Avui us convidem a mirar el Maresme des d'una perspectiva diferent, la de les empreses que li donen vida, les que innoven, les que generen oportunitats i les que construeixen futur.
Al Pineda es mou d'avui ens fixem en un actor clau de la comarca que acompanya i dona veu a tot aquest teixit empresarial des de fa gairebé mig segle. Des de 1978, la FEGEM, la Federació d'Associacions i Gremis Empresarials del Maresme, s'ha convertit en un punt de trobada d'impuls i de defensa de les empreses de la comarca. Avui coneixerem de prop com treballen, quines són les seves prioritats i com projecten el futur del Maresme.
I farem també una mirada en especial cap a un esdeveniment clau pel sector tèxtil que serà aquest 2026. Una conversa que ens ajudarà a entendre millor com es transforma el nostre territori i quin paper hi juga el món empresarial. Prepareu-vos per descobrir com es tegeix el progrés, qui hi ha al darrere i quines idees s'estan movent al Maresme.
Pineda es mou amb Maria Josep Hernández.
Saludem en directe a Ràdio Pineda la directora executiva de la Fagem, la Marta García. Què tal? Bon dia. Hola, molt bon dia. L'hem tinguda en diverses ocasions aquí a Pineda. La darrera que vam coincidir era l'entrega de premis de l'Associació de Comerciants Gent de Pineda, però avui mateix està bastant bé a Pineda per una reunió, és així, perquè et mous per tota la comarca, no?
Sí, home, nosaltres com afegem el nostre territori és tota la comarca i llavors la nostra tasca ha de ser apropar-nos a totes les poblacions i a totes les empreses, a tot el teixit de les ciutats i poblacions que formen part de la comarca. Llavors, en Pineda
tenim una relació bastant activa i dinàmica i col·laborativa i això ens agrada molt perquè posa les coses molt més fàcils.
En una comarca que avui venim a parlar de la Fegem, però clar, tenim uns dies intensos en què estem vivint aquesta crisi de Rodalies i també volíem saber i comentar aquest dèficit històric que arrossega el Maresme en matèria d'infraestructures, però clar, per exemple, quan passa això de Rodalies, des del punt de vista de l'empresariat també, com afecta el territori, com afecta l'economia?
Doncs clar, al final el transport és un tema clau per a la mobilitat de les persones. Tenim en compte que hi ha empreses indústries ubicades en polígons industrials que ja de per si, quan el transport funciona amb normalitat,
Ja hi ha dèficits perquè a vegades no estan prou ben connectats quan ja l'ha afegit. En una situació com aquesta, que és molt excepcional en la dimensió que ha agafat, però no és tan excepcional perquè és recurrent. Llavors...
és un problema que afecta i que obliga tant a les empreses com a les persones treballadores a readaptar-se, a arribar a acords, a veure com fan, si no han pogut arribar, si aquella feina no s'ha pogut fer a temps, perquè a vegades hi ha feines que es poden moure, però hi ha feines que estan esperant, que tenen uns timings d'entrega, i és important poder-ho solucionar, exposar i treballar,
És un problema realment greu, no solament per aquest moment que s'ha desbordat, el problema, i que crec que ha de significar un punt d'inflexió en com es tracta aquest tema, perquè ja ve de lluny, però és un tema que s'ha d'abordar i que s'ha de solucionar a curt i a llarg termini.
És un tema que tenim damunt la taula més que mai aquests dies, que malauradament no és un tema nou, potser mai des d'aquesta dimensió ho havíem viscut, però en matèria d'infraestructures i en un àmbit més ampli, quines són les principals exigències i peticions de la FEGEM a les administracions en l'àmbit d'infraestructures a la comarca?
s'ha de garantir un servei s'ha de garantir un bon tracte a l'usuari això ja parlo en termes generals no només a les empreses al final darrere hi ha molts usuaris
que han d'anar al metge, que han d'anar a estudiar, o sigui, l'afectació és molt gran ara mateix, molt, molt gran. Llavors, ara mateix s'ha convertit en un punt molt crític de la nostra societat. En concret, pel que afecta a les empreses i a la comarca, quan parlem del transport i trens en concret, en aquest cas, s'ha de garantir la regularitat, la puntualitat,
La informació, perquè moltes vegades també hi ha l'afegit que a sobre no hi ha una informació de totes les afectacions que hi ha. Si tu estàs informat prèviament i no es proposen plans alternatius, si tu tens una afectació però com a mínim es mobilitzen per donar una resposta alternativa o a vegades aquesta resposta alternativa...
triga massa arribar. Quan una persona ja fa dos, tres, quatre dies que no està arribant a la feina, que arriba quatre dies tard, que directament no hi pot arribar, doncs el problema es fa molt més gran. Aquesta línia de tren, a banda de tots aquests retards i incidències que té permanentment perquè no s'han fet les inversions, els manteniments corresponents, hi ha un tema que també està sobre la taula de fa un moment de temps, que és
la línia del litoral i tots els problemes que hi ha derivats del canvi climàtic, vam tenir el Gloria, la línia va patir molta inseguretat, i entenem que requereix una inversió molt gran passar-la per l'interior, però, clar, hem d'abordar d'alguna manera aquest tema i garantir-ne la seguretat, perquè el que és evident és que la necessitat del transport hi és i serà.
Això evidentment s'ha d'abordar des de les institucions, des del màxim consens possible, però aquí ja no va ni de colors polítics, ni simplement s'ha d'anar a una i posar una solució aquí.
En tot cas, diríem que des de la Fagent també demaneu acció, perquè fa molts anys que tot això n'està en vall, no? Que se n'ha parlat molt, però al final ho estem vivint i afecta a tot el territori, empresariat, treballadors, a tothom, no?
És un tema clau perquè les empreses decideixin venir o quedar-se. Perquè moltes vegades diuen que no ve una empresa de fora, però és que hi ha empreses que acaben marxant. Els polígons no estan ben connectats tampoc per via autobusos. Això és important que posem sobre la taula i que treballem en comarca i que permetem la mobilitat al llarg de tota la comarca.
També el turisme és un sector molt clau i també hem de permetre que entre les zones hoteleres i les zones on hi ha també oci i atractiu gastronòmic es puguin connectar bé. A Barcelona s'està posant molt impossible a nivell de preus i d'habitatge, molta gent està venint cap aquí, llavors hem de garantir la mobilitat també a aquestes persones que fan oci o que treballen a la comarca.
per uns blogs amb música
Avui a Ràdio Pineda tenim en directe la directora executiva de la Fegem, la Marta Garcia. Hem començat amb aquesta qüestió d'actualitat, malauradament novament d'actualitat, però amb aquesta crisi de rodalies que estem vivint aquests dies. Volem parlar de moltes qüestions, però per començar, la importància de l'empresa i del comerç al nostre territori. Primera pregunta de valor, no?
aquest valor de l'empresa i del comerç al maresme. És clau que el tinguem present no solament en termes econòmics sinó també en termes socials. Estem parlant d'una època en què els consumidors estan canviant molt i hem de recuperar el valor que donem als comerços que tenim a prop perquè generen cohesió social també a banda de tota la importància de l'economia.
que la gent pugui viure, tingui una feina, tingui una empresa i es guanyi bé la vida, però també al final tot aquest comerç de proximitat, si va desapareixent, ens trobem que va molt lligat a la soledat de moltes persones, és un tema potser ja més...
que potser s'escapa de la mirada que normalment fem o es pensen que tenim els agents més econòmics. Però és molt important que mantinguem el teixit aquí, que donem opcions de vida sostenibles a les empreses i a les persones treballadores en el nostre entorn. Si no assegurem la viabilitat de les empreses,
anem malament com a societat. Les empreses, què es troben, què necessiten per poder funcionar més fàcilment, no només des del seu punt de vista, sinó a nivell del dia a dia, del seu dia a dia al marès o al territori? A part de les infraestructures, que n'hem parlat. Exacte. Al final, al dia a dia d'una empresa hi ha molts reptes. Jo crec que els últims cinc anys
S'han accelerat molt els canvis, llavors això augmenta exponencialment la quantitat de reptes que has d'afrontar avui en dia. Estem parlant que aquí a la comarca, i no només a la comarca, al final a tot Catalunya i a la majoria d'Espanya, el gran percentatge d'empreses són pimes i de franja baixa.
I moltes vegades creiem que les normatives, els canvis, moltes vegades es fan amb una mirada massa macro i no es separen per les dimensions i ens trobem empreses molt petites que han d'assumir de manera molt seguida molts canvis
que els costa molt i posen en risc a vegades la seva pròpia viabilitat perquè no poden fer-ho o a vegades si hem de complir tot això ens manca temps per fer la feina en si protocolitzem tant que a vegades no ens podem centrar en l'economia de l'empresa i per tant que aquella empresa vagi bé i poder-ho revertir invertint a l'empresa
a incorporar les noves tecnologies, que és un altre tema que teníem sobre la taula i és un dels reptes, anar incorporant aquestes tecnologies que ens fan ser moltes vegades més productius, però per què si al final no aconseguim que l'empresa sigui viable i sostenible o no la podem mirar.
Llavors tenim molts reptes sobre la taula darrerament per tots aquests canvis normatius, moltes vegades que venen, les reduccions de jornades, els verifactos, temes de sostenibilitat, protocol de desconnexió digital, protocol d'assetjament sexual.
està molt bé que anem endavant, està molt bé que tinguem en compte temes de salut mental... Tot això s'està posant sobre la taula perquè, evidentment, també està passant en la societat i estem incorporant uns ritmes de vida, unes... Estem vivint un canvi. Unes multidasques i hem de ser tots tants que al final ens està afectant a tothom d'alguna manera o d'una altra i això fa que entrin en aquestes normatives, però...
La capacitat d'una empresa petita de dos, tres, quatre, cinc treballadors de a cada moment estar incorporant tot això s'està convertint en una situació complexa. Tot i així, sempre hem d'intentar ser el màxim de positius i resilients i anar-ho adaptant.
Prou que ho sou, també, des del món de l'empresa, de resilients, o no? Jo crec que percebo cada vegada que us tenim aquí a la ràdio, des de diferents àmbits, aquesta resiliència que de vegades no es pot demanar més, el comerç, l'empresariat, la realitat. Marta García, directora de la Fegem, suposo que el dia a dia pesa, malgrat que et puguis motivar a fer més coses, no?
Sí, és complicat. Coses que s'estan trobant en moltes empreses, la dificultat en trobar personal... Estan canviant els valors de les persones. Llavors, això es tradueix en que la manera com...
les que optem per treballar també ha de canviar o el que els oferim per treballar ha de canviar. Ens agradi més o menys, és la situació en què estem i hi ha sectors en què això és més complicat que en d'altres. Per exemple, en algun sector? Les noves generacions que pugen valoren molt més el temps i la conciliació que abans.
No és que sigui dolent en si, però això complica molt. En alguns sectors podeu oferir unes bones condicions o unes bones jornades perquè els horaris en què aquell sector opera
no són molt compatibles amb això. Al final, quan tu vols anar a sopar fora, és el dia que tens festa, llavors, clar, als sectors com l'hostaleria o el comerç, això els està complicant molt i haurem de trobar altres mecanismes o s'acabaran
Pujant molt més del que estàvem acostumats perquè es regularitzaran aquests mercats i s'hauran de pujar els preus i això es repartirà en els preus de compra d'aquests serveis. Moltes realitats que avui ens fixem al programa i ara atenció perquè ens anem cap al tèxtil, perquè...
Avui, via telefònica, tenim amb nosaltres la directora d'una fira molt important que s'està preparant del sector tèxtil del Maresme, és la directora de la fira Filamfit, que és la Núria Romero. Bon dia. Hola, bon dia, Núria. No et moguis que et perdem. Núria?
Hola, ara sí que et sentim. Núria, la Fira Filamfit, ara parlarem de la Fira, però què podríem dir de la nostra comarca que durant tants anys ha tingut aquest vincle de pes amb la indústria tèxtil? Quina és aquesta indústria tèxtil avui al Maresme?
que resisteix, que és resilient, que ha sigut en altres moments de la història molt potent i que, evidentment, amb tots els embats que ha anat patint durant tots aquests anys s'ha primat. Però tenim encara un sector molt potent, molt compromès i que tira endavant i que estan amb ganes de seguir lluitant i de seguir sent el tèxtil de referència
doncs probablement del sud d'Europa, que és el que estem buscant una miqueta amb això. Perquè el nostre tèxtil, el nostre sector tèxtil, avui al Maresme, té un model propi, un valor propi, com el definiries? Un valor propi, evidentment, té un valor diferencial i és que, a diferència d'altres hubs o d'altres clusters,
tèxtils de tot Catalunya que n'hi ha, que sempre hem sigut una potència amb el tèxtil, doncs al Maresme tenim la particularitat que tenim el tèxtil 360 graus, la cadena de valor 360 graus. Què vol dir això? Doncs vol dir que, a diferència d'altres llocs, doncs pot entrar a la comarca un fil i sortir una prenda acabada. És a dir, tens i cobreixes a nivell productiu totes les baules de la cadena de valor i de la cadena de producció...
d'un producte tèxtil. Llavors, això és una cosa que ens fa força diferent d'altres llocs, com per exemple la Igualada, que són ell i per exemple més la Tricotosa i altres llocs de Catalunya. Al Maresme tenim això, vull dir, tot ho pots trobar aquí, tot molt a prop.
I per tot això, suposo que us heu posat per això damunt la taula de preparar una fira de cara a l'octubre. Quin és l'objectiu d'aquesta fira que prepareu del tèxtil al Maresme? Això és reposicionar una altra vegada el tèxtil del Maresme, tornar-lo a posar en el mapa, recuperar aquesta visibilitat i recuperar tot allò que...
que havíem sigut fa molts anys i que encara queda i que volem seguir endavant. I una mica també aprofitant l'evidentesa de les circumstàncies que estem en un moment, en un context històric en què hi ha moltes coses que ens han ensenyat que la proximitat és un valor i que aquesta proximitat, a més a més, ens ajuda a treballar per aquesta sostenibilitat que ens està perseguint una miqueta a nivell dogmàtic
justament el tèxtil del Maresme pot fer aquesta, cobrir aquesta necessitat i pot fer aquesta oferta de convertir-se en un hub tèxtil de producció de proximitat. I aquesta és una miqueta la idea que tenim.
Vam veure la notícia d'aquesta fira i ens va semblar interessant parlar-ne, començar-ne a parlar. Núria, una darrera pregunta, perquè jo crec que haurem d'aprofundir quan s'acostin les dates, que serà el 15 i 16 d'octubre. La fareu a Mataró, a Cap Marfà, és així? Exacte, un entorn immillorable com és Cap Marfà, que té molta història tèxtil de la comarca i ens va semblar que seria un indret, per començar, estupendo.
Doncs la Núria Romero, també en representació del tèxtil al Maresme, que diu que estem aquí, no cal anar a la Xina. Això ho has dit tu, eh? Exacte. No cal anar a la Xina. A més a més, no és tan productiu anar a la Xina com ens semblava. Això ja ho hem après. El que passa és que, un cop se'ns havia desplaçat tota la producció cap allà, ha sigut molt difícil tornar i trobar els recursos per seguir endavant. De fet, hi ha hagut moltes empreses
en el seu moment, doncs, van apostar i van marxar i que, bueno, van voler tornar i, clar, ostres, doncs ara no tenim les infraestructures que teníem perquè, evidentment, quan deixes una unitat productiva ociosa, doncs, ha d'emigrar cap a un altre sector, no? Llavors, nosaltres el que volem és tornar i poder oferir, doncs, el que som capaços d'oferir. Llavors, doncs, per això hem programat
un esdeveniment revolsiu que no s'havia fet mai a la comarca i vam dir, escolta, hem d'apostar, o sigui, és que si no apostem, què fem? Per tant, doncs, bueno, hem apostat, fa molts anys que estem darrere d'aquest projecte i per fi...
veu la llum i estem molt contents. Molt bé, Núria. Doncs quan s'acostin les dates, farem perquè vinguis aquí a Ràdio Pineda i ens ho expliquis, perquè vosaltres feu proximitat, aquesta proximitat que suma, que dieu, les ràdios també. Intentarem també sumar-nos-hi. Perfecte, doncs moltíssimes gràcies, a la vostra disposició. Moltes gràcies, moltes gràcies des de Ràdio Pineda. Adéu, bon dia, que vagi molt bé.
Marta, el temps de ràdio passa volant, eh? Perquè estem tocant temes de pes, eh? Avui a Ràdio Pineda. Jo em vull fixar també en aquest paper que feu amb les empreses, des de la Fegem, per facilitar coses. Facilitar coses com, per exemple, el tema dels crèdits, dels microcrèdits, l'emprenedoria. Aquí també esteu treballant arran d'un conveni que veu signar en microbanc.
Exacte, la nostra tasca sobretot és escoltar les empreses, veure les necessitats i no només les que estan creades sinó les que es volen crear, posar el màxim de facilitats. En el darrer any hem fet molts convenis de diferents tipus en diferents institucions
per promoure i donar resposta a diferents necessitats que ens arribaven. En aquest cas concret de Microbanc ens va semblar molt interessant poder signar aquest conveni i ser un punt de validació de projectes a emprenedors
que amb la viabilitat darrere que puguem nosaltres, evidentment no la pots mai garantir, però sí que hi ha uns mecanismes en què tu, si fas un bon estudi, un bon pla d'empresa, pots dir aquest projecte és viable, donem-li suport. Nosaltres podem derivar a aquestes persones que volen emprendre, a una oficina de microbanc, seria la part més social de CaixaBank,
I llavors aquí, amb unes condicions més avantatjoses, una mica més laxes del que normalment es demana en una empresa que ja està constituïda, en un històric de vendes, uns clients, etc., doncs podrien accedir a un finançament per poder començar. Evidentment, no es valida qualsevol cosa i s'ha de veure exactament a què es destinaran aquests diners, però és per poder facilitar l'arrencada.
En aquest sentit, tenim un primer conveni signat i properament també segurament podrem ampliar-ho a altres franges i altres tipologies, però si en l'actualitat una persona que vulgui emprendre es pot apropar a la Fegem, podem revisar la seva proposta, ajudar-la a acabar-la d'aterrar
i posar-los en contacte perquè puguin arribar a tenir aquest finançament d'uns 30.000 fins a 50.000 euros en funció de si és un projecte en solitari o és amb una altra persona. Tot això des de la Fagem és un exemple de les moltes coses que es pot fer quan es treballa en equip, perquè al final la Fagem sou com un equip de les empreses per aquesta...
per buscar recursos, ajuts, formacions... Exacte, nosaltres tenim de primera mà el contacte amb els gremis i els sectors, també treballem amb empreses directament i estem oberts sempre
a veure què podem oferir o amb qui podem sumar, amb quins agents hi ha al territori que ja estan fent bona feina i que poden aportar valor als gremis o a les empreses que s'adhereixen i formen part de la Fegem.
Bé, tenim molt per parlar amb vosaltres, però no vull acabar el programa sense fer esment de la nit de l'empresariat, que és quan cada any a la comarca destaqueu el talent maresmenc i que aquí a Pineda estem molt orgullosos perquè heu obtingut premis. Exacte, jo crec que això és fruit de la comunicació fluïda que hi ha amb...
amb les institucions de la població, nosaltres mirem sempre de fer-ho arribar, de fer difusió, animem molt a tot tipus d'empreses que es presentin en els premis, hi ha diverses categories, jove empresari o empresària, sostenibilitat, és una categoria que s'ha mantingut en els darrers anys, anteriorment havia sigut digitalització, hi ha el de dona empresària i el de trajectòria empresarial.
Aquí es presenten i hi ha cabuda per tot tipus d'empreses, més grans i més petites. A vegades hi ha gent que diu, no, això no és per mi. Ui, això és molt difícil presentar-s'hi. No, és molt fàcil presentar-s'hi. La candidatura, presentar és explicar el que un ja fa, no ha de portar molta estona a fer-ho.
i en canvi crec que donem una visibilitat molt important des del nostre punt de vista a aquelles empreses, sobretot les que són finalistes, perquè al final es fa un vídeo de cada finalista que es projecta en el Teatre Monumental, que és on s'ha fet els darrers anys, amb més de 350 persones
convidades que veuran i coneixeran la teva empresa si ets finalista. L'any passat vam afegir un punt més de valor en els premis que va ser fer una segona ronda de jurat presencial on els finalistes van poder explicar el seu projecte de primera mà davant del jurat i dels patrocinadors de la nit. Va ser molt ben valorada aquesta novetat i evidentment la repetirem.
ens va permetre valorar amb més proximitat, amb més criteri, aquells projectes i viure com ells, com els emprenedors, els empresaris, com ells traslladaven la seva vivència. Tenim el cas, per exemple, del guanyador de jove empresari, que havia sigut finalista els dos darrers anys,
I va ser molt enriquidor escoltar com ell havia continuat el negoci familiar, com havien passat algunes crisis, com havia ell sortit d'aquí i com havia fet créixer l'empresa. Escoltar aquesta història de vida de primera mà és molt difícil traslladar-la en una...
Candidatura en paper, però això també ens permet conèixer aquestes empreses i connectar-les també entre elles, amb els patrocinadors i després també mirem de donar-li continuïtat amb altres coses que fem. Si muntem una taula rodona que puguin tenir cabuda...
anem a algun programa d'alguna televisió local, a TVMataró, per exemple, i hem anat després diverses vegades. O sigui que mirem també de com podem donar continuïtat en aquestes candidatures que han estat finalistes i a vegades algú no és finalista però coneixes un projecte que acabes també connectant d'alguna manera amb algú. És una manera de conèixer i fer aflorar empreses de valor del territori.
Recordem que aquí a Pineda la farmàcia Badia, el centre de dia Montserrat i l'empresa Coleo van ser uns dels guanyadors d'aquests premis Fegem de 2025, també un esment, ja que tenim aquí talent Pinedenc.
i agrair molt avui a la directora executiva de la Fagem, la Marta García, que s'hagi desplaçat aquí per estar als nostres estudis i encoratjar-vos a seguir com seguiu, que de fet la comarca dona per molt. I tant, i tant. Jo fa un any que he aterrat aquí a la Fagem. La veritat és que hi ha moltíssimes coses que podem fer, molta il·lusió i moltes ganes de fer-les. Evidentment, sempre...
necessita recursos per fer coses però crec que no solament això, moltes vegades el fet de poder col·laborar amb entitat, d'ajudar-nos mútuament i crec que tenim molta il·lusió per fer molts projectes endavant i per evidentment
També per ajudar quan hi ha problemes, no només es tracta de la part més maca i agraïda que com pot ser donar aquests premis, però a vegades, i això és més de proximitat i més de portes en dinta, però tractes amb empreses que estan passant dificultats, que estan mirant de com poden sortir-se i això també és la nostra tasca. I també és maca d'alguna manera intentar poder ajudar en aquest sentit.
Si de tot això voleu ampliar informació, us recomanem visitar la web de la Fegem i nosaltres des de Ràdio Pineda, el Pineda es mou, avui acabem el programa agraint a la Marta, com dèiem, que hagis vingut fins als estudis. Al contrari, a vosaltres, moltes gràcies i encantada de venir aquí sempre a veure-us.
I també agraïm a la Núria Romero, que hem tingut via telefònica, a qui un dia també tindrem els estudis per parlar del tèxtil i d'aquesta fira que preparen de cara a l'octubre. La setmana que ve, dimecres que ve, ens retrobarem al Pineda Es Mou, parlarem amb la Fundació Joan Petit, Nens amb Càncer, arran de l'inici de la setmana de la lluita contra el càncer a Pineda.