Sortim a Ràdio Pineda. La Setmana Santa és un moment de recolliment, tradició i fe i les processons són un llenguatge propi carregat de simbolisme i emoció. A Pineda fa molts anys que la confraria de Poblenou organitza els actes de la Setmana Santa i la processó de Divendres Sant, una manifestació de fe molt seguida i profundament emotiva.
Aquest any l'entitat té l'interès i la il·lusió de crear els manaies propis de l'entitat, una nova figura que vol arrelar i perdurar en el temps, enriquint el patrimoni cultural i espiritual del municipi. Una tradició que comença a caminar i que, sens dubte, marcarà un abans i un després per la confraria i per tots aquells que viuen intensament la Setmana Santa. Sortim!
A Ràdio Pineda, sortim!
Saludem l'Òscar Pinilla i el Quico Torres, tots dos formen part de la Junta de la Cofreria de Poblenou. Bon dia, benvinguts. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Bé, a més a més, cadascun amb càrrecs dintre d'aquesta cofredia, no només formen part de la Junta, sinó que, per exemple...
L'Òscar Pinilla sabem que d'entre d'altres coses se n'encarrega de la part musical, per dir-ho així, de la processó d'Ivendra Sant. Ho dic bé, Òscar. Sí, sí, ho dius bé. I ara, clar, ve una altra cosa nova que ara en parlarem també, que és la creació dels manaies propis de l'entitat que també te'n fas càrrec.
Sí, ho intentarem. Estem intentant fer aquest grup de manalles. Ara ho explicarem, però també el Quico Torres, que segurament tots el coneixereu també com amb l'Òscar, en aquest cas el Quico és el responsable de Culta, que ens has de recordar què significa.
El responsable de culte en una cofredia és l'encarregat d'organitzar els actes hidúrgics, que és el que s'encarrega d'estar en contacte amb la parròquia, en aquest cas de la parròquia de Santa Maria, que és de Pineda, i amb en Bocent Enric.
Clar, dèiem que una de les novetats d'aquest any, que també en parlarem de com esteu organitzant tots aquests actes, és la que ens ha cridat molt l'atenció, per cert, que és la creació d'uns manalles propis de la Cofredia. Aquí se n'encarrega més l'Òscar i et volia preguntar com sorgeix la idea de tenir uns manalles propis. Vèiem a les darreres processons que venien
els manaies de Banyoles, que són els que van posar una mica la llavor aquí a Pineda i els que han anat sortint a les diferents processons. I aquest any heu dit, anem a intentar formar uns manaies propis de l'entitat.
Doncs sí, tant com ho dius, fa tres anys que surten les manalles de Banyola, estem, diguéssim, allermenats amb ells perquè ens han acollit d'una manera extraordinària, molt contents amb ells, no surtin perquè nosaltres no volem, que quedi clar,
Però ells es van oferir, van contactar amb ells, han estat sortint tres anys quan venien per un any i ara són ells els que es fan i s'involucren en aquest canvi que sempre es diuen el mateix, que hem de tenir les nostres manalles propis, que sí i llavors...
Amb aquest tema ens hem ficat, no sabem amb qui començarem, de moment tenim un petit grup que vol sortir, llavors explicar que, perquè no ho desconeix, seran els nostres propis manalles de la Cufradia.
Sempre hi ha homenatge amb els manalles de Banyoles, això vol dir que ells ens faran la seva formació, com si han de fer els assajos aquí a Poblenou, com si han de fer-los allà a Banyoles, no hi ha cap problema amb ells i també els vestits que s'utilitzaran seran els seus propis, o sigui que ja heu vist com vesteixen i llavors està molt bé.
d'alguna manera us apadrinen i us acompanyen en el naixement d'aquesta nova figura que són els manalles, en aquest cas, de la Cofreria a Poblenou. Doncs sí, ho hem de dir que és un orgull perquè són els més grans de Catalunya, vesteixen uns 160 manalles, o sigui, de un i dos, i sí, estem orgullosos perquè ens apadrinen, sí.
Com tots els projectes es fa una crida per la gent que vulgui participar, vosaltres ho heu fet també, nosaltres n'hem fet també altaveu d'aquesta crida, avui també aprofitarem perquè suposo que encara la gent hi és a temps si algú vol formar part d'aquests nous manalles de la cofreria, encara ens hi podem apuntar?
Sí, sí, encara es pot apuntar, tothom el que vulgui, que estigui interessat i que li agradi aquest món o no, o vulgui experimentar, doncs, bé, hi ha gent que s'està apuntant perquè li agrada molt la cultura, vol col·laborar i fem la crida, fem la crida a tothom que ens vulgui acompanyar
i jo crec que serà molt bonic, és una tradició molt catalana, llavors que logrem tenir els nostres manalles estarà molt bé. Què demaneu a la gent perquè sigui manalla? Demaneu algun requisit o no cal tenir experiència, diguem-ho així?
No cal, no cal. No cal perquè, bé, dintre de... T'ho dic perquè dintre de la nostra confrateria hem anat diverses vegades assajar banyoles i quan ens hem adonat teníem un vestit posat i estàvem sortint amb ells. O sigui que no es necessita experiència, sí una mica d'assajos, però experiència, ni edat, tothom que vulgui pot acompanyar-nos.
Com podem contactar amb vosaltres? Si hi ha alguna persona que ens escolta vulgui formar part d'aquests manalles de la Cufreria? Sí, doncs a través del meu número. El podem donar, eh? Sí, soc l'Òscar i 639-573773. O sigui, no hi ha cap problema. O posar-se en contacte amb la Cufreria, que a partir d'aquesta setmana estem obrint ja alguns dies, a partir de la setmana que ve estarem oberts gairebé totes les tardes.
La crida que feu és ajuda'ns a començar una tradició nova aquí a Pineda. Què significaria per a vosaltres poder començar aquesta aventura i convertir-la en una tradició? El fet que per la processó d'Ivendres Sant, la Cofreria de Poblenou pugui lluir els seus propis menalles.
Ui, això, com t'ho dic, estaríem molt orgullosos de tenir els nostres propis manalles, perquè seria un lluïment just davant de la processó, bé, ja ho he vist aquests tres anys com quedava la processó, és un lluïment, bé, i un acompanyament, tant a la sortida de les nostres imatges de l'Eglésia, o sigui, un acompanyament molt maco.
Fins demà!
Parlem avui amb els responsables de la Junta, alguns d'ells, de la confraria a Poblenou, parlem també dels actes propis, de la Setmana Santa a Pineda, això implica també la processó de divendres sant. Preguntar-vos en aquest sentit si hi ha alguna novetat aquest any o manteniu una mica el que vau fer l'any passat, que va ser memorable i que també tindrem un moment per recordar-ho. Hi ha alguna novetat aquest any?
En principi, com a novetat, el més emotiu, bé, això ho explicarà en Kiko, el de l'Església, perquè va ser molt emotiu, i llavors repetirem amb la sortida de l'Església, però com a novetat tenim, no és una novetat per un canvi, que la banda de Serranyola aquest any no es pot acompanyar, i aquest any vindrà l'orquestra Cobla i Banda del Col·legi de l'Escola Santa Maria de Blanes.
tornarem a sortir una altra vegada a la parròquia. Hem d'agrair molt al mossèn Enric que està reconsant-nos i donant suport des del primer dia. I el dia 22 de març fem l'entrega de medalles als nous germans i farem la presentació del cartell.
Que aquesta entrega de medalles és una mica... O sigui, la presentació del cartell i l'entrega de medalles als nous membres de l'entitat és el que marca una mica l'inici dels actes de la Setmana Santa. Correcte, una vegada es presenta el cartell és l'inici de la nostra Setmana Santa.
Com serà el cartell aquest any? Perquè recordo que l'any passat va obrir una convocatòria, un concurs per triar cartell. Aquest any heu pensat també en algun tipus de concurs? No, en principi no hi haurà concurs. Això es va fer perquè era el 40 aniversari i vam tenir aquesta idea.
Aquest any s'ha ofert una persona, company d'una persona que és de la Junta, s'ha ofert a fer el cartell. L'any passat va ser les tres imatges, però era el 40 aniversari.
Llavors continuem la tradició que cada any fem una de les nostres imatges que tenim i aquest any li toca el Jacent. Ja tenim feta una primera proposta i la veritat està molt bé.
Ja ho veureu aquell dia. No es pot dir, m'ho està ensenyant, eh? No puc dir-ho, no? Només diré que és molt representativa. Pots dir el que te sembla que és? És fantàstica. És una proposta molt bonica.
Molt identificativa de la Setmana Santa amb una càrrega espiritual també important i no direm res més, perquè això ho explicareu el diumenge 22 de març quan presenteu aquest cartell i després també un dels actes bonics és l'entrega de medalles que feu, un acte molt simbòlic, els membres nous que han arribat a l'entitat.
La veritat és que sí, que cada any ens sumen nous germans i és veritat que cada vegada fem un acte i participa molta gent perquè diu aquest any 20, l'any que se ho hem 30 més i cada any ens ho prenem, cada any més socis i més germans.
Bé, ja que estem parlant també una mica de l'any passat, que jo crec que encara estem veient aquell retorn tan simbòlic de les tres imatges de la confraria, després de tants anys que hagin pogut tornar, recordo paraules de la Maria José, que deia a casa seva, poden sortir de casa seva, que és la parròquia, la parròquia de Poblenou.
han tornat per quedar-s'hi. Aquest any tornarem a sortir i és un tema que m'emociona molt perquè jo vaig viure com van sortir i ara he tornat a veure com han tornat a Casaseu.
Per mi i per molta gent de la cofredia va ser increïble. Ja quan vam fer el trasllado, que era aquell moment que entraven a casa seva, va ser increïble per tots nosaltres. Vam plorar, vam... Sí, va ser una cosa molt emotiva, perquè bé, tant nosaltres dos, la Maria José, bé, i hi ha alguna imatge, fotos, que érem res.
molt, molt petits i estàvem allà a la porta quan van sortir les imatges no van poder tornar llavors clar, va ser una sobretot pel poble i tota la gent que ens segueix i fa camí doncs la veritat va ser molt emotiu i tornar-ho a fer aquest any
Això que ha dit en Kiko, li tenim molt d'agradir al mossèn Enric perquè no sabem per què no s'havia fet abans, però bé, mira, les coses passen per alguna cosa i ell ens està obrent les portes d'aquest camí que teníem tancat durant gairebé trenta i pico anys. O sigui, molt emotiu i important, de veritat.
Molta gent que ha anat treballant de forma incansable fent gestions, moltes converses també perquè finalment aquestes imatges puguin tornar a sortir des de la parròquia de Poblenou i això és el que va marcar també aquest 40è aniversari de la confraria i també de processons que a Pineda en tenim una llarga tradició. Els actes de la Setmana Santa són actes molt tradicionals
que també és lògic, no?, que amb el pas del temps les tradicions també van quedant enrere, però clar, aquí Pineda no, aquí està molt arrelada. Sí que és veritat que hi ha molta gent, i molta gent jove, que puja dient que volen participar en la processó, i això és molt maco, perquè és veritat que, bueno, la fe catòlica sempre que va tornant una mica, no sé si va tornant o que ho havia marxat, però és veritat que la gent jove,
comença una altra vegada preguntant-nos per sortir, o amb els tambors negres, o fer de portador, o bé, i la veritat és que cada vegada o és més fàcil o hi ha més fe, o no sé, ja dic, el que em sorprèn és que molta gent feia abans per tradició i ara està tornant la fe. I això, bé, nosaltres que pertanyem a aquesta junta ens fa molta il·lusió.
Clar, parlem de moments de connexió interior, no?, ja quan parles del significat més profund, dels actes de la Setmana Santa, la processó d'Ivendres Sant, com viviu des de la confraria també els seus membres, no?, la gent que formeu part, aquesta vessant més espiritual, i què és el que significa, no?, per poder explicar una mica aquesta tradició, aquesta fe, aquesta espiritualitat.
Bueno, mica en mica, doncs, nosaltres ja al local de la cofredia tenim les tres imatges, els tres titulars, i a poc a poc anem introduint el respecte i l'educació que hem de tenir amb aquestes imatges. I amb això quan entra un membre, un germà nou, doncs de seguida li expliquem i de seguida ho...
Bueno, tot això, no cal dir-ho, però tot això té molt de treball darrere. O sigui, tenim una junta que som 14 persones i llavors hi ha un treball darrere que no és tan sol de dos anys, ni tres anys, ni quatre. O sigui, tot aquest treball té la seva recompensa. Llavors estem gairebé tot l'any treballant.
fent coses i el que ens dona força a la Junta, la veritat força que ens dona, són els socis. Cada vegada que demanem una ajuda, una col·laboració, tot això, sempre tenim gent disposada a ajudar, a col·laborar i a oferir tot el que té i el que no té, que és el més important d'aquesta Cofradia. Hi ha molta gent que no té i ve a donar el que sigui, la seva ajuda, o sigui, és el que ens dona,
la veritat, la força per a continuar i el que estaves dient abans, que cada vegada la gent espera la Setmana Santa amb més ganes. A Ràdio Pineda, sortim.
La suma de moltes persones, de molts esforços, de molt de voluntariat, de moltes hores dedicades, no només per preparar els actes de la Setmana Santa, sinó com ara sentíem, perquè una entitat funcioni, en aquest cas la Confereria Poblenou, durant tot l'any, vosaltres moveu a moltíssima gent i això és el motor de qualsevol entitat. Parlant ja dels actes de la Setmana Santa, després ja parlarem també
de la processó divendresa. Repassarem una mica aquest recorregut, els moments més emotius, els més bonics. Comenceu el diumenge 22 de març, ho hem explicat abans, i ens n'anem després a un altre dia important dins d'aquests actes, que és el dia del pregó.
Sí, el nostre prego és important perquè, teòricament, és l'inici de la Semana Santa i, bé, em veu la risa perquè, clar, és la pregunta, no? Qui serà el preguner i, bé, tinc l'orgull de que tinc que anunciar que és una persona molt vinculada a la nostra, a la nostra cufladia, porta gairebé tota la vida
És una persona molt creient, molt treballadora i, clar, què et dic si el tinc al meu costat? O sigui, què millor que li facis les preguntes a ell? No sé com sortirà, farem tot el cor i, bueno, he acompanyat d'aquesta junta que m'ha recolzat des del primer dia i m'ha donat l'oportunitat de ser el vocal de culte i, bueno, una cosa que m'agrada moltíssim de fer i ho faig amb el cor i potser serà el meu pregó.
Quina responsabilitat fer el pregó? Sí, però ja dic, sortirà sense llet, com soc jo, sense gaires d'allò, però fet amb el cor i fet amb molt bona voluntat. I bueno, espero que... Sortirà bé, segur. Segur que sortirà bé. Això serà el 28 de març on el fareu, a la parròquia, no? La parròquia Santa Maria.
I ja anem a la setmana de l'1, 2 i 3 d'abril, aquests dies també previs, dies importants que marquen aquest calendari. El dia 1 d'abril, per exemple, també és un dia important, m'heu dit.
El dia 1, les imatges tornaran a casa seva i... Espera, expliquem això, Quico, que potser no tothom ho sap. Què vol dir que les imatges tornen a casa seva? On estan ara? Ara estan al local de la cofredia, al carrer Vallès, i sortirem d'allà al vespre a les 8 i farem un petit recorregut i obrim les portes de l'església. Que és el trasllat, eh? El trasllador, sí.
Molt bé, i seguim pel dia 2. Sí, el dia 2 tenim, bueno, ja és tradició la venda de les flors, que a la gent li agrada molt col·laborar. Llavors, tindrem el dia 2 la venda de flors durant tot el dia, fins a les 7-8 de la tarda,
i després podran entrar tots els socis o tot el que vulgui, acompanyar-nos, organitzats com l'any passat, a l'església a posar-les flors a les nostres imatges. Bé, les nostres són de tots, la confradia és de tots, llavors podran entrar i acompanyar-nos perquè a la gent li agrada molt aquesta col·laboració i posar la seva floreta i tot això, i és bonic, és bonic de veure l'acompanyament. A nosaltres ens omple d'il·lusió que vinguin.
I el dia 3, que ja és el dia en què es fa la processó de divendres sant, anem a repassar una mica horaris, recorregut, com anirà? El dia 3 sortirem a la mateixa hora que els últims anys, a dos quarts de set,
Llavors sortirem de la parròquia del Poblenou i farem el mateix recrut que l'any passat, no l'hem volgut tocar perquè va anar bé. Llavors posarem l'avenida mediterrània amunt, girarem la plaça nova per baixar el carrer de Vallès que volem passar per la nostra Cofadia perquè hem de passar, ja que les imatges estan allà, baixarem per el carrer Vallès
i ja anirem encarrilant cap al carrer Ponent on passarem cap a l'església i farem el que és l'encontre, l'encontre que li diem, allà a la mateixa porta de la parròquia, a la rotona que tenim allà amb avenida Mediterrània, amb Hispanitat, posarem les cadires, hi ha una grada amb cadires, i allà farà l'encontre. Llavors, a continuació, procedirem a entrar a les imatges
A la parròquia. Recordo l'any passat les imatges, quan sortien de la parròquia es va crear un moment molt especial. El gest de trucar a la porta, el fet d'obrir-la... Ui, se'ns emociona el Kiko.
La veritat que sí, va ser un moment molt emotiu que hem de repetir, no és l'any passat i aquest any, això ha de ser-hi ja per sempre, perquè aquest moment, bé, no es pot explicar, és per viure-ho allà el moment. Llavors, jo recordo els nervis, tot el que hi havia, estava tot ple de gent, tot ple de gent, no hi cabia la gent.
s'ho esperava fa molts anys i bé, tenim que dir que aquest any volem que ens acompanyi la mateixa quantitat de gent que hi havia l'any passat o més.
Va ser impressionant, va ser impressionant. Jo que soc portador de la veigera de Dolors, quan t'hi veus allà que surts i veus que hi ha gentada i surts de la parròquia del Poble Nou, deies ostres...
Semblava que no tornaríem mai, eh? I aquí estem. I bueno, va ser... Ja quan va sortir el Nazareno, jo que mirava des de fora era... Bueno, no ho sé, és que és inexplicable.
Tot és important, des de les persones que porten les imatges, les dones que també poden portar imatges, que això també ho destaquem, que és important també el paper de la dona a la processó de Pineda, a la processó de Divendres a Poblenou, des dels tambores negros, o sigui, tota la gent que fa possible, que és molta, la que fa possible aquesta processó, no?
Evidentment. El pass del Nazareno és exclusiu de dones, però que una dona que vulgui dur la verja també pot venir, el Jacente també, però el Nazareno és exclusiu de dones.
Molt tard de presentació, o sigui, tots els que porten els estandards, que també són importants, els que porten els farolillos, les dones de mantilla, sí, que també ens acompanyen. Tenim també les nenes que van de Maria, són molt maques, de blanques. Llavors, bueno, costaleros, que sin ells, evidentment, no podríem sortir, perquè és una cosa molt important.
I aprofitem per dir que si algú també es pot animar, es vol animar a fumar part de la nostra Cufradia com a costarer, com a tambors negres també, perquè és una cosa que també la gent diu i com tocar el tambor?
Com tocares el tambor? Com va començar tothom. Ens ensenyem d'uns a l'altre. És la tradició dels tambors negros que ens ensenyem d'uns als altres. El que sigui pot sortir. Però és tota l'organització, perquè també hi ha una organització important darrere que siguin tots aquells
Podem agrair tots, no podem deixar ningú perquè si nombrem doncs sempre es deixes algú, però hem d'agrair des de la brigada que ens munta tot el que ens munta, les estructures que ens munten, fins la policia que ens acompanya i fa el tancament de carrers
i que faci possible, protecció civil, la Creu-Rolla també fa el seu acompanyament, o sigui, és que ens deixarem algú i serà una mica... L'important és el que diu l'Òscar, que tothom que vulgui participar, col·laborar, que s'apropi la cofredia, que sempre... Jo vull fer de costalero, cap endins. Tothom que vol participar té les portes obertes de la cofredia.
Doncs avui hem volgut parlar, hem volgut avançar una mica en el calendari per anar preparant ja la Setmana Santa Pineda, molt important, un dels actes importants de l'any aquí al municipi i en aquest cas ho hem volgut explicar amb els seus organitzadors, gent de la Junta de la Cofreria, avui hem tingut l'Òscar Pinilla i també el Quico Torres, però hi ha molta més gent a darrere com ara sentíeu. Abans de marxar m'agradaria que acabéssim amb aquell moment únic
de la processó que creieu que marca la gent.
jo destacaria el moment que no vull que s'acabi. Quan arriba l'encontro i que vull que... ja s'acaba, ja fins l'any que ve, no vull que s'acabi. Aquest pensament que tinc, que miro la gent i ve la gent plorant, com dient, ja s'acaba, els mateixos costeleros, la gent que està al carrer... Jo destacaria aquest moment perquè dic, és el moment que s'acaba que no vull que s'acabi, és el que vull que sigui eterno.
Clar, és que això és molt relatiu, perquè estem esperant tots que s'obri la porta per sortir la primera imatge i després no volem que es torni a tancar per entrar l'última imatge. Llavors és una cosa que sembla que no, però són dues, tres, tres hores que pot durar, però es passa ràpid. Llavors és molt emotiu.
Fem la crida que tota la gent que es vulgui apuntar, doncs la confedera està oberta per a tothom, tenim les portes obertes pel que faci el que sigui, sortir, no sortir, acompanyar-nos, o sigui, ajudant-se al que faci falta, tota l'ajuda és bona. I, bueno, convidem que vingueu, si no a col·laborar, a veure la nostra processó, que cada any tenim més participació.
Us agraeixo moltíssim que hàgiu vingut avui al Sortim, al Quico Torres, també a l'Òscar Pinilla, també per compartir amb nosaltres aquesta fe, aquesta il·lusió i sobretot l'esforç i la dedicació que tota la cofreria li dediqueu en unes dates tan importants com és la Setmana Santa i la processó de Divendres Sant. Que torni a ser un moment de retrobament, de silenci compartit, però també de tradició i que tothom la gaudeixi. Moltes gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies, sobretot a la Ràdio Pineda, que sempre ens recolza i sempre tenim al costat. Sortim a Ràdio Pineda.