llàstima, ara s'ha obert el poble. Però jo l'he comprat, no la neboda, sinó amb un particular...
que lícitament hi volia anar a viure, i volia fer la seva piscina, i és lícit, perquè és una feina privada. Però penso que...
tot i que ara segueix sent privada, donar-li aquest punt i aquest ús públic, la casa tornarà a néixer una mica, com quan hi vivia el doctor Bartomeu, que va ser una mica l'embrió aquella casa del cap de Pineda. Allà hi van visitar molts de doctors, no només el doctor Bartomeu, sinó quatre o cinc doctors, i van tenir consulta, i per tant era un centre no només...
sanitari, tornem al davant, sinó també social, perquè la casa tenia una funció sanitària i social en quan era una mica un centre, un pol on es cuien les coses del poble, no? I s'hi feien converses, xerrades i tertúlies.
Jo recordo que no amb el doctor Bartomeu, que jo ja no el vaig enganxar, per dir-ho així, per l'edat, però sí que havia anat allà al metge. Recordo que era molt petit, eh?, i anava allà al metge. Recordo fugazment haver anat allà al metge, no em facis dir. Suposo que devia estar tan impressionat, tant al metge, que no em devia agradar gaire, que jo suposo que jo me'n recordo. Bé, doncs, ho seguirem de ben a prop, aquest jardí terapèutic i tot el que pugui esdevenir, no?, és aquest jardí i també aquesta casa.
Gràcies per haver vingut a explicar aquestes dues coses que ens semblen molt interessants. D'una banda, aquest projecte que focalitza la persona en el centre, la persona gran, la gent gran en el centre de l'atenció que mereix rebre, i d'altra banda, aquesta reforma important d'aquesta casa que tenim al centre de Pineda. Enric Creus, gràcies i molt bon dia. Gràcies a vosaltres i bon dia.
Són les dues notícies.
Ahir es va produir a Pined un atropellament. El pas a nivell a l'estació de tren va ser poc abans de les 4 de la tarda. Un tren procedent de Barcelona va atropellar un home el pas a nivell amb les barreres de pas baixades. El conductor del tren va fer sonar fortament el xulet amb insistència.
El SEM, la policia local de Pineda, bombers i Mossos van arribar ràpidament en aquest punt, van intervenir i, segons s'ha sabut, l'home ha patit ferides que són greus però sobreviscut a aquest atropellament. En conseqüència, la circulació de trens va quedar tallada durant unes dues hores.
Els bombers han fet 3.600 actuacions al Maresme durant l'any 2025. Lamenten, però, la mort d'un efectiu a Santa Susanna. Hi ha hagut un balanç d'intervencions a comarques com ara al Maresme, però també la resta de comarques catalanes. Però va haver-hi, malauradament, una tragèdia al passeig marítim. El dia 25 de maig, un incendi en un hotel a Santa Susanna va acabar amb la mort d'un bomber del parc de Pineda.
L'Ajuntament de Pineda renova aquesta setmana la il·luminació del camp de futbol municipal de Can Chauvet. El projector LED i un sistema de telecontrol intel·ligent permetrà reduir el consum energètic un 62%. Aquesta instal·lació inclou 32 nous projectors i un sistema que permet programar escenes i monitoritzar el consum en temps real.
L'Agència Catalana de l'Aigua anuncia que analitzarà la presència de microplàstics en els principals rius catalans. Entre d'altres rius s'agafarà mostreig també a la Tordera. Vineda acollirà una xerrada sobre els cents del poble català. Serà aquest divendres a les 7 de la tarda a la sala d'actes de Can Comas. L'acte comptarà amb la participació d'Albert Martí.
També avancem que l'Esmèlies Teatre presenta a l'Auditori l'espectacle Bailemos. Serà com diem aquest dissabte a les 6 de la tarda a l'Auditori.
Avui és un dia de núvols prims, també de l'ambient suau, mínima avui de 8 graus, la màxima ahir de 15 graus. Per tant, estem davant d'un temps hivernal, però normal, amb temperatures fins i tot una mica per sobre del que tocaria per l'època. Estem a l'espera si es configura ja definitivament el mal temps, que podria arribar divendres, però sobretot al cap de setmana, i una lleventada que ens podria afectar sobretot de cara al proper dilluns.
Tot això ho anirem seguint, com sempre, des de Ràdio Pineda. Ràdio Pineda. Ràdio Pineda. Ràdio Pineda.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
94.6 FM
Bona nit.
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit!
Gràcies.
Bona nit.