Llistes d'espera a la sanitat pública, derivacions especialistes i proves complementàries a l'Almaresme.
Tres metges d'ambulatoris de l'Alma Resma, entre ells la doctora del CAP de Pineda, Esperança Almeric, han analitzat la problemàtica de les llistes d'espera diagnòstiques a la sanitat pública al nostre territori. Concretament, derivacions especialistes i també per realització de proves complementàries. Vam fer una primera anàlisi el mes de març de 2025, en vam parlar aquí a Ràdio Pineda, i ara l'han actualitzat.
Les seves conclusions principals són dues. Una, que hi ha manca d'equitat territorial. El temps d'espera varia segons el territori. És a dir, en funció del nostre codi postal, l'accés a l'especialista de l'hospital o a una prova pot ser més o menys ràpid. I la segona conclusió és que s'incompleixen els temps màxims d'espera.
La proposta de millora que fan també des de Metges de Catalunya és flexibilitzar la rigidesa territorial de les derivacions. Proposen permetre la derivació de l'accedent de pacients a d'altres hospitals. L'objectiu és que sigui més homogeni el temps d'espera a tot el territori. Avui en parlem al Pineda es mou.
Al programa d'avui tenim amb nosaltres la doctora de l'ambulatori de Pineda, metgessa de família Esperança Anmerich. Bona tarda, benvinguda. Bona tarda. Bé, un moment també... Ara parlarem de tot això que hem introduït al programa, però també és un moment especialment humà perquè estàs a punt, a punt, a punt de jubilar-te.
A punt a punt, tant a punt com que em falta una setmana només. O sigui que imagina't, hem agafat el vol, per tant. Exacte, exacte. Esperança, també et preguntaré, perquè som més de 30 anys aquí a Pineda, de metgessa, però comencem per aquesta qüestió que avui ens ocupa. Veu analitzar les llistes d'Espera l'Almaresme, ara heu revisat les dades, en quin punt estem?
Bé, el fet que ens proposéssim fer aquest estudi no és casual. Sovint a la consulta em trobo amb pacients que em pregunten per l'estat de la seva derivació. Feia 3, 4, 5 mesos i fins i tot 6 que els havia derivat i encara no estaven ni programats.
Llavors, l'estudi ens el van plantejar comparatiu amb la regió sanitària de Girona. Dir que nosaltres ens podem arribar a l'hospital de la nostra zona, que és l'hospital Sant Jaume de Calella, Hospital de Blanes. Varen fer la regió sanitària de Girona perquè nosaltres som, esma, però administrativament a la nostra empresa, que és l'Institut Català de la Salut, l'ICS,
pertanyem a Girona. Llavors vam agafar tota la regió sanitària, que són set hospitals, i ho vam comparar. Les dades són les que publica el propi Cat Salut en la seva web. En la seva web publica les listes d'espera sanitàries quirúrgiques i les diagnòstiques. I ho va actualitzar en cada mes. Vam agafar les dades del mes de març, que ara les hem comparat amb el de novembre, però en aquell moment era el mes de març.
I l'objectiu de l'estudi era el que estem explicant, el que estic comentant, conèixer i comparar els dies que el pacient de la regió sanitària de Girona va estar esperant per una primera visita amb l'especialitzada dels diferents hospitals de la regió, des que el mitjà d'atenció primària va fer la derivació, tens conegut com espera diagnòstica, i veure si es compleix el topar i màxim d'espera que marca la normativa.
En termes generals, per tant, estem parlant que a la regió sanitària de Girona tenim set hospitals. A nosaltres, a l'Almaresme, ens deriven la corporació, Blanes Calella. I en termes generals, a les gràfiques...
Què es veu? Després concretarem amb exemples. I no tenim els metges de capçalera de Pineda flexibilitat per derivar cap als hospitals més. No podeu derivar a un altre hospital? Només poden derivar a aquests hospitals que són els de referència. Sí, es veu clarament a les gràfiques comentar, però que està normativitzat el temps màxim d'espera, amb un ordre...
amb l'hora de 21 d'abril, SILT 102-2015, de màxim 90 dies per una visita ordinària i màxim 30 dies per una preferent. I el que estava comentant abans, no? A vegades, sovint em trobo gent que fa tres mesos que l'he derivada i encara no estan ni programats.
I un altre objectiu era veure si hi havia desigualtat en el temps d'espera dels diferents hospitals de la regió. Clarament, vam veure que el més sorprenent, el més significatiu de l'estudi, és que no hi ha equitat. Per exemple, si mirem digestiu, del mes de novembre, ara et dic el del mes de novembre, no el del mes de novembre. I actual, sí. El del mes de novembre. Si mirem digestiu, a l'hospital una derivació digestiu triga 186 dies.
Mentre que a l'Hospital de Camp de Bano, 48, a l'Hospital de Figueres, 39 dies, a l'Hospital de Pàlamos, 71, Santa Caterina, 25 dies, Trueta, 80 dies i Olot, 48. Per tant, estem en clara desvantatge en aquesta zona. És a dir, en funció del municipi de residència, el pacient tindrà més o menys espera.
O sigui, que si el meu metge o matgesa de capçalera em deriva a un digestòleg, si visc a Pineda, potser trigo 170 dies, i si visc a Camp de Bànol, seran molt menys de la mitat. O a Santa Caterina, 25. Si mirem, per exemple, oftalmologia, a l'Hospital de Cleia Blani són 72 dies, a l'Hospital de Camp de Bànol, 132, a Figueres, 120, a Palamó, 52...
Són dades que visualitzen aquesta desigualtat territorial de la qual esteu parlant. En tot cas, digestiu supera amb escreix a tots els altres hospitals. Si mirem l'especialitat de digestiu, tots els altres hospitals estan per sota del temps de garantia, que són 90 dies, excepte Pineda. Oftalmologia ja està més equilibrat, però Pineda també és el màxim, el que té màxim temps d'espera.
A oftalmologia, quatre especialitats superen el temps màxim, però a Pinesa més creix. Si mirem neurologia, exactament igual, 173.
Clar, t'estàvem preguntant aquestes dades que poses damunt la taula. Ara estem parlant de dies i de xifres, però tu ets metgesa de capçalera i tens el pacient o la pacient a davant. I clar, què et diuen?
Què et diuen quan tu els dius, no, és que jo ja he fet la derivació, et tornen a preguntar, et repregunten, perquè si dius, a més a més, en tres mesos no saben res, tampoc. Què és el que et diuen, què és el que perceps tu també dels pacients? A veure, ells, la percepció és que potser es pensen que no els he derivat, perquè diuen que fa tant de temps i encara no m'han dit res. Quan els confirmo que els he derivat, bé, potser també em dóna sensació...
que la gent també està normalitzant aquesta situació i no hauria de ser així. No hauria de ser així, sobretot tenint en compte que no tenim la culpa de viure un territori igual. Els indico que vagin a reclamar el servei d'atenció de l'usuari de Calella. Els atenen, però sovint el que els diuen és que hi ha molta més gent davant d'ells i que paciència i que ja els avisaran.
Quines conseqüències pot tenir això en la salut d'un pacient o una pacient? Sí, aquestes demores poden comportar retards diagnòstics, que han sigut negligents, empitjorament clínic i un ús inadequat tant dels serveis d'atenció primària com d'urgències, amb major pressió sobre aquests.
Per què? Per exemple, una persona que la derivo perquè li he detectat artrosis al genoll i l'envio al traumatòleg. Per exemple, un malalt, un pacient que li fa mal al genoll i jo l'he derivat a l'especialista perquè ha detectat una artrosis que podria ser quirúrgica, al cap de tres mesos li continua fent mal i encara no sap res, torna a venir a dir-me que no se li passa el dolor, que encara no sap res a la consulta,
Pot anar també a urgències de l'hospital, contribuint a col·lectar les urgències quan no faria falta, o pot tornar també a les urgències de l'ambulatori, quan tampoc faria falta, perquè el dolor no se li passa, no l'avisen, o si l'avisen, pot ser que l'avisin per al cap d'un any.
Clar, vosaltres feu una anàlisi del que està passant i una evidència que veiem aquí a l'Almaresme és com anem guanyant població i moltes persones provenents de l'àrea metropolitana de Barcelona s'estan traslladant a viure a comarques de l'entorn. Això especialment nosaltres que estem a tocar d'una gran ciutat com és Barcelona, també de l'àrea metropolitana, estem rebent i ampliant població.
Clar, això, vosaltres creieu que hi ha alguna solució? Perquè això continuarà passant. Vosaltres heu fet unes propostes de possibilitats perquè parleu de reequilibri, no? Que hi hagi un reequilibri perquè això no seria tant els recursos que té un hospital en concret, com el que és el de Calella, que tindrà els que té, de moment. Però clar, la població va creixent, creixent, creixent a la nostra zona. Sí, sí, sí, sí.
Quina solució? Explica'ns aquesta solució que proposeu. De fet, el temps d'espera excessiu, que he comentat, vindria condicionat pel que també he comentat, per la gran regia de ser territorial que hi ha, és a dir, per no poder derivar a altres centres. I una de les causes es podria atribuir al gran creixement demogràfic d'una zona, en aquest cas la nostra, no?
Clar, tenim un gran creixement demogràfic i alhora una rigidesa que a un pacient segur que li importaria poc haver-se de desplaçar a Olot, si calgués, per no haver d'esperar un any, poder-ho fer 15 dies. És que de fet això ja s'està fent i s'ha fet amb les proves complementàries, amb les ressonàncies.
Els pacients els han derivat a Santa Caterina de Girona el dissabte per la nit i ja n'han anat. Sempre hi ha algú que no pot i no hi va, però això també contribueix a reduir la llista d'espera que hi ha per ressonatges a l'hospital i en aquests moments sí que haig de dir que les proves complementàries estan força bé i és degut a això.
Llavors, el plantejar que es pugui fer el mateix amb els pacients, és a dir, derivar-los d'altres zones, de moment no ho contemplen.
Això és un missatge que avui estem explicant a Ràdio Pineda, però també ho heu traslladat, aquesta visió, que es contempli buscar aquest reequilibri perquè sigui més just. Sí, sí, perquè no depengui de la zona on vius al ser atès amb menys o menys celeritat. I bé, també un altre condicionant podria ser l'organització interna de l'hospital,
l'estabilitat laboral del personal, el número d'especialistes disponibles. El que ens diuen, quan hem traslladat la proposta, és que cada zona és autònoma i cada zona ha de buscar la seva solució. I concretament, som coneixedors del que està passant, i aquí a l'Hospital de Calé, i aprovavelmente en altres també, però aquest que és el que em conec, hi ha la comissió mixta,
que es reuneixen primària, és a dir, els directors de primària de la zona, la zona de l'hospital, és des de Canet, Canet, Atossa, Torrera,
Pineda, Calella... Doncs es uneixen els directors de les diferents àrees gràfiques bàsiques amb la direcció de l'hospital per mirar com poden solucionar aquesta problemàtica. I és la gestió de l'hospital qui li correspon solucionar aquest problema. Però és clar, hi ha el que estàvem comentant, dos factors, dos variables que no depenen de l'hospital, que és el creixement demogràfic i el número d'especialistes disponibles en un moment determinat.
Aquí és on considerem que hauria d'entrar el CAT Salut, que seria l'organisme superior, per fer la redistribució d'aquesta gent que, de fet, ja ho ha fet amb les proves complementàries. Pensem que seria una solució. Hi ha hospitals que no els manquen especialistes, especialment els de tercer nivell, aquests...
És on tenen menys dificultats per trobar especialistes. També es podrien desplaçar, però és més difícil d'aconseguir que els metges especialistes de l'hospital de Can Ruti, per exemple, poguessin venir als hospitals comarcals.
A fer proves o a fer visites. Sí, a fer visites. Això és més improbable. Jo veig força factible que la gent acceptés anar a altres hospitals per on que fossin, perquè ho han demostrat amb les paures complementàries.
Avui a Ràdio Pineda, al programa Pineda es mou, parlem de llistes, d'espera, diagnòstiques, i ho estem fent amb la doctora Esperança Aymerich del cap de Pineda, que li demanàvem algunes conclusions, tot i que el missatge realment ens ha quedat força clar d'aquesta possible solució, o si més no, a curt termini.
Abans d'acabar, Maria Josep, voldria concretar-te i dir-te una cosa, i és que la realitat és pitjor que aquests números que he dit. En quin sentit? Són dades públiques? Sí, sí, o sigui, les dades que publica el CatSalut són les que li arriben, però realment les dades que li arriben no són des que el metge de CatSaluda fa la derivació, sinó des que l'hospital envia el CatSalut
o enviar al pacient la programació.
Per tant, pot ser més llarg el temps, encara del que consta. Jo parlava de les derivacions d'alcalagi, tampoc és exactament així, perquè les derivacions estan comptabilitzades i comptades, però per assignar. O sigui que pot ser molt més pitjor. Per exemple, l'oftalmologia a l'hospital de Calia Blanes, que posa 172 dies, podrien ser 6 mesos, bastant més, o 180, que hi ha més o menys coincidiria una miqueta, però han arribat a ser d'un any.
Per tant, Esperança i Maric, un missatge, una proposta, o sigui, aquí tenim una problemàtica, que és la manca d'equitat territorial, aquest temps d'espera varia segons el territori, i una proposta de solució a tall de conclusió per aquest tema, perquè et vull preguntar també per la jubilació, eh?
Però què és el que ens diries? A veure, seria urgent revisar el model de distribució de recursos i reforçar l'equitat territorial. Asegurar temps d'espera raonables és un element clau per la qualitat assistencial i l'equitat de salut entre els ciutadans.
i no s'hauria de normalitzar aquesta situació. Per tant, també em dirigeixo a la població, als pacients, perquè tinguin present que la qualitat passa per una bona espera raonable, que de fet el CAT Salut ja la té catalogada, aquesta espera, però no es compleix en el nostre territori.
Ja, ja està.
Esperança, que tu continues amb els teus objectius, però no podem obviar a Ràdio Pineda, que portes més de 30 anys aquí de metgessa de família, des del 1993, i vaja, Déu-n'hi-do, tot el que has viscut, tot el que has vist canviar a Pineda, tot el que ens has vist canviar a Pinedencs i Pinedencas també.
Sí, sí, jo vaig venir aquí el 29 de novembre del 93. Vull estar mirant i en aquell moment Pineda tenia 17.587 habitants. Ara en tenim 30.000 superats. Ara 30.000 ja, 30.000 i poc. Sí, sí, per tant, ha canviat, ha canviat molt Pineda. Jo vaig signar un contracte amb sanitat. I això què implicava? Doncs amb una clàusula que deia textualment
que tenia de viure i per notar el municipi. Viure i per notar. I per notar. O sigui, res de viure a Mataró, a més de viure a Pineda, en aquell moment. I, per tant, després de fer la decisió, vaig arrossegar la meva família cap a Pineda. Vinga, tots cap a Pineda, que haig de fer... I haig de dir que després de 32 anys vaig estar tensa amb un peu a Mataró i una Pineda i després de 32 anys em sento bastant molt de Pineda. Els meus fills també van venir...
que eren, bueno, en fi, anaven a l'escola, algun a l'institut, però bé, Déu-n'hi-do. Canvia d'escola. Sí, sí, sí, però els nets han nascut tots aquí. O sigui que ja som... Sí, està clar. Ja som de Pineda, no? I això és gràcies a la plaça aquesta.
I era una plaça que tu venies molt específica, no? Venies a fer com una substitució d'un càrrec concret? No, no, no, agafava la plaça. Era una plaça que en aquell moment... Era una plaça per jubilació. Llavors, el fet de viure hi per notar el municipi, per què? Doncs perquè... A veure, era el concepte de metge de poble, no?
agafo la plaça de jubilació del doctor Guerrero, successor del doctor Osteres, successor del doctor Josep Maria Bartomeu. Vull dir que potser la gent que m'està escoltant se'n recordarà d'aquests metges. Jo recordo haver vist les cartilles aquelles demlants, aquelles plastificades que eren dobles, les havies conegut? Sí. Potser no? Sí, sí que les havia conegut, encara sí.
n'havia vist que portaven el nom encara del doctor Josep Maria Bartomeu. Ell era el metge del poble, quan només hi havia un metge. I és per això que ell també havia de viure per ruptar a Pineda.
Perquè l'haver-hi un mes o un metge, tenia que estar disponible totes les hores del dia per si hi havia una emergència. De fet, quan siguin el contracte, ja m'avisen que són les últimes places que es donen amb aquest concepte. Perquè sanitat es tenia que reformar i revalorar. Dels anys 90, posolímpics... Però jo l'agafo amb aquest concepte. Per tant, jo, a part del cupo que se m'assigna l'ambulatori, el cupo que en aquells moments tenia el doctor Guerrero,
també, que l'eredo, també entro fent tasques de sanitat, com quan només hi havia un metge. I jo també haig d'estar disponible a les 24 hores del dia i passo a ser cap local de sanitat de Pineda i de Santa Susana.
A Pineda hi havia en aquells moments quatre metges. Dic els noms perquè potser la gent també se'n recordarà. El doctor Santos, el doctor Mira, el doctor Sala, la doctora Baix, que es va traslladar a premiar, i un pediatre, el doctor Roig. I a Santa Susana, el doctor Miquel Àngel López, que encara hi és. També el doctor Massi, per urgències. Poc després va venir un metge que va anar a Poble Nou. Quan jo arribo, encara a Poble Nou no funciona com a consultori.
Poc després... Un petit dispensari a la plaça d'Orient. Sí, poc després va començar a funcionar. I Esperança, com t'has sentit a Pineda? A Pineda... Fent de doctora, com t'has sentit?
No, molt bé. O sigui, jo abans de tot això que he explicat, jo vaig estar fent substitucions a Argentona amb el doctor Calvo, que era el típic metge de poble, no? I l'essència aquesta de proximitat amb la gent, que acabes coneguent tota la família... Doncs... Doncs això ho he...
Concepte que t'identifiques. Sí, perquè després de fer aquesta substitució amb el doctor Calvo, també vaig estar a Dos Rius, que en aquell moment tenia 600 habitants, i bé, ara, en aquests moments, doncs bé, Pineda i...
En aquells moments, ja dic, jo estava fent tot el que era... Fins al 2007, en què es crea l'Agència de Salut Pública, vaig estar fent tasques de sanitat, que implicava... A part, jo a les tardes estava al meu cupo fent assistència, però als matins em tocava fer...
a l'estiu especialment, inspecció de piscines, d'hotels, això m'ho encomanava sanitat. Estàs fent de matgesa, però també tasques de salut pública. Tasques epidemiològiques, me'n recordo, del 95, imagina't, feia poquíssim que havia arribat un any i mig, a Santa Susana es va organitzar un autobús en jubilats, l'Ajuntament organitza un autobús en jubilats cap a Portaventura, que feia poc que s'havia obert.
I va haver-hi una intoxicació. I en tornant, en tornant, de Coport Aventura, a Torredembarra, es van anar a dinar en un restaurant. Quan arriben a Pineda, va haver-hi una intoxicació alimentària. I bé, recordo aquest fet perquè poc després d'arribar em va tocar fer les enquestes epidemiològiques. Això m'ho encarregava sanitat. A l'Ajuntament, inspeccions de locals de Nova Artura. I, per altra banda, la Guàrdia Civil em cridava quan hi havia un aixecament de cadàver. Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. O sigui, va ser un temps... I també visitava...
autopsis no, eh? Les enviava a fer. Però enviava... Sí, sí, sí. I després també em tocava visitar els detinguts. Sí, Déu-n'hi-do. Sí. O sigui, va ser un moment molt... Que el recordo, que el recordo. Sí, sí, és molt més enllà del que ara mateix les persones que ens estan escoltant es puguin imaginar de les tasques que feien. Jo crec que tot això...
Un dia ens donarà per fer un altre programa, però jo em vull fixar, també abans d'acabar, ja ens passem de temps, perquè ho fem una miqueta especial, però aquest canvi, aquesta evolució que tu has vist a Pineda des del 1993 fins ara que et jubiles, clar, hem canviat moltíssim. A nivell social...
Tu ho vius des d'una de les mirades, que és des de la consulta, però aquest canvi social que podem veure cadascú des del nostre punt de vista, tu també l'has vist. Quina és la radiografia d'aquest canvi? A veure, quan jo vaig arribar en el 93, a part de la gent del poble de tota la vida...
Inmigració hi havia, hi havien canviants, senegalesos i marroquins. Ara està venint moltíssima gent de Sud-amèrica, molta gent de la zona metropolitana de Barcelona, han vingut sempre, de Santa Coloma, Badalona, Sant Adrià, que tenien l'apartament de segona residència, i quan es jubilen venen a viure aquí. Dic que Pineda té un dels índexs d'envelliment més elevats a Catalunya.
Això també t'ho volia dir, perquè això també és un fet diferencial en altres poblacions. Tenim moltes persones grans que opten per venir a viure o quedar-se a viure quan tenien un apartament, per exemple, de segona residència. I a nivell humà, Esperança, hem canviat? A nivell humà... Com ens veus des de la consulta? No, mira, a nivell humà t'haig de dir que tothom...
És igual, entre cometes. Vingui de l'extracte social que vingui, tothom té les seves preocupacions, tothom té les seves angoixes, el seu benestar, la gent s'adapta. En aquest sentit no hi ha diferència. Jo m'he sentit molt a gust exercint la meva tasca com a metge assistencial.
el que dèiem, he vist créixer el municipi, la població, a través dels meus pacients he conegut la història de Pineda, els pacients m'han anat explicant la història de Pineda, històries i vivències personals que m'han fet créixer com a persona. I han modulat també la meva personalitat, ha sigut un intercanvi mutu. Jo m'ho he passat molt bé la consulta. Ara últimament, gent procedent de quasi tot el planeta, fleixos directes de com està el món, també explicats en primera persona,
de Venezuela, de Honduras, Argentina, Colòmbia, Cuba, República Dominicana, Palestina, Ucraina, Pakistan... I és una vivència molt interessant a nivell humà. El balanç és molt positiu. Molt.
Nosaltres que des de Ràdio Pineda, sobretot, sobretot, ens n'alegrem moltíssim que aquest balanç que facis després de tants anys de feina aquí al nostre poble, que sigui que t'emportis això, que hagi sigut molt enriquidor jo, sobretot amb aquesta pregunta, que t'emportes, doncs, que aquest balanç hagi estat enriquidor, que per les persones... Mira, com a anècdota, aquí podem explicar les anècdotes, perquè això també del periodisme de proximitat ja té això, però jo diria que aquí mitja ràdio ha passat per la teva consulta, que hem estat...
Pacients, nostres famílies pacients. Llavors ens coneixem prou bé, no ens hem d'amagar des de fa moltíssims anys. O sigui que també jo crec que podem traslladar tot l'equip de la ràdio una fortíssima abraçada a aquesta doctora que moltes vegades espero que continuïs venint perquè tens aquest esperit de lluita, de millora, de la sanitat pública, que això no es perd.
Ara tindràs més temps, ja ens fas por, eh? Sí, sí, sí. Però a l'hora, doncs, aquesta doctora i sobretot aquesta persona que ens estimem molt i molt, Esperança Imerich, metgessa del Cap de Pineda, a pocs dies de jubilar-te, moltíssimes, moltíssimes gràcies. A veure, moltes gràcies a vosaltres per haver-me donat l'oportunitat de poder despedir-me dels meus pacients, perquè no he pogut despedir-me de tots i ara aprofito aquesta ocasió.
Prenem bona nota i una abraçada fortíssima que ara et faré acabar aquest programa, aquest Pined es mou, que ens retrobarem amb la nostra audiència dimecres de la setmana, vinent també després de l'informatiu del migdia.
Losing sleep and catching flight I've been wrong, darling I've been right, darling You've been out most nice tryna get a little piece Even if it ain't with me Haven't you, darling? That's alright, darling Well, if he don't ever light your spark, remember
Bona nit.
Bona nit.
Són les dues notícies.
Bona tarda. Pineda ha patit afectacions importants a la platja de la Riera, també inundacions al carrer Consolat de Mar i altres sectors de la població. Una platja de la Riera que ha patit desperfectes importants amb l'erosió de sorra, també un tram del passeig destruït, onades que han impactat, per exemple, la caseta del transformador d'aigua, un impacte d'onades que ha fet molt bé també una canonada d'aigües pluvials que deriva justament d'aquesta caseta. Ara caldrà arranjar-la amb urgència.
L'alcaldessa de Pineda ha explicat aquest matí a la nostra emissora que és un tram molt afectat. Durant tot el dia d'avui s'està fent una valoració de les afectacions que, com diem, han estat importants, no només a la sorra, sinó també als quadres elèctrics, al mobiliari urbà i també a la jardineria. L'alcaldessa Sílvia Biosc ha explicat que s'enviarà un informe al Departament de Cosses de la Generalitat i també a l'Estat.
Parlar també del carrer Consolat de Mar, que avui ha quedat tallat perquè l'aigua de mar ha col·lapsat el carrer. Per tant, no podia desembocar justament per les embestides del mar una aigua, justament que ha arribat des dels mateixos passos soterrats. Durant tota la jornada d'avui s'han fet tasques d'abombament d'aquesta aigua que, com diem, han entrat per les boques dels passos soterranis. En aquesta ocasió, la quantitat d'aigua ha estat molt important.
També he destacat aquest episodi que s'han hagut de rescatar conductors de tres vehicles que ahir es van veure sorpresos per la força de l'aigua, sobretot a la Riera de Pineda. Durant tot el dia d'avui, la brigada municipal i altres assestaments fan tasques justament per solucionar aquestes qüestions que encara arrossega Pineda.
I avui també parlem del cabal de la Tordera, que ha quedat estabilitzat després d'aquesta llevantada, que ha deixat més de 100 litres i valors encara força superiors a tot el Montseny. En el moment més àlgid, el cabal de la Tordera arribava als 324 metres cúbics per segon al seu pas justament per Tordera. I el nivell de l'aigua era de 3 metres d'altura. Una situació que va obligar a mantenir protocols de vigilància i a restringir molts excessos.
L'altra notícia de la jornada sense cap mena de dubte al servei de Rodalies, que continua suspès a les línies perquè avui fa una revisió exhaustiva de la infraestructura. Avui la consellera Sílvia Paneque ha informat que aquesta mateixa tarda es reuneix al SECAT, justament una reunió, per valorar si es restableix o no la circulació. S'ha justificat la suspensió justament per mantenir el mateix criteri que va portar a prendre la decisió, el principi màxim de seguretat.
A tot això recordem que hi va haver-hi un accident malauradament mortal a Gelida, però és que també va haver-hi un altre accident entre Blanes i Massanet. Un tren va xocar amb unes roques i va perdre un eix sense causar ferits. Va passar a les 9 del vespre en el vagó accidentat i viatjaven 10 passatgers. Van haver de ser rescatats per un convoi de bombers. No hi ha ferits greus.
Per tant, recordem, Rodalies avui no ha donat servei aquest dimecres al matí i la gent que havia d'agafar el tren s'ha hagut d'espavilar agafant el bus que s'ha posat a disposició o bé altres sistemes alternatius. I a tot això encara afegim que els maquinistes han anunciat vaga fins que el servei no tingui, diuen, garanties de seguretat. Han assegurat que reclamen responsabilitat a les persones encarregades justament de garantir la seguretat dels trens a Catalunya.
Són dues notícies que avui, òbviament, han liderat tots els nostres butlletins informatius. I abans d'acabar, només un apunt de previsió del temps. Abans, però, parlem de la pluja recollida a Pineda. 117 litres de pluja recollida, pluja pausada, però que ha omplert, com sabeu, tots els aqüifes i ha baixat a la Riera de bat a bat. Amai no el temporal, però no l'estat marítim. Encara tenim onades que han d'anar a la baixa amb el pas de les hores. Demà dijous, cel ennubulat...
però de mica a mica veurem fins i tot el sol. Temperatures sense canvis. Divendres i el cap de setmana arriben 9 fronts atlàntics que tornen a anar a portar temps força variable. No acaba de fer net. A aquest tot tindreu més informació d'aquí a una hora.
Fins demà!
Bona nit!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Quiet on the set, please.
Fins demà!
Fins demà!
I get this tightness in my chest
Fins demà!
Fins demà!