Qüestió de dret, amb Jordi Masnou. El món del dret, parlat com tu. Saludem Jordi Masnou. Què tal? Molt bon dia. Hola, bon dia. Avui l'advocat de capçalera Jordi Masnou a Ràdio Pineda, que ens porta cinc temes molt diversos. I Jordi, per quin començaríem? Mira, jo començaria pel primer...
Molt bona idea. Em sembla molt adequat. El primer de la teva llista. Exacte. Com he dit, són temes completament diferents, que toquem una mica o intentem tocar una mica de tot. I el primer que us porta és un tema d'un matrimoni que estava separat, divorciat.
era un matrimoni que suposo que aquesta separació no havia sigut del tot amistosa, i hi havia hagut una conversa entre el fill menor i l'altre progenitor, entre el fill menor i el pare, i la mare va gravar aquesta conversa. No només la va gravar, sinó que la va penjar en un grup de WhatsApp. Sembla ser que això va ser per error, ho dic perquè sembla acreditat que va ser per error, però bé, la va gravar i la va penjar en un grup de WhatsApp.
evidentment l'altre progenitor, el pare, la va portar al jutjat i, bé, no dic evidentment, no tot s'ha de judicialitzar, perdó, però el que vull dir és que pel que sigui la va portar al jutjat i després del periple de primera instància, l'audiència i tot, va acabar el Suprem el tema. I el Suprem ha determinat que aquí hi ha dos delictes i un de greujant. Hi ha el delicte de gravar,
Hi ha el delicte de difondre, encara que sigui un error, i hi ha el delicte de greujant. Per què? Perquè s'estava gravant converses delicades que afectaven a un menor. Per tant, i ara rectificant el que he dit al principi, vigilem el tema de judicialitzar les coses perquè potser no les podem controlar. Ara, si no hi ha més remei, doncs tinguem en compte que aquestes coses tenen una transcendència jurídica important.
Parlem ara, Jordi, ens comentaves d'un accident a l'autopista.
Sí, això és un tema que a mi sempre m'ha cridat l'atenció, el tema de dir, escolta'm, a veure, jo estic mal aparcat i tinc un accident, és culpa del que l'ha emputrat o del que està mal aparcat, no? O jo estic en aquestes coses, no? Doncs en aquest cas era un tema d'una persona que anava per l'autopista i va tenir pana, va parar, va passar un coixa molt ràpid, la van vestir i va lesionar la persona del vehicle que havia tingut pana i aquesta va reclamar.
Inicialment els jutjats van dir que per què reclamava, que no tenia dret a reclamar, perquè entre altres coses no havia senyalitzat amb els triangles, o ara amb aquests dispositius nous, d'acord? Doncs no havia senyalitzat que havia tingut pana i l'avís de vehicle avariat.
Però després, com sempre, quan dic que cal anar a buscar cas per cas, es van posar a rascar i van descobrir el següent. Primer, el vehicle que van vestir no va comparèixer al jutjat. Per què? Perquè es va enterar que hi havia hagut un accident, va passar de tot.
i la prova és que no hi havia cap frenada, és a dir, no va extremar la precaució de circular per una autopista i veure un vehicle aturat, ell va tirar recte. A més a més, sembla ser, això per un testimoni, que el vehicle que havia tingut pan l'havia acabat de tenir, és a dir, la persona, la conductora, no havia tingut temps ni de baixar el cotxe ni evidentment de senyalitzar.
Per tant, cal anar cas per cas i en aquest cas, com que el vehicle que van vestir no va extremar la precaució pròpia de la diligència que es demana a un conductor, un tema del risc objectiu, doncs el va condemnar amb ell i a la companyia asseguradora a indemnitzar les lesions de la conductora que havia tingut pànic i que no va poder assenyalitzar-ho.
Déu-n'hi-do, realment, qüestions que m'agrada aquesta expressió que has dit, quan escarbes una mica, perquè en realitat, si ens quedem amb la superfície, quantes coses poden passar, i també això de qüestió de segons, hi ha minuts segons. Hi ha una altra qüestió, aquesta vegada, relacionada amb vehicles, però diferents,
que hi ha casos. Què ens explicaràs quan en una comunitat de veïns un veí o una veïna a la seva plaça d'aparcament vol posar un carregador elèctric? Allò un immoble, aquests típics immobles de Pineda i d'on sigui, que a la part dels baixos hi ha aparcaments?
Mira, aquí sempre ens trobem quan apareixen els temes de les comunitats de propietaris, per regla general, el tema que diuen, clar, és que els cables o la instal·lació ha de passar per un element comú, i un element comú ja està, com la Iglesia Mostopada, és sagrat, no pots tocar-ho...
I per tant necessites l'autorització de la comunitat. Per més que ho vulguis posar a la teva plaça necessites expressament que t'autoritzin. I com que tot això són coses que fan, són noves i a vegades també fan enveja, doncs no, jo et dic que no perquè a més a més jo què sé si les plaques poden, ai les plaques, les bateries poden explotar o què?
Perquè hi ha casos. Sí, sí, però el fet de dir, escolta'm, jo per si un cas dic que no i hi poso tots els condicionants, doncs el Suprem també aquí ha parlat i ha dit que, escolta'm una cosa, si tu vols posar un carregador de cotxe elèctric en el teu aparcament particular dins d'una comunitat, si tu evidentment sofragues, pagues tota aquesta instal·lació,
tu, encara que el cablejat hagi de passar pel sostre o hagi de passar per un element comú de manera tangencial, el cert és que tu no necessites l'autorització de la comunitat, necessites comunicar-ho.
però no la seva autorització expressa ni entrar en unes majories o majories qualificades. Comunicar-ho i prou. I això és important perquè, clar, de fet hem de ser coherents. Si la societat va apostar per la sostenibilitat, per les energies renovables, pels vehicles elèctrics, hi ha les subvencions, que després no arriben, però hi ha les subvencions, i totes aquestes coses, doncs entenc que la normativa i la normativa comunitària s'ha d'interpretar de manera flexible cap a aquest sentit, i això és el que ha fet el Suprem.
Doncs també bo saber-ho, aquesta qüestió del Suprem i casos ja que ens giren cap a d'altres qüestions.
Jordi Masnou, sentències relacionades amb fills majors d'edat quan els pares s'han separat. Quina novetat o quina qüestió ens portes avui?
Bé, això és un clàssic, és a dir, el tema de fins quan he de pagar la pensió del meu fill major d'edat, això és un clàssic i de fet aquí n'hem estat parlant quan parlàvem del tema de la possibilitat d'aturar o suspendre aquesta obligació quan no hi havia una relació entre pare i fill motivada exclusivament pel fill, això ho vam estar parlant.
Doncs avui el que portem és un cas una mica diferent, i és el fet de dir, escolta'm, jo tinc un fill, el meu fill ja és grandet, estudia a la universitat, fa les seves feinetes, moltes nits no dorm a casa la mare perquè moltes nits dorm a casa la nòvia, per tant, ell ja fa la seva vida autònoma. I el Suprem ha dit, no, no, el teu fill està estudiant, el teu fill fa unes feines esporàdiques per ajudar-se a pagar la carrera i les seves despeses, fins i tot perquè tu n'hagis de posar menys,
D'acord, el teu fill, evidentment per l'edat, pot dormir alguna nit a casa la parella, però la seva residència és a casa de la seva mare, no és independent. I a més a més, això que no tens relació amb ell, en aquest cas no és per culpa d'ell, sinó pròpiament per l'edat i una mica per tot plegat.
Per tant, has de continuar pagant la pensió fins que acabi de formar-se i s'incorpori al mercat laboral. En aquest cas concret, perquè el fill ja era grandet i estava amb uns cursos universitaris del final, es va determinar, que a vegades també ho fem això en els procediments, es va determinar fixar ja una data de caducitat. Se li va donar dos anys de coi, que era el període que es considerava que necessitava per acabar la carrera i entrar al mercat laboral.
Però en aquest cas, ja dic, cal anar cas per cas, la falta de relació no era per culpa del fill i el fill estava fent el curs normal que li tocava per l'edat. Qüestions sempre d'actualitat, malauradament, d'aquests conflictes, però sempre d'actualitat. I acabem, Jordi, amb un tema de ciberdelinqüència que n'hi ha de molts i diversos, però un en concret.
Bé, avui el que parlarem és una cosa molt concret. He parlat de moltes coses de ciberdelinqüència i cada vegada et vas sorprenent amb novetats. Avui parlarem d'una cosa molt senzilla i és quan tu fas un pagament perquè t'arriba una factura d'un producte i la fas amb un compte que és el que et marca la factura i dius no, número de compte tal, concepte tal, titular tal...
I resulta que com que ha estat adulterat, com que ha estat alterat aquella factura i han canviat el número de compte, no coincideix realment titular que tu poses i titular real del compte on te van els diners finalment, si el banc té alguna responsabilitat.
Fins fa relativament poc no en tenia cap. El Suprem va considerar que, escolta'm una cosa, el banc ha de vetllar i ha de tenir una diligència en moltes coses, però no això perquè era un caràcter putestatiu, no portava l'asterís d'un marc obligatori. Però des del mes d'octubre d'aquest any ha canviat la normativa, s'ha transposat una directiva europea i ara sí, ara és obligatori que el banc vigili. Sí, el titular del compte...
coincideix el que tu poses amb el real. Per tant, si no presten l'atenció i ho porten amb un compte que no és el que tu volies pagar, o amb un titular de compte que és el que tu volies pagar, el banc haurà de respondre. És veritat, la banca digital ara avisa, i de vegades ja ens hem adonat, potser si fas un ingrés a Pau i resulta que el DNI és Pablo, t'avisa, no coincideix exactament amb el... Doncs això, fixeu-vos, perquè és veritat, això ha canviat fa...
Fa molt poquet i de vegades pot ser una anècdota, com això que dic, o de vegades pot ser un tema molt més seriós que sigui un cas de ciberdelinqüència. I ja és hora que amb totes les eines que tenen els bancs, per favor, que es posin les piles, que se'n beneficien teoria els seus clients, que això ha de ser per tots. Jordi Masnou, escolta'm, ens retrobarem en aquest espai qüestió de dret després de festes.
Sí, sí, fins l'any que ve. I fins l'any vinent. I moltíssimes gràcies, Jordi Masnou de Masnou Advocats, amb aquest espai Qüestió de Dret a Ràdio Pineda. Qüestió de Dret a Ràdio Pineda amb Jordi Masnou.