Qüestió de dret, amb Jordi Masnou. El món del dret, parlat com tu.
Jordi Masnou, al món del dret parlat com tu, com la nostra audiència, molt bon dia. Hola, bon dia. Bé, benvingut un cop més a Ràdio Pineda, aquest espai que tenim, el dit i fet, per parlar de qüestions de dret que ens afecten a tots o ens poden afectar a tots i que està bé que les coneixem de primera mà i avui ens proposes temes relacionats amb lloguers específics. Sí, sí, sí, tots.
I el primer, Jordi, que veig el tema dels lloguers temporals que estan sortint aquests dies, se n'està parlant a la premsa, també.
Sí, era un tema que venia parlant-se'n des de feia temps que s'havia de regular, que què passava amb aquest tema. De què estem parlant? Bé, la llei de rendaments urbans, tots del ment tenim que, per més que tu posis una durada inferior, sempre tindrà una durada de 5 anys. Estem parlant de la vivenda habitual, de l'habitatge habitual. Tindrà una durada de 5 anys quan el propietari és persona física i de 7 anys quan el propietari és persona jurídica, és una societat.
però en teoria representa que es pot fer un contracte d'un any que després vénen les pròrrogues obligatòries. Per què he fet aquest matís? Perquè a partir d'això hi havia molta gent que amb la picaresca el que feia era contractes de 10 mesos, contractes d'11 mesos, és a dir, contractes que no arribessin a l'any per intentar al·ludir qualsevol tipus d'obligació respecte a la llei de rendaments urbans en l'habitatge habitual.
Què volien al·ludir? Doncs mira, d'entrada aquesta durada mínima obligatòria i a partir d'aquí tot allò que té relació amb la contenció de rentes, amb el topall a l'hora de renovar els contractes i renovar la renta, tota aquesta sèrie de coses. Amb això és amb el que van dir que s'havien de posar a treballar,
Els legisladors que s'havien de posar a destriar el gra de la palla i va sortir la llei 11-2025, el 29 de desembre, que van acabant l'any, per tant molt recent, que és una llei que toca diferents temes en matèria d'habitatge i urbanisme. I què regulaven quan el tema de temporada? Doncs mira, que el lloguer de temporada no és tan...
per la durada que es pacti, per la durada que es pacti inferior a l'any, sinó per la necessitat real, per l'objecte d'aquest lloguer de temporada. A què ens referim? Doncs ens referim, per exemple, que per motius de treball t'hagis de desplaçar un temps concret en un lloc, que motius d'estudi, els típics estudiants que joguen un pis a Barcelona, necessitis que per motius mèdics resulta que has d'estar un temps sotmès a un tractament i els teus familiars necessiten un pis a temporada.
Aquests contractes sí que realment són de lloguer de temporada, sí que queden fora de l'àmbit, podríem parlar de l'habitatge habitual, i sí que tenen una raó de ser. La resta és un intent de frau de llei, i què comportarà? Doncs que igualment sigui aplicable la llei de rendaments urbans, amb la durada mínima, amb la contenció de rentes, amb totes aquestes coses que hem parlat abans.
Doncs una qüestió interessant a tenir en compte i que a més a més hi ha aquesta novetat i també, Jordi, el tema del lloguer d'habitacions. Sí. De fet, en aquesta mateixa llei es va tractar. No sé si recordareu, fa molt que se'n parla d'això i a més a més la gentrificació, el tema de la necessitat d'habitatge, que no ens trobem, no se'n troben, d'acord? Però si recordareu, pels vols de final d'any també...
Es va fer molt de ressò als mitjans de comunicació d'un tema com uns narcopisos, una gent que jugava uns pisos i després allà hi feia unes obres i el que era un piso convertia en sis o set habitacions i amuntava gent allà i era un fenomen d'especulació.
Doncs aquesta mateixa llei que ha anat regulant aquestes coses, la llei 11-25 de 29 de desembre, ha determinat que, escolta'm, és legal, és possible llogar habitacions? Sí, perquè de fet hi ha gent, segurament, que per les seves possibilitats econòmiques o per les seves necessitats habitacionals, doncs escolta'm, amb una habitació i amb uns drets concrets d'accedir a espais comuns com els lavabos, la cuina, un ús determinat...
però amb una habitació és suficient. Però el que ha regulat la llei és, primer, les habitacions han de tenir uns metres mínims. Hi ha d'haver-hi un mínim de persones, o un màxim, perdó, de persones. Tot això vinculat ja en els paràmetres que fixa les cèdules d'habitabilitat. Però, sobretot, el titular és que la suma del lloguer de cadascuna de les habitacions no pot ser superior...
al lloguer que es podria cobrar en un únic pis. Si lloguessis el pis d'una tacada a una sola persona d'acord amb la llei d'habitatge i la contenció de rentes i totes aquestes regulacions, doncs la suma dels lloguers a cadascuna de les habitacions, per tant, aquest negoci especulatiu, en teoria, s'hauria d'haver frenat de socarrel. Tant amb una cosa...
Perdó, perdó. Tant una cosa com l'altra és important que hi hagi un registre d'acord públic perquè sapiguem realment que aquests habitatges tenen aquesta finalitat.
Jordi Masnou, el qüestió de dret, com a advocat també avui, et volem preguntar per la qüestió dels llançaments. A què te refereixes? Sí, mira, ja portem uns quants anys, i perdoneu perquè és una broma una mica, però ja portem uns quants anys que cada Nadal, més enllà de la Maria Carell,
amb les seves cançons, apareix una llei, una llei que té raó de ser, o tenia raó de ser, però que tot i així potser agafaria que ens plantegéssim les coses, i és. Arrel de l'episodi Covid, l'any 2020,
va sortir un reial decret llei, l'11-2020, que en aquell moment acordava suspendre els llançaments, els llançaments és fer fora una persona que ha tingut un procediment judicial per impagament de rentes o perquè està en una situació que no atén les obligacions de pagament o no pot atendre, i llavors hi havia una suspensió de llançaments en casos de vulnerabilitat econòmica i que no existís una altra alternativa habitacional.
Això, perquè he parlat allò que cada Nadal i ens hi han acostumat, perquè des del 2020, estem parlant del Covid, fins ara, cada desembre, pels vols entre el 27 i el 29, 27, 29, surt un reial decret, aquest any ha sigut el reial decret 16-25 que es va adelantar el 23 de desembre,
Però surt un real decret en què prorroga aquesta suspensió dels llançaments un any més. És a dir, a dia d'avui ens trobem que no es poden fer llançaments de persones vulnerables i sense alternativa habitacional fins al 31 de desembre del 2026. I quan arribem al 2026, segurament es tornarà a prorrogar.
Estic en contra jo d'això? No, no, no, jo entenc que és molt clar, és per persones amb situació de vulnerabilitat i per tant cal estar a aquesta situació i se li ha de donar una solució. El problema és que si portem sis anys fent el mateix, potser ja hi hauria hagut realment de fer polítiques d'habitatge públic reals i efectives i no carregar el petit propietari que té un pis i que el lloga, d'acord, aguantar això perquè està així.
Sí que és veritat que hi ha unes mesures de compensació als propietaris, però són mesures que arriben tard i a més a més són limitades. Per tant, no podem carregar la política habitacional d'aquest país, digue-li com vulguis, d'acord a la classe mitja que cada vegada existeix menys.
Qüestions d'actualitat a qüestió de dret, Jordi Masnou, sempre per acabar ens portes com la guinda del pastís. Sí. Avui va de bisums. Avui va de bisums, exacte. També per Nadal va sortir molt el comentari que Isenda a partir d'ara, a partir d'aquest any, controlaria els bisums.
I, clar, tots van fer un crit al cel perquè, clar, doncs, escolta'm, quan tens fills petits i muntes les festes d'aniversari, qui no paga els regals amb un bísum? O quan van a sopar una colla, qui no fa els bísums? O quan qualsevol cosa d'aquestes entra familiars que es passen uns bísums per atendre unes despeses o un oci o alguna cosa d'aquestes. Va per aquí la cosa? No, no va per aquí. Sí que és veritat que ha sortit un reial decret, el 253 barra 25,
Jo dic el nom per si algú vol buscar. A veure, apunteu. Jo dic els números perquè sàpiguen que existeixen. Ens el descarregarem. No, però perquè les entitats bancàries i les entitats de les passarel·les de pagament tenen l'obligació...
de remetre informació mensualment de determinats visums. Però quins visums? Doncs els visums que es fan les empreses o els treballadors autònoms, és a dir, activitats econòmiques, que aquesta no és la finalitat del visum, o en tot cas, no és que no sigui la finalitat del visum, però...
hi ha el perill que el visum es faci servir per al·ludir el control, la transparència i les obligacions fiscals. De què hauran d'informar? Doncs de la identitat d'aquests pagadors o cobradors, d'aquest import mensual que hi pugui haver-hi, dels comptes utilitzats d'origen i de destí, més que res per fer aquest control, perquè el visum representa que no té aquesta finalitat i que no es camufli allà
pagaments importants, que no es camuflin allà nòmines o part de nòmines, aquestes coses. Per tant, aquest control hi serà. Sí, ara, els controls que ens fem nosaltres amb amics, familiars i tot això? No, tot això no té control a dia d'avui i representa que tot ha de continuar com fins ara. Ara t'anava a preguntar pels temes visums que va sortir conversa de pares i mares que ja tenim els fills grandets que, ostres, és que jo li faig un visum de 200 euros per arribar a final de mes. No,
S'entén que té una finalitat en aquest sentit. És important que siguem clars en els conceptes, el mateix que parlàvem del lloguer de temporada, siguem clars en els conceptes, però no és la finalitat el que es busca controlar aquest tipus d'avísum que tu em dius. Prenem bona nota amb Jordi Masnou, l'advocat de capçalera de Ràdio Pineda, amb aquest espai quinzenal, qüestió de dret. Moltíssimes gràcies, un cop més. Gràcies a vosaltres, ja ho sabeu.
A Ràdio Pineda, amb Jordi Masnou.