Baby, let me take you off, all right? Yeah, yeah, yeah, yeah.
Bona nit.
Fina Díaz, de la Fundació Marpí, és tot un exemple de superació personal.
Avui al Pineda es mou, parlem de la Fina. La Fina és molt coneguda i estimada Pineda, sempre destacat per la seva actitud cívica i compromesa amb la neteja viària. Té un caràcter molt afable i és molt treballadora. La Gala de l'Esport de Pineda va viure un dels moments més emotius amb el reconeixement a Fina Díaz de l'Esplai Mediterrània com a millor esportista sènior femenina pel seu esforç, constància i trajectòria dins del món esportiu local.
Avui en parlem al Pineda es mou.
La Fina va tenir una sorpresa molt gran a la Gala de l'Esport que organitza l'Ajuntament de Pineda. De fet, segons ens va explicar, ni d'en sols volia assistir a l'acte, però la van animar a fer-ho. Ella destaca dins del món esportiu i, per sorpresa, va rebre el guardó en una gala plena de públic i d'equips del nivell.
La Fina va començar de jove a córrer marxes populars i amb el temps ha practicat bàsquet, futbol, petanca i natació, sempre amb una entrega absoluta. També és una de les integrants més antigues de la Fundació Marpí i de l'Splai Mediterrània, on participa des del primer dia.
La Fina és actualment una peça clau dels equips mixtes amb què competeixen la CI i també la Fadig, defensant samarretes arreu de Catalunya, Andorra i fins i tot per altres països d'Europa. En basquet assegura que fa de tot, defensa, tirs lliures i direcció de joc, mentre Campatanca destaca per la seva constància i concentració.
Avui al Pineda es mou, ens fixem en la fina, tot i que també volem destacar el paper de coordinador i entrenador d'equips, l'Adrià Gutiérrez, i que ens avança que aquest any el grup viatjarà fins a Romania en una setmana també d'activitats. I destacar també que, a més del Premi a la fina, l'equip de l'Esplai Mediterrània també va ser reconegut per la seva trajectòria esportiva, tant a Pineda com a Calella.
Avui fem un piner d'esmou molt especial, ens fixem en la fina i ho fem de la mà del nostre company Pep Besart.
Avui a Ràdio Pineda hem convidat la Fina Dia, per tots els molt coneguts, perquè és una persona molt coneguda, Pineda. La veiem gairebé cada dia deixant Pineda neta, molt arreglada, molt compromesa amb la seva feina, molt motivada, sempre molt... Jo diria que d'una persona molt compromesa, seria una mica la paraula.
Però, a més a més, és una gran esportista. És la Fina Díaz, la Fina per tots nosaltres. Fina, molt benvinguda a Ràdio Pineda, Fina. Moltes gràcies. I ara explicarem per què l'hem convidat, bàsicament pels seus mèrits esportius, però ho explicarem ara. Ha vingut acompanyada la Fina de l'Adrià Gutiérrez, que és el coordinador de l'Esplai Mediterrani de Pineda. Molt bon dia. Hola, bon dia. Moltes gràcies.
Altres vegades ja us havíem entrevistat, parlant de bàsquet, de futbol, de petanca, natació, no? Sí, de diversos esports que fem, sí. Bé, doncs anem a situar-nos. Avui hem convidat aquests convidats que tenim avui a la ràdio justament per parlar d'aquest reconeixement que ha rebut l'equip en moltes facetes, l'equip com a col·lectiu,
a l'última gala de l'esport a Pineda, però també, per exemple, a Calella, i especialment també avui hem volgut convidar la Fina per aquest reconeixement que ha rebut a nivell personal. Si et sembla, Adrià, situem-nos, tu ets l'entrenador d'aquest Esplai Mediterrània, que és un Esplai, amb qui entrenes, com és el vostre equip i quins esports feu? Doncs mira, l'Esplai Mediterrània és un servei de la Fundació Marpi. Llavors, entrenem l'esport de futbol i bàsquet, entrenem aquí al Nino Buscator,
La petanca la fem al Club de Petanca Pineda i la natació la practiquem al Club Nàutic de Calella. Allà fem natació tots els divendres. I la majoria són de la fundació nostra, la majoria dels usuaris de les plaies són de la fundació, però també hi ha alguns que no són de la fundació, però han de tenir una petita discapacitat per ser de la fundació.
I treballes amb equips mixtes, gent que està molt motivada per fer esport, gent que està contenta, de vegades, després de la seva jornada laboral, després de la seva vida del dia a dia, anar a fer esport, trobar-se amb un grup d'amics i fer coses junts, no? Sí, clar, això és el que més li agrada a ells. Després de treballar,
Descansen i després es junten allà, fem esport, riuen, estan parlant i s'ho passa molt bé, perquè a més d'esport també fem oci, fem cinefòrum, fem teatre, fem música, o sigui, fem excursions, sortides, colònies, o sigui, l'esplai engloba moltes coses, però l'esport, doncs, es motiva molt. A més que juguem a lligues, a federades, a la SEI, a la FEDIC,
I això s'hi agrada molt. Ara parlarem de l'esport, però feu fins i tot viatges molt lluny. Vull dir que a vegades esteu 5, 7 dies visitant ciutats a tot arreu, no? Sí, sí, mira, aquest any, per no anar més lluny, a l'abril anem a Romania.
O sigui, anem una setmana a Romania. Ahí ho han presentat. Alguns usuaris no ho sabran, perquè encara no he repartit la propaganda, però aquest any anem a Romania i hem anat a moltes parts d'Europa. Ho sabem perquè la gent de la ràdio moltes vegades tenim la particularitat que molta gent se'ns adreça, també, per dir-nos coses, no? I moltes vegades us veiem pel carrer i es dieu,
Escolta, saps que d'aquí 15 dies ens anem de vacances a les Canàries, no? Sí, sí. O a Madrid, o... Sí, a les celles hem anat quasi totes. Vull dir que dic, ostres, jo que a vegades no... Vaja, vindria de mil amors, no? Sí. Bé, com...
Com els beneficia aquest grup de persones a fer tot això? Tinguem en compte que és una societat que corre molt, que moltes vegades anem mirant només la nostra i de vegades no sabem veure les coses que són també molt importants, com són aquestes, no? Sí, és que per ells...
A més de fer esport, és relacionar-se amb els companys, amb la gent, perquè si no estarien a casa i allà a sofà, a la tele, sense motivació de fer alguna cosa i això desmotiva per moure's, fer esport, estar contents i sortir de casa. Si no seria feina a casa.
no tenien una vida de... I també per la família, no? Moltes vegades les famílies, això també els omple una mica, no? Estic pensant en pares, germans, no? Que el teu germà, que el teu fill, doncs, pugui fer aquest tipus d'activitats, reglades en un entorn segur, no? Que això és important. Sí, també això, estan confiats en nosaltres, la majoria porta molts anys en nosaltres, i és que s'han incorporat fa poc, o fa un any o dos anys, ja la família ha confiat en nosaltres, en deixar els seus fills,
Anem a Andorra, anem a la seu a jugar, de cap de setmana, i tornem molt contents, ja només que em tornen contents ja veuen que estem fent una bona feina. Doncs la Fina és una, com aquest que diu, de les fundadores de l'Splai des del dia 1. Fina, és així això? No ens han enganyat aquí? No, no. Com ha anat això? Molt bé, són de les primeres que vaig fundar la Fundació.
del taller. I que vas participar des de bon inici a tot, no? A tot, al taller. I després treballant, visquent en un pis. En un pis de residència, perquè no tenia on viure.
I vaig buscar la vida per allà, no tenia on viure, i al final van fer aquests pisos, que molt abans s'haurien d'haver fet, però ara estic molt bé, aquest pis. Quan dius, Fina, que no tenies on viure, a què te refereixes? Explica la part que vulguis, eh? Que mos pares, ja no... Mon pare me va fotre al carrer i ja no sabia on tot allò. I al final vaig buscar jo la vida.
I com et busques la vida sense diners i sense gran cosa? Bueno, perquè tenia una mica de diners, tenia una mica de cosa, però clar, ja tenia 8 anys o 20 i em vaig buscar a la vida per treballar, per aconseguir alguna cosa. O sigui que tu vens d'una lluita de base, una lluita des de baix de tot, no? Sí, sí. Això t'ha fet més forta, Fina? Sí, sí.
I ara parlarem del món de l'esportiu, que per això t'hem convidat, però després com arribes a la Fundació, com comences a treballar i com acabes en un d'aquests pisos convisquent amb més gent i fent vida com tothom. Com tothom, sí, sí, molt bé. Com ho fas, això, Vela? Bé. Vinc amb ells, cada un té una tarea, sí, sí.
Però és molta feina tenir una casa i portar una casa, eh? Perquè si no, netejar-se, de cuinar-se... Bueno, nosaltres, a mi, com a mi em fa molt mal, me fan pols, focs, així, a vegades me cuinen, bueno, de tot, sí, sí. Bueno, tu potser fas una feina i els altres fan una altra, no? Sí, potser els altres fan una altra. Et reparteixen les tarees de... Nos repartem les tarees de casa i tot això.
Perquè a vegades estan supervisats, hi ha alguna persona que els ajuda, que entra, que surt, que té una mica de cura que tot vagi bé, no? Sí, sí. Fina, comences a jugar esport des de molt joveneta, com va això? T'agrada l'esport des de sempre o és una cosa que t'ha vingut després? Primer vaig començar a córrer i vaig fer marxes, vaig anar a marxa de Mataró, vaig anar a marxa de Calella, de tots els puestos.
I com t'anava, això de córrer? De meravella, molt bé. I això et va portar a fer altres esports, per dir-ho així? Sí, sí. Perquè potser no havies jugat mai, jo que sé, futbol o bàsquet. No, no havies jugat mai, al final, mira, vaig d'allò i vaig aconseguir... I jugues amb equips mixtes? Sí, bé, d'altres equips. Entrenant, entrenem entre nosaltres. I per jugar amb equips mixtes, de la Seu, d'Andorra, moltes llocs.
Que Déu-n'hi-do, que això és una... Sí. Perquè tu de dilluns a divendres treballes, algun cap de setmana també, però resulta que després tens un partit el dissabte i t'has de preparar la bossa per anar a Tarragona, a Lleida, perquè Catalunya és molt gran i heu d'anar a tot arreu, no? Sí, sí.
Quina il·lusió, no, això? Fa molta il·lusió, de veritat. Cada mes tenim una llordada. El bàsquet és una llordada al mes i el futbol dos. O sigui, tres caps de setmana estan ocupats. Déu-n'hi-do. Ja gairebé com els professionals. Fina, quin és el teu fort en el bàsquet? Sabem que ara estàs jugant a bàsquet, que és una mica el teu esport fort, tot i que també jugues a petanca. Quin és el teu fort? Parlem de bàsquet, per exemple. Què fas de base, els tirs lliures...
No, no, faig de tot. Base, té llibres. Defensa, també. Defensa, de tot. Perquè, clar, a vegades els jugadors destaquen per alguna cosa, no? Sí, sí, faig de tot. I amb petanca, per exemple, com se't porta? Perquè s'ha de tenir molta concentració amb la petanca. Sí, a vegades bé, a vegades malament, depèn. Depèn com tiro el boletxe i aquestes coses.
I el sol, si li molesta el sol, també. Us heu de queixar la federació. Us heu de queixar la federació, que les fiestoles estiguin ben orientades. Passa que, clar, ara no vaig, perquè allà dalt, al Pinemar, on és a l'Illa Llibre, on jo m'acostipo massa a vegades... Sí, comença a venir més a primavera. Començo a anar a primavera, allò. Perquè abans ho dèiem, en començar la Fina, és una persona molt...
Una persona molt cívica... Jo corro per tots els containers, a veure si hi ha alguna cosa a terra. Fins i tot a zones que no et tocarien. Això també, perquè a vegades vaig vestir d'acís i vinc d'hereig o vinc d'algun puesto i bossa que veig en una papelera de basura la tinc al container, la trec i la tinc al container. Que molta gent em diu, què fas? Què fas? Que no és la hora de treballar amb mi i me deixa que jo ja ser-ho.
Sí, perquè a la fina és una persona que et crema les mans. No puc veure les coses que t'ha portat. És una pena, perquè hi ha gent que ho fa molt malament, ho sabem, és una lluita aquesta. Fina, a tu et conviden a la Gala de l'Esport i vam explicar-ho aquí a Ràdio Pineda, sempre hi ha molts premis pels millors equips, i tu no estaves convençuda d'anar-hi per què?
No sé, no tenia ganes d'anar i sort amb una... la meva monitora que em va dir, va, ves, ves, ves, no pots deixar això, ves, mira, i al final vaig anar i vaig aconseguir el trofeu. Sí, te feia vergonya. Em feia vergoyera. Feia vergonya, però tu sabies, tu intuïes alguna cosa que et deien, perquè sabíem que hi havia reconeixements pels equips, no? Sí. Per això no m'ho esperava.
No t'esperaves, això. I com va anar la sorpresa? Perquè haig de dir que Radio Pineda hi era i la persona que va despertar més emoció, més il·lusió i més energia a l'escenari va ser la Fina. De tots els equips que van s'opujar a l'escenari, tota la gent que va pujar, la Fina va ser la que va traspoar més il·lusió. Explica'ns això, Fina.
Mira, quan vaig pujar a l'escenari, vaig posar molt contenta, vaig cridar, i quan vaig veure això, el trofeu. Sí, sí, sí. L'emoció. L'emoció, sí, me'l va donar. Que va ser reconegut? Mira, encara ell m'ho va mandar per un WhatsApp, amb la foto, amb la foto del vídeo, i encara no l'he agorrat, perquè em fa molta emoció. No, això no ho has de guardar sempre. I a més a més, et deu així...
Com triomfant, com dir, ostres, que contenta que m'heu... Això no ho veuré mai. I mira que ha de dir, això no ho veuré mai. No, no, no. Reconeguda com la millor jugadora del seu equip, una de les millors... O sigui, la millor esportista sènior femení, reconeguda en aquesta gala, que estava pleníssim de gent, que hi havia equips molt potents amb esportistes d'elit, fins i tot, no? I la fina va ser la que es van portar la balma. I aquesta setmana que ve anem a Cornellà, a jugar a bàsquet.
També. El dia 28 de jornada a Cornellà. Que a passar la fina també va estar reconeguda a Calella, no? Bueno, l'equip en conjunt, no? Sí, l'equip en conjunt se'n va reconèixer en la trajectòria nostra. Però també en juguem diverses jornades a Calella l'any i a la muntanyeta ens deixen aquest espai per jugar.
Aquest any dos vegades anem i per això ens vam reconèixer també com la trajectòria nostra. A mi m'agradaria jugar, que mai... Bueno, jugué molt poc aquí, a Montilló Vic, al pavelló. Casa nostra. Casa nostra m'agradaria jugar aquí. Què vols dir? A bàsquet, jugar aquí, a bàsquet, els partits de fora i aquestes coses.
És difícil perquè hi ha molts equips, aquí al Nino, per trobar un dissabte. Nosaltres la jornada que fem és de 9 a 1. No és un partit. No és un partit i després ve un altre equip. Nosaltres necessitem un mateix sencer, perquè venen molts equips, que venen de Doblanes, de Cornellà, de la Seu, d'Andorra... Nosaltres, fins fa dos, Sant Pere del Riu, Puigcerdà...
Ja juntem 120 persones, més o menys. I clar, és un torneig, diguem. És a dir, dintre de la Lliga, però és un petit torneig que fem diversos partits seguits. I clar, trobar un matí sencer és difícil. És difícil perquè tenen moltes competicions. Sí, sí, sí. Hi ha molts equips, també. I, per tant, us toca jugar a Can Xauvet.
No, tampoc. Tampoc hi ha puesto. De moment, tampoc ho tenim puesto. Llavors, a Calella ens deixen la muntanyeta.
que la majoria de vegades està lliure. I la il·lusió seria que poguéssiu jugar al Lino Buscator. Sí, sí. A veure si potser aquests dos dies a l'any els podríem... potser no tots els... Un, demanem un. Com un? Un. Doncs escolta, fem la crida des de la ràdio també, no? Una mica, doncs bueno, nosaltres no tenim potestat, però ostres, seria maco també viureu aquí al centre, no? Sí.
I que al setembre, a vegades comencem a setembre la lliga, que encara anem a començar les lligues d'aquí dels clubs, al setembre comencen a octubre, doncs sí que hem jugat al setembre. Però a vegades no concedeix que comencem a l'octubre i ja han començat les lligues de Pineda i llavors costa trobar un dissabte lliure. La veritat és que hi ha molta activitat, costa, per tant, entenem tots els punts de vista, per dir-ho així. Sí.
Bé, escolta, ens ha fet moltíssima il·lusió que hagueu vingut a ensenyar-nos aquest guardó. Ara farem una fotografia de la fina amb aquest guardó perquè volem que quedi molt ben recollit també a les nostres xarxes socials, a la nostra web. I al Ràdio Pineda ens sumem al reconeixement que fem a la tasca que du a terme l'Esplai Mediterrània per formar joves, per ensenyar-los el món de l'esport, per obrir les portes
per socialitzar tothom en un entorn en què tots tenim els mateixos drets, o els hem de tenir, i també felicitem a la Fina per haver guanyat aquest guardó, que és ben merescut, per la seva tenacitat, per la seva valentia, la seva força física, i per no rendir-se mai, final. No, no, no. Mai, mai, jo continuaré. Hasta que me mori.
Anava a dir, Fines, estàs contenta de la gent de Pineda? Perquè clar, tu treballes a Pineda, tothom et coneix. No sé si estàs contenta de tothom. Yo soy muy simpática, muy agradable, pero a tothom le digo buen día, no sé qué, no sé cuánto, guapa, buen día, a tothom.
Molt contenta. Doncs també ho fem des de Ràdio Pineda. Estem contents que avui hagis vingut. Sabem que estava una mica nerviosa. Una mica, però bé. Preguntarem el que ens vingui al cap. Doncs Fina, moltíssimes felicitats. Moltes gràcies. Gràcies a tots dos. I sou molt benvinguts a Ràdio Pineda. Gràcies i bon dia. Bon dia.
Fins demà!
Yo que pensaba que estaría mal. En cambio no, ya ahora lo he entendido. Que hoy es mi día preferido. Sí. Amor mío me esperas. Los dos inventaremos las palabras para huir de aquí. A otro nuevo día. Si amor a mí me quiere.
Te espero aquí que llegues Tú y yo buscaremos un rayo de sol Para ser estupendos Ojos grandes a autopistas sin salida De frente a mí Parar no puedo ni frenar mis manos
Bona nit.
Te espero aquí que llegues Tú y yo buscaremos un rayo de sol Para ser estupendos Somos dos Tú y yo Y probar sin miedo otra vez
Amor mio, me esperas. Los dos inventaremos las palabras para huir de aquí a otro nuevo día. Si amor a mí me quieres, te espero aquí que llegues. Tú y yo buscaremos un rayo de sol.
I hear you call Like a thief in my head, you criminal
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Són les dues Notícias Notícias
Esquerra Republicana de Catalunya Pineda demana accions immediates per l'aparcament que consideren abusiu que fan alguns conductors a la plaça de les Mèlies. Aseguren que és un espai per a 5 minuts, però en veritat és un aparcament encobert. Els republicans han denunciat que aquesta zona de plataforma única, el centre de Pineda, està pensada com a espai per a vianants, però és un aparcament. Aseguren que hi ha cotxes que s'hi estan tot el dia.
El govern del PSC de Pineda ha admès que és un espai complex de regular, però s'estudiarà reforçar-ne el control. Des d'avui fins divendres hi ha afectacions al trànsit a la zona de la nova rotonda just a l'entrada de Palafolls. Recordem, és una rotonda que des d'avui s'asfalta fins divendres. Per tant, la circulació es veu afectada sobretot en el seu trànsit cap a Malgrat de Mar o cap a Blanes.
Mataró és la ciutat de l'estat que té més gossos per habitar. Es calcula que a la capital del Maresme hi ha 14.000 gossos, per tant, un per cada quatre habitatges. Mataró s'ha convertit el benestar animal en una de les seves prioritats i l'Ajuntament assegura que vol garantir els drets de gossos, gats, fures o altres animals de companyia.
La Big Band de Canet demà oferirà un concert solidari a Pineda per reforçar el banc dels aliments de Càritas. El concert serà dissabte a les 7 de la tarda a la Capella de les Creus. El concert és solidari a benefici de Càritas. L'entrada no té cost. El públic hi podrà accedir portant només una bossa d'aliments per Càritas. Podreu descobrir una Big Band amb una trajectòria molt important que interpreta un repertori clàssic de jazz, però també amb temes swing, láting i temes melòdics.
I el grup excursionista de Malgrat de Mar celebra 50 anys d'història i ho fa amb activitats per a tots els públics. Aquesta entitat es va a fundar l'any 1975. I Pineda enceta els actes del 8M amb la Cursa de la Dona aquest proper diumenge, un programa que s'allargarà tot el mes de març, però com diem comença diumenge amb la Cursa de la Dona, una iniciativa esportiva i solidària que és ja una cita destacada dins del calendari local.
Avui, temps variable, algunes clarianes, però dominen també els núvols baixos i les boires a la costa. Val a dir, doncs, que demà dijous tindrem també aquesta situació, temperatures sense canvis. Divendres i cap de setmana, sol, però podria canviar el temps la setmana que ve. Ho anirem seguint. És tot, tindreu més informació d'aquí a una hora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Amigos, si la ves, dile que tú me viste diferente. Que estoy jugando a ser feliz, pero por dentro no se siente. Y si tú la ves, dile que por favor conteste. Que tengo tanto que explicar, que le he fallado completamente.
Yo cambiaré, yo cambiaré, por un amor así, yo cambiaré, te juro que vivo por ella, y por ella me moriré, si yo me tuve que alejar, solo me fui para volver.
Nunca olvides el día que dije, mi amor, cambiaré. Hay unas cosas que me salen tan mal, pero te juro que las arreglaré. Uy, amor, si un día tú piensas en mí, dime, por favor, que tú y a tu merced te hago el firmamento si es que así vas a creer. Dile que cambiaré.
Yo cambiaré. Yo cambiaré. Por favor, perdóname. Juro que no lo vuelvo a hacer. Que mi vida no es nada sin ti. Yo te juro que cambiaré.
Yo estoy listo pa' darte todo lo que tú quieras, mi vida. Mi amor infinito y un mundo bonito, sin qué pedida. Tú le conoces un amor cuando es sincero. Dale, corazón, que yo te quiero. Si no te tengo, me muero. Toda mi vida por ti cambié. No eres la única mujer, sorry, baby. Perdóname, lo cambiaré.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.