Aquesta és la gràcia també del programa que siguin qüestions de dret que tothom entengui. Mare i Josep, bon dia.
Molt bon dia, Olga. Bon dia a tothom. Doncs sí, qüestions de dret que tothom entengui, com bé dius, Olga i Jordi Masnou, que és qui ens les explica. Jordi, bon dia. Hola, bon dia. Gràcies per ser aquí en directe a Ràdio Pineda. Avui tenim com una mena de titulars de dret quotidià, jo diria així. Sí, avui fem píndoles. Ara, si em permets, també m'agradaria sumar-me...
felicitant el David. Ah, clar que sí, home! Clar, clar, l'hem felicitat aquí en directe. Perfecte, doncs avui portava tot de píndoles ràpides que per desenvolupar si és necessari i que he pensat que eren temes que podien cridar l'atenció a la gent perquè s'hi podien trobar. Doncs som-hi, comencem!
Mira, la primera és molt senzilla, és un tema d'un patinet que anava a 45 km per hora. Què va passar amb això? Doncs molt senzill, els patinets són vehicles de mobilitat personal i els vehicles de mobilitat personal estan catalogats com a tal, entre altres coses, perquè no poden superar els 25 km per hora. Un patinet trucat que vagi a 45, el que se'n diu és un ciclomotor i per tant requereix una llicència especial i per tant, com que no la tenia, va haver-hi una sanció.
El següent cas que porto també és un cas que, de fet, hem vingut al despatx i que t'hi trobes, i és el fet de dir, escolta, amb aquell aparcament d'una comunitat de propietaris on hi ha un veí que no respecta les regles mínimes de convivència i no respecta les línies que estan pintades i aparca més enllà. Doncs en aquest cas hi va haver un que ho feia...
deia que ho feia perquè realment estava mal pintat i ell tenia més metres, però el jutjat el que li va dir és, escolti'm, tingui més o tingui menys, aquesta no és la manera d'actuar, perquè de fet, amb l'espai que està pintat, vostè té espai de sobre per aparcar els seus tres vehicles, era un senyor, un senyor pàrquing, d'acord? I per tant, el que està fent és perjudicar els altres. I quan hi ha una voluntat de persistir en aquesta molèstia, quan es creen aquestes molèsties, doncs realment s'ha de passar a parlar-ho. I aquí va haver-hi una sentència que va condenar la persona...
a una sèrie d'actuacions perquè respectés les normes comunitàries i també una sanció. Déu-n'hi-do! Més qüestions del dret quotidià, diria jo, perquè hi ha mil coses que de vegades poden acabar amb mans d'un advocat o una advocada.
Mira, avui ara en portem un també de dret laboral, que és un tema següent. Hi havia una empresa que tenia una cadena de muntatges i que anava trobant a faltar peces. I davant del fet aquest va decidir implantar algun tipus de mesura. I la mesura consistia en què? Sense allargar la jornada dintre de la jornada...
a aquells treballadors que tinguessin una bossa, un paquet, un bolso, doncs de manera aleatòria, no tots els dies, però de tant en tant es feien inspeccions. Ara bé, aquestes inspeccions com es feien? S'anunciaven, aquestes inspeccions es feien amb membres de seguretat i amb membres de representants dels treballadors presents i en cap cas s'accedia a la bossa, sinó que es demanava que la mostrés o en tot cas que ensenyés alguna cosa.
Va haver-hi un treballador que s'hi va negar en rodó, se li va demanar dues vegades, el mateix dia però dues vegades, s'hi va negar en rodó i es va obrir un expedient, es va considerar una falta molt greu i el van acomiadar, un acomiadament disciplinari. Ell ho va recórrer perquè va considerar que no era un acomiadament disciplinari sinó que era improcedent
Però finalment el jutge t'ha donat la raó a l'empresa, perquè la manera com es va portar a terme aquesta tasca d'investigació era, es considera respectuosa, no invadia la intimitat de la persona i era proporcional. Per tant, són aquests principis els que han de regir. I que segurament aquesta empresa va consultar com fer-ho abans de fer-ho per tenir aquesta eina legal per després no trobar-se amb un problema. Exacte.
Més apunts, més qüestions de dret en càpsula avui, Jordi. Sí, sí, avui són uns flaixos, eh? Bé, un tema també molt ràpid, que també ens hi podem trobar, i és en un apartament d'aquests de turisme vacacional, i ara no entrem a discutir la llei de rendaments, eh? Avui. Senzillament un tema d'un apartament de turisme vacacional que el propietari va posar-hi càmeres. Ja no sé si amb una finalitat o amb una altra, però el propietari va posar-hi càmeres.
I les persones, en aquest cas eren unes noies que havien llogat aquest apartament, les van descobrir i ho van denunciar a l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. L'home, el que és veritat, és que l'home immediatament ho va reconèixer, va admetre l'error, va rectificar, i això ha comportat que ha tingut una sanció, però aquesta sanció ha sigut reduïda per aquest reconeixement, aquest empenediment immediat, d'acord?
Però és bo saber que aquí també tenim una mica el mateix que passava en el cas anterior, el tema d'on comença i on acaba el dret de la intimitat de l'esfera personal. I entenem que quan tu llogues, ja sigui una habitació d'hotel, ja sigui un apartament turístic, ja sigui casa teva, allò en aquell moment en què ho tens llogat és casa teva i és la teva esfera de privacitat màxima i per tant s'ha d'anar amb compte.
Doncs a tenir-ho en compte, també quan anem a un apartament llogat, doncs a mirar si hi ha alguna càmera. Déu-n'hi-do, s'ha de pensar en tot i no sempre s'actua en maldat, no, Jordi? Segur que hi ha una manera legal de fer-ho, això, o de vegades s'ha de consultar, perquè potser a la porta, a l'entrada, al rabador, jo què sé, ara no entrarem en això que ens allargaríem, però segur que és primer consultar amb aquestes qüestions. És així, és així.
I més qüestions, Jordi. El darrer flash, perquè els altres que porto són d'un altre tipus, però el darrer flash que porto és el fet d'un tema curiós pel matís. És a dir, és un cas que hi podia haver un assetjament escolar, és un tema delicat i que ens hi trobem en el dia a dia, un assetjament escolar, que l'administració va concloure l'expedient dient que no n'hi havia i aquí es va acabar.
Al cap d'un temps els pares ho van impugnar, no tant per si hi havia o no hi havia assetjament escolar, no tant per si es va acabar d'una manera o d'una altra l'expedient, sinó perquè es considera que l'administració no va incoar l'expedient o el protocol de la manera adequada en casos d'assetjament. És a dir, les persones, els professors en aquest cas que tractaven el tema no estaven formats en la matèria, una sèrie de tractes que no eren els adequats.
i el cert és que els jutjats els hi han donat la raó, és a dir, no estem reobrint el cas de si hi ha hagut o no hi ha hagut assetjament, perquè era un cas dubtós, però en tot cas el protocol no es va actuar degudament, per tant el ciutadà no va rebre, l'alumne en aquest cas i els seus pares no van rebre el recolzament, l'atenció, el tracte delicat que corresponia a un cas com aquest, i s'ha imposat una sanció, una multa a l'administració per, ja dic, no actuar degudament, més enllà de com acabés el procediment.
I Jordi, una qüestió per acabar. Per acabar, una qüestió que a vegades anem parlant i que, és a dir, avui venim a explicar coses, intentem explicar-les de manera planera i tal i qual. L'intel·ligència artificial acabarà amb els advocats? Bé, doncs potser sí, però hi ha molta gent que està apostant cap a aquest sentit, però jo crec que és un matís que hem d'explicar. És a dir,
L'intel·ligència artificial no substitueix l'advocat, en tot cas el complementa, l'ajuda. Per què? Perquè si no, no apareixerien notícies del tipus, recentment a Canàries s'ha imposat una sanció a un advocat, una sanció de 420 euros, però una sanció...
perquè en el seu escrit va citar 48 sentències i un informe del Consell General del Poder Judicial que no existien. Per què se li ha posat una multa de 420 euros? No és perquè s'ha aconsellat que 420 euros era el preu de la subscripció anual a un sistema d'intel·ligència artificial especialitzat jurídic, que és el que ha d'ajudar a fer una feina millor, no substituir-la. Per tant, són coses d'analitzar, caldrà anar casa per casa, com dic jo, però bé, és bo de saber...
A tenir-ho en compte, que l'IA no substituirà els advocats, tampoc els periodistes ni els dissenyadors, que serà sempre una eina de treball, però que darrere hi ha d'haver-hi la supervisió professional, com és lògic i aquesta part humana que també és necessària pel seu coneixement i experiència. Jordi Masnou, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres, ja ho sabeu. Jordi Masnou de Masnou Advocats, amb aquest Qüestió de Dret a Ràdio Pineda.
Fins demà!
Fins demà!