La discriminació que van patir les dones durant el franquisme i amb el testimoni de Dones de Pineda és el tema central del programa d'avui, amb la participació de l'Escola d'Adults, impulsors de l'exposició Dones i Franquisme, que podem veure a la Biblioteca Serra i Moret.
Durant la dictadura espanyola del 1939 al 1975, el règim imposava un ordre social que relegava la dona a un paper subordinat a l'home i centrat principalment en la família i la llar. En l'àmbit familiar, la llei considerava l'home com el cap de família i la dona havia d'obeir el marit. A més, la dona necessitava el permís del marit o del pare
per realitzar accions tan quotidianes com anar a treballar, obrir un compte bancari o viatjar. El divorci estava prohibit i les lleis castigaven l'adulteri femení amb molta més duresa que el masculí. Pel que fa al treball, el règim defensava que el lloc de la dona era a casa. Moltes dones es veien obligades a deixar la feina en casar-se i quan treballaven.
I les que treballaven sovint cobraven menys que els homes i tenien menys oportunitats. Tenien moltes limitacions en els seus drets, a més de viure en un context, sobretot els anys després de la guerra, marcats per la fam i la por. Avui, dones i franquisme al Pineda es mou.
L'Escola d'Adults Municipal Natura i l'Ajuntament de Pineda han inaugurat l'exposició Dones i franquisme que podem veure aquests dies a la biblioteca Serra i Moret. Un exercici de memòria històrica en què l'alumnat ha entrevistat dones de Pineda i ha preparat l'exposició.
Aquestes dones, una representació, les escoltarem tot seguit, però deixeu-me saludar abans els estudis la regidora d'Igualtat, Anna Pérez, bon dia. Bon dia. També els estudis de l'Escola d'Adults, la seva cap d'estudis, i professora Marisol Escribano, bon dia. Hola, bon dia. També saludem quatre alumnes que participen en el projecte, que són la Rimo, la Montse, la Sida i la Cristina.
Què tal, bon dia? Bon dia. Gràcies per venir a totes vosaltres avui als estudis de Ràdio Empineda. Nosaltres vam ser la inauguració de Dones i franquisme dilluns i vam poder parlar amb algunes de les dones participants. Aquest és el testimoni de cinc dones, que són, després els anomenarem a totes, les que estan a l'exposició, però el testimoni de les que vam gravar són la Lola, la Gina, la Maria Josefa, la Luisa i la Maria Teresa.
Hola, bona tarda. Bona tarda. Bueno, jo vaig néixer el 13 d'octubre, que ja, del 36, ja hi havia en Franco. I, bueno, llavors, què passava amb nosaltres? Havíem d'anar a col·legi, no hi havia el que havies de menester, i esclar, doncs mira, quan vam morir vam estar contents, també.
perquè no sé com dir-ho jo. Vostè explica en les entrevistes que les dones havien d'obeir molt. I tant, i tant. És a dir, que... Fer cas, no? Hi havia l'home que manava. Això mateix, sí, l'home era el que manava, és veritat, i la dona era sota de l'home. És a dir, que si havíem d'anar al camp...
El primer que va anar a veure el pare i cap al camp, és veritat. Gina, què tal? Com està? Molt bé. Quines diferències hi havia entre un home i una dona? Era diferent la... Era diferent. Ara no. Ara es veu que és igual, però abans sí.
Maria Josefa, aquí hi ha moltes vivències i molts records, però la dona i l'home en el franquisme no tenien els mateixos drets, oi? En absolut, en absolut, l'home dominava i la dona, doncs, estava submissa. El que passa que jo vaig tenir una família de pare, mare i àvia que van dir, nena, tu seràs com els nois.
I em van ajudar molt, i vaig estudiar, i vaig treballar, i tinc uns records que ja he plorat, eh? I no sóc de plorar.
Però, clar, hi havia noies que no podien anar a estudiar a la universitat, que no les deixaven. Bueno, no les deixaven o no podien tampoc, perquè a la universitat s'havia de pagar una matrícula. I si no tenien els pares diners per la matrícula no podien entrar.
I s'han desaprofitat moltes intel·ligències per culpa d'això, eh? I hi havia uns drets? Les dones podien tenir un número de compte a la caixa? Podien tenir un compte bancari? No. Pensa que fins que em vas casar...
La primera vegada vaig necessitar el permís del marit. I jo havia treballat i guanyat un sou i fet una carrera. Era un absurd, però així era la història. Però després, a poc a poc, va canviar tot. I les noies van dir prou, també. També gràcies a les noies.
I la Maria Josefa Fuentmajor, l'última pregunta, surt en un llibre que es va tancar, va participar en una tancada a la universitat, a la tancada del Paranimf, què ha portat el llibre? Què va passar? Us vau tancar? Una companya meva de dret va dir, anem, Maria Josefa? Sí, anem, vam anar.
I una vegada ens van tenir allà, van tancar i no ens van deixar del... Havien de sortir i deixar el carnet d'estudiant i el DNI. Clar, en aquell moment era necessari una ajuda als estudiants, ajuda econòmica.
Però, clar, amb aquesta va ser la mentida gran que van dir. I en el moment d'entrar al Paranil, van entrar els grisos, van tancar i allà es creixen.
i jo després d'estar hores i hores allà vaig sortir. Però és que aquella nit els que es van quedar no els van deixar ni anar al lavador. Luisa, què tal? Bona tarda. Bona tarda. Com va això? Bé. Aquí molts records que heu explicat de la dona en l'època del franquisme. Sí, sí.
Té bons records, també? Bons. Sí, sí. El meu pare era un poquito abandon, però... però mi madre... Vostè va poder anar a l'escola, eh? Jo sí. Ja fui a l'escola, a la universitat, no? Perquè no había dinero. Que mi padre quería que yo estudiara. Yo iba a la Escuela de l'Ajuntamiento.
Sí, sí, sí. Y bueno, pero yo lo he pasado bien. Muchas gracias. A ti. Què ens explicaria per què ens fem la idea els que som més joves?
Què els diria als joves que valoreixin molt les coses que tenen, perquè nosaltres no havíem tingut res i ens havíem d'obrir el camí, diguéssim, per poder tirar endavant. I m'agrada molt aquestes entrevistes perquè sembla que això els farà pensar una mica.
Això cal, eh, fer pensar per també recordar, no? Això és la memòria històrica, no? Sí, sí, i tant. No és que estic sent més bé, eh, però la gent va aprendre de callar. Perquè hi havia por. Sí, sí, sí, era por. Por? Gana? Sí, llibertat. I llibertat, moltes ganes de llibertat, no? Sí.
Nosaltres ja havíem pres molt de callar, perquè ja estàvem tipus de que tingués una duda. Sí, sí, sí. Què creu que hem de recordar, perquè això no torni a passar, una dictadura? Penso que recordessin-ho una mica i comessen el valor de moltes coses. Moltes gràcies. A vostè. Temps era temps que vam sortir.
Amb l'hora muscula, pau al coll, la flot, el moll, la llengua al cul. Amb un dels símbols ha raconat. L'aigua, la font, les restriccions i l'home del sac. Temps era temps que més que bons o dolés.
Eren els menys i han estat els units. Temps d'estraper-lo i tramvies, farinetes per sopar, i comuna i galliner a la galeria. Temps d'una grande i libre, metro, bolding, maia,
Fins demà!
Déu-n'hi-do la cançó, us ha agradat, que l'hem escollit. Molt maca, preciosa. Ha explicat amb aquesta dolçor i realitat alhora com només ho podria fer Joan Manuel Serrat. I quins testimonis, eh? Anna, tu que no has seguit les entrevistes, ara ens explicaran elles com ha anat el projecte de l'escola d'adults, però quins testimonis, no? Bé, sí, perquè quan pensem en història...
Pensem en llibres d'història, però els millors testimonis sempre són les àvies i les besàvies. Aquestes senyores que han explicat la seva història durant el franquisme són àvies, són besàvies. I la veritat és que millor que fer-ho de primera mà.
de primera mà, que ha estat tota una experiència. Com ho vau plantejar? Jo pregunto a les professores, a la Marisol i a la Càtia. La Càtia la tenim una mica refredada. Però com va anar aquesta idea del projecte, aquest projecte important de memòria històrica?
Nosaltres cada any, pel Dia de la Dona, plantegem el projecte com a una entrevista d'un col·lectiu de dones. I cada any hem fet un col·lectiu diferent. Un any dones immigrants, un altre any dones que fan una feina que són tasques més... potser d'homes, i cada any en fem diferent. I aquest any vam pensar, l'any passat va fer 50 anys de la mort de Franco, no?
I per què no busquem dones grans que hagin viscut el franquisme i que ens puguin explicar les seves vivències. I a partir d'aquí va sortir l'aire ella i després va pensar que aquí podem entrevistar.
doncs tenim àvies a les residències de Pineda. I mira, vam contactar amb la residència al Sars i també amb una de Calella, perquè ara us ho explico, perquè hi ha una dona que viu a Calella en una residència però ha viscut gaire tota la vida a Pineda. I vam pensar que també seria una bona entrevista.
Parèntesi, deixa'm saludar que ens estan escoltant de les dues residències, eh? Des dels Arcs i des de Calella. Saludem. Des de la residència de Fàtima de Calella, que és la meva sogra, que és la que vam entrevistar, que és de Pineda tota la vida i vaig pensar...
Doncs vinga, anem a entrevistar-la i encantades totes de poder participar. Han participat en aquesta entrevista? Sí, diguem tots els noms, que no les vam poder gravar totes, però volem que surtin totes en el programa. Anna Maria Mateo, Carmen Ferreras, Gina Domínguez, Lola Martí, Luisa Marín, Maria Josefa Juan Mayor...
Maria Montilla, Maria Neus Costa, Maria Teresa Ratera, Mercè Blázquez i Victoria Ferreda. Una abraçada i moltíssimes gràcies per participar i ha estat un gust poder entrevistar-les a totes elles, la veritat, una experiència molt maca, l'experiència.
A més, destacar algunes eren molt grans i altres més joves, eh? L'Anna Maria Mateu i la Neus, que són joves. Bé, l'Anna Maria la coneixem també com a professora, eh? Però vam pensar una mica que poguéssim tenir una mica... Representació de diverses generacions, eh? De fases de franquisme, que sí, al final, a l'inici, una mica explicar...
Elles han recordat la guerra, la postguerra, podíem explicar una miqueta aquesta part. I també el final del franquisme també era interessant de conèixer les vivències d'elles. Tenir una mica representació de tot, de tot aquest període. I pel que fa a les alumnes, que tenim la Rimo, la Montse i la Seida,
Com ho vau viure? Com va anar això? Comencem a explicar com va anar a fer entrevistes, a escriure, quin ha sigut el procés? Aquest any és que, clar, anar a la residència era complicat. Llavors els alumnes el que han fet és elaborar les preguntes, fer la transcripció, fer tot això sí que han fet els alumnes, però aquest any no han anat a la residència.
Directament elles estaven a la presentació però no a les residències. Sí, perquè van pensar que també anar-hi totes i van pensar que era complicat. I què veu treballar-ho igual, tant les preguntes com després les respostes? Què us cridava l'atenció? Què us ha quedat de tot?
A mi, sobretot, ja coneixíem de contes, d'oïdes, sempre hem escoltat el paper de la dona en el franquisme, com s'ha eliminat en tots els sentits. Estava molt eliminada la dona. Llavors, que ens expliquin el que diu, que ens expliquin de la mateixa veu, de les mateixes, jo dic víctimes, perquè eren víctimes del franquisme.
Llavors, d'escoltar-la d'elles, és el mateix que veure els llibres, és de la veu d'elles, de la pell, del que han sentit. Una mica saia tu també, no? Senties això? És que la gent de abans, les senyores mayores, pobres, han sufrido mucho. Han sufrido en todo, hasta en su propia piel,
Cómo pegarlas... A los casos más extremos también. Más extremos también, sí, sí. Y dan pena. Sí, sí, la verdad. Es que comparando ahora con lo que vivían antes, la verdad, ahora hay muchas libertades.
Clar, seria més llibertat, no s'ha solucionat tot ni molt menys el món, però una mica sí. I que posaven sempre aquesta balança, les vivències positives, les vivències tristes, com la vida misma, al final.
Però una cosa que es va soltar una mica, Maria Josep, que nosaltres pensàvem, quan faríem l'entrevista, que la majoria parlarien de forma molt negativa de la vida. Ah, no? I el que ens hem trobat és molt curiós, molt maco. És molt maco, clar. Però és la vida, no? Sí, sí. Aquests moments tan durs, però moments bonics, no? I clar, també hem de pensar que elles vivien la majoria en pobles...
I això també és interessant, perquè han viscut una vida molt maca, la majoria, perquè tenen els records d'infantesa que han estat amb els pares, la majoria molt bé, amb els germans, el compartir la vida amb els veïns, les veïnes, i això tenen un record que s'hi ve totes igual. Jo, per exemple, parlo
Jo estava amb la meva sogra i deia, tio, però tu, jo no, jo vaig ser una vida feliz, tranquil·la, anàvem a treballar, anàvem amb els meus germans, un respecte, un amor, que dius, mira... És una mica l'esperit d'aquesta cançó d'en Serrat, aquest temps era temps que tenia, i diu, més que bons o dolents, clar, hi havia moltes coses realment duríssimes,
Però també, evidentment, la vida porta coses bones i, per sort, també molts testimonis. Jo no les vaig entrevistar totes com vosaltres, però les que parlaven també deien aquestes coses maques. També hi havia casos molt positius en un context, això sí, molt difícil. També la Rimo... També tens la veu agafada, eh? Però si t'acostes al micro, t'acostes.
¿Qué tal van a...? Bien. No estoy bien, pero ya... Ahora la veo. Voy a hablar, no estoy bien. Sí, me interesa saberlo, esto de qué ha pasado en la guerra y todo. Y cuando he hablado con nosotros, la profesora Marisol, y tenemos mucho interés para saber cómo he sufrido aquella gente aquellos años...
Y cómo vivía y cómo nosotros ahora vivimos nosotros. Miramos aquello que ya fue como una película. Si parece, no se puede aceptarlo como ha pasado. Se ha sufrido mucho, no tienen derecho de nada. Sí, todavía vivimos algo de aquello.
En el momento en que hay un sitio, hay países todavía, siguen viviendo igual estos momentos que han pasado a ellos. Pero claro, nosotros ahora ya tenemos todo y pensamos aquí, esto es verdad, ha pasado esto, ¿sabes qué? Y no tienes derecho, ni estudias bien, ni siempre tienes miedo. Y miedo es la gran cosa que te puede tener la persona.
Ha donat en el clau, nosaltres amb l'Olga aquest matí comentàvem això, la por, com sortia a les entrevistes la paraula por, fins i tot amb els testimonis més bonics, però la por de fons, moltes coses. I em quedo també amb una cosa que has dit, interessant també, que és cosa del passat, no tot, però aquí, en els altres països és el present també, i això...
Això ho fa pensar. Anna, tota una experiència és positiu també que es treballi d'aquesta manera, no? La memòria històrica i elles que diuen, oh, és que això és molt diferent, viure-ho, parlar, escoltar, que no llegir, no llegir-ho en un llibre. Sí, bueno, jo primer de tot agrair, no, a l'escola d'adults sempre per...
per ajudar-nos a crear aquesta exposició, que és cosa d'ells i d'elles que van decidir aquest any fer la memòria històrica de les dones i el franquisme. Justament aquest any també el manifest institucional que es llegirà el proper divendres, dia 6, a les 6 de la tarda, l'Ajuntament també parla de memòria històrica, parla de les primeres jornades de les dones que van tenir lloc.
al maig del 1976, perquè aquest any es commemoren els 50 anys, i va tot com molt lligat a aquest any de la memòria històrica, les dones del franquisme, les primeres jornades de la dona, un cop va morir Franco, que ja van poder tornar a sortir, alçar la seva veu, a cridar, i gràcies a elles, com bé deia la...
doncs estem avui aquí parlant de drets i d'igualtats de les dones, no?, perquè elles van ser el motor i van ser les que van començar, no?, a lluitar per aquests drets i aquestes igualtats que encara avui ens queda molts passos a fer, però que ja, no?, mirem enrere, no?, mirem enrere aquests 50 anys i la veritat és que hem avançat molt i moltes, doncs moltes d'aquests avenços són gràcies a aquestes dones.
I la importància de parlar-ne, no?, també. Què diríeu en aquest sentit? Sí, jo volia dir una paraula. A veure, la memòria històrica no podem obviar-la, no podem oblidar-la, perquè és el nostre present i el nostre futur, per no tornar a repetir les mateixes... les mateixes que s'han fet, no?, la mateixa malament.
Llavors, jo sempre dic que la memòria històrica la hem de tenir d'atent, perquè és una eina de no repetir una altra vegada les mateixes coses i crec que no és obviar-la. És un apunt importantíssim que ens fa la Montse, eh? Sí, sí. No sé, vosaltres també què diríeu en aquest sentit, no? Marisol i Anna? I tant. I Càtia. Sí, sí. Càtia. Vinga, va. Sí.
Hola, bon dia. Intento reforçar el que va dir la Montse de la memòria histórica y de la importancia d'aquestas memòrias grabadas, editadas y publicadas y que son en la biblioteca al alcance de todo para que pugui legirlas.
però també de la importància de la memòria històrica en l'àmbit educatiu, que és fonamental que les escoles seguim treballant a història i memòria, sobretot en temps que venen i en temps que estem vivint ara, per poder fer aquesta reflexió crítica d'on venim i cap on anem. Jo crec que és un paper bàsic de les escoles, de totes les escoles. Gràcies.
La memòria històrica i aquest treball que heu fet des de l'escola d'adults realment també ha fet... Mira, avui estem parlant a la ràdio, no? És la importància de parlar de les coses i, com ens deia la Càtia, des del punt de vista educatiu, la importància també de parlar-la i que vosaltres sempre esteu treballant, tot això. I els que ens deien, les alumnes, la diferència d'aprendre les coses...
en directe, per dir-ho, no només hi ha gent, i això és molta de la metodologia pedagògica que feu vosaltres a l'escola. Volia fer una part de la memòria històrica, que no ho veient, el que s'està parlant avui en dia, s'està parlant molt del patronat de les dones, el que ve en el franquisme, que era el patronat de les dones, que eren les...
és que qualsevol dona que fora diferent o que estava una mica en contra de les circumstàncies, de les leges que hi havia en el franquisme, qualsevol dona, per qualsevol cosa, s'entancaven perquè eren tancaments, eren il·legals, eren obligatoris,
i érem en violència molt, molt violentades les dones, el patronat de les dones. Les dones allà eren violentades i eren qualsevol dona que sigués diferent, que no volia casar-se, que volia ser soltera...
O que volia estudiar. Aquests dies és veritat. Si el pare volia estar en una manifestació o feia alguna cosa que no li agraeva a les pares, directament se denunciava i les dones acaben d'anar ja. Sí, és un apunt superinteressant i a més aquests dies s'ha sortit bastants testimonis a la premsa. A mi em van sorprendre alguns. Alguns no em sorprenia perquè dius...
però que un mateix pare denunciés a la filla perquè havia sortit, i llavors decidien ja el capellà, la dona, i no sé què, ja decidien tancar-la. No, ara mateixos, a la Pacava Blanco, que és molt coneguda del patronat, i Consel·lo García, que també del patronat estan fent xerrades del que van patir les dones, que això...
És que, Montse, realment les dones en aquell moment no tenien ni veu ni vot, ni a casa, ni fora de casa, ni en lloc tenien veu, no? La pena és aquesta, que un home manava la vida d'una dona i tenia dret a fer-ho, no? I sorprèn, tot això sorprèn. Sí que n'hi ha cases puntuals, ara que... L'últim punt era, bueno, perquè l'he patit,
L'experiència de que quan l'home, com diu, ella maltratava o pegava a la dona per qualsevol cosa, no? Perquè la denúncia, o sigui, no fossis a denunciar a la dona perquè no tenia, no tenien veta. O sigui, era una cosa que estava bé, és normalitzada. O sigui, la dona s'ha portat malament, l'home la podia pegar perquè s'ha portat malament. I era molt normalitzada el maltratar a la dona en tots els àmbits.
Doncs un apunt també necessari en aquest programa en què ens hem volgut fixar amb la dona i el franquisme, arran també d'aquesta exposició que podeu veure. Marisol, es pot veure quants dies això? Mira, va començar dilluns i fins al dia 9 de març. Així és que no us la perdeu, que és molt maca de veure'l i poder llegir-la amb tranquil·litat. És molt recomanable.
I Anna, la nostra regidora d'Igualtat, també unes paraules per acabar amb motiu del 8 de març, que hi ha moltes activitats a Pineda, i un missatge, una conclusió que també ens vulguis donar. Bé, sí, us convido a participar de totes les activitats que hem programat d'aquest 8M, donar també les gràcies a l'Escola d'Adults Natura i a totes les entitats que han fet possible aquest programa. La lectura del manifest i l'acte institucional tindrà lloc aquest divendres a les 6 de la tarda, seguidament d'una performance de l'Associació de Dones Pinedenques,
i seguidament d'una obra de teatre que es diu Fins que acabi de ploure, que tenim l'honor de tenir a sobre l'escenari també una actriu pinadenca en aquesta obra de teatre. Per tant, us convido a tots i totes, podeu agafar les entrades per Entràpolis, tenim recitals de poesia, tenim xerrades, dinar de dones, un tallet de dret i eines per a dones migrades, un cercle de dones, vull dir, un munt d'activitats, no?
I bé, jo volia dir com a regidora de l'Ajuntament que el dia 8 de març és un dia per recordar-les a totes aquestes dones i per mirar-nos als ulls com a societat. Perquè la igualtat, com hem dit, encara no està garantida i encara hi ha desigualtats, encara hi ha violences, encara hi ha sostres de vidre.
i això ens interpel·la a tots i a totes. I des de Pineda tenim la responsabilitat de transformar aquesta memòria en acció, en polítiques públiques valentes, en educació en igualtat, en suport a les dones que pateixen violència, en espais segurs i lliures, però sobretot en una cultura de respecte que impregni en cada racó del nostre municipi. I jo com a regidora i també com a dona sento que és el millor homenatge que podem fer a totes les que abans va lluitar, a les que continuem lluitant, i per les que han de venir també,
i doncs, Pineda, no farem mai un pas enrere.
Doncs no trobarem millor missatge per acabar un programa com el d'avui, amb el que ens ha dit l'Anna. Només agrair-vos a vosaltres, que avui esteu aquí als estudis, la Montse, la Seida, la Rimo, la Càtia, la Marisol, l'Anna...
i també a totes aquestes dones que han participat en aquest projecte que ara es pot veure a la Biblioteca Serra i Moret. Que sou extraordinàries. Gràcies per participar, totes. Gràcies.
Són les dues notícies. La policia local de Pineda i els Mossos d'Esquadra han identificat i denunciat dos joves que aquesta passada nit han protagonitzat una baralla a la plaça de les Mèlies i també plaça Espanya. Una veïna va donar l'alerta d'aquests aldarulls.
Aquests dos joves, un dels quals va haver de ser atès pel SEM, han estat ara denunciats per incompliment de les ordenances municipals.
Des d'avui dimecres comencen les preinscripcions pel curs 2026-2027. Es podran fer fins al dia 18 de març per educació infantil primària. L'educació secundària obligatòria manté també el mateix període i el batxillerat obrirà el procés del 9 fins al 16 d'abril. Recordem també que a Pineda s'han programat jornades de portes obertes.
Nova sessió de l'Hora del Cafè, amb formació pels emprenedors, aquesta vegada a càrrec de Lady Gonzaga. Es fa aquest dimecres a la tarda al Centre Innova de Pineda, aquesta vegada enfocada als petits negocis i projectes professionals.
Renfe anuncia que crearà una empresa d'abusos per assumir transports alternatius per carretera. Renfe ha aprovat la licitació per posar en marxa justament aquesta empresa, un servei que s'activarà quan hi hagi obres o incidències i els trajectes que no es puguin fer amb tren. L'Ajuntament de Tordera ha anunciat que reobre i recupera la braça esquerra del riu per reduir el risc d'inundacions. Tot això forma part també de la xarxa Natura 2000.
I avui se celebra el Dia Mundial de l'Obesitat. Des del Departament de Salut han fet un programa de prevenció i abordatge de l'obesitat infantil, una estratègia comunitària desplegada sobretot a les àrees bàsiques de salut. A Ràdio Pineda hem parlat amb les seves responsables que han parlat de l'obesitat infantil com un problema creixent i preocupant arreu de Catalunya.
I l'actriu Pinedenca Míriam Iscla actuarà el dissabte 14 de març a l'Auditori amb l'obra de teatre Una Sedat. L'obra planteja un joc escènic intens sobre la veritat, les aparències i els dímits morals de les relacions humanes. Els actors són justament la Pinedenca Míriam Iscla, però també Dafnis Balduz. Aquesta obra es podrà veure dissabte 14 de març a dos quarts de nou a l'Auditori. Encara queden algunes entrades. Auditori Pineda.cat. El preu és de 20 euros.
I el temps, avui encara amb algunes ovulades, polsajariana, situació d'espera, perquè demà arriben les pluges, que poden arribar a bona part de Catalunya, també a la costa. No només demà dijous, sinó també divendres, el cap de setmana. I atenció, perquè la setmana que ve poden continuar aquestes pluges. Situació de llevant, que ens afectarà sobretot, com diem, aquest dijous i divendres.
Doncs així, d'aquesta forma acabem. Com sabeu, tota la informació la tindreu a cada hora en punt.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ràdiu.
Turns out I had you turned out. What's my mood? Try me, come find out. One more time, stop trying to read my mind. I'm not her and she's not me and you're not mine. No, yeah, we're me. Baby, I'm a D&D. Please don't bother me. Baby, no, baby. Fall is diamond free.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies.
Fins demà!