La lluita contra el càncer és una lluita de cada dia amb recerca, suport i compromís col·lectiu.
La Fundació Joan Petit Nens amb Càncer va néixer a Blanes ara fa 25 anys. És una fundació sense ànim de lucre que té per objectiu l'atenció als afectats pel càncer infantil i la divulgació del coneixement d'aquesta malaltia. El seu eix d'acció és contribuir a la recerca.
Avui dediquem el programa a la setmana de la lluita contra el càncer i coneixerem aquesta entitat solidària i totes les activitats que tenim a Pineda des d'avui mateix.
Avui al Pineda es mou, saludem la Gemma Vinyals. Què tal? Bon dia. Molt bon dia. La Gemma és de la Fundació Joan Petit, que ara en parlarem també àmpliament. També saludem el regidor de Salut de l'Ajuntament de Pineda, el doctor Santiago Massí. Bon dia, què tal? Molt bon dia.
I també tenim amb nosaltres la tècnica de promoció de la salut de l'Ajuntament, que és la Mar Latorre. Bon dia. Bon dia. A tots tres, agrair-vos que estigueu avui en directe aquí a Ràdio Pineda per aquest programa i aquesta quarta setmana de la lluita contra el càncer.
Nosaltres avui ens volem fixar en aquesta entitat, la Fundació Joan Petit, però primer de tot, Santi, ens agradaria que, ja que comença la quarta setmana de la lluita contra el càncer, que ens la introdueixis, perquè de fet comença avui.
Bé, de fet és la nostra obligació contribuir amb aquesta setmana de civilització, amb aquest acord a nivell de país i a nivell internacional. Avui és el dia mundial contra el càncer.
però el dia 15 és el dia mundial contra el càncer infantil. Per tant, ens dona aquest marge de 10 dies per seguir sensibilitzant, per demanar a la gent que d'alguna manera pugui donar suport, que no se senti sola, que se'n vegi afectada, la formació de grups, la possibilitat de participar en activitats que poden contribuir...
de vegades a la recaptació de fons per d'alguna manera fer prevenció i fer detecció precoç perquè és un mal que viu amb nosaltres i malgrat els avenços que s'han fet en detecció precoç i la reducció de la mortalitat en sentit global, encara tenim dades
que són preocupants i que són de fàcil a entendre, com per exemple el manteniment de factors de risc o l'augment del càncer en les dones per al fet de la incorporació al debat, que és una cosa molt bàsica però que està superdemostrada. Però després hi ha molts altres tipus de càncer que amb línies d'investigació i amb noves proves que s'incorporen actualment poden facilitar la detecció precoç, com per exemple avui en podem parlar,
del càncer infantil a través d'unes experiències que es fan a la Vall d'Hebron sobre biopsia líquida, de la que la Fundació Amics de Joan Petit, d'alguna manera, en té una part de culpa perquè ha contribuït amb el seu finançament.
Per això ens volem fixar avui en la Fundació Joan Petit, Gemma, per qui no us coneix, i abans d'aprofundir una mica, com explicaríeu què és la vostra Fundació, en poques paraules?
El títol ja ho diu Amics, Amics Joan Petit. I això ho diu molt. O sigui, el Joan Petit és la base d'aquesta fundació. Un nen que es va posar malalt, va patir un càncer, va ser diagnosticat i malauradament no va tindre cura. I llavors tots els amics del Joan Petit...
vam començar a... Bé, més que res, la idea era fer divulgació, donar a conèixer, perquè el càncer ja costa, però el càncer infantil costa molt, parlar-ne, bàsicament. I d'aquí és una mica la idea d'amics, partint de la base de l'hoquei, que és el que hem parlat abans, i una mica entre els amics del Joan Petit i la majoria aficionats a l'hoquei va néixer
el Joan va dir, no m'hi ha de ser fundació ni molt menys. O sigui, ens hem anat trobant amb això a mica en mica durant aquests anys, no? I ens hem anat fent una mica més grans, no molt, perquè jo sempre dic que som una formigueta de les fundacions, som molt petits, però el que fem intentem fer-ho bé.
Una formigueta, però Déu-n'hi-do la tasca que feu i totes les activitats i tot el que heu aconseguit en xifres per recerca, com ara ens avançava en Santi. Clar, neix d'una història molt personal, al darrere de la mà de l'hoquei. Explica'ns una mica com va anar tot això, què té a veure l'hoquei aquí, qui és en Joan, petit...
A veure, el Joan Petit, el seu pare, jugava a hockey bé, encara hi juga amb els veterans a hockey patins, i en Joan, el seu fill, també jugava. Malauradament va patir un càncer i ell no va poder fer els partits. Ell volia fer un partit com el seu pare, amb àrbitres de veritat, amb porteries de veritat i amb una pista de veritat, no una cosa d'entreno.
I d'aquí va vindre la idea, quan en Joan ja no hi va ser, de fer un petit homenatge a tots els nens que estan als hospitals, que no podien jugar en aquell moment cap partit, ni d'hoquei, ni de bàsquet, ni de res. I la idea era aquesta, aportar aquesta dedicació, aquest...
per aquesta mainada. D'aquí vam començar l'any 2001 fent el Palau Blaugrana el primer torneig Joan Petit, que eren sis equips, i el 2025 vam ser quasi 40 equips, o sigui, vam reunir quasi 400 mainades. Criatures de diferents clubs de tot arreu de Catalunya i per d'Espanya també venen.
el torneig Joan Petit. Ara ja és un referent del torneig d'escoletes i, a més a més, és un torneig referent perquè és un torneig solidari, com no n'hi ha cap altre a Catalunya. Per tant, per nosaltres és molt important. En Joan no jugava a hockey, no va poder fer mai un partit de veritat, però aquests nens fan un partit...
per a en Joan i per a tots els que no el podran fer mai. Aquesta era la idea. I la veritat és que tots els nens que venen al torneig saben on van. I els hi han explicat, perquè una de les activitats que hi ha és que han de portar un dibuix que han treballat a casa seu o a l'escolet.
o a l'escoleta, i els expliquen on van. I han de portar un dibuix, i després els exposem tots els dibuixos. I ells saben qui és el Joan Petit, i això per nosaltres és molt important, que sàpiguen quin és el projecte, per què van a jugar, i per qui van a jugar aquell dia. Això és importantíssim. Quan tu, Gemma, veus tots aquests nens que estan allà a la pista, i que...
entenen, no?, que han treballat, han entès, no?, per què hi són, també, quin sentiment tens, de quina vivència és aquesta vostra, no?, teva i, vaja, i d'aquest entorn del Joan Petit, no? Ostres, és superxulo. O sigui, jo et puc dir que fa poc anàvem per Girona i se va parar una família i el nen va dir, és el senyor del Joan Petit.
Aquest nen havia participat al Joan Petit i se'n recordava d'en Joan i se'n recordava d'ho bé que s'ho havia passat aquell any, aquell dia de festa. Realment és una festa i és un goig participar-hi per ells i per les famílies i per nosaltres, evidentment. Sí, sí.
Clar, si el càncer és dolorós, quan estem parlant de càncer infantil ja no hi ha paraules, ningú gosaria dir-les, però vosaltres també parleu de normalitzar el càncer infantil. Què voleu dir? El tema és que quan tu estàs malalt sembla que aquella mainada ja no pot fer la seva vida normal. No, nosaltres vam intentar amb en Joan que ell fes el seu dia a dia, que anés a l'escola.
que si aquell dia teníem natació i havíem sortit de químio, anàvem a natació, perquè encara es trobava bé, d'aquí dos dies potser no, però aprofitàvem aquell dia. I si podíem posar els patins, doncs els posàvem. O sigui, era una manera de fer el dia a dia, cada dia de continuar tenint relació amb els seus amics de l'escola, amb els seus germans, perquè, clar, estem malalts, encara ens quedem a casa, al llit, a l'hospital, ostres, ja passem moltes hores fent això. No, intentem fer...
la seva vida que faria cada dia, ja sabem que no serà la mateixa, però una mica una sí, no? Nosaltres entràvem a fer radioteràpia amb patins. Anavem a fer radioteràpia amb patins. Per què? Doncs perquè li feia il·lusió a tots, a ell i al seu pare, i era una manera de fer exercici, de normalitzar el que feia, el joc que ell tenia, portar-lo a l'hospital. Mira, és una altra manera de veure les coses, també.
Això és l'Hospital de Sant Pau? Sí, l'Hospital de Sant Pau estàvem, sí. I això també, no sé, us ho deuen preguntar, no?, perquè és tota una lliçó pensar en aquesta normalització. A mi em va cridar l'atenció, no?, però hem de tenir aquest xip, no?, aquests nens estan allà, no?, i és una realitat i han de fer el que fan a la mesura que es pugui, no?
Anava a l'escola. Jo és que al principi perdíem moltes hores anant a Barcelona per fer una analítica i tornar. Jo vaig dir, això no pot ser, no podem perdre un dia d'escola per fer una analítica.
Vam fer contactes, al final li treia la sang jo i la portava al laboratori de l'Hospital de Blanes i quan me deien els resultats decidíem si l'endemà passava amb químio o no. Però aquell dia havia anat a l'escola, no havíem perdut. Clar, jo t'estic parlant de fa molts anys, de fa pràcticament 30 anys enrere. Ara tot això ha canviat molt, però sí que és important fer el dia a dia normal, per ell, per la família, pels germans, en general, per tothom.
És una cosa que veig jo així. Potser hi ha altres persones que no ho veuen així. Però segurament jo crec que és un missatge que si s'escolta i arriba, doncs també ajudes altres famílies que puguin tenir aquesta vivència i no saber ben bé què haig de fer. Jo m'hi pregunto que en molts moments un deu pensar i ara què puc fer perquè estigui al màxim de bé. Vosaltres, clar, tot això...
una vivència...
familiar, acaba sent un projecte col·lectiu, passant els anys que passen. Abans en Santi em parlava, acoregeix-me, Santi, però que les xifres que teniu com a fundació són petits, com el Joan Petit, però molt grans, perquè aconseguir un milió d'euros en tots aquests anys, en la suma dels anys. Hem recaptat, hem donat més d'un milió d'euros en recerca.
Aquest últim any vam fer 99.000 euros a l'Hospital de Vall d'Hebron, a l'Institut de Recerca, per dos projectes que estem treballant, i 34.000 euros per l'Hospital de Sapau per un altre projecte de fisioteràpia.
Per què en parlem avui especialment i en un dia com avui, a part d'aquest dia mundial? Doncs òbviament perquè aquí en tot aquest calendari d'actes hi ha una presentació
que fareu un acte de presentar aquest llibre Culleres que cuiden, que és preciós. Veureu imatges, us ho prometem, perquè també per traslladar-vos les imatges. Explica'ns què és aquest llibre tan i tan bonic.
I tan pràctic i tan útil. Mira, Culleres que cuiden era una idea que portava molts anys pensant-hi, perquè l'alimentació, si la nutrició és bàsica per a tots, i més quan estàs malalt o qualsevol malaltia és important. Sí que ens vam trobar, com totes les persones que tenen tractament de càncer, que tens un seguit de seqüeles...
que t'afecten, com poden ser aftes vocals, poden fer aquells gusts metàl·lics, pot ser el restrenyiment, diferents patologies que t'afecten. I això al dia a dia, quan t'hi trobes, l'alimentació et canvia.
I volíem, al trobar-nos, ajudar a la part aquesta. I ens va costar, vam trobar al final una nutricionista, la doctora Enriqueta Barahona, superbé, molts col·laboradors, la Pilarín que ens va fer les il·lustracions...
I vam aconseguir un llibre que per nosaltres és molt didàctic, explica molt bé el que és, però senzill, què és el càncer, aquestes patologies que ens afecten arrel del tractament i la recepta de petites receptes pel dia a dia que es poden fer fàcilment a casa i que ens ajuden a eliminar
aquest gust metàl·lic que ens alivia en aquesta part. Això ens va costar molt, sí que és un llibre molt xulo, és molt treballat, però el resultat pensem que és molt bonic, perquè a part de tindre un llibre que és com dos llibres, a part de tindre un llibre que hi ha totes les receptes per ajudar al dia a dia de la nutrició de la gent malalta amb càncer o per qualsevol malaltia, pot ser també,
Tenim un altre llibre que ens han regalat cuiners de renom, com pot ser la Carme Ruscalleda, el Germán Roca, el Raül Balam, la Fina de les Cols, i ells han aportat, ens han regalat una recepta, que la podem fer a casa, si en tenim ganes, i la veritat és que és molt bonic, a part que ens inclou una xerranca que ens explica bàsicament el que és l'alimentació, la base de l'alimentació. Estem molt contents.
I aquest llibre, que són dos llibres en un, amb una enquadernació preciosa, amb aquest joc de la xerranca, tot il·lustrat per la Pilarín Vallès, aquesta petita joia, és una joia solidària, i amb la qual tots també podrem col·laborar, perquè tindrem dues presentacions, dues presentacions que vosaltres també heu volgut que això sigui present, Santi, tant a Pineda Centre com a Poble Nou. Dos actes.
Pensem que és una oportunitat i ho hem d'intentar traslladar a la comunitat. Abans deies el tema de la normalització del càncer, no? Jo anava a dir, si em permeties, de dir la normalització de l'alimentació, no? Entre cometes, no? Perquè sempre hi haurà uns límits, però clar, perquè el nen estigui malalt i una família que no estigui ben informada acaben...
amargant, com aquell que diu els dies de la personeta que està malalta, doncs no, s'han de trobar les alternatives per donar-li gust a les coses, als aliments i a la vida. I et dona moltes idees. L'altre, el tema de l'activitat física, un dels projectes que d'alguna manera han col·laborat en finançar en Sant Pau és precisament no perdre de vista la necessitat d'entrenar
de fer rehabilitació a l'hospital, rehabilitació a domicili, de rehabilitació en qualsevol cas, perquè la persona que està passant un procés de malaltia, malgrat totes les teràpies agressives que hi ha, ha de seguir alimentant-se, ha de seguir movent-se, ha de seguir tenint molta estima per part dels que té propers. Per tant, el llibre que nosaltres també hem tingut oportunitat de veure és que diu, no te'l pots quedar, això s'ha de mostrar.
De fet, el que voldríem seria que es comercialitzés perquè es pogués vendre a tot arreu perquè realment el compraríem. L'altre dia tenim una reunió de coordinació amb la direcció del CAP i es van quedar allà parades i diuen, nosaltres en volem un per passar-lo a pediatria. Hem de negociar la possibilitat que també el puguem tenir per donar-los.
Doncs ja us avancem que el dimarts 10 de febrer serà la presentació a la Biblioteca de Poblenou, a la tarda, a dos quarts de sis, i el divendres 13 de febrer a la Biblioteca Serra i Moret, també a dos quarts de sis. Seran dues ocasions per això que avui us estem explicant, que ho pugueu veure, que coneixeu també aquest
gran projecte de la Fundació i aquest llibre que una mica ens permet col·laborar també amb aquesta Fundació.
Ara parlarem de tots els actes, no ens volem deixar res, Gemma, però... Un apunt de l'esport, perquè això que deia en Santi, tu també m'ho has comentat, la importància d'això, per exemple, en el cas de l'hoquei, però deies l'esport que sigui. Quina importància, quin valor té, què aporta aquí? L'esport aporta...
Moltíssimes coses. A part de valors i de l'exercici físic, que això és segur, a nosaltres ens va portar l'ajuda, també, com deia el doctor, a normalitzar la vida d'en Joan, en aquest cas. Els nens que estan en tractament,
Estan molta estona quiet. És més, aquest projecte que estem fent amb Sant Pau, de recerca, és un projecte, per nosaltres és bàsic, és molt important. Portàvem molts anys darrere d'ell per tirar-lo endavant pel fet aquest, de tindre l'esport com a base.
Quan tu estàs molt de temps postrat al llit, quan tu estàs quiet, la musculatura es deteriora, el cor també tens problemes de cor, tens problemes de pulmons... Hi ha molts nens que han tirat endavant, que han fet trasplantaments de mèdula òssea, però amb el temps hi ha hagut estudis que aquests nens tenen problemes de cor quan són adults. Què volem nosaltres? Que aquests nens siguin adults curats i sants, que no tinguin aquest problema.
Per tant, aquest programa que tenim a l'Hospital de Sant Pau, el que marca és que abans del tractament, durant i després, a aquests nens se'ls fa un programa físic i uns entrenaments dins del seu nivell, i aquests nens surten superbé. O sigui, no han perdut ni massa muscular,
els ossos estan reforçats, el cor està bé, i això per nosaltres és important, o sigui, és el que dèiem, l'esport, l'important és això, mantenir perquè et manté com a persona. I, evidentment, la companyia que fas amb la gent que fas esport, això és molt important també.
Doncs un missatge també importantíssim que, vaja, també... I ara passem a parlar també amb la Mar perquè tenim tots aquests actes i tots són també importants i que s'han de posar en valor, però Gemma, jo també en un dia com avui, no? I què creus que és més important? Què hauríem de pensar com a societat? Què hauríem de recordar sobre el càncer infantil? Quin missatge ens voldries dir que ens quedés?
És difícil, però hem de tenir clar que sense recerca no hi ha vida. O sigui, en el càncer, que es tracta del càncer, sota en el càncer infantil, que és com a malaltia rara, no es considera com a càncer, perquè és molt minoritària. Per tant, és recerca, recerca i més recerca.
Els actes a Tineda amb aquest lema també recolza, et recupera, et resurgeix, també amb aquesta frase, amb una inauguració d'aquesta setmana de la lluita contra el càncer que s'ha fet aquest matí, Mar, què ens pots explicar d'aquesta arrencada? Exacte, doncs avui hem donat el tret de sortida a la que ja és quarta setmana d'ajuda contra el càncer,
Ens han acompanyat totes les senyores del Cali del Cor, que com que sabeu és aquesta entitat que fa els cors que ajuden a les pacients de càncer de mama a paliar una miqueta el tema del dolor. I aquest llaç ja fa dos anys que ens el van dissenyar elles, el van cosir elles...
I estem orgullosos i el pugem allà a la façana de Can Comas i avui està estirat i ens acompanyarà durant uns dies. Molt bé, sobretot aneu a veure-ho, aquest cor. Nosaltres aquest matí hem arribat que ja s'havia fet l'acte, hem vist el llaç allà. I sobretot animem a tothom a fer-ho. En una setmana que també feu xerrades de prevenció, d'informació...
Tot això ho heu preparat juntament amb l'àrea bàsica de salut. Exacte, amb l'àrea bàsica de salut i on colliga, també ens ha ajudat. I la idea és que hem posat en comú els tres quins són els punts que veiem que serien interessants a treballar, o a divulgar, o a sensibilitzar, o a prevenir. I llavors hi ha xerrades sobre nutrició, per exemple, demà a la tarda, una que farà el nutricionista,
Una altra que es farà a l'associació Van del Temps sobre l'exploració per la detecció del càncer de pit, per exemple, o activitats, per exemple, que a entitats, com per exemple el Van del Temps, l'associació de dones pinadenques, l'associació Corriols o l'associació de marxa nòrdica i benestar, ens han ofert per dissenyar una miqueta i moblar aquesta setmana, no?,
Nosaltres considerem molt important que siguin les mateixes entitats que s'assumin a aquest carro. Perquè fan aquesta xarxa que moltes vegades hem parlat de suport en moments de malestar i que és aquesta xarxa la que ens ha de sostenir. I que totes o que algunes d'elles vulguin formar part d'aquest procés i dir, doncs mira, nosaltres farem això.
Doncs ja és de... Jo estic supercontenta i molt bé perquè, bueno, doncs podem arribar a més gent, això d'entrada. Ells tenen una sèrie d'usuaris i de gent que... Podem arribar a molta gent. I a part, doncs, és una mica a contribuir a aquesta xarxa, eh?
Tenim aquestes xerrades, nutrició i càncer, que serà demà al centre cívic, demà a la tarda. Tenim la xerrada prevenció del càncer de pit dimarts vinent, en aquest cas a la seu del Banc del Temps, aquí a Pineda Centre. També aquestes activitats que ens comentaves, també hi ha la marxa nòrdica, una manualitat commemorativa de l'Associació de Dones, una gincama,
Per Pineda. L'associació Curriols ens ha proposat una gent que va per Pineda, sortirem de la plaça Amèlies, i ens han proposat això, fer tot un recorregut caminant pel municipi i fent paradetes explicant-se coses. Sobre la marxa nòrdica també, i està molt demostrat que la marxa nòrdica és una pràctica molt recomanable per persones amb tractament,
I també la persona que ens ho fa té un ampli recorregut a monitoritzar persones que estan en tractament del càncer. I també això serà aquest diumenge, 8 de febrer al matí. Qui no tingui pals, no patiu. Nosaltres portarem bastons de marxa nòrdica, per tant, cap problema. I també l'associació de dones Pinedenques ens proposa una manualitat, també molt interessant,
a Can Comas, el dimecres 11 de febrer. I per acabar, amb motiu també del Dia Mundial de Càncer Infantil, doncs una pel·lícula. Anem al cinema, apunteu, eh? El 15, diumenge 15. Sí.
Tenim l'acostum d'aquestes setmanes acabar-les amb una pel·lícula, una obra de teatre, alguna cosa més escènica i tal. Llavors hem triat una pel·lícula d'en David Verdaguer, que és uno para todos, i la idea és que veiem conjuntament aquesta pel·lícula i que la disfrutem tots. Per què heu triat aquesta pel·lícula?
L'argument és la història d'un professor que comença a ser el tutor d'un grup i en aquest grup classe hi ha un nano malalt de càncer que torna a l'escola després d'un període d'haver estat absent. I sembla ser que els companys no l'accepten del tot. I ell se les ha de manegar per tornar a dinamitzar aquest grup.
Uno para todos en una projecció en què també l'entrada és gratuïta, però serà una manera també de donar suport a la Fundació. Exacte, perquè l'entrada és gratuïta, per tant, l'hem de reservar tots a través de la pàgina web d'Auditori.cat, però no té cap cost, i llavors a fora posarem una paradeta amb productes de merchandatge de Fundació Joan Petit per qui vulgui aportar la seva donació o el petit gra de sorra.
Doncs tot això en aquesta setmana de la lluita contra el càncer, que arriba a la quarta edició i en la qual ens fixem en el programa d'avui, afegint-nos des de Ràdio Pineda, com sempre fem en aquestes setmanes, afegint-nos en aquest programa i també en el programa de la setmana vinent en què entrevistarem...
la doctora de l'àrea bàsica de Salut, també tindrem testimonis, tindrem amb nosaltres l'Àngelica Guerra, que l'hem tingut alguna vegada aquí també al programa, i jo voldria també un missatge per acabar de la Gemma, que et tindrem en aquestes dues presentacions que fareu d'aquest llibre i que també tindrem l'ocasió de conèixer-vos personalment, avui us volem que us coneguin a través de la ràdio, però també...
de venir-vos a veure, ja m'explicaràs, presentaràs també aquest llibre. Sí, sí, sí, això ho farem, vull dir, estarem presents el dia 13 a la biblioteca. Santi, i vosaltres, des de tota aquesta organització, un missatge també per tothom, per acabar el programa.
ens repetiríem amb els missatges que tradicionalment hem de fer cara a la població general que es cuidi, que tinguin bons hàbits, que quan tinguin algun símptoma que no dubten d'anar al metge quan abans millor, i un crit especial a les administracions supramunicipals d'alguna manera per invertir, invertir i invertir, d'acord?
I a partir d'aquí, aquesta setmana, aquesta organització, el contacte amb la Fundació Joan Betit ens ha donat un plus de sensibilitat perquè dius, són gent de casa, els tenim aquí, al costat. I entres a la seva web i mires tota l'activitat que ha fet i no tens canses de llegir, és que són ja molts anys i la veritat és que dona molt de gust, dona suport.
Doncs aquí has fet tres missatges. Aquest de cuidem-nos, aquest de la importància de la recerca i aquest de la proximitat. Joan Petit, que són de casa nostra i que avui els hem volgut tenir aquí a Ràdio Pineda. També moltíssimes gràcies per la feina que feu per compartir-la avui a la ràdio.
I de veritat, emplacem a tothom aquestes activitats que fem durant tota aquesta setmana a Pineda i aquestes dues presentacions d'aquestes culleres que cuiden. Em deixava només dir una cosa que se m'ha oblidat, que en Gatxauvet també s'ha sumat a la setmana de lluita contra el càncer. Durant aquestes dues setmanes es farà una activitat solidària.
Doncs queda dit també, important, que hi siguem tots d'una forma o altra participant. Moltíssimes gràcies a tots tres, Marla Torres, Santi Massip i també a la Gemma per ser amb nosaltres. Moltes gràcies per convidar-nos. Gràcies a vosaltres.
Són les dues notícies.
Avui es dona inici a Pineda de la setmana de la lluita contra el càncer, amb activitats informatives també de sensibilització. La programació inclou xerrades, accions divulgatives, també propostes comunitàries, amb la participació d'entitats de Pineda, però també de la Fundació Joan Petit de Nens amb Càncer. També amb la penjada del llaç a Can Comas, o també amb exposicions a les biblioteques municipals.
També el programa de Ràdio Pineda, Pineda es mou, està dedicat a la presentació de la setmana també de la Fundació Joan Petit. Aquest programa el podeu recuperar a radiopineda.cat.
Pineda ha estrenat avui dimecres l'oficina mòbil de la Policia Nacional per tramitar el DNI i el passaport. Pineda compta, per tant, a partir d'aquest mes de febrer amb aquesta oficina d'unitat mòbil de la Policia Nacional que permet fer aquests tràmits. S'instal·la davant de la policia de Pineda i funcionarà com una unitat itinerant. És una furgoneta equipada amb tots els sistemes necessaris. Aquesta furgoneta serà a Pineda cada dimecres. Si voleu demanar cita, ho heu de fer a través de l'Ajuntament.
La diputada Candela López serà divendres a Pineda per abordar temes relacionats amb la mobilitat i les afectacions del litoral. La coordinadora nacional dels comuns, diputada al Congrés, Candela López, visita Pineda, com diem, aquest divendres. Estarà acompanyada del regidor portaveu dels comuns de Pineda, Marcos Ortega.
Els maduixots se renova en la Junta i el seu nou president és ara Jan Serra. Ha celebrat la seva assemblea ordinària a Palafolls. 50 socis hi han pres part i han aprovat per unanimitat tots els punts a l'ordre del dia. Els maduixots reprenen els assajos el dia 20 de febrer.
I recordeu que es farà la cursa de la dona Pineda amb més de 2.000 participants previstos. La cursa es farà l'1 de març. El recorregut és de 5 quilòmetres. Es podrà fer corrent o caminant. La sortida serà a Can Chauvet. Recordeu que es farà, com diem, el dia 1 de març.
L'associació cultural Mare Nostrum vol acostar la música a tots els públics amb la nova edició del cicle de concerts. Com diem, l'objectiu, fer música ben diversa. El primer concert aquest diumenge a les 12 del migdia a l'Escola Sant Jordi. El preu de l'entrada, 5 euros pel públic i gratuït pels socis de l'entitat. Aquesta primera actuació anirà càrrec de Pep Romaguera i Nora Idañez Ibudell.
També destaquem que el judoca Jesús Álvarez, del club de judo Pineda, ha participat al campionat d'Espanya que s'ha disputat a Pamplona. El judoca ha aconseguit la medalla de plata, s'ha mostrat molt satisfet del resultat i ha dit que això reflecteix tota la feina, constància i sacrifici fets durant molts mesos.
I recordem una vegada més que el Centre Excursionista de Pineda organitza l'esquiada popular a la Molina. Serà aquest diumenge, dia 8 de febrer. Se sortirà de Pineda i a un autocart amb 60 places disponibles. Tota la informació la trobareu avui a radiopineda.gat.
Hi ha el temps que ve marcat avui per un dia força variable, però també amb algunes estones de sol, sobretot aquestes properes hores i també dies. Demà tindrem també un dia força ennublat, no acabarà de fer net. I és que la setmana serà força variable en conjunt. Passen cues de front que ens afecten també una mica la línia de la costa. Les temperatures es mantenen estables. Més informació d'aquí a una hora.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Respectable! Respectable! Respectable! Respectable! Respectable! Hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey, hey
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
He sortit de casa amb el meu millor vestit i els he parlat de tu a quasi tots els meus amics.