Avui parlem d'un tema de salut pública que preocupa cada vegada més a famílies i professionals sanitaris, l'obesitat infantil.
L'obesitat infantil és una realitat complexa que combina factors socials, emocionals, nutricionals i també d'estil de vida, i que requereix una mirada global i experta. Per això, al llarg del programa, conversarem amb professionals que treballen directament sobre el terreny. Ens acompanya la doctora Campos, que és metgessa del Cap de Pineda, que ens ajudarà a entendre les causes, riscos i conseqüències d'aquesta problemàtica en infants i adolescents.
També amb nosaltres, Elisabet González, infermera referent d'Obesitat del CAP, que ens parlarà de l'acompanyament que es fa a les famílies i del paper fonamental dels hàbits. A la segona part, per completar aquesta mirada, entrevistem Laia Asso, que és la coordinadora del programa de prevenció i abordatge
de l'obesitat infantil a Catalunya. Ens explicarà com s'estan articulant les estratègies a nivell de país i també estratègies que arriben a Pineda. Avui, l'obesitat infantil al Pineda es mou. Pineda es mou amb Maria Josep Hernández.
Com dèiem, en començar aquest mes de març es comemora el Dia Mundial de l'Obesitat Infantil i per això ens hem volgut fixar en això i per això saludem al programa la doctora Marta Campos. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Ella és la referent d'obesitat del cap de Pineda.
I també tenim amb nosaltres la Eli González, infermera. Què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Elles dues que treballen en equip i, a més, la Marta Campos és la referent en obesitat infantil. I per això volem, doctora, preguntar-te per aquesta qüestió, no? Primer, com es detecten aquests casos a consulta?
Bé, els nens sempre tenen que tenir una revisió anual o mensual, depèn de l'at del nen, i en funció del seu IMC ja es va veient, doncs, que pot tendir a ser obert, no? I a partir d'aquí, doncs, aquest és un dels ítems que seguim molt.
A més, el perímetre abdominal també es pot revisar. I els percentils, no? Un percentil vol dir els tant percent de nens que tenen aquest pes a la seva mateixa edat, no? Clar, i de petits, llavors, clar, són petits, però quan abans es comenci a treballar, no? Perquè entenc que no s'agafa el nen o la nena i ja diu, mira, posem a règim, no? No és això ben bé, no? No.
Els nens no s'han de fer règims. Els nens el que s'ha de fer és introduir-los una dieta equilibrada, baixa en sucres refinats, i que el nen des de petit entengui que no tot són les xotxes, la xocolata...
i incentivar-los sempre a intentar que els esmorzars o els berenars siguin amb aliments nutritius com pot ser una peça de fruita.
La família, quin pes té aquí? La família és importantíssim. És a dir, la família ha de ser molt conscient d'aquest problema i intentar que els àpats siguin menys fregits, menys menjar ràpid, menys McDonald's com per...
McDonald's, Burger King o què sigui. Menys menjar ràpid com a premi. Avui el dissabte tenim el McDonald's. I també el fet d'intentar que l'esmorzar que porti al col·le
sigui més nutritiu, que no vol dir que no sigui maco o no sé com dir-te. Sí, que es pot fer atractiu, no? Exactament, això, atractiu, no? Que no vol dir que no sigui atractiu, és a dir, potser en lloc de posar-li una poma sencera i trista, doncs potser posar-li una mica de poma i dues galetes, no? En lloc de posar tot l'esmorzar de paquetes, no? Paquetes de galetes, perdó. S'entén, s'entén.
Clar, perquè és una mica, també, eines, no?, que hem de donar als pares i mares perquè, igual, mira, això que has dit, ara, jo no ho havia pensat, dic, per exemple, combinar, no?, o sigui, que hi hagi... Perquè, clar, són nens i nenes, encara no parlem de prohibir, no?, sinó hi ha una cosa estricta de salut, no?,
Si no hi ha algú estricta que un endocrí o el seu metge no ho consideri, el que s'ha de fer és fer el tractiu al menjar. És a dir, des de ben petit, ensenyar-li que l'alimentació pot ser molt variada, pot ser molt bona, i intentar-li sempre anar-li oferint aliments que vagin provant, que vagin dient això m'agrada, això no m'agrada...
que no es basi només en hidrats de carboni i sucre ràpid, sinó en verdures, hi ha milers de verdures i milers de condiments que el nen pot menjar sense cap problema.
Eli, també com a infermera, també ho comenteu amb les famílies, aquests hàbits saludables que poden funcionar en el dia a dia, no? Sí, sobretot també fomentar l'activitat física. És molt important que els nens aprenguin a fer les activitats fora de l'escola, a córrer... Aprendre a jugar, o sigui, una manera de jugar, però amb l'exercici.
Que es moguin, no tot és el mòbil, les pantalles. En aquesta era que tot són les pantalles, és superimportant que els nens es moguin. Doncs avui ens fixem en això, ens fixem en el que ens explica la doctora Marta Campos, també la Eli González del Cap de Pineda.
Aquest dia a dia transmetre o explicar-ho a les famílies, suposo que... Vaja, també us deuen fer preguntes, no? O sigui, això com ho faig o... Perquè vosaltres al final també sou mares, també sabeu l'altra cara de la moneda, no? El nen o la nena que demana, no?
Jo crec que la consulta, tot és com molt... Has de fer això, has de fer un altre, però, o sigui, nosaltres, doncs, jo els heu donat un paper i els heu explicat les coses, però jo crec que és més el fet d'explicar-li exemples fàcils que puguin entendre, més que donar-li també la llista, que et dic, jo també ho faig, però...
És una mica promoure, doncs, això, no? Doncs els petits tips aquests i que també les mares, doncs, totes vagin una mica a la part, no? Perquè jo, els meus fills són petitons, la més gran té 4 anys i quan anem al parc, doncs, jo puc tindre la meva...
la meva peça de fruita o el que sigui, i la mare del costat té un paquet de galetes. Òbviament la meva filla no vol el que jo li dono. És una mica que tots anem a la part i sent conscients de la importància que et dona això, perquè...
És important saber que si un nen és obès, és molt probable que a la llarga també sigui obès. Per tant, totes aquestes patologies que estan involucrades amb l'obesitat, hipertensió, diabetis, artrosis, són coses que li podem evitar...
L'obesitat és un problema de salut pública, cada vegada afecta més població, però no hem d'oblidar que els nens són nens i que hem de posar-los uns objectius realistes, que ho entenguin bé. No has de posar-los a la consulta tota la informació plegada.
que es vagin amb unes pautes, amb unes directrius que siguin fàcils d'entendre. I mica en mica és un estil de vida. Sí, és un canvi. No és una imposició. És un canvi. I anem més o menys per això. Les dietes, ara mateix, els meus pacients, jo sempre els dic que són canvis d'hàbits ciètics. No és una dieta perquè no l'acabaran fent. I un nen...
no li fiquis una dieta perquè no te la seguirà. I a més que són nens, com ha dit l'Eli, i els nens són nens i se'ls ha de tractar com a nens.
Doncs avui, gràcies a la Marta Campos, referent d'obesitat del cap de Pineda i també a la infermera Eli González, hem pogut parlar, aprofundir una miqueta en la qüestió de prevenir l'obesitat infantil i fer-ho amb bons hàbits que podem aprendre i practicar realment tota la família. Marta, Eli, moltíssimes gràcies i fins una altra vegada que vingueu aquí a la ràdio. A vosaltres. Gràcies.
Parlem amb Laia Assó, coordinadora del programa de prevenció i abordatge de l'obesitat infantil aquí a Catalunya, sota el nom POICAT. Què tal, Laia? Molt bé, moltes gràcies. Explica'ns una miqueta, en context, per començar, per què cal un programa específic com aquest per prevenir i abordar l'obesitat infantil a Catalunya, avui que se celebra precisament aquest dia?
Doncs, en primer lloc, la raó principal és que aquest és un problema de salut pública immens que arrosseguem des de fa molts i molts anys i les xifres, que ara mateix ronden entre el 30 i el 40% dels infants de Catalunya amb excés de pes tant que sigui necessari.
Per altra banda, també hi ha una qüestió important i és el fet que no és un problema senzill d'abordar, no és un problema que puguem demanar-li al sistema sanitari que hi faci front perquè està molt subjecte al que anomenem determinants socials de la salut. Per tant, vol dir que l'entorn té un impacte molt gran en les probabilitats que els infants i joves de Catalunya desenvolupin aquest excés de pesa.
Per tant, vol dir que es necessita alguna estratègia que engrani els diferents actors de l'àmbit comunitari per poder avançar i per poder realment prevenir d'una manera més efectiva l'obesitat infantil.
Bé, veiem amb aquestes dades i amb aquestes estadístiques que comentaves, creixents cada cop més a Catalunya, la necessitat d'un programa com aquest, però per la gent, els oients de Ràdio Pineda, com explicaries de manera senzilla què és aquest programa de prevenció i abordatge a l'obesitat infantil, sota el nom POICAT, de forma resumida, i què el fa diferent d'altres iniciatives que es puguin assemblar?
Doncs el podríem explicar dient que és una estratègia que el que busca és promoure canvis, provocar canvis en l'entorn on viuen els infants i les famílies perquè prendre bones decisions en salut el resulti més senzill.
És a dir, no es posa el focus únicament en allò que han de fer aquestes famílies i aquests infants per cuidar-se, sinó que s'intenta que també sigui plausible, que sigui senzill, que es pugui fer. És a dir, ja no diem només hauríem de menjar tantes racions de fruites i verdures, sinó que procurem que hi hagi un excés.
aquesta alimentació i el mateix amb l'activitat física. No ens conformem amb dir s'ha de fer o s'ha de procurar que els infants facin cada dia una hora d'activitat física moderada o intensa al dia, sinó que busquem que tinguin a disposició espais verds per fer-ho, que puguin assistir a activitats extraescolars, etcètera.
Aleshores, una mica el focus d'aquest programa es posa en l'entorn i això és el que el fa diferent. No anem només a fer un algoritme pel sistema sanitari perquè pugui oferir la millor atenció a aquests infants i a aquestes famílies, que òbviament també és molt important, sinó que també anem a treballar amb tots aquells altres agents
que acompanyen infants i famílies, l'àmbit educatiu, l'àmbit social, treballem també amb els ajuntaments, per intentar que entre tots l'objectiu sigui compartit i puguem anar de manera progressiva provocant aquests canvis en els barris i en els municipis perquè, com deia, vagi sent cada vegada més senzill prendre aquestes decisions millors per a la salut.
Ara posem el focus en això que comentaves dels ajuntaments i dels municipis. No anem a centrar-nos aquí a Pineda, perquè després d'una prova pilota amb bons resultats al barri de la Mina, a Barcelona, el programa s'ha començat a estendre a 36 equips d'atenció primària de tot el territori, i entre aquests està Pineda de Mar. Quin paper tindrien les escoles, les entitats i l'Ajuntament en el desenvolupament d'aquest programa aquí a Pineda?
Doncs, com deia, és importantíssim aquest paper i que puguem treballar de manera molt conjunta. Quan hem estat tant a Pineda com a la resta de municipis on ara s'està desenvolupant el Poicat, doncs ens hem trobat que realment es fan moltíssimes coses, tant de prevenció com d'abordatge de l'obesitat, es fan tallers, es fan programes, es fa molta cosa...
però moltes vegades no està prou lligada, prou orquestrada, com en un únic fil conductor. Ens trobem que hi ha moltes iniciatives que fins i tot a vegades s'assemblen o van destinades al mateix públic, però no hi ha com una estratègia una miqueta més global. Aleshores, el que busquem és que l'àmbit educatiu, per exemple, quines qüestions que ens poden resultar
fàcilment comprensibles per l'impacte que poden tenir en els infants i especialment en aquells infants d'entorns més desafavorits. Doncs que totes les escoles facin el programa de revisió de menús escolars, és a dir, garanteixin uns àpats de la màxima qualitat, diguem-ne, nutricional.
que participin les escoles en el Pla Català de l'Esport i que puguin oferir algunes activitats, per exemple, a través dels plans educatius d'entorn per a aquelles famílies, per a aquells infants que tinguin menys oportunitats o que participin en el programa Fruit a l'Escola. És a dir, que es vagin promovent iniciatives que el que fan, en cert sentit, és això, és fer un entorn que és més generador de salut.
Per tant, gràcies a aquesta investigació previa sobre el municipi, aquests programes que es feien i que es promovien des de l'Ajuntament, tallers i els menús de les escoles, han sigut diversos criteris en els que heu fixat a l'hora d'escollir Pineda com un dels municipis pel desplegament inicial del programa, no?
Efectivament, Pineda, jo crec que té una mirada, en aquest sentit, molt promotora de la salut i molt integral. Crec que és d'aquests municipis que ha entès que a l'hora de generar aquests entorns hi cal tothom. I, per tant, ja hi havia com una molt bona base per treballar. De fet, una de les característiques del POICAT...
és partir de tot allò que ja es fa. No cal anar amb una recepta màgica, entre altres coses, perquè no existeix, sinó veure quines són totes aquelles iniciatives que ja es fan, que ja funcionen, o a vegades que amb algunes modificacions es poden fins i tot millorar o enfortir, o a vegades avaluar, perquè ens cal avaluació, i anar relligant tot això per convertir-ho en una estratègia de municipi.
però reitero que Pineda ja tenia molts elements per tenir un camí iniciat amb aquesta línia i amb aquesta mirada. Bé, i ja no només són aquestes iniciatives que ja es feien al municipi, sinó també aquests menys escolars que dèiem i totes aquestes promocions de la salut, com bé comentaves, però centrar només en els centres de salut, com funcionarà l'acompanyament individual a infants i les seves famílies des d'aquests centres d'atenció primària?
Doncs mira, el que procurem, nosaltres no hem elaborat un protocol concret i exacte que sigui replicable a tots els centres d'atenció primària, perquè entenem que tots ells atenen poblacions que poden ser diferents, també tenen equips professionals que tenen experteses diferents,
però sí que hem proposat alguns ingredients amb alguns elements comuns que hauria de tenir qualsevol protocol, qualsevol programa d'acompanyament d'aquests infants i famílies. Una de les qüestions que em sembla més important és que tinguin perspectiva intercultural.
perquè hem dit que els determinants socials influeixen moltíssim en aquestes probabilitats de desenvolupar una obesitat, un excés de pes, i per tant no és casual que en entorns amb molta vulnerabilitat hi hagi més prevalència, hi hagi més infants,
amb obesitat. Per tant, també ens trobem que en aquests entorns hi ha més població no vinguda i que tenen les seves costums i tenen tota una sèrie de circumstàncies que fan que aquest acompanyament hagi de ser plantejat amb aquesta perspectiva intercultural. També ens trobem, per exemple, que l'estigma del pes...
Aquesta percepció social que tenim tots i totes i que és tan estructural sobre les persones que viuen o que pateixen o hesitat, està molt instaurat i que dificulta que aquest acompanyament pugui ser un bon acompanyament. Per tant, intentem que aquest acompanyament estigui, per una banda, tingui perspectiva intercultural, però també...
que es garanteixi al màxim que sigui lliure d'estigma del pes. I, per altra banda, també de cara als equips d'atenció primària, una qüestió que plantegem i que creiem que és una gran oportunitat és situar la prevenció de l'obesitat en la primera etapa, en la més primerenca, aquella etapa que la ciència ha anomenat els mil dies d'or, que és aquella etapa que s'inicia
a l'inici de la gestació, quan comença l'embaràs, i que va fins als dos anys de vida. Per tant, inclou tota l'etapa d'embaràs, inclou la lactància materna, inclou la incorporació de nous aliments. Per tant, aquests 1.000 dies d'or, que són una etapa que és una finestra d'oportunitat única
i és l'etapa que té més impacte en la prevenció, que també pugui ser una etapa en què es posi molt el focus des del sistema sanitari i s'aprofitin totes aquestes visites que es fan en el marc del seguiment de la salut, en el programa Creixer amb Salut, que es fa a tots els centres d'atenció primària de Catalunya, s'aprofitin molt per posar el focus
en fer molta educació per la salut i també acompanyament de les famílies en, per exemple, respectar molt les senyals de societat o de gana dels infants i en generar un entorn alimentari el més saludable possible en aquesta etapa tan primerenca.
Bé, ara, Laia Asso, coordinadora del Programa de Prevenció i Abordatge a l'Obesitat Infantil a Catalunya, també m'agradaria parlar una miqueta de quins canvis o impactes espereu veure al nostre municipi, aquí a Pineda, en els pròxims mesos o fins i tot anys.
Sí. Doncs per nosaltres, un dels primers reptes, després d'haver-nos reunit tant amb l'equip d'atenció primària com amb l'Ajuntament, com amb alguns altres actors dintre del municipi, justament passa aquest primer pas per enfortir aquestes relacions, aquestes aliances que ens han de permetre avançar plegats cap a aquest objectiu comú, que és la prevenció de l'obesitat infantil. Per tant, el primer que esperem veure...
és justament un augment, diguem-ne, del treball conjunt, per exemple, entre el centre d'atenció primària i l'Ajuntament. El nostre primer impacte pretén ser en aquest enfortiment de les xarxes que ens han de, després, en un segon temps, permetre posar en marxa determinades accions, com deia abans, amb la participació de diferents actors de l'àmbit comunitari.
Clar, aquest és un dels impactes que vol el programa Poica d'aquí a Pineda, però també a l'hora de vincular les famílies. Però com poden aquestes famílies implicar-se o aprofitar els recursos que oferirà el programa aquí al municipi?
Una manera que creiem que pot ser una bona manera per implicar és justament que des d'aquest àmbit sanitari, per exemple, i també des de l'àmbit social i educatiu, però especialment des de l'àmbit sanitari, es conegui tots aquells actius en salut, totes aquelles opcions que els infants i les famílies tenen a disposició per cuidar, per tenir cura de la seva salut. I, per tant, que es puguin recomanar, que es puguin acompanyar des de l'àmbit sanitari
i, evidentment, com deia abans, aquesta importància de tenir accés, com està passant en molts municipis, que s'intenta que aquelles famílies amb menys oportunitats tinguin algun tipus de beca d'ajuda per aconseguir poder tenir accés a activitats extraescolars o activitats esportives.
Per tant, aquesta xarxa el que permet és que els agents treballin d'una manera més coordinada i que, per tant, també tinguin un coneixement més profund de tot allò que es mou, de tot allò que hi ha a disposició i ho puguin traslladar a les famílies. Jo crec que una de les grans fortaleses del sistema sanitari i dels seus professionals és que desperta una gran confiança en famílies i també en els infants
I, per tant, si aquests professionals poden acompanyar, poden prescriure d'alguna manera totes aquestes activitats o aquests equipaments o aquestes rutes saludables o les activitats que sigui a les famílies, doncs és una molt bona manera de promoure la salut des de l'atenció primària.
Doncs ara precisament que parlem de les famílies i aquest missatge com de seguretat i de confiança, quin missatge final voldries transmetre a aquestes mateixes famílies sobre el programa de prevenció i abordatge de l'obesitat infantil a Catalunya? Doncs jo segurament el missatge pel qual optaria és un missatge que fem un viratge, canviem la manera d'acompanyar
l'obesitat infantil també de prevenir-la i apostem per un acompanyament lliure de tot prejudici que no responsabilitza en exclusiva les famílies d'aquesta prevenció i d'aquest abordatge de l'obesitat, sinó que el que fa és caminar al seu costat, acompanyar-les i intentar que sigui més senzill que puguin prendre aquestes bones decisions en salut.
Doncs a Ràdio Pinent hem parlat amb Laia Asso, coordinadora del Programa de Prevenció i Abordatge a l'Obesitat Infantil a Catalunya. Per tant, Laia, moltes gràcies per aquesta informació i per aquesta estona. Moltes gràcies a vosaltres, un plaer.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
L'energia!
Fins demà!
Són les dues notícies.
Les dones del Maresme estan més formades però en canvi troben més obstacles per accedir a la feina. Ho diu un informe del Consell Comarcal del Maresme que s'ha presentat on explica justament que a la comarca les dones representen el 50,7% de la població i disposen d'un nivell d'estudi superiors més elevat però en canvi tenen més atur i a més a més fins i tot treballen menys hores i en conseqüència guanyen també un sou més baix.
La diputada tornarenca Judit Oronjo de Junts demana que la C32, diu, deixi de ser una promesa buida al Parlament. Ha recordat que el territori no pot esperar més i demana un calendari i finançament concret per allongar la C32. Ha explicat que això ja s'ha aprovat i, en canvi, no es tiren endavant aquests treballs.
L'Ajuntament de Calella torna a oferir el servei gratuït de neteja de pintades a les façanes particulars i, destinant 30.000 euros, s'acceptaran sol·lícitos fins a esgotar el pressupost, una mesura que porta a terme l'Ajuntament de Calella fa força anys.
L'Ajuntament de Calella anuncia també que crearà un memorial dedicat a les antigues drassanes que hi havia a Calella, l'espai justament on fins ara hi havia el bar El Paso. La retirada d'aquesta estructura d'aquest local començarà el dia 15 de març. Forma part d'una remodelació que afectarà 800 metres quadrats. Com diem, l'Ajuntament ha anunciat la creació d'un espai de memòria dedicat justament a la construcció naval que hi havia antigament a Calella.
4 detinguts en un dispositiu policial en un bar de Blanes per tràfic de drogues. Així ho ha fet saber la policia local de Blanes. En total s'han identificat a 23 persones. Acumulaven més de 20 antecedents policials.
El cooperant Pinedenc Joaquim Burjons ha viatjat fins a Uganda per donar suport a diversos projectes socials. Un viatge de 10 dies que impulsa el monjo de Montserrat Sergi de Sís, nascut a Malgrat, instal·lat també al País Africà des de fa 4 anys. És el tercer cop que Burjons va fins a Uganda, on els religiosos gestionen una fundació destinada a impulsar la formació i el suport de les famílies vulnerables.
Borjón s'acompanya els alumnes d'escoles locals en diverses sortides i oferir xerrades i classes sobre la seva trajectòria professional. Aquest diumenge arriba la carxofada popular de la plaça de l'Esmèlia. Serà, com diem, diumenge. El xip ho té tot a punt per cuinar cap a 200 quilos de carxofes acompanyades d'una botifarra i també d'un got de vi.
Avui a Ràdio Pineda us parlem també d'alumnes de l'escola Horitzó que fan el seu primer podcast de ràdio. Preparen els mitjans de comunicació, el seu projecte i s'encarreguen dels continguts, les notícies, una entrevista, esports o bé de triar la música. Podreu escoltar aquest programa. Anem a l'escola demà dijous a dos quarts de dues a Ràdio Pineda.
Bon temps, ben bé fins divendres, però en canvi, el cap de setmana, sobretot dissabte, arriben algunes pluges que poden arribar també a tota la costa. Per tant, dissabte plujós, en canvi, diumenge, dia de núvols, però en principi ja no ha de ploure. Això sí, durant tot el cap de setmana, ambient molt fresc, fins i tot amb temperatures per sota del que tocaria per l'època. Més informació d'aquí una hora.
It's like a type of alchemy Introduce me to your best friend
Fins demà!
I can tell with you sometimes
Bona nit.
Energía positiva.
Tiempo, espacio y todo lo que ves son las sombras quizá que proyecta el Edén. Allí donde muere el orgullo hoy nace la fe. Yo creo en Dios. A mi manera. Hay más preguntas que respuestas en la aurora.
que candela algo sobrenatural. Hoy estamos aquí y mañana llano en la noche infinita, un destello de sol. Estar vivos es un misterio de ciencia ficción.
Bona nit.
Bona nit.
a mi manera. Hay más preguntas que respuestas en la aurora boreal. Y al despegar desde la tierra todas mis dudas
It's been lonely Trying to get your attention from a thousand miles away And you know me Always overthinking the worst possibilities Yeah, we both know In between you and me There's an ocean Cast away in a sea And it's frozen
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Light me up, I'm burning with all these things I feel. I always hold this flame for you, but it's naked on a breeze. So let me in, don't knock me out, don't cast me out to sea. Without you on around me, without you on my skin, without you on my body, I'm sorry, I'm sorry. I don't mean to be desperate or pretend that I'm not tall.
Gràcies.