logo

Sense espòilers

Jaume Casals ens recomana sèries, teatre i cinema. Jaume Casals ens recomana sèries, teatre i cinema.

Transcribed podcasts: 1
Time transcribed: 7m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

I avui a Ràdio Pineda, el dit i fet, estrenem sense espòilers.
És aquest nou espai que comencem avui amb Jaume Casals. Molt bon dia, Jaume. Molt bon dia, Olga. Mare de Déu, em reventaràs els micros. Déu-n'hi-do, quina potència. Escolta, anem a explicar als oients. Jo no he volgut dir res, aquest sense spòilers, més que res per fer honor al títol d'aquest espai que avui estrenem, que és sense spòilers.
Doncs Olga, mira, sense espòilers, és un espai on recomanarem una obra de teatre, una pel·lícula i una sèrie o documental que a mi més m'hagi agradat o que llegint crítiques per internet hagi dit, eh, això, tots els pinadencs i pinadenques ho han de saber. I l'objectiu quin és?
L'objectiu és animar, que la gent també ens recoman, que la gent vegi aquests espectacles i obres de teatre i després a tu llançar-te un repte d'aviam si en una setmana per una altra també et pots, aviam si et pots haver vist alguna sèvia o alguna pel·li d'aquestes. Això també els oients que ens escolten tenen aquest repte també que com a mínim una d'aquestes se la vegin, no? Exacte, exacte. Doncs va, per on comencem? Doncs Olga, comencem amb teatre.
Et porto perfectes desconeguts, una obra que han estrenat fa una setmaneta al Teatre Poliorama. Resum de l'obra, molt ràpid. Un grup d'amics de tota la vida queden per sopar. Tot sembla normal fins que algú proposa un joc perillós. Deixar els mòbils damunt de la taula i compartir tots els missatges i trucades que arriben durant la nit. Tu, Olga, això ho faries? Deixaries el teu mòbil?
Depèn. Depèn, depèn. Depèn si tenim coses compromeses o no. Exacte. Doncs segueixo el que comença amb una broma, es converteix en una bomba, surten secrets, apareixen mentides i les relacions comencen a trontollar. Al final, no és spoiler, eh? Descobreixen una cosa incòmode que potser no es coneixen tant com es pensaven. És una barreja de comèdia i tensió molt actual sobre mòbils, privacitat, parelles, ideal per anar en grup al teatre i després sortir, anar a sopar i comentar-la.
Doncs Olga, seguim amb cinema. Avui et porto una... M'agradaria començar amb una pel·lícula espanyola, guanyadora de millor pel·lícula de comèdia als Premis Feroz, millor Goya a guió adaptat, i la pel·lícula és La cena, protagonitzada per Alberto Sanjuan i Mario Casas. De què va?
No soc molt fan jo del Mario, però en aquesta pel·li m'ha sorprès. I una altra setmana et portaré una altra pel·li que vaig veure ahir d'ell, que també em va agradar moltíssim. El resum de l'escena. La pel·lícula està ambientada just anys després de la Guerra Civil Espanyola, el 39, per col·locar-nos una mica. El dictador Franco decideix celebrar la victòria amb un gran sopar al famós Hotel Palace de Madrid. Quin és el problema? Els encarregats de cuinar al banquet són presoners republicans.
A partir d'aquí tenim un jove tinent que ho ha d'organitzar tot, el Mario Casas, un metre, Alberto San Juan, que és molt peculiar on intenta mantenir l'ordre, i mentre preparen el sopar es comença a gestar un pla d'escapada.
I a partir d'aquí s'ha de veure, no? I a partir d'aquí s'ha de veure perquè a mi el que més m'ha sorprès és el guió, perquè té un girs que no t'esperes i al final, que no farem espòiler, és apostoflant. Clar, i per qui no sigui molt fan de les pel·lis espanyoles, què li diries?
Que li doni una oportunitat, perquè tenim molt bon cine espanyol, tenim molt bon cine també català, però també som molt fans de tot el cine americà, anglès, francès, però també el cine espanyol crec que s'ha de veure.
I acabem recomanant una sèrie, que la podem veure a Disney+, que es diu The Bear, l'os, pels amants de la gastronomia. Té cinc temporades, és una miqueta llarga, però guanyadora de l'EMI, a millor sèrie de comèdia, té quatre globus d'or, etcètera, etcètera, etcètera. Ha guanyat molts premis, aquesta sèrie. Protagonitzada per Jeremy Allen White, que...
per aquests amants del cotilleo, va ser una mica noviet de la Rosalia. Ah, ja deia que em sonava. Això s'ha de dir, també. La sèrie segueix en Carmi, un xef que ha triomfat en restaurants d'elit, però que ho ha deixat tot per tornar a Chicago després de la mort del seu germà.
Allà a Areta, un petit restaurant familiar on hi regna el desordre, els deutes i l'atenció constant. I el més important és un equip que no confiarà en ell. El que intenta fer el Carmi no és només arreglar un negoci, sinó que és posar ordre a la seva vida. Això és De Ver i, pinadencs i pinadenques, doneu-li una oportunitat. I la trobem a... A Disney+.
Sense espòilers, que jo em pensava que en parlaries de la pel·lícula Torrente, imagina't. No l'he vist encara, Olga, la tinc patent.
I per tots els nostres oients que ens estan escoltant, aquestes tres recomanacions, si algú les ha vist, si algú les va veure, si algú s'anima a aquestes nits que tenim a casa sense fer res, escolteu, mireu aquestes sèries, aneu al teatre i comenteu-nos-les aquí a Ràdio Pineda. Com ho podem fer, Olga?
Doncs mira, ens podeu enviar un WhatsApp, si voleu, al 686 05 4604, 686 05 4604, ens comenteu, o ens podeu recomanar també alguna sèrie perquè l'expliquem aquí, una obra de teatre, vaja una mica la filosofia del sense spoilers, eh? No podem explicar res més. Exacte, i que per gustos, colors, també t'he de dir que el que em pot agradar a mi no li pot agradar a una altra persona, però escolta'm, per gustos, colors.
Gràcies, Jaume. La setmana que ve, més recomanacions aquí al... Sense espòilars.