La música té aquesta màgia tan especial que ens toca a tots tinguem l'edat que tinguem. Per això és tan important portar-la a prop, fer-la arribar a tot arreu i als espais on la gent viu i es troba.
I això és exactament el que fa el cicle de concerts a Mare Nostrum, convertir els diumenges en moments de cultura compartida, de descoberta i de bona energia. Concerts plens a proximitat i amb talent, també de casa nostra. Si us ve de gust passar una estona agradable, escoltar música feta amb passió i, per què no, donar suport als artistes del nostre municipi, prepareu-vos perquè aquest mes de febrer Pineda sonarà de meravella.
Sortim a Radio Pineda.
Aquest diumenge comença el cicle de concerts a Mare Nostrum amb propostes variades de proximitat i amb un protagonisme especial pels artistes del nostre municipi. Avui en parlem amb el Ramon Plaja de Mare Nostrum. Bon dia, Ramon. Bon dia. I també ens fa molta il·lusió tenir els estudis al Pep Romaguera, que també el veurem en aquest cicle de concerts. Bon dia i benvingut. Bon dia a tothom. Què tal, Pep?
Molt bé, molt content d'estar aquí. Tot a punt pel concert? Sí, sí, sí, amb la Nora anem fent cosetes, anem veient cada setmana, anem parlant de coses, sí, sí, està bé, està molt bé. Ara en parlarem d'aquest concert que de fet és el que obre aquest cicle. Sí. Això és una responsabilitat o no? I tant, sí, sí, no, no, ja feia il·lusió vindre, no, no, el dia 28 és el dia, ai, el dia 8 és el dia que ens aniria bé, bueno, bueno, i llavors veus que el cobres i tot això i realment, sí, sí, et fa sentir així, bueno, bueno.
Amb Pep Romaguera, que és de casa, també veiem altres artistes que són de Pineda, que estan vinculats amb Pineda. Ramon, dèiem, un protagonisme especial per tots ells en un cicle que arrenca ja aquest mateix diumenge. Sí, amb la mateixa il·lusió que anys anteriors començarem aquest cicle de concerts de primavera,
i aquest any hem optat per artistes de quilòmetre zero, de quilòmetre zero però d'alta qualitat, coneguts, de prestigi, comencem amb Pep Bromaguera i la seva companya, la Nora, el Pep Bromaguera és sobradament conegut i admirat per la gent de Pineda, llavors tenim el plaer assegurat. Exacte. Això també ens agrada, que el local estigui ple. Això mateix, i mira, aprofito ja per recordar que també et veurem a l'auditori amb els serratians. Sí.
Toni, sí, sí, vindrem el 21 de novembre, em sembla que, sí, sí, estem molt contents d'això. De fet, tot això amb el Mare Nostro em va començar una mica arran d'això dels serratians, que passa que ja havíem parlat amb la Vero per això de l'auditori i, bueno, li vaig dir a en Ramon... Ten. Sí, que això, si que és ara això no, però, bueno, hi havia això de la Nora també, que estava molt bé i, bueno, i així va anar la cosa, sí, sí.
A més a més, en Pep Romaguera també molt vinculat amb la cantada escolar cada any que el veiem a l'escenari i també fent aquests arranjaments. Sí, sí, aquest any ja hem estat gravant les bases perquè poguessin assajar tota la mainada.
i molt bé, vam estar assajant per Nadal, vam gravar les bases i ara res, aviat serà res, ja hi serem, aquí un parell de mesos ja hi som. Això mateix, que el temps va que vola, passa molt ràpid, parlem avui de fet d'aquest concert que ens oferireu amb la Nora i Danyez, ara en parlarem, però vaja, el cicle en si, Ramon,
És un cicle important per l'entitat, sobretot per la filosofia que té, no? Sí, i hem aconseguit tenir un públic, perquè aquí a Pineda no es fan massa coses. Llavors nosaltres hem intentat, a base de conferències i concerts i zerdanes i exclusions culturals,
anar fent una mica de vidilla, i el concert, doncs aquests concerts ja fa que els fem més de 10 anys. I al principi costava un pli local, però ara ja no, ara ja no. I si hi posem artistes coneguts, encara menys. La gent ho coneix, sap que no els enganyem, que els importem coses que valen la pena, i saben que no sortiran defraudats d'allà.
I això ja ens ha donat una... ja tenim un públic amb confiança. Tenen confiança i venen. Un cicle de concerts que últimament aquests últims anys els feu a l'Escola Sant Jordi i aquest any també, eh? Aquest any tots quatre són a l'Escola... No, fem cinc. Quatre, els quatre primers són a l'Escola Sant Jordi i l'últim al Centre Cultural.
Ara de seguida els explicarem, com dèiem, amb una filosofia molt clara, que això sempre ho heu explicat des del minut zero, que és la d'acostar la música a tothom. Això és la clau, sí, sí. La música és una part de la cultura importantíssima.
Què hi trobarem en aquest cicle? Què destacaríem? A veure, jo he vingut preparat per parlar de la primera part. Parlem de la primera part primer. Doncs va, parlem de la primera part. Ensetem el cicle amb el concert d'en Pep Bromaguera i la Nora, la teva companya. Jo la Nora Idanyes no la conec. Ara li preguntarem a en Pep. En Pep sí, sabem que és una garantia. La Nora, tot i que jo no la conec, en tinc bons informes també.
O sigui que la gent pot venir amb l'absoluta tranquil·litat que disfrutaran, disfrutaran d'un bon concert. I l'Escola Sant Jordi també té un avantatge, que té una bona sonoritat. Allà al hall de l'escola, que és allà on ho fem, és especial per fer concerts, perquè els arquitectes ja ho van construir de manera que la sonoritat fos molt bona. I això també és un gran avantatge.
Sometimes I wish I'd never been born
Pep, la Nora Hidanyet, qui és la Nora Hidanyet? D'on ha sortit la Nora? D'on t'ha sortit? La Nora ha sortit d'una família d'artistes i ella és una artistassa també. Els seus pares estan en el món aquest de teatre, són teatre al detall, tenen una companyia de teatre que fan tots els seus espectacles. Vull dir la Txell Botell, doncs això és la seva mare.
I el Xavi Dáñez, que és el seu marit, és el seu pare. I ells dos tenen una companyia de teatre que es diu Teatre al Detall, que cada dos per tres estan fent obres per aquí i fan obres per tot Catalunya. Tenen una companyia, fan teatre així familiar amb un nivell impressionant i molt bé, amb música molt ben cuidada i tot això.
I la Nora tota la vida ha mamat aquest ambient. A cap edat ja estava anant a classes de cant, de ball, de claquer, fent teatre musical a Barcelona.
I la cosa va ser que el seu pare va començar a venir a classes de piano amb mi perquè jo no soc un gran pianista però sí que m'agrada molt i sobretot m'agrada molt entendre la música. Jo no vinc de l'escola, diríem, clàssica de música, del solfeig i aquestes coses, saps? Jo vinc més d'intentar entendre l'idioma per poder-lo parlar, saps què vull dir?
Llavors el seu pare va començar a vindre perquè ell també havia estudiat piano i tot això, i clar, ostres Pep, és que no entenc això, i clar, i sempre molt paper, i que si no tens el paper davant ja no saps què fer, i bueno, va vindre i vam començar, ens vam fer així molt col·legues,
I llavors un dia diu, saps què? Et portaré a la meva filla que també va gràcies al piano però també ella vol cantar i no sé què i està una mica cansada de tot això de tant de llibre i tant de no sé què. I així es va anar i quan tenia la Nora devia tindre, va començar a vindre que tenia 11 o 12 anys i ara en té 17, vull dir que ja fa un temps i el seu pare sempre em anava fent la conya Pep, on si te l'emportes a cantar aquesta noia que en té moltes dies pensava on has d'anar amb aquesta nena, saps? Feia com cosa, no?
Llavors la història va ser que fa... ara ja farà dos anys, jo penso, dos anys i mig, o no, aquesta primavera ja farà tres anys. Sempre amb un amic de calallenc, en Juan Carlos Narcequian, que és exofonista i tal,
Sempre anem a tocar quan donem els premis Torreta Calella del Fotofilm, organitza un concurs de fotografia i curs i tal, i sempre fa molts anys que anem a tocar, fem com cortines musicals, fem algun tema per allà al mig, no? Llavors, a l'avi de la Nora, en Quim Botell, que és un dels fundadors de Fotofilm, un artista també, jo li vaig dir a la Nora, clar, pensant, clar, perquè em porta-te-la a tocar, em porta-te-la a tocar,
Parla amb el teu avi, digues aviam si va bé que facis una cançó, jo ja estic allà tocant i farem una cançó d'alguna pel·lícula o d'alguna cosa, no? I sí, sí, van així, el seu avi, ah sí, sí, tant i tant, clar, t'ho diràs, i res, vam fer el Bohemian Rhapsody a sobre, així sense el tros operístic, que això tampoc ho feien Queen en directe, vam treure aquell tros i vam fer tot l'altre,
Nosaltres dos, i clar, va triomfar perquè és que és una artistassa, i res, i l'any següent ja en van fer dos, llavors allà ens va veure en Jordi Tibilla, Can Tibilla, escolta, per què no veniu i no sé què? Bueno, li vaig dir, Nora, hem de muntar repertori, doncs amb dos temes no podem anar enlloc. I així va anar, i vam començar, mira, aquest tema, aquest tema, i hem anat fent coses, hem anat fent coses, van sortint cosetes, i realment és un plaer perquè, ja et dic, és un costat.
I tot un món per descobrir amb el Pep Romaguere i la Nora Idany, ens proposeu aquest viatge musical, que de fet ja és un títol molt suggeridor. Bueno, sí, és que jo quan entenc, en Ramon me va comentar aviam, escolta, defineix una mica això del concert, no sé què, dic, és que per mi la manera de viatjar que m'ho passo millor és amb la música.
vull dir, em deixa estar en uns llocs i quan toques música americana doncs estàs mastegant una cosa que tot és aliena però a mi que m'agrada entendre les coses i tot això m'encanta i per mi és una manera de viatjar, tocar llavors això, clar, amb la música et porta cap aquí et porta cap allà, et pots fer una cançó que et parli del mar i ens anem cap al mar vull dir, t'abocan moltes coses que a vegades quan estàs al mar
potser hi haurà aquell edifici que et farà llet allà o hi haurà, jo què sé, el farà massa vent i estaràs a dir, en canvi amb la música et pots imaginar que estàs al mar i és una cosa, i bueno, va sortir així la cosa, llavors, bueno, és com un viatge per mi, realment el concert serà com un viatge i anirem cap aquí, anirem cap allà, començarem aquí, ens anirem, jo què sé, a Anglaterra, farem algun tema de per allà, anirem als Estats Units, bé, bé,
Entenc que és un viatge que tocareu una mica de tot, no? Ho dic perquè el públic, quan vingui, amb què es trobarà? Sí, sí, sí, una mica de tot, vull dir, temes d'això, més, jo què sé, escoltarem temes d'aquí casa, temes més clàssics, temes més actuals, temes en castellà, jo què sé, d'un poeta que no sé què, anirem als Estats Units i farem temes, potser, de música, de tot, vull dir, de musicals, de temes de pel·lícules, d'espectacles...
ens agrada fer una mica de tot, amb les limitacions que tenim de ser dos, que tampoc pots fer el que vulguis amb el món, però a mi sí. Però té una part molt maca, que és aquesta part més intimista, que també ofereix un concert d'aquestes característiques. Sí, clar, tot ho has de fer d'una manera...
Molt propera, no? Sí, sí, molt propera i t'hi has d'agafar i ho has de mastegar i ho has d'explicar bé i està molt bé, és més emocionant potser a vegades que no pas anar amb una gran formació, que tothom fa el seu paper i és una mica com anar a fer els pastorets, que tothom fa el que ha de fer i ja està i jo dic això, llavors aquest diu això i aquest diu allò i allò i ja està.
Aquí t'hi has de fer més, són pocs i saps? S'ha d'entendre bé allò que fas, no? M'agrada molt com ho defineixes, perquè dius, m'agrada entendre la música, el seu idioma, tot això traspassat en aquest viatge musical, que podem anar d'una banda a l'altra, això és molt xulo, quan el públic pot gaudir, pot sentir, pot viatjar sense moure's de la cadira.
I tant, no, no, jo penso que és un luxe. Jo a vegades, o sigui, quan acabo de tocar, hi ha dies que acabo rebentat perquè realment han passat tantes coses, saps? I jo, i quan estàs tocant...
Jo a vegades faig la conya que a mi m'agradaria tocar darrere un biombo a vegades perquè em tallo el rotllo, això que la gent aplode. Sí, em torna aquí, saps? Em torna allà. I penso, et quedes o no saps a una, acabes la cançó i et quedes allà així, llavors la gent fa el pica de mans i tu penses què passa, saps? Què ha passat aquí, no? Saps? Però jo penso, jo estaria allà tranquil, saps? Que cantin aquells, que aplaudeixin a qui vulguin, però a mi deixeu-me tranquil.
Perquè és una cosa, és com una sensació, no sé. Clar, jo sempre la música l'he viscut així. És un idioma i com a tal, molta gent ha associat això. Un idioma és llegir-li i escriure. No ben bé, bàsicament és entendre'l. I llavors, si a més el saps llegir i escriure, ja hem triomfat.
És el talent, és l'amor per la música del Pep Romaguera, que en aquest cas el veurem amb la Nora Idañez, recordem això serà aquest diumenge a l'Escola Sant Jordi a les 12 del migdia. Què t'agradaria dir als oients perquè no s'ho perdin, perquè vinguin, ho tastin, ho provin? Home...
Doncs res, dir que nosaltres ens anirem a passar bé i espero que tots ens ho passarem molt bé perquè sempre és el que fem quan anem a tocar, anem a passar-nos-ho bé i a compartir aquella emoció amb tothom. Segur que sí. Segur, sí, sí.
Ramon, que bonic, no?, quan els artistes parlen d'aquesta manera, ens deixen traspassar una mica aquest llindar tan íntim, no?, de com ells senten la música, com ens la volen vendre i utilitzo un llenguatge molt, molt planer perquè tothom m'entengui, no? Clar, i que això sigui rebut també una mica de la mateixa manera i sortir d'aquell concert i dir, ostres, avui hem fet una feina molt maca.
Sí, sí. Jo estic segur que la gent disfrutarà molt i una vegada més, doncs, veuran que poden confiar en mare nostra. Els hi portem coses bones.
Amb Pep Romaguerella, Nora i Danyes, que actuen aquest diumenge, el cicle de concerts continua el diumenge 22 de febrer, també a l'Escola Sant Jordi, també amb un altre concert molt especial. Sí, també artistes de quilòmetre zero, però conegudes i també amb prestigi, perquè l'Urdres Bertolí i la seva companya també són molt conegudes i admirades pel nostre públic.
Ella em va estimar tant, jo me l'estimo encara, plegats vam travessar.
Hola, soc la Lourdes Bertrolí i parlo en nom del duet que vindrem a tocar per al cicle de concerts de l'Associació Mare Nostrum amb la Xènia Torres a la veu i jo mateixa al piano i a la veu.
I en primer lloc, agrair a l'associació Mare Nostrum per confiar en nosaltres per programar-nos en aquest cicle de concerts. En segon lloc, felicitar-los per sempre tenir present la música i la cultura en directe i apostar per ella. En tercer lloc, gràcies a Ràdio Pineda per poder fer difusió d'aquests cicles. I en quart lloc, dir-vos que ens fa moltíssima il·lusió de poder venir a Pineda i poder oferir aquest concert
per a tothom qui vulgui venir, Pinedencs i gent dels pobles veïns. Sens dubte que no us en penedireu, que us ho passareu molt bé i que farem que temes que han sonat sempre els escolteu filtrats per la nostra manera de viure-les, d'entendre-les.
les cançons, les interpretacions i música, diguem-ne, de cantautor, música pop, música també catalana, música pop internacional, pop espanyol, és a dir, una mica una barreja de diferents estils que els passem per la filtra de la Xeni i la Lourdes i, diguem-ne, d'una manera molt íntima, totalment acústica, o sigui, el piano i les veus,
i per tant amb molta il·lusió de compartir aquests moments i aquesta manera de sentir i de viure la música. Així que us emplacem el diumenge 22 de febrer. Veniu a fer d'alguna manera el vermut musical amb nosaltres i després acabeu de compartir el diumenge
i penso que serà una bonica manera de viure aquest 22 de febrer. Moltíssimes gràcies per tot i us esperem en aquest concert amb moltes ganes.
Mare Nostrum el que vol és que el soci, els socis, perquè la majoria són socis, els que venen, poder, mira, si hi ha 150 persones, em diria que poder 100 són socis i 50 no ho són. Que el soci una vegada més quedi content del concert de música que li oferim i se senti orgullós de formar part d'aquesta entitat, que és una entitat petita, però amb ganes de fer coses. Això és el que m'agradaria a mi.
Doncs són els primers concerts d'aquest cicle que anirà seguint, anirà continuant. No sé si podem avançar algun concert més de la programació Ramon o ja ens ho anirem trobant.
Sí, a veure, en la segona part hi ha un artista, un cantant, viu, ara mateix està treballant a Madrid, vull dir, deixarà Madrid expressament per venir a actuar aquí, perquè li fa il·lusió. A tu a Pineda li fa il·lusió, perquè com ha de deixar Madrid per venir a actuar aquí? Però vindrà.
Tenim molt bons informes i a ell li agrada, a part de cantar, també li agrada explicar el que fa, per ajudar la gent a entrar dintre del seu món.
Ya no estás más a mi lado, corazón. Gisela Villamayor, molt bon dia. Gràcies per atendre la trucada a Ràdio Pineda. Al programa Sortim. Molt bon dia, Olga. Gràcies a vosaltres. Què tal? Com estàs? Que ara en Ramon ens deies que deixes Madrid per venir a actuar aquí, que et fa molta il·lusió. A veure, explica'ns on ets. A veure, a Madrid he estat fent tot el procés d'assajos i de muntatge de l'obra de Centreses i Llàgrimes.
Però ara que hem començat la gira, que anem cada cap de setmana a una ciutat diferent d'Espanya, jo, entre setmana, torno a Barcelona a donar les meves classes, a combinar-ho amb altres projectes que estic encara podent mantenir, com, per exemple, faré un Elisir d'Amor a la llibreria Byron el 15 de febrer, també estic a Into the Woods, dins del Bosch, que és Into the Woods adaptat al català, amb la companyia Quart Passadís, de Sant Josep Ben, que farem...
El 29 de març a Poble Nou, al Centre Moral de Poble Nou, farem una funció i després tornarem a l'abril també a l'Ateneu de Sant Just d'Esvern. I bé, organitzant-me molt cada cap de setmana els trajectes, si he d'anar a Madrid per sortir des de Madrid per anar, per exemple, a Vilés, que és el que fem aquest cap de setmana...
Però hi ha alguns cops de setmana que no cal desplaçar-me a Madrid perquè si anem a Lleida ja vinc directament de Barcelona. Vaig a Lleida o a Salou, que anirem també el 7 de març, justament el dia abans del concert.
de Pineda, de l'Associació Mare Nostrum. Així que bé, ja estàs veient, no?, la complicació, però amb moltes ganes i molta il·lusió. Clar, dius complicació també amb els equilibris. Jo no ho pregunto mai, però en aquest cas sí, també pel context actual que estem vivint amb Renfe, no?, perquè tu em deies, home, és que em desplaço també a vegades amb tren i em trobo amb el que em trobo.
Sí, sí, a veure, no he volgut ni tan sols permetre'm entrar a tenir por per la meva pròpia seguretat, que és bastant greu el que ha estat passant, però bé, he hagut de gestionar canvis d'horaris, perquè si no era impossible arribar a temps com havia calculat, i sort que tinc l'ajuda d'amigues de Madrid que em deixen quedar a casa seva o els propis companys de Madrid,
de sonrises i làgrimes, per no haver d'encara fer més gastos d'allotjament quan no hi comptava i coses així. Bueno, està sent una...
Un entramat de logístic bastant complex, però mira, és una aventura. És una aventura i ho aneu portant també com bonament podeu. Escolta'm, no vull passar de puntetes per la teva participació en aquest musical, Sonrises i Llàgrimes, que ara esteu de gira. Al final d'aquesta conversa ho explicarem. Però bàsicament, Gisela, et trucavem per aquest concert que vens a fer a Pineda, a l'Escola Sant Jordi.
en el segle de concerts de primavera de Mare Nostrum, aquest bolero te quiero. Va, explica'ns una mica què podrà veure el públic. Doncs mira, és un recital que va començar perquè el Simón i jo vam conèixer el conservatori i tocavem així en els moments dels barris, doncs tocavem boleros i cada vegada ens vam anar motivant més, vam poder arribar a tocar així amb música chillout, en hotels, boleros, gràcies també a la Romina Krieger, que és
Aquesta soprano i programadora que des d'aquí li envia un petó
perquè em dóna moltíssimes oportunitats. Però quan es va acabar això de l'hotel, doncs vam quedar amb ganes de donar-li encara una volta més i fer un recital ben bonic, que no fos només de música de fons, no? I llavors, quan vam tenir l'oportunitat d'anar al MEAM, que també és gràcies a la Romina, jo ja tenia experiència també de fer fills conductors amb altres recitals que he fet de Broadway, amb el Jordi Romero, pianista...
i em vaig inventar aquest fil conductor perquè veig que funciona molt bé, perquè fa connectar molt més al públic i jo soc tan pel·liculera i aquesta vessant meva teatral m'agrada molt explorar-la i mostrar-la i disfrutar-la i aprofitant també que el Simón parla molt bé en públic i sap molt de música i vaig fer una barreja entre una mica de divulgació de la música que estem sentint
mentre paral·lelament, doncs, entres dins d'una història i vius la música i les cançons des de punts de vista més concrets, no?, que et fan entrar encara més. En Ramon ens deia, a la Gisela li agrada molt explicar les coses, no?, i aquest bolero te quiero, què voleu explicar aquí? No, no, no, no sé, no és ve de voler explicar res en concret, sinó de deixar-se portar una mica i de fer moure el públic, fer moure les emocions que tenim tots dins i els boleros...
estan molt caracteritzats perquè cadascú connecta a la seva manera. Són tan senzills i tan versàtils
que cadascú es viu a la seva manera i té el seu record a la seva manera. Entenc que és un repertori que connectarà molt amb el públic, cançons i boleros també coneguts, que la gent reconeixerà. Com convidaries els oients perquè no s'ho perdin? El diumenge 8 de març ho anirem recordant també els propers dies a Ràdio Pineda. Que et vinguin a veure, que us vinguin a veure. Doncs que vinguin com oberts a sentir...
Ens ha quedat un recital una mica com de pel·lícula, com cinematogràfic, és com si entres dins una història i et mous pel ritme dels boleros, per aquest toc a gradols que tenen, uns més divertits, més ballables i uns altres més tràgics.
i que vinguin a sortir diferent de com han arribat. Ens ho apuntem el dia 8 de març a l'Escola Sant Jordi, la Gisela, també el Simón Felipe Reyes a la guitarra, amb aquest Bolero te quiero, que us recomanem també des de Ràdio Pineda.
A banda d'això, ara ho explicàvem, no?, aquesta experiència que vius primer a Madrid, ara esteu de gira amb aquest musical, Sonrises i Llàgrimes, com ho estàs vivint? Doncs molt bé, molt bé, i estic molt contenta que també vindrem a Barcelona del 14 al 27 de setembre, i sisplau, tots els que us pugueu acostar, no hi ha excusa, perquè és un musical imperdible,
Molt, molt entranyable. Molta gent m'està preguntant això i quan veniu, quan veniu. Doncs venim del 14 al 27 de setembre a Barcelona. I també ara el 13 de febrer anirem a Lleida, una sola funció.
i a Salou el 8 de març, també, per si a algú li va millor per dates o per situació. Quin paper interpretes? Parla'ns una mica d'aquest repte, d'aquesta experiència de formar part d'un musical, com és Sonrisses i Làgrimes, que això, doncs, home, són paraules majors ja, eh? Sí, doncs interpreto un rol molt interessant, que és el de la baronesa, que és l'antagonista del musical, que té bastant pes actoral,
perquè ha de contrastar, doncs, això amb la figura més càndida i entranyable de la Maria, i després la figura del Capità, que és rígida, i els nens que són juganers i tal, doncs els antagonistes, bueno, que és
amb el Max, que és com l'amic també de la família, que al final no és tan antagonista, sinó que és un aliat, però tenen una responsabilitat important, no? Però ho estic disfrutant molt perquè tinc uns companys que, en tot el procés i els directors també,
He rebut molt de reclusament, ho estic gaudint molt també de la meva feina com a intèrpret, no només com a cantant, que també em sento supervalorada. Mentre no surto com a baronessa, també faig de la hermana Berta, que també és una mica la més repel·lent, la que li fa més ràbia a la Maria, la que està més...
rigorós amb les normes de l'abadia i tal, i és divertit fer com de dolenta. És una altra experiència i m'ho estic passant molt bé. Doncs Gisela, t'agraïm moltíssim que avui ens hagis atès al programa Sortim de Ràdio Pineda. Ens feia molta il·lusió poder parlar amb tu, compartir també una mica aquestes vivències amb aquest musical que ja diem
que és una pel·lícula històrica, un musical també, que tothom que hem vist la pel·lícula el retenim a la memòria i tenir la possibilitat ara de veure'l en aquest musical i que aviat vindreu també a Barcelona, ens ho apuntem i sobretot que ho estiguis gaudint de la forma que ens expliques. I també, com dèiem, el diumenge 8 de març, que et podrem veure aquí a casa, a Pineda,
en aquest cicle de concerts de primavera de Mare Nostrum. Escolta, que vagi molt bé, gràcies per haver-nos atès, com et dèiem, i molta sort en tot el que facis. Gràcies, moltes gràcies, Olga, per aquesta entrevista i amb moltes ganes de venir aviat a Pineda. I una abraçada a l'Anna Ortega i moltes gràcies per aquesta oportunitat. Vull enviar un especial agraïment i una abraçada gegant als meus pares,
que m'estan donant un suport i un recolzament incalculable. Una abraçada, papa, mama. Us estimo. So, a needle pulling thread. La, a note to follow, so. Tea, a drink of jam and bread. That will bring us back to dough. Do, re, mi, fa, so, la, ti, dough, so, dough.
Sortim a Ràdio Pineda. L'últim de l'Escola Sant Jordi ve en Genís Maiola, un artista de Mataró, que és actor teatral, és músic també, i ell s'ha dedicat molt a la cançó més popular. Ja ha vingut altres vegades a Pineda, ara fa tres anys l'última vegada que va venir, i sempre la gent ha quedat molt contenta.
Mare, si fos mariner, mariner de bona terraça, m'aniria mar endins, tot sol, amb la meva barca. M'aniria mar endins, tot sol, amb la meva barca.
Hola amigues i amics de Pineda de Mar i Voltants, soc Genís Maiola. Vaig néixer a Sant Pere de Torelló, Osona, m'he arrelat a Mataró, Maresme, i m'estimo especialment Pineda perquè hi he cantat diverses vegades, fa anys amb un grup que es deia Berderol, i després ja com a Genís Maiola.
També ha tingut la gran sort de representar-hi diverses obres teatrals. Ara em venen al cap el diari d'Anna Frank fent el paper d'Oto, el pare, o Joc de cartes, adreça desconeguda interpretant el malèvol nazi, o més recentment Hora de plegar donant vida al personatge d'en Pere.
En aquesta ocasió he estat convidat per l'associació cultural Mare Nostrum a participar en el seu cicle de concerts. Això serà el diumenge 22 de març a les 12 del migdia i ho faré formant part del trio Ítaca. Àngel Ribas, magnífic acordeonista, Laura Guastaví que toca amb la mateixa perfecció flauta travessera i fagot i jo mateix a la guitarra i a la veu.
Amb la nostra música, cançons pròpies i altres cançons d'autors que estimem, us convidarem a viatjar cap al país on totes les utopies són possibles. En aquest concert estarà totalment permès de fer fotos i enregistrar l'espectacle per qualsevol mèdic que tingueu al vostre abast.
Ens farà especialment feliços, però, que les cançons quedin enregistrades en els vostres cors i us les emporteu a casa plenes de bons records. Us agraïm, ja des d'ara, la vostra presència i esperem que gaudiu del concert tant com nosaltres ho estem fent mentre l'anem preparant. Per morts de somni rondolles
El cinquè és un que repetim cada any, que és un concert de sardanes i ve la juvenívola de Sabadell, i això serà la setmana de Sant Jordi, i aquest el fèiem al Centre Cultural Recreatiu, perquè una orquestra dintre el Sant Jordi no, una cop allà ressonaria massa, en canvi al Centre Cultural és perfecte.
Recorda'ns una mica la importància d'aquesta cobla, la juvenívola de Sabadell. La juvenívola de Sabadell, ara de juvenívola no té res. Com va començar, va ser un senyor d'allà, molt aficionat a les sardanes, que va dir muntarem una cobla i va agafar nanos molt jovenets i va muntar una cobla amb nanos que no arribaven als 20 anys. Però d'això em fa més de 40, em penso.
ja en fa molts i ara sí que n'hi ha algun de jove també però ja n'hi ha molts que ja són més veteranos i és una altra història però aquesta coble va ser creada amb molta cura i amb moltes ganes de fer-ho bé i van agafant prestigi i jo diria que poder si no la millor és una de les millors de les comarques barcelonines La coble a la juvenil de Sabadell que tancaran com dèiem aquest cicle de concerts que comença
Recordem-ho, aquest diumenge, un viatge musical amb en Pep Romaguera, la Nora i Danyet. Tenim moltes ganes de sentir-vos. Res, són concerts que, com cada any, Ramon, gratuïts pels socis de Mare Nostrum, perquè això sempre ens ho pregunten. Gratuïts pels socis i els nous socis fem una entrada mòdica, que són 5 euros.
Doncs una darrera crida, si voleu. Nosaltres des de Ràdio Pineda ho anirem explicant a mesura que s'acostin als concerts. Ho anirem explicant. No sé si hi ha alguna cosa que us hagi quedat, que teniu ganes de dir, acabar d'animar tothom que no s'ho perdin.
Bé, jo estic molt content que en Pep Romaguera acceptés d'encetar el cicle, perquè si encetes amb un espectacle, diguem-ho així, que té moltes garanties, ja ho tens salvat, això. Si comences bé, ja ho tens salvat.
Bé, jo només això, intentar estar a l'altura d'aquestes expectatives que realment m'emocionen una mica, que em tingueu en tan bona consideració, però jo farem tot el que puguem i jo penso que sí, que ens ho passarem molt bé i us esperem a tots els que esteu escoltant ara. El diumenge estarem allà, al migdia, totes cap allà. Segur que ens ho passarem molt bé.
Pep Romaguera, Ramon Plaja, moltíssimes gràcies per haver vingut avui al Sortim per explicar-ho, protagonista d'aquest cicle de concerts a Mare Nostrum, que és una oportunitat per trobar-nos, per compartir cultura i també per gaudir de la música d'una forma molt viva, molt autèntica, en directe i molt propera. Que vagi molt bé. Gràcies. Esperem que sí. Vaja, segur que hi anirà.