Qüestió de dret amb Jordi Masnou. El món del dret, parlat com tu. Jordi Masnou, molt bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Portes molta cosa per un dia de la candelera. Avui el protagonista és la marmota fil i és aquestes coses que es diuen i evidentment estarem atents. Avui intentem acompanyar-ho amb algun tema jurídic dels nostres.
Jordi Masnou, avui en primer terme, tema de drets del consumidor, que és un tema que ens agrada molt parlar-ne aquí al programa. Què ens expliques? Mira, venia avui amb ganes d'explicar una sentència de la Unió Europea que a vegades sembla que ens queda molt lluny.
però que llavors acaba arribant aquí i hi ha una transposició en temes de dret del consumidor. És a dir, primer de tot, els consumidors tenim uns drets, els consumidors tenen uns drets, d'acord? A nivell molt bàsic és, sobretot, a ser informat, a ser plenament informat i de manera entenedora d'allò que contracten, el producte o el servei. Després el tema de dir, escolta'm, una seguretat amb el que compro,
El dret a una renúncia o un desistiment no és el que m'esperava o simplement m'ho he repensat, depèn de quines condicions i depèn de quins productes. I després una sèrie de garanties, la reparació, la substitució, la reducció o en última instància, si no és possible, tot l'anterior, el reemborsament. Què té de nou aquesta sentència europea que avui vinc a explicar?
Doncs que quan tu vols exercir el teu dret de desistiment en les ventes a distància, tu tens 14 dies, si vols, per dir, escolta'm, m'ho he pensat bé, i sense motiu, m'ho he pensat bé, ho tiro enrere. Doncs en aquest cas, era un cas a l'Alemanya, d'una compra d'un cotxe, i el consumidor va decidir exercir el seu desistiment i aquests 14 dies al cap de dos anys.
i dius, ostres, dos anys no són 14 dies. No, però el que es va determinar és que, com que no havia complert a l'empresari l'obligació d'informació detallada amb tots els drets, totes les obligacions, tot allò que corresponia informant al consumidor...
aquests 14 dies el termini no havia començat mai i per tant encara el podria exercir. Sí que és veritat, a veure, tampoc ens passem, sí que és veritat que l'exercici d'aquest dret va comportar una modulació, és a dir, no se li van tornar tots els diners que havia pagat, es va haver de compensar una part per la depreciació, una part per el tema de l'ús que s'havia fet del vehicle i tal...
però al final va desistir perquè no s'havia complert per part de l'empresari el deure d'informació que té envers tot consumidor. I això potser és un tema molt de titulars, però això també pot passar aquí. Això pot passar i gairebé ens obligaria, per saber totes aquestes coses, més que un advocat de capçalera, ens obligaria a tenir un advocat a la butxaca per cada cosa.
Més qüestions avui amb Jordi Masnou. Tema de l'alcoholèmia i la conducció. Què ens expliques? El tema que explicaré ara podria molt bé ser aquest tema que sempre faig al final una mica més anecdòtic, tot i que avui en portem un altre i per tant no l'hi posarem al final. I per què? Perquè és un tema d'una sentència per la conducció sota els efectes de l'alcohol. Fins aquí molt bé, tot i que és un tema que acostuma a interessar la gent. Però fins aquí molt bé. Què té d'interessant aquest tema?
Doncs que la persona quan va tenir un accident, va tenir un accident greu, i quan va bufar, quan li van fer les proves, va donar 0,65. El límit són 0,60, però ja es determina que hi ha un factor de correcció en els aparells que pot donar un petit marge d'error i de fet ho van transposar en un tema de 0,60. Per tant, no superava el llindar màxim.
Tot i així, en primera instància va ser condenat, l'audiència el va absoldre perquè, escoltem, si diu a partir de 0,60, és a dir, de 0,25 a 0,60 és administratiu i a partir de 0,60 serà penal, la sentència el va absoldre.
Què té d'interessant o què m'ha fet parlar avui? Doncs que el Tribunal Suprem ha dit, Pep, si recordeu el que diu l'article, diu aquell que està afectat per la ingesta de begudes alcohòliques en la conducció.
i en tot cas el que superi el 0,60. Però si objectivament es pot considerar que ja té la veu pastosa, ja camina d'una manera que no està clara, ja no té les seves facultats plenes, doncs pot ser condenat. I el Suprem l'ha condenat perquè diu que al final la llei diu això, diu, escolta'm, per tenir un llindar objectiu clar és el 0,60, però en tot cas...
també hi ha una altra llinda en quant al tema de la velocitat, però en tot cas, sempre i quan estigui afectat per la ingesta de begudes alcohòliques, també pot ser condenat, i en aquest cas no ens va passar això. Actualitat i prendre bona nota.
I allò que sentim i veiem a les entrades dels locals d'oci reservat al dret d'admissió d'aquesta qüestió, Jordi Masnou, què ens expliques avui? Sí, tots hem conegut el típic terme aquest de amb ambas no entres, d'acord? I alguns, doncs, els hem tret per intentar fer-ho. Això passava, eh?, quan érem jovenets. Ara no, ara tothom va amb ambas. Sí.
Doncs el dret d'admissió. El dret d'admissió existeix, el dret d'admissió és un dret que ens poden... Hem posat el tema dels locals d'oci, hi ha molts més llocs, no? Doncs el dret d'admissió evidentment que sí que existeix, d'acord? Però no és un dret infal·lible, no és un dret que pugui saltar qualsevol cosa, és un dret que evidentment ha d'estar anunciat i és un dret que ha d'estar...
molt ben exposat i justificat, és a dir, no hi pot haver-hi en cap cas un tema de discriminació. Has d'estar informat i saber quins són els motius que fan que no puguis entrar, però no un tema de les noies entren i els nois no, o per races, o per tipus de vestimenta. Si no està molt ben justificat, què vol dir això del tipus de vestimenta?
I, a més a més, tot això ha d'estar molt ben exposat a l'entrada del local, a les guixetes, al guardarropia, en tots els llocs on l'usuari, el client, tornem a parlar dels consumidors, es pugui informar dels seus drets i de les seves obligacions. Per tant, és un dret que existeix, però amb matisos.
Matisos que hem de tenir en compte que han de ser visibles i que no poden ser aleatoris o depèn de la inspiració, hem entès, de la persona que jutgi a solir el vidrio. Jordi Masnou, sempre per acabar aquest espai, qüestió de dret, tenim un tema potser més anecdòtic, menys, però que ens agrada també escoltar. Què ens diries avui per acabar?
Mireu, aquest espai el vam batejar amb el tema del món del dret, parlat com tu, una mica amb les ganes, la meva obsessió i les ganes també vostres, que les coses siguin entenedores i que en aquest cas el món del dret sigui entenedor.
I hi ha una llei, ara, que regula aquest fet. De fet, és una llei orgànica del 2024, la llei 5 2024, però que a poc a poc va entrant en vigor, que a poc a poc es va implantant, i és el dret a tot ciutadà a relacionar-se de manera entenedora, o millor dit, que l'administració es relacioni de manera entenedora amb ell. És a dir, tot i que pot exclamar una mica al cel la necessitat que es faci una llei d'això, però és el fet de dir...
Hem d'entendre de què se m'acusa, hem d'entendre de per què se'm sentencia d'aquesta manera. Les resolucions què em diuen? Perquè a vegades això és una resolució i diu, m'ha dit que sí o m'ha dit que no. Tot i que, evidentment, per exemple, en el món del dret hi ha tecnicismes, com pot haver-hi en altres sectors i tal, i evidentment hi ha coses que no es poden dir en paraules molt del dia a dia i planeres,
però hem d'intentar que la manera d'expressar-nos sigui entenedora. I això he de dir que en el món del dret ja s'està portant a terme. Primer va començar l'any 2021 amb les persones de les capacitats armades, amb discapacitat i difícil comprensió i es van anar aplicant mesures en aquest sentit. Després es va extendre i generalitzar
I el món del dret crec, i aquí hem vingut a explicar a vegades alguna sentència on més enyada potser la sentència es fa amb un raonament jurídic complex, després es fa un paràleg express perquè el ciutadà l'entengui, i ara el que estaria bé és que la resta d'administracions també siguin, perquè moltes vegades reps, jo sempre faig la broma de dir l'administració quan parla no és amable, i és així, no és amable però a més a més és que no l'entens, no saps si pots recórrer, si no, si ho has de fer,
I això és una cosa que el ciutadà cada vegada hauria de reivindicar més. És una qüestió important d'actualitat, també, perquè ara hem sabut aquesta aposta, per exemple, de la Generalitat estar fent un treball en aquest sentit per modificar moltes coses en aquest sentit. Jo he rebut una carta de l'impost d'emissió de vehicles de tres pàgines que no acabava jo d'entendre on havia de pagar fins que vaig entendre com domiciliar-ho
però realment era dificilíssim d'entendre. Jo em dedico a la comunicació, jo sé llegir molt bé. I us asseguro que aquest llenguatge clar és molt, molt necessari pel conjunt de la ciutadania i se n'està parlant i més que se n'haurà de parlar, no, Jordi? I tant, perquè és que si no hauràs d'agafar escanejar-la, posar-la dintre del xat GPT que te la tradueixi, i això no hauria de ser...
M'explico, parlarem aviat del xat GPT i de les connotacions del món jurídic, però jo entenc que no hauria de ser això, sinó que hauria de ser comprensible de primera mà, perquè és la manera de poder exercir els teus drets de defensa. Una crida al llenguatge clar i en Jordi Masnou, un agraïment per ser un cop més en aquesta qüestió de dret, per entendre el dret, el dret parlat com tu. Jordi Masnou, de Masnou Advocats, moltíssimes gràcies un cop més. Gràcies a vosaltres per tentar amb nosaltres.
Qüestió de dret amb Jordi Masnou. El món del dret. Parlat com tu.